1

2

ÍNDEX

ÀFRICA

Egipte Falafel d' En Roc a la cuina

Etiòpia Enjera de Levoiture Marroc Bocadios de Receptes de cuina del Marroc Pastelas marroquies de Cocina con Catalina Tuníssia Cuscús aromatitzat amb taronja i menta de La cuina de l’Angel Káber Elluz de Salsenado en la cocina AMÈRICA Costa Rica Mousse de mojito de Les receptes del Miquel Lago Chapala, Mèxic Tejuino de Rústica, el arte de los sencillo.

Nova York, EEUU Bagels d'El meu blog de cuina

ÀSIA Japó

Hosomakis i uramakis de El món de Juju

Tailàndia

Pad Thai de La cuina de l'Eri

EUROPA

Catalunya Pa amb tomàquet i llonganissa de La cuina de l’Angel Espanya Madrid Revuelto "Botin" de morcilla de El que no mata engreixa De creuer Berenjenas con pimientos del piquillo y queso Gruyère de Chez Silvia França Còrsega U Fiadone d'Elisabet Figueras París Canelons de maduixes en balsàmic de mango de Coses de Llàbiro Magret d'ànec de Sergi Alegre Grècia

Illa de Kalymnos Saragli (Σαραγλι) de La cuina de casa Itàlia Spaghetti al aglio e olio de My lovely food Roma Pizza all’uovo de Els Fogons de la Bordeta. Sicília Crema de llimona de Bufet de postres Venècia Amanida de rúcula de La cuina de la Isabel. Risotto con rucola e pomodori secchi de Como siempre madreando. Escuma de Tiramissú d' El cafè de nit

Portugal

Oporto

Francesinha de Le fabuleux destin du

chocolat

Rússia, Estònia, Polònia

Blinis amb salmó d'Elisabet Florensa Suïssa Affoltern im Emmental Emmental Landfrauenbrot d' El pa dels Ferrer Turquia Istanbul Lahmacun o pizza turca de Bon Tiberi

3

ÀFRICA

Egipte Falàfel Susanna de En Roc a la cuina Es un plat que varem descobrir en el nostre viatge a Egipte, el falàfel és una croqueta que pot ser de cigrons o faves , el seu origen es remunta als temps de la Biblia i sembla ser que es va originar en algun lloc del subcontinent indi, actualment es menja a l ´ India, Pakistan i Orient Mitjà., es costum de servir-se amb una salsa de iogurt o de tahína. Egipte, el seu nom oficial "República àrab d´Egipte " limita al Nort amb el Mar Mediterràni, al Est amb Israel , al Sud amb Sudà i a l´Oest amb Libìa amb una superficie d´uns 997.738 km2. El Caire ( en àrab, Al-qahira) que vol dir " La Victoriosa" n ´es la seva capital , la ciutat més gran del país i del continent Africà, per mi massa soroll, massa gent , es una ciutat activa les 24 hores del dia , en canvi em va agradar molt el creuer pel Nil, quina pau, tot tant verd....per descomptat que vaig disfrutar molt, i molt , a les piràmides, la Vall dels Reis, la Vall de les Reines, Luxor, Aswan, Memphis,...etc...

4

El meu sommi es una realitat estic a Egipte , a les piràmides... Aquesta es la meva recepta del falàfel, ni ha moltes variacions...jo el he preparat amb la meva olla màgica = Thermomix, però es pot fer a la "Clàssica " Ingredients 400 grams de cigrons bullits 1 ceba grossa All i julivert picats Sal

Pebre Oli d´oliva 1/2 sobre de llevat de pastisseria tipus "Royal" Oli de gira-sol per fregir Farina

Preparació Sofregir la ceba tallada uns 10 minuts a v.2 amb una mica d´oli de oliva, desprès i sense temperatura i afegirem els cigrons escorreguts, sal, pebre, all i julivert, i triturar uns minuts, V.5/8, ens te que quedar una massa fina, passar a un bol i afegirem farina poc a poc mentre anem remenant fins que la massa agafi cos, això si, te que quedar tova , ara i posarem el "Royal". Deixar reposar tapada en lloc càlid uns 30 minuts.

5

Posarem el oli de gira-sol a escalfar i amb l´ajuda de dues culleres petites anirem donant forma a les croquetes i fregirem, escórrer sobre una reixeta i ja estan a punt de menjar. * Es pot acompanyar amb una salsa feta amb iogurt, una mica de nata liquida, oli, sal, vinagre , orenga i pebre vermell. * A casa les acompanyem amb salsa barbacoa, salsa romesco, salsa brava, all i oli, maionesa... Bon profit.

6

Egipte

Enjera

Levoiture Els viatges i la cuina són dues de les coses que més m'agraden, així que havia d'acceptar el repte que ens fèieu des del Taller de Cuina... i finalment m'he decidit: la meva recepta viatgera és l'enjera (o inyera), un plat típic d'Etiòpia que, perquè us feu una idea, vindria a ser pels etíops el que la pizza és pels italians o les creps pels francesos: una base molt simple, a sobre de la qual s'hi poden posar tot tipus d'ingredients.

Per menjar l'enjera s'ha d'anar pessigant la massa amb els dits alhora que s'agafa la carn o les verdures que hi ha a sobre. Per exemple, aquesta de la fotografia portava una mena d'steak tartar al mig i carn amb verdures al voltant. La mateixa massa que es fa servir per la base també es posa enrotllada perquè n'hi hagi prou per agafar tots els ingredients.

7

Ingredients: - A Etiòpia es prepara amb teff, un cereal local que, si no el trobeu, es pot substituir per una barreja de ½ kg de farina i 125 g de midó. - Aigua - Sal - 25 g Llevat Preparació: S’ha de passar la farina per la paella fins que agafi color. Quan estigui torrada es retira i es barreja amb el midó. Es posa una mica d’aigua freda a una olla i es barreja amb el llevat. Quan s’hagi dissolt s’afegeixen les farines de blat i de midó que ja havíem barrejat entre sí. Es posa al foc i es va afegint aigua calenta fins que quedi bastant líquid.

8

Quan estigui al punt, es retira del foc i es deixa reposar tapat durant un dia. L’endemà, li afegim un got d’aigua calenta i ho passem per la batedora. Deixem que reposi 15 minuts més i ja estarà a punt perquè fem l’enjera a la paella, com si féssim unes creps, amb l’única diferència de que l’enjera només s’ha de fer per una banda. Ja teniu la base de l’enjera... a partir d’aquí, com us deia, les opcions d’acompanyaments són infinites!

9

Etiòpia és un país increïble que us recomano que afegiu a la llista de viatges pendents... Hi trobareu castells medievals, esglésies excavades a la roca fa gairebé mil anys, paisatges espectaculars i llegendes que us portaran a les restes del palau de la Reina de Saba i a visitar la tomba del Rei Baltasar. Per cert que, quan oloreu l'encens etíop entendreu perquè, mentre Melcior va portar or al nen Jesús, ell va triar la mirra que s'utilitza per preparar encens i perfums... BON VIATGE I BON PROFIT ;)))

10

Marroc

Bocadíos

Mandarina de Cuina del Marroc

Bocadíos i la recepta viatgera

Bocadío? Sí, sí! La primera vegada que vaig sentir bocadío, a Casablanca, suposo que vaig fer el mateix somriure que fa un francès quan sent pronunciar croissant o un americà hamburguer fora del seu país. Com ja us podeu imaginar, un bocadío no

11

és res més que un entrepà, molt popular entre els marroquins, per les mateixes raons que ho és aquí: omple, és bo i molt barat! Aquest post és la meva aportació al repte que organitza el bloc El taller de cuina pel seu segon aniversari. L'han anomenat "la recepta viatgera", i ens demanen una recepta que ens transporti a un lloc, a un viatge, o a una vivència especial i particular. Per mi, no hi ha res més lligat al concepte del viatge que l'entrepà. Des quan érem petits, quan sortíem d'excursió a l'escola, calia decidir primer entre panet de Viena o barreta, i després, el farcit... Ja d'adults, em segueix semblant una meravella quan penso que he preparat un entrepà en un país i que me l'estic menjant en un altre...

El bocadío té tants admiradors que fins i tot té un grup al facebook. La recepta del meu bocadío no pot ser més senzilla: -Pa (en el meu cas un batbout, una mena de pa de pita marroquí, properament en penjaré la recepta) -Lluç arrebossat -Enciam -Tomàquet -Maionesa Però tornem al bocadío autèntic. El grup de facebook m'ha facilitat la feina ja que tenen la carta ja preparada. I amb molt d'humor, ells mateixos se'n fan creus de les combinacions que arriben a fer...

El primer que hem de decidir és si volem el pa normal (hobz) o comer (barra tipus baguette). Llavors segons la categoria de l'establiment podrem triar el nostre entrepà.

Bocadíos que es poden comprar al carrer -Mortadel.la: formatge Kiri o la Vaca que riu, mortadel.la (un clàssic). -Tonyina: tonyina amb tomàquet Isabelle, formatge la Vaca que riu, olives. -Ou dur: ou dur, la Vaca que riu, comí, sal. -Xips: la Vaca que riu i patates xips de bossa.

12

Bocadíos de sandvitxeria

Hay Mohammadi, Casablanca

-Kefta: carn picada, salsa picant, olives, macarrons. -Pollastre: pollastre, maionesa, arròs, olives. -Salsitxa: salsitxes, pebre vermell picant. -Mâakouda: mâakouda, olives, maionesa, salsa picant. -Truita: truita francesa, patates fregides, olives, maionesa. -Téhane: melsa de vedella farcida (es veu que és deliciós!), olives, salsa picant o maionesa. -Gall dindi: gall dindi, olives, ceba, maionesa o salsa picant.

A més, França ha exportat la moda dels paninis, i ara en podem trobar en totes les sandvitxeries, gairebé sempre a base de cacher (mortadel.la).

El taller de cuina ens demanava també una foto il·lustrativa, jo us en penjo una que, tot i que no és meva, em porta a Casablanca, a la Casablanca dels contrastos que jo conec, la que està entre els BMW últim model i els carros tirats amb ases, les Twin Towers i les barraques, el luxe i la misèria; tot el que en definitiva la fa tan autèntica.

13

Pastellas MaRRoquíes

Catalina de Cocina con Catalina

Podriamos decir que es una Empanada de pollo con verduras en pasta filo. Esta es una receta la comí por primera vez en marruecos y allí ya me cautivó, así que hasta que no conseguí la receta no paré. Espero que os guste tanto como a mi.

Normalamente la PASTELLA se hace redonda como una empanada o una tortilla de patatas pero yo en casa siempre las preparo de forma individual.

La pastella es una comida muy típica en marruecos, el relleno puede ser muy variado y te puedes encontrar cientos de recetas, aunque la de pollo es la más conocida.

Con los ingredientes que voy a dar salen 20 pastelas individuales, se hornean en 14 minutos, las puedes tener terminadas para que justo antes de servirlas le das un golpe de horno muy fuerte durante un minuto y medio.

14

Ingredientes para el relleno: 3 cucharadas de aceite de olivia 400 gr. de pollo picadomuy picado 120 gr zanahoria muy picada 120 gr.cebolla muy picada 50 gr de apio muy picado

sal y pimienta canela en polvo 1 paquete de pasta filo / 20 la´minas Mantequilla 2 huevos duros muy picado 20 almendras muy troceadas no en polvo

Preparación: Preparamos todos los ingredientes para el relleno de la pastela. Se pone primero el aceite en una sarten y se van agregando los ingredientes uno a uno empezando por las verduras, depués la carne y por ultimo las especias. Tardará en freir todo alrededor de 7-8 minutos, sin dejar de mover para que todos los ingredientes queden sueltos. Dejamos enfriar el relleno en un bol. Si el relleno esta caliente romperemos la pasta filo al rellenarla.

15

REGATEANDO UN POQUITO, UFFFFFFF!!! Si ya habeis trabajado con pasta filo ya sabeis que es muy delicada pero quien nunca haya trabajado con este tipo de pasta yo le recomiendo que la trate con mucho cuidado es muy fina y delicada. Yo procuro no tener ninguna ventana abierta porque incluso las corrientes de aire la secan. Siempre que saco una hoja del paquete, vuelvo a enrollar el paquete y además lo envuelvo en un paño de cocina . Ya hemos esperado a que de enfríe, así que prepararemos nuestra cadena de montaje. En un cuenco pondremos la mantequilla derretida, en otro cuenco los huevos duros picados, en otro cuenco las almendras picadas (no polvo de almendra=, jajajja ¡¡¡ojo al dato¡¡¡ y por último el bol con la cane de pechuga.

Ponemos el horno a calentar a 180ºC.

16

Extendemos un paño de cocina en la superficie de trabajo y encima una hoja de pasta filo. Cogemos dos cucharadas grandes de relleno de pechuga, una cucharadita de huevo duro picado otra cucharadita de almendras picadas y empezamos a doblar como un pañuelito pincelando con mantequilla un poco cada vez que hacemos un doblez, así las capas se quedarán mas hojaldradas.

En la bandeja del horno ponemos papel de hornear para que no se peguen las PASTELLAS y las horneamos arriba y abajo 14 minutos.

La foto esta tomada en Marrakech en octubre de 2007 y me hace mucha ilusión porque en el mismo puesto estuvo comprando Jamie Oliver.

17

Tuníssia

Cuscús aromatitzat amb taronja i menta amb fruits secs dolços i salats

Angel Nicolau de La cuina de l’Angel

És dur, pero haig de dir que una tarda, veient España Directo, vaig veure una recepta i vaig aprendre una cosa

interessant, pel qual em veig forçosament obligat a reconèixer que aquest programa no és cent per cent inútil.

Van despertar el meu interès perquè aquell mateix migdia havia fet cous-cous i van regalar-nos algunes

informacions/consells que jo personalment desconeixia i que he cregut convenient dur a la pràctica.

Estic una mica fart d'escriure cous-cous... he anat a consultar el diccionari i amics, amigues, en català és correcte

el mot cuscús.

El més important que vaig aprendre és que el cuscús es pot hidratar no només amb aigua, sinó amb qualsevol

líquid. Fet que multiplica les possibilitats d'aportar aromes a la sèmola a base de sucs de fruites, brous de

verdura, de carn, de marisc, vi, licor...

Anem a fer la llista de la compra:

● 250gr de cuscús ● 3 taronges ● oli de sèsam ● brots d'alfals ● mantega ● fulles de menta ● orellanes de préssec ● panses ● festucs ● avellanes ● ametlles

18

Comencem per preparar els ingredients. Trinxem a ganivet les panses i les orellanes, a daus petits però no

minúsculs. Amb els festucs, les avellanes i les ametlles fem una picada, si tenim picadora amb la picadora i sinó

amb el morter.

Obrim les taronges i les espremem. Posem el suc en un cassó i el duem a ebullició. Quan bulli el retirem del foc i

incorporem el cuscús, les panses i les orellanes per que s'hidratin i tapem. Deixem reposar de 2 a 4 minuts,

depenent del gruix del gra de cuscús.

Un cop reposat i hidratat, posem la mantega, les fulles de menta picades finetes i ho posem al foc més petit que

tinguem a la mínima intensitat durant cinc minuts remenant amb freqüència. Al final d'aquest procés

incorporarem la picada de fruits secs salats per tal que no es remullin i s'estovin.

Muntem el plat? Som-hi! Jo vaig utilitzar una anella d'emplatar i vaig fer un cilindre de cuscús, culminat amb brots

d'alfals (que els tenia per casa i els havia de fer servir abans que es féssin malbé...) i regat amb oli de sèsam, molt

aromàtic i adient per una recepta àrab com aquesta.

A la seva terra original, el cuscús es serveix tradicionalment acompanyat de llegums, de verdures i l'empren per

complementar plats de carn de xai o de pollastre, fent allò que aqui en diem guarnició.

Jo el vaig posar al costat d'un bon bistec de culata de l'espatlla de vedella. Mmmmmmmm... salut a tothom! Bon

profit!

19

Káber Elluz

Maduixa de Salseando en la cocina

"Cuenta la leyenda que, hace mucho tiempo, un genio malvado privó a Túnez de dátiles. El sultán que reinaba por entonces era un hombre cruel y solo los confites tenían el poder de dulcificar su carácter. De

día en día se reducía la reserva de dátiles y una de las cocineras de palacio, creyendo que podría engañar las papilas del sultán, hizo unas bolitas de masa de almendra, pistachos y avellanas. Descubierta la superchería, el sultán la decapitó."

20

Esta historia adereza la receta de kaber elluz que he extraído del libro "Conina tunecina". Los Káber elluz son un dulce tradicional que suele degustarse en celebraciones familiares especiales. Como muchas preparaciones está elaborado básicamente de almendras, cuyo cultivo se centra principalmente en la region de Safx, a 270km de la capital del país. Desde que visitamos Túnez, en otoño, quería preparar alguna receta tunecina que me diera la excusa de ensañaros algunos de sus bellísimos rincones. Por eso, cuando los chicos de el taller de cuina propusieron celebrar su segundo aniversario con "la recepta viatgera", que nos recordara algún rincon de mundo al que hubiéramos viajado, pensé que era la mejor ocasión para traérosla. Nosotros solo pudimos visitar por unas horas la capital, Tunis, la milenaria Carthage y la deliciosa y pintoresca Sidi Bou Said, sin embargo fue suficiente para conquistarnos y desear poder volver algún día.

Abrochaos el cinturón que nos vamos de viaje. :-)

21

Llegar a las ciudades por mar, y descubrirlas poco a poco, es una sensación casi indescriptible que recomendaría a todos aquellos que aún no la hayan experimentado. A diferencia de otros puertos, donde habíamos visto despertar las ciudades entre el alba y las luces artificiales, llegamos a La Goulette a media mañana. La luz y el turquesa del mar eran tan espectaculares que fuimos conscientes de que, a pesar de tratarse del mismo mediterráneo que baña nuestras ciudades, nos estábamos acercando a otro continente.

Foto de La Goulette en 2008, wikipedia.

22

El puerto de la ciudad de La Goulette lo es también de la capital del país desde 1893, Tunis, que está situada a unos 8 km. Su nombre proviene del italiano Goletta, que a su vez deriva del árabe Halq al-Wādī , "gola del uadi" o "garganta del río" porque es el paso por donde entran los buques desde el mar, haciendo clara referencia al canal que comunica el precioso lago de Tunis con el mar abierto. Esta ciudad costera, que fue el primer puerto del país, es hoy en día uno de los lugares más apreciados por los habitantes de la capital que en verano se refugian del calor en esta población residencial. La vista desde el puerto no es quizás la más agraciada, como en la mayoría de las ciudades (excepto Nápoles, que parece posar para el mar), pero desde ahí podíamos observar la fortaleza de la Carraca, construida por los españoles y conquistada más tarde por los turcos.

Contratamos un guía que nos llevó a Tunis. La capital es una mezcla de modernas infraestructuras y edificios altos, edificaciones árabes, y calles y establecimientos que recuerdan el estilo arquitectónico del París de los años 60, época en que Francia abandonó su protectorado. Sus habitantes hablan árabe, francés y un dialecto tunecino mezcla de ambos idiomas, propio de la zona. Esto en lo tocante a lo oficial, en la práctica no es difícil encontrar quien te responda en inglés, alemán, italiano e incluso en castellano. Si habláis francés no tendréis ningún problema ya que sigue siendo el idioma del comercio, y frente a la

radicalización islamista, muchos tunecinos se aferran a él con la clara intención de mantener el contacto con los ideales y cultura europeos.

23

A medida que nos íbamos acercando a la Medina ese aire europeo iba lógicamente dando paso a la cultura árabe, sin embargo, a nuestros ojos ignorantes y en cuanto a la estética de sus habitantes, tanto mujeres como hombres, nos pareció más "occidental" que la que podemos encontar en muchos barrios de nuestras grandes ciudades.

24

La Medina, que es como se define a una ciudad árabe, es uno de los lugares más turísticos y característicos de la cuidad. Donde se abandona el presente de la urbe y descubrimos, entre callejuelas estrechas, el verdadero corazón histórico de Tunis. Allí visitamos el barrio "des Andalous", que fundaron aquellos que fueron expulsados de España en la reconquista pero que llegaron aquí con el título de andaluces, calles intrincadas de fachadas estrechas y blancas y ventanas turquesa. Toda una preciosidad para el turista.

También visitamos la Madrassa.

25

Lo que más me llamó la atención, aparte de los mosaicos que decoran numerosas entradas, fue las puertas tan hermosas que se encontraban por doquier. La mayoría de ellas decoradas con motivos de cargado signo religioso.

Y que la guía nos mostraba con todo lujo de detalles.

26

El la medina se encuentran también los distintos zocos, los populares mercados tunecinos, situados en laberínticas, claustrofóbicas y abarrotadas calles, que se agrupan en gremios comerciales y donde, no os quepa duda alguna, hacer unas pequeñas compras resulta un acto casi heroico.

27

El deporte nacional, en lo tocante al comercio, es entrar en una batalla regateadora tal que el vendedor consiga endosar su artículo por un valor cuatro veces superior al real y que al mismo tiempo a ti te parezca que te estás llevando un chollo, tal como suena. El precio inicial del juego cotiza al alza en función de la cara de entusiasmo con que te presentes al duelo dialéctico. No os penséis que es tarea fácil para mentalidades de hipermercado, porque si aprietas mucho ofendes, si no lo haces, y les dejas llevar la iniciativa, también. Para dificultar más la contienda, si cabe, no hay ni un solo precio a la vista del cliente, pero sí unos cestillos de mimbre donde el vendedor que te toca en suertes, porque se te rifan al entrar -esto es un hecho comprobado-, te hace ir depositando todo aquello que te guste y con un "ya hablaremos de dinero después", que te sueltan con toda la naturalidad del mundo, tomas consciencia repentina de la trampa en la que has caído, porque desde ese preciso momento sabes que te están obligando a enseñar todas tus cartas antes de empezar la partida. No es de extrañar pues que unos mosaicos por los que me pedían 300 euros, porque en el zoco te piden euros, acabes encontrándolos en otras poblaciones a unos pocos dinares, y sin regateo. No os apresuréis en las compras porque en la otra esquina lo encontrareis a mitad de precio. :-)

28

Hablando de dinares, ni se os ocurra sacarlos del país pues está prohibido, o al menos lo estaba. Id con euros que en todas partes os harán el cambio, sobre todo aquellos lugares que son turísticos. Me acerqué a una farmacia porque con tanta brisa marina estaba incubando la madre de todos los resfriados. Pedí paracetamol y pastillas para la garganta y aunque me atendieron unas señoras de aspecto occidental (algo que no ves en toda la medina, ni señoras, ni de aspecto occidental) y en francés, no me aceptaban euros. Por otro lado, tampoco

aceptaban VISA si no hacías un gasto considerable, con lo que me aprovisioné de ambos medicamentos para varios inviernos, a regañadientes, eso sí, no me hacía ninguna gracia usar la tarjeta, para qué os voy a mentir. Una curiosidad, allí los medicamentos no solo resultan baratísimos, si no que se venden en dosis sensiblemente inferiores a las que estamos acostumbrados, prácticamente infantiles, así que salí de la farmacia con un montón de cajas con el etiquetado en árabe.

Camino de Sidi Bou Said pasamos por Carthage. Lo que fue el enclave más importante del mediterráneo se ve reducido a unas pocas piedras que, con muchísima imaginación, puedes reconstruir mentalmente en forma de

29

columnas, arcos, patios e imponentes construcciones navales, hasta el punto que solo si prestaste atención en la escuela te puedes llegar a imaginar las guerras púnicas. Ejemplo de ello es la foto de arriba, esta tierra ajardinada que veis entre las casas y el agua es un pequeño islote, de forma perfectamente circular y rodeado de agua, construido para el amarre de las naves de guerra cartaginesas. Una flota que llegó a alinear 350 navíos quinquerremes con la que dominaba el mediterráneo.

La mayoría de estas ruinas conviven junto a edificaciones modernas sin otro motivo que el de "haber aprovechado los pedruscos" para construir la casita. Un poco triste y más cuando vienes de ver el esplendor del imperio romano o las increíbles ruinas de Pompeii. Pero es así. Sin querer excusar esta política de abandono, es fácil entender que tengan prioridades más urgentes.

Sidi Bou Said es aquello que espera encontrar el turista que no ha visitado nunca Túnez (y que tampoco ha visto la guerra de las galaxias :-)) ). El típico pueblecito costero mediterráneo que no sabes si está en el sur de España o en una pequeña isla griega. Calles empinadas que derivan al mar, cielo azul luminoso, fachadas blancas, flores que crecen exuberantes y mucha artesanía manufacturada.

30

La zona peatonal es la que concentra las tiendas de souvenirs, pequeñas galerías de arte y las terrazas donde tomar un refresco mientras disfrutas las vistas del acantilado. Aunque la bebida típica es el delicioso

te con piñones pueden degustarse todo tipo de zumos naturales, que saben a gloria tras haber pateado todo el día.

A pesar de que el regateo sigue siendo un arte del que ningún vendedor parece prescindir, en estas tiendas los precios son mucho más honestos para ambas partes y aquí encontrareis todo lo que pensabais llevaros del país como recuerdo. Como los preciosos mosaicos o la rústica artesanía. También las rosas del desierto o esos camellos de peluche, que parecen ser el top manta en el zoco y por el que te han pedido 5 euros, que aquí encuentras por 1 dinar. Bueno, para ser exactos, todo menos la pequeña joyería. La guía nos avisó que las compras había que hacerlas en las "cooperativas del estado" (en el zoco, donde las fotografías de Ben Alí eran omnipresentes), como si en otros lugares nos hubieran de engañar. Solo que la tienda que visitamos no nos convenció y no compramos. De aquellos sitios que visito me gusta llevarme como recuerdo algún pequeño colgante con el símbolo del país. Siempre hay algo que es típico del lugar y me hubiera gustado comprar una main de Fatma de plata. Cuando llegué a Sidi Bou Said pregunté por ellas y pareció como si le hubiera mentado la bicha, cambió de repente el francés por el árabe y empezó a negar con la cabeza, algo que yo interpreté como "a mí no me vengas con problemas". Y esto me ha hecho recordar que en el zoco, cuando te interesas por algo de joyería, te sacan un mechero que siempre tienen a mano y la pasan por el fuego

31

como si fuera un asador exclamando "est bonne, est bonne!". Me imagino que para demostrar que las piedras son auténticas y no se derriten :-)). No es que haya visto mucho mundo, pero aquello era la primera vez que lo veía.

En descargo de lo que he comentado acerca de algunos comerciantes del zoco, me gustaría comentaros que, en todo momento, el trato del tunecino de a pie hacia el turista es absolutamente exquisito. A pesar de los numerosos grupos de curiosos que inundan sus estrechas calles todo el mundo se acerca con una sonrisa y con suma educación te piden paso o te saludan. Te hacen una rápida radiografía y según tu nacionalidad te salen con

32

algún comentario simpático propio de tu cultura. Son conscientes que viven del turismo y se vuelcan en ello. No hago más que preguntarme la suerte de estas gentes en este sentido, o de aquellos que con tanta amabilidad me vendieron toda la artesanía con la que volví a casa. Espero, por ellos, que la situación se normalice lo antes posible.

33

Ya de vuelta a La Goulette, paseamos por las instalaciones portuarias antes de embarcar. Es un recinto amurallado muy espacioso, el más bonito de los que vi en varios puertos, donde además de los trámites aduaneros puedes visitar las boutiques o los restaurants que allí están instalados. Algunas marcas prestigiosas tienen su representación en estos locales con aire entre moderno y tradicional, y algo que no me atreví a hacer en todo el día, como comprar especias o dátiles, pude hacerlo en estos establecimientos.

34

Vimos muchísimas cosas e hice millones de fotografías. Nos hicimos una ligera idea de algunas de ellas y más firme en otras, sin embargo, la sensación de querer volver se hizo presente tan buen punto partimos. Despedimos Túnez mientras las luces de la noche iluminaban su costa. Era la estampa que nos quedaba por contemplar de un día y un lugar absolutamente preciosos. Esperamos poder volver. :-)

Y vamos a por la receta de los Káber Elluz :-P

Ingredientes:

300gr. de almendra molida 150gr. de azúcar 100ml. de agua 1 rama de canela colorantes rosa y verde (líquido o en gel)

Necesitareis una pequeña cantidad de azúcar glace para el amasado y un poquito más de azúcar granulado para rebozar. Además sería muy recomendable que utilizarais unos guantes de látex para manipular el colorante.

En el libro la receta viene aromatizada con agua de rosas. Como es algo que no uso nunca lo sustituí por canela, que además de ser más de mi gusto me parece también muy adecuado. Pero aromatizad como más os guste.

Preparad un almíbar con el agua, el azúcar y la canela, y dejad hervir unos 10 minutos a fuego fuerte.

Dejad que infusione la canela mientras enfría.

Cuando el almíbar esté frío coladlo.

En un bowl disponed la almendra molida y verted pequeñas cantidades de almíbar mientras removéis con una espátula. No lo echéis de golpe.

Reservad una pequeña cantidad por si hubiera que ajustar la cantidad de almíbar (Esto lo notareis cuando empecéis a amasar con las manos). A mí me sobró un poco, así que incorporadlo poco a poco y a medida que os lo pida la masa. Si os sobra, como a mí, lo descartáis.

35

Llegado el momento en que os cueste de manipular con la espátula, depositad la masa sobre una superficie donde habreis espolvoreado azucar glace y continuad amasando con las manos.

La masa os debe quedar hidratada pero no pegajosa, y a la vez debe estarlo lo suficiente como para que no se cuartee. Para comprobar que está correctamente hidratada basta con que la marquéis con los dedos, si se agrieta en exceso necesitareis más almíbar.

Una vez tengáis la masa a punto, divididla en tres partes.

Teñid una parte de la masa con colorante rosa.

Los colorantes en gel son altamente concentrados de manera que necesitáis solo una pequeñísima cantidad para dar color.

Yo suelo aplicarlos con un palillo de madera y en pequeñas pinceladas, como veis en la foto. Con apenas esos 4 o 5 toques teñiréis toda la masa perfectamente.

Colocaos los guantes de látex y amasad para mezclar el colorante hasta que la masa se tiña de manera homogénea.

Haced lo propio con el colorante verde y otra de las tres partes de la masa que teníais reservada.

Dejad la tercera parte sin teñir.

Una vez aplicado el color haced rodar las porciones de masa hasta conseguir canutillos de unos 60cm.

Formad una trenza.

Cortadla en secciones de aproximadamente 1 cm.

Haced rodar estas piezas entre las manos para formar las bolitas.

Por último rebozadlas con azúcar granulado.

36

Se conservan bien y por mucho tiempo siempre y cuando las preservéis correctamente. Como en un recipiente hermético o una cajita metálica, como las de galletas.

37

La receta es de concepción muy sencilla y a pesar de ello me pareció muy atractiva por el juego de colores que se consigue con este trenzado.

Me imagino que ya os habréis dado cuenta que son muy similares a los panellets típicos de la gastronomía catalana, no en vano nos baña el mismo mar y tenemos historias comunes. Sin embargo, a diferencia de éstos últimos que se cuecen al horno y son típicos de otoño, los Káber elluz son más propios de la primavera, momento en que las almendras crudas, dulces y frescas, tienen el sabor más delicado.

38

AMÈRICA Costa Rica Mousse de mojito Miquel, de Les receptes del Miquel

Con esta receta participo en el 2º aniversario del estupendo blog El Taller de Cuina en que nos invita a hacer una receta que tenga que ver con un viaje echo por nosotros.Aqui mi aportación:

Esta receta del mousse de mojito me traslada al año 1999 en un viaje de verano a Costa Rica en plan aventura, pudimos pisar la selva, subir volcanes, playa e islas como la de Coco, rafinting en sus inmensos ríos y snorkel en el Caribe con sus aguas cristalinas y calientes. Y al final tuvimos unos días de descanso en playa Tambor con la

39

famosa pulsera de todo incluido que podías comer y beber ilimitadamente, vamos lo que el cuerpo aguante. Y claro en aquella época no estaba acostumbrado a las bebidas tropicales tipo mojito,calpirinka y mi primer mojito fue allí y eso no se olvida. Para mi Costa Rica fue y es PURA VIDA.

La receta es tal como la tiene la autora que es Carmen del estupendo blog Dulces Bocados, y la foto mejor mirar la suya porque os encantara. Y evidentemente nos gustó mucho y a toda la familia hasta el abuelo.

MOUSSE DE MOJITO

Ingredientes para 6 personas:

Para la base (bizcocho al microondas):

2 huevos 50 g. de azúcar 50 g. de harina 2 limas Para la mousse: 150 ml. de ron (mejor añejo) 300 g. de queso mascarpone 100 g. de azúcar moreno (yo panela) 3 claras de huevo 4 limas 4 hojas de gelatina 5-6 ramas de hierbabuena o menta Preparación:

Para el bizcocho, batir los huevos con el azúcar hasta que doblen su volumen, añadir la harina y la ralladura de las dos limas. Mezclar con cuidado y verter en un molde apto para microondas.

Cocer en el micro durante 2 min. y 30 seg. a una potencia de 800W, dejar reposar unos minutos, desmoldar sobre una rejilla y dejar enfriar completamente.

40

Mientras haremos la mousse calentando en un cazo el ron con el azúcar hasta que esté completamente disuelto, apartar del fuego.

Reservar las hojas de menta más bonitas para decorar y el resto picar muy pequeño. Añadir al cazo junto con la ralladura de las 4 limas y su zumo. Escurrir la gelatina y diluir también en el cazo.A continuación añadiremos el queso mezclando bien con unas varillas.

Montar las claras a punto de nieve suave y añadir con cuidado a la mezcla de queso.

En el fondo del molde que vayamos a utilizar colocaremos el bizcocho y con cuidado verter encima la crema. Para este paso recomiendo un molde de aro, sin fondo y colocar alrededor una lámina de acetato, sino tenemos acetato, cubrir el interior del aro con film plástico, así será más fácil desmoldar, quitando primero el aro y después con cuidado el acetato o el plástico.

Dejar en la nevera hasta el día siguiente.

A la hora de servir, desmoldar con cuidado y adornar con rodajas de lima y las hojas de menta que habíamos reservado.

Unas fotos de Costa Rica: Playa Tambor desde la avioneta,una de tantas cataratas y las piscinas de playa Tambor y en el medio el chirigito de los mojitos.

41

42

Lago Chapala, Mèxic

-Tejuino

de Rústica, el arte de los sencillo.

Al atardecer caen todos los sueños sobre la brisa que suave acaricia la mirada. Se entreteje la magia del silencio y

el arrullo de la memoria reposando tranquila en las tardes caprichosas. La luna asoma seductora entre colores

que se difuminan para seducir. El descanso abraza el cuerpo, de la misma forma que el leve oleaje mece a las

barcazas que descansan bajo el cielo protector cada tarde-noche en el Lago de Chapala.

Los días se resbalan tan serenos entre la sencillez y suavidad al pie de la bahía. Que entre sus montañas, islas

43

llenas de historia y, encantos guarda hermosos recuerdos a través de toda mi vida. Cómplice de muchas ilusiones

bordadas entre miradas, llenas de vida y paz como una delicada "Flor de Azalea" .

Desde uno de los sitios más bonitos de mi tierra, con el sabor aún de la brisa y las delicias, que he disfrutado. Les

traigo una bebida típica: El Tejuino. Conocido antiguamente como "La bebida de los Dioses". Espero que disfruten

de la receta.

44

Ingredientes:

350 grs. de Piloncillo (o azúcar moscabado).

250 ml. de Agua mezclada con 1/3 de taza de jugo de piña + 3 cdas. de jugo de limón.

250 grs. de masa fresca (o 1 1/2 taza de harina de maíz para tortilla).

700 ml. aproximadamente de Agua natural.

45

Preparación: ~Atole-Base del Tejuino~

1. En una olla mediana, a fuego medio bajo poner el piloncillo o azúcar con el agua mezclada con los

jugos-zumos cítricos, hasta formar un jarabe. Bajar el fuego.

2. Licuar la masa o harina de maíz con el resto del agua, hasta tener una mezcla líquida y tersa.

3. Incorporar poco a poco a nuestro jarabe de piloncillo mezclando suavemente.

4. Revolver suavemente de 10-15 minutos a fuego bajo hasta tener una masa espesa (atole) con la

consistencia de una crema pastelera "floja". O hasta hacer "la prueba de la cuchara" para comprobar el

punto exacto en el que debemos retirar del fuego.

5. Vaciar en un recipiente de barro o cristal, cubrir con un paño y dejar fermentar toda una noche en

un lugar fresco (no refrigerar).

46

Al día siguiente vamos a encontrar que nuestro atole se ha solidificado, como si fuese una gelatina.

Por dentro la consistencia será la de un mousse muy suave y terso. La base esta lista, para preparar nuestro

Tejuino.

~Tejuino~

1. En un vitrolero de cristal ( o cualquier jarra-recipiente de 2-3 litros de capacidad) vamos a poner el

doble de cantidad de hielo picado, en proporción a la cantidad del atole que hemos conseguido.

47

2. Una vez que tenemos el hielo picado listo, vaciamos encima el atole fermentado mezclando

energicamente para incorporar y que el hielo vaya derritiéndose, sin dejar de mantener frío nuestra

mezcla.

3. Si se siente muy espeso podemos agregar una o dos tazas de agua fresca para aligerar la mezcla.

48

Una vez hecha la mezcla anterior, en un vaso normal o coctelero, vamos a poner 1/2 cucharadita de sal de mar

con 40-50 ml. de jugo de limón fresco más una taza de tejuino.

Agitamos muy bien y servimos con una bola de sorbete de limón.

49

El tejuino es una de las bebidas más refrescantes y llenas de sabor que he probado desde muy pequeña y me

encanta, su sabor me transporta a momentos realmente bonitos.

50

Con esta receta, contribuyo a la "Receta viajera"

en el 2° Aniversario del blog "Taller de Cuina" que

propone compartir una receta que nos lleve a un sitio

en el mundo que nos guste. Espero que hayan

disfrutado de su tiempo de descanso estos días de

ausencia. Que tengan un estupendo fin de semana!

51

Nova York, EEUU

Bagels

Anna, d'El meu blog de cuina

Per la proposta de Taller de cuina , el primer que em va venir al cap van se els Bagels. Aquest octubre farà 10 anys que

em vaig casar, i de viatge ne noces vam anar a Nova York. Va ser el regal que ens van fer els meus cosins i els meus

oncles, i el meu cosí i la seva dona, ens van cedir el seu pis durant 15 fantàstics dies!

Mira que en vam arribar a menjar de coses, però aquets bagels m´enrecordo moltíssim, perquè en teníem una botiga al

costat de casa i cada dia en queia algun, si no era per esmorzar, era per berenar!

Aquets son els bagels originals, fa 10 anys, ja feia fotos al menjar!

52

Aquets son els bagels fets per mi!

La cosa de fer-los ja ha sigut mes complicada, però res que no es pugui fer. La recepta la vaig trobar al bloc de la Mercè,

de Cuina per llaminers, i vaig seguir les seves instruccions pas a pas. Ei i uns bagels de 10!

Ingredients:

450g de farina de força

7g de llevat liofilitzat (tipus maicena)

250g d´aigua tèbia

15g de sucre

5g de sal

1 cullerada sopera de mel

Sèsam

Clara d´ou per pintar

53

Es posa en un bol el llevat i l´aigua tèbia i es deixa reposar uns 20 minuts. Passat el temps s´hi afegeix la meitat de la

farina, el sucre i es barreja tot fins que quedi homogeni. Es deixa reposar tapat fins que dobli el volum (1 hora mes o

menys) Passat el temps s´hi afegeix la resta de la farina, la mel i la sal i es barreja i s´amassa durant uns 10 minuts.

Desprès es treballa uns 2 minuts mes i es deixa reposar una altre cop fins que doblin el volum (apa , vinga una hora

mes!) Passat el temps es divideix la massa en les peces que es vulguin fer (unes 10 o 12) s´arrodoneixen i es posen en

una safata amb una mica de farina, es tapen i es deixen llevar de nou fins doblar el volum. Ara si! Ja els hi fem el

forat,d´uns dos cm, pensant que quan coguin quedarà mes petit. Els deixem reposar uns 20 minuts mes. Mentres, posem

a bullir aigua amb una mica de sucre, i quan bulli, hi posem els bagels d´un en un i els deixem bullir uns 30 segons per

cada costat. Es treuen s´assequen i es posen en una safata enfarinada per anar al forn , es pinten amb la clara d´ou i s´hi

escampa per sobre el sèsam. Es couen a 200ºC durant uns 30 minuts, fins que estiguin ben daurats, i …ja està

Es poden farcir del que es vulgui, allà ens els menjàvem d´amanida de pollastre (pollastre, enciam tomàquet, maionesa...)

però n´hi havia d´amanida de cranc, de salmó.... Aquests els he farcit de formatge cremós amb tonyina, tomàquets i

canonges.

Quan ens els vam menjar, vam tornar per un moment a NY!

Us deixo algunes fotos del viatge, fa 10 anys no tenia càmera digital, i ara no tinc escaner, per tant, he fet fotos de les

fotos, per això potser no es veuen gaire bé, però em feia gràcia posar-ne alguna!

54

55

56

ÀSIA

Japó

Hosomakis i uramakis

Judith de El món de Juju

Els que seguiu aquest bloc ja fa algun temps i els que em coneixeu personalment sabeu que, fins ara, el sushi -en

tots els seus formats, i sobretot els makis- se’m resistia. En realitat és un plat molt simple, però té un element

importantíssim: l’arròs. Aquest ha d’estar perfectament rentat i seguir unes instruccions bàsiques per a la cocció,

per obtenir així uns bons resultats. Ho havia intentat en dues ocasions, però havia estat un desastre. Com no em

dono per vençuda fàcilment, no paro fins aconseguir-ho. El mes passat la Moni em va enviar un mail on

m’informava de la promoció d’una botiga al centre de Barcelona on hi havia un curset de cuina japonesa. Només

veure’l li vaig comentar que ens havíem d’apuntar! No podia ser que no aconseguís fer un menjar que m’agrada

tant. Doncs bé, crec que ha estat un gran encert. Haig de dir que la Leticia, la professora, va impartir la classe

d’una forma molt amena i va fer possible que aquest repte que perseguia des de feia tant de temps deixés de ser

un tabú. Evidentment, haig de millorar, però em sento molt orgullosa dels meus primers makis.

L’entrada d’avui és doblement especial, la primera raó és obvia, he superat un dels meus traumes a la cuina! I el

segon és que amb aquesta recepta aprofito per participar al repte que ens han proposat els nois del Taller de

cuina per celebrar el seu 2º aniversari! Molts de vosaltres ja els coneixeu i si encara no heu passat pel seu bloc us

aconsello que ho feu. En aquesta ocasió ens proposen que fem una recepta que relacionem amb un viatge.

Últimament, per desgracia, un dels temes principals a tots els telenotícies ha estat Japò. Aquest país, com bé

sabeu tots, ha patit una catàstrofe natural horrible i espero, de tot cor, que puguin recuperar-se ben aviat. Japó

és un dels meus viatges pendents. Trobo que ha de ser un país molt interessant, no només per la seva gastronomia

-que òbviament m’agrada-, sinó per la seva arquitectura. Sempre m’han cridat l’atenció les seves construccions

imperials, i la no menyspreable arquitectura moderna . De fet hi ha magnífics arquitectes japonesos

contemporanis com Toyo Ito, Isozaki o Tadao Ando, entre molts d'altres que han fet grans obres arreu del món.

Suposo que, quan tingui l’oportunitat d’anar-hi -haig d’acabar de convèncer a l’Yves- no m’impressionarà tant

57

com el nostre viatge a la Xina, ja que l’arquitectura clàssica japonesa està fortament influenciada per aquest país

veí tan característic. Però estic desitjant gaudir de l’ordre i sobretot de l’educació que tant diferencien un país de

l’altre. També m’agradarà veure en directe tot el moviment Manga que hi ha en aquest país i, sobretot, gaudir de

la seva cultura Zen. Veure els jardins d’arena, grava i roques on cada element significa una cosa, i no està feta

perquè sí, crec que ha de ser meravellós. Espero algun dia poder-vos fer una crònica ben detallada, això

significarà que un dels meus somnis s’haurà fet realitat...

Ingredients (per a 4-6 persones): 4 tasses d’arròs Minori 8 tasses d’aigua Algues Nori Wasabi 1 suprema de salmó fresc

1 carabassó 1 pastanaga 1 mango 1 alvocat Maduixes

Llavors de sèsam torrat Llavors de sèsam negre 5 c/s de vinagre d’arròs 3 c/s de sucre 1 c/p de sal

Preparació arrós: Primer de tot hem de rentar l’arrós en abundant aigua perquè perdi el midó, un mínim de 5 o 6 vegades. L’escorrim i el col·loquem en una cassola juntament amb l’aigua. Ho cuinem 5 minuts a foc alt. A continuació el tapem i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Passat aquest temps apaguem el foc i el deixem reposar durant 10 minuts sense treure la tapa de la cassola. El deixem refredar a temperatura ambient durant un mínim de dues hores. Preparació Hosomaki de maduixa i mango: Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem, amb l’ajuda dels dits, una línea amb wasabi. Seguidament posem unes tires de mango en fila i després de maduixa començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat. Preparació Hosomaki de carabassó i pastanaga: Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb

l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem,

58

amb l’ajuda dels dits, una línia amb wasabi. Seguidament posem unes tires de carabassó en fila i després de

pastanaga començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho

deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.

Uramaki de salmó, mango, alvocat i carabassó: Posem l’estoreta a la taula, posem un tros, de la mateixa mida, de film i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs a sobre de l’alga. Quan ho tinguem la girem. Pintem, per la part de l’alga, amb l’ajuda dels dits una línea amb wasabi. Seguidament posem unes tires de carbassó en fila, les tires de salmó, les tires de mango i enrotllem començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte. Tirem llavors de sèsam torrat i negre. Ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Fem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.

59

Thailàndia Pad Thai

de La cuina de l'Eri

El Pad Thai és un típic plat tailandès amb base de fideus d’arròs o blat. Hi ha moltes varietats, amb verdures, pollastre, marisc i d’altres ingredients que fan un plat sa i molt saborós. Els cacauets per exemple, indispensables en qualsevol de les seves variants, la salsa de peix, o la pasta de tamarinde, el nap, el tofu, i com no, pels amants del picant, el xili, etc. Fa dos any vam estar tres setmanes a Tailàndia i quan vaig veure que el amics d'El Taller de Cuina proposaven en motiu del seu segon any de bloc una recepta que ens transportes en algun indret del que tinguéssim un bon record, vaig pensar que podia elaborar una senzilla recepta a la meva manera del Pad Thai amb gambes. Quasi cada dia vam provar un Pad Thai, tots diferents i a quin més bo! Espero que us agradi!

60

Ingredients per a 4 persones:

Fideus d’arròs, blat, etc.

Gambes crues i netes (unes 8 gambes per persona)

Brots de soja tendre

4 cullerades soperes de salsa de peix

Tofu (a gust)

Cacauets (unes 3 cullerades soperes)

1 xili picant (opcional sinó agrada el picant)

½ llima

3 Ous

2 cullerades mitjanes de sucre

1 ceba mitjana/gran

Oli de Girasol

1 all

61

Preparació:

Preparem els fideus segons les indicacions del fabricant.

Netegem les gambes i les posem al Wok (també es pot fer amb una cassola) a foc fort amb 3 cullerades soperes d’oli fins que estiguin fetes.

Les retirem i afegim la ceba i l’all ben picats i si cal afegim una mica més d’oli. Quan estiguin daurada la ceba i l’all, afegim els cacauets (podem reservar uns quants per decorar), la salsa de peix, els ous lleugerament batuts. Anem remenant i deixem coure un parell de minuts, fins que l’ou hagi quallat.

Afegim ara les gambes que havíem retirat i el xili i tornem a deixar un minut de cocció.

Afegim els fideus, el tofu tallat a cubs petits i els brots de soja. Incorporem bé tots els ingredients i deixem un parell de minuts més a foc suau. Els brots de soja no s’han de coure molt.

Retirem el wok del foc i afegim una mica del suc de la llima. Servim calent.

62

63

EUROPA

Catalunya

Pa amb tomàquet i llonganissa

Angel Nicolau de La cuina de l’Angel

Ja feia temps que guardava aquesta recepta al calaix de "pendents de fer" i vès per on ahir vaig trobar el moment

per intentar-la. No va sortir malament. Personalment jo la vaig trobar bastant millorable... no obstant fàcilment

millorable.

Potser que expliqui una mica els antecedents i l'origen de tot plegat. Navegant un dia per la xarxa vaig trobar a un

portal de receptes algun "agosarat" que havia publicat com fer pà amb tomàquet i llonganissa... Vaig pensar que

estava de broma i vaig decidir fer-hi un cop d'ull. Em vaig trobar amb la agradable sorpresa d'aquesta innovadora

presentació. Em vaig prometre que algun dia ho provaria i ja he acomplert la meva paraula.

Us passo les pautes ipso facto!

64

Agafeu un parell de trossos de pà dur i els remulleu. Talleu un parell de tomàquets a quarts i ho tritureu tot

havent-hi afegit oli, sal i pebre. Un cop triturat ho guardem a la nevera.

Nota d'autor:

A mi em va quedar la part líquida no gaire líquida -clar que això sempre va a gustos- per evitar-ho pujeu la

proporció de tomàquet respecte a la quantitat de pà o simplement afegiu-hi aigua.

En un cassó petit poseu a foc moooooooolt lent oli d'oliva i quatre alls. Els deixeu que es vagin confitant poc a poc

per acabar tenint un oli perfumat d'all un cop els alls estiguin ben rossos sense haver-se cremat. El reservem.

Segona nota d'autor:

No tingueu por de l'all... no hi poseu un all o dos a l'oli, sinó no estarà perfumat ni res que se li assembli. La gent

preguntarà -all? a l'oli? ah... si... es clar... uuuufff com es notaaaa....-

Repeteixo: no tingueu por. Quatre o cinc alls submergits en l'oli tranquilament.

Tallem una llesca de pà del dia a quadradets i les posem en una safata dins del forn a 180ºC. Anem vigilant que en

pocs minuts tindrem els quadradets torrats. També els reservem.

Ara toca la part diguem-ne artística de la recepta. Hem de tallar la llonganissa/fuet amb una mica de gràcia. Les

rodanxes estan molt vistes. Proveu a fer uns palets com a la foto, queden molt bé.

Per acabar ja només queda muntar el plat:

Posem la quantitat desitjada de "líquid" en un bol. A sobre van els quadradets de pà torrat amanits al moment

amb l'oli d'all i com a colofó, a dalt de tot, els palets de llonganissa.

Us invito a jugar amb les expectatives dels comensals/invitats. Quan us preguntin que hi ha d'aperitiu... contesteu

tranquilament: pà amb tomàquet i llonganissa i veureu quina cara fan quan els persenteu aquesta recepta als

nassos.

Salut a tothom!

65

Espanya

Madrid

Revuelto “Botin” de Morcilla

Mar, d’El que no mata engreixa

Este revuelto lo comimos este febrero en nuestro viaje a Madrid. Teníamos mesa reservada en Casa Botin, el

restaurante más antiguo del mundo, fundado en 1725. Comimos de maravilla. Teníamos claro que como plato

principal teníamos que provar el cochinillo y el cordero lechal, pero, algo teníamos que comer mientras

esperavamos..... Sólo os diré que fue una muy buena elección.

Esta receta la presento al concurso que han organizado los chicos de "El taller de cuina" para celebrar el segundo

aniversario de su blog.

66

Ingredientes (para 2 personas):

1 morcilla de cebolla

2 patatas medianas

4 huevos medianos

Aceite de oliva

Sal Preparación: Pelar las patatas y cortarlas a daditos pequeños (1x1

cm aprox). Freir las patatas a fuego medio sin que se doren demasaido.

Quitar la piel de la morcilla y rehogarla en una sarten

grande, desmigandola poco a poco. Agregar las

patatas, estallar los huevos, salar, y cuando la clara

del huevo ya esté cuajada, romper la yema, así

obtendremos un revuelto con los dos colores del

huevo.

A pesar del frio que hizo en Madrid la primera semana de febrero, nos lo pasamos muy bien. Disfrutamos mucho de

la ciudad, y de bien seguro que volveremos.....además.....comimos muy bien (que eso es muuuuuuyyyyy

importante -para los que nos gusta comer-).

67

De Creuer

Berenjenas con pimientos del piquillo y queso Gruyère

Silvia, de Chez Silvia

Cuando vi en el blog El taller de cuina, que proponían una receta viajera, con motivo de su segundo año, me hizo

mucha ilusión y gracia a la vez. Ilusión por qué a través de la receta puedes reflejar los recuerdos de algún lugar

que te gustó en especial o que significó algún cosa. Gracia, por qué nuestros amigos nos llaman la "Familia Willy

Fog", ya sabéis, sólo viajaba y dio la vuelta al mundo.

La vuelta al mundo no la he dado, pero somos una familia que nos encanta viajar, nos gusta conocer distintas

culturas, gastronomía, gentes y aunque hacemos escapaditas durante el año, el viaje de las vacaciones de verano

es el que disfrutamos más, por qué hay más días, el buen tiempo y por qué podemos ir con los niños.

Mi receta no es de ninguna ciudad en concreto y es de muchos sitios; me explico, llevamos varios veranos haciendo

cruceros por todos los mares, el primero que hicimos me gustó tanto que ya llevamos unos cuantos. En la flota se

come muy bien y aunque en todos los barcos según el destino las comidas pueden variar, siempre tienen unos

platos fijos y están tan buenos que cuando llegas al barco ya estás pensando en ellos.

Las carnes son deliciosas, pescados, souflés o mousses, tienen platos vegetarianos que me gustan mucho como el

que os presento hoy, y cada vez que he voy me lo pido.

Esta receta es muy viajera , por qué la he comido cuando el barco ha hecho noche en Roma, Santorini, Miami o

San Petersburgo....

Ingredientes: Berenjenas, tomates maduros, 1 bote de pimientos del piquillo, 1 cebolla grande, ajo, queso

gruyère rallado, aceite, sal, pimienta, orégano, albahaca, harina balnca, harina de pan, un huevo.

Empezamos con la salsa marinara: Cortamos pequeña la cebolla y la rehogamos con un poco de aceite a fuego

medio, hasta que quede transparente, añadimos el ajo picado y los tomates a dados pequeños. Añadimos el

orégano y la albahaca picadas y dejamos que se rehoge todo durante 10 minutos tapado. Reservamos.

Cortamos la berenjena a rodajas de 1/2 centímetro y la pasamos por harina, huevo batido y pan rallado o craker.

Las freímos con acéite bien caliente y las dejamos escurrir sobre papel absorvente.

68

En otra paella dorar un poco los pimimentos abiertos, con un poco de aceite.

Calentar el horno (grill).

En una fuente para horno hacer los montones segun comensales seáis en este orden: rodaja de berenjena, y una

de pimiento, otra de berenjena, otra de pimiento, hacer tantos pisos como queráis, pero acabar con una de

berenjena, poner el queso rallado por encima y directo al horno.

Dejar que se gratine unos 5-10 minutos.

Montar el plato: base de salsa marinara, y encima la torre de berenjenas, y decorar.

Seguro que este año lo vuelvo a pedir:))

69

Grècia

Illa de Kalymnos

Saragli (Σαραγλι)

Gemma, de La cuina de casa

Per celebrar els dos anys del Taller de Cuina, l’Alba i en Jordi ens han fet una proposta que uneix les seves dues grans aficions, la cuina i els viatges: es tracta d’elaborar una recepta viatgera que ens recordi algun racó que hem visitat. Pensant en les escalades que he fet per l’illa de Kalymnosaquesta Setmana Santa, tenia clar quina recepta havia de fer, uns Saragli típics de Grècia:

70

Cuinar algun dolç tradicional que he tastat durant un viatge és un costum que faig cada cop que torno de vacances. És una manera d’allargar les bones sensacions que he viscut i combatre la síndrome post vacacional, igual de bona que mirar les fotos del viatge.

Al blog en tinc bons exemples: els Piononos del viatge a Granada, el Kremna Rezina i elZavihjaca Cake del viatge a Eslovènia, la Quesada de les vacances a Astúries, la Greixonera de la Setmana Santa a Eivissa, el Tiramisú i el Semifreddo di Amaretti de les dues vacances a lesDolomites, la Croustade de les vacances als Pirineus francesos…

71

I no podia faltar la recepta que m’emporto de Kalymnos: uns Saragli típics de Grècia. Els Saragli són uns pastissets molt semblants a la Baklava: capes de pasta fil·lo farcides de fruits secs picats i banyades amb un almívar de mel. La diferència rau en la forma: la Baklava són làmines horitzontals mentre que els Saragli s’enrotllen i es tallen a rodanxes. L’origen d’aquests dolços es troba en l’antic Imperi Otomà i per això és típic a molts països, des de Turquia fins a Grècia. I com passa amb totes les receptes tradicionals, cada casa té la seva pròpia versió particular. Els que heu tastat la Baklava ja sabeu que són uns pastissets deliciosos; cruixents i dolços, són un vici de no parar. Però entre la mel i els fruits secs resulten molt calòrics, de manera que aconsello fer-los petitons, de mossegada. Així segur que repetireu!

72

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: Pels Saragli: • Pasta fil·lo • Mantega • 300g de fruits secs • 50g de sucre • Canyella en pols • Clau d’olor mòlt Per l’almívar: • 200g de mel • 150ml d’aigua • Suc de ½ llimona Preparació: Fondre la mantega i, millor, clarificar-la. Picar els fruits secs i barrejar-los amb el sucre, la canyella i el clau d’olor. Estendre una làmina de pasta fil·lo i pintar-la amb mantega. Posar una segona capa de pasta fil·lo i tornar a pintar amb mantega. Repartir per sobre els fruits secs deixant tot un dit de marge al voltant. Doblegar aquest marge i tapar tota la superfície amb una làmina de pasta fil·lo pintada amb mantega. Posar una segona capa de pasta fil·lo. Enrotllar-ho tot, pintar la superfície amb més mantega i tallar-ne rodanxes de 2 cm de gruix. Estendre les rodanxes sobre una safata de forn i coure-ho a 180º fins que es dauri. Per l’almívar, posar en un cassó al foc la mel, el suc de llimona i l’aigua. Quan arrenqui el bull deixar-ho un parell de minuts fins que agafi consistència. Deixar refredar.

Banyar els Saragli just sortir del forn, amb els pastissets encara calents. Deixar refredar i servir. Bon profit!

73

França

Còrsega

U Fiadone

d'Elisabet Figueras

Fa pocs dies vaig tornar d'un viatge fantàstic que vaig fer

amb la meva familia a Còrsega. És una illa preciosa, molt

poc explotada i amb un paisatge molt mediterrani. Vem

disfrutar del mar, de les platges, del Maquis, dels poblets

penjats en les muntanyes i dels boscos.

Es nota molt l'influència italiana, en l'arquitectura, en el

menjar, en el caràcter de la gent i en l'idioma, el cors.

Nosaltres parlavem italià, ells parlaven cors i ens

enteniem perfectament.

Un dels descobriments culinaris que vem fer és el

Brocciù, un formatge molt semblant al recuit. El fan servir

en moltes receptes tant salades com dolces. És boníssim

i a partir d'aquest viatge ens hem convertit en fans

incondicionals d'aquests formatge.

Un dels postres més típics i fet amb Brocciù és el que he

fet avui, "U Fiadone".

74

Fiadone

500gr de Brocciù o Recuit

4 ous

200gr de sucre

la pell d'una llimona ratllada

Escalfar el forn a 200graus.

Barrejar els ous amb el sucre fins que quedi

blanquejat. Afegir el formatge i la pell de la

llimona i barreja molt bé. Posar-ho en un

motlle per anar al forn forrat amb paper de

forn i una mica untat de mantega. Coure al

forn a durant una mitja hora. Deixar refredar

i servir.

75

76

París

Canelons de maduixes en balsàmic de mango Mònica de Coses de Llàbiro Una de les meves fruites preferides són les maduixes. M'agraden en melmelada, soles, amb xocolata, de totes les maneres, però si he de triar un record de com les menjava quan era petita: en vinagre! Només de pensar-ho ja se'm fa la boca aigua. El suc que quedava després m'encantava, potser tant com les maduixes. Fa uns dies vaig fer un experiment, tenia maduixes i quan anava a tirar-hi vinagre vaig veure l'ampolla del balsàmic de mango i em vaig animar. Queda un gust boníssim, són dos gustos que lliguen molt. Tenia clar que havia de repetir aquesta combinació i em va venir la inspiració: canelons de maduixes amb crema! La crema la vaig fer més líquida i la vaig tirar tèbia, també hi vaig tirar crocant, així que a cada mossegada trobes gustos i textures diferents. La pasta dels canelons és una recepta de crepes sense ou, ja en portava la crema i no n'hi vaig voler posar. Tampoc hi vaig tirar mantega. Amb aquesta recepta participo a la recepta viatgera que ha organitzat El taller de cuina pel seu segon aniversari. S'ha de triar una recepta que et transporti a algun viatge. He triat aquesta perquè, tot i que no segueix una recepta tradicional de crepes, em recorda a un viatge que vam fer amb l'Aina a França, primera parada: Eurodisney. Ella no sabia que hi anava així que va ser un viatge ple d'emocions.

Ingredients: Per a les maduixes: 350 g de maduixes 2 cullerades soperes de sucre de canya 2 cullerades soperes de balsàmic de mango

Per a la pasta dels canelons: 125 g de farina 250 ml de llet Per a la crema: 250 ml de llet

7g de midó 35 g de sucre 1 rovell d'ou La pell d''una llimona Crocant

77

Preparació: Rentar i tallar les maduixes a quarts. Tirar el sucre, el vinagre, remenar i deixar tapat. Millor si es fa el dia abans, sinó és possible, cal deixar-ho reposar un mínim de tres hores.

78

Barrejar la llet amb la farina fins que no quedi cap grumoll -jo ho vaig fer amb el minipimer-. Si es vol es pot tirar mitja cullerada de postres de sal. A una paella calenta, tirar una mica d'oli, escampar bé perquè no quedin gotes i anar tirant la preparació.Escampar bé, quan es vegi que queda quallat, donar-li la volta. Ens ha de quedar rossejat. Anar repetint fins que s'acabi la preparació. Sortiran, aproximadament, 6 unitats -jo no les vaig fer molt fines-. Per a la crema: Escalfar la llet amb la pell de la llimona i el sucre. Quan estigui calenta retirar la llimona, agafar un cullerot de llet i barrejar-la amb el midó i el rovell de l'ou. Tirar la preparació a la llet que està calenta i remenar fins que comenci a espessir. Presentació: Agafar una base pels canelons, escórrer al colador les maduixes que es volen posar. Enrotllar, tirar la crema per sobre i acabar amb crocant.

79

Magret d’ànec

De Sergi Alegre

Ja sé que seré més cutre que la Xaquira del chisqueic arándanos, però no se m'ha acudit res més que un magret d'ànec

sense ni tan sols guarnició ni salsa. I com que no se'm dona bé escriure us ho envio dibuixat, com en aquell article que

ens vam trobar a la revista dels vueling.

La història és que ens ho van servir així a París, crec que com a guarnició portava unes tristes pommes de terre fregides

(french fries), però estava molt bo. I va maridar molt bé amb un vi negre de la DO de Touraine, a la Vall del Loira. Per

internet trobareu molts cellers amb denominació Touraine (que és als voltants de la ciutat de Tours).

80

Itàlia

Spaghetti al aglio e olio Íngrid, de My lovely food Italia....nos tiene enamorados, nos encanta hacer una escapadita aunque sea de fin de semana, y perdernos por su ciudades. Roma, una ciudad majestuosa, llena de rincones hermosos y en los que disfrutar de sus monumentos, de sus parques, plazas y paisajes. Venecia, una ciudad con ese toque tan especial. Perderse por sus calles estrechas y laberínticas es casi una obligación, no puedes dejar pasar el paseo en vaporetto, y visitar el Lido, Burano (para mi gusto más peculiar y hermosa que Murano) y Torcello, exquisita a más no poder. Florencia, Milán, Mogliano o Bérgamo, son otras de las ciudades que hemos tenido el placer de visitar y disfrutar y que cada una, con su particular encanto, las hacen muy interesantes y hermosas. La Toscana es uno de nuestros viajes pendientes, el cual tenemos muchas ganas de hacer y espero no tardar mucho, así que si alguien tiene alguna recomendación, que no dude en darme envidia, que tomaré buena nota Por eso, cuando Alba y Jordi de El Taller de Cuina, unos chicos que tienen un blog de cocina fantástico, y que además son super viajeros, nos propusieron un reto combinando estas dos pasiones para celebrar su segundo aniversario del blog, y que se llama la Recepta Viatgera, no dudé un instante en saber qué cocinaría. Os dejo con esta receta sencilla, vistosa, ya que utilicé unos spaghetti a la naranja, sin ser recargada en exceso y bien sabrosa.

81

82

Ingredientes: 200 gr de spaghetti 1 diente de ajo bien picado Aceite de Oliva Hierbas picantes, semillas de pimienta cayena, albahaca sal Preparación: Ponermos un cazo con agua a fuego alto hasta que hierva. Cuando esté al punto añadimos la sal y le incorporamos la pasta. Dejamos cocer los minutos indicados en el embalaje. Colamos la pasta. Reservamos En el cazo a fuego lento, ponemos 2 cucharadas de aceite y le añadimos el diente de ajo bien picado. Dejamos 1-2 minutos y entonces añadimos la pasta. Removemos bien y añadimos otra cucharada de aceite. Culminamos con las hierbas picantes al gusto, mezclamos bien, y emplatamos. En el top añadimos un poco de queso parmesano para potenciar el sabor. Servimos. Espero lo disfrutéis Feliz fin de semana! Ingrid

83

Roma

Pizza all’uovo

Sandra i Xavi d’ Els fogons de la Bordeta

A finals de març els nostres companys d’”El taller de cuina” van celebrar dos anys a la xarxa. I van convidar-

nos a celebrar aquesta data tan especial amb un petit repte culinari: la recepta viatgera, que ens proposava

parlar d’algun indret especial per a nosaltres i d’una recepta que hi guardés relació.

Nosaltres no ho hem dubtat, els dos coincidim en això, si hem de pensar en alguna ciutat especial, i que a més a

més pugui ser un referent culinari important, tenim molt clar que és Roma!

Europa te moltes grans ciutats, i totes elles precioses: París, Londres, Amsterdam, Berlín… però la nostra gran

capital europea sempre serà Roma. I no només per la seva grandiositat artística, per la seva magnificència, pels

84

seus dos mil·lenis d’història… sinó també pels seus carrerons, pels edificis que cauen a trossos però que estan

plens de flors als balcons, per aquell no-sé-què que té el barri del Trastevere.

I sí, aquí també es fan molt bones les pizzes, però, no se si serà per l’entorn, res és comparable a menjar-se-la

allà mateix! Jo especialment recordava d’haver-ne tastat una de molt bona amb ou, així que hem versionat aquest

recòrd d’una manera molt simple per fer la nostra particular pizza all’uovo.

Ingredients

Massa per 1 pizza

- 250 g de farina de força - 125 g d’aigua - 5 g de llevat - 12’5 g d’oli - 5 g de sal

I per sobre… - Tomàquet triturat - Mozzarella de búfala - 1 ou - Xampinyons - Olives - Tomàquet sec - Orenga - Oli

Preparació

Posem la farina en un bol i hi desfem el llevat, mesclant-ho bé. Afegim l’aigua a poc a poc i anem pastant bé amb

una espàtula. Acabem posant-hi la sal i l’oli, mesclant-ho fins que s’incorporin bé a la massa. Si la massa no

s’acabés de lligar bé, s’hi poden afegir uns 12 g més d’aigua. L’acabem de pastar sobre el marbre.

Fem una bola amb la massa, i la tornem al bol deixant-la reposar durant unes 24 hores al frigorífic, tapada amb un

drap. La traiem una hora abans de fer la pizza.

Una vegada estirada la massa, sobre una safata de pizza per enfornar, escampem el tomàquet triturat i hi posem a

sobre la mozzarella de búfala desfeta a bocins. Distribuïm la resta d’ingredients per la pizza deixant la zona

central de la pizza buida per posar-hi l’ou més endavant.

Hi posem una mica d’orenga i un raig d’oli, i enfornem a 220ºC durant uns 15 minuts. A mitja cocció serà quan

retirarem un moment la pizza per posar-hi l’ou a la part central. Al treure la pizza del forn posarem un punt de sal

sobre l’ou.

Bon profit i bona cuina!

85

86

Venècia

Amanida de rúcula

Isabel, de La cuina de la Isabel.

Una recepta molt senzilla, però cada vegada que la faig, en venen records de Venècia. Va ser a on vaig descobrir la rúcula, farà uns 7 anys, sempre que em menjo, no puc evitar tindre records de tan maravellosa ciutat.

87

INGREDIENTS: rúcula pipes de gira-sol torrades formatge parmesà tomàquets cirerols oli sal,pebre crema de vinagre balsàmic dauets de pa torrat PREPARACIÓ: Posar en una plata la rúcula, afegir les pipes de gira-sol, els cirerols, la sal, el pebre i l’oli. Amb un rascador o talla formatges rascar el formatge i desprès afegir el pa torrat, regar amb el balsàmic.

88

Risotto con rucola e pomodori secchi

Hace unos días los amigos de "El taller de cuina" cumplieron dos años de vivencias blogueras y 12000 visitas. Por

ese motivo nos lanzaron un reto súper interesante al que han llamado "La recepta viatgera".

A ellos les encanta viajar y han pensado que cocinemos aquella receta que nos transporte a un lugar que nos resulte especial.

Como veís yo he escogido una receta que me sabe a Venezia y por supuesto me transporta allí. Estuvimos en

aquella deliciosa ciudad, mi hermana, mi cuñado, Xavi y yo. De eso hace hace ya cuatro años. Había estado en

Italia antes, y he vuelto a Roma después, que me encantó también, pero el viaje a Venezia fue muy especial por

distintos motivos. Y además era Carnaval. Aquello fue el Summun. Yo no soy una persona seguidora de carnavales,

pero allí son absolutamente mágicos.

89

Gastronómicamente también disfrutamos mucho, al igual que en Roma. Debo decir que soy una enamorada de la

cocina italiana, por tanto, era fácil conquistarme en ese aspecto. Comimos pizza, pasta, pescados, pero hay dos

ingredientes que me transportan allí cada vez que los como, que es muy a menudo ya que me encantan, que son la

rúcula y el parmesano. Allí descubrí también los tomates secos en aceite.

Os voy a explicar la receta que para mí es pura Venezia, espero que os guste.

90

Rissoto con rucola e pomodori secchi

Ingredientes para cuatro personas:

500 grs de arroz bomba

1200 ml de caldo de verduras

70 gr de tomates secos en aceite

100 gr de rúcula

100gr de queso parmesano reggiano

2 tomates maduros

aceite de oliva

sal

Preparación:

Cogemos unos 80 gr de rúcula y la metemos en el vaso de la batidora y añadimos un poco del caldo vegetal y lo

batimos bien hasta que quede totalmente batida la rúcula. Lo reservamos.

91

Rallamos los dos tomates maduros y los ponemos a sofreir en una olla no muy alta con un poco de aceite de oliva.

Aquí añadimos los tomates secos cortados pequeños. Cuando el tomate está bien sofrito le ponemos el arroz y lo

sofreímos y mezclamos bien. A continuación le añadimos la rúcula batida y lo volvemos a mezclar todo. Le

añadimos caldo hasta que el arroz quede cubierto.

A partir de este momento es cuestión de ir moviendo el arroz con movimientos envolventes y añadiendo agua a

medida que la vaya necesitando. Es un proceso lento y laborioso ya que no dejamos el arroz cocerse sólo como con

la paella, sino que lo trabajamos continuamente. Debemos evitar que se seque o se pegue a la olla. A medida que

le añadamos caldo habrá que ir corrigiéndolo de sal. Cuando ya tengamos prácticamente acabada la cocción, en

mi caso ha sido casi media hora, le ponemos tres cuartas partes del queso y lo mezclamos todo de nuevo.

Una vez acabada la cocción lo dejamos reposar unos ocho minutos.

92

En este tiempo cogemos el resto de rúcula lo ponemos en el vaso de la batidora, le ponemos aceite de oliva hasta

que la cubra y lo trituramos.

Cuando ya tenemos el arroz emplatado le espolvoreamos por encima el parmesano que teníamos reservado y el

aceite de rúcula que acabamos de hacer.

Spero che vi piaccia!!

93

Escuma de Tiramissú

Glòria i Josep, d' El cafè de nit

El tiramisú són unes postres d’origen incert. Per una banda, es diu que és originari del Vèneto, de tradició

relativament recent, ja que se situa als anys 50 del segle XX, sembla que als prostíbuls i que l’any 1968, un

hostaler de Treviso el va incorporar a la carta del seus restaurants, per la qual cosa es va donar a conèixer

àmpliament.

Però també hi ha qui diu que el seu origen es remunta al segle XVII, a Siena, a la cort del gran duc de Toscana, i

que després va traspassar fronteres fins a Florència, Treviso i Venècia.

En qualsevol cas, com que assaborir un tiramisú a nosaltres ens evoca la nostra estimada Venècia, hem pensat que

aquesta escuma de tiramisú, que ens va ensenyar el David Lienas, podia ser una bona elecció per participar en la

proposta que l’Alba i el Jordi, del taller de cuina, ens van fer per celebrar els dos anys del bloc, tot unint dues de

les seves passions: viatjar i cuinar. Per molts anys!.

Ingredients:

90 g de mascarpone

90 g de nata per muntar

90 g de llet

10 ml d’amaretto

1 culleradeta de cafè soluble

45 g de sucre

Cacau en pols

1 càrrega de sifó de crema

Preparació:

Barrejar la llet, la nata i el mascarpone. Afegir l’amaretto, el cafè, el sucre i barrejar bé. Abocar la mescla dins

un sifó de mig litre i carregar amb una càrrega de gas. Reservar a la nevera.

Presentar l’escuma en una copa i decorar amb el cacau en pols just al moment de servir.

Venècia, la capital del Vèneto, assentada sobre l’Adriàtic, és una ciutat que ens apassiona, però no tant la

Venècia turística de Sant Marco, Rialto o Schiavoni, que també, sinó la Venècia amagada dels barris de Santa

Croce i Santo Polo, Cannareggio, Castello o Dorsoduro, la dels petits ponts i carrerons estrets que de sobte

desemboquen en acollidors campos.

És una ciutat per veure-la i viure-la sense presses, amb tranquil·litat, gaudint de tots els racons i detalls que es

poden anar descobrint.

95

Passejant pels voltants del Gran Canal i observant les façanes dels palaus gòtics, sembla que el temps s’hagi

aturat, que res no hagi canviat amb el pas del temps, amb un cert aire decadent, però que alhora podríem definir

com l’encant de la decadència. I és que aquesta ciutat és diferent a totes les altres, és única, per això sempre que

hi tornem ens hi trobem tant bé i quan marxem tenim ganes de tornar-hi .

96

Portugal

Oporto

Francesinha

Alba, de Le fabuleux destin du chocolat

Fa un parell d’estius l’Arnau i jo vam decidir que per vacances agafariem el cotxe i baixariem cap el sud. La nostra intenció era visitar Granada, Jerez de la Frontera i Cadiz i endinsar-nos a la bella Portugal passant des de la zona de l’albufeira fins a Oporto. I així ho vam fer! Va ser un viatge cansat i molt intens però va valdre la pena. Tot arreu per on vam passar ens va encantar. Granada amb la resplendent alhambra estava preciosa tot i la calor que feia en ple mes d’agost, Jerez tan senyorial i elegant com imaginavem, de Cadiz ens va enamorar l'ambient i el seu peixet fregit! El sud de Portugal va ser el destí de càmping i platgetes i quines platges. Fugint una mica del turisme massiu i aconsellats per un amic de l’Arnau portuguès, vam anar a Carrapateira, us la recomano! Però la ruta seguia i vam anar fins a Lisboa, vam pujar al típic tranvia, vam berenar pasteis do nata de Belem recent fets, vam provar la Ginja i vam sopar un bacalau a bras deliciós tot i que casi que ens agafa un tall de digestió quan vam veure que ens haviem deixat les tarjetes de dèbit/crèdit a l’habitació del B&B i no anavem sobrats de metàl·lic. Vam acabar pagant l’últim euro amb monedes d’un, dos, cins cèntims i alguna de 10 cèntims. Ens van sobrar dos que vam deixar de “propina”...i vam marxar corrents de la vergonya! I finalment vam arribar al destí final, Oporto. Una ciutat amb un punt decadent que li dóna un encant molt especial. A nosaltres ens va encantar. I allà, a part de provar l’Oporto, menjar bacalà fregit i garrí al mercat, vam menjar el que us presento com a la

recepta viatgera del repte dels nois del Taller de Cuina, la francesinha.

99

La francesinha és un plat típic d'Oporto i es pot fer de moltíssimes maneres. No us espereu res glamurós, podriem dir que és la recepta antiglamour. És un entrepà amb pa de motllo blanc torrat farcit de carn i embotits de diferent tipus, gratinat amb formatge a sobre i mullat amb una salsa de cervesa per sobre. En alguns casos per rematar-ho del tot s’hi posa xoriço o un ou fregit a sobre i patates al voltant del plat. No vull comptar les calories, ni els greixos però segur que és moltíssim. Lucia no deixis de venir a veurem, ho compensaré a les properes receptes, :P En fi, us presento un plat que si aneu a Oporto i voleu tastar, feu-ho bé i acompanyeu-la amb una Bock ben freda, si us agrada la cervesa, clar. La recepta que us explico diria que no és la que vam menjar (veure fotos a sota), però és una recepta que m'ha fet molta ilusió cuinar perquè ve directa de la familia d'Oporto d'un company de feina de l'Arnau, el Diogo. Ell molt amablament ens va proporcionar la recepta a part de portar-nos unes Super Bock i uns pasteis do nata boníssims!! Moltes gràcies Diogo!! La recepta l'escric però podeu veure també la foto del full amb la recepta i esquema de muntatge del plat que la cosina del Diogo i va enviar unes festes!! Abans però, una petita confessió, he prescindit d'alguns ingredients per fer-la més light.

100

Ingredients (per dos francesinhas): 4 llesques de pa de motllo torrat 2 trossos grans de pernil dolç 2 trossos de mortadela (jo no en vaig posar) 2 bistecs de vedella passats per la paella Formatge ratllat 2 trossos de xoriço (jo no en vaig posar) Muntem l'entrepà posant una llesca de pa torrat. A sobre li posem la mortadela, el bistec i el pernil per

aquest ordre. Tapem amb l'altre llesca de pa i hi posem formatge ratllat per sobre. Per la salsa: 1/2 pot de ketchup (jo en vaig posar menys) 125 grams de margarina (jo li vaig posar 60) 2 cullerades de mostassa picant 1 terró de caldo concentrat de pollastre 1/2 cervesa tirada molt a poc a poc Un rajolí de brandy

Posem tots els ingredients en un cassó i ho portem a ebullició. Ho deixem una estona fins que redueixi i la salsa s'espesseixi. Aboquem la salsa sobre l'entrepà i gratinem. Jo primer vaig gratinar i després vaig posar la salsa.

101

102

103

Rússia, Estònia, Polònia

Blinis amb salmó

Bet, de Tastarutes

Uii, que gairebé no arribo a temps a la recepta viatgera!! Una iniciativa del blog El taller de cuina:

http://eltallerdecuina.blogspot.com

Són l'Alba i en Jordi, i el seu blog ja té 2 anys! Com que els hi agrada molt viatjar, han proposat que els hi expliquem la

nostra recepta més viatgera en un repte anomenat "la recepta viatgera". Ells ja ho diuen, que tant pot ser un viatge a

l'altra punta del món, com al Pirineu o a la platja!

Després faran un recopilatori de receptes i el penjaran per poder-lo descarregar.

104

Jo per la meva part normalment ja vaig publicant les receptes que m'han agradat més, ja siguin del Pirineu com d'algun

país d'Europa. No sabia quina triar, ja que totes les tenia publicades!

Quan vaig anar a Londres vaig portar alguna coseta pels de casa, que si una tassa, unes arrecades... i per mi em vaig

comprar un llibre de cuina: "Student's Cookbook". No és un llibre amb receptes típiques d'allà, però cada vegada que faig

algun plat d'aquest llibre me'n recordo d'aquells dies que vaig estar a Londres.

Els blinis són com unes crêpes però més gruixudes, i alhora més flonges! Són tradicionals de Rússia i altres països com

Estònia i Polònia. Combinats amb salmó queden boníssims! Però els podeu menjar amb el que volgueu. També en venen

de preparats, que s'han d'escalfar un minut al microones (sinó quedarien una mica secs).

Ingredients 100g de farina 1 culleradeta de sal 15g de llevat fresc 200ml de llet 1 ou oli d'oliva suau salmó fumat iogurt natural mostassa a l'antiga

Elaboració 1_ Barregem la farina i la sal.

2_ Escalfem una miqueta de llet, hi dissolem el llevat i hi afegim la resta de la llet.

3_ Separem la clara del rovell. El rovell el posem a la farina i la clara la guardem a la nevera.

4_ Afegim la llet a la farina i ho batem bé. Ho deixem fermentar i al cap d'una hora muntem la clara i

l'afegim vigilant que no baixi.

105

5_ Posem una miqueta d'oli a la paella i hi tirem la massa. Quan comencin a fer bombolletes, les girem. Són

d'un diàmetre aproximat de 10cm, i amb aquestes quantitats me'n surten 14.

Per fer la salsa: barregem el iogurt, la mostassa i unes gotetes d'oli d'oliva (no poso les quantitats, cadascú

al seu gust!)

6_ Muntem el plat: primer uns enciams variats a sota, el samó a tacs o a làmines, salseta i una mica d'anet

sec.

Tant pot ser un primer plat lleuger com... un esmorzar! Sí, sí, jo de vegades me n'he fet per esmorzar! ;)

106

Suïssa

Affoltern im Emmental

Emmental Landfrauenbrot

Aina, Àlvar i Alícia d' El pa dels Ferrer

Acceptem el repte d' "El Taller de cuina” i us proposem una recepta que ens fa viatjar.

Dels mil racons descoberts a Suïssa, vam trobar-ne un de ben amagat.

Cal dir en primer lloc que a casa som molt de formatge.

Desprès de visitar Gruyere ple d’aparcaments per autocars i la fàbrica amb degustacions pels turistes inclosa; vam

voler visitar Emmental. Ens va costar una mica trobar-ho en el mapa, ja que no es un poble, sino una vall del

cantó de Berna.

Sense gaires rètols indicadors i seguint una carretera estreta i sinuosa, va aparèixer un petit i encantador

poblet Affoltern im Emmental on hi ha la formatgeria de demostració de la AOC Emmental.

Està en un paratge verd amb muntanyes nevades al fons:

A Emmental (gran diferència amb el Gruyere) tot te forats:

107

Pots veure com fan el formatge a la manera tradicional

108

i a la moderna

Fan fondues de formatge (Emmental, ...estimat Watson)

109

I fan recerca d’ingredients per millorar els seus productes, com per exemple les patates per les fondues........

.......O les pastures on mengen les vaques ........

......O els cereals per fer el pa...........

I aquí es on nosaltres, els d’ El Pa dels Ferrer vam fer fira, i vam omplir la furgoneta de farines i receptes per fer

pà

110

Emmental Landfrauenbrot

Ingredients:

1 kg de farina Emmental Landfrau-mehl (amb farines de blat, espelta, sègol i civada)

1 culleradeta sal

20gr de llevat (6gr si es sec)

300gr llet

300gr aigua

(es pot canviar una mica de llet i d'aigua per un iogurt natural.)

111

Posem tota la farina, el llevat i la sal en un bol, ho barregem bé.

Ajuntem els líquids i treballem la massa fins que ens queda compacta i uniforme.

Posem la massa en un bol cobert i el deixem reposar fins que dobla el seu volum. Depèn de la temperatura

ambient, pot ser entre dues o quatre hores. Nosaltres l’hem deixat tota la nit a la nevera.

Donem forma al pa, el posem en un banetonne i el deixem llevar una estona més, unes dues hores, a temperatura

ambient.

Enfornar: 40-50 minuts a 180-200 º C

El resultat:

112

Turquia

Istanbul

- Lahmacun o pizza turca

Paula, de Bon Tiberi

Durant la Setmana Santa vàrem fer una petita escapada a Istanbul.

113

A causa de la seva localització estratègica entre dos continents, Turquia és una mescla de costums orientals i

occidentals. Personalment, vaig trobar que era una ciutat de contrasts: per una banda, trobam zones amb una

arquitectura que segueix totalment els models occidentals i, per tant no es diferencia de cap capital europea moderna;

per altra banda, trobam les mesquites, les cridades a l’oració dels feels cinc vegades al dia que es pot sentir per tota la

ciutat, els basars,…en definitiva, un món que ens atreu i ens fa veure una altra cultura molt diferent a la nostra.

Aquí podem veure la Mesquita Blava i una petita panoràmica de la ciutat.

114

Els Basars són un altre món. S’hi ha d’entrar, veure els colors, l’ambient, parlar amb els comerciants i negociar el preu

forma part obligatòria de la compra.

Parlant de cuina, és imprescindible fer una petita referència al Basar de les Espècies. És relativament petit, però s’hi pot

trobar qualsevol tipus d’espècies. La primera vegada que hi vàrem entrar em va sorprendre l’olor a espècies que feia i el

colors. Vaig veure espècies que no sabia ni que existien; encara que només en vaig comprar una per a la carn i uns

paquets de te de poma.

115

El menjar em va agradar molt. És saborós i amb moltes espècies (no podria ser d’altra manera). Vàrem menjar

moltíssims kebabs, però també altres plats típics com els pans o els dolços. Un dels plats que vaig provar va ser el

lahmacun o pizza turca. El vaig trobar molt bó, però amb el gust de carn un poc fort, no ho vaig poder arribar a aclarir

però crec que el que jo vaig menjar portava una mescla de carn i hi havia carn de xai i, per això, hi vaig trobar el gust

massa accentuat.

116

Ahir per sopar vaig intentar fer un lahmacun al meu estil, només hi vaig posar carn de pollastre triturada i em va sortir

bastant bona.

Amb aquesta recepta participo a la proposta del Taller de cuina per celebrar el seu segon aniversari com a blocaires: fer

una recepta que relacionem amb un viatge.

(Per cert, mirau quina lampareta em va regalar el venedor d'espècies!!)

117

Ingredients:

Massa:

Podríem fer servir els mateixos ingredients que per fer una massa de pizza, si bé hem de tenir en compte que quan

l’amassem ens ha de quedar una pasta molt, molt fina.

Quan faig una pizza sempre utilitzo farina de força i una cullerada de sucre (vegeu la recepta de massa de pizza); això no

obstant, aquesta vegada vaig utilitzar farina normal i no hi vaig posar sucre, no volia que la massa pujàs molt.

Ingredients per a fer el lahmacun:

Carn de pollastre (jo vaig fer dues piteres de pollastre a bocins ben petits)

Ceba

Tomàtiga

Pebre verd

Espècies (comí, pebre bo, sumac –es una espècie turca que podeu veure a la foto del Basar, jo no en tenia i vaig utilitzar

les espècies per a la carn que vaig comprar; si no en tenim, hi podem posar un poc d’orenga ,menta, farigola o una

mescla d’aquestes herbes)

Preparació:

Primer de tot feim la massa, seguiu les indicacions aquí.

Posam una paella amb un raig d’oli, la tomàtiga, la ceba i el pebre.

Afegim la carn i les espècies i ho deixam uns minuts a foc lent fins que la carn estigui cuita.

Distribuïm la carn a damunt la superfície.

Enfornam a 230ºC uns 10 minuts aproximadament fins que la pasta es comenci a veure daurada. Es fa ràpid perquè la

massa és molt fina i la carn ja està cuita, per tant, hem de vigilar el forn perquè no es cremi el lahmacun.

118