QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Les mentides del Govern no van impedirl’èxit de la Vaga General del 20 de juny

La retirada del “decretazo”, primer pas per restablir el diàleg social

Militants d’Intersindical Valenciana en la manifestació unitària del 20-J a la ciutat de València. / MANOLO GARCIA

JORDI BOLUDA

Convocada per a octubre una VagaGeneral en el sector educatiu contrael projecte de la Llei de Qualitat

CEAPA, Confederació d’STE, CCOO, UGT, CGT i organitzacions estudiantils signen la convocatòria unitària

PÀGINA 2

La impossibilitat de negociar res sobre el projec-te de la Llei de Qualitat ha provocat que lesorganitzacions representatives del professorat,estudiants i pares i mares d’alumnes hagencoincidit en la necessitat de confluir en una jor-nada de Vaga General a l’ensenyament per almes d’octubre, en una data encara per concre-tar. Es tracta d’advertir el Govern que la seua lleino compta amb el suport de la comunitat educa-tiva i que, per tant, hauria d’encetar un autènticprocés de diàleg amb els seus representants

amb la finalitat d’introduir els canvis necessarisper a la millora del sistema educatiu. El Governha optat per aprofundir el finançament del’ensenyament privat (el 70% dels diners previs-tos per a l’aplicació de la llei van destinats a nousconcerts educatius) i deixar de banda el reforça-ment de recursos que precisen els centrespúblics. A més, la llei afectarà greument les con-dicions de treball del professorat.

PÀGINA 3

ÈPOCA IV - N.º 166 Juliol 2002

Els portaveus governamentals aMadrid i València i els seus aliatsmediàtics han tractat de minimit-zar la contundència de la vagaamb tots els mitjans del seu apa-rell de propaganda. A la Moncloai al Palau de la Generalitat s’hivan desplegar unes cíniques ideplorables representacionsdesinformatives amb contingutspreconcebuts abans de la pròpiavaga. Són destacables, en aquestsentit, les declaracions del minis-tre Cabanillas, que ja anunciavaa les vuit del matí el fracàs de laconvocatòria, o les de la portaveudel Consell, Alicia de Miguel,que insistia en l’escassa incidèn-cia de la vaga.

Els dirigents polítics del PPcometrien un greu error si segui-ren tancant els ulls davant unarealitat incontestable com és quela immensa majoria social esnega a acceptar l’enduriment delsistema de percepcions per atur,l’eliminació dels salaris de trami-tació en els acomiadamentsimprocedents i l’extinció paulati-na del Pla d’Ocupació Rural.

Retirada del ‘decretazo’El pols que el president Aznar hallançat contra els sindicats se li hatornat clarament en contra davantla tossudesa d’uns fets que tot-hom va poder verificar a pesar dela desmesura de les manipula-cions comunicatives. Cal esperarque, després d’una jornada dementides i desinformacions en elscomunicats del Govern del PP —iels seus missatgers als mitjans decomunicació públics i d’altresafins—, s’impose el sentit comú ies retire el "decretazo" com a pri-mera mesura que pose les bases

necessàries per a restablir el dià-leg i la negociació amb la repre-sentació sindical.

Incidència de la VagaEl Sindicat va comprovar que desde les 0 a les 11 hores del 20 dejuny el seguiment de la Vaga eramolt ampli en els polígons indus-trials, els mercats, el comerç delcentres urbans de les principalspoblacions, els organismes ofi-cials i l’ensenyament.

Intersindical Valenciana (IV) vacriticar l'intent del delegat deGovern, Francisco Camps, de cri-

minalitzar els piquets. Per a IV ésmolt greu que s'haja intentatmanipular l'opinió pública, men-tint i calumniant les organitza-cions sindicals convocants. Non'hi ha hagut cap incident relle-vant, només s'ha explicat a lestreballadores i treballadors elsmotius de la convocatòria. Percontra, el Govern de laGeneralitat Valenciana, en bocade la seua portaveu, Alicia deMiguel, i el delegat del Governespanyol, han intentant provocar,sense aconseguir-ho, situacionsde conflicte, però la maduresadels participants en la convocatò-

ria de vaga ha evitat el conflicte. Intersindical Valenciana afirma

que des de les institucions públi-ques s'ha mentit, tant pel que fa ales dades de seguiment de lavaga com a les actuacions delspiquets. Tot açò n'és fruit del ner-viosisme dels responsables delPartit Popular per l'èxit de la con-vocatòria.

Malgrat els intents dels piquetsmediàtics al servei del Govern, lasocietat valenciana va respondrepositivament a la convocatòria,tant al seu seguiment com a lesdiverses manifestacions que esvan realitzar en diferents ciutats

valencianes i que van concloureamb manifestacions, molt massi-ves, a Alacant, Castelló iValència.

Advertència al PPIntersindical Valenciana conside-ra que la Vaga General consti-tueix una seriosa advertència alPartit Popular, i és l'inici d'unperíode de confrontació del movi-ment sindical i els movimentssocials amb els governs valencià iespanyol.

Malgrat la campanya governa-mental de criminalitzar la vaga imalgrat la pressió sobre ampliscol·lectius de treballadors exerci-da per part de la patronal,Intersindical Valenciana estimamolt favorablement el seguimentde la vaga i ho considera, a mésd'un èxit de tots els treballadors itreballadores que hi han partici-pat, una clara oposició de lamajoria de ciutadans i ciutadanesa la política social de caire regres-siu i al deteriorament i la privatit-zació dels serveis públics seguidapels governs del Partit Popular.

El Govern espanyol no potesgrimir l'excusa de la tramitacióparlamentària i està obligat a reti-rar el Reial Decret i a obrir nego-ciacions amb les centrals sindi-cals. En cas contrari, la confronta-ció continuarà fins el final de lapresent legislatura. IntersindicalValenciana convocarà i partici-parà en totes les mesures de pres-sió convocades de forma unitària.

Juliol 2002LA VAGA GENERAL DEL 20-J2 All-i-oli 166

Ampli seguiment de la VagaL’ampli seguiment de la Vaga Generaldel 20 de juny al País Valencià és unavictòria per a les organitzacions con-vocants i per als milers de treballadorsi treballadores que la van protagonit-zar. La convocatòria va estar seguida

massivament en les grans empreses ipolígons industrials, el transport, laconstrucció i les universitats, i va tin-dre una resposta important en l’ensen-yament públic, la xicoteta i mitjanaempresa i en distints departaments de

l’Administració central i autonòmica.La menor incidència en els centressanitaris va estar condicionada per laimposició d’uns serveis mínims abu-sius. D’altra banda, les manifestacionscelebrades a Alcoi, Elx, Villena,

Alacant, Castelló, i molt especialmentla massiva manifestació de València,han rubricat l’èxit d’una veritablemobilització històrica contra els retallsals drets laborals que vol imprimir elGovern de José María Aznar.

Un aspecte de la manifestació del 20 de juny a València. / MANOLO GARCIA

Serveis mínims i coacció encobertaEn l'ensenyament, elGovern valencià vaimposar el 20-J uns ser-veis mínims que no mais'havien conegut envagues anteriors. Maiabans s'havia previstentre els serveismínims la destinaciód'una part del professo-rat a tasques lectives.Fer-ho en aquesta oca-sió, quan es tractavadel penúltim dia declasse del curs, no solsno tenia sentit, sinó quepodia ocasionar proble-mes als centres per nopoder atendre elsxiquets i les xiquetesque hi acudiren con-fiats en la presènciad'una part del professo-

rat que ben bé podriaresultar insuficient.

En aquesta ocasió, enuna iniciativa tambéinèdita, un sector de laInspecció Educativa varequerir dels centresconèixer amb antelacióel llistat de vaguistesdel 20-J. La peticiónomés va ser satisfetaper un nombre reduïtde directors, la qualcosa va provocar unapressió inadmissiblesobre el professoratque pensava exercir elseu dret.

Sembla obvi recor-dar que el dret de vagas'exerceix lliurement,sense haver de fer unaprèvia comunicació a

l'empresa. Una altracosa és que els ensen-yants solen advertirvoluntàriament l'alum-nat sobre la intenció defer vaga el dia assen-yalat per tal que lafamília ho sàpiga.També és freqüentcomunicar a les famí-lies els motius de lavaga, tot buscant laseua solidaritat i com-prensió. Però, en totcas, és una decisió par-ticular que en cap cass'ha de convertir enuna relació nominal devaguistes que circulapels despatxos del'Administració i elsdomicilis de tot l'alum-nat. La direcció del

centre ha de recabarde totes les personesque han faltat a la feinaels motius de la seuaabsència, però sempreel dia després. Aixòinclou també les faltesamb motiu d'una vaga.Cal esperar que enpròximes ocasionsl'Administració s'abs-tinga d'exercir unacoacció encoberta con-tra els treballadors itreballadores de l'en-senyament amb motiude la convocatòriad'una vaga. Però, lesdireccions dels centresno haurien de seguiraquest joc, que no estroba emparat per lanormativa vigent.

Procediment abreujatNomés haurà de presentar el cer-tificat d’incorporació expedit perla direcció del centre de destina-ció el professorat que reunescatotes aquestes condicions: elsfuncionaris de carrera i els oposi-tors de 2001 que, tot i haver can-viat la seua destinació respecte alcurs anterior, continuen destinatsdins la mateixa província i nohagen canviat d’especialitat en elcas de pertànyer al Cos deSecundària (en el cas de Primàriael canvi no es tindrà en compte).

Procediment normalEls funcionaris de carrera i elsopositors de 2001 que no reunes-quen les condicions anteriors,així com els opositors de 2002que estiguen en la fase de pràcti-ques durant el curs 2002/2003 itot el professorat interí, hauran depresentar la documentaciósegüent (a presentar en elNegociat de Personal):1. Imprés de dades personals ibancàries (model oficial).2. Imprés de declaració a efectesde la Llei d’Incompatibilitats(model oficial).3. Imprés d’IRPF (model oficial).

A més, el professorat amb fillshaurà d’adjuntar 2 fotocòpies delLlibre de Família.4. Declaració jurada o promesa(model oficial).5. Jurament o promesa de lleialtatal Rei i a la Constitució (modeloficial).6. Tres fotocòpies del DNI o delNIF si el DNI no porta la lletra.7. Certificat d’incorporació, expe-dit pel director del centre de des-tinació, amb expressió de la data.8. Fotocòpia de la pàgina de la lli-breta d’estalvis o compte correnton figuren els codis i número decompte de l’entitat bancàriacorresponent.9. Fotocòpia del títol acadèmiccompulsada i fotocòpia d’aques-ta.10. Certificat mèdic oficial en elque es faça constar que “nopateix cap malaltia o defecte físicque impedesca l’exercici de lescorresponents funcions”, i fotocò-pia del mateix.

Documents que el professoratinterí ha de presentar en elNegociat de Seguretat Social:1. Interins que ja hagen treba-llat en la mateixa província dedestinació: només han d’emple-nar l’imprés d’alta en la

Seguretat Social (TA2) que se’lsproporcionarà en el mateixnegociat.2. Interins que no hagen treballaten la província de destinació: amés d’emplenar l’imprés d’altaen la Seguretat Social (TA2), hande presentar una fotocòpia de lacartilla de la Seguretat Social iuna fotocòpia del DNI.

Documents quecal presentar per a

l’alta en nòminaEl professorat de tots els cossos docents que, per no tenir des-tinació definitiva, ha hagut de participar en els actes d’adjudi-cació de llocs de treball previs al començament del curs2002/2003 ha de presentar en la Direcció Territorial d’Educa-ció corresponent a la província de destinació la documentacióque tot seguit es detalla.

El professorat en fase depràctiques (oposició de 2002)ha de tramitar l’alta enMUFACE amb la documenta-ció que se li lliurarà a laDirecció Territorial d’Edu-

cació. Per a la prestaciósanitària és indispensable quecada mutualista trie l’entitatque vulga, el Servei Valenciàde Salut o una companyia pri-vada.

Alta en MUFACE

ARXIU

Informacions útils per al professoratal servei de la Generalitat

QUADERNS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

suplement inici de curs

2002/03

La distribució d'aquest suplement d'ALL-I-OLI respon a la voluntat de posar a l'abastdel professorat del sistema educatiupúblic valencià un conjunt d'informacionsútils sobre aspectes laborals. Amb aques-ta intenció, s'ha posat un èmfasi especiala explicar les dificultats més freqüentsque solen aparèixer en les relacions amb

l'Administració. Què cal fer per cobrar laprimera nòmina; com es regula el siste-ma de permisos i llicències; com s'acce-deix a la formació; la nova regulació deles itineràncies; el marc normatiu per al’organització dels centres educatius, i elsaspectes bàsics referits a la vida adminis-trativa. Totes aquestes qüestions troben

resposta en aquest suplement. De mane-ra clara, amb una presentació visual quefacilita la consulta. Després de l'estiu, i apartir de setembre, ALL-I-OLI seguirà fidela la cita mensual amb la seua audiència iarribarà de manera regular a tots els cen-tres educatius valencians i a tota l'afilia-ció.

Juliol 2002SUPLEMENT INICI DE CURS 2002/03II All-i-oli 166

1. Com adquirir el coneixementdel valencià (Ordre de 5 defebrer de 1997, DOGV de 10-4-97). En primer lloc, cal distingirentre el nivell de valencià reque-rit per presentar-se a les provesd'accés als cossos docents i latitulació exigida, almenys fins elcurs 2001/02, per impartir docèn-cia en centres d’Infantil i Primàriaque tenen un programa d'educa-ció bilingüe.

a) Respecte al primer cas, apartir del curs 2001-02, la Gene-ralitat exigirà el coneixement delvalencià equivalent al nivellmitjà de la Junta Qualificadorade Coneixements del Valencià(JQCV) en les proves per acce-dir als cossos docents. Aquestconeixement s’acredita bé mit-jançant una prova prèvia al pro-cés selectiu pròpiament dit o perl’acreditació mitjançant les titu-lacions reconegudes a l’efecte:Llicenciatura en Filologia Valen-ciana; títol de Mestre de Valen-cià; Certificat de Capacitació;certificat d’aptitud per a l’ensen-yament en valencià; certificat degrau superior o de grau mitjà dela JQCV; certificat universitariacreditatiu d’haver superat elNivell II del Pla de Formació lin-güístico-tècnica en valencià delprofessorat no universitari; certi-ficat universitari que acredite

haver superat el Curs Superior oel Curs Mitjà de LingüísticaValenciana i la seua didàctica;certificat d’aptitud de valenciàexpedit per les Escoles Oficialsd’Idiomes (EOI); certificat acadè-mic d’haver superat el Cicle Ele-mental de Valencià expedit perles EOI; acreditació d’haver cur-sat i aprovat la matèria deValencià en tots els cursos delBUP, d’FP o del Batxilleratvigent (l’exclusió de la llicencia-tura de Filologia Catalana haestat recorreguda pel Sindicatdavant els tribunals de Justícia).

b) Si es manté l’establit fins elcurs 2001/02, per a poderimpartir docència en programesbilingües de col.legis d’Infantil iPrimària, es requereix, almenys,el Certificat de Capacitació. Pera obtindre’l la Conselleriad’Educació organitza cursos delingüística valenciana i de laseua didàctica tots els anys. Laconvocatòria i la matrícula solser en el mes d’octubre i elcomençament del curs en gener.El Primer Cicle consta del Nivell0 (100 hores), Nivell I (85 h.) iNivell II (85 h.), al final del qualcal fer un curs específic de con-tingut tècnico-didàctic de 50hores.

El Nivell III (85 h.) conformaun Segon Cicle destinat a pro-

fessorat especialista en lingüísti-ca valenciana, necessari per aocupar llocs d’aqueixa especia-litat en ESO i faculta per al’obtenció del Títol de Mestre deValencià.

Es pot accedir directament alNivell II després d’haver supe-rat els dos primers cursos del’Escola Oficial d’Idiomes del’assignatura de Valencià ohaver superat el grau Elementalde la JQCV.

Igualment, s’expedirà directa-ment el Certificat de Capacitacióa qui acredite haver superat elCicle Elemental de Valencià oCertificat d’Aptitud de Valenciàde les Escoles Oficials d’Idiomes,juntament amb el certificat d’ha-ver realitzat el curs de didàctica itambé als titulats universitarisque hagen cursat 24 crèdits vin-culats a les àrees de coneixementde Filologia Catalana i Didàcticade la Llengua i la Literatura.

La JQCV fa uns exàmens equi-valents als mateixos nivells delscursos per a aquelles personesque ja tenen coneixements devalencià suficients o prefereixenpreparar-se pel seu compte. Entot cas, cal fer el curs de didàcticaper tal d’obtenir el Certificat deCapacitació. Els exàmens es con-voquen en els mesos de setembrei febrer.

2. Com adquirir una nova espe-cialitat del Cos de Mestres- Es pot obtenir una nova espe-cialització cursant l’especialitatdesitjada a l’Escola de Magisteri,prèvia convalidació de determi-nades assignatures i crèdits, aixícom determinades llicenciaturesequivalents a les especialitats delCos de Mestres. Aquells que tin-guen la condició de funcionaritambé poden obtenir l’especialit-zació superant les provesd’adquisició de noves especiali-tats en les convocatòries anualsd’oposicions.

3. L’oferta institucional de for-mació contínua es va publicaral DOGV del 14-2-02 i es tractade la Resolució de 7-2-02 de laDG de Funció Pública, mit-jançant la qual es convoca unextens repertori d’accions for-matives, distribuïdes al llarg detot l’any i del conjunt de la geo-grafia valenciana. S’hi inclouencursos de totes les especialitats iàrees. A més, hi ha hagut cursosde formació per a l’exercici de ladirecció en centres públics (ésun requisit per a poder presen-tar-se com a candidat/a o per aser nomenat director o directoradel centre), ajudes per a projec-tes de formació del professoraten centres, ajudes econòmiques

per a la realització de projectesd’investigació i innovació edu-cativa, ajudes individuals peractivitats de formació perma-nent del professorat, etc. Totesaquestes convocatòries solenaparéixer a la primavera en elDOGV, i l’STEPV-Iv dóna com-plida informació, amb antelació,a tota la seua afiliació.

4. Els Centres de Formació,Innovació i Recursos Educatiusde la Comunitat Valenciana(CEFIRE) tenen un programapropi d’activitats que us pot inte-ressar, a més de canalitzar l’ofer-ta institucional de la Conselleriad’Educació (incloent-hi els cursosde Valencià).

La relació de CEFIRE i elnúmero de telèfon és la següent:

Alacant: 965100284; Alcoi: 966520550; Alzira: 962404326; Be-nidorm: 966803553; Extensió On-dara: 966476755; Castelló: 964239648; Extensió Segorbe: 964712427; Cheste: 962512517; Elda:965394639; Elx: 965462312; Gan-dia: 962872768; Godella:963641846; Llíria: 962792569;Tuéjar: 961635028; Ontinyent:962910313; Orihuela: 966742725;Sagunt: 962650277; Torrent:961572061; Extensió Utiel:962173206; València: 963787052;Vinaròs: 964454552; ExtensióAlbocàsser-Morella: 964428393;Xàtiva: 962281901; Extensió Aio-ra: 961890069.

5. Les universitats valencianestambé fan una oferta de formacióque pot abastar el seu professorati també el de l’àmbit no universi-tari; per exemple, cursos de post-grau, màsters, etc.Universitat d’Alacant: Institut deCiències de l’Educació (ICE):965903520.Universitat Jaume I de Castelló:Vice-rectorat de Professorat:964345686.Universitat Miguel Hernándezd’Elx: Vice-rectorat d’OrdenacióAcadèmica i Professorat:966658627.Universitat Politècnica de Valèn-cia, Institut de Ciències de l’Edu-cació (ICE): 963877094.Universitat de València-EstudiGeneral: Servei de Formació Per-manent: 963620061.

6. Els Moviments de RenovacióPedagògica són l’alternativaindispensable per a l’autoforma-ció del professorat, des d’unpunt de vista crític, autònom iarrelat a la pràctica en el centre.Mantenen al llarg del cursdiverses ofertes de formació,així com grups i seminaris detreball, a més de les Escolesd’Estiu. Cal dirigir-se a la Fede-ració d’MRPs, al telèfon 620 2080 47 o visitant la webfmrppv@fmrppv.org

La formació, un dret i un deureDes de l’STEPV-Iv, la formació perma-nent del professorat sempre l’hem consi-derada, al mateix temps, un dret i undeure. És inseparable de la condiciódocent l’actualització permanent delsconeixements professionals, així com larecerca i la investigació sobre tot allòque ens succeeix a la nostra pràcticadocent. La formació és també una condi-

ció indispensable per a l’autonomia per-sonal i el treball cooperatiu. Per totesaquestes raons, considerem que la for-mació ha de formar part de la jornadade treball del professorat i ha de ser unaresponsabilitat de l’Administració quel’oferta institucional tinga un caràcteruniversal, al mateix temps que s’ha dedonar entrada a les iniciatives del

mateix professorat. Una conseqüènciadirecta del model de formació que pre-conitzem és la nostra oposició al sistemaretributiu anomenat de “sexennis”, pertal com fa de la formació una opcióvoluntària i, a més, la converteix en unamercaderia: “Si vols diners, fes forma-ció”. Els sexennis són l’opció de qui noestà disposat a posar a l’abast de tot el

professorat una estructura estable alservei d’una formació de qualitat i dequi no vol retribuir de forma igual lamateixa responsabilitat. Nosaltres ente-nem que un salari digne, igual per a quité les mateixes responsabilitats, ha deretribuir al mateix temps la tasca docenti la formació necessària per a poder rea-litzar-la amb un bon nivell de qualitat.

ARXIU

Juliol 2002 SUPLEMENT INICI DE CURS 2002/03 All-i-oli 166 III

Novetats en la regulacióde les itineràncies

Normativa vigent

L’organització i el funcionament delscentres educatius estan regulats, princi-palment, per la normativa següent:

Col.legis públics d’Educació Infantil iPrimària

• Reglament Orgànic i Funcional, Decret233/1997 (DOGV de 8-9-97) i la seuaadaptació a Col.legis Rurals Agrupats(CRA) per l’Ordre de 10-5-99 (DOGV 16-6-99).

• Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGVde 15-7-92).

• Resolució de 26 de juny de 2002(DOGV d’11-7-02), que prorroga laResolució de 15 de juny de 2001 (DOGV29-6-01), la Resolució de 28 de juny de1999 (DOGV de 13-7-99), la Resolució de20 de juliol de 1998 (DOGV de 28-7-98), ila Resolució de 21 de juliol de 1997(DOGV de 31-7-97), amb les normes quecontenen, excepte les modificacions que hifiguren. Les referències als cursos de1997/98 fins a 2001/02 queden referides alcurs 2002/03.

Instituts d’Educació Secundària• Reglament Orgànic i Funcional, Decret

234/1997 (DOGV de 8-9-97).• Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV

15-7-92).• Resolució de 26 de juny de 2002

(DOGV de 10-7-02) i la seua correcciód’errades (DOGV 12-7-02), per la qual esprorroga i completa per al curs 2002/03 laresolució de 15 de juny de 2001, per laqual es dictaven instruccions en matèriad’ordenació acadèmica i d’organització del’activitat docent als centres d’EducacióSecundària.

• Resolucions de 14 i 15 de juny de 2001(DOGV de 29-6-01), que dicten instruc-cions referides a ordenació acadèmica iorganització de l’activitat docent en CiclesFormatius i en Educació Secundària.

• Decrets 39/2002 (DOGV 8-3-02) i50/2002 (DOGV 5-4-02), que estableixenels nous currícula d’ESO i Batxillerat, res-pectivament.

• Resolució de 22 de març de 2002(DOGV 4-4-02) sobre Programes deGarantia Social.

• Ordre d’1 de juliol de 2002 (DOGV 12-7-02) que regula l’adscripció i el desplaça-ment de professorat per modificació de laplantilla.

Altra normativa d’interésA més a més, hi ha d’altres aspectes força

importants sobre els quals també hi ha nor-mativa que cal tenir en compte, com ara laregulació dels drets i deures de l’alumnat(Decret 246/1991. DOGV 3-1-92), l’EducacióEspecial (Decret 39/1998. DOGV 17-4-98),l’atenció a la Diversitat en ESO (Ordre de 18-6-99. DOGV 29-6-99) o la Resolució de 28 dejuny de 2002 (DOGV 10-7-02), sobre menja-dors escolars.

Finalment, cal dir que el calendari esco-lar respon a una Ordre d’11-6-98 (DOGV18-6-98) que fixa el nombre de dies lectiusper a cada etapa educativa i els períodesvacacionals, la qual va ser acordada entrel’Administració i els sindicats de la MesaSectorial d’Educació. Ara bé, la Resolucióanual que determina per a cada curs ladata de començament i d’acabament delcurs i els dies festius l’estableix, unilateral-ment, l’Administració (Resolució de 23d’abril de 2002, DOGV 15-5-02).

Com s’organitzenels centres educatius

ARXIU

En qualsevol pretensió de millora de laqualitat de l'educació calen un conjuntd'actuacions orientades a promoure la dig-nificació professional del professorat, amés del seu reconeixement social i lamillora de les seues condicions de treball.Per això l'STEPV-Iv va encetar la campa-nya Pengem les claus? Per una regulaciódels desplaçaments per raons del serveidels treballadors i treballadores de laGeneralitat, la qual ha contribuït al fet quela Conselleria de Cultura i Educaciócomençara les negociacions d'una Ordreper la qual es regula el règim d'itinerànciadel professorat adscrit a centres públicsd'ensenyament no universitari, de titulari-tat de la Generalitat Valenciana (títol delprojecte d'Ordre presentat en MesaSectorial d'Educació el 12 de juny de 2002i que, amb la generositat que caracteritzadarrerament els responsables

d'Ensenyament, l'Administració va decidiraprovar unilateralment). L’Ordre, pendentde publicació, començaria a aplicar-se en2002/03. A més, les diferents direccionsgenerals podran desenvolupar, mitjançantresolucions, els aspectes que considerenprocedents per a la millor execució del queve disposat en aquesta Ordre.

A partir de 2001/02 l’Administració es vacomprometre a abonar la compensacióeconòmica prevista en el Decret 24/1997als docents dels cossos de Secundària i FP,un compromís incomplit i pendent dematerialitzar-se. Els docents afectats, queno han rebut les compensacions del’Administració, poden dirigir-se als ser-veis jurídics del Sindicat per formalitzar lacorresponent reclamació. L’STEPV-Ivseguirà fent pressió per fer efectiu el com-promís.

Entre els aspectes més significatiusde la regulació de les itineràncies, afalta de conéixer la versió final deldocument que es publicarà al DOGV,cal citar-ne alguns.

- Es consideren llocs docents itine-rants aquells en què el funcionaridocent, amb caràcter regular i periòdic,haja de prestar els seus serveis en mésd'un centre. Quant als CRAs, tindranaquest caràcter si els serveis es prestenen més d'una localitat.

- Els llocs docents itinerants, prèvianegociació amb les organitzacions sin-dicals, hauran de ser catalogats com atals per la Conselleria de Cultura iEducació.

- En ser llocs de treball de caràctersingular, seran voluntaris.

- En el punt de Criteris de planifica-ció educativa s'afegeix com a principibàsic "la prestació dels serveis pel fun-cionari docent en les adequades condi-cions de seguretat", inclòs per iniciati-va de l'STEPV.

- En el còmput de l'horari lectiu set-manal s'hauran de reflectir les reduc-cions horàries destinades als desplaça-ments, unes reducccions ben poc gene-roses en el projecte de l’Ordre regula-dora: fins a 80 Km. setmanals, dueshores de reducció; de 80 a 120 Km., treshores; de 120 a 160, quatre hores; de160 a 200, cinc hores; de 200 a 240, sishores. En la proposta de l'STEPV esdemanava, per exemple, dues hores dereducció en els 30 primers Km.

- La jornada lectiva del professoratitinerant començarà i finalitzarà en elcentre d'adscripció.

- Se li podran assignar tutories noméssi és estrictament necessari, i sempreque la resta del professorat en tinga jaassignades.

- El calendari laboral que se li apli-que serà el que li correspon al seu cen-tre d'adscripció.

- Les retribucions complementàrieses produiran per aplicació del que s'es-tableix en el Decret 24/97, d'11 defebrer, del Govern valencià, sobreindemnitzacions per raó del servei igratificacions per serveis extraordinaris(DOGV 2.931, de 17/02/1997) i enl'Ordre de 23 de juliol de 1998, de laConselleria d'Economia, Hisenda iAdministració Pública, que el desenvo-lupa (DOGV 3.330, de 15/09/1998).

- En cas d'accident de circulació, estindrà dret a indemnitzacions per apli-cació de l'article 6 del Decret 24/1997,d'11 de febrer, abans esmentat.

- Els centres on treballe el professoratitinerant adaptaran la seua organitza-ció i el seu funcionament de conformi-tat amb el règim d'aquest professorat.A més, els horaris seran elaborats coor-dinadament pels caps d'estudi respec-tius.

- Quant a la prevenció de riscos labo-rals i protecció de la salut, a més delque s’ha comentat abans, les professo-res gestants podran a partir del sisémes deixar d'itinerar i adscriure's aixíal seu centre de destinació a tempstotal, tot reforçant els horaris d'atencióa l'alumnat. Conselleria es compromet,per altra banda, a impartir cursos deformació específica sobre prevenció deriscos laborals.

Juliol 2002SUPLEMENT INICI DE CURS 2002/03IV All-i-oli 166

1. Naixement del dret a les presta-cions per atur. Les persones que reu-nisquen els requisits establerts,caldrà que sol.liciten la prestació peratur en el termini màxim de 15 diesdes del cessament dels serveis.

2. Duració de la prestació. Estaràen funció del període d’ocupaciócotitzat en els 6 anys anteriors a la

situació legal de desocupació. Per unperíode mínim de cotització entre360 i 539 dies (de jornada completa),la prestació per atur serà de 120 dies.Entre 540 i 719 dies cotitzats, 180dies de prestació; i així successiva-ment fins a un màxim de 2.160 dies,que generen 720 dies de prestació.

Vida administrativaEl professorat interí -amb serveis

prestats- al País Valencià es troba ins-crit, si és de Primària, en una de lesborses de treball que s’han constituït,per ordre cronològic, al llarg deltemps, i que funcionen per a la provi-sió de llocs de treball, bé vacants, bésubstitucions; i si és de Secundària,estarà inscrit igualment en una borsade l’especialitat corresponent. L’orde-nació de les persones dins cada borsaés estàtica, no canvia d’un curs per alsegüent; a excepció dels interins denou ingrés en Secundària, s’ordena-ran segons el barem d’ingrés a laborsa. Llevat d’aquest cas, l’únicamodificació possible es produeix per-què determinades persones causenbaixa a la borsa corresponent.

La composició i el funcionament deles borses estan regulats per un acordentre l’Administració i els cinc sindi-cats de la Mesa Sectorial, anomenat“Pacte sobre provisió de llocs de tre-ball en règim d’interinitat”, de 24 demaig de 1993, i els incidents que s’hipresenten són resolts per la comissióde seguiment corresponent.

És aquest acord el que ha donatfins ara estabilitat a les borses detreball constituïdes, en el sentit que

es mantenen, però depén de laquantitat de treball que hi ha cadacurs que el repartiment arribe a méso a menys gent de la que està inscri-ta. En aquests últims anys s’ha creattreball i no hi ha hagut oposicionsamb una oferta igual al nombre deplaces existents, raó per la qual hancrescut les borses, s’ha incorporatmés gent a treballar. Certament,l’augment d’interins significa tambél’augment de treball en precari. Pera l’STEPV-Iv, transformar el treballen precari en treball estable reque-reix preocupar-se, en primer lloc,per les persones que, de fet, ocupeneixos llocs de treball, especialmentquan porten molts anys de serveis,com és el cas de milers d’interins iinterines, ací i a la resta de l’Estat.Cal facilitar-los l’accés als llocs detreball que ja ocupen segons unesregles de joc democràtiques, quehan començat per la constituciód’unes borses de treball de formapública i transparent. En definitiva,cal una política d’ocupació que prio-ritze les persones, la seua estabilitatlaboral. Cal un nou sistema d’accés ala Funció Pública Docent que hotinga en compte.

Professorat interí

1. El professorat interí de Primària iSecundària que ocupa un lloc de tre-ball vacant estarà d’alta en nòminafins el 31 d’agost de 2003. Els períodesde treball que generen el dret a cobrarles pagues extraordinàries es distri-bueixen de la següent manera: dedesembre a maig, la paga completaque es cobra en la nòmina de juny; dejuny a novembre, la de desembre. Ladata de cessament de final de curs ori-gina un saldo en nòmina de la fracciócorresponent de la paga de desembre

(correspon al període entre juny i la fidel curs).

2. Al professorat interí que fa substitu-cions se li ha d’abonar al final de cadasubstitució -de cada nomenament- lapart proporcional de la paga extraor-dinària en curs i la de vacances.

3. El professorat interí que substitues-ca càrrecs unipersonals no podrà exer-cir la corresponent funció i, en conse-qüència, ni cobrirà l’horari establert pera realitzar-la ni cobrarà el corresponentcomplement retributiu.

1. És obligatori presentar el partde baixa a partir del segon diad’absència del lloc de treball.

2. En cas d’accident laboral, laprestació de l’atenció sanitària larealitza la Seguretat Social. A conti-

nuació, cal que la persona interes-sada es pose en contacte telefònicamb el Negociat de SeguretatSocial dels Serveis Territorials pertal de comunicar-ho i seguir lesseues instruccions.

Notes a les retribucionsdel professorat interí

Notes a la situació de baixa laboralper malaltia o accident laboral

Notes a la situació d’aturdel professorat interí

Benvinguda, benvingut a la FuncióPública. Si ja has prestat serveis,poques coses podem explicar-te queno conegues. Si, procedent d’unaaltra comunitat autònoma, has apro-vat l’oposició i et disposes acomençar el teu treball docent al PaísValencià, aquesta és també des d’arala teua nova casa.

Durant el curs 2002/2003 seràs fun-cionària o funcionari en pràctiques.Per començar, has d’inscriure’t enMUFACE, com qualsevol funcionaride carrera, una vegada diposes d’unlloc de treball que se t’haurà assignatprovisionalment per al pròxim curs.Més endavant, l’Administració regu-larà la fase de pràctiques, l’últimaetapa de selecció. Si, com és més queprobable, la superes, el BOE reflectiràel teu nomenament de funcionària ofuncionari de carrera amb efectesdes de l’1 de setembre de 2003.

Per això, durant el primer trimestredel curs 2003/04 hauràs de participarobligatòriament en el concurs detrasllats per obtenir la teua primeradestinació definitiva, la qual ha deser necessàriament en alguna pobla-ció del País Valencià. Per això, si lescoses continuen com fins el curs2001/02, si eres d’Educació Infantil i

Primària, és indispensable quecomptes amb la titulació pertinent deValencià. En qualsevol cas, el conei-xement de la llengua pròpia d’estepaís et serà de gran ajuda en la con-vivència i en les relacions personals iprofessionals.

Altra possibilitat que tindràs des dela teua condició de funcionària o fun-cionari de carrera serà la de poderobtenir una comissió de serveis mit-jançant la convocatòria anual que,almenys fins ara, presental’Administració.

No oblides que a partir del nome-nament com a funcionària o funcio-nari de carrera has de sol·licitar al’Administració, si és el cas, el reco-neixement de tots els serveis previs,docents o no docents, en aquesta oen qualsevol altra Administració, alsefectes de percebre els triennis isexennis. No obstant això, des queprengues possessió com a funcionà-ria o funcionari en pràctiques, ensetembre de 2002, ja pots sol·licitarel reconeixement dels serveis pres-tats en una altra província oAdministració (model de sol·licitud:Annex I), amb la intenció de tindreavançada la recopilació de la docu-mentació necessària.

Professorat oposició 2002

ARXIU

Juliol 2002 CONTRAREFORMA EDUCATIVA All-i-oli 166 3

¿Com afectarà la Llei deQualitat al professorat?

Davant la tramitació parlamentàriade la "Llei de Qualitat" del PartitPopular, STEPV-IntersindicalValenciana, juntament amb distin-tes organitzacions sindicals, estu-diantils, de pares d'alumnes i movi-ments de renovació pedagògica detot l'Estat obriran un procés demobilitzacions unitàries coincidentamb l'inici del pròxim curs acadè-mic 2002/03.

ItinerarisParlar d'itineraris és referir-se a l'a-lumnat més conflictiu, al que la lleipretén separar de la resta, adduintla seua falta de motivació per a l'es-tudi. No obstant això, com queaquest alumnat no va a desaparèi-xer dels centres, els itineraris plan-tegen interrogants importants. ¿Aquin dels quatre itineraris es diri-girà aquest alumnat? ¿Al que reu-nesca els més desmotivats, els quitenen problemes d'aprenentatge ode conducta, els immigrants? ¿Enquines condicions treballarà el pro-fessorat en els itineraris? ¿Ambquins criteris s'assignaran els itine-raris al professorat? No és desgave-llat intuir els efectes que tindrà pera l'alumnat l'estigma de "rebuig"que se li atribuirà i les conductesantisocials i de rebot institucionalque es provocaran. A més, les divi-sions creades pels itineraris gene-raran diferències internes i empit-joraran el clima de convivència enels centres.

Centres d'especialització curricularLa llei obliga a cada centre a espe-cialitzar-se en un tipus d'alumnat,fins i tot permetent establir criterisdistints per a la seua admissió.Amb això es generaran diferènciesentre els centres i es consagrarancentres-ghetto, particularment elspúblics.

L'Administració concedirà l'es-pecialització curricular a cada cen-tre, una mesura que suposa decidirel tipus d'alumnat que ha d'acollir.La gran majoria dels centrespúblics s"especialitzaran" amb elsmés inadaptats, els immigrants, elsque que tinguen mancancessocials i familiars, etc. D'acord ambla nova normativa, l'Administraciópot crear fins i tot "centres-fem" enels quals concentrar aquestscol·lectius. Aquestes mesures il·lus-tren com entén el PP l'educaciópública, amb una concepció assis-tencial del que la privada rebutja, ique afectarà negativament al tre-ball del professorat i la convivènciaen els centres.

La promoció de l’alumnatUn pretext enarborat pels quivolen reformar la legislació actualés eliminar la promoció automàticade l'alumnat en el seu procés d'es-colarització. No obstant això, coms'adverteix en les mesures anun-ciades pel Ministeri d'Educació, lespropostes legals no solucionaran elproblema. Per a un alumne de 12anys que no progresse en primerd'ESO, la Llei de Qualitat assenya-la que només podrà repetir unavegada en el cicle, una repetició decaràcter punitiu que no preveumesures educatives correctores.

Fins i tot, en el cas que en la repe-tició no complira els requisitsnecessaris, la seua promoció asegon curs serà automàtica, perquèl'alumne no pot cursar itineraris(establits a partir de tercer) ni pro-grames d'iniciació professional(prevists per a majors de 15 anys).Sembla lògic deduir que s'establiràun itinerari-fem per a alumnes ambfracàs en el primer cicle d'ESOsense les condicions educatives pera exercir en condicions la professiódocent.

Proves finals d'avaluacióL'establiment de proves generalsd'avaluació al final de Primària iSecundària és una irresponsabilitatque ignora les etapes evolutives del'alumnat i que confereix a l'ense-nyament un caràcter propedèutic,d'acord amb els estudis futurs del'alumnat. Els centres estaran en elpunt de mira de l'Administració,que controlarà si compleixen elspercentatges tolerables de fracàsescolar prèviament establits. Sesotmetrà al professorat a una pres-sió per a obligar-lo a canalitzar laseua labor docent en vistes a laconsecució d'uns resultats numè-rics prefixats, en la definició delsquals no podrà intervenir.

L'Educació Infantil, maltractadaAmb la Llei de Qualitat la devalua-ció de l'Educació Infantil està asse-gurada. A falta encara d'implantarel model que la LOGSE proposavaper a aquesta etapa educativa, lesBases sobre la nova norma liquidenla seua funció sense reconèixerl'important esforç del professorat niel procés educatiu integral quesegueixen xiquets i xiquetes. Estrenca l'estructura de l'etapa, dis-tingint l'Educació Pre-escolar (finsels tres anys, amb funcions educa-tiva i assistencial, sense determinarles condicions dels centres ni laqualificació dels professionals) il'Educació Infantil (de tres a sisanys, impartida per "maestros" -sic-, amb un règim que obri lesportes encara més a la privatitza-ció).

En la definició dels objectius del'etapa "pre-escolar" es realitzauna descripció molt superficial delsaspectes a desenvolupar en l'alum-nat i s'obvia l'esment a les capaci-

tats de raonament, els afectes, elrespecte a les normes, el gaudiamb les relacions, la satisfacció enel coneixement corporal o la capa-citat investigadora, entre altresmolts aspectes. En la següentetapa, s'assenyala que s'iniciaràl'aprenentatge de la lectura i l'es-criptura i les habilitats numèriquesbàsiques. Però el professorat sap,no obstant, que a pesar de laimportància d'aquests aspectes notots els xiquets i xiquetes serancapaços de sistematitzar aquestsaprenentatges. Per altra banda,serà potestat de les administracionseducatives determinar la incorpo-ració d'una llengua estrangera i lafamiliarització amb les tecnologiesde la informació i la comunicació.El risc d'introduir un model assis-tencial en "pre-escolar" i la falta dedefinicions quant a ràtios, atenció ales diferències o mesures compen-sadores llança serioses sospitessobre el caràcter educatiu de l'eta-pa.

Accions d'acaçamentinstitucional La llibertat i independència profes-sionals del treball docent estanamenaçades amb la nova llei.L'establiment pel ministeri d'unsistema de premis i càstigs (mesu-res d'avaluació, valoració docent,accés a càrrecs, condicions de tre-ball, concursos de trasllats…)empitjorarà les condicions laboralsdels treballadors i treballadores del'ensenyament. En termes de salutlaboral, aquestes mesures sónconegudes com "accions d'acaça-ment institucional".

A més d'una nova fórmula d'ac-cés a l'adreça i de la divisió del pro-fessorat en més cossos docents, lallei contempla, entre altres: unafalsa "avaluació voluntària" delsdocents, amb efectes salarials i peral concurs de trasllats; uns premisper a "els més abnegats", "ambdedicació al centre", sense definircom es compten els mèrits i qui elsavalua; establiment del'"excel·lència", un terme ambiguque tampoc no s'aclareix ni fixa cri-teris sobre el seu compliment.

Retallada a l'autonomia dels centresLímits al finançament; dependèn-cia dels centres de l'especialització

curricular concedida o no perl'Administració; retallada a les atri-bucions dels consells escolars, pèr-dua d'atribucions del claustre delprofessorat; separació de la direc-ció del centre de la comunitatdocent. Aquestes mesures són unabona mostra de la retallada a l'au-tonomia dels centres i l'incrementdel control i maneig que infringiràla Llei de Qualitat sobre els centresi els docents.

Sense model participatiu En els òrgans col·legiats dels cen-tres, el consell escolar perdràpotestats i no participarà en l'elec-ció de la direcció. Per la seuabanda, el claustre no intervindrà enl'elecció de la direcció ni de l'equipdirectiu. Com a mostres del noumodel jeràrquic i no participatiuestan: a) la impossibilitat de provi-sionals i interins d'accedir a càrrecsde responsabilitat en els centres; b)la prohibició als mestres de poderser caps d’estudis en el primer ciclede l'ESO; c) l'assignació en exclusi-va dels caps de departament alscatedràtics. No obstant això, el casmés il·lustratiu de falta de partici-pació democràtica correspon a lanova direcció dels centres. El direc-tor no formarà part necessàriamentde la plantilla del centre i per al seunomenament l'Administració esreserva la designació del 50%d'una comissió en la qual els repre-sentants del centre assistiran decomparses. No hi ha dubte que elnou sistema tindrà repercussionsen la falta d'incentius del professo-rat per a participar en la gestió decol·legis i instituts.

Atenció a la diversitat i tutories La diversificació curricular en 3r i4t d'ESO, una de les mesures d'a-tenció a la diversitat que millor hafuncionat, desapareix amb la Lleide Qualitat. L'alumnat amb neces-sitats educatives especials (NEE)podrà ser escolaritzat en aulesordinàries, però l'itinerari-fem delprimer cicle de l'ESO aparta delsistema l'alumnat afectat des dels12 anys. Per altre costat, a l'alum-nat estranger i als qui tinguenmancances greus en coneixementsbàsics es destinaran aules específi-ques simultànies a les de l'ESO i, apartir dels 15 anys, si es considera

que són irrecuperables se'ls deri-varà cap als Programes d’IniciacióProfessional. Com es veu, això noés tractar la diversitat, sinó mésaviat marginar-la i ocultar-la.Seran "especialistes qualificats"els qui visaran l'ingrés d'alumnesamb NEE, d'acord amb l'equipdirectiu, les famílies i el professoratdel centre. No obstant això, la sor-tida de l'alumnat -no s'indica cap aon- podrà ser immediata si així hodetermina l'equip docent, senseque es preveja la intervenció delsespecialistes esmentats. La lleitambé preveu centres dedicatsespecíficament a aquest col·lectiud'estudiants, una porta oberta a lareconversió de centres ordinaris encentres-ghetto, amb efectes impre-visibles per al treball dels docentsque resulten afectats.

Jerarquització, competitivitat i divisió Enfront de la històrica reivindica-ció del cos únic d'ensenyants quemanté en solitari la Confederaciód’STE, el ministeri augmenta ladivisió del professorat. El greuerror de la llei de "recuperar" elCos de Catedràtics ja està gene-rant moltes tensions entre el pro-fessorat dels instituts. Entre lesatribucions dels catedràtics desta-ca l'exclusivitat per a poder sercaps de departament, impartir elscursos de batxillerat, dirigir elsprojectes d'innovació i les pràcti-ques i presidir els tribunals. La lleipreveu, a més, un sistema d'accéspropi i la reserva de places enoposicions. L'anunci d'aquestesmesures ha provocat molt demalestar al si dels claustres, elprofessorat dels quals veu ame-naçada la seua promoció en bene-fici d'altres professionals. En altrecapítol de la llei, la nova categoriade director permetrà que els quiaccedeixen a ella estiguenexempts de la docència directa ique amb el temps consoliden elseu complement retributiu perexercir el càrrec.

Finançament i recursos La ministra acusa els opositors a laLlei de Qualitat de fer demagògia id'afeblir la democràcia. Però la rea-litat és ben il·lustrativa, atés que esdestinen 159 milions d'euros en unsol any a finançar la llei. D'ells, el73% es destina a finançarl'Educació Infantil en centres pri-vats concertats. La resta de parti-des tot just incideixen en el contin-gent del professorat: per a lesmesures de reforç i itineraris "resi-duals" es destinen 27,6 milionsd'euros; per a la implantació de lallengua estrangera en 1r i 2n dePrimària només es dotarà de pro-fessorat als centres amb més decinc unitats per curs (és a dir, alscentres privats), una mesura quesuma uns 9,6 milions d'euros. Per ala formació del professorat, equipsdirectius i incentivació docent noes destina cap partida econòmica.Finalment, el finançament de laLlei de Qualitat es trasllada a lescomunitats autònomes i el ministe-ri només assumirà l'EducacióInfantil d'aquelles que no la tenenconcertada.

La ministra Pilar del Castillo, en un acte de presentació de la Llei de Qualitat, a València. / M. CABANILLAS

Juliol 2002INSTRUCCIONS D’INICI DE CURS4 All-i-oli 166

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)

Director: VICENT ESTEVE

Consell de Redacció: JOAN BLANCO, JORDI BOLUDA, VICENT MAURI, RAFA MIRALLES

Cap de Redacció: RAFA MIRALLES

Redacció: VICENT AITENZA, JOSEP ARANDA, JAUME LLOPIS, ALBERT SANSANO

Disseny i diagramació:JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES

Fotografies: MANOLO GARCIA, XELO GARCIA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA

Revisió lingüística: JOSÉ OROZCO

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18,baix. 46008 València. Tel. 963919147.

Fax: 963924334

correu-e: allioli.stepv@intersindical.orghttp://www.intersindical.org/stepv

Imprimeix: Bronte Graf, SL. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017

Tiratge: 15.000 exemplarsISSN 1576-0197

Dipòsit Legal: V-1.454-1981Franqueig Concertat 46/075

ÈPOCA IV - N.º 166. Juliol 2002

Després d'haver acordat no negociar lanormativa de desenvolupament delReglament Orgànic i Funcional (ROF)per les modificacions que pot comportarl'aprovació de la Llei de Qualitat en elstermes que es coneixen, es va pactar queles instruccions d'inici de curs de2002/03 serien continuistes respecte deles de l'any passat i només es modifica-rien els apartats afectats per l'Acord decriteris de plantilles d'FP i per la modifi-cació dels batxillerats. A més a més, caliaacabar de desenvolupar l'últim tram del'Acord de plantilles de Secundària.

Amb tot això, la negociació havia deser senzilla perquè ja estava tot escrit,però una vegada més l'Administracióeducativa incompleix els seus propisacords i només incorpora en aquestesinstruccions una part dels documentsaprovats sobre criteris de plantilles d'FP,i a més a més intenta fer modificacionsd'altres apartats de les instruccions, comés el cas de l'optativa de la segona llen-gua estrangera.

Acord de plantilles d’FPRespecte de l'Acord de criteris de planti-lles d'FP, s'incorporen a les instruccionsles següents figures amb la reduccióhorària corresponent: departaments deFormació i Orientació Laboral iEconomia a partir de 15 hores lectives(incloses les tres de cap de departament);cap de Departament de Pràctiques ambuna dedicació de tres hores o de cinchores si el centre té vuit o més cicles for-matius; coordinació de cicles formatiusamb una reducció de tres hores; tutoriade primer curs amb una reducció de cinchores; desdoblaments de tots els mòdulssusceptibles de desdoblar-se a partir de18 alumnes. No obstant això, es deixenper desenvolupar els apartats correspo-nents als responsables d'equips i mante-niment, que a l'Acord tenen assignadesentre dues i quatre hores i tan sols se liassignen dues de forma generalitzada i,el que és mes important, no es desenvo-lupa l'apartat de l'Acord referit alscàrrecs directius, amb el que es manté laredacció de les instruccions de l'any pas-sat i només s'assignen tres hores més dereducció als centres d'entre un i trescicles formatius.

L'STEPV-Iv estima que aquest apartatés fonamental, ja que l'Administració dutres anys ajornant aquesta assignació

horària sota l'excusa que no s'haviendesenvolupat les plantilles d'FP. Ara queja estan desenvolupades i que l'Acorddiu que per a l'assignació de reduccionshoràries dels càrrecs directius es tindranen compte tots els grups d'un centre i totsels tipus d'ensenyament que s'hi facenen ell, es deixa de banda una vegadamés aquest apartat i s'oblida del compro-mís d'augmentar les reduccions horàriesdels càrrecs directius atenent a la com-plexitat dels centres, una vella exigènciade tota la comunitat educativa.

Segon idiomaPer altra banda, s'ataca l'oferta de l'opta-tiva del segon idioma tot modificant l'a-partat 13.2 i el subapartat 21.1, i no esrespecta la redacció de les instruccionsanteriors: "En cas que existesca disponi-bilitat horària del professorat amb desti-nació definitiva, es podrà desdoblar pernivells d'aprenentatge el segon idiomaestranger". La nova redacció incremen-tarà el nombre de desplaçaments entre elprofessorat definitiu de Francés i una dis-minució de places per al professorat inte-rí.

Finalment, les instruccions incorporenel desdoblament de Tecnologia en elscentres menuts (pendent de l'Acord dePlantilles) i les modificacions d'optativi-tat d'ESO i de modalitat i d'optativitatper al primer de Batxillerat que s'hanintroduït mitjançant els decrets estatals39/2002 i 50/2002, tots dos decretsimposats pel MEC i sobre els qualsl'STEPV-Iv s'ha manifestat radicalmenten contra.

Per tot això, perquè la Conselleriad'Educació i Cultura escatima recursosper a l'ensenyament públic valencià,perquè sistemàticament incompleix elsacords signats, perquè el primer cicled'ESO està encara a molts col·legis, per-què no es milloren les condicions labo-rals del professorat, perquè any rere anyaugmenta el nombre de professorat des-plaçat, perquè es vol imposar el des-plaçament del professorat fora de la loca-litat de destinació, perquè no es cons-trueixen els centres nous, etc., l'STEPV-Iv no dóna suport a unes instruccions d'i-nici de curs que mantenen la provisiona-litat als centres de Secundària i no ata-quen de forma decidida la problemàticaactual del professorat i de l'alumnat delscentres valencians.

Les instruccions d’EducacióSecundària deixen puntsimportants per desenvolupar

Les intruccions d'inici de curs que dicta laConselleria d'Educació per als centresd'Infantil, Primària i Educació Especialhan estat prorrogades. Els motius de lapròrroga cal buscar-los en la incapacitatdels responsables del departament perdesplegar el Reglament Orgànic iFuncional dels centres amb el consensdels agents socials i en les novetats queplanteja la Llei de Qualitat sobre diversosaspectes que tenen a veure amb el fun-cionament i l'organització dels centresdocents.

La normativa que regula el funciona-ment dels centres es remunta a 1992,modificada en alguns aspectes en eltranscurs del temps, la més important de1997. Tan antiga és que ja no respon a lesnoves necessitats del sistema educatiu.L'actual Reglament Orgànic i Funcional(ROF) tampoc va tindre el suport del con-junt de la comunitat educativa.

El Sindicat ha apostat reiteradamentper la negociació d'unes noves instruc-cions que substituesquen les actuals i queservisquen per avançar en l'autonomia ila gestió democràtica dels centres i lareducció de la jornada laboral i lectiva delprofessorat. L'Administració va presentarun esborrany fa uns anys, però els reite-rats canvis dels equips directius de la prò-pia Conselleria i els canvis que es pre-veuen a la Llei de Qualitat van deixar ensuspens la negociació.

Així i tot, el Sindicat ha plantejat laintroducció de canvis puntuals a la nor-mativa en vigor: execució de la sentència713/01 del Tribunal Superior de Justíciade la Comunitat Valenciana respecte del'assignació horària dels mestres especia-listes adscrits a Primària; compliment del'acord de plantilles d'Infantil i Primàriaper equiparar l'horari dels mestres d'ESOal del professorat de Secundària; reducció

de l'horari lectiu dels mestres a 18 hores;creació de la figura del delegat o delega-da de prevenció a tots els centres docents.

Professorat especialistaD'aquestes reivindicacions, Consellerianomés ha fet efectiu el compliment de lasentència mencionada, per no incórrer enprevaricació. Cal recordar que en 1997 elSindicat va presentar el recurs en estimarque s'estaven vulnerant els drets del pro-fessorat especialista adscrit a Primària, uncol·lectiu al qual se li havia obligat a ads-criure's als llocs de treball de Primària deforma automàtica, sense oferir-los capaltra opció, com, per exemple, accedir alsllocs de treball d'ESO. Malgrat això, enles instruccions d'inici de curs de 1997/98,l'Administració obligava aquest professo-rat a impartir classes en primer lloc a ESOi després, cas d'haver hores disponibles, aPrimària. L'STEPV-Iv va considerar queaquest comportament vulnerava els dretsd'aquest professorat, una apreciació ratifi-cada després pel Tribunal Superior deJustícia de la Comunitat Valenciana. Laresolució d'inici de curs de 2002-2003dóna compliment a la sentència i modifical'ordre d'assignació dels horaris.D'aquesta manera, el professorat especia-lista (idioma estranger, música i educaciófísica) adscrit a Primària impartirà classesen els cursos de Primària, i si disposad'hores ho podrà fer en ESO.

La resta de les reivindicacions, relativesa la reducció de la jornada lectiva, lamodificació del temps de treball i la rede-finició de les tasques i funcions docentshan estat negades amb vehemència pelsresponsables de la Conselleria. ElSindicat continuarà fent pressió per millo-rar les condicions de treball del conjuntdel professorat.

Prorrogades sense consens lesinstruccions d'inici de curs enInfantil, Primària i E. Especial

L’Administració incorpora una part dels criteris de plantilles per a FP

Els especialistes de Primària impartiran prioritàriament aquesta etapa

ARXIU