EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 201836 | Apunts |

La graella

TV3

08.00 Els matins. Les conseqüències de la sentència

del Suprem sobre l’impost de les hipoteques centra l’entrevista del programa. El magistrat que va portar a Estrasburg les clàusules abusives, José María Fernández Seijo, i el director de l’Institut d’Estudis Financers, Josep Soler, responen les preguntes de Lídia Heredia sobre aquesta qüestió.

12.00 12-14. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.45 Cuines. 16.00 Com si fos ahir. L’Andreu i la Marina encaren amb

il·lusió la seva nova vida com a amants, però ell se sent molt incòmode treballant amb el Bernat, el marit d’ella. A més, en parla amb la Joana, la seva mare, que aconsegueix fer-lo trontollar.

16.45 Tot es mou. Amb Helena Garcia Melero i Lluís

Marquina. Magazín d’entreteniment que no perd de vista l’actualitat. Un programa fresc i proper, en què els presentadors s’acosten d’una manera informal i distesa als esdeveniments del dia a dia.

20.15 Està passant. Programa d’humor amb Toni Soler. 21.00 Telenotícies vespre. 22.00 Sense fi cció. EnFemme .

EnFemme és un local de Barcelona en el qual els homes poden posar-se faldilla, talons alts i perruca sense por. Són crossdressers, persones l’expressió de gènere de les quals no té perquè coincidir amb la seva identitat ni orientació sexual .

23.20 Valor afegit. El programa es pregunta si les empreses estan preparades per adaptar-se a la realitat de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i si es compleixen els protocols de seguiment de conductes contra la discriminació laboral de persones LGTB.

00.15 Més 324. Amb Xavier Grasset. 02.00 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 09.47 Raa Raa, el lleó escandalós . 10.30 Noddy, un detectiu al País de.. . 11.17 Vicky, el viking . 11.41 Quatre amics i mig. 12.07 L’inspector Gadget. 12.20 Les misterioses ciutats d’or. 12.45 Home: Aventures amb la Tip i l’Oh. 13.11 Salve, rei Julien! 13.55 El detectiu Conan . 14.45 Bola de drac Z Kai . 15.31 Pat, el carter . 16.14 El petit drac Coco . 16.38 La caleta de la Lily . 17.14 Loopdidoo . 17.45 El Mic i els seus amics. 18.10 Bola & Bill . 18.45 Pat, el gos . 19.15 En Miku i la Fant . 19.30 Info K. 19.48 Les Sisters. 20.02 Els germans Kratt . 20.52 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 22.00 Cine. El regne del cel . Segle

XII, les Croades. Godofredo d’Ibelin, cavaller respectat pel rei de Jerusalem i compromès amb el manteniment de la pau a Terra Santa, emprèn la recerca del seu fi ll il·legítim, el Balian, un jove ferrer francès que plora la pèrdua de la dona i del fi ll.

00.10 Cine. Peter Pan Man . Quan el Thijs, de 32 anys, visita la casa de la seva germana, coneix la Lisa, la mainadera. És una noia madura de 16 anys, amb grans ambicions.

01.50 De Berlín a Tòquio. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Amb Mònica Hernàndez.10.00 Ben trobats. Magazín amb Clara Tena.

Entrevista a Pep Codó, escultor. Foc creuatentre el restaurant Divinum de Girona i elrestaurant Santa Gula de Sant Cugat.

12.00 Notícies locals. 13.00 L’entrevista. Reemissió. 14.00 Notícies locals. 15.00 Gaudeix la festa. Reemissió. 15.30 Notícies locals. 16.30 Territori contemporani. Isabel Banal.

L’artista Isabel Banal proposa reflexions molthumanes a partir de formes mínimes idepurades realitzades amb materials senzills iquotidians. Reemissió.

17.00 Notícies locals.

19.00 Connecti.cat. Espai d’entretenimentpresentat per Pere Puig. 

20.00 Notícies locals. 21.00 Teló de fons. Reemissió. 21.30 Caminant per Catalunya. Torreneules.

Excursió a una de les muntanyesemblemàtiques de la Vall de Núria, elTorreneules, al terme municipal de Queralbs,a la comarca del Ripollès. Fem el cim de laComa del Clot i el Puig de Font Negra, quesuperen els 2.700 metres. I tot dins el ParcNatural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

22.00 Notícies locals.

Mònica Hernàndez entrevista Jordi Navarra, alcaldede Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà); Josep Ra-mon Fontdevila, alcalde de Soriguera (Pallars Sobirà),i Joan Perelada, alcalde de la Vall de Boí (Alta Riba-gorça), que parlaran de l’atenció que reclamen els po-bles del Pirineu.

El clam dels pobles del Pirineu

09.00 L’ENTREVISTA

La televisió

Entrevista a Teresa Jordà

18.00 7 DIES

El programa repassa l’actualitat de la setmana en unaconversa amb Teresa Jordà, consellera d’Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentació. També s’entrevistaFrancesc Torralba, filòsof, i Sergi Blázquez, presidentde l’Associació Drets.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1194882L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

MALA BROMA

Teatre de Roses, dissabte 17 de novembre,

a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 12 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

57a FIRA DEMOSTRES DE

GIRONA

Palau de Fires de Girona

1 entrada gratuïta al dia per targeta

Del 27 d’octubre a l’1 de novembre

Cal presentar la targeta directament a les taquilles de la Fira

EL MUNDO DE LA TARÁNTULA

Pablo Carbonell

Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí,

dijous 1 de novembre, a les 7 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu i zones Peu Pla i Graderia 2: 28 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

EL SOPAR DELSIDIOTES

Campanya Teatre Amateur

Teatre Casino La Unió deVidreres, diumenge 4 de

novembre, a les 6 de la tarda. Preu de l’entrada: 5 euros

Teatre Municipal de Caldesde Malavella, dissabte 10 denovembre, a les 8 del vespre.

Preu de l’entrada: 6 euros

OFERTA 2x1 LIMITADA

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU D’ARENYSDE MAR

C. de l’Església, 37-39d’Arenys de Mar

Preu de l’entrada: 3 €

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEUD’HISTÒRIA

DE CATALUNYAPl. Pau Vila, 3de Barcelona

Consulteu horaris awww.mhcat.cat

Preu de l’entrada: 4,50 €

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DELA XOCOLATA

DE BARCELONAC. Comerç, 36de Barcelona

De dilluns a dissabte, de 10 del matí a 7 de la tarda.

Diumenges, de 10 del matí a 3 de la tarda.

Els dimarts no festius, tancat

Preu de l’entrada: 6 €

DIMARTS · 23 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14798 - AVUI / Any XL. Núm. 13668 - EL PUNT

1,20€

1787

40-1

1829

76Q

1309

80-1

1905

44Q

ESPERA · El ple del TribunalSuprem no decidirà fins al 5 de novembre qui ha de pagarl’impost, si el client o el banc

Inseguretatsuprema

CRÍTICS · Jutges i magistrats,sorpresos per una decisió queposa greument en qüestió laindependència del poder judicial

EUROPA-MÓN P24

Marc Aureli Santos i Carme Grandas, al Park Güell de Barcelona ■ JUANMA RAMOS

CULTURA-ESPECTACLES P26,27

Entrevista als directors de les jornades sobre el gran arquitecte

Repensar Antoni Gaudí

CULTURA-ESPECTACLES P28

Mor als 78anys elnovel·lista icrític RobertSaladrigasEscriptor destacat dela generació dels 70

NACIONAL P14

Els furts i robatorisviolents repuntenun 19% a BarcelonaTot i ser les pitjors dades des del 2010,Interior aposta per redistribuir i no peraugmentar el nombre de Mossos a la capital

Catalunya necessita19.000 infermeres més

Nacional P19

Nacional P6,7

Torra, Puigdemont i Comín, ahir a Waterloo ■ EFE

Es presentarà al Palau de la Generalitat

El Consell de laRepública, el dia 30

L’Aràbia Saudita ja admetl’assassinat de Khashoggi

Europa-Món P22,23

L’aplaudiment més sentitNacional P15

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018

l Jordi Basté haguanyat un On-

das i avui li volia dedi-car la columna. Voliaescriure alguna cosacom ara que és un

Pep Guardiola de la ràdio. O un Cruyff,si voleu. En el sentit que no nomésguanya, sinó que trencant amb les ri-gideses establertes ha creat un estilque influencia més enllà del seu pro-grama. Volia escriure alguna cosasemblant a això, però la mort de laMontse Oliva, la delegada d’aquestdiari a Madrid, m’ha canviat els plans.De la Montse també podria parlar-neprofessionalment. Podria recordarcom, amb perseverança i ofici, acon-seguia trencar la barrera que un diaripetit –i de Barcelona– sempre té ambel poder de Madrid. Podria recordarcom en la campanya del 2008, sí o sí,va aconseguir l’entrevista amb JoséLuis Rodríguez Zapatero. Ho podriafer, però no m’interessa tant. Perquède la Montse em queden les converseseternes per telèfon. Ella a Madrid. L’Al-bert Balanzà i jo mateix a la redacció

de Barcelona. Per decidir què publicà-vem. Em queden la calidesa i el tractehumà que et regalava sense esforç nipretendre-ho quan anaves a Madrid.Sense la gelosia que tenen d’altresquan ocupes el seu territori. Poquesvegades polítics de tots els colors i pe-riodistes de tots els mitjans expressenamb tanta sinceritat la tristesa per lamort d’una companya. I potser perquèprimer volia fer una columna sobre elBasté diumenge vaig recordar que l’úl-tima vegada que vaig sentir la Montseva ser en una tertúlia d’El món a Ma-drid. I he vist clar que del Jordi, com dela Montse, em quedarà la persona. Norecordaré una gran exclusiva. Del Bas-té el que em ve al cap en realitat sónles confidències a cau d’orella i elsseus esclats de bogeria. Seure a l’es-querra del pare un matí fred d’hivern isentir-te a casa. Això és el que ensqueda. La gent tòxica l’esborrem permolts èxits de què presumeixin. Ensqueda la gent bona. En aquesta feinanostra i a la vida. No hi pensem maiimmersos en la bogeria diària. Però ai-xò és l’únic que val la pena. La calidesahumana.

E

Keep calmTian Riba

La bona gent

La Montse ens recorda qued’aquesta feina nostra i de lavida només ens queda lacalidesa humana

ot amb tot i a pesar de “l’aiguaque baixa”, que diuen a Girona–l’aigua tèrbola de la política i de

la “justícia”–, podem parlar de monia-tos. O consumir-ne, ara que n’és eltemps. La meva jove, que és argentina,s’estranya que els reservem per a lespostres o que els ingerim sols. Al seupaís serveixen per acompanyar l’asa-do, com si fossin patates. També sesorprèn que hi hagi tan poques varie-tats: una o dues. M’explica les argenti-nes: les de polpa amb estries o sense,els diferents colors i textures... No ar-riba a enumerar-ne tantes com els pe-ruans fan amb els seus milers de pata-tes diferents, però gairebé. Jo recordoque de petit se’n trobaven més. EnJaume Boter, que és un pagès que fade senyor o un senyor que fa de pagèsamb aproximacions aristocràtiques,em va explicar un dia, anant a Vitòriaamb cotxe, que com que és un cultiude molt poca sortida i encara menysprestigi els conreadors se n’han desin-teressat. La venedora de la plaça elsmig amaga. Diu que és perquè a ella noli agraden. Jo diria que com que volque la seva clientela sigui selecta, se

T

n’avergonyeix.La mare, per aquest temps, en por-

tava sempre de plaça. A casa se se-guien totes les tradicions, les culinà-ries amb molta intensitat. No les po-dríem haver seguit si haguessin estatcares, però tenim la sort que la cuinapopular cíclica no exigeix llagostes nigambes ni filets de vedella ni les elabo-racions de Can Roca. Per quaresma,bacallà. Ara el bacallà és prohibitiu. Elque menjàvem en aquells anys, enva-sat en unes capses de cartó flonjo i hu-mit de color blau que, no sé per què,duien la bandera espanyola impresa,era un bacallà eixarreït i ple d’espines

a l’abast de tothom. No sé si encarase’n troba. La bacallanera de la plaçatampoc no en fa ostentació. El bacallà“de proximitat”, el més pròxim a l’apa-rador, és d’Islàndia i porta la banderad’aquell país.

Els moniatos. La intenció era escali-var-los al forn. De vegades el forn noresponia i els dúiem a coure a la flecadel carrer Montserrat. Molta gent hiconfiava el gratinat dels canelons o elpollastre de Nadal. Parlo de coses moltantigues, soc molt arcaic. Les casta-nyeres de carrer també en coïen i ser-vien, però per algun motiu en aquestsestabliments estacionals i de posar itreure només ens equipàvem de casta-nyes, l’altre fruit del temps, amb elsbolets i el raïm. El pare, quan del raïmque havia consumit només en quedavala rapa, ens recitava indefectiblement:“Saps a l’hospital? Porta-hi aquest ma-lalt.” Vaig seguir la tradició oral ambels fills. Encara la mantinc per veure sité continuïtat quan tampoc no hi si-gui. No ho sé, si jo mateix he alteratuna tradició: els moniatos, per acom-panyar la carn i els rostits. Ara mateixen tinc uns al forn.

“La joveargentina s’estranyaque en tinguem tanpoca varietat

Vuits i nous

Els moniatosManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018

l president de la sala contencio-sa administrativa del TribunalSuprem (TS), Luis María Díez-

Picazo, va decidir, divendres, convo-car tots els magistrats d’aquesta sala,31, a un ple en què han de decidir so-bre la sentència emesa per una secciód’aquesta mateixa sala dijous passat ien què es dicta que l’impost d’actes ju-rídics documentats –un impost creat,via reglament, pel ministre socialistaCarlos Solchaga als anys 90 per garan-tir que els bancs, sempre, cobrarienles hipoteques– l’han de pagar les enti-tats bancàries i no els clients ja que ensón les úniques beneficiades. Díez-Pi-cazo va justificar la seva decisió per“l’enorme repercussió econòmica i so-cial” de la sentència. Pel que fa a l’eco-nòmica, suposo que es referia a la pa-tacada històrica dels bancs a la borsaun cop es va saber que perdien un delsseus privilegis, tot i que això no hauriade ser pas motiu per aturar una sen-

E “Europa ‘flipa’veient com esnegocien comptes a la presó i escanvien sentènciesa conveniència

tència. Com tampoc ho hauria de serque aquesta pugui suposar als bancsuna factura d’entre 4 i 5.000 milionsd’euros perquè no s’entendria que siels paguen els ciutadans no hi hagi im-pacte i si els paguen els bancs, els quehan rebut 60.000 milions d’euros pú-blics en ajudes durant la crisi, sí.

Però on em vull aturar és en això dela repercussió social. En el darrer any,el TS ha decidit, en múltiples oca-

sions, mantenir a la presó dos líderssocials i gran part del govern que vafer possible un referèndum, causant,això sí, una gran repercussió social aCatalunya. Vist el que ha passat, és ob-vi que la decisió es podria remirar. Iaquesta decisió de tirar enrere unasentència, inaudita al món judicial, esprendrà també si una possible sentèn-cia a 30 anys de presó, per exemple,als presos polítics catalans provocauna gran “repercussió social” a Catalu-nya? Em sembla que no. La decisió,doncs, no té res a veure amb una re-percussió econòmica i menys encarasocial. Té a veure amb el desprestigi,guanyat a pols, de les altes instànciesjudicials espanyoles. Allò de la inde-pendència judicial i la separació de po-ders és cada cop més, malaurada-ment, un eslògan buit. Europa flipaveient com es negocien uns pressupos-tos a la presó i com es canvien les sen-tències a conveniència dels poderosos.

“Repercussió social”Joan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

El poder judicial a Espanyatravessa una crisi de credibili-

tat, que el cas de la sentència ‘con-gelada’ sobre l’impost de les hipote-ques només ha fet que evidenciar. Elpresident del CGPJ i del Suprem(TS), Carlos Lesmes, va intentar re-conduir la situació, però no se’n vasortir, perquè és obvi que el presi-dent de la sala tercera del Suprem iels sis magistrats redactors de l’es-mentada sentència, que obliga elsbancs a pagar l’impost d’actes jurí-dics documentats de les hipotequesque fins ara pagaven els clients, jasabien que estaven canviant el cri-teri i que això tindria conseqüènciesimportants d’ordre econòmic i so-cial. Podien haver elevat la qüestió alple de la sala abans. Fer-ho 24 horesdesprés alimenta les sospites sobrepressions, influències i interessos,qüestiona la seguretat jurídica i des-acredita la justícia i així ho denun-ciaven ahir Jutges i Jutgesses per laDemocràcia i l’Associació Progres-sista de Fiscals.

El criteri que permet al Supremrevisar i, si així ho decideix el proper5 de novembre, corregir aquestadecisió no és jurídic, és polític, igualque ho és atorgar una especial gra-vetat de les repercussions a aquestcas i no, per exemple, al cas de LaManada o al procés contra l’1 d’oc-tubre. Cada una de les decisions deljutge Pablo Llarena respecte alspresos i exiliats polítics, respecte adiputats electes, respecte al Parla-ment ha tingut una enorme reper-cussió social i política, fins al puntde marcar les relacions presents ifutures entre Catalunya i l’Estat es-panyol, però en aquest cas la políti-ca judicial ha estat assumir-la. Opotser buscar-la, perquè només aixís’entén que s’hagi sostingut i avalatuna instrucció del cas parcial, irre-gular, injusta i qüestionada perprestigiosos juristes i tribunals eu-ropeus, a costa de posar en evidèn-cia l’estat de dret espanyol i la sevajustícia.

Justíciapolítica

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’Orfeó Català inicia avui la seva gira per la Xina,en el marc del vintè aniversari del Shanghai Inter-national Arts Festival, que portarà el cor a actuaren cinc concerts, del 23 al 30 d’octubre, a Xangai ien ciutats properes. És la primera vegada que elcor actua en terres asiàtiques.

CANCELLERA D’ALEMANYA

Internacionalització

La cancellera ha anunciat que Alemanya deixaràde vendre armes a l’Aràbia Saudita i ha demanat ala resta dels seus socis europeus que facin el ma-teix, mentre no es resolgui el tèrbol afer de l’as-sassinat del periodista Jamal Kashoggi a Istanbulperpetrat pels agents del servei secret saudita.

-+=

-+=

Tolerància amb el racismeMichael O’Leary

Pressió a l’Aràbia SauditaAngela Merkel

-+=

Simon Halsey

L’aerolínia torna a ser notícia en el pitjor sentit dela paraula, per haver tolerat que un passatger diri-gís insults racistes i d’altres a una dona jamaicanade 77 anys que seia al seu costat. En comptesd’aïllar i fer baixar de l’avió l’intolerant, van fercanviar de lloc la dona perquè es quedés tranquil.

CONSELLER DELEGAT DE RYANAIR

DIRECTOR DE L’ORFEÓ CATALÀ

De reüllMarga Moreno

Tempsinteressants

s coneguda la dita xinesa, més aviat una imprecació,per desitjar-li, a algú, el pitjor i que diu “Tant de bo et

toqui viure temps interessants”. La cursiva és meva perremarcar fins a quin punt interessant es vol ferperversament sinònim de difícil. Doncs bé, ens n’hantocat, de temps interessants. No cal parlar de la situaciópolítica que ens envolta, de l’interregne entre normalitats,si és que aquestes existeixen, que s’allarga i que aramateix ja ens és tan quotidià que, si mai s’acaba, enssemblarà que ens falta alguna cosa.

L’altra època interessant està tot justtraient el nas per la porta i serà unatransformació, o més aviat unamutació, amb abast i conseqüènciesdifícils de delimitar i que ésl’anomenada revolució 4.0. Elsexperts alerten que, almenys en unprimer moment i durant una etapade transició de durada incògnita,

vindran mal dades per a un segment important delstreballadors i que això ja s’ha comprovat perquè aquestaevolució, allà on ja ha arribat, ha ampliat les desigualtats.El progrés tecnològic en durà també un d’estructural queserà inexorable i que pot deixar a la rasa moltstreballadors, especialment els que podran ser fàcilmentsubstituïts per màquines. Aquests, si tenen feina, seràamb salaris ínfims. La bona notícia és que qui demostridestreses complementàries als robots tindrà més bonapeça al teler. Cal pregar perquè els primers tempsinteressants no ens facin perdre de vista els segons.

É

Caldràadquirirdestresescom acomplementals robots

http://epa.cat/c/g7m7mp

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

aquí a poc mésde mig any veu-

rem si s’ha eixamplatla base. Si no s’avan-cen les eleccions alParlament, l’indepen-

dentisme té set mesos més de margefins que no arribin les municipals i leseuropees, que seran plebiscitàries, comtotes les votacions que es fan i es des-fan a Catalunya d’ençà de la generalit-zació del sobiranisme. Diran que lesmunicipals van sobre els municipis ique les europees, d’Europa. És tan certcom que tot el que es vota a la Catalu-nya del Sud és interpretat en el marcdel procés de trencament amb l’Estatespanyol.

La CUP ha decidit concentrar-se enla musculació dels carrers en els tempsa venir. Evidentment, si es vol fer efecti-va la República caldrà que els carrersno es desmobilitzin, però les urnestampoc no es poden desmobilitzar, imenys quan fem bandera de demòcra-tes. És important que a les europeesvotin també els independentistes a quino els agrada aquesta Europa que no

ens ha socorregut, que ho facin no tantper l’esperança de poder-la canviar, si-nó perquè la majoria de catalans puguidonar al món el que reclama: el 50%+1.Tant aquí com allà, com més enllà, elque farà la nit electoral serà sumar in-dependentistes; no sumarem europeis-tes. Sabem que a Espanya cap percen-tatge superior al 50% mai no valdrà,però si l’independentisme trencaaquest sostre estarà més a prop de lamediació internacional que reclama eldia que es combinin els carrers, les ur-nes, les sentències, les voluntats políti-ques i els seus representants. CastigarEuropa amb l’abstenció és una pedraque cau en el propi terrat català, i mésen un moment en què creix la ultradre-ta. Són dos pardals (ometo “matar” i“d’un tret” perquè som pacifistes i na-turalistes). La ultradreta i la repressióespanyola no es combaten amb l’abs-tenció. Una baixa participació indepen-dentista eixampla la base, l’altra base,la dels drets i llibertats trepitjats, l’here-va del franquisme, la de l’article 155, lanegacionista sobre l’afusellament deCompanys... I si voleu, un altre dia, par-lem del roaming.

D’

Full de rutaEmili Bella

Dos pardalsd’un vot

S’acosten les europees: si es volfer efectiva la República cal queels carrers no es desmobilitzin,però les urnes tampoc

1any

L’AMI i l’ACM demanen als enslocals que expressin en un pleel rebuig a l’aplicació del 155 i elsuport a la DI. El govern segueixdescartant convocar eleccions.

10anys

20anys

El pànic a un nou corralitoensorra l’Íbex. Lanacionalització de les pensionsa l’Argentina enfonsa la borsaespanyola.

El govern tramitarà l’extradicióde Pinochet si el poder judicialla demana. L’exdictador inicia labatalla legal per obtenirl’alliberament.

Aplicació del 155 Pànic a l’Argentina El cas PinochetTal diacomavui fa...

Jo no acuso...

b Ja està bé! Havent-hi tantspolítics empresonats, exiliats,multats i/o judicialitzats, noes pot qüestionar perma-nentment les decisions queprenen, junts o per separat, al’hora de tirar endavant alguntipus de sortida, malgrat quesigui parcial i no gaire expli-cada, a la situació actual.

Jo no acuso cap polític demanca de full de ruta, de notrobar la unitat d’acció inde-pendentista, de no declarar laRepública ràpidament i unila-teralment, de no pressionarel govern central, de no ex-pressar clarament quin seràel futur immediat del nostrepetit país, etcètera.

Jo el que demano i desitjoés que es mantinguin els dosmilions de vots a favor del’alliberament de la nostranació. Aquesta és la nostraforça!JOSEP MITJANS I ROSBarcelona

Legislació de lamarihuana

b El debat de la legalitzacióde la marihuana per a ús re-creatiu torna a estar d’actuali-tat després del pas endavantdel Canadà, que segueix elspassos de l’Uruguai i d’algunsestats dels Estats Units. Alnostre país, Podem és el partitque ha agafat la bandera i pre-tén agitar les ments conserva-dores, advocant per la legalit-zació total de la planta, in-cloent la plantació. Aquest ésun matís interessant, atesosels problemes que tenen elsagricultors en algunes partsdel país. La fórmula de Podems’encamina a legislar a favordels petits agricultors i el coo-perativisme, de manera ques’evitaria la formació de mo-nopolis de grans corpora-cions, alhora que es fomenta-ria la dinamització de l’econo-mia a petita escala, que és laque realment afecta el benes-

tar social. Però també hi ha al-tres beneficis, com ara la re-ducció del narcotràfic i de lacirculació de diner negre, aixícom un increment en la re-captació fiscal –l’estat d’Ore-gon, de 4 milions d’habitantsaproximadament, va arribarals 85 milions de dòlars de re-captació el 2017–. Ambaquest escenari, la nostraclasse política ha de fer unpas endavant i abordar el te-ma al Congrés. Com sabem,la formació morada es defi-neix com a partidària d’una le-galització total i Ciutadans java mostrar interès en el pas-sat per una legalització parcialamb finalitats terapèutiques.Per tant, un cop més, seran elPP i el PSOE els partits clau enel debat. De moment, el 2017ja es van manifestar a favor dedebatre l’assumpte, peròs’atreviran aquests partits aposicionar Espanya com apionera a Europa?SAMUEL POSTOR SIERRABarcelona

Pis a Barcelona:missióimpossibleb En el darrer any, per cir-cumstàncies de la vida, he ha-gut de cercar pis a Barcelonadues vegades –ambdues hanestat quasi una missió impos-sible–. En menys de quatreanys que fa que visc aquí, hevist com el lloguer dels pisosha passat de 500 euros a1.200. Una autèntica bogeria!I això pisos que no són preci-sament mansions... I, més en-llà de la despesa econòmica,això ha provocat que moltesfamílies hagin hagut de partir,ja que no podien pagar el llo-guer, i que molts joves quevoldrien elegir la ciutat percontinuar els seus estudis otreballar tampoc ho hagin po-gut fer. Per mi, és una autènti-ca bogeria a la qual hem decercar una solució urgent.NEREA RODRÍGUEZ BALEATOBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Per evitarl’escalfament delplaneta calen canvistècnicamentpossibles peròsense precedents

l’acord de París del 2015, els paï-sos signants varen declarar quevolien limitar l’escalfament del

planeta a 2°C (i, si podien, a 1,5°C), i vandemanar a l’ONU que els digués què caliafer per tal de no depassar aquests límits.El resultat és un informe especial que esva publicar aquest 8 d’octubre passat i lamajor part del qual es centra en: a) com-parar les conseqüències entre els escalfa-ments fins a 1,5 i 2°C i b) explicar què calfer per no depassar ni l’un ni l’altre. Com aexemple, si arribem als 1,5°C només esmoriran el 80% dels coralls del món, men-tre que si arribem als 2°C es moriran tots.

ÉS, PERÒ, EL PUNT B) la raó de ser d’aquestinforme. Tots els altres informes de l’ONUsobre escalfament global són bàsicamentdescriptius d’on som i del ventall de possi-bles futurs que tenim al davant: “Aquestssón els fets, i aquests els diferents futurssegons com evolucioni la societat”, i nosón gens prescriptius. Aquest, per contra,diu explícitament què cal fer, si de debò novolem depassar aquests límits. Sobre a onsom, l’informe diu que ara ja hem assolitun escalfament d’1°C. També que, si ens

A limitem a fer allò que els signants del’acord de París s’han compromès a fer demanera voluntària, no tan sols no evita-rem un escalfament de 2°C, sinó que es-calfarem el planeta 3°C el 2100.

SOBRE EL QUE CAL FER, explica que els can-vis que calen són tècnicament possibles,però sense precedents, i analitza diversespossibles evolucions. A totes ens caldriauna reducció en les emissions netes deCO2 del 2,5% anual en els propers 40anys (com a referència, reduccionsanuals més grans del 3% de les emis-sions només s’han conegut associades

a situacions de descomposició social,com per exemple en la Rússia postso-viètica, reduccions anuals del 5%).

TOTES LES EVOLUCIONS previstes utilitzenun còctel diferent de reducció de les emis-sions, reforestació, biocombustibles i cap-tura i emmagatzemament de carboni (es-sencialment, capturar el CO2 i emmagat-zemar-lo “per sempre”; aquesta tecno-logia no s’ha desplegat avui en dia pelscostos que té). Si volem una alternativaque no recorri als biocombustibles i a lacaptura de carboni, llavors ens cal sermolt matiners i sacrificats en la nostrareducció d’emissions. I així, entre al-tres, l’informe parla de fer dietes mésvegetarianes i de la necessitat de re-convertir fins a 5 milions de km² (unes10 Espanyes) de terres actualment cul-tivades per a alimentació al cultiu debiocombustibles i la reforestació. Po-sats a buscar aspectes positius, l’infor-me posa sobre la taula, aquest cop a tra-vés de l’ONU, què ens cal fer si real-ment volem passar de les paraules al’acció. Tant si ja hem fet tard com sino, com més aviat ens hi posem, millor.

Cesc Batlle. Enginyer industrial. MBA

1,5°CTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018

Gran Wyoming PRESENTADOR DE TELEVISIÓ

“Si aquests senyors no són presos polítics, llavors no hi hahagut mai presos polítics”

La frase del dia

iuen que pots veure les coses mésclares si prens una certa distància.

També que si t’allunyes del lloc on pas-sen uns fets, ni que sigui durant uns dies,pots pensar-los més afinadament: comsi poguessis tenir una mena de revela-ció. I fins que el pas del temps ho vaaclarint tot. Però es diuen i es repeteixenmoltes coses que l’experiència (almenysla meva) no fa més que contradir. Un anydesprés dels fets d’octubre, em trobolluny de Catalunya i el cas és que tot ple-gat ho veig molt confús. Seguramentigual que si no hagués marxat. Potserd’altres sí que ho veurien més clar si es-tiguessin lluny. En alguns casos, però, noels cal perquè, de Catalunya estant, te-nen claríssim què s’havia de fer, què noestaven disposats a fer els polítics, quèseria capaç de fer el poble. També quès’ha de fer i a què han d’estar disposatsels polítics si de veritat volen fer la Repú-blica Catalana. Almenys ho sembla pelque diuen o escriuen. En fi, tampocm’atreveixo a dir que no tinguin raó. Pot-ser fins i tot ho faig estant jo a casa, o deviatge, prenent-me tranquil·lament unacopa.

Anava a dir que reconec que no en-tenc res i que, com he dit, no tinc res clar.Però, ves per on, potser sí que tinc unacosa clara: que l’Estat espanyol, a travésdel poder judicial i l’amenaça de l’exèrcit,té la capacitat per exercir un domini ven-jatiu que fa que unes persones estiguin ala presó i unes altres exiliades per dife-rents motius. I així és que també tinc clarque és una injustícia la situació d’aques-tes persones i que és vergonyós consen-tir-ho. Hi afegiria encara que, a banda dela rivalitat entre partits, l’exercicid’aquest domini venjatiu ha dut a la divi-sió i també al desànim de part dels cata-lans que havien cregut que la Repúblicapodia construir-se. Potser l’única mane-ra de no desanimar-se és resistir, conti-nuar actuant políticament, no renunciaral poder de qui, tot i la seva fragilitat, noaccepta la dominació.

D

De set en setImma Merino

Resistència

“La cura del joen la seva mesuraés necessària,l’obsessiócompulsiva pel jocondueix a l’oblit del’altre i, finalment, aun regne d’individussolitaris i aïllats

rometeu és el símbol per anto-nomàsia de l’esperit modern.Narcís, en canvi, és l’arquetip

de la postmodernitat. Prometeu ésl’emblema de l’emancipació, de l’es-forç, de la voluntat de l’home mo-dern de ser vertaderament autò-nom. Prometeu roba el foc als déusper ocupar el lloc que fins ara ells ha-vien ocupat. El seu anhel és emanci-par-se de la tradició, ser plenamentautònom, deixar enrere l’autoculpa-ble minoria d’edat. Representa l’ho-me modern, vol viure alliberat de latutela de l’Estat, però també de la re-ligió.

NARCÍS, EN CANVI, ÉS L’ARQUETIP simbò-lic de la postmodernitat. S’enamorade si mateix en veure’s reflectit enun estany i refusa l’amor que els al-tres li volen donar. La seva principalpreocupació és la cura de si mateix.És un ésser autocèntric que té com aobjectiu sentir-se bé, agradar-se,fruir de la vida. Lluita feroçmentcontra l’envelliment i la decrepitud;no aspira a grans ideals, ni a trans-formar el món, però vol romandrepermanentment bell. El seu anhel ésfruir de l’eterna joventut, gaudird’una bona salut i reproduir els ar-quetips de bellesa que imperen en lasocietat.

EN LA MENTALITAT narcisista subsisteixuna ascètica que no es pot qualificar,estrictament, de religiosa, perquèl’objectiu no és acostar-se a Déu, nipurgar els pecats mundans, sinó ro-mandre en el món, el màxim detemps possible, amb un aspecte jo-vial i sa. Això suposa un exercici físicperiòdic i tota mena de sacrificis i decures corporals. És una penitèncialaica que el ciutadà postmodern estàdisposat a practicar. Amb tot, si en-treveu que la tecnologia li pot estal-viar els patiments i assolir el cobejat

P objectiu sense haver de suar, s’hiapuntarà veloçment.

HI HA UNA RELACIÓ ÍNTIMA entre el nar-cisisme postmodern i l’ascètica lai-ca. És innegable que l’ideal del cos es-velt, jove, musculat, posa els indivi-dus a gestionar el seu cos i a imposar-li serioses limitacions. La norma ti-rànica de la primor fa que els ciuta-dans vigilin contínuament el que pe-sen i el que mengen, que vulguin re-modelar la seva silueta fins a l’ex-trem de semblar esclaus de l’aspecte.L’imperi de la imatge no té mira-ments i afecta igualment adoles-cents, joves i adults. L’objectiu ésagradar-se, sentir-se bé, però per as-solir aquesta fita cal assemblar-seals models estètics que imposen lapublicitat i els mitjans de comunica-ció. La crítica està prohibida i la mi-

mesi és col·lectiva.

NARCÍS NO NECESSITA l’amor de ningú,tampoc no està disposat a entregar-se a ningú. Viu emmirallat en si ma-teix, frueix de vincles esporàdics, lí-quids, en paraules de Zygmunt Bau-man, però tem qualsevol forma decompromís a llarga distància. Aspiraa l’autosuficiència, a no ser depen-dent, ni emocionalment ni econòmi-cament, de ningú. La idea de la de-pendència física l’aterreix. La possi-bilitat que la tecnologia pugui garan-tir aquesta autosuficiència dona aireal seu somni i enllaça, profunda-ment, amb les seves aspiracions mésíntimes.

L’ASPIRACIÓ DE NARCÍS és, justament,l’autosuficiència, extirpar la vulnera-bilitat. Aspira a la single life com aprojecte de vida. No vol deure res aningú i, sobretot, no està disposat asacrificar-se pels altres. Per això, veuen la tecnologia i en la societat robo-titzada i mecanitzada la millor repre-sentació de la seva utopia. La resul-tant última, però, d’aquesta utopia ésla soledat.

L’ESPANTA EL COMPROMÍS, el lligam defi-nitiu, la pèrdua d’autonomia, la vin-culació a un ésser dependent. Vol serindependent, però, a la vegada, ne-cessita el caliu dels altres. El resultatd’aquest model és, en darrer terme,en la soledat. És difícil lligar aquestautopia amb la naturalesa social i polí-tica de l’ésser humà i la seva necessi-tat de sociabilitat. Per això és essen-cial desconstruir aquest model i mos-trar les seves mancances i deliris. Lacura del jo en la seva mesura és neces-sària, però l’obsessió compulsiva peljo condueix a l’oblit de l’altre i, final-ment, a un regne d’individus solitarisi aïllats.

Francesc Torralba. Director de la Càtedra Ethos de la URL

Narcisisme compulsiuTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 20186 |

Elisenda Alamany iJoan Josep Nuet,entre els noms queconstitueixen laplataforma

Catalunyanecessitaria com amínim 19.000infermeres més

Necessitat deprofessionalsde lainfermeria

Brancasobiranistaa Catalunyaen ComúNacional

El Consell de la Repúblicaja té una data fundacional:el 30 d’octubre del 2018.Just quan es complirà unany de l’exili català a Bèlgi-ca després dels fets del’1-O i de la declaració d’in-dependència, el govern deQuim Torra donarà el tretde sortida a aquest projec-te, que es treballa des deprincipis d’any i que for-mava part de l’acord d’in-vestidura. En un momenttens entre Junts per Cata-lunya i Esquerra Republi-cana arran de l’escenifica-ció al Parlament de Cata-lunya de les seves discre-pàncies, les dues gransformacions sobiranistescatalanes han deciditconstituir aquest Consellamb acte institucional alPalau de la Generalitat. Lafalta de suport dels cupai-res al projecte, del qual demoment s’han desmarcat,amenaça, però, de des-lluir-ne la presentació.

La CUP va ser la granabsent en la confusa tro-bada d’ahir a Waterloo, onvan ser presents la restade partits independentis-tes i les entitats ANC i Òm-nium, i de la qual es va des-conèixer l’objectiu fins al’últim moment. Sensegaire èxit es va intentarapartar del focus medià-tic, però la pressió per sa-ber el motiu de la reunió fi-nalment els va empènyer aanunciar la data del 30d’octubre. Segons hi afe-gia Vilaweb a la nit, una ve-gada constituït, el Consellconvocarà una gran as-semblea, que volen que si-gui de tot el sobiranisme, aBrussel·les, on n’explica-

ran el funcionament i elsprojectes. Aquest acte, enquè volen involucrar elmàxim nombre d’institu-cions i personalitats, es fa-rà el 8 de desembre.

Anunci improvisatDe fet, l’anunci sobre lapresentació del Consell dela República d’ahir va serimprovisat pel fracàs d’a-quest secretisme. Tot iconvocar la premsa al vol-tant de les 10 del matí a laresidència del president al’exili, Carles Puigdemont,per la reunió prevista ambTorra, el cotxe del gironíva sortir ràpidament just aaquella hora i va despertarla sorpresa i intriga dels

reporters congregats sotala tèbia pluja i el fred detardor belga davant la ca-sa. La deducció periodísti-ca finalment va permetrelocalitzar la reunió que espretenia mantenir aparta-da dels micròfons i les cà-meres a pocs quilòmetresde la Casa de la República,en un bonic hotel al centrede Waterloo.

Arran de l’expectaciómediàtica de la vintena deperiodistes expectants a laporta de la sala de re-unions de l’hotel CôtéVert, Torra, Puigdemont iToni Comín van decidir enl’últim moment fer decla-racions als mitjans al mig-dia per explicar que aques-ta visita s’havia fet per po-sar a punt el Consell de laRepública i van negar ques’haguessin tractat altrestemes de la legislaturacom ara el pressupost o lesdiscrepàncies entre ERC iJxCat a la cambra catala-na sobre els diputats sus-pesos. En aquest clima dedesconfiança, s’havia es-peculat amb l’absència de

representants republi-cans i de les entitats. Arabé, al final entre els assis-tents a la reunió hi va ha-ver el president del grupparlamentari d’ERC, Ser-gi Sabrià; el portaveu deJxCat, Albert Batet; laconsellera de la Presidèn-cia, Elsa Artadi; la vicepre-sidenta del PDeCAT, Mí-riam Nogueras, o el dipu-tat de Demòcrates de Ca-talunya Antoni Castellà, amés de representants del’ANC i Òmnium. Això sí,aquests últims no van serni Elisenda Paluzie ni Mar-cel Mauri.

Després d’aquest intentde reunió discreta, Torrava anunciar “la presenta-

ció” a la Generalitat d’a-quest Consell que veu com“una de les peces clau pertirar endavant el projected’implementació de la Re-pública”. Puigdemont vamatisar, però, que el quehi haurà serà “la constitu-ció formal”: “El Consell dela República neix el dia 30d’octubre.” En aquest sen-tit, tots dos van reivindi-car que l’acte es faci a laGeneralitat i Puigdemontva recordar que el Conselles crea, d’una banda, sotal’aixopluc de les institu-cions recuperades “des-prés del cop d’estat del155” i també “amb la im-plicació d’un govern il·legí-timament destituït”. “No

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

DATA · Torra presentarà el projecte a la sala Sant Jordi del Palau de la GeneralitatREACCIÓ · La CUP es desmarca d’aquesta iniciativa per internacionalitzar elprocés MATÍS · Puigdemont nega que Iglesias parlés en nom de La Moncloa

30-O, tretde sortidaal Consell dela República

“El Consell té aixoplucde les institucionsrecuperadesdesprés del copd’estat del 155”Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“El Consell és una deles peces clau per tirarendavant el projected’implementació de laRepública ”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

NatàliaSegura — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frasesWaterloo

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7

CapsigranyL’APUNT que es produeixen diàriament a les nostres ciutats. No

només en qüestions de racisme. També envers els ho-mosexuals, les dones o els discapacitats. Per molt queens agradi presumir que som una societat integrado-ra, la realitat és que la societat també la formen capsi-granys. I en aquest cas, també ho és la tripulació deRyanair, que en lloc de fer-lo baixar li dona la raó.David Brugué

El diccionari defineix el capsigrany com una personade poc seny, no gens entenimentada. Segurament noés el qualificatiu que es mereixeria l’home gravat quaninsultava una dona que tenia un seient al seu costaten un avió de Ryanair a Barcelona. Probablement esmereixeria racista, desgraciat o xenòfob. Però per moltque ens generi rebuig, malauradament són situacions

és un acord que haguemfet per lliure, sinó per en-càrrec de les nostres orga-nitzacions”, va defensarComín.

Puigdemont va assegu-rar ahir que la missió seràaglutinar la societat civilorganitzada que continua“mobilitzada” mentre queComín en va destacar laseva utilitzat com un delsinstruments “imprescin-dibles” per desplegar l’es-tratègia política de les“forces partidàries” de laRepública. Ara bé, de mo-ment no té el suport delscupaires. Torra vol evitarl’absència de la CUP enaquest acte institucional iahir va remarcar que tin-

drà “tots els contactes”possibles amb la CUP per-què “hi sigui”, al Palau dela Generalitat el dia 30.“Aquest era un projecte detota la majoria indepen-dentista, jo sempre he in-clòs els companys i compa-nyes de la CUP, i esperemque d’aquí al 30 siguem ca-paços de convèncer-los dela necessitat de ser-hi”, vadir Torra.

CompromisosSi bé s’havia parlat de lacreació d’aquest Conselldes de principis d’any, ladetenció de Puigdemont aAlemanya va paralitzaraquests plans reactivatsamb la retirada de les eu-

roordres. Torra creu queaquest pas ara desencalla“una de les peces clau de lalegislatura”. Segons Co-mín, en els últims mesoshan treballat “de maneraintensa, lleial i molt satis-factòria” per interpretar elque ja estava “negre sobreblanc” en l’acord d’investi-dura. En aquest, JxCat iERC es comprometien a“construir la República”en l’anomenat “Espai lliu-re de l’exili” format peruna assemblea de repre-sentants, una presidènciai un consell “amb capaci-tat per impulsar” políti-ques i per internacionalit-zar l’independentisme ca-talà. Tal com estava pre-vist en aquest acord, Car-les Puigdemont serà el pri-mer president del Consellde la República. Un càrrecque complementarà Co-mín, que pilotarà el projec-te per ERC.

Iglesias i La MoncloaEl president català a l’exili,Carles Puigdemont, tam-bé va negar ahir que la con-versa telefònica mantin-guda diumenge amb el lí-der de Podem, Pablo Igle-sias, fos en nom del governespanyol de Pedro Sán-chez. “Ni ell ho va preten-dre, ni podria fer-ho”, vaassegurar davant dels mit-jans de comunicació des-prés de la reunió amb elpresident Quim Torra i elsrepresentants d’ERC,JxCat, PDeCAT i les enti-tats ANC i Òmnium. Enqualsevol cas, es va mos-trar satisfet amb el to de latrucada, tot destacant queva ser “positiu” i fins i totafirmant que va coincidir“en algunes coses” ambIglesias. Si bé la possibili-tat d’una trobada física en-tre tots dos polítics “estàsobre la taula”, ni Puigde-mont ni Iglesias van reve-lar ahir si la visita del se-cretari general de Podema Bèlgica es farà o no. Demoment, Iglesias manté laincògnita oberta sobre sifarà el pas i volarà fins aBrussel·les. Per ara, s’hoestà pensant. “Li hoagraeixo i ho considerarà,però de moment pensoque el que és important ésmantenir el contacte”, vapiular Iglesias després dela trucada. ■

El lehendakari, Iñigo Urkullu,va enviar una carta al llavorspresident de la Generalitat,Carles Puigdemont, i al presi-dent del govern espanyol,Mariano Rajoy, amb una pro-posta per evitar la DUI, el 155 iconvocar eleccions a Catalu-nya. Urkullu va enviar la cartaa les 9.46 hores del 27 d’octu-bre d’ara fa un any, poqueshores abans que se celebrésel ple al Parlament que va de-clarar la independència. Con-cretament, el lehendakari vaproposar introduir una esme-na al debat al Senat sobre el155 perquè quedés clar que

no s’aplicaria el 155 si el Par-lament no aprovava la DUI ique es convocarien eleccionsa Catalunya. També va enviarla mateixa carta al líder delPSOE, Pedro Sánchez, a la lla-vors coordinadora general delPDeCAT, Marta Pascal, i alpresident del PNB, AndoniOrtuzar.

L’esmena d’Urkullu teniatres parts. En el primer puntafirmava que “l’execució del155 se suspendria, ja que elParlament, el govern o el pre-sident no declararien la inde-pendència de Catalunya”. Enel segon apartat proposava

que els dos governs, “atenentla voluntat social majoritàriade buscar l’entesa, són ins-tats a iniciar sense demoraun procés de diàleg encami-nat a la consecució d’un pac-te de convivència que posi fi ala manca d’entesa”.

Finalment, Urkullu propo-sava “la immediata celebra-ció d’unes eleccions autonò-miques, en la mesura que elsseus resultats permetrien co-nèixer el sentiment majoritaride la societat catalana i tam-bé la seva voluntat sobre elseu futur polític”. Una propos-ta que va acabar en no res.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La proposta d’Urkullu a Puigdemont i a Rajoy

Quim Torra, acompanyatde Toni Comín i CarlesPuigdemont, ahir aWaterloo ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |

La CUP es va desmarcarahir del Consell de la Repú-blica que impulsa des deBèlgica Carles Puigde-mont, un instrument sim-bòlic que no aposta per laruptura, segons el repre-sentant de la formació,Carles Riera, que lamentaveure com l’independen-tisme català “fa anys queviu de símbols”. Això, se-gons el seu parer, provocafrustració i, per contrares-tar-la, cal emprendre ac-cions rupturistes.

“Si no hi ha ruptura, ésun element simbòlic, i jan’hi ha prou de tot el quesigui simbolisme”, va de-fensar Riera en una entre-vista a TV3. La CUP no volparticipar d’iniciativesque són “solucions simbò-liques sense encarar elproblema real” i defensaque aquest nou organismenomés podria tenir utilitatsi primer es trenca ambl’Estat i s’inicia un procésde ruptura. En la situacióactual, estan “marejant laperdiu i desviant l’aten-ció”, va reblar.

El diputat cupaire, percontra, sosté que unes no-ves eleccions al Parlamentpodrien contribuir a acla-rir la situació actual, quequalifica de “confusa”, pe-rò alhora aclareix que alConsell Polític de dissabte

passat la CUP no es va fi-xar com a objectiu provo-car uns nous comicis. Rie-ra admet que no tenen me-

canismes a l’abast per for-çar-los. Ara bé, “si el resul-tat directe o indirecte de lanostra actuació contri-

bueix a accelerar elec-cions, no és cap problema:les encararem”, va dir.

En la mateixa línia, la

CUP tampoc no té previstdonar suport al Fòrum Cí-vic Constituent que im-pulsa el president Torra.

“El que hem de fer és exer-cir l’autodeterminació i laruptura amb l’Estat i apartir d’aquí, procés cons-tituent”, va resumir.

Des d’ERC, la portaveuMarta Vilalta va replicarque el Consell de la Repú-blica “no és una eina no-més simbòlica”, sinó queté la vocació de ser “unaeina útil que jugui un pa-per clau en la internacio-nalització de la causa cata-lana per fer efectiva l’auto-determinació i consolidarel país en forma de repúbli-ca catalana”. De la sevabanda, Toni Comín va des-tacar que la iniciativa elsha obligat a fer “innovacióinstitucional”, però alhorala va defensar com una ei-na bàsica “imprescindi-ble” per desplegar l’estra-tègia política de les forcespartidàries de la Repúbli-ca.

El president del PDe-CAT, David Bonvehí, va la-mentar el distanciamentde la CUP perquè “la des-obediència continuada noporta enlloc”, si bé admetque “deixar-ho estar tot icontinuar amb la situacióautonòmica en què estemtampoc és el camí”. Bonve-hí és partidari “d’exploraruna altra via que ha de sor-gir de la unitat de molts ac-tors, que ha de liderarPuigdemont i que no ha dedescartar acords per unreferèndum pactat”.

De la seva banda, el se-cretari d’organització delPSC, Salvador Illa, va re-clamar a les formacionsindependentistes que “sino volen o no saben gover-nar Catalunya” no impe-deixin que l’executiu deSánchez pugui “benefi-ciar” la ciutadania ambuns pressupostos generalsde l’Estat que “giren full ” al’austeritat dels últims setanys. ■

La CUP es desmarca de viesque no intensifiquin la ruptura

RedaccióBARCELONA

aRiera carrega contra la dinàmica del simbolisme i apunta que unes eleccions aclaririen l’actualconfusióa El PSC demana a l’independentisme que beneficiï els catalans aprovant els pressupostos

“Fa anys que vivimde símbols i no de fetsi això ens està portantcap a una granfrustració”Carles RieraDIPUTAT CUP

“L’estat de dret al’Estat espanyol estàtocat de mort amb undesprestigi absolut iinternacional”Marta VilaltaPORTAVEU ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El diputat de la CUP Carles Riera, en una intervenció recent al Parlament ■ EFE

“Si no se sap o no espot governar, que nos’impedeixi aprovaruns pressupostos quebeneficien Catalunya”Salvador IllaSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSC

“No tindria sentit queCrida i PDeCAT tinguinla mateixa ideologia.No podem fragmentarmés l’espai polític”David BonvehíPRESIDENT DEL PDECAT

El president del Parla-ment de Catalunya, RogerTorrent, va defensar ahirla necessitat de “mantenirles majories polítiques iparlamentàries de l’inde-pendentisme” i va instar laCUP a centrar els esforçosa “teixir l’estratègia con-

junta que ens demana lapoblació”. Torrent sostéque les majories polítiquesi parlamentàries de l’inde-pendentisme són “un pa-trimoni cabdal” i peraquest motiu, creu, s’hande conservar, fent refe-rència a la posició de laCUP de, probablement,deixar els escons buits enalgunes sessions parla-

mentàries. Per aquest mo-tiu, el president del Parla-ment considera que cal“centrar els esforços” a tei-xir una estratègia conjun-ta i a demostrar que hi hauna “unitat d’acció” encomptes de “retreure’nscoses entre nosaltres”. Amés, va assegurar que enel moment actual uneseleccions anticipades “no

aportarien res de nou i nocanviarien res” per acabarinsistint en la necessitatde mantenir la majoria deles forces independentis-tes a la cambra.

També va declarar que“Waterloo i Carles Puigde-mont són una peça clauper fer difusió internacio-nal” sobre el conflicte ca-talà. ■

Torrent pressiona els cupairesperquè no es trenqui la unitatRedaccióBARCELONA

Torrent intervenint a l’Assemblea Parlamentària de laFrancofonia de la regió Europa, que es fa a Andorra ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |

Els sobiranistes de Catalu-nya en Comú que veuenrisc d’“homogeneïtzació”de l’executiva i de la líniapolítica del partit respectede la pluralitat de sensibili-tats han decidit consti-tuir-se com a plataformainterna arran de com s’hatancat la crisi de la renún-cia del fins ara líder XavierDomènech.

Persones afins a Domè-nech, com ara Marc Paréso Elisenda Alamany, hanquedat fora de la direcciód’emergència que encap-

çalen l’alcaldessa de Bar-celona, Ada Colau, i elsnous coordinadors Ra-mon Arnabat i CandelaLópez.

Precisament Alamany,portaveu del grup parla-mentari, és una de les im-pulsores visibles de la pla-taforma al costat del dipu-tat Joan Josep Nuet, coor-dinador d’EUiA i imputatpel procés sobiranistacom a exmembre de la me-sa del Parlament.

El sector sobiranistaparteix de la diagnosi queEn Comú Podem va ser ca-paç de guanyar les gene-rals del 2015 i el 2016 per-

què va connectar amb unamajoria com a força “sobi-ranista nova, de progrés ide canvi democràtic”.

En el manifest funda-cional que presentaranavui a Barcelona s’afirmaque “massa sovint s’ha dei-xat de reivindicar el sobi-ranisme, tot i ser un delsnostres valors originals” ies denuncia que, desprésde la marxa de Domènech,la pluralitat que represen-tava l’espai “podria estaren risc” fins al punt que nodubten a afirmar quemolts sobiranistes se sen-ten avui “orfes” al si de laformació. ■

a La mà dreta de Domènech, Elisenda Alamany, i JoanJosep Nuet encapçalen el sector, que se sent orfe al partit

Els sobiranistes deCatalunya en Comúfan una plataforma

Xavier MiróBARCELONA

La nova presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, al costat d’Alamany ■ O. DURAN

El manifest del nou correntdiu que la formació no ha es-tat capaç de superar les dinà-miques dels partits tradicio-nals i, en una referència implí-cita a la nova direcció, critica

“negociacions entre aparells,replegaments, temptaciód’homogeneïtzació i pactesde despatx”. En boca d’Arna-bat, la direcció lamentavaahir que no hagin estat infor-

mats de l’impuls de la plata-forma, reafirma que el sobira-nisme és un valor fundacio-nal i considera que els impul-sors haurien d’haver fet undebat al si de la formació. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La direcció lamenta que el debat no sigui intern

1820

59-1

1972

75Q

EL PUNT AVUIDIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 201812 | Nacional |

EMILI GISPERT

El paranimf de la Universi-tat de Barcelona s’omplede gom a gom en l’acte con-vocat per la Comissió Inde-pendent per al Diàleg, laMediació i la Conciliació,impulsada per l’Il·lustreCol·legi d’Advocats de Bar-celona i secundada permés de 150 entitats. L’ob-jectiu de l’acte solemne és

Crida a la mediacióal paranimf de la UB

cridar les dues parts en-frontades a explorar unavia de negociació i de me-diació que els convocantsencara veuen possible,malgrat que els mecanis-mes jurídics i polítics peraprovar i aplicar l’article155 estan activats i noméspendents de la tramitacióal Senat.

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 23 d’octubre del 2017

Campanya desuport d’El PuntAvui als presosUna setmana després de l’empre-sonament dels Jordis, El PuntAvui fa pública una campanya perl’alliberament dels dos activistessocials, que avui encara dura i ques’ha fet extensiva a tots els presospolítics i exiliats. Cada dia es pu-blica a tota plana una obra reivin-dicativa, original, reclamant jus-tícia i llibertat.

“La crisi deCatalunya és unaqüestió d’ordrejurídicinternacional”ÍÑIGO URKULLULEHENDAKARI

“Dialogarem,farem preguntes,analitzarem,veurem elsnostres marges”CARLES PUIGDEMONTPRES. DE LA GENERALITAT

“No vull quedemà la UnióEuropea estiguiformada per 85estats”JEAN-C. JUNCKER PRES.DE LA COMISSIÓ EUROPEA

“Hi ha temps peral diàleg. Fa 40anys va tornarTarradellas i es vaaconseguir”MAYOR ZARAGOZA EX-DIRECTOR GRAL. UNESCO

“L’administracióde la Generalitats’ha convertit enun aparelld’agitació”XAVIER GARCÍA ALBIOLLÍDER DEL PP A CATALUNYA

“Es pot tornar alSenat per ampliaro escurçar elsterminis del 155”SORAYA SÁENZ DESANTAMARÍA VICEPRES.DEL GOVERN ESPANYOL

L’alcalde de Fonollosa,Eloi Hernàndez (ERC), vadeclarar ahir, per segonavegada, davant de la jut-gessa de Manresa per undelicte de desobediènciagreu durant l’1-O. El batlleva ratificar la declaracióque ja va fer al març, queva quedar anul·lada pel re-curs que va presentar al’Audiència de Barcelonaja que en la citació no sel’havia informat del delictepel qual se l’acusava. Uncop més, l’alcalde nomésva respondre a les pregun-tes del seu advocat i va tor-nar a defensar que no varebre, ni per escrit ni tam-poc verbalment, cap pro-hibició de fer el referèn-dum d’autodeterminacióde l’1 d’octubre del 2017.

Hernàndez va lamentarque, en el cas de Fonollosa,“només un veí i jo estemimputats i no ho estan capdels responsables policialsque van venir a picar i afer-nos mal”, segons infor-ma l’ACN.

En concret, l’alcalde deFonollosa va declarar da-vant de la titular del jutjatd’instrucció número 2 deManresa per un delicte dedesobediència greu. Vaafirmar que no havia rebutcap notificació que li comu-niqués que el referèndumestava prohibit i que no po-dia posar a disposició lessales de l’ajuntament per-què la gent pogués votar.

Com en el cas del regi-dor i pallasso de Sant Joande Vilatorrada, Jordi Pe-sarrodona, i de l’alcalde deCallús, Joan Badia, Her-nàndez va ser investigat

d’ofici per la jutgessa deManresa quan tots tresvan denunciar la violènciaexercida per agents de laGuàrdia Civil, en els res-pectius municipis, contraels veïns que anaven a vo-tar o feien cua a les places icarrers. Com a queixa pelscops donats als seus veïns,Hernàndez només va res-pondre a les preguntes delseu advocat. Davant elsjutjats de Manresa, l’alcal-de de Fonollosa va rebre elsuport del president delConsell Comarcal del Ba-ges, Agustí Comas (ERC);del senador republicà Xa-vier Castellana; del presi-dent d’ERC a la CatalunyaCentral, Lluís Oliveras, idel vicesecretari generalde coordinació internad’ERC, Isaac Peraire, i d’al-guns regidors i veïns de Fo-nollosa. ■

a Hernàndez, investigat per una desobediència greu, sosté ala jutgessa que no va rebre cap notificació per aturar-lo

L’alcalde deFonollosa reitera lalegalitat de l’1-O

RedaccióMANRESA

L’alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, en sortir de declarar al jutjat, ahir ■ ACN

La titular del jutjat d’instruc-ció número 8 de Barcelona hacitat a declarar com a investi-gats el fotoperiodista JordiBorràs i també l’inspector dela policia espanyola al qual vadenunciar per haver-li donatun cop de puny. Van presen-tar denúncies creuades sobrequi havia iniciat primerl’agressió i la magistrada haacordat que declarin tots doscom a imputats, dilluns 29d’octubre, a les deu del matí,

segons va avançar El Món, ontreballa Borràs, i van confir-mar a l’ACN fonts del TSJC.

L’incident va passar al car-rer Capellans de Barcelona el16 de juliol passat. Borràs vadenunciar que un policia li ha-via clavat diversos cops depuny que li van deixar feridesa la cara mentre cridava “Vis-ca Franco” i “Visca Espanya”.Després que el fotoperiodistaalertés els Mossos, l’home vamostrar la seva placa. Es van

publicar imatges de Borràsamb sang al nas, i amb la sevaadvocada Carla Vall va de-nunciar l’agressió a comissa-ria. La policia espanyola no haobert cap investigació peraclarir aquest succés i el de-nunciat, un inspector de labrigada d’informació, segonsalguns mitjans de comunica-ció, va denunciar Borràs perhaver-lo increpat. Per això, lamagistrada els investiga totsdos per aclarir els fets.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El fotoperiodista Borràs, investigat pel cop de puny