Embed Size (px)
Citation preview
La Tarraco Arena Plaça, un espai de la Diputació, joia dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. Pàg 3
L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, referent a Catalunya en restauració de peces històriques. Pàg 19
Josep Poblet recull les inquietuds del territori amb visites a totes les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Pàgs 6 i 7
Els pressupostos de la Diputació per a 2012 donen prioritat a les necessitats dels municipis i de les persones. Pàgs 12 i 13, i Editorial, pàg 2
Rússia, protagonista de la XXII Nit del Turisme. Pàgs 14 i 15
Diputació de Tarragona Núm. 16. GENER de 2012
ies de progrésLa Diputació acorda amb els municipis el pla zonal que defineix les actuacions de millora a les carreteres de la institució en els propers anys. Pàg 4
V
Edita: Diputació de Tarragona - Gabinet de Premsa | Coordinació: Elies Pujol | Redacció: Blanca Baiget, Enric Alfonso, Anna Garcia i Marc Vinya | Compaginació: Arola Editors, S.L. | Impressió: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: T-1831-05 | www.dipta.cat
SERVEIS CENTRALS TARRAGONA Palau de la Diputació de Tarragona, Passeig de Sant Antoni, 100, 43003 Tarragona, Tel. 977 296 600, [email protected], www.dipta.cat
DEPENDÈNCIES REUS Palau Bofarull, C. Llovera, 15, 43201 Reus, Tel. 977 34 59 50 DEPENDÈNCIES TERRES DE L’EBRE Palau Climent, C. Montcada, 32, 43500 Tortosa , Tel. 977 448 662
S U M A R I03 | EQUIPAMENTS. La Tarraco Arena Plaça, escenari de primera per
als Jocs Mediterranis 2017
04 | CARRETERES. Els municipis s’impliquen en el Pla Zonal de la Xarxa Local de Carreteres de la Diputació.
06 | MUNICIPIS. La Diputació presenta el seu pla estratègic als alcaldes i alcaldesses de les deu comarques
10 | MUNICIPIS. Digitalització dels arxius parroquials de 57 localitats
12 | MUNICIPIS. Pressupostos de la Diputació per a 2012
14 | TURISME. La XXII Nit del Turisme de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre
16 | TURISME. El RallyRacc Catalunya-Costa Daurada, revulsiu econòmic per al territori
18 | ENSENYAMENT. Els centres de la Diputació guanyen alumnes
19 | CULTURA. La Diputació restaura gairebé 300 obres del patrimoni artístic
24 | CONTRAPORTADA. Ampliació dels conservatoris de Reus i de Tortosa
En encetar la lectura d’aquesta revista ja
ens trobem a l’any nou i, per tant, el primer
que s’escau és felicitar tota la ciutadania
de les nostres comarques i posar la Diputació,
novament, al seu servei.
Em referiré a dos aspectes essencials en
aquest inici d’any i de mandat: el pressupost i
el futur. El pressupost de 2012 és el primer que
aprova la nova Corporació, i el futur és aquell
espai que anem dibuixant entre tots dia a dia,
amb el treball, l’esforç, les decisions i els canvis.
El pressupost és molt auster, més que mai,
però serà eficaç en els seus objectius, que són
molts. Sabem que rebrem menys ajuda externa,
i, per això, ens hem preparat per suportar-ho i
fer-ho poc perceptible. Per aquest motiu els nos-
tres ajuntaments ja saben que tot i que la Di-
putació rebrà menys, ajudarà més que mai. Ja fa
temps que apliquem criteris restrictius basats
en l’eficàcia i l’eficiència i sabem bé de què par-
lem quan diem «més que mai». Tenim, doncs,
un pressupost que assegura les actuacions a fa-
vor dels nostres pobles i ciutats, del territori, de
les persones que hi vivim, de la formació, la cul-
tura, el coneixement i del nostre model socio-
econòmic. I tot això ho podem fer perquè hem
apostat per un model de gestió interna basada
en l’excel·lència, en nous models d’administra-
ció i comptant amb l’expertesa del gran equip
humà de la Diputació.
Si parlem de futur, la nostra societat es tro-
ba també, més que mai, davant del repte de fer
sostenible el nostre alt nivell de vida amb els re-
cursos disponibles. Les administracions (i també
les empreses) hem d’introduir canvis fonamen-
tals en els esquemes tradicionals de funciona-
ment que permetin, no tan sols compaginar els
desitjats avenços econòmics i socials amb un
entorn de respecte pel medi físic i natural, sinó
incrementar el seu propi valor com a motor del
nostre futur, ara també, més que mai.
Desitgem, doncs, que el pressupost serveixi
per a un futur, el nostre, que vagi en la millor de
les direccions.
Josep Poblet TousPresident de la Diputació de Tarragona
Ara més que mai
12
24
19
4
16
La Tarraco Arena Plaça, joia dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017L’emblemàtic espai, propietat de la Diputació, acollirà les proves de gimnàstica rítmica
L a Tarraco Arena Plaça (TAP), pro-
pietat de la Diputació de Tarra-
gona, referma cada cop més la
seva condició d’equipament social,
cultural i esportiu de referència a les
comarques de Tarragona i a tot Cata-
lunya. Després de superar amb bona
nota els actes que ja s’hi han dut a ter-
me (concursos de castells, concerts,
congressos…), l’antiga plaça de braus
de Tarragona esdevindrà recinte olím-
pic amb motiu dels Jocs Mediterra-
nis Tarragona 2017. Concretament,
la TAP es posa a disposició dels Jocs
per a d’altres esdeveniments que s’hi
vulguin celebrar.
Construïda l’any 1883 i acabada
de remodelar el 2010, la TAP compta
amb mil i una prestacions i requisits
tècnics i de seguretat que la fan adi-
ent per a tot tipus d’esdeveniments,
entre els quals els de caire esportiu.
En destaquen la seva gran capacitat
(més de 5.000 persones assegudes)
i la seva espectacular cúpula de 92
metres de diàmetre exterior, que
permet cobrir i descobrir el recinte
en funció de l’esdeveniment o de la
meteorologia. Altres avantatges de
la TAP són la seva cèntrica situació
i un atractiu disseny arquitectònic
que combina tradició i modernitat
a parts iguals. La TAP va ser valorada
molt positivament pels responsables
del Comitè Olímpic Internacional
per la candidatura dels Jocs, durant
les diferents visites que hi van dur
a terme. Finalment, les prestacions
d’aquest magnífic equipament han
contribuït a aconseguir que Tarra-
gona sigui finalment la seu dels Jocs
Mediterranis.
La remodelacióLa profunda remodelació que la
Diputació de Tarragona hi va dur a
terme a partir de 2006 ha represen-
tat la rehabilitació de la façana ex-
terior, l’obertura de vies d’evacuació
des de l’arena, des de la graderia i des
de les galeries; la construcció de no-
ves grades d’acord amb la normativa
vigent, l’obertura de portes d’emer-
gència per facilitar l’evacuació, la
total rehabilitació interior de la Tor-
rassa que dóna al carrer Mallorca, i
la urbanització del frontal del carrer
Eivissa, a més de la instal·lació de
l’espectacular cúpula mòbil. Aques-
ta coberta es retalla avui a l’horitzó
de Tarragona, convertida en un dels
elements arquitectònics més emble-
màtics de la ciutat.
La TAP ha demostrat ser un equipament de referència per a tot tipus d’actes socials, culturals i esportius
“Els Jocs seran un revulsiu econòmic i cultural”
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, considera que la celebració dels Jocs Medi-
terranis a Tarragona i les diferents subseus (Barcelona, Calafell, Cambrils, Castelldefels, Constantí, el
Vendrell, la Selva del Camp, Reus, Salou, Torredembarra, Valls i Vila-seca) representarà “un revulsiu
econòmic, sociolaboral, cultural, esportiu i promocional per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i
afavorirà que siguem un referent de capacitat organitzativa i modernitat a la Conca del Mediterrani”. Per
a Poblet, l’elecció de Tarragona com a seu dels Jocs és el resultat d’una feina ben feta per moltes persones
i institucions: “Quan compartim un objectiu, un repte i unes il·lusions, si treballem en la direcció adequa-
da, amb la unitat de criteri necessària i fent un esforç amb el mateix entusiasme, som invencibles”.
Enjardinament de l’entorn de la TAP
L a Diputació de Tarragona ha iniciat les obres d’urbanit-
zació i enjardinament de l’accés a la part interior i de
serveis de la Tarraco Arena Plaça, a la zona dels corrals
i del pati de cavalls. En part d’aquesta zona es van localitzar
restes arqueològiques d’època romana i més recent, que ro-
mandran protegides i colgades sota un jardí, visible des del
carrer Mallorca, però no accessible. L’actuació abasta 1.500
metres quadrats en conjunt.
Les prestacions de la TAP han
contribuït a aconseguir els Jocs
s’hi celebraran les competicions de
gimnàstica rítmica. D’altra banda,
3
La Diputació acorda el Pla Zonal de Carreteres amb els municipisEl document planifica el manteniment i creixement de la xarxa local amb noves vies i la conversió de camins en carreteres
L a Diputació ha iniciat les trobades amb els municipis del Camp de Tarra-
gona i de les Terres de l’Ebre per tal d’explicar-los amb detall el contingut
i objectius del Pla Zonal de la Xarxa Local de Carreteres de la Diputació de
Tarragona. Es tracta d’un document de planificació de les actuacions futures per
millorar la xarxa local de carreteres de titularitat i gestió de la Diputació de Tar-
ragona, que suma uns 1.100 quilòmetres. Les primeres reunions, amb alcaldes i
tècnics municipals, es van dur a terme al novembre a les comarques del Montsià
i del Baix Camp, amb la participació del vicepresident de la Diputació i responsa-
ble del Servei d’Assistència al Territori, Pere Panisello, i del responsable del Servei
de Carreteres, Joan Zaballos, junt amb l’equip tècnic del servei i representants de
l’empresa redactora del projecte. Les reunions, amb l’assistència de representants
de la pràctica totalitat dels municipis, ja s’han celebrat a la resta de comarques,
als respectius consells comarcals.
Reunió amb els representants municipals del Baix Camp
Trobada amb alcaldes, regidors i tècnics del Tarragonès
Les reunions amb els representants dels ajuntaments s’han dut a terme a les seus
dels consells comarcals
L’avantprojecte del pla, aprovat l’any 2011 per la Diputació, detalla aspectes
com ara el manteniment o el creixement de la xarxa amb noves vies o la conver-
sió de camins en carreteres. L’objectiu final és aconseguir una estructura viària
encara més competitiva, confortable i segura en els propers anys, en benefici del
territori i de la qualitat de vida dels seus habitants. Pere Panisello ha ressaltat la
utilitat de les trobades per tal que els representants dels municipis facin suggeri-
ments a l’entorn del pla. D’aquesta manera, el document serà consensuat amb el
territori abans de la seva aprovació definitiva pel Govern de la Generalitat. El pla
es desenvoluparà en dues fases: del 2012 al 2020, i del 2020 al 2028.
Les trobades a l’entorn del Pla Zonal de Carreteres ja van ser anunciades pel
president de la Diputació, Josep Poblet, durant les visites que va efectuar als alcal-
des de les deu comarques de la demarcació, el passat estiu, per exposar-los el Pla
Estratègic de la Diputació i per recollir les seves inquietuds i necessitats.
4
Millora de la carretera entre Vilalba dels Arcs i la Fatarella
El trajecte entre Vilalba dels Arcs i la Fatarella
és ara més segur i ràpid gràcies a les obres
que la Diputació ha realitzat a la carretera TV-
7333, que uneix aquests dos municipis de la Terra
Alta. L’actuació ha solucionat la manca de visibili-
tat a les corbes de l’antic traçat en un tram central
de 2.208 metres de longitud i 7,50 d’amplada. Així
mateix, s’ha renovat el paviment en tota la seva
longitud (7.850 metres). El projecte ha representat
a la Diputació de Tarragona una inversió total de
1.768.333,69 euros.
A la Fatarella també s’hi ha construït una ro-
tonda, de 40 metres de diàmetre, que permet or-
denar el trànsit a la intersecció de l’accés a aquesta
vila des de la carretera TV-7331, a les Camposines.
Els treballs han inclòs l’enjardinament, la xarxa de
reg i l’enllumenat. La inversió realitzada ha estat de
355.990 euros.
La redacció del projecte i la direcció d’aquestes
obres han anat a càrrec dels Serveis Tècnics Territo-
rials del Servei d’Assistència al Territori (SAT) de la
Diputació de Tarragona.
Nova rotonda a Benifallet
L a Diputació ha millorat l’accés nord a Benifallet amb la construcció d’una ro-
tonda. Els treballs, que s’han realitzat al punt d’intersecció de les carreteres
T-301 i T-302, han consistit en el condicionament d’un espai circular de 32
metres de diàmetre exterior. Aquest inclou un monument d’homenatge als ba-
lladors de jota instal·lat a la part superior de la font ornamental amb joc d’aigua i
llums. El Servei d’Enginyeria Municipal de la Diputació ha redactat el projecte i ha
dirigit l’obra. La inversió total que ha fet la institució intercomarcal en la millora i
condicionament de l’accés a la població ha estat de 281.486 euros.
Un moment de l’acte inaugural a Vilalba dels Arcs
L'espai inclou un monument als balladors de jota Accés a Benifallet, amb la nova rotonda
5
Priorat
Ribe
ra d
’Ebr
e
Terra Alta
Baix Ebre
Montsià
Deu trobades a peu de territoriJosep Poblet presenta el Pla Estratègic de la Diputació als alcaldes i les alcaldesses de totes les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre
Deu comarques i 184 municipis, cadascun
amb les seves necessitats. El president de la
Diputació, Josep Poblet, ha copsat de prime-
ra mà les inquietuds del territori durant les trobades
que ha mantingut amb els alcaldes i alcaldesses de
la demarcació, als quals ha presentat les accions i els
compromisos de la institució supramunicipal per al
període 2011-2015.
El president de la Diputació ha recollit les inquietuds
dels municipis
D’altra banda, el president de la Diputació els
ha anunciat l’increment de la dotació del Pla d’Acció
Municipal (PAM) per al present període corporatiu,
així com el desenvolupament del Pla Zonal de Carre-
teres, o la següent fase d’implantació de l’Adminis-
tració Electrònica.
Al llarg de les deu reunions a les diferents co-
marques, Josep Poblet ha exposat als assistents els
punts bàsics del Pla Estratègic de la Diputació per
al present mandat (Municipi i territori sostenibles;
Persones, formació i cultura; Coneixement i model
socioeconòmic, i Gestió interna excel·lent). També
s’ha referit a la reorganització d’organismes i àrees
de la institució supramunicipal i a la disminució de
la despesa interna, per tal de satisfer millor les ne-
cessitats del territori en l’actual context de crisi “i no
deixar de complir amb el nostres objectius”.
6
Conca de Barb
erà
Baix
Pen
edèsAlt Camp
Tarragonès
Priorat
Baix Camp
Deu trobades a peu de territoriJosep Poblet presenta el Pla Estratègic de la Diputació als alcaldes i les alcaldesses de totes les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre
7
La Diputació col·labora en l’edició de dos llibres sobre la Conca de Barberà
Un viatge al passat de la Conca de Barberà i un
recorregut fotogràfic per la comarca tal com la
coneixem avui. Dues propostes bibliogràfiques
sobre un mateix indret que s’han publicat recentment
El Centre Masdenverge Actiu ja és una realitat
El Centre Masdenverge Actiu, un equipament cultural polivalent (auditori, es-
cola de música, biblioteca, casal jove, oficina de turisme, centre BTT i centre
d’interpretació del municipi) és ja una realitat. L’obra, que ha tingut un cost
d’un milió d’euros, ha estat finançada per la Generalitat de Catalunya, els fons
Feder i la Diputació de Tarragona. El president de la Diputació va visitar el centre
acompanyat de l’alcalde del municipi, Álvaro Gisbert. Josep Poblet va manifestar
que la institució que presideix ha col·laborat en el projecte amb la voluntat de
contribuir al desenvolupament cultural i social dels pobles de la demarcació: “El
nou equipament ha de ser motor de l’activitat cultural i dinamitzador de la vida
col·lectiva de Masdenverge”.
Publicades les guies de Mont-ral, d’Arnes i de Prat de Comte
L a Diputació ha publicat recentment tres nous volums de la col·lecció Els lli-
bres de la Medusa, de temàtica local. Es tracta de la Guia de Mont-ral, la Guia
d’Arnes i la Guia de Prat de Comte, tres estudis exhaustius d’història, geo-
grafia, economia, cultura i societat dels respectius municipis. Els autors del llibre
dedicat a Mont-ral són Diego López i Eugeni Perea; el volum sobre Arnes és obra
d’Àngel Solé Borrull, i l’estudi sobre Prat de Comte ha estat coordinat per Joan-
Hilari Muñoz.
amb la col·laboració econòmica de la Diputació de
Tarragona. Mentre que el llibre Història de la Conca de
Barberà. Les arrels del passat recorre la petjada huma-
na en el territori des del paleolític fins a la romanitat,
“Història de la Conca de Barberà” es va presentar a la Cova de l’Espluga de Francolí, i “Viatge a la Conca de Barberà 2”, al Consell Comarcal, a Montblanc
Entrada del nou equipament polivalentLa Casa de la Vila d’Arnes Vista general de Prat de Comte
l’obra Viatge a la Conca de Barberà 2 proposa descobrir
el territori a través del cromatisme i la bellesa de les
imatges. Tots dos volums formen part de col·leccions
més extenses dedicades a aquesta històrica comarca.
8
Publicat un estudi sobre gestió i excel·lència a les organitzacions
Un exhaustiu estudi que acaba de publicar el doctor en Administració i Di-
recció d’Empreses i cap del Servei de Gestió Estratègica de la Diputació de
Tarragona, Enric Brull Alabart, aprofundeix en la gestió de processos a les
organitzacions com a àrea de coneixement fonamental en el camí cap a l’excel-
lència. La gestión de procesos en las organizaciones (Arola Editors, 2011) desenvo-
lupa una metodologia pionera en l’àmbit de la gestió, per la qual cosa esdevé de
gran utilitat en l’administració pública i també en l’àmbit de les organitzacions
privades.
Durant l’acte de presentació del llibre, a la Diputació de Tarragona, Brull va
argumentar que, en la majoria dels casos, “quan una organització falla com a con-
junt és perquè fallen els seus processos”. Segons va afegir, “les empreses que ho
fan bé poden assolir l’excel·lència en la seva activitat, perquè són capaces d’identi-
ficar allò que és important, és a dir, els processos bàsics”. L’acte el va presidir Josep
Maria Cruset, vicepresident segon de la Diputació de Tarragona, qui va posar de
manifest que el llibre d’Enric Brull arriba en un moment molt oportú, a causa de
la crisi actual, tant en el sector públic com en el privat: “Aquesta publicació pot
ajudar a les organitzacions a fer un salt endavant en un moment en què hi ha una
gran necessitat de canvi”.
D’esquerra a dreta, Josep M. Cruset i Enric Brull
Foment de la cultura i de la convivènciaLa Diputació atorga ajuts a 161 entitats veïnals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre
Un total de 161 associacions de veïns del Camp de Tarragona i de les Terres
de l’Ebre s’han beneficiat dels ajuts que la Diputació concedeix anual-
ment amb l’objectiu de promoure la realització de programes i activitats
de difusió cultural. La institució ha repartit 175.000 euros entre aquestes entitats.
La distribució dels ajuts s’ha dut a terme aplicant un seguit de criteris sobre l’ac-
tivitat realitzada: interès cultural, interès d’integració i cohesió social, interès del
lleure i viabilitat econòmica de la programació presentada.
El llibre és obra d’Enric Brull
Comarca Nombre d’associacions Import
Alt Camp 17 22.502,78 €
Baix Camp 44 44.819,80 €
Baix Ebre 17 20.494,19 €
Baix Penedès 14 10.345,78 €
Conca de Barberà 8 4.369,64 €
Montsià 9 9.373,66 €
Priorat 2 2.601,09 €
Ribera d’Ebre 5 7.308,67 €
Tarragonès 45 53.184,39 €
TOTAL 161 175.000 €
9
Avantpassats en xarxaLa digitalització dels llibres parroquials, a càrrec de la Diputació i l’Arxiu Històric Arxidiocesà, permet consultar per
Internet baptismes, matrimonis i defuncions dels segles XVI al XX al Camp de Tarragona
Si bé originàriament van ser creats amb finalitats administratives, els antics
llibres parroquials són avui una valuosa font historiogràfica. Els registres
dels baptismes, dels matrimonis o de les defuncions en un territori deter-
minat esdevenen de gran utilitat en els estudis demogràfics sobre migracions,
epidèmies, guerres i altres esdeveniments històrics. Així mateix, són bàsics per
als estudis genealògics i per a tothom que vulgui obtenir dades sobre els seus
avantpassats.
De la Mussara a la Catedral
Entre els arxius ja digitalitzats, hi ha els
de parròquies especialment interes-
sants per als investigadors. Algunes ja
han desaparegut com a parròquia, com és el
cas de Sant Salvador de la Mussara, i d’altres
se situen en un context demogràfic i històric
remarcable, com ara la de Santa Maria de la
Catedral de Tarragona, o la de Santa Llúcia
de Santes Creus. El conjunt dels arxius per-
tanyen a registres del Baix Camp, el Baix Pe-
nedès, el Tarragonès, l’Alt Camp, el Priorat i la
Conca de Barberà.
La presentació dels darrers documents digitalitzats es va dur a terme a la Diputació de Tarragona
El director de l’Arxiu, Mn. Manel Fuentes, i el vicepresident de la Diputació Albert Vallvé, durant la presentació de les dades registrals
Els antics registres de les parròquies són de gran utilitat en els estudis demogràfics i
genealògics
La consulta on line facilita la tasca als usuaris i evita el deteriorament dels
documents
Conscients de la importància d’aquesta documentació, l’Arxiu Històric Arxidio-
cesà de Tarragona i la Diputació han digitalitzat fins ara els llibres sacramentals de
57 parròquies del Camp de Tarragona, conservats a l’entitat arxidiocesana i datats
entre els segles XVI al XX. Aquesta iniciativa facilita als investigadors i al públic en
general accedir-hi a través d’Internet. Actualment, una mitjana de 120 persones
s’endinsen diàriament al web de l’Arxiu (http://arxiu.historic.arquebisbattarrago-
na.cat) per consultar-ne la documentació. Els usuaris, majoritàriament de Catalu-
nya però també d’altres indrets del món (de 70 països, d’Europa, Sudamèrica i d’al-
tres continents, fins i tot d’Austràlia), acostumen a ser estudiants, investigadors o
simplement ciutadans que volen conèixer la genealogia familiar.
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona compta actualment amb 2.156 uni-
tats documentals digitalitzades, que representen un volum total de 405.224 imat-
ges. La conversió dels fons documentals també té com a objectiu evitar el deteri-
orament dels arxius a causa del seu ús continuat. La digitalització dels registres
sacramentals es va iniciar el 2008 amb el suport econòmic de la Diputació, i con-
tinua en marxa. Es realitza amb un escàner aeri de gran resolució, un sistema de
captura no agressiu que preserva, en tot moment, la integritat de la documentació.
Les imatges digitals es guarden en format TIFF de màxima qualitat, i alhora se’n
realitzen còpies en format JPG i PDF.
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona va ser pioner, tant a Catalunya com
al conjunt de l’Estat, pel que fa a la digitalització de llibres sacramentals.
10
La restauració del Gaià a Santes Creus, exemple de recuperació de riusL’actuació s’ha presentat en un congrés estatal a León
L es obres de restauració ecològi-
ca de l’espai fluvial a l’Albereda
i Meandre de Santes Creus (Ai-
guamúrcia), realitzades per la Dipu-
tació, s’han presentat al Primer Con-
greso Ibérico de Restauración de Ríos
que ha tingut lloc a la ciutat de León.
Durant la trobada, s’ha exposat
el procediment realitzat en aquesta
actuació. S’ha aplicat el principi de
la mínima intervenció, basat en re-
cuperar l’espai primitiu del riu Gaià i,
particularment, l’antic meandre. L’ac-
tuació s’ha fet amb els menors movi-
ments de terra possibles a fi de reduir
impactes i costos.
Es tracta d’una obra pionera a
Catalunya dins l’àmbit de l’enginye-
ria ambiental i s’ha presentat com
una mostra de bones pràctiques en
intervencions d’aquest tipus.
Assistència als municipis en matèria de protecció de la salut pública
L a Unitat de Medi Ambient, Salut Pública i
Territori de la Diputació s’ocupa de donar
assistència als ajuntaments de la demar-
cació per realitzar actuacions de protecció de
la salut pública. Al 2011 s’ha ofert assistència
tècnica sobre un total de 178 actuacions rea-
litzades a les piscines d’ús públic, sobre l’aigua
de consum humà i sobre accions de prevenció i
control de la legionel·la.
Durant el 2012, es preveu convocar una
nova línia d’ajuts que estarà destinada al man-
teniment i millora dels consultoris mèdics mu-
nicipals i una nova assistència tècnica que té
com a objectiu detectar fuites en les xarxes de
clavegueram municipal.
Piscines d’ús públic 64
Aigua de consum humà 61
Prevenció legionel·la 53
Una nova mostra itinerant convida a reflexionar sobre el reaprofitament dels materials
Els serveis de Medi Ambient i de Cultura de la
Diputació han produït una exposició que va
presentar-se en el marc de la Setmana Euro-
pea de la Prevenció de Residus, el passat novembre.
La mostra, titulada Re-sidus. Matèria de primera, té
voluntat itinerant i es posa a disposició dels Ajunta-
ments que la vulguin exposar.
Aquesta producció representa un breu recorre-
gut per les possibilitats de l’ecodisseny en l’aprofita-
ment, reutilització i reciclatge dels residus. També és
una reflexió per prendre consciència de la necessitat
de millorar la recollida selectiva i la prevenció en la
generació de residus al Camp de Tarragona i a les
Terres de l’Ebre.
L’exposició explica com, per exemple, una am-
polla de vidre és pot reutilitzar convertint-la en una
vaixella, o com a partir d’un cartró vell és pot obtenir
una cadira de disseny.
L’exposició es va inaugurar al Palau Bofarull de la Diputació a Reus
11
Els pressupostos de la Diputació per a 2012 donen prioritat a les necessitats dels municipis i de les personesEl ple aprova per unanimitat uns comptes de 118,3 milions d’euros. Es racionalitzen al màxim els recursos disponibles per tal de continuar donant un servei satisfactori al territori malgrat l’actual context de crisi global
El ple de la Diputació de Tarragona va aprovar
al novembre, amb la unanimitat de tots els
grups que hi són representats (CiU, a l’equip
de govern; PSC, ERC i PP), un pressupost per a l’any
2012 que dóna prioritat als municipis, especialment
els més petits, per tal que puguin fer front a les se-
ves necessitats en l’actual context de crisi global.
La quantitat prevista per al proper exercici és de
118.389.153,22 euros (pressupost consolidat), una
xifra un 7,14% inferior a la de 2011 però que racio-
nalitza al màxim els recursos disponibles per tal de
continuar donant un servei satisfactori al territori i
a les persones. Els comptes d’enguany són els pri-
mers d’ençà de la recent reorganització interna de
la Diputació de Tarragona, que ha reduït a dos els
organismes autònoms de la institució: Patronat de
Turisme i BASE Gestió d’ingressos.
Josep Poblet destaca que el pressupost és rigorós i compensa la davallada
d’ingressos de l’Estat
Un moment del ple d’aprovació dels comptes per a 2012
d’almenys 50 milions d’euros, que queda reflectit
en l’actual pressupost en 11 milions d’euros. Per
a l’elaboració dels comptes, la institució supra-
municipal ha tingut en consideració les recents
reunions mantingudes amb tots els alcaldes i al-
El president de la Diputació, Josep Poblet, i el president de la Comissió d’Hisenda de l’ens, Benet Jané, durant la presentació dels pressupostos
caldesses del Camp de Tarragona i les Terres de
l’Ebre, que han permès copsar quines són les seves
necessitats i elaborar, en conseqüència, uns pres-
supostos per a aquest proper any que tenen en
compte la situació del territori.
“Els ajuntaments no veuran minvada l’apor-
tació de la Diputació”, va destacar el president de
la Diputació, Josep Poblet, en relació als pressu-
postos de 2012. En aquest sentit, va afegir que el
Pla d’Acció Municipal (PAM) per al quadrienni és
12
Els pressupostos de la Diputació per a 2012 donen prioritat a les necessitats dels municipis i de les personesEl ple aprova per unanimitat uns comptes de 118,3 milions d’euros. Es racionalitzen al màxim els recursos disponibles per tal de continuar donant un servei satisfactori al territori malgrat l’actual context de crisi global
Un any més es consigna una partida de la Di-
putació (aquest any vinent serà de 4,7 milions d’eu-
ros) per al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya
(PUOSC), segons l’acord signat amb la Generalitat.
Altres actuacions destacades són el manteniment
i consolidació del pla d’ajuts als ajuntaments en
programes relacionats amb la salut pública, l’incre-
ment de la contribució que es fa als consells comar-
cals (l’aportació global serà de 4,6 milions d’euros), i
es manté la dotació econòmica global per a les esco-
les d’educació especial de la Diputació (5,8 milions
d’euros) de Tarragona, Reus i Tortosa. Pel que fa a
aquests centres, la Diputació considera que són un
exponent de l’aportació de la institució a la socie-
tat, atès que ofereixen una formació adequada als
alumnes amb necessitats especials i fomenten la
seva participació activa a la societat.
Pressupost Total consolidat
Pressupost de la Corporació 98.024.155 €
Pressupost de l’OA BASE 15.000.000 €
Pressupost de l’OA Patronat de Turisme 4.465.000 €
Total 118.389.155 €
Josep Poblet
President de la
Diputació de
Tarragona
“Els ajuntaments
no veuran minvada
l’aportació de la
Diputació”
Benet Jané
President de la
Comissió d’Hisenda
i Urbanisme
“Es tracta d’un
pressupost
plantejat des de
l’austeritat i
l’eficiència”
Josep Masdeu
Portaveu del
grup del PSC
“En aquestes
situacions,
els grups polítics
hem d’aportar
col·laboració”
Tomàs Bigorra
Portaveu del
grup d’ERC
“La situació actual
requereix del
nostre vot
afirmatiu”
Alejandro Fernández
Portaveu del
grup del PP
“Aquest és un
pressupost
raonable atenent
els temps que
corren”
15.000.000 €
98.024.155 €
4.465.000 €
La quantitat prevista per al proper exercici és un 7,14%
inferior a la de 2011
El pressupost per a 2012 es va qualificar d’auster
i rigorós, i segons va manifestar Josep Poblet, compen-
sa la davallada d’ingressos que es rebran de l’Estat: “El
pressupost és fruit d’una acció de priorització dels re-
cursos i d’esprémer al màxim la nostra estructura in-
terna i les nostres capacitats; aquest és un pressupost
ple de responsabilitat, que compleix amb les quatre
línies estratègiques de la institució”. Aquestes són
Municipis i territori sostenibles; Persones, formació i
cultura; Coneixement i model socioeconòmic, i Gestió
interna excel·lent. Aquesta darrera és de nova creació,
amb l’objectiu de millorar l’eficiència de l’organització
i la qualitat dels serveis a la ciutadania.
Si bé ERC i el PSC van expressar algunes discrepàn-
cies amb la distribució de recursos en alguns àmbits,
tots els grups amb representació al plenari van atorgar
el seu vot afirmatiu als pressupostos per a 2012.
Josep M. Cruset
Portaveu del
grup de CiU
“El pressupost
permet fer
realitat el pla
estratègic”
13
Rússia, protagonista de la XXII Nit del TurismeMés de 700 persones van assistir a la trobada anual del sector, que va premiar l’ambaixador de Rússia a Espanya i
Andorra, Mel Múria del Perelló i Ganga Producciones
Els premiats, amb el president de la Generalitat, Artur Mas; el president de la Diputació, Josep Poblet, el conseller Francesc Mena i el president del Patronat de Turisme, Albert Batet
L a XXII Nit de Turisme, orga-
nitzada per la Diputació de
Tarragona a través del seu Pa-
tronat de Turisme, va reunir més de
700 persones en un acte que ja s’ha
consolidat com la trobada anual del
sector turístic de la Costa Daurada
i de les Terres de l’Ebre. Durant la
cita, que va tenir lloc al Centre de
Convencions de PortAventura, es
van lliurar els premis Costa Daura-
da i Jordi Cartanyà, i es va fer una
valoració positiva del que ha estat
la temporada. El president de la Ge-
neralitat de Catalunya, Artur Mas, va
encapçalar l’acte juntament amb el
president de la Diputació de Tarra-
gona, Josep Poblet.
Aquest any, l’esdeveniment va
estar dedicat a Rússia, i va comptar
amb la presència de l’ambaixador
extraordinari i plenipotenciari de la
Federació de Rússia a Espanya i An-
dorra, Alexander I. Kuznetsov; del
conseller d’Empresa i Ocupació de la
Generalitat, Francesc Mena, i del Mi-
nistre de Turisme i Medi Ambient del
Govern d’Andorra, Francesc Camp.
Els premiatsEl Premi Costa Daurada es va
lliurar a l’ambaixador de la Federa-
ció de Rússia a Espanya i Andorra,
Alexander I. Kuznetsov, el qual va
recollir el guardó en representació
del conjunt d’operadors turístics i
agents de viatge que, amb la seva
tasca de promoció, han fet possible
que la Costa Daurada sigui líder en
el mercat rus. De fet, del turisme
rus que entra a l’Estat –prop de
700.000 persones–, el 65% es que-
da a Catalunya i, sobretot, a la Cos-
ta Daurada i a les Terres de l’Ebre.
Aquest mercat s’ha incrementat, en
L’acte es va celebrar al Centre de Convencions de PortAventura
El president de la Generalitat, Artur
Mas, va presidir l’acte, organitzat per la Diputació
Puntal econòmic
El 2011, la Costa Daura-
da i les Terres de l’Ebre
han assolit 19 milions
de pernoctacions, un 2%
més que el 2010. Aquest
augment demostra que el
turisme és un dels pocs sec-
tors econòmics que creix,
malgrat la crisi. Actualment,
representa el 18% del PIB a
la demarcació de Tarragona,
i l’11% del PIB del conjunt
de Catalunya.
dins el programa de TVE1 Un país para
comérselo. L’espai, conduït per Imanol
Arias i Juan Echanove, recull els prin-
cipals productes gastronòmics de la
Costa Daurada i el seu l’entorn. D’al-
tra banda, Mel Múria S.A.T. LTDA. Apí-
cola del Perelló va rebre el Premi Jordi
Cartanyà en la categoria d’Interior,
per l’audiovisual “Vola al món de les
sensacions”, un producte de caràcter
divulgatiu per a la captació del turis-
me escolar com a nou segment de
mercat a les Terres de l’Ebre.
bona part, gràcies a l’agilització en
la tramitació de visats –impulsada
per la Diputació de Tarragona– i a
l’entrada de grans operadors turís-
tics russos.
En relació al Premi Jordi Carta-
nyà, la categoria de Litoral va recaure
a mans de Ganga Producciones S.L pel
capítol sobre la Costa Daurada emès
14
Alexander I. Kuznetsov, ambaixador de Rússia a Espanya i Andorra. Premi Costa Daurada 2011
“La demarcació de Tarragona és un dels pocs indrets del món que uneix un patrimoni cultural tan antic amb bones infaestructures turístiques”A què atribueix l’augment de turistes
russos en els darrers anys a Catalunya i,
concretament, a la Costa Daurada?
Crec que és a causa de diferents factors.
Primer, el creixement del nivell de vida a
Rússia. Això significa que cada cop més
famílies russes de classe mitja es poden
permetre les vacances a Espanya. En
segon lloc, Catalunya, i particularment
la Costa Daurada, ofereix al turista rus
condicions molt atractives. És una òpti-
ma combinació de bon clima, excel·lent
gastronomia i possibilitats de conèixer el
ric patrimoni històric i artístic de les co-
marques de Tarragona.
Un turista rus no busca únicament bones
platges sinó que vol gaudir d’excursions,
de bona cuina, vol anar de compres..., en
fi, conèixer el país i la seva cultura. A més,
donat que moltes famílies russes vénen
amb els seus fills, els atrauen les facili-
tats per a l’entreteniment dels nens.
Quins avantatges ofereix el nostre terri-
tori respecte a altres destinacions turísti-
ques internacionals?
Hi ha pocs llocs al món que, a més de bo-
nes infraestructures turístiques, compti
amb un patrimoni històric i cultural gai-
rebé tan antic com la mateixa història de
la civilització humana. I aquest és, preci-
sament, el cas de Tarragona.
Quins coneixements previs té el turista
rus del nostre país?
Espanya no és un país desconegut a Rús-
sia. Al contrari, des de fa segles exerceix
una fascinació especial als russos. A més,
Internet subministra tota la informació
turística necessària, i els coneixements
es difonen de boca en boca.
Quina impressió s’endú el turista de les
seves vacances a la Costa Daurada?
Segur que és molt bona. En cas contrari,
no hi hauria un creixement tan especta-
cular del turisme rus a la Costa Daurada.
Quina és la tendència en els propers
anys? Creixerà encara més la xifra de vi-
sitants russos?
Crec que hi ha bones perspectives, so-
bretot si s’aconsegueix l’eliminació de-
finitiva de visats entre Rússia i la Unió
Europea.
Rússia és també una destinació turística
d’allò més interessant per als ciutadans
de les comarques de Tarragona. Quins
atractius destacaria del seu país?
Rússia es un país de gran diversitat pai-
satgística i cultural. Les destinacions
turístiques més conegudes són Mos-
cou, Sant Petesburg, ciutats antigues
de l’anomenat “Anell d’or” al voltant de
Moscou, creuers fluvials…. També una
gran varietat del turisme especialitzat,
“Agraeixo l’esforç de la Diputació
de Tarragona per agilitar els visats turístics russos”
“El premi no és mèrit meu, sinó dels operadors
russos i del sector turístic de les comarques de
Tarragona”
Alexander I. Kuznetsov, amb el president de la Generalitat i el president de la Diputació, en rebre el premi Costa Daurada
La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, a la World Travel Market de Londres
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha promogut les
marques turístiques Costa Daurada i Terres de l’Ebre a la fira londinen-
ca World Travel Market. Aquesta mostra es consolida, any rere any, com
una de les més importants del sector turístic a nivell mundial. Arran d’aques-
ta acció promocional, la fira de Rutland està preparant, juntament amb el
Centre de Promoció Turística de l’Agència Catalana de Turisme a Londres, una
acció adreçada a agents de viatge especialitzats en birdwatching (avistament
d’ocells) perquè coneguin la demarcació de Tarragona a la primavera.
Com valora els contactes duts a terme
per la Diputació de Tarragona per agilitar
la tramitació de visats i facilitar així l’ar-
ribada de turisme de Rússia?
Aprecio i agraeixo aquest esforç de la Di-
putació de Tarragona. Mentre existeixin
visats, cal saludar qualsevol mesura per
agilitar-ne la tramitació.
Quines són les principals motivacions
del ciutadà rus per visitar les comarques
de Tarragona?
A partir de les meves pròpies impressions
sobre Tarragona, suposo que són els múl-
tiples atractius d’aquestes comarques.
de caça, pesca, alpinisme, els viatges en
Transiberià cap al llac Baikal, o a la costa
del Pacífic. Cal mencionar, així mateix, re-
gions de bellesa natural extraordinària,
com, per exemple, la península de Kamc-
hatka i les serralades d’Altai.
Quins indrets de Rússia no s’hauria de
perdre cap turista?
Sens dubte, Sant Petesburg i Moscou.
Vostè ha rebut enguany el premi de tu-
risme Costa Daurada que atorga la Dipu-
tació de Tarragona, per contribuir a que
la Costa Daurada sigui un referent per al
turisme rus. Què representa per a vostè
aquesta distinció?
Per a mi, abans que res és un gest de re-
coneixement d’un fenomen nou com és
el creixement important del turisme rus a
Tarragona. Per suposat, no es mèrit perso-
nal meu, sinó dels operadors turístics rus-
sos i del sector turístic i hoteler de la regió.
15
El RallyRacc Catalunya-Costa Daurada 2011 ha generat un impacte econòmic de gairebé 30 milions d’euros al territori
Un any més, el RallyRACC Catalunya-Costa
Daurada ha demostrat ser un destacat re-
vulsiu econòmic al Camp de Tarragona i a
les Terres de l’Ebre. Aquesta darrera edició, celebra-
da del 20 al 23 d’octubre en diferents carreteres de
la demarcació, ha generat un impacte de gairebé 30
milions d’euros al territori, una xifra força positiva
per al turisme i el comerç en l’actual context econò-
mic. L’esdeveniment esportiu, impulsat pel Patronat
de Turisme de la Diputació, entre altres organismes,
ha tingut més de 162.000 espectadors en el seu re-
corregut, al llarg dels quatre dies de competició. Una
part important d’aquests assistents ha pernoctat en
allotjaments de la zona. Tant pel que fa a assistents
–10.000 més– com en impacte econòmic –3 milions
d’euros més– el ral·li va creixent edició rere edició.
El RallyRACC Catalunya-Costa Daurada (Rally de
España 2011) el va guanyar, una vegada més, el pilot
Sébastien Loeb (Citroën). La prova va transcórrer per
diferents carreteres del Tarragonès, el Baix Camp, el
Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, amb un tram
a la comarca lleidatana de les Garrigues. La sortida
i l’arribada van ser a Salou, mentre que el parc d’as-
sistència es va situar al Centre de Convencions de
PortAventura. El ral·li va presentar novetats quant a
l’itinerari, i va incorporar un tram nocturn.
Salou va acollir la sortida i l’arribada del ral·li
El suport de la Diputació de Tarragona a través
del seu Patronat de Turisme fa possible la realització,
any rere any, d’aquesta coneguda prova automobi-
lística, que també compta amb la col·laboració de
l’Ajuntament de Salou, de PortAventura, de la Cam-
bra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona i,
com a novetat de la darrera edició, també de l’Agència
Catalana de Turisme de la Generalitat i de Turespaña.
Arrenca la ruta turística i cultural El paisatge dels genis
El paisatge dels genis és una nova ruta turística i cultural impulsada
pels municipis de Reus, Mont-roig del Camp, el Vendrell i Horta de
Sant Joan, juntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació
de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili. La iniciativa es basa en la vin-
culació de quatre artistes universals amb el paisatge de quatre municipis
de les comarques de Tarragona: Antoni Gaudí a Reus, Joan Miró a Mont-
roig, Pau Casals al Vendrell i Pablo Picasso a Horta de Sant Joan.
La ruta del paisatge dels genis proposa, a més de visitar els centres
d’interpretació dedicats a cadascun dels artistes, conèixer l’essència del
territori, les ciutats, la natura, la gastronomia o les activitats festives i
culturals que s’hi poden fer.
S’han editat una sèrie de materials per explicar quins són els ele-
ments del territori que van influir aquests genis. Es tracta de fullets, ma-
pes-guia, la Targeta Genial, el lloc web www.elpaisatgedelsgenis.cat i un
complet i atractiu audiovisual.
16
El premi “Emprèn en femení” fomenta l’autoocupació de les dones i la creació d’empreses
Un servei d’àpats basat en la cuina mediterrà-
nia amb productes autòctons i de qualitat,
adreçat a escoles i altres col·lectius amb ne-
cessitats específiques, s’ha endut el premi “Emprèn
en femení”, convocat per la Diputació de Tarragona.
Així mateix, s’han atorgat accèssits a una botiga de
productes ecològics infantils, a una botiga virtual
agroecològica i a un servei d’elaboració de productes
de cosmètica natural amb distribució on line. Aquest
certamen, creat el 2006, pretén fomentar els projectes
empresarials liderats per dones del Camp de Tarrago-
na i de les Terres de l’Ebre. Es tracta del premi més ben
dotat econòmicament dins de la seva tipologia, i està
dirigit a les dones per afavorir la seva presència al mer-
cat de laboral des de l’autoocupació individual o col-
lectiva i la creació de nous llocs de treball al territori.
Els guardons-Primer premi: Catorze dones de Sant Carles
de la Ràpita, representades per Ràpita Mira-
lles, amb el projecte “Minna som cuina”, un
servei d’àpats basat en la cuina mediterrà-
nia amb productes autòctons i de qualitat
adreçat a escoles i altres col·lectius amb ne-
cessitats específiques.
-Accèssit dones menors de 30 anys: M. Victò-
ria Latorre i Núria Gavaldà, de Reus, per “La
caseta de l’arbre”, una botiga de productes
ecològics infantils.
-Accèssit projectes desenvolupats en àmbits
rurals: Silvia Escudero, de Bonastre, per la
botiga virtual agroecològica “Campdela-
sort.cat”.
-Accèssit projectes de creativitat i innovació:
Griselda Martínez, Montserrat Subirats i
Àfrica Trillas, de Pinell de Brai, per “Carícies
d’oli”, un servei d’elaboració de productes de
cosmètica natural amb distribució on line.
El president de la Diputació de Tarragona, Josep
Poblet, va presidir la sisena edició del lliurament dels
premis, que va tenir lloc al Centre Obrer de la Sénia,
aquest mes de desembre, amb l’assistència de l’alcal-
dessa, Maria Pilar Ballester, i d’altres representants
institucionals. La directora de l’Observatori Dona,
Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Bar-
celona, Anna Mercadé, va ser-ne la ponent convidada.
Les premiades, amb el president de la Diputació, Josep Poblet, en l’acte de lliurament de guardons, a la Sénia
Millora d’espais naturals a la Savinosa i als municipis del Catllar i d’Alcover
L’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Tarragona impulsen projectes
de millora d’espais naturals amb la participació d’entitats socials. Un
d’aquests ha servit per recuperar els morrots (formacions rocalloses en
la línia de costa que penetren dins el mar) de la Savinosa, a Tarragona. Di-
vuit persones de la Fundació Aurora que pateixen una malaltia o discapacitat
mental hi han portat a terme diverses actuacions com ara la recuperació dels
peus de savina litoral i altra vegetació autòctona. També han millorat la xarxa
de camins.
D’altra banda, a la finca de Mas Forès, a Alcover, s’hi han realitzat tre-
balls de conservació del jardí i del bosc. La Fundació Ginac ha destinat set
persones del seu centre especial de treball per a la realització d’aquest pro-
jecte. Així mateix, set persones en risc d’exclusió social de la Fundació Onada
han fet treballs de recuperació de les petites masses d’alzina al terme muni-
cipal del Catllar, amb la finalitat de conservar el bosc autòcton mediterrani. Els morrots de la Savinosa
17
Els centres d’ensenyament de la Diputació guanyen alumnesLa institució supramunicipal imparteix estudis de música,
art i educació especial en 10 escoles arreu de la demarcació
Cada vegada són més els alumnes que opten
per formar-se als centres d’ensenyament
de la Diputació, a Tarragona, Reus, Tortosa i
Valls. La música, l’art i l’educació especial són ma-
tèries que aquesta institució imparteix des de fa
temps apostant per la qualitat i la vocació de servei.
La xifra d’estudiants per a aquest curs 2011/2012
és de 876 alumnes a les escoles d’art (54 més que
el curs anterior), i 1.236 a les escoles de música (47
alumnes més que en el darrer curs). Pel que fa als
centres d’educació especial, la xifra ha augmentat
lleugerament, des dels 253 alumnes del curs ante-
rior fins als 265 actuals.
Els centres de la Diputació a Tarragona, Reus,
Tortosa i Valls es caracteritzen per la qualitat dels
seus estudis i de la seva docència, per la qual cosa
esdevenen referents en les seves respectives ma-
tèries.
Novetats al Taller d’Art de Valls
Ubicada al carrer Jaume Huguet de la capital
de l’Alt Camp, l’Escola Taller d’Art de Valls fun-
ciona des de l’any 1966. Els seus orígens es
troben a l’antiga Escola de treball que s’hi va instal·lar
l’any 1924. Entre les novetats que aquest centre de la
Diputació ha preparat per aquest curs, hi ha el mo-
nogràfic de dibuix de la figura humana al natural, els
packs d’art, i el curs preparatori de les proves d’accés.
Així mateix, el taller ofereix la possibilitat de realitzar
el curs general (que dura 366 hores i abasta totes les
disciplines que imparteix l’escola), i els monogràfics
de pintura i dibuix, i de ceràmica i volum.
Els Manu Guix Trio obren el curs al Conservatori de Reus
Els ritmes de Manu Guix Trio van donar el tret de sortida al curs acadèmic
2011-2012 a l’Escola i Conservatori de la Diputació a Reus. El músic i la seva
banda van entusiasmar el públic amb un repertori musical format per te-
mes propis i també d’altres autors.
Com a novetat d’aquest curs, el centre reusenc ha introduït agrupacions ins-
trumentals de corda, vent i guitarres amb l’objectiu de començar el treball musi-
cal en grup molt abans del que es feia habitualment. D’altra banda, aquest és el
tercer curs que l’alumnat de grau professional té la possibilitat de cursar l’optativa
de cant modern i l’especialitat de tuba.
Visita del centre d’educació especial Sant Rafael a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils
Un grup d’alumnes del Col·legi Públic d’Educació Especial Sant Rafael de
la Diputació de Tarragona ha visitat recentment l’Escola d’Hoteleria i
Turisme de Cambrils. L’objectiu de la sortida ha estat apropar l’alumnat
d’aquest centre al món professional, des d’un vessant més pràctic, per tal que
coneguin com treballen els futurs cuiners, pastissers i cambrers. Així mateix, la
visita ha servit per potenciar l’adquisició de nous coneixements i continguts des
d’una perspectiva vivencial. Aquesta activitat s’emmarca en una iniciativa de col-
laboració entre els dos centres.
El president de la Diputació, en una recent visita al centre d’ensenyament vallenc
El músic Manu Guix, durant l’actuació Un moment de l’activitat a l’Escola d’Hoteleria i Turisme
Ensenyaments 2010/2011 2011/2012
Educació Especial
Sant Rafael,Tarragona
136 137
Sant Jordi,Tortosa
54 61
Alba, Reus 63 67
Total d’alumnes 253 265
Centres d’Art
Tarragona 383 473
Reus 228 220
Tortosa 186 160
Total d’alumnes 822 876
Centres de Música
Tarragona 475 500
Reus 367 380
Tortosa 347 356
Total d’alumnes 1.189 1.236
18
Referent en restauració artísticaL’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa ha retornat l’esplendor a gairebé
300 peces històriques des de la seva creació
Des de pintures a l’oli fins a
instruments científics de
precisió. L’Escola d’Art i Dis-
seny de la Diputació a Tortosa ha
restaurat fins a la data 267 elements
patrimonials i històrics, una tasca
que du a terme a través dels seus
tallers dedicats a la recuperació de
béns culturals. La qualitat i varietat
de les restauracions que s’hi duen a
terme (pintura, escultura, arqueolo-
gia, ciència, etnologia i obra gràfica)
fan d’aquest centre un referent a Ca-
talunya en la matèria.
Els elements recuperats pel ta-
ller d’ençà de la seva creació, l’any
1994, pertanyen a ajuntaments i en-
titats sense ànim de lucre, tant de les
Terres de l’Ebre i del Camp de Tarra-
gona, com d’altres punts de Catalu-
nya i de l’Estat. Fins ara, el centre ha
retornat l’esplendor a obres tan des-
tacades com el casc islàmic de ferro
trobat en unes excavacions a Torto-
sa; les butlles pontificals medievals
de les parròquies de Vilafortuny, la
Pineda i Barenys, dipositades a l’Ar-
xiu Històric Arxidiocesà de Tarrago-
na; la creu de terme gòtica del mu-
nicipi de Conesa; el pas de Setmana
Santa de la parròquia de Sant Josep
Obrer de Reus, o la lluna de vidre i
l’espectrogoniòmetre de l’Observa-
tori de l’Ebre, a Roquetes.
A part de ser un centre clau en
restauració, l’Escola d’Art i Disseny
de la Diputació a Tortosa també des-
taca per organitzar, conjuntament
amb la Universitat Rovira i Virgili, el
curs d’Especialista Universitari en
Conservació del Patrimoni Cultural,
el primer d’aquestes característiques
que s’ofereix al Camp de Tarragona i
a les Terres de l’Ebre.
Obres restaurades
Obra pictòrica 66Obra escultòrica 34Material arqueològic 71Material científic 31Documents i obra gràfica 16Material etnològic 49TOTAL 267
Inaugurada a Alcanar una exposició permanent dedicada al pintor Narcís Galià
El president de la Diputació, Josep Poblet, va inaugurar una exposició perma-
nent del pintor Narcís Galià, ubicada a la finca La Tancada, d’Alcanar. L’acte,
amb la presència de l’artista, va aplegar nombroses personalitats dels àm-
bits de l’administració, la cultura i la societat en general de les Terres de l’Ebre.
Galià (Tortosa, 1925) és considerat un dels pintors postimpressionistes més des-
tacats de la demarcació.
Galià, a l’esquerra, detallant als assistents alguns aspectes de la seva obra pictòrica
(Les obres pertanyen a 10 ajunta-
ments i 34 entitats sense ànim de
lucre).
Casc islàmic trobat a Tortosa
Verge dels Dolors, Vilaplana. S. XVII
Espectrogoniòmetre, Observatori de l’Ebre, Roquetes. S. XIX
Creu de terme, Conesa. S. XV
19
El Palau Ferré més inèdit, al Museu d’Art Modern de la Diputació L’exposició d’una trentena d’obres de l’artista va coincidir amb la presentació, a Tarragona i a Montblanc, del llibre
Maties Palau Ferré i el seu paradís
Coloristes dones d’enormes
ulls ametllats; lluminosos
paisatges d’aire cubista;
peixos, fruites, flors... Són temes
característics de l’obra del pintor
de Montblanc Maties Palau Ferré
(1921-2000), un dels principals ex-
ponents de l’art del segle XX a la
demarcació de Tarragona. Una tren-
tena de les seves obres s’han pogut
veure recentment al Museu d’Art
Modern de la Diputació de Tarrago-
na. La mostra (olis, tintes xineses, ce-
res, ceràmiques i escultures de l’ar-
tista) s’ha confeccionat amb peces
de col·leccions particulars, la major
part de les quals no s’havien exposat
mai públicament.
L’exposició va coincidir amb la
publicació del llibre Maties Palau Ferré
i el seu paradís, del doctor en Història
de l’Art i professor de la URV Antonio
Salcedo Miliani. El volum, coeditat
Un detall de la mostra que es va realitzar al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona
Portada del llibre que es va publicar coincidint amb l’exposició
L’escriptor Narcís Oller, protagonista del cicle de lectures “Recuperem la paraula”
L a Diputació de Tarragona ha de-
dicat la darrera edició del “Recu-
perem la paraula” a l’escriptor
vallenc Narcís Oller i la seva obra La
febre d’or. L’antiga Biblioteca Popular
de Valls i el Palau de la Diputació de
Tarragona van ser l’escenari d’aquest
cicle de lectures en veu alta, que va
reunir durant tres dies representants
de diferents àmbits socials i sectors
professionals del territori.
Amb aquesta activitat, que se ce-
lebra des de fa 8 anys en el marc de la
Tardor Literària, la Diputació vol apro-
par a la ciutadania les grans obres de
la literatura catalana universal, aque-
lles que han estat cabdals en la difusió
de la llengua i la cultura catalanes.
Narcís Oller (Valls 1846-1930) re-
presenta la figura més important de la
novel·la catalana del segle XIX. La febre
L’acte va comptar amb la presència d’un inesperat Narcís Oller, encarnat per l’actor Marcel Ferré
per la Diputació de Tarragona i Viena
Edicions, dins la col·lecció Tamarit, re-
passa els inicis de Palau Ferré com a
pintor, la seva estada a França i a Bar-
celona i el seu retorn a Montblanc. A
través de textos i fotografies detalla
la temàtica que va inspirar l’artista:
Montblanc, els mites, la dona, les na-
tures mortes, els retrats, la religió i els
temes socials. El volum també es va
presentar en un acte al Museu d’Art
Palau Ferré, a Montblanc.
Amb motiu d’aquest esdeveni-
ment, el president de la Diputació, Jo-
sep Poblet, va destacar l’estima que
Maties Palau Ferré tenia per la vila
de Montblanc i per la comarca de la
Conca de Barberà, així com la projec-
ció internacional de l’artista: “De la
vida local en va fer un element d’uni-
versalitat”.
d’or, l’obra més ambiciosa d’aquest
autor, va aparèixer en tres volums de
1890 a 1892, i el seu èxit fou immedi-
at i ressonant.
20
TINET porta bones pràctiques a les escoles i formació arreu del territori
TINET ha tornat, un curs més, a les aules de
les escoles per a explicar als petits com fer un
bon ús d’Internet. L’activitat de la TINETescola
proposa un taller educatiu i lúdic als alumnes de 4rt
i 5è de primària. Durant l’any 2011 un total de 496
escolars han participat d’aquesta activitat. El taller
ha arribat a quinze centres dels següents municipis:
Reus, Valls, Tarragona, Cambrils, Gandesa, el Ven-
drell i Falset
TINET segueix impulsant una activitat forma-
tiva gratuïta destinada als municipis de la demar-
cació de Tarragona de menys de 4.000 habitants: la
TINETaula. Els cursos són itinerants i s’ofereixen als
Ajuntaments de manera gratuïta. Aquest any 2011,
s’han beneficiat un total de 820 alumnes de 44 mu-
nicipis de les comarques de Tarragona. La TINETau-
la ofereix diferents cursos temàtics que permeten
als alumnes introduir-se en el món d’Internet o bé
ampliar els seus coneixements. L’activitat contem-
pla un curs d’introducció a Internet per a formar
els alumnes en qüestions bàsiques de navegació.
També s’ofereix formació per a conèixer i utilitzar
les eines que permeten crear blocs i pàgines web.
Finalment, el curs d’Internet avançat, introdueix els
alumnes en les xarxes socials. L’activitat de la TI-
NETaula segueix complint amb l’objectiu d’acostar
Internet i les noves tecnologies als segments de po-
blació de més difícil penetració. A les comarques de
Tarragona, l’ús d’Internet i la connectivitat segueix i
en l’actualitat el 77% de la població utilitza la Xarxa
de manera habitual i el 80% de les llars tenen conne-
xió a Internet. Aquest increment d’ús d’Internet s’ha
observat, especialment, entre les franges de pobla-
ció de més edat.
Els treballs de recerca dels estudiants, a la TINETbiblioteca
Nova convocatòria del Premi de Narrativa curta
El Premi de Narrativa curta per Inter-
net TINET arriba a la seva quinzena
edició amb una nova convocatòria,
en el marc dels Premis Literaris Ciutat de
Tarragona. La convocatòria encara és ober-
ta, i hi poden optar al premi totes aquelles
narracions breus de tema lliure escrites en
català. Els treballs presentats hauran de te-
nir format digital i es presentaran a través
d’Internet. Aquest tret singular i pioner del
Premi TINET s’estén, des d’aquesta edició,
a la resta de categories gràcies a l’evolució
tecnològica del propi concurs literari. Per
aquest motiu, el XV Premi TINET es reivin-
dica com el Premi de Narrativa breu del cer-
tamen.
Aquesta edició continua amb l’oferi-
ment a tots els participants de publicar els
seus relats a la TINETbiblioteca, amb la fi-
nalitat d’augmentar la difusió de les obres
presentades al Premi i seguir ampliant la
millor col·lecció especialitzada en narrativa
curta.
La TINETbiblioteca, el servei gratuït de TINET
per a publicar i compartir obres a Internet, ha
incorporat en el seu fons una nova col·lecció de
llibres electrònics anomenada TARTREC, acrònim
de Tarragona Treballs de Recerca. La nova col·lecció
neix amb la voluntat d’anar agregant periòdica-
ment treballs de recerca, elaborats per estudiants
de la demarcació, que hagin centrat el seu estudi
en algun aspecte relacionat amb la ciutat de Tar-
ragona.
Aquesta iniciativa vol donar a conèixer a través
de la Xarxa els treballs d’investigació que realitzen els
seus alumnes. TINET hi col·labora adaptant els docu-
ments per a la seva lectura en dispositius electrònics
(e-reader, tauletes tàctils...) i penjant-los en els seus
servidors perquè estiguin a disposició de tothom.
Les obres es troben publicades al canal Biblio-
teca de TINET, agrupades dins la col·lecció TARTREC,
i estan disponibles en format PDF i ePub, els estàn-
dards més coneguts per a la publicació electrònica.
21
PER LLEGIR
“¡Viva el Sindicato!”. Pagesos a les Terres de l’Ebre (1939-1944)Antoni Gavaldà
Col·lecció Ramon Berenguer IV
Diputació de Tarragona
394 pàgines. Color
L’habitatge, una problemàtica sempre actual. Una anàlisi de la construcció a Reus al segle XVIIIRoser Puig i Tàrrech
Col·lecció Ramon Berenguer IV
Diputació de Tarragona
280 pàgines. B/N
Somnis, deliris i espectres
PER NO PERDRE’S
L’ésser humà passa una tercera part de la seva vida
dormint. Aquest fet serveix a Enric Adserà (Cabra del
Camp, 1939) per evocar a través de l’art tot un món
particular a cavall entre la realitat i la irrealitat, el consci-
ent i l’inconscient, la imaginació i la memòria. L’autor, re-
sident a Holanda, exposa al Museu d’Art Modern de Tar-
ragona (MAMT) una sèrie d’obres creades expressament
per a aquesta mostra. Somnis, deliris i espectres esdevé una
oportunitat única per gaudir de l’obra d’un dels gravadors
de més prestigi arreu d’Europa.
Exposició Somnis, deliris i espectresDel 15 de desembre de 2011 al 5 de febrer de 2012Museu d’Art Modern de la Diputació de TarragonaCarrer de Santa Anna, 8. Tarragonawww.dipta.cat/mamt
Podeu consultar el catàleg complet de publicacions al web www.dipta.cat/CatalegPublicacions
El llibre (XI Beca Antoni Agustí ex-aequo,
2005) reflecteix de manera exhaustiva
l’estructura sindical franquista existent
al Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribe-
ra d’Ebre en el període estudiat. En paraules
del seu autor, el llibre “vol aportar una reflexió
politicoeconòmica del que succeí a cada poble
–i al conjunt–, des de dins, vist des dels que
realment manaven, dels alcaldes franquistes
i dels falangistes, sovint barrejats, en un perí-
ode que abraça des del final de la guerra fins
a les eleccions sindicals del 1944”. El volum
esdevé una valuosa aportació a la història del
moviment sindical, en una zona fins ara poc
estudiada pel que fa a aquesta matèria.
Turisme divers i sosteniblewww.terresdelebre.travel
Des d’un apartat per fer reserves on line fins a un planificador de rutes.
La web de la marca turística Terres de l’Ebre, gestionada pel Patronat de
Turisme de la Diputació de Tarragona, inclou mil i un continguts a l’abast
de l’usuari que desitja endinsar-se en aquest territori ple de contrastos. La pàgina,
disponible en sis idiomes, ofereix així mateix un espai per als professionals del
sector (mitjançant una contrasenya personalitzada). Un altre aspecte destacat és
l’àrea de Turisme Sostenible, que informa de com viatjar sense comprometre el
medi ambient i la cultura local. Tot plegat dóna forma i contingut a una web tan
completa i atractiva com el mateix territori ebrenc.
PER CLICAR
Una de les obres que Enric Adserà exposa al MAMT
Quant costaven les cases a Reus al segle
XVIII? Quant es trigava a pagar-les? Qui-
nes dimensions tenien? S’optava més per
la propietat o pel lloguer? Aquests i altres inter-
rogants troben resposta al llibre L’habitatge, una
problemàtica sempre actual. Una anàlisi de la cons-
trucció a Reus al segle XVIII, obra de la historiadora
Roser Puig i Tàrrech. L’estudi és un resum de la tesi
doctoral de l’autora, que va obtenir la qualificació
d’excel·lent cum laude, a la Universitat Rovira i Vir-
gili. El llibre inclou nombrosos quadres i diverses
fotografies d’època.
22
Vocació de servei a la Diputació
Compromís amb les personesAmb menys, cal fer més
El repte d’aquest 2012
El 21 de desembre va ser el meu
darrer plenari com a diputat
provincial, ja que enceto una
nova etapa al Congrés dels Diputats.
El meu substitut serà el regidor tarra-
goní José Luis Martín, que juntament
amb el Sebastià Domènech formaran
el nou grup popular a la institució, un
grup totalment renovat i amb una
clara vocació de servei als pobles i
ciutats de la nostra província.
En el meu anterior article com a
portaveu del grup popular feia una
reivindicació desacomplexada del pa-
per de les diputacions en els temps
actuals. En els quatre anys i mig que
he estat dintre com a diputat m’em-
porto una altíssima valoració del
grau de competència professional
dels seus treballadors. En el meu cas,
i com a President d’OASI, vaig tenir
l’oportunitat de treballar amb l’Enric
Brull i tot el seu equip. La seva aposta
L’aprovació dels pressupostos per a l’any 2012, amb una xifra total de gairebé 123 milions d’euros,
és un clar compromís de la Diputació de Tarragona per seguir treballant amb fermesa pel seu territori.
És evident que la nova realitat socioeconòmica del país condiciona-rà l’exercici 2012, bàsicament perquè amb un 12,9% menys de recursos res-pecte l’any anterior, s’ha de fer més feina que mai.
En aquest sentit hem reduït de manera significativa l’estructura de la Diputació de Tarragona, passant de sis organismes autònoms que hi ha-via durant el passat mandat, als dos actuals.
Aquesta reestructuració organit-zativa, i l’adequació del pressupost als temps actuals, permet mantenir inalterables les línies de treball de la Diputació, podent fer més feina amb menys recursos.
Per un costat, podrem seguir tre-ballant pels municipis, principalment pels més petits, ajundant-los a alleu-gerir el fort ofec econòmic que estan patint. Per això el nou Pla d’Acció Mu-nicipal estarà dotat amb 50 milions d’euros destinats tant a les despeses corrents dels ajuntaments, com a les
El 2012 tornarà ser un any molt dur i complicat, i la crisi que patim s’ha traslladat de for-
ma palpable al pressupost general aprovat per la Diputació, per valor de 122.738.000, és a dir, 18.300.000 euros menys que l’any passat, una re-ducció del 12,97 %.
Les fonts de finançament de la Diputació són més directes que la resta d’ens locals i això fa que, tant en èpoques de vaques grasses com de vaques magres, tingui millor salut financera. Però l’impacte d’aquesta crisi ja ha estat un dels principals mo-tius de la reorganització estructural aprovada pel govern a l’inici d’aquest mateix mandat.
La crisi afecta cruelment les hi-sendes dels nostres ajuntaments, tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l’Ebre, i per això és més important que mai que la Diputació mantingui l’ajut i cooperació amb els municipis petits i mitjans.
En canvi, altre administracions superiors incompleixen reiterada-ment els compromisos adquirits amb
per la “gestió excel·lent” em va cap-
tivar de seguida, i amb tota humili-
tat em sento legítimament orgullós
d’haver donat suport a aquesta apos-
ta que després ha fet seva el mateix
president Josep Poblet.
La Diputació de Tarragona és una
gran institució, i si hagués d’escollir
entre Diputació i Generalitat em que-
daria amb la Diputació, a veure si ara
resultarà que els altres són merave-
llosos i les Diputacions una rèmora...
Els que la qualifiquen de “menjadora
prescindible” i coses semblants tro-
baran en mi, precisament ara que ja
no hi seré, un clar adversari ideològic;
en canvi, els seus treballadors troba-
ran sempre en mi el meu reconeixe-
ment a la seva tasca diària de suport
als petits municipis.
Alejandro Fernández ÁlvarezDiputat portaveu del grup del PP de la Diputació de Tarragona
inversions que aquests hagin de rea-litzar.
Per altra banda, seguirem refor-çant aquelles àrees amb una incidèn-cia més social, com ara els diferents centres d’educació de la Diputació de Tarragona: les tres Escoles d’Educació Especial, les tres Escoles i Conservato-ris de Música i les tres Escoles d’Art i Disseny.
I tot això, sense deixar de ban-da l’esforç en les altres àrees de res-ponsabilitat d’aquesta administració, com ara la promoció turística, la con-servació i millora de la xarxa de carre-teres, la promoció cultural o l’impuls del coneixement amb estreta col-laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.
Ara més que mai, els municipis i societat civil del nostre territori de-mana el suport de la Diputació de Tarragona. Ara més que mai, la Di-putació de Tarragona, amb els excel-lents professionals que hi treballen, està al costat dels seus ciutadans per superar aquest temps de dificultats.
Josep Maria Cruset DomènechVicepresident i diputat portaveu del grup de CiU de la Diputació de Tarragona
els ajuntaments provocant l’ofec de les migrades hisendes locals. Per això, reclamem la necessitat de revisar amb urgència el finançament de les administracions locals, per tal que puguin garantir els molts serveis que presten al conjunt de la ciutadania, un serveis que precisament no oferei-xen aquestes altres administracions que tampoc paguen.
El repte d’aquest 2012 serà man-tenir la capacitat d’actuació, malgrat que totes les principals àrees de la Diputació pateixen retallades, i això sense que se’n ressenti gaire la quali-tat i el nivell de vida de la ciutadania.
El repte i la responsabilitat dels dirigents polítics serà rendibilitzar convenientment fins a l’últim cèn-tim del pressupost i assolir, amb el compromís, la complicitat i l’esforç de tots, la màxima eficiència i eficàcia en l’ús dels recursos humans i materials de la institució.
Tomàs Bigorra i MuntéDiputat portaveu del grup d’ERC de la Diputació de Tarragona
L a presentació dels pressupostos suposa un punt i a banda en l’acti-vitat de tota administració. De fet
el pressupost hauria de ser el mirall de les idees, les voluntats i les línies polí-tiques de govern, sobretot en matèria de despesa, en definitiva on es gasten els diners. És en aquest punt on gene-ralment es produeixen discrepàncies entre les diferents forces polítiques .
Cal remarcar que el context que estem vivint, a conseqüència de la cri-si, condiciona absolutament qualsevol opció i aconsella, per responsabilitat i sentit comú, el pacte i el treball con-junt.
Partint d’aquesta premissa, tres han estat els eixos que condicionaven la nostra confiança, per donar l’apro-vació al pressupost de la Diputació per a l’any 2012.
En primer lloc, mantenir les con-dicions laborals de les persones que treballen a l’ens, ja que, entenem que l’esforç demanat aquest any i l’anteri-or ha donat resultat amb la racionalit-zació de la despesa i més i millor eficà-cia en la gestió.
En segon lloc, el manteniment dels serveis que la Diputació presta
directament a les persones, a les fa-mílies i al nostre entorn, sobretot pel que afecta al suport i a l’activitat de les escoles d’educació especial, esco-les d’art i conservatoris, a més de la col·laboració amb la Universitat i la promoció turística i dels sectors eco-nòmics del nostre territori.
I en darrer lloc, i no per això menys important, el suport i ajuda a tots els municipis de la nostra demarcació. A més de la nova convocatòria del PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL, l’instrument més important de què disposa la Diputació per atendre les necessitats d’inversió dels municipis amb una dotació de més de 50 milions d’euros, per al pe-ríode 2011-2015, permetent excep-cionalment justificar-ne una part en despesa corrent per atenuar els pro-blemes de liquiditat del municipis.
Ara més que mai, la Diputació de Tarragona ha de mostrar la seva vi-gència i eficàcia, aportant els màxims recursos possibles materials i econò-mics, perquè la cohesió social es man-tingui als nostres pobles i ciutats.
Josep Masdeu IsernDiputat portaveu del grup Socialista de la Diputació de Tarragona
23
Palaus musicalsLa Diputació amplia els conservatoris de Reus i de Tortosa, al mateix temps
que recupera edificis històrics emblemàtics
L a difusió de la música i la preservació del patrimoni
arquitectònic es donen la mà als conservatoris de la
Diputació. Tots tres s’ubiquen en edificis històrics re-
habilitats: el de Tarragona ocupa els espais de la Casa Mon-
toliu, d’origen medieval; el de Tortosa es distribueix entre els
palaus Oriol i Despuig, de la mateixa època, i el de Reus té
la seu al Palau Bofarull, bastit el 1770. Actualment, la Dipu-
tació amplia els centres de Tortosa i de Reus basant-se en
la mateixa premissa: millorar els serveis a la ciutadania al
mateix temps que es recupera el patrimoni monumental.
Els ensenyaments musicals a les Terres de l’Ebre han
experimentat un nou impuls amb l’ampliació de l’Esco-
la i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa.
Aquest centre docent, situat a l’històric Palau Oriol del
carrer de la Rosa, incorpora espais del Palau del Cavaller
Despuig, un immoble annex que també és propietat de
la Diputació i on fins a la data ja s’impartien algunes de
les classes de música. Les obres, actualment en procés,
permetran al centre disposar dels espais i serveis adients
i necessaris per cobrir la demanda creixent d’estudiants
de música.
En el cas de Reus, l’Escola i Conservatori de Música
de la Diputació s’amplia a l’edifici del carrer del Vent que
en altres èpoques havia ocupat l’Escola d’Art. L’immoble,
propietat de la institució supramunicipal, albergarà aules
i serveis per a ensenyaments musicals i també un espai
social per a ús ciutadà. Les obres es van iniciar amb l’esta-
bilització de la façana, que es conserva atès que està ca-
talogada com a patrimoni cultural municipal (l’immoble
construït el 1920, havia estat residència de les monges de
Mare Molas). Pel que fa a la part interior, es va enderrocar
i es construeix de bell nou, ateses les exigències de la nor-
mativa constructiva actual i la necessitat de crear espais
El centre d’ensenyament de Tortosa s’estén al veí Palau Despuig, i el de Reus, a una
antiga residència de les monges de Mare Molas
més amplis, flexibles i moderns. Tant a Reus com a Tortosa
les obres avancen a bon ritme.
Pel que fa a l’escola i conservatori de Tarragona, la Di-
putació estudia diferents alternatives que permetin ampliar
els espais docents, atès que la noble Casa Montoliu també
s’ha quedat petita.
El Palau Oriol, bastit entre els segles XIII a XVI, és la seu del Conservatori de Tortosa
Obres d’ampliació de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus
S’escolta el silenci, sona la música
Se sent la cridòria. Són els jo-
ves que arriben –amb els seus
instruments– al conservatori.
En uns moments, en aquests pa-
laus, s’escolta el silenci. I sona la mú-
sica. Un llenguatge despullat, sense
farcits, embolcallat per una teranyi-
na d’emocions. Cada un dels instru-
mentistes transmetrà, en un ordre
establert, gairebé una seqüència
matemàtica, la seva vivència, aque-
lla que traspua de la seva pròpia
identitat. Res del que els envolta
els serà indiferent. La memòria, el
paisatge urbà, l’edifici noble que els
acull. La ciutat, qualsevulla, neces-
sita per a la seva vitalitat d’espais
públics que la identifiquin. I aquests
elements cohesionen la societat
civil, i això suposa viure amb har-
monia, no només entre nosaltres
mateixos, sinó també amb el nostre
passat, el present i allò que estem
dibuixant, el nostre futur.
“La ciutat necessita d’espais
públics que la identifiquin”
Ningú de nosaltres és indife-
rent a l’entorn. I la musica trama un
fil subtil entre la universalitat i l’hu-
manisme; els sons s’escampen per
l’espai. Palau dels Oriol, del Cavaller
Despuig, a Tortosa; Palau dels Bo-
farull, i Convent de les Monges del
carrer del Vent, a Reus. Recers per
a les noves generacions, la música
i l’arquitectura, el futur no està es-
crit. Són els joves, que fan cridòria.
S’escolta el silenci, sona la música.
Ramon Gomis Escriptor
24
