Upload
liko
View
47
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
La recerca en ciències de la salut, a Catalunya. Barcelona, 15 de novembre de 2006. ORDRE DE L’EXPOSICIÓ Impuls polític: política científica, Pla director Accions: - Estructurals: - Instituts - Aliances - Bioregió - Política de centres - Recursos humans - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
ORDRE DE L’EXPOSICIÓ
1. Impuls polític: política científica, Pla director
2. Accions: - Estructurals: - Instituts -
Aliances -
Bioregió -
Política de centres
- Recursos humans- Relacions UE
3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT
- CONSOLIDER
- CIBER4. Recursos econòmics
5. Projectes de futur
6. Conclusions
ORDRE DE L’EXPOSICIÓ
1. Impuls polític: política científica, Pla director
2. Accions: - Estructurals: - Instituts -
Aliances -
Bioregió -
Política de centres
- Recursos humans- Relacions UE
3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT
- CONSOLIDER
- CIBER4. Recursos econòmics
5. Projectes de futur
6. Conclusions
Oncologia
Immigració i cooperació
Malalties aparell circulatoriSalut mental i addiccions
SociosanitariRecerca en ciències de la salut
PLANS DIRECTORS
Departament de Salut
Recerca en ciències de la salut
PLA DIRECTOR D’INTERVENCIONS
POLÍTICA CIENTÍFICA DEPARTAMENT DE
SALUT
PLA ESTRATÈGIC DE RECERCA EN CIÈNCIES DE LA
SALUT
SITUACIÓ
ACTUAL
SISTEMA
DE CIÈNCIA
I TECNOLOGIA
V
I
S
I
Ó
SISTEMA
DE CIÈNCIA
I TECNOLOGIA
CIÈNCIES DE LA SALUT
LÍNIES O EIXOS ESTRATÈGICSPROBLEMES ACTUALS SITUACIÓ DESITJABLE
- Dispersió en la presa de decisions i intervencions
- Planificació adequada
- Insuficient dotació de recursos - Finançament adequat
- Infraestructures científiques poc competitives
- Infraestructura moderna i competitiva
- Carrera professional i nombre d’investigadors inadequats
- Recursos humans suficients i model de desenvolupament professional actualitzat.
- Atomització i manca de coordinació
- Sector productiu ordenat i coordinat en un model de competició interna i competitivitat externa
- Carència de centres de referència i xarxes competitives
- Centres de referència i xarxes, ben dotats, amb vocació de servei i producció científica excel·lent
Primera línia estratègica:
Establir prioritats
Segona línia estratègica:
Millorar el finançament
Tercera línia estratègica:
Formular un pla d’infraestructura
Quarta línia estratègica:
Definir una política de recursos humans
Cinquena línia estratègica:
Ordenar el sector productiu
Sisena línia estratègica:
Definir la política de centres i xarxes de referència
LÍNIES O EIXOS ESTRATÈGICS
PROBLEMES ACTUALS SITUACIÓ DESITJABLE
- Entorn legal, fiscal i administratiu, rígid i poc àgil -Entorn favorable de la cultura emprenedora i d’assumpció de riscos (per a empreses i investigadors)
-Connexió insuficient i/o coordinació entre hospitals, universitats i empreses
-Sistema de col·laboració d’Administració pública, hospitals, universitats i empreses, àgil i eficient
- Poca rellevància de les relacions europees i globals
- Posicionament adequat del SCT en ciències de la salut català a nivell europeu i global
- Valoració i/o insuficient coneixement de l’activitat científica per part de la societat
-El govern i la societat reconeixen la rellevància de l’activitat de recerca
- Problemes ètics emergents - Garanties ètiques sobre la presa de decisions, intervencions i activitats
-Importants dèficits en la direcció i gestió del SCT en CS
-Confiança en una direcció i gestió competents i transparents
Setena línia estratègica:
Eliminar barreres i crear incentius
Vuitena línia estratègica:
Fomentar les relacions institucionals al SCT en ciències de la salut
Onzena línia estratègica:
Dissenyar un model d’avaluació ètica adequat
Dotzena línia estratègica:
Fomentar un nou estil de direcció i gestió de la recerca
Novena línia estratègica:
Potenciar les relacions internacionals
Desena línia estratègica:
Millorar la percepció pública sobre l’activitat de recerca
Primera: genòmica i genètica humanes Segona: biologia del desenvolupament i medicina
regenerativa Tercera: nanobiotecnologia Quarta: càncer Cinquena: malalties cardiovasculars Sisena: neurociències i salut mental Setena: malalties infeccioses i sida, immunologia i
trasplantaments Vuitena: malalties d’òrgans i sistemes més prevalents
(pneumologia, hepatologia, aparell digestiu, aparell
locomotor) Novena: envelliment Desena: diabetis mellitus Onzena: epidemiologia i salut pública Dotzena: serveis sanitaris (programes d’atenció primària i
infermeria).
LÍNIES ESTRATÈGIQUES VERTICALS
CÀNCER
INFART DE MIOCARDI I MALALTIES CARDIÀQUES
ACCIDENTS CEREBRO-VASCULARS
MALALTÍES NEURODEGENERATIVES I MENTALS
MALALTÍA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA
MALALTÍES ENDOCRINES I DEL METABOLISME
MALALTIES D’APARELLS I SISTEMES
NANOBIOTECNOLOGIA
GENÒMICA
CÀNCER
MALALTIES CARDIOVASCULARS
NEUROCIÈNCIES
MALALTIES INFECCIOSES I SIDA
DIABETIS
ENVELLIMENT
PRIORITATS ASSISTÈNCIALS (INCIDÈNCIA, PREVALENÇA I
CÀRREGUES DE LES MALALTIES)
ÀREES PRIORITÀRIES DE RECERCA
POLÍTICA DE CENTRES DE RECERCA A CATALUNYA
NIVELLS-TIPUS DE RECERCA
CREBEC
MEDICINA REGENERATIVA
MEDICINA PREDICTIVA
LABORATORI PER L’ESTUDI DE LES METÀSTASIS
XARXA DE MALALTIES CARDIOVASCULARS
XARXA DE NEUROCIÈNCIES
SALUT INTERNACIONAL
XARXA ESP.
RECERCABÀSICA
RECERCATRANSLACIONAL
RECERCACLÍNICA
RECERCAEPIDEMIOLÒGICA
I DE SALUT PÚBLICA
ORDRE DE L’EXPOSICIÓ
1. Impuls polític: política científica, Pla director
2. Accions: - Estructurals: - Instituts -
Aliances -
Bioregió -
Política de centres
- Recursos humans- Relacions UE
3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT
- CONSOLIDER
- CIBER4. Recursos econòmics
5. Projectes de futur
6. Conclusions
Barcelona: IDIBAPS (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona-UB)
IRBVH (Hospital UniversitariVall d’Hebron-UAB) Institut (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-
UAB)Institut IMAS-IMIM-PRBB (Hospital del Mar-UAB-UPF)
L’Hospitalet de Ll.: IDIBELL (Hospital de Bellvitge-UB)
Badalona: IICSGTiP(Hospital Universitari Germans Trias i Pujol-UAB)
Girona: IIBG (Hospital J. Trueta-UdG)
Tarragona: IIBPV (Hospital Joan XXIII i S.J. Reus-URV)
Lleida: IRBL (Hospital Arnau de Vilanova-UdL)
Instituts que s’han constituït durant aquesta legislatura
Possibles col·laboracions: centres associats a instituts
HUGTP
HUVH
CSUB
UB
UAB UAB
HJT
UG
HAV
ULL
Ta - To
URV
IMAS-IMIM
HSCSP
HCP
UB
UAB
AP1AP2
AP3
CENTRES DE RECERCA (PROGRAMA CERCA: DEiU) EN BIOMEDICINA
Fins al 2003 (3) entre 2004-2006 (10)
Total general (30)
IDIBAPS (HCPB) IDIBAPS
CRG (PRBB) CRG
ICCC (H. Sant Pau) ICCC
CMRB (PRBB)
IRB (PCB)
CREAL (PRBB)
IBEC (PCB)
CRESIB (HCPB-IDIBAPS-UB)
IMPPC (HUGTiP-UAB)
IIOVH (HUVH-UAB)
Línia estratègica Centre de recerca
Primera: genòmica i genètica humana.......................................................................CRG Segona: biologia del desenvolupament, medicina regenerativa...............................CMRB Tercera: nanobiotecnologia.........................................................................................IBEC Quarta: càncer...............................................................................................................IRB
IIOVH
IMPPC Cinquena: malalties cardiovasculars............................................................................ICCC Onzena: epidemiologia i salut pública.......................................................................CREAL
CRESIB
Es troben en fase de formulació les accions següents :
Sisena: neurociències ....................Institut Català d’Investigació en Neurociències (ICIN) en xarxa. Setena: malalties infeccioses.......................... Centre de Vacunes de la Sida (HIVACAT)
Coherència entre línies estratègiques prioritàries i programes de centres de
recerca
Integració i coordinació d’accions prioritàries: àrea de càncer
INTEGRACIÓ D’ACCIONS
- l’exemple de relacions de l’IRB (recerca en metàstasis)
. Relació amb centres i hospitals
COORDINACIÓ D’ACCIONS
- enfocament dels centres de recerca en càncer
. Predicció: Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del
Càncer
. Oncogènesi: Centre de Regulació Genòmica
. Terapèutica: Institut d’Investigació Oncològica Vall d’Hebron
. Metàstasis: Institut de Recerca Biomèdica
IRB-PCB
PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA (UB)
CSIC
EMPRESES
INFRAESTRUCTURA
GENERAL
+PLATAFORMES
TECNOLÒGIQUES
INFRAESTRUCTURA
ESPECÍFICA
PROGRAMES
1- PBCD2- PBEC3- PMM4- PQFM5- P.ONCOL.
LABORATORI DE METÀSTASIS METLAB
INSTITUT INVESTIGACIONS ONCOLÒGIQUES
ASSISTÈNCIA I DOCENCIA
INSTITUT DE RECERCAVALL D’HEBRON
A1A2 A3
HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA -IDIBAPS
INSTITUT CATALÀ D’ONCOLOGIA (IDIBELL-UB)
INSTITUT HUGTiP-UAB
RECERCA BÀSICA I CLINICO TERAPÈUTICA
ASSISTÈNCIA IDOCÈNCIA
UB
ALTRES HOSPITALS
HOSPITAL VALL D’HEBRON
I R B
Integració d’accions: àrea de càncer
Coordinació d’accions: àrea de càncer
Canvis genètics
Canvis moleculars
Canvis cel·lulars
Presentació clínica
Disseminació metàstasis
Investigació en la història natural del càncer
Factors predictius
Diagnòstic precoç
Atenció a la malaltia
Medicina predictiva
Medicina curativa
IMPPC CRG IIOVH IRB
COMPONENTS DE LA BIOREGIÓ
Clínic
H. SJ de DéuURV (H JXXIII, H St. Joan)
Sector privatSector públic
BioregióCatalunya
Companyies Serveis
Centres i hospitals
Aliança pública
Col·laboraciópública-privada
UB UPF
PCB PRBB
SPau Vd’H GTP
ABBAliança Biomed BCN
UAB
Biocampus
Bellv. H¢res
Clústers científics
Capital risc
Parcs científics
Parc TaulíH J Trueta – UdGH A. Vilanova – UdL
UPCAltres
Administració
Emp. farmacèutiques
Spin-off
Nombre de programes (2004-2006) de personal investigador
Disseny de la carrera professional del personal investigador de l’SCS
Programa d’estabilització de personal investigador-2005..................14 investigadors ISCIII
Programa d’intensificació-2005.................15 investigadors SCS
Programa d’incorporació de nou personal investigador
-2006-2010........205 investigadors
El Departament de Salut és l’única institució de l’Estat que ha signat la Carta europea de l’investigador
Programa de suport a la R+D+I internacional
Oficina de projectes europeus pròpia-50 expressions d'interès trameses a Brussel·les-16 avaluadors acceptats
Cursos de formació de gestió de projectes europeus
- 11 cursos – 209 assistents
Assessorament de projectes europeus-36 projectes europeus amb assessoria personalitzada
17,04 M d’€-11 projectes nacionals amb assessoria personalitzda
0,5 M d’€
Participació en el projecte Joanna Briggs internacional (a través de ISCIII-Investen). Investigació i infermeria
Presentació de dues plataformes europees:-Innovative Medicines-Nano Medicine
ORDRE DE L’EXPOSICIÓ
1. Impuls polític: política científica, Pla director
2. Accions: - Estructurals: - Instituts -
Aliances -
Bioregió -
Política de centres
- Recursos humans- Relacions UE
3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT
- CONSOLIDER
- CIBER4. Recursos econòmics
5. Projectes de futur
6. Conclusions
Avaluació de la producció científica dels centres assistencials catalans
ANY PUBLICACIONS INDEXADES
2002 2.456
2003 2.601
2004 3.104
2005 3.269
increment del 25,6% entre el 2005 i el 2003
* increment d’un 12,8% anual
Ref. Institute for Scientific Information (ISIC)
Documents Cites
1 H. Clínic. Barcelona 457 185 (1)
2 H. Vall d’Hebron 275 121 (3)
3 H. Sta Creu i St. Pau 218 75 (6)
4 H. 12 de Octubre 212 57 (9)
5 H. La Paz 201 91 (4)
6 H. Ramón y Cajal 186 85 (5)
7 IMAS – IMIM 167 57 (10)
8 H. Gregorio Marañón 166 65 (7)
9 H. Bellvitge 162 54 (11)
10 H. Clínic. Madrid 135 47 (12)
11 H. La Fe 128 41 (13)
12 H. Germans Trias 117 125 (2)
13 H. F. Jiménez Díaz 109 63 (8)
Producció científica centres sanitaris (2004)
Documents Cites
1 H. Clínic. Barcelona 4.252 52.987 (1)
2 H. Vall d’Hebron 2.208 26.385 (2)
3 H. Sta Creu i St. Pau 1.814 18.446 (3)
4 H. Ramón y Cajal 1.719 15.147 (5)
5 H. 12 de Octubre 1.712 16.908 (4)
6 H. La Paz 1.676 10.588 (10)
7 H. Bellvitge 1.362 13.699 (8)
8 IMAS – IMIM 1.295 14.593 (6)
9 H. La Fe 1.193 9.623 (12)
10 H. Gregorio Marañón 1.169 9.605 (13)
11 H. F. Jiménez Díaz 1.151 11.477 (9)
12 H. Clínic. Madrid 1.137 10.141 (11)
13 H. Germans Trias 1.003 13.979 (7)
Producció científica centres sanitaris (1996 – 2004)
INGENIO 2010: RESULTATS (2006) PRIMERA CONVOCATÒRIA
CONSOLIDER
Projectes presentats 79 Projectes aprovats 17
– Biomedicina 4– Coordinadors de Catalunya 3 (75%)
• Infeccions víriques animals (CRESA)• Epigenètica (CRG)• Centrosoma (CRG)
INGENIO 2010: RESULTATS (2006) PRIMERA CONVOCATÒRIA CENIT
Projectes presentats 82 Projectes aprovats 16
– Biomedicina 4– Participació catalana 3 (75%)
• 2 d’indústries farmacèutiques • 1 de diagnòstic per la imatge
Presència dels grups catalans en els CIBER
Posicionament dels grups catalans-Total de grups de l’Estat acceptats............................ 211-Grups catalans acceptats............................................ 86 (41%)
Presència de grups catalans en els CIBER
- Bioenginyeria, biomaterials i nanomedicina.........40,63% (1)
- Epidemiologia i salut pública................................48,78% (1)
- Fisiopatologia de l’obesitat i nutrició.................... 43,48% (1)
- Malalties respiratòries...........................................37,04% (1)
- Malalties hepàtiques i digestives..........................43,90% (1)
- Malalties neurodegeneratives...............................28,20% (2)
- Malalties rares................... ...................................31,91% (2)
0
5
10
15
20Bioenginyeria
Epidemiologia
Hepato-digestiu
Malalties raresNeurodegeneració
Obesitat Nutrició
Ap. Respiratori
Andalusia
Aragó
c. Valenciana
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella-la-Manxa
Catalunya
Extremadura
Galícia
Illes Balears
Madrid
Navarra
País Basc
Regió de Murcia
Diagrama radial de la presència dels grups catalans en els CIBER
ORDRE DE L’EXPOSICIÓ
1. Impuls polític: política científica, Pla director
2. Accions: - Estructurals: - Instituts -
Aliances -
Bioregió -
Política de centres
- Recursos humans- Relacions UE
3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT
- CONSOLIDER
- CIBER4. Recursos econòmics
5. Projectes de futur
6. Conclusions
PRESSUPOST DE DESPESA DELS INSTITUTS DE RECERCA HOSPITALARIS I DELS CENTRES DE RECERCA BIOMÈDICA
(NO S’HI INCLOUEN LES DESPESES D’UNIVERSITATS I INDÚSTRIA)*
INSTITUCIONSCIENTÍFIQUES
PRESSUPOST ANUAL 2003
PRESSUPOST ANUAL 2006
INCREMENT 2006-2003 (%)
FUNDACIONS DE RECERCA HOSPITALÀRIES
76,80 101,30 31,9% (10,6% any)
CENTRES DE RECERCA BIOMÈDICA 21,30 48,00 125,3% (41,7% any)
TOTAL 98,10 149,30 52,1% (17,3% any)
* xifres en milions d’euros
PRESSUPOST D’INGRESSOS DELS INSTITUTS DE RECERCA HOSPITALARIS I DELS CENTRES DE RECERCA BIOMÈDICA
(NO S’HI INCLOUEN ELS INGRESSOS D’UNIVERSITATS I INDÚSTRIA)*
INSTITUCIONSFINANÇADORES
2003 2006INCREMENT
2006-2003 (%)
DEPARTAMENT DE SALUT
14,00 34,80 +148,5% (+49,5% any)
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ I UNIVERSITATS
7,30 15,20 +108,2% (+36,1% any)
SUBTOTAL GENERALITATDE CATALUNYA
21,30 50,00 +134,7% (+44,9%)
AGÈNCIES DE FINANÇAMENT I FARMAINDÚSTRIA
76,80 89,30 +16,2% (+5,4% any)
TOTAL 98,10 149,30 +52,1% (+17,3% any)
* xifres en milions d’euros
COMPARACIÓ ENTRE 2000-2003 i 2003-2006
INSTITUTS FINANÇADORSCREIXEMENT2000-2003 (%)
CREIXEMENT2003-2006 (%)
PÚBLIC 73,1% 134,7%
DEPT. SALUT 21,5% 148,5%
DEiU (indeterminat, a partir de 0) 108,2%
AGÈNCIES I ASSAIGS 20,0% 16,2%
TOTAL 28,5% 52,1%
Despesa total dels centres i instituts de recerca biomèdica (2006)
Costos directes… Subvencions DEiU i DS….…...
149,30 Agències públiques i privades....
Costos indirectes….Pressupost hospitals (x%)........
120,00 DS-SCS-ICS.............................
TOTAL COSTOS........................................................ 269,30
* Xifres en milions d’euros
Origen dels costos Fons de finançamentDespesa
Institucions que han realitzat accions de mecenatge rellevants en instituts i centres
de recercaFUNDACIONS INSTITUTS I CENTRES DE RECERCA
Fundació Esther Koplowitz Fundació Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
Fundació Cellex Fundació d’Investigació Oncològica Vall d’HebronCentre de Medicina Regenerativa de Barcelona
Fundació Obra Social Caixa de Pensions IrsiCaixa
Fundació Esclerosi Múltiple Fundació Institut d’Investigació Biomèdica Vall d’Hebron
Fundació Obra Social Caixa de Catalunya
Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol
Fundació Carreras Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol
Fundació Badalona contra el Càncer Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol
Fundació Obra Social Caixa Girona Fundació Hospital Dr. Josep Trueta
Fundació Rosas Fundació Hospital Dr. Josep Trueta
Fundació FERO Fundació d’Investigació Oncològica Vall d’Hebron
Indústria Farmacèutica Diferents centres
* Donacions 2006................25,58 milions d’euros 2005.............. 3,08 milions d’euros
ORDRE DE L’EXPOSICIÓ
1. Impuls polític: política científica, Pla director
2. Accions: - Estructurals: - Instituts -
Aliances -
Bioregió -
Política de centres
- Recursos humans- Relacions UE
3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT
- CONSOLIDER
- CIBER4. Recursos econòmics
5. Projectes de futur
6. Conclusions
Accions futures INSTITUT CATALÀ D’INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES DE LA SALUT
-De Pla director a institut-agència
NOUS PROJECTES DE CENTRES DE RECERCA
-HIVACAT………………………..Centre d’Investigació en Vacunes de la Sida
- HCPB-Fund. Clínic
- HUGTiP-IRSICAIXA
-ICIN……………………………..Centre en Xarxa d’Investigació en Neurociències
- Grups de tot Catalunya
-CBATEG-MOUSE CLINIC……Plataforma catalana de transgènics i teràpia gènica
- Campus UAB
NOUS PROJECTES DE CLÚSTERS
-BIOPOL DE L’HOSPITALET.................- IDIBELL, UB, Ajuntament de l’Hospitalet de Ll.
- Gencat (DEiU, DS, DIT) IBEC
-PARC DE SALUT...................................-Parc Taulí- UAB
ALTRES PROJECTES: -FUNDACIÓ TIC I SALUT......................- Tecnocampus Mataró- HOSPITAL INNOVADOR....................- Projecte Departament de Salut
CONVENIS ESTATALS I INTERNACIONALS
-CNIC- Centres d’investigació cardiovascular
-CSIC-CMRB
- UE: Plataformes de Innovative Medicine i Nano Medicine
ORDRE DE L’EXPOSICIÓ
1. Impuls polític: política científica, Pla director
2. Accions: - Estructurals: - Instituts -
Aliances -
Bioregió -
Política de centres
- Recursos humans- Relacions UE
3. Resultats: Δ Competitivitat a Catalunya- Producció científica- Posicionament a INGENIO 2010: - CENIT
- CONSOLIDER
- CIBER4. Recursos econòmics
5. Projectes de futur
6. Conclusions
CONCLUSIONS
L’impuls polític del Dept. de Salut ha constituït una palanca molt important en el desenvolupament del sistema de ciència i tecnologia català
La coherència entre línies estratègiques i programes de centres de recerca permet una assignació adequada de recursos i augmentar-ne la competitivitat
El posicionament competitiu de la producció científica catalana és evident quantitativament i en el reconeixement estatal i internacional
Cal perseverar amb l’esforç inversor de les administracions públiques i continuar amb el desplegament de projectes de futur
Cal potenciar la col·laboració pública i privada, i la participació del capital risc a través de la Bioregió de Catalunya
És necessari un instrument ordenador, coordinador i facilitador dels dispositius científics: l’Institut Català d’Investigació en Ciències de la Salut.
1
2
3
4
5
6