Núm. 4 1

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya

És el segon any que publiquem aquest butlletí. Comença a tenir tradició. La nostra voluntat és servir de mitjà a tot tipus d’investigació començant pels treballs de recerca de batxillerat. El contingut de l’arxiu no es limita a la documentació en paper, com és tradicional, sinó que comprèn biblioteca, hemeroteca, col·leccions diverses i objectes. Tots aquests elements poden servir per a entendre el nostre passat, refer la memòria històrica del que som; utilitzables, doncs, en qualsevol investigació. Com exemple, recordem que les revistes escolars de dècades anteriors aporten fets i dades prou il·lustratives de la vida real dels col·legis. Notícies ● Després de mesos de feina s’ha acabat d’escanejar la revista Catalaunia des del número 1, de maig de 1957, fins al número 434, de setembre-octubre de 2005. L’objectiu d’escanejar-la és conservar-la en un suport diferent, tenir una còpia que ocupi menys espai, facilitar la reproducció de les seves pàgines (per mitjà de fotocòpies o correu electrònic) i poder-la fer present en altres llocs que ho demanin. ● El mes d’octubre passat a Binèfar es va retre homenatge al P. Eduard Llanas, escolapi de la província de Catalunya nascut en aquella població. La nostra Província s’hi va fer present. Amb aquest motiu es publicà un fulletó amb la seva semblança. La personalitat del P. Llanas va ser àmplia: fundà l’Acadèmia Calassància, escriví la primera memòria sobre les restes d’Olèrdola, s’interessà pel problema social a Cuba, fundà com a primer rector el col·legi de Vilanova i la Geltrú, creà el juniorat escolapi a Terrassa, publicà com a Vicari general una interessant carta circular sobre ensenyament, va ser un publicista contrari a l’integrisme. ● El mes de desembre passat visità l’Arxiu el P. General de l’Orde amb l’Assistent per Espanya. La visita durà més de tres hores. Va recorre les instal·lacions i li mostràrem en el power point «Visitem l’Arxiu» la organització i peces importants que hi guardem; en un diàleg següent li exposàrem el nostre pla estratègic, els projectes més immediats i les possibilitats de coordinació i de col·laboració entre els arxius escolapis. ● Estem inventariant el fons de la comunitat de Santa Anna de Mataró; ja n’hi ha una tercera part feta.

LA PLEGA DE L’ARXIU

Butlletí de l’APEPC

Barcelona, febrer 2006, número 4

Presentació

Núm. 4 2

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya

S’escriu ... (en publicacions no escolàpies) Puigdollers i Noblom, Rodolf. Dibuixant Déu. Barcelona: Editorial Claret, 2005. ISBN: 84-8297-776-8. París, Eulàlia. “Zulú, ¡cuéntame tu historia! Atenea, tienes un «e-mail»”. A: Imbernón, F. (coord.) Vivencias de maestros y maestras: compartir desde la práctica educativa. Barcelona: Editorial Graó, de IRIF, S.L. p. 103-118. Bayó i Samsó, Jaume. Un home molt home, un metge molt metge, un capellà molt capellà! Dr. Pere Tarrés i Claret. Barcelona: Editorial Claret, 2005. Nogués Carulla, Ramón M. “¿Es necesario refundar la Iglesia?”. A: Frontera: pastoral misionera. Vol. 35 (julio-setiembre 2005), p. 97-100. Nogués Carulla, Ramón M. “Cuestiones debatidas hoy en el campo de la neurología”. A: VII Encuentro diálogo fe-cultura. Interpelaciones entre ciencia y teología. Castelló: Universitat Jaume I, 2005. p. 17-32. Nogués Carulla, Ramón M. “Interpelaciones y aportaciones de la neurología actual a la antropologia teologica”. A: VII Encuentro diálogo fe-cultura. Interpelaciones entre ciencia y teología. Castelló: Universitat Jaume I, 2005. p. 33-49. Canet, Enric. Reixach, Jaume. Romeu, Francesc. Tertúlia de capellas: converses sobre el paper de l’Església, avui. Barcelona: Viena Edicions, 2005. ISBN: 84-8330-360-4. Fullat i Genís. Octavi. Valores y Narrativa: axiologóia educativa de Occidente. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005. ISBN: 84-475-2987-8. Liñan, Josep. Espigolant el rostoll escolapi. Barcelona, 2005. Puig i Pla, Josep. “El professor Manuel Clariana i l’inici dels cursos de català als antics alumnes de Santa Anna”. A: Museu Arxiu de Santa Maria. XXI Sessió d’estudis mataronins.Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura, 2005. p. 81-91. Graupera Graupera, Joaquim. “ Joan Salvador, àlies Garriga. Un arquitecte gòtic en temps del renaixement. A: Museu Arxiu de Santa Maria. XXI Sessió d’estudis mataronins.Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura, 2005. p. 209-231.

Núm. 4 3

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya

Entrades Domenech, Rosa. El Camp de la Bota: entre els afusellaments i el fòrum. Barcelona: Hacer Editorial, 2005. ISBN: 84-88711-81-6. [L’Escola Pia va fer-se present en aquest suburbi barcelonès primerament amb grups d’alumnes del col·legi de Nostra Senyora de Barcelona i després amb una comunitat i hi creà diverses institucions educatives] Galofré, Antonio. Contabilidad industrial. [manuscrit]. [Barcelona]: Real Colegio de les Escuelas Pías de S. Antón, 1916-1917. ─ Contabilidad comercial y Bancaria [manuscrit]. [Barcelona]: Real Colegio de les Escuelas Pías de S. Antón, 1916-1917. ─ Cuentas corrientes. Método Directo Indirecto y Hamburgués [manuscrit]. [Barcelona]: Real Colegio de les Escuelas Pías de S. Antón, 1916-1917. Conjunt d’exercicis escolars d’un alumne de 13 anys de l’EP Sant Antoni. L’Aparador de l’arxiu Els Catàlegs provincials són una bona font d’informació i permeten múltiples treballs estadístics per a examinar l’evolució de la província respectiva. La província de Catalunya en publicà el primer l’any 1909. Seguiren els dels anys 1912, 1915, 1928, 1931 i 1934. En acabar-se la guerra civil el primer s’imprimí el 1940 i després puntualment cada tres anys, excepte el 1976 que no es publicà. Després de 1991, es publica cada quatre anys ja que aquest és també el nou ritme de la celebració dels capítols provincials. L’últim, doncs, correspon al 2003. En total són vint-i-sis volums en quasi un segle. Les dades són referides al mes de gener de l’any del catàleg. En el primer catàleg, el de 1909, després de la relació dels provincials que han governat la demarcació, hi ha la llista de religiosos (clergues i germans operaris per separat) amb les següents dades de cadascú: nom, primer i segon cognoms, nom de religió, data i lloc (població, diòcesi i província) de naixement i les dates de vestició (o principi de noviciat), de primera professió i de professió solemne. L’ordre dels religiosos és el de vestició. Per a facilitar trobar-los hi ha al final un índex alfabètic. Segueix la llista dels novicis. El catàleg acaba amb l’estat general de les escoles que conté la distribució de religiosos per les cases i el nombre d’alumnes segons ensenyaments i per categories. En el catàleg de 1912 s’hi afegí a les dades anteriors el nom del pare i de la mare de cada religiós. A partir del de 1928 s’hi afegeix al final un quadre comparatiu que resumeix l’estat general amb dades des de 1899. En el de 1940 hi ha la relació del religiosos morts des del catàleg anterior; hi destaquen el assassinats durant la guerra civil espanyola. El 1952 s’introdueix una data en els religiosos clergues com és la de l’ordenació de sacerdot que evidentment hi mancava. En el de1958 hi trobem la relació de totes les cases de l’orde. Aquesta relació es manté fins al de 1973.

Núm. 4 4

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya

En el de 1970 hi ha dues novetats: les titulacions acadèmiques de cada religiós i una llista de les cartes de germanor concedides a petició de la província. El catàleg de 1978 suposa un canvi (el capítol provincial s’avançà uns mesos i per això el catàleg sortí el 1978 i no el 1979). És el primer en català. El format serà des d’ara 16’6 x 24 cm en comptes de 23’2 x 16’4 cm dels anteriors. Les seccions són: dates memorables de la vida de sant Josep de Calassanç; dates memorables de l’Escola Pia; Escola Pia de Catalunya amb cronologia, llistes de superiors, catàleg de religiosos sense la data de vestició, relació de cases i obres amb profusió d’estadístiques i gràfiques. Els darrers catàlegs segueixen la pauta del de 1978 amb simplificacions i precisions de dades i dates. En el de 1982 s’hi afegí al costat de la llista de provincials, el número i any dels capítols provincials. L’erecció de la província de Mèxic el 1990, comportà una modificació de dades en el catàleg de 1991, ja que un bon nombre de religiosos deixaren de pertany a la nostra província catalana per incardinar-se a la mexicana. També deixen de figurar-hi les cases mexicanes. Cal tenir-ho en compte en les estadístiques. En conjunt, doncs, els catàlegs donen una informació considerable dels religiosos i col·legis durant el segle XX. La fotografia

Aquest curs, 2005-06, l’Escola Pia de Sant Antoni celebra els seus 190 anys de creació, i ho fa amb aquest calendari de paret. És un dibuix de Rita Culla. Aquest exemplar ha estat donat al nostre arxiu i és consultable.

Per molts anys!