INS Molí de la Vila (Capellades)Febrer-2013

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

1. Observem set països neutrals: Espanya, Suïssa, Països Baixos, Albània i els tres nòrdics (Suècia, Noruega i Dinamarca).

2. La Triple Entesa la integren França, Gran Bretanya i Rússia –el 1915, Itàlia s’hi suma-.

3. Els Imperis Centrals són Alemanya (II Reich) i l’Imperi Austrohongarès. Turquia i Bulgària s’hi afegiran.

4. A destacar que Irlanda no era independent, ni tampoc Finlàndia, Polònia, Letònia, Lituània i Estònia.

Comentari de la imatge1. La guerra la

provocarà aquest atemptat de l’estudiant serbo-bosnià Gavrilo Prinzip.

2. Per què ho va fer? Perquè ell era un serbi que no volia que el seu país estigués ocupat pels austrohongaresos.

3. Pertanyia a un grup terrorista pro-serbi que es deia la ‘Mà negra’.

4. Molts serbis no hi estaven d’acord amb aquest crim, però també volien que el seu país fos lliure.

Comentari de text (punts 1 i 2)

1. És un text informatiu, ja que ens mostra el sentit que té la flota alemanya.

2. El contingut és clarament polític, i específicament militar.

3. És una font primària, en haver estat elaborada en aquella època, concretament el 1912.

4. L’autoria és col·lectiva, d’un organisme militar anglès, la Comissió de Defensa Imperial.

5. No se’ns indica el destinatari, però aquest tipus de documents se sol adreçar al govern del país.

6. Al 1912 hi havia la Pau armada, amb fortes tensions entre els països europeus.

Comentari de la imatge1. Es tracta d’una caricatura

periodística, que ens mostra les tensions que hi ha als Balcans abans de I GM.

2. El contingut és polític.3. És una font primària.4. Està publicat al diari

francès ‘Le Petit Journal’.5. El context històric

correspon a la Pau Armada.

6. Hi observem el líder turc, a la dreta, que veu com el tsar rus (al centre) i l’emperador austrohongarès (a l’esquerra) li prenen territoris, respectivament, Bulgària i Bòsnia-Hercegovina.

Comentari de les imatges1. Es tracta de dues fotografies

en blanc i negre, són una font primària.

2. No en tenim cap informació sobre l’autor, probablement sigui una composició realitzada posteriorment, per tal de veure les diferències entre tots dos soldats.

3. El soldat alemany està més preparat, amb un fusell amb baioneta (ve a ser una mena d’arma blanca esmolada), un casc d’acer i una màscara antigàs.

4. El soldat francès té granades de mà, per assaltar les trinxeres enemigues. No en tindrà casc fins més endavant.

Comentari de la imatge1. Consisteix en un cartell

propagandístic, editat pel govern britànic, per tal de fer que els joves anglesos s’hi allistin al seu exèrcit.

2. És una font primària i de caràcter públic, adreçada als joves anglesos en edat militar.

3. Hi apareixen els mapes del Regne Unit (amb Londres) i de França (amb París), per tal de reforçar la solidaritat entre tots dos aliats.

4. La silueta del soldat, avançant cap a la dreta, és a dir, cap a Alemanya, remarca l’optimisme propagandístic del cartell.

Comentari de la làmina I1. És una imatge

consistent en una font secundària atès que ha estat feta per historiadors amb un propòsit didàctic.

2. Hi observem que la major part dels soldats són a les trinxeres.

3. Alguns d’ells són al post de comunicacions i a infermeria, espais molt protegits.

4. Hi havia vigilants que es jugaven la vida en estar en la línia de foc.

5. L’artilleria se situava cap a la rereguarda.

6. Els sacs terrers eren per protegir-se de les bombes.

Comentari de la làmina II1. La trinxera des de l’aire

ens mostra els filferros, i entre elles la terra de ningú.

2. Les ciutats prop del front rebien moltes càrregues d’artilleria per tal d’impedir que poguessin abastir els soldats enemics.

3. Hi havia escales per tal de poder accedir al filferro o per observar el camp de batalla.

4. Els soldats que portaven molt de temps a la trinxera tenien temps a descansar al refugi subterrani.

5. Els tancs i els avions eren les úniques armes capaces de trencar les trinxeres.

Comentari de text1. És una font primària, un

text informatiu i alhora narratiu, escrit per un periodista, Henri Barbusse, tal com indica el peu del document ‘Journal’, per tant, és de caràcter públic. El contingut és bèl·lic.

2. El context correspon a la I Guerra Mundial, específicament a la fase de ‘guerra de posicions’ o de ‘trinxeres’.

3. La idea que ens mostra és que, malgrat la propaganda, la majoria de soldats fan la guerra per obligació i por, són abans homes que soldats.

Comentari de la imatge1. És una font primària,

concretament un cartell propagandístic editat pel govern alemany.

2. És de caràcter públic i de contingut econòmic.

3. Ens vincula metafòricament els diners dels estalvis dels ciutadans amb l’ajuda a l’exèrcit, tot fent caure els bitllets dins del casc.

4. El context històric es correspon amb la guerra de desgast a la I Guerra Mundial, en la qual tots els recursos eren necessaris.

Comentari de la imatge1. És una font primària, consistent

en un cartell de caràcter propagandístic, editat pel govern britànic (l’YMCA n’era una secció) i adreçat al conjunt de la població i molt especialment a les dones.

2. És de caràcter públic i de contingut social, ja que vol promoure un canvi en el rol de la dona.

3. Vol lligar la dona obrera a l’esforç bèl·lic dels soldats així com a la victòria (mireu la V que hi ha darrera d’ella), a través de les armes que produeix.

4. ‘Care for her’ és una crida al conjunt de la societat per tal que defensi el paper de la dona treballadora.

Comentari de la gràfica1. Tenim una font secundària de

caràcter econòmic. S’hi representa en un gràfic de barres l’evolució de la producció industrial a diversos països participants en la I G.M. entre el 1913 i el 1920.

2. Es parteix d’un índex 100 el 1913 per cada país, que es marca amb una columna de color blau clar.

3. La columna de color blau fosc ens indica el % d’augment o disminució en el període esmentat.

4. Observem com els EUA surten beneficiats, mentre que Gran Bretanya es queda igual. Els països continentals per contra surten perdent, sobretot Alemanya.

Un diagrama de fluxos1. Se’ns mostra en aquesta font

secundària un gràfic consistent en un diagrama de fluxos, és de caràcter econòmic, ja que ens indica el deute dels països aliats entre sí, simbolitzats per les seves banderes. Els que reben les fletxes són els creditors, mentre que d’on surten són els deutors. Tan poden ser deutors, creditors o totes dues coses.

2. Veiem que el creditor indiscutible són els EUA, mentre que el Regne Unit i França són alhora creditors d’altres països aliats menys desenvolupats i deutors dels EUA.

3. Grècia, Itàlia, Romania i Bulgària són únicament deutors.

Comentari d’una imatge1. Veiem com, sobre una font

primària, una il·lustració periodística (ja que en aquell temps la fotografia encara estava poc desenvolupada), s’ha identificat cadascú dels líders dels països vencedors a la I G.M.

2. És de caràcter polític i s’adreça al conjunt de la població, també té una dosi propagandística, per tal d’indicar el domini exercit per aquestes quatre potències.

3. S’ha de ressenyar la magnificència del lloc on es va signar la pau amb Alemanya, el palau de Versalles.

4. Aquesta pau va ser decidida pels aliats en benefici seu i fou mal rebuda pels alemanys, que la veien com un ‘Diktat’.

Comentari de la gràfica

1. Tenim un gràfic de barres que ens mostra el nombre de mobilitzats, morts i ferits (en milers d’homes) dels diferents països participants a la I G.M. És una font secundària, el contingut és bèl·lic.

2. Veiem com els països europeus són els que més pateixen la guerra, cosa lògica ja que va començar aquí.

3. Rússia i Alemanya van patir el major nombre de baixes. La 1ª, per una mala gestió i la 2ª pels dos fronts de lluita.

Un organigrama sobre les causes, etapes, aliances i conseqüències de la Gran Guerra.

Comentari de mapes històrics1. Tenim aquestes fonts

secundàries, elaborades per historiadors, on se’ns mostren les pèrdues territorials d’Alemanya a conseqüència de la seva derrota a la I G.M. Són mapes històrics.

2. Veiem com perden territoris en benefici de França (Alsàcia i Lorena), de Bèlgica (Eupen i Malmedy), de Dinamarca (Schleswig), de Polònia (part de Prússia oriental) i de Lituània (rl districte de Memel).

3. Per tot plegat, els alemanys tindran la sensació de ser el boc expiatori de la I G.M. i els hi farà desenvolupar un ressentiment contra d’altres països, en especial França.

Comentari de mapa històric1. Tenim una font secundària

consistent en un mapa polític europeu del 1920, que inclou les diverses minories nacionals així com els conflictes existents. És de contingut polític.

2. Observem com, en general, els països descontents són els que han perdut la guerra, com ara Alemanya, Bulgària o Turquia. Itàlia, malgrat haver guanyat, se sent descontenta en no haver obtingut tot el que volia.

3. En general, no hi ha problemes ètnics a l’Europa occidental. Per contra, n’hi ha molts a l’Europa central i oriental.

4. Aquesta conflictivitat fou causada per la desaparició dels imperis austrohongarès, alemanys, turc i rus, la qual cosa obliga a traçar noves fronteres.

Comentari de mapa polític

1. Tenim una font secundària consistent en un mapa polític del 1920, que ens indica el tipus de règims que hi havia a Europa aleshores.

2. Hi observem que han sorgit molts nous països, en especial a l’est d’Europa, producte de la desintegració dels antics imperis.

3. Hi ha una majoria d’estats democràtics a l’Europa occidental i als estats bàltics.

4. Els constitucionals però no democràtics (entre els quals Espanya), són majoria als Balcans.5. L’URSS, Turquia i Hongria eren

dictadures.