Les tortugues són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc

ample i curt , protegit per una closca.

Es tracta de rèptils purament herbívors. Els exemplars salvatges viuen en un hàbitat que es caracteritza per llargs períodes de sequera que els obliga a alimentar-se d'herbes seques. En aquests casos, complementen la seva dieta menjant-se artròpodes o cargols; aquests últims se'ls mengen pel calci que porta la closca. A vegades també mengen excrements o petits trossos de carronya. El seu aliment és principalment vegetarià encara que la complementa amb certs invertebrats ocasionalment. Segons estudis de CARAPAX la seva alimentació es basa en més de 60 espècies herbàcies diferents, i es compon d'una alta proporció de fibra i calci i una baixa proporció de proteïna.

Són animals de gran longevitat, i se'n coneixen molts exemplars

centenaris. Arriben a la maduresa sexual quan tenen

aproximadament deu anys, els mascles abans que les

femelles.Tenen un cap .Són ovípars que ponen els ous en forats

excavats al sòl per la femella amb les potes del darrera.

Les tortugues tenen una vista excel·lent: saben distingir

formes i colors i fins i tot poden reconèixer persones.

Tenen un sentit de l'orientació molt precís; si se les

mou uns centenars de metres del territori al qual

pertanyen hi tornen en poc temps.

A la tardor, amb la baixada de les temperatures, els rèptils deixen d'alimentar-se durant fins a vint dies per poder buidar completament l'intestí de restes de menjar. Es van tornant més apàtics i, al novembre o desembre, segons la latitud, comencen a enterrar-se o refugiar-se en llocs protegits i cauen en un estat d'hibernació. La temperatura ideal per la hibernació és de 5°C. Temperatures inferiors a 2°C provoquen danys cerebrals o la mort, mentre que si són superiors a 10°C porten la tortuga a un estat de subhibernació, perillós ja que l'animal consumeix més ràpidament les reserves de greix que li han de durar tot l'hivern