LA REVOLUCI COSMOLGICA

LA REVOLUCI COSMOLGICAIgnasi Aulina;Mnica Palomeras;Adri Gell;Clara Tarrs;Nria Carrasco.

1- Introducci2- Personatges2.1-Nicolau Coprnic2.2-Tycho Brahe2.3-Johannes Kepler2.4-Galileu Galilei2.5-Giordano Bruno2.6-Isaac Newton3-Resum4- Mapa conceptual5- Fris cronolgicndex

1. IntroducciLa revoluci cosmolgica es tracta de un conjunt de personatges que cadasc a travs de les seves aportacions aconsegueix demostrar, afirmar i efectuar les noves bases de la cincia moderna, per tant, elaboren una nova manera de entendre el mn.

Anteriors models destudi de lunivers i el mn:

Segons les primeres civilitzacions: EgipcisHindsAztequesMexicans

Segons el model grec llat:Anaximndre de MiletPitgoresPlatAristtilAristarc de SamosEratstenesPtolomeu

1. IntroducciSegons el model de la teologia cristiana.

Galileo Galilei2. Personatges (POSAR imatge)Johannes KeplerGiordano BrunoNicolas CoprnicGiordano Bruno

2.1- Nicolau Coprnic2.1.1.- biografiaVa neixer el 19/02/1473 a la ciutat de Torun (Polonia) i va morir el 24/05/1543 a la ciutat de Frombork (Polonia). Es considerat el fundador de la Astronoma moderna amb la seva teoria de heliocentrisme. La obra mes destacada es de revolutionibus orbium coelestium las revolucions de les esferas celestes. Les seves teories no van ser ven rebudes per la societat ni tan sols per els altres pensadors d'aquells moments.

2.1.2.- teories i ideas principals: La Concepci geocntrica de l'univers, teoritzada per Ptolomeu, havia imperat Fins aleshores va. Amb Coprnic, el Sol s va convertiran el centre immobil de l'univers, mentres que la terra estava sotmesa a dues Moviments: traslaci Al voltant del Sol i rotacions sobre si mateix. De tota manera, l'univers Coprnic continuava sent finit i limita't per l'esfera de les estrelles fixes de l'astronomia tradicional. En Qualsevol cas, Coprnic va elaborar per primera vegada un sistema heliocntric de manera coheren

2.3- Johannes KeplerNAIXEMENT: 27 de Desembre del 1571 a Alemanya. MORT: 15 de Novembre del 1630 a Alemanya.Era una poca en qu no hi havia una distinci clara entre lastronomia i lastrologia.Va ser considerat un filsof, un gran matemtic, professor, una figura clau en la revoluci cientfica, sobretot per el seu descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes, i va proporcionar una de les bases de la teoria de la gravitaci universal de Isaac Newton. Va inventar una versi millorada del telescopi, grcies el seu treball fonamental en el camp de lptica, i va ajudar a legitimar els descobriments de Galileo Galilei.Kepler va afirmar que Du havia creat el mn. Obra: Tabulae Rudolphine va ser utilitzada en tot el mn per calcular les posicions dels planetes i les estrelles.

2.3- Johannes Kepler

LES TRES LLEIS DE KEPLERPRIMERA LLEI I LLEI DE LES ELLIPSESSEGONA LLEI O LLEI DE LA IGUALTAT DE LES REESTERCERA LLEI DE KEPLERDiu que els planetes tenen rbites ellptiques i el Sol s en un dels focus. En ella va comprovar la velocitat dels planetes a travs de les seves rbites.Grcies els descobriments anteriors va afirmar que els planetes no es mouen uniformement, sin que el radi vector que uneix el centre del planeta amb el Sol.Desprs dun cert perode de temps va desenvolupar la tercera, diu que el quadrat dels perodes dels planetes sn proporcionals al cub de la distncia mitjana del Sol.

Dades biogrfiques principals:1564: Neix a Pisa. 1581: Neix la seva passi a les matemtiques i decideix deixar de banda a la medicina. 1609: Elabora el telescopi de 60 augments. 1610: Publica el llibre Sidereus Nuncius. 1611: Es acceptat a la Academia dei Lincei. 1623: Publica Il Sagiatore. 1630: Publica el llibre Discorsi e dimostrazioni matematiche intorno due nueve scienze.1637: Condemnat a cadena perpetua per la Inquisici. 1642: Mor a Ancetri.

2.4- Galileu Galilei

Aportacions que aquest efectu:2.4- Galileu Galilei

2.4- Galileu Galilei

2.5- Giordano Bruno

2.5- Giordano Bruno Dades biogrfiques:NAIXEMENT: Bruno va neixer l'any 1548 a Npols

VIDA: Va ser un astrnom, filosof, religi i poeta itali.A l'edat de 17 anys, en 1565, va ingressar a l'Ordre dels Dominics, on es va dedicar a l'estudi de la filosofia aristotlica i la teologia de Sant Toms d'Aquino.L'any 1576 va ser acusat de desviar-se a la doctrina religiosa i va haver d'abandonar l'ordre, fugint a Roma.

MORT: L'any 1593 va ser empresonat durant vuit anys, acusat de blasfmia, heretgia i immoralitat, per finalment ser condemnat per hertic, impenitent, pertina i obstinat, a la foguera en qu va morir el 17 de febrer de 1600 en Camp dei Fiori, Roma.

2.5- Giordano Bruno

2.5- Giordano Bruno Aportacions de Bruno

MBIT ASTRONMIC I CIENTFICGiordano Bruno defensava que...L'univers est format per una reiteraci d'infinits sistemes solars o planetaris separats per un espai ple d'ter. Les estrelles o sols es necessiten mtuament i formen una estructura en equilibri. Els planetes necessiten la llum i la calor del Sol per navegar rotaci i translaci al voltant d'ell. Les estrelles o sols necessiten, per regenerar el seu foc, la humitat que acomiaden els planetes. Aquesta representaci del funcionament del sistema planetari t un carcter vitalista en convertir els astres i cossos en moviment en ssers vius amb un principi intern de moviment. L'univers per Bruno s infinit, homogeni i necessari

TEORICA HELIOCNTRICA

Bruno va defensar, la teoria heliocntrica, que es basa en un model astronmic que sost que la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol .

2.6- Isaac Newton- Va nixer el 25 de desembre de 1642 a Woolsthorpe-by-Colsterworth, - Lincolnshire, Anglaterra. Va nixer tres mesos desprs de la mort del seu pare.

ESTUDIS: - Va realitzar els seus primers estudis universitaris el 1661, al Trinity College de Cambridge- Es va interessar en primer lloc per la qumica- Ms tard va voler contribuir al desenvolupament de les matemtiques

Descobriments en el retir durant la peste bubnica:- Descobreix la llei de la gravitaci universal - Desenvolupa el seu clcul de fluxions - Generalitza el teorema del binomi - Posa de manifest la naturalesa fsica dels colors

RESUM Durant els segles XVI i principis del XVII diversos pensadors van revolucionar el coneixement sobre el cosmos en desenvolupar les seves teories, algunes d'elles encara avui vigents, aquests pensadors eren; Coprnic, Bruno, Brahe Galileo, Newton i Kleper.

RESUM IIDurant el segle XVI , el polons Nicolau Coprnic, refusar la teoria de Ptolomeu. I va establir la teoria que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant del Sol.

Aix, es va revolucionar el panorama filosfic i cientfic, i aquestes teories van servir de base per crear una imatge ms real del cosmos, per tant, es pot afirmar que la cincia moderna va comenar desprs dels descobriments de Coprnic.

Cinc anys desprs de la seva mort, va nixer Giordano Bruno, que va proposar una teoria en qu defensava que l'Univers era infinit, necessari i homogeni.

Johannes Kepler, astrnom, teleg i astrleg va establir tres lleis, en qu afirmava que les trajectries dels planetes entorn del Sol sn el lptiques, i no esfriques.D'aquesta manera es va anar desenvolupant la revoluci cosmolgica.

3. Mapa Conceptual

4. Fris CronolgicLa histria de la filosofia est composta per 5 perodes dels quals sobserven a la part superior. El perode central s el ms importat per la filosofia.

4. Fris CronolgicAquest fris fa referncia a tots els filsofs que hem estudiat fins ara i sanalitzen des del seu inici fins el seu final.

4. Fris Cronolgic: taula de dades