LA PENA DE MORT.

Crec, fermament, que no s’ha d’imposar la pena de mort. La societat no té dret a extirpar la vida a cap ésser humà, aquesta és un dret innegable que ha de ser respectat i que tota persona posseeix, al marge de les seves actuacions, pel fet d’haver nascut.

Jo penso que el fi de les penes ha de ser la reinserció social del condemnat i no el càstig «exemplar», és a dir, una condemna per influir en la conducta de futurs infractors o delinqüents, ja que el delinqüent afronta més risc de ser assassinat al carrer, i el fet de ser privat de la llibertat durant trenta anys no els frena a l’hora de cometre delictes.

Un Estat de Dret ha de jutjar i castigar fredament i no de la manera que ho farien les víctimes. Fer-ho d’una altra manera suposaria la fi d’un Estat de Dret i fomentaria un Estat d’acció-reacció, és a dir l’aplicació de la llei del Talió (ull per ull, dent per dent), socialment indesitjable.

També cal tenir en compte que la pena de mort, en aquells països on està vigent, sol recaure en aquelles parts de la societat menys afavorides que no tenen accés a l'assistència lletrada tan àmpliament. Així que serà més fàcil que aquells amb menys recursos se’ls imposi la pena capital.

I com a argument irrefutable, trobo el fet que la justícia s’equivoca, i no pot decidir sobre la vida i la mort, ja que en aquest afer no hi ha marxa enrere, i es pot matar a persones innocents.