CA

Podeu consultar una versió interactiva d'aquesta publicació en format PDF i HTML a l'adreça següent:http://publications.europa.eu/webpub/com/eu-and-me/en/

europa.eu/teachers-corner/index_en.htm

Comissió EuropeaDirecció General de ComunicacióInformació dels Ciutadans1049 Brussel·lesBÈLGICA

Original finalitzat el mes d’agost de 2018.

El contingut d’aquesta publicació es basa en l’original alemany de la publicació Europa - Revista educativa per a joves del 2010, redactada per Eckart D. Stratenschulte de l’Acadèmia Europea de Berlín i per la Direcció General de Comunicació, i ha estat revisat i actualitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2018

© Unió Europea 2018

S’autoritza la reutilització del contingut d’aquesta publicació si se n’indica la font. La política de reutilització dels documents de la Comissió Europea està regulada per la Decisió 2011/833/UE (DO L 330 de 14.12.2011, p. 39); per a qualsevol ús o reproducció de fotografies, imatges o qualsevol altre material que no estigui sotmès als drets d’autor de la UE, n’heu de demanar directament l’autorització als titulars dels drets d’autor.

CRÈDITSTotes les imatges © Unió Europea, excepte:Fotos:Coberta: © Patrick Sheàndell O’ Carroll/PhotoAltoFoto de la pàgina 1: © iStock.com/kentarcajuanIl·lustracions:Pàgina 1 © iStock.com/lushikPàgina 9 © iStock.com/TCmake_photoPàgina 11 © iStock.com/molotovcoketailPàgina 18 © iStock.com/macrovectorPàgina 23 © iStock.com/macrovectorPàgina 24 © iStock.com/AF-studioPàgina 27 © iStock.com/DenPotisevPàgina 28 © iStock.com/nadia_bormotovaPàgina 29 © iStock.com/vladwelPàgina 33 © iStock.com/Jane_KellyPàgina 41 © iStock.com/bluebearryPàgina 48 © iStock.com/bluebearry

Print ISBN 978-92-79-85815-4 doi:10.2775/206192 IL-04-18-468-CA-C

PDF ISBN 978-92-79-85816-1 doi:10.2775/046101 IL-04-18-468-CA-N

Si sou ciutadans d’un estat membre de la UE, també sou ciutadans europeus. Però, què vol dir això a la pràctica? Què fa la Unió Europea per a nosaltres? Doncs per començar, gràcies a la UE a Europa hi regna la pau. Això és una cosa que només per ella mateixa ja pot considerar-se un gran èxit, però no és pas l’única cosa que la UE fa per a nosaltres.Si teniu entre catorze i divuit anys i voleu saber-ne més coses sobre la Unió Europea, aquesta publicació us farà molt bon servei.Hi descobrireu el procés de construcció de la Unió Europea, els valors que compartim, qui s'hi encarrega de què i les repercussions que tenen tots aquests factors en el nostre dia a dia. A més, coneixereu els nombrosos reptes a què ha de fer front actualment la UE, uns reptes que probablement també afectaran el vostre futur.

La construcció de la Unió Europea ha estat progressiva. És una organització en construcció permanent i ben aviat li tocarà a la vostra generació haver de decidir quins hauran de ser els passos següents. Per tant, és hora de fer-vos-en una opinió personal sobre la UE. Aquesta publicació vol fer-vos reflexionar i animar-vos a parlar-ne amb els vostres amics i amb la vostra família.

Va acompanyada d’un joc en línia, que és una manera divertida de repassar alguns dels temes tractats.Si voleu fer cap observació o suggeriment, envieu-nos-els a comm-publi-feedback@ec.europa.eu

https://europa.eu/teachers-corner/quiz_es

QUÈ ES LA UNIÓ

EUROPEA

COM FUNCIONA

LA UNIÓ EUROPEA

PLANS DE FUTUR DE LA UE

QUINA IMPORTÀNCIA

TÉ LA UNIÓ EUROPEA EN LA VOSTRA

VIDA

6

22

12

34

ÍNDEX

6

QUÈ ES LA UNIÓ

EUROPEA

DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1957 LA UE HA PASSAT DE TENIR SIS ESTATS MEMBRES A TENIR-NE VINT-I-VUIT. AQUESTS ESTATS HAN UNIT LES SEVES FORCES PER CONSTRUIR JUNTS UN FUTUR MILLOR. QUINS SÓN AQUESTS ESTATS MEMBRES I QUAN HI VAN

INGRESSAR? EN AQUEST CAPÍTOL US EXPLICAREM COM HA ANAT EVOLUCIONANT LA UE AL LLARG DELS ANYS I APRENDREU

QUÈ ÉS EL QUE EN FA UNA ORGANITZACIÓ ÚNICA.

77

UNIDA EN LA DIVERSITAT

6

Estats membres de la UELa UE no és un estat, sinó una associació única de països europeus que reben el nom d’«estats membres» i abasten una gran part del continent europeu. La UE té més de 510 milions d’habitants, és a dir, gairebé el 7 % de la població mundial. Val a dir que els ciutadans dels estats membres de la UE també són ciutadans de la UE.Actualment, la UE està formada per vint-i-vuit països. El mes de juny del 2016, un d’ells, el Regne Unit, va votar a favor d’abandonar la UE. Tot i així, fins que no s’hagin enllestit les negociacions sobre les condicions de la seva retirada, el Regne Unit continua sent membre de la UE amb tots els drets i obligacions que això comporta.

Valors europeusHeu sentit mai la frase «Unida en la diversitat»? Aquest és el lema de la UE i representa els valors europeus. Encara que cada estat membre de la UE té la seva pròpia cultura, les seves pròpies llengües i les seves pròpies tradicions, tots comparteixen uns valors comuns que han de respectar si volen continuar formant part de la Unió Europea.Un dels valors fonamentals que comparteixen tots els estats membres és la democràcia. Això vol dir que, per ser membre de la UE, cal tenir un règim democràtic.La resta de valors de la UE que comparteixen tots els estats membres són la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories.Aquests valors s’han recollit en uns importants textos jurídics, anomenats «tractats», que han ratificat i han de respectar tots els estats membres. El tractat més recent és el Tractat de Lisboa, que va ser signat precisament a la capital portuguesa el 2007.

Llengües oficials de la UELa Unió Europea té vint-i-quatre llengües oficials.

I per què tantes? Doncs perquè la UE no existiria sense els seus estats membres ni els seus ciutadans i, com que és una organització

democràtica, ha de poder comunicar-se amb els governs dels estats membres, amb els ciutadans, amb les empreses i amb les

administracions públiques en cadascuna de les seves llengües. Els ciutadans tenen dret a saber el que fem en nom seu. A més, han de

poder participar de manera activa en els afers europeus en la seva pròpia llengua. Sabíeu que podeu escriure a les institucions de la

UE en qualsevol de les vint-i-quatre llengües oficials i rebre’n una resposta en la mateixa llengua?

Si voleu saber com sonen les vint-i-quatre llengües oficials de la UE, escolteu aquest àudio interactiu: europa.eu/!mF73gp

DOBRÓ ÚTRO / BUENOS DÍAS DOBRÉ RÁNO / GOD MORGENGUTEN MORGEN / TERE HOMMIKUSTKALIMERA / GOOD MORNINGBONJOUR / DIA DUITDOBRO JUTRO / BUONGIORNOLABAS RYTAS / LABRĪTJÓ NAPOT / L-GĦODWA T-TAJBA GOEDEMORGEN / DZIEŃ DOBRY / BOM DIABUNĂ DIMINEAŢA / DOBRÉ RÁNODOBRO JUTRO / HYVÄÄ HUOMENTAGOD MORGON

8

UNIÓ EUROPEA

UEDES DEL 1957

UE UEUNIDA EN LA DIVERSITAT

28 ESTATS MEMBRES

UE

JA HO SABÍEU?

La bandera europea està formada per dotze estrelles daurades sobre un

fons blau. Va ser adoptada per la Unió Europea el 1984, que en aquell moment es deia Comunitat econòmica europea, i ara oneja a parlaments, edificis públics, parcs i monuments de tot Europa.El seu disseny simbolitza tots els pobles d’Europa i el cercle d’estrelles representa la seva unitat. El nombre d’estrelles no canvia mai; sempre són dotze, una xifra que representa la perfecció i la totalitat.

De sis a vint-i-vuit estats membresCom ja hem dit, la UE es compon d’estats molt diferents entre ells. El més gran és Alemanya, que té gairebé 82 milions d’habitants, i el més petit Malta, que en té 400 000. Els europeus parlem moltes llengües, fem servir tres alfabets diferents (llatí, grec i ciríl·lic) i, a més, tenim tradicions, cultures, gastronomies i festes populars ben diverses.

9

Com va començar tot plegatDesprés d’haver patit la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc entre el 1939 i el 1945, és a dir, vint anys justos després de la Primera Guerra Mundial, tothom estava ben decidit a evitar que tornés a passar res de semblant.Entre el 1945 i el 1950 un grup de polítics europeus, entre els quals cal esmentar Robert Schuman, Konrad Adenauer, Alcide De Gasperi i Winston Churchill, van iniciar el procés de creació de la Unió Europea en la qual vivim actualment. A l’Europa occidental es van crear unes noves estructures que van permetre crear una unió econòmica i política entre els països europeus per garantir la pau i la prosperitat a llarg termini.El 9 de maig del 1950 Robert Schuman, aleshores ministre d’Afers Exteriors de França, va proposar de fer una gestió comuna de la producció de carbó i d’acer, és a dir, de les matèries primeres imprescindibles per fer la guerra i garantir que cap país pogués tornar a armar-se en secret contra els altres. El carbó era la font d’energia més important llavors disponible i feia el paper que tenen avui dia el petroli i el gas natural. El 1952 es va crear la Comunitat europea del carbó i de l’acer, que després donaria lloc a la UE d’avui dia. La seva fundació va ser l’obra de sis països que compartien fronteres entre ells: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.

Més col·laboracióUns anys més tard els sis països fundadors van decidir d’ampliar la seva col·laboració a d’altres sectors econòmics i el 1957 van signar el Tractat de Roma per crear la Comunitat econòmica europea. D’aquesta manera l’antiga hostilitat va ser substituïda per la col·laboració, una col·laboració que ha tingut un èxit aclaparador. La Comunitat econòmica europea va fer molts progressos a nivell econòmic i, per tant, no és gens estrany que amb el pas dels anys cada vegada hi hagin demanat l’adhesió més països.

1957TRACTAT DE ROMACOMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA

10

Nous membresEl 1973 van ingressar a la UE Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Uns anys

més tard, tres països europeus que havien estat sotmesos a règims dictatorials van esdevenir democràcies i això els va permetre de demanar també l’adhesió a la UE. Aquests països van ser Grècia, que hi va ingressar el 1981, i Espanya

i Portugal, que ho van fer el 1986. Àustria, Finlàndia i Suècia van ingressar-hi el 1995 i, arran d’això, la UE va passar a tenir un total de quinze estats membres.Poc després de la Segona Guerra Mundial, el teló d’acer i la Guerra Freda, que va durar quaranta anys, va dividir Europa en dos: els països de l’est i els de l’oest. La construcció del mur de Berlín va ser el símbol fatídic d’aquesta divisió. Després

de la seva caiguda el 1989, es va obrir la via perquè els països de l’Europa central i oriental, que havien estat sota el control de la Unió Soviética, reformessin els seus

sistemes i demanessin l’adhesió a la UE. El 2004 van ingressar a la UE vuit països d’Europa central i oriental: Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia i Txèquia. Aquell mateix any també hi van ingressar les illes

mediterrànies de Xipre i Malta. El 2007 hi van ingressar Bulgària i Romania i el 2013 ho va fer Croàcia, que va passar a ser l’estat membre número vint-i-vuit.

La incorporació de tots aquests nous estats membres a la UE ha ajudat a mantenir la pau i l’estabilitat a Europa i hi ha ampliat l’abast de la

democràcia i del mercat únic. Tots els seus estats membres han d’haver signat els tractats de la UE i incorporat al seu ordenament jurídic tot el dret de la

UE. A més, han de respectar la llibertat, la democràcia, els drets humans, les llibertats fonamentals i l’estat de dret.

ITÀLIA

XIPRE

TXÈQUIA

LETÒNIA

LITUÀNIA

ESLOVÀQUIA

CROÀCIA

HONGRIA

ESLOVÈNIA

MALTA

ROMANIA

BULGÀRIA

FRANÇA

ALEMANYAPAÏSOS BAIXOS

DINAMARCAREGNE UNIT

IRLANDA

ESPANYA

PORTUGAL

ÀUSTRIA

FINLÀNDIA

ESTÒNIA

POLÒNIA

SUÈCIA

BÈLGICA

LUXEMBURG

GRÈCIA

2004

2007

2013

1986

1973

1957

1995

1981

11

Premi Nobel de la PauEncara que de vegades s’hagin produït desacords entre els estats membres de la UE, els principis fonamentals de la UE s’han mantingut intactes durant els últims setanta anys. El 2012 la Unió Europea va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau arran de la seva tasca en pro de la pau, la democràcia i els drets humans tant a Europa, com a la resta del món. La UE és la primera unió d’estats del món a qui s’ha atorgat aquest guardó.

1500 1700 1800 1900

1957

2017

70 ANYS DE PAU

GUERRA PAU

QUÈ SIGNIFICA LA UNIÓ EUROPEA PER ALS JOVESTal i com hem dit més amunt, els orígens de la Unió Europea es remunten a principis dels anys 1950 quan els que havien patit les atrocitats de la Segona o fins i tot de la Segona i la Primera Guerres Mundials van establir unes normes bàsiques de convivència. Tots dos conflictes havien causat desenes de milions de víctimes mortals a tot el continent. La idea era evitar futurs enfrontaments mitjançant una estreta col·laboració entre els països i la unió de tots els ciutadans europeus, un projecte molt agosarat si pensem que es tractava d’uns països i d’una gent que no feia gaire que s’havien enfrontat els uns als altres en un greu conflicte bèl·lic.

SOVINT SENTIM A LES NOTÍCIES QUE «BRUSSEL·LES» HA DECIDIT AIXÒ O ALLÒ ALTRE, PERÒ QUÈ ES VOLEM DIR AMB

AIXÒ REALMENT? QUÈ O QUI ÉS EXACTAMENT «BRUSSEL·LES»? EN AQUEST CAPÍTOL FEM UNA BREU PRESENTACIÓ

DE L’ESTRUCTURA DE LA UE. QUINES INSTITUCIONS TÉ LA UE I QUINES SÓN LES SEVES FUNCIONS? QUINES COMPETÈNCIES TENEN AQUESTES INSTITUCIONS?

12

COM FUNCIONA

LA UNIÓ EUROPEA

13

+17+16

+18

Els ciutadans europeus elegeixen directament els diputats al Parlament Europeu

Partit popular europeu (demòcrata-cristians)Aliança progressista dels socialistes i demòcrates del Parlament EuropeuConservadors i reformistes europeusAliança dels demòcrates i liberals per EuropaEsquerra unitària europea/Esquerra verda nòrdicaVerds/Aliança lliure europeaEuropa de la llibertat i de la democràcia directaEuropa de les nacions i de les llibertatsNo inscrits

Qui decideix què a la UEQuan parlem de política, acostumem a referir-nos a persones concretes, com ara al president del govern d’un país o al líder de l’oposició. Això és així perquè qui pren les decisions i qui dissenya les polítiques són persones concretes. I a la UE passa el mateix.Les institucions europees són simplement el lloc on els polítics de tots els estats membres de la UE es reuneixen a negociar i prendre decisions conjuntament. Ara, doncs, passarem revista a les institucions on es prenen la majoria d’aquestes decisions.

BRUSSEL·LES

BÈLGICA

ESTRASBURG

FRANÇA

El Parlament EuropeuEl Parlament Europeu és la veu dels ciutadans dels estats membres de la UE i els seus diputats són elegits directament mitjançant sufragi universal cada cinc anys. L’última convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu és la de la primavera del 2019. L’edat per poder-hi votar són els 18 anys tret d’Àustria, on es pot votar amb 16 anys, i de Grècia, on es pot votar amb 17.Les reunions més importants del Parlament Europeu, conegudes com a «sessions plenàries», se celebren a Estrasburg (França) dotze vegades l’any i a Brussel·les (Bèlgica) cinc vegades l’any. El Parlament té 751 diputats provinents de tots els estats membres.

DIPUTATS AL PARLAMENT EUROPEU

PERÍODES DE SESSIONS/ANY

PERÍODES DE SESSIONS/ ANY

http://www.europarl.europa.eu/portal/es

12

5

12

Com que el nombre de diputats va en funció de la població de cadascun dels estats membres, els més grans tenen més diputats que els petits. Per exemple, Alemanya, el país de la UE amb més habitants, té noranta-sis diputats, però Xipre, Estònia, Luxemburg o Malta només en tenen sis cadascun. Els diputats que comparteixen un mateix ideari polític s’ajunten en grups parlamentaris, o grups polítics com en diuen al Parlament Europeu, en funció d’aquest ideari i no pas en funció de la seva nacionalitat.El Parlament aprova, o «adopta» segons la terminologia de la UE, la legislació europea juntament amb el Consell. Si el Parlament i el Consell no es posen d’acord per aprovar una normativa, o «acte legislatiu» segons la terminologia de la UE, no s’aprova. El Parlament té la facultat d’elegir el president de la Comissió Europea i de donar el seu vist-i-plau als vint-i-vuit membres del seu executiu. A més, el Parlament també té la facultat d’aprovar o de rebutjar el pressupost de la Unió Europea.

LAST EUROPEANELECTIONS

SPRING2014

NEXT EUROPEANELECTIONS

SPRING2019

14

ELS VOSTRES REPRESENTANTS AL PARLAMENT EUROPEULes properes eleccions al Parlament Europeu se celebraran a la primavera del 2019 i, vés a saber, potser aleshores ja hi podreu votar. Els vostres representants s’ajuntaran en grups parlamentaris o grups polítics amb els diputats de la resta d’estats membres per treballar per tots nosaltres. Actualment, el Parlament Europeu té vuit grups parlamentaris o grups polítics. Es necessiten vint-i-cinc diputats per formar un grup parlamentari, que, a més, ha de tenir representants d’almenys una quarta part dels estats membres de la UE. Els diputats només poden formar part d’un sol un grup parlamentari. N’hi ha, però, que no pertanyen a cap; al Parlament Europeu, en comptes de dir-ne «no adscrits», en diuen «no inscrits».

15

Participació dels líders nacionals i de la UE en una cimera europea presidida pel president del Consell

CIMERES L'ANY COM A MÍNIM

4

El Consell de la Unió EuropeaEl Consell de la Unió Europea () representa els governs dels estats membres de la UE. En el Consell es reuneixen els ministres de tots els estats membres de la UE per debatre qüestions relacionades amb la Unió i prendre decisions sobre les polítiques i la legislació de la UE. En funció del tema que s’hi hagi de debatre, s’hi reuneixen uns ministres o d’altres; per exemple, si la reunió té a veure amb la contaminació atmosfèrica, s’hi reuneixen els ministres de medi ambient; si té a veure amb l’atur, s’hi reuneixen els ministres d’ocupació i afers socials.

JA HO SABÍEU? Podeu seguir les reunions del Consell en totes les llengües de la UE en el següent enllaç: video.consilium.europa.eu/en/webcasts

http://www.consilium.europa.eu/es/council-eu/

consilium.europa.eu/en/european-council/

El Consell Europeu El Consell Europeu està format pels presidents o primers ministres dels estats membres de la

UE, que es reuneixen com a mínim quatre vegades l’any. Aquestes reunions acostumen a anomenar-se

«cimeres europees». El Consell Europeu estableix les principals prioritats de la UE i les directrius polítiques

generals. Està dirigit per un president que s’elegeix cada dos anys i mig. El Consell Europeu no és qui

aprova o adopta la legislació de la UE; d’això s’encarreguen el Parlament Europeu i el

Consell de la Unió Europea.

LES VOTACIONS EN EL CONSELLA les reunions del Consell gairebé el 80 % de les propostes legislatives s’aproven per majoria. Cada ministre té dret a emetre un sol vot: a favor, en contra o abstenció. Ara bé, com que el nombre de ciutadans a qui representa varia en funció de la població de cada estat membre, per aprovar una decisió cal una «doble majoria», també coneguda com a «majoria qualificada», és a dir, hi han de votar a favor el 55 % dels estats membres, però hi ha d’estar representada com a mínim el 65 % de la població de la UE

Si desitgeu més informació, obriu l’enllaç europa.eu/!fh76Jm.

El Consell és un dels dos òrgans decisoris de la UE. Sense el Consell i sense els ministres dels estats membres no es pot fer res a la Unió Europea. El Consell pren les seves decisions per majoria i en alguns casos per unanimitat.Els qui estableixen les normes que regulen les votacions del Consell són els estats membres. En alguns temes delicats s’ha decidit de mantenir la unanimitat; per exemple, en matèria de fiscalitat o de seguretat, hi han d’estar d’acord tots els ministres; en d’altres àrees, però, les decisions del Consell es prenen per majoria, com ara el tractament de residus urbans.Cada sis mesos toca dirigir la feina del Consell a un dels estats membres. El 2017 la presidència del Consell li va tocar a Estònia i a Malta, el 2018 a Àustria i Bulgària i el 2019 li toca a Finlàndia i a Romania.

28Estats membresMínim de «sís» necessaris: 55 % = 16

SÍ……

NO……

ABSTENCIÓ……

MAJORIA SIMPLE TOTAL =

PoblacióMínim de «sís» necessaris: 65 %

Calculadora de votació

MALTA TÉ EL 0,09 % DE LA POBLACIÓ DE LA UE

ALEMANYA TÉ EL 16,06 % DE LA POBLACIÓ DE LA UE

16

MAJORIA SIMPLE / DOBLE MAJORIA O MAJORIA QUALIFICADA

La Comissió Europea és l’executiu europeu i està formada per vint-i-vuit membres: un president i vint-i-set comissaris (inclosos els

vicepresidents). El president és proposat pel Consell Europeu i el Parlament Europeu el nomena de manera

oficial per un període de cinc anys. Hi ha un comissari per cada estat membre. Els comissaris també són proposats

pels seus governs i nomenats pel Parlament Europeu per un període de cinc anys. Els comissaris no representen

les opinions del seu estat membre d’origen, sinó els interessos comuns de la UE. Cada membre

o comissari de la Comissió Europea és responsable d’un àrea concreta, com ara

l’energia, l’economia o el comerç.

La Comissió Europea és l'«òrgan executiu» de la UE

A la Comissió Europea li pertoca proposar actes legislatius i programes que vagin en interès general

de tota la UE. Abans de fer cap proposta, la Comissió ha de demanar l’opinió dels parlaments

nacionals, dels governs dels estats membres, dels grups d’interès, dels experts i de la població

en general, a qui convida a formular les seves observacions mitjançant consultes per Internet.

Al Parlament Europeu i al Consell els pertoca studiar amb tot detall les propostes de la

Comissió. Són aquestes dues institucions les que han d’aprovar o adoptar la legislació de la

UE. A més, poden modificar les propostes de la Comissió o rebutjar-les.

La Comissió Europea és l’«òrgan executiu» de la UE. En gestiona les polítiques i el pressupost

i garanteix que els estats membres apliquin correctament la legislació de la UE.

La Comissió Europea

https://ec.europa.eu/commission/index_es

17

COMPROVA QUE

S'APLIQUIEL DRETDE LA UEPRESENTA LES

PROPOSTES D'ACTES LEGISLATIUS DE LA UE

GESTIONA EL PRESSUPOST

COMPROVA QUE

S'APLIQUIEL DRETDE LA UEPRESENTA LES

PROPOSTES D'ACTES LEGISLATIUS DE LA UE

GESTIONA EL PRESSUPOST

COMPROVA QUE

S'APLIQUIEL DRETDE LA UEPRESENTA LES

PROPOSTES D'ACTES LEGISLATIUS DE LA UE

GESTIONA EL PRESSUPOST

18

També

podeu fer una visita a les

institucions de la UE: Parlament Europeu,

Consell i Consell Europeu o Comissió

Europea.

JA HO SABÍEU?Els que duen a terme les tasques i la feina diària de la Comissió són els seus funcionaris o personal contractat, els experts, els traductors, els intèrprets i els assistents. Els funcionaris de la Comissió i el personal d’altres institucions de la UE són contractats a través de l’Oficina europea de selecció de personal: epso.europa.eu

Els funcionaris han de ser ciutadans dels estats membres de la UE i són seleccionats mitjançant una oposició. A la Comissió Europea hi treballen unes 33 000 persones. Aquesta xifra pot semblar molt alta, però de fet està molt per sota del personal de la majoria dels grans ajuntaments europeus.Si penseu que us pot interessar aquest perfil professional, podeu començar fent-hi unes pràctiques. Només cal que tingueu un grau universitari. Obriu aquest enllaç si hi esteu interessats: europa.eu/!Vt94my

europa.eu/!bG46MY

PERSONES

A LA COMISSIÓ EUROPEA

TREBALLEN

33 000

JA HO SABÍEU? PODEU VISITAR

LES INSTITUCIONS EUROPEES

europarl.europa.eu/visiting/es

cons

iliu

m.e

urop

a.eu

/es/

cont

act/

visi

ts

19

El Tribunal de Justícia de la Unió EuropeaAquests últims seixanta anys els estats membres de la UE han aprovat una gran quantitat d’actes legislatius. És lògic que hi hagi diferents punts de vista sobre la interpretació d’aquests actes legislatius a l’hora d’aplicar-los a cada estat membre. Per tant, si un tribunal nacional té dubtes sobre la interpretació d’un acte legislatiu de la UE, pot demanar un aclariment o («qüestió prejudicial») al Tribunal de Justícia. A més, si un estat membre aplica de manera incorrecta la legislació de la UE, la Comissió o qualsevol estat membre poden denunciar el cas al Tribunal de Justícia. El Tribunal de Justícia té la seva seu a Luxemburg i està constituït per un jutge de cadascun dels estats membres. El Tribunal de Justícia garanteix que la legislació de la UE sigui interpretada i aplicada de la mateixa manera a tots els estats membres. Si desitgeu més informació, consulteu el web curia.europa.eu

A més de les institucions de les quals ja us hem parlat, pot ser que també hàgiu sentit a parlar d’aquests altres òrgans o institucions de la UE.

§ Banc central europeu: www.ecb.europa.eu

§ Tribunal de comptes europeu: eca.europa.eu

§ Servei europeu d’acció exterior: eeas.europa.eu

§ Comitè econòmic i social europeu: eesc.europa.eu

§ Comitè europeu de les regions: cor.europa.eu

§ Banc europeu d’inversions: eib.europa.eu

§ Defensor del poble europeu: ombudsman.europa.eu

§ Supervisor europeu de protecció de dades: edps.europa.eu/

Si desitgeu més informació, consulteu

el web europa.eu/!NX37Dd

EL PROCEDIMENT LEGISLATIU A LA UEEl procediment més comú per aprovar la legislació de la UE és el «procediment legislatiu ordinari», mitjançant el qual es fan propostes legislatives que posteriorment s’estudien com a mínim tres vegades en les anomenades «lectures». Si no s’hi arriba a cap acord, es retira la proposta.

En les tres lectures intervenen principalment tres institucions: el Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea.

Líders de la UE en una reunió amb

els Estats Units,Maig del 2017

20

Votar a les eleccions generalsdel vostre estat membre

Votara les eleccionsal Parlament

Europeu

permet elegir

el governdel vostre

estat membre.

És membre del Consell Europeu el

cap d’estat o de govern del vostre

estat membre.

A les reunions del Consell els qui prenen les decisions són

els ministres de cada ram del vostre estat membre.

els vostres diputats al Parlament Europeu, que

formen grups parlamentaris amb els diputats de la resta

d’estats membres.

Upermet elegir

UI I

Participació ciutadanaCom a ciutadans europeus, podeu influir en les polítiques de la UE mitjançant diverses vies.En primer lloc, podeu votar a les eleccions generals del vostre estat membre; generalment, el partit guanyador és el que acostuma a formar govern. Els ministres del govern que es formi representaran el vostre estat membre en el Consell de la Unió Europea, que, com ja hem dit, té un paper molt important a l’hora d’elaborar la legislació de la UE.En segon lloc, també podeu votar a les eleccions al Parlament Europeu: el Parlament Europeu té un paper igualment important a l’hora d’elaborar la legislació de la UE i, per tant, el vostre vot permet que el Parlament Europeu pugui prendre decisions sobre la legislació que se li proposi. Normalment, el grup parlamentari majoritari del Parlament Europeu és el que decideix qui serà president de la Comissió Europea i, per tant, el vostre vot també influeix en aquesta decisió.

En tercer lloc, com a ciutadans europeus, podeu expressar la vostra opinió mitjançant consultes públiques per Internet. Abans de presentar cap nova proposta legislativa i al llarg de tot el procés d’adopció de les decisions, la Comissió Europea acostuma a consultar l’opinió dels ciutadans i dels més interessats o afectats.

Si voleu saber més coses sobre la

manera d’influir en les polítiques de la

UE, consulteu el web europa.eu/!pP63DG

21

JA HO SABÍEU?Hi ha representants de la Comissió Europea la feina dels quals és escoltar-vos i enraonar amb vosaltres en el vostre estat membre. Sempre podeu donar la vostra opinió o simplement trobar la informació que necessiteu sobre la UE en la vostra llengua a les representacions de la Comissió Europea que hi ha a cada estat membre o directament en els centres d’informació Europe Direct. En trobareu les dades de contacte al final d'aquesta publicació.

En quart lloc, sempre podeu opinar sobre l’actualitat a la Unió Europea a través dels nombrosos diàlegs amb els ciutadans que se celebren a la UE. Aquests diàlegs són una oportunitat per debatre qüestions europees amb els comissaris i altres representants europeus d’alt nivell. En el següent enllaç podeu consultar si se n’ha celebrat cap recentment, de diàleg prop de vosaltres, o si se n’organitzarà algun d’aquí a poc temps: europa.eu/!CM89Vn

Finalment, els ciutadans de la UE sempre poden engegar o donar suport a una iniciativa ciutadana europea (europa.eu/!JC69Xw). A la pràctica, això significa que qualsevol persona pot demanar a la Comissió Europea que proposi una normativa sobre una qüestió concreta que estigui inclosa entre les competències de la UE, com ara el medi ambient, l’agricultura o el transport. Per engegar una iniciativa ciutadana europea es necessiten un milió de signatures, és a dir, només el 0,2 % de la població de la UE, de ciutadans de com a mínim set estats membres de la UE.

Logotip de la Iniciativa ciutadana europea

22

COM A CIUTADANS EUROPEUS, GAUDIM DE MOLTES COSES QUE DONEM PER DESCOMPTADES, COM ARA LA PAU, FORMAR PART DE L’ECONOMIA MÉS GRAN DEL MÓN O PODER VIATJAR I VIURE

LLIUREMENT A D’ALTRES ESTATS MEMBRES DE LA UE. VAL A DIR, PERÒ, QUE TAMBÉ GAUDIM D’AVANTATGES QUE NO SÓN TAN

EVIDENTS, PERÒ QUE SÓN FONAMENTALS. EN AQUEST CAPÍTOL ANALITZEM ALGUNS EXEMPLES QUE DEMOSTREN COM N’ÉS

D’IMPORTANT LA PERTINENÇA DELS CIUTADANS A LA UE.

QUINA IMPORTÀNCIA

TÉ LA UNIÓ EUROPEA EN EL NOSTRE DIA A DIA

2322

La UE no ho pot abastar tot ni tampoc és aquest el seu objectiu ni ho ha estat mai. Les competències de la UE estan clarament definides i delimitades en els tractats de la UE. El principi general és que la UE únicament hauria d’actuar sempre que es pugui assolir més bé un objectiu concret a nivell de la UE que no pas a nivell nacional, regional o local. Si mai us heu demanat què fa exactament la UE per nosaltres, tot seguit us expliquem algunes de les fites aconseguides fins ara.

Viatjar de manera fàcil i segura a tot arreu de la UE

Viatjar per Europa és ara molt més fàcil que no pas abans. La majoria dels estats membres de la UE i alguns països que no pertanyen a la Unió han suprimit els controls fronterers que

tenien entre ells i han signat l’anomenat acord de Schengen, el nom del qual fa referència a la localitat luxemburguesa on es va

signar el 1985 el primer acord per suprimir els controls fronterers.Com a ciutadans europeus que sou, podeu viatjar lliurement

pels vint-i-sis països que formen part de l’espai Schengen: vint-i-dos estats membres de la UE (Alemanya, Àustria, Bèlgica,

Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg,

Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Txèquia i Suècia), a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Irlanda i el Regne

Unit van triar no formar-ne part, de l’espai Schengen, i Bulgària, Xipre, Croàcia i Romania encara no s’hi han pogut afegir. Això

sí, recordeu que per entrar a països que no pertanyen a l’espai Schengen o per tornar-vos-en al vostre país després d’haver-los visitat, haureu de disposar d’un passaport o d’una targeta

d’identitat no caducada.

LUXEMBURG

FRANÇAALEMANYA

24

Tots els ciutadans de la UE gaudeixen dels següents avantatges arreu de la UE:

§ si viatgen amb avió, tren, vaixell, autobús o autocar, els ciutadans de la UE estan emparats pels drets dels passatgers; fins i tot en alguns casos tenen dret a cobrar una indemnització si cancel·len el seu vol;

§ si han contractat un paquet vacacional, la llei també empara els ciutadans de la UE i, per tant, l’empresa amb la qual hagin contractat el paquet està obligada, per exemple, a tramitar les seves queixes o reclamacions si, posem per cas, l’hotel en el qual els hagin allotjat és de categoria inferior a la contractada;

§ també estan emparats per la llei els ciutadans de la UE en cas de fallida d’un operador turístic o d’una companyia aèria;

§ i, si es troben en un país que no pertany a la UE on el seu estat membre no hi té cap representació diplomàtica, els ciutadans de la UE també poden adreçar-se al consolat o ambaixada de qualsevol altre estat membre i demanar-hi ajuda en cas que, per exemple, hagin perdut documents importants o hagin tingut un accident greu.

Estudiar, formar-vos i treballar a tot arreu de la UEGràcies a l’existència de la UE, els joves poden desplaçar-se lliurement d’un estat membre de la UE a un altre. D’això se’n diu dret a la lliure circulació.Per tant, com a ciutadans de la UE teniu dret a:

§ formar-vos i estudiar a qualsevol estat membre de la UE en les mateixes condicions que els ciutadans d’aquest estat

§ i treballar a tot arreu de la UE i beneficiar-vos de les oportunitats que ofereix un enorme mercat de treball que abasta tota la UE.

JA HO SABÍEU?Podeu assabentar-vos dels vostres drets com a passatgers de la UE en qualsevol moment i a qualsevol lloc; només cal que us descarregueu aquesta aplicació: europa.eu/!Fk66KJ

25

Erasmus+És probable que ja hàgiu sentit a parlar del programa

Erasmus+ o que en sentiu a parlar ben aviat (http://ec.europa.eu/programmes/erasmus-plus/node_es).

Aquest programa de la UE ajuda els joves a fer una estada a l’estranger. Els estudiants reben suport financer

i organitzatiu per fer una estada en una universitat europea. El sistema europeu de qualificacions permet que les notes obtingudes a l’estranger puguin ser reconegudes en el país

d’origen de l’estudiant.Les universitats poden formar associacions amb d’altres

universitats o centres educatius d’altres estats membres de la UE. La majoria d’aquestes associacions han d’incloure

com a mínim tres centre educatius de tres països diferents. Demaneu al vostre professor o tutor que us informi de les oportunitats que ofereixen aquestes «associacions

estratègiques» sota l’aixopluc del programa Erasmus+.També podríeu decidir de fer unes pràctiques a l’estranger. Cada any hi ha un gran nombre de joves de la UE que fan

una part del seu període de pràctiques en un altre estat membre de la UE. El programa funciona en associació amb empreses i institucions que fan publicitat dels projectes en

els quals poden participar els joves.

JA HO SABÍEU?Per ajudar els joves de la UE a trobar feina, la Comissió ha creat EURES, el web europeu de la mobilitat professional (www.yourfirsteuresjob.eu/en/home), que permet que els joves d’entre 18 i 35 anys de la UE, Islàndia i Noruega puguin trobar feina o un període de pràctiques o d’aprenentatge a d’altres països europeus; a més, aquest web també ajuda els empresaris a trobar i contractar treballadors d’altres països europeus amb els quals cobrir els llocs de treball que tinguin vacants a les seves empreses.

JA HO SABÍEU?D’ençà del 1987, quan es va engegar el primer programa Erasmus, hi han participat més de 5 milions de joves. Descobriu més coses sobre el programa Erasmus+ en aquest enllaç ec.europa.eu/programmes/erasmus-plus

26

La Garantia juvenilHi ha molts joves que no tenen les competències ni les qualificacions que actualment demanen els empresaris. Mitjançant el programa Garantia juvenil (europa.eu/!vb63ug), la UE ajuda els joves a adquirir les competències laborals que necessiten els empresaris. Aquesta ajuda pot consistir en una formació a la feina o en un assessorament professional individualitzat.

El Cos europeu de solidaritatLa UE ha engegat una nova iniciativa adreçada als joves que vulguin fer una contribució a la societat i aportar-hi la seva solidaritat. El Cos europeu de solidaritat permet que els joves europeus d’entre 18 i 30 anys puguin participar en una àmplia gamma d’activitats solidàries fent de voluntari o fent alguna feina. A més, aquest pot ser un bon punt de partida perquè molts joves trobin feina.Hi voldríeu participar? En el següent web disposeu de més informació sobre aquesta iniciativa, hi trobareu totes les ofertes en matèria de formació i de suport lingüístic i financer i la manera d’apuntar-vos-hi: europa.eu/youth/solidarity_es

MIREU EL VÍDEO http://europa.eu/!vb63ug

27

Lliure circulació de mercaderies, serveis i capitals a la UEGràcies al mercat únic de la UE, no només són les persones les que poden circular lliurement per la UE, sinó també les mercaderies, els serveis i els capitals. Quan diem «capitals», no només estem parlant de «diners». També cal incloure-hi les inversions, els préstecs, el crèdit o qualsevol altra operació duta a terme amb una entitat financera. Això permet que les empreses europees puguin fer negocis a més d’un estat membre i competir a nivell mundial. D’aquesta manera les empreses, independentment del seu volum, tenen accés als mercats nacionals de tots els estats membres de la UE i, per tant, a 510 milions de possibles consumidors. Com ens beneficia a tots nosaltres aquesta situació? Doncs, a més competència, preus més baixos i, també, més oferta de productes i serveis.

28

Assistència sanitària i seguretat dels

productes a la UESi us poseu malalts o teniu un accident en un altre estat membre, com a ciutadans de la UE

teniu dret a rebre-hi l’assistència sanitària pública que necessiteu en les mateixes condicions que

qualsevol ciutadà de l’estat membre on us trobeu. Abans de viatjar a l’estranger, demaneu a la

Seguretat Social la targeta sanitària europea.Els ciutadans de la UE també disposem d’uns

aliments de gran qualitat, correctament etiquetats i segurs. La UE té algunes de

les normes de seguretat alimentària més estrictes del món i imposa controls obligatoris tot al llarg de la cadena agroalimentària per garantir que

plantes i animals estiguin sans, que els productes alimentaris i els

pinsos siguin segurs i que tot estigui correctament etiquetat.

JA HO SABÍEU?

La UE disposa d’un sistema d’alerta ràpida per informar de la perillositat dels productes no alimentaris que facilita l’intercanvi ràpid d’informació entre la Comissió Europea i les administracions nacionals de trenta-un països pel que fa als productes perillosos que es detectin en el mercat. Si un fabricant o un distribuïdor descobreix que un dels productes que ven és perillós, n’ha d’informar l’administració nacional competent. Si en voleu saber més coses, consulteu el web europa.eu/!Ku94nH

ETIQUETES EUROPEESLa legislació de la UE inclou normes molt estrictes sobre l’etiquetatge de determinats productes, com ara els aliments, les begudes o els cosmètics, per protegir la salut i la seguretat dels consumidors i ajudar-los a triar correctament. Sense un etiquetatge adequat, no pot comercialitzar-se cap producte.

29

JA HO SABÍEU?Des del 2007 els preus de la

itinerància (roaming) han anat baixant més d’un 90 %, però és que, a més, des del mes de juny

del 2017 el programa «Itinerància com a casa» gairebé ha suprimit

les tarifes de la itinerància i ja permet que els europeus paguin el mateix que en el seu estat membre d’origen independentment del lloc

de la UE on es trobin.

Els drets dels consumidors a la UEA l’hora de comprar sigui el que sigui a qualsevol estat membre de la UE, heu de saber que estem protegits per tota una sèrie de normatives: per exemple, els consumidors europeus gaudim d’una garantia mínima de dos anys a l’hora de comprar qualsevol producte a la UE, com ara, posem per cas, un dispositiu electrònic; això vol dir, per exemple, que si se us espatlla el mòbil abans no faci un any que l’hàgiu comprat, us l’han de poder arreglar o substituir gratis independentment de l’estat membre on l’hàgiu comprat.A més, des del 2015 els consumidors europeus també disposem d’una normativa que ens protegeix a l’hora de comprar res per Internet; aquesta normativa:

§ estableix un termini de catorze dies perquè puguem tornar els productes que hàgim comprat a distància, sigui per Internet o per telèfon;

§ prohibeix qualsevol càrrec ocult i no desitjat a l’hora de comprar per Internet § i prohibeix que hi hagi cap casella prèviament marcada a cap web perquè això

confon els consumidors i els empeny a demanar sense adonar-se’n prestacions no desitjades a l’hora, per exemple, de contractar una assegurança de viatge o llogar un vehicle.

Telecomunicacions de qualitatMolts de nosaltres fem servir telèfons intel·ligents i tauletes. Com a ciutadans de la UE podem:

§ disposar d’un servei de telecomunicacions fixes d’una qualitat raonable a preus assequibles independentment de l’estat membre on vivim;

§ comparar preus i comprar a tot arreu de la UE perquè la informació sobre preus i tarifes que les empreses anuncien en els seus webs ha de ser transparent i ha d’estar actualitzada;

§ canviar d’operador de telecomunicacions en només un dia mantenint, però, el mateix número de telèfon;

§ i fer servir el nostre telèfon a qualsevol lloc de la UE de la mateixa manera que si fóssim en el nostre país.

JA HO SABÍEU?Què faríeu si compréssiu un televisor de plasma i no us arribés a casa? O si compréssiu un producte en un altre estat membre i resultés que és defectuós? Doncs ara ja podeu aconseguir que us en tornin els diners. Des del mes de juliol del 2017 els consumidors individuals i les petites empreses poden demanar que els tornin els diners corresponents a pagaments transfronterers de fins a 5 000 euros mitjançant el procediment europeu per reclamar petites quantitats de diners que expliquem en aquest enllaç europa.eu/!fp68bj

30

L’euro, una moneda comuna a dinou estats membresEl 2002 es van introduir els bitllets i les monedes d’euro a dotze estats membres de la UE, però ara ja són dinou els estats que han substituït les seves monedes nacionals per l’euro. Més de 337 milions de ciutadans de la UE, és a dir, dos terços dels ciutadans de la UE fan servir l’euro cada dia.L’ús d’una moneda comuna per dur a terme operacions comercials en un mercat únic que abasta molts estats membres presenta molts avantatges. En primer lloc, els consumidors poden comparar preus en el seu estat membre, a l’estranger i a Internet amb molta més facilitat; en segon lloc, les empreses poden calcular preus i cobrar als seus clients en una mateixa moneda sense haver de patir els riscos que comporten les fluctuacions dels tipus de canvi i, en tercer lloc, l’eliminació del cost de les transaccions facilita l’estabilitat dels preus.

SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'EURO, PODEU MIRAR EL VÍDEO http://europa.eu/!WT99gp

Dins de l'euro

JA HO SABÍEU?

En una de les cares de les monedes d’euro apareix el mapa d’Europa i a l’altra un disseny que varia en funció

de cada estat membre. Reconeixeu el símbol d’aquesta moneda de 2 euros? Sabríeu dir

d’on és?

31

JA HO SABÍEU?El 2017 el pressupost de la UE va ser de 157 000 milions d’euros, és a dir, una xifra que representa gairebé l’1 % del valor total de tots els béns i serveis produïts a la UE.La majoria del diners de la UE (el 94 %) es destinen a projectes i programes adreçats a estudiants, investigadors, agricultors, empreses, entitats, ciutats i regions de tota la UE. També s’hi finança el desenvolupament de països que no pertanyen a la UE. I gairebé el 6 % es gasta en administració.

Els ajuts de la UE a la vostra regió

Els estats membres i les regions de la UE no només tenen dimensions diferents, sinó també nivells de riquesa força

diversos. Al llarg dels anys han rebut finançament de la UE milers de projectes. Tots els estats membres se n’han

beneficiat i això ha millorat la qualitat de vida dels ciutadans, ha fomentat el creixement econòmic i ha impulsat la creació

de llocs de treball.La gent no sempre està al cas dels projectes que finança

o ha finançat la UE a prop seu. Val a dir, però, que els projectes finançats per la UE han creat milions de llocs de

treball, han permès la construcció de milers de quilòmetres de xarxes de transport, xarxes energètiques i xarxes de

banda ampla, han generat inversions en recerca i innovació, han protegit el patrimoni cultural i un munt d’indrets de

gran bellesa natural i han permès fer moltíssimes coses més.Feu un cop d’ull a aquest parell de webs i hi veureu alguns

exemples dels projectes que han rebut finançament de la UE en el vostre país. Hi comprovareu que la UE

està molt més a prop de vosaltres d’allò que us pensàveu: europa.eu/!Tt44tv i europa.eu/!wC93kF

PRESSUPOST DE LA UE

PER AL 2017

MILIONS D'EUROS

157 000

EN ADMINISTRACIÓ

6 %NOMÉS ES GASTA EL

32

LA UE EN EL NOSTRE DIA A DIAA continuació, figuren deu exemples de la influència que té la UE en el nostre dia a dia

Podeu viatjar, estudiar, treballar i viure en qualsevol país de la UE. Tothom pot

triar l’estat membre on viure o treballar. La lliure circulació de persones és una realitat gràcies al mercat únic de la UE.

La UE ha suprimit les barreres al lliure comerç entre els estats membres. Això

significa que podeu produir, vendre i comprar mercaderies a qualsevol lloc de

la UE. També significa que els consumidors tenen una més gran tria de productes a uns

preus molt més econòmics.

Si esteu de viatge en un altre estat membre de la UE, us podeu posar malalts o hi podeu tenir un accident. Com a ciutadans de la UE, teniu dret a rebre assistència sanitària sense haver

d’esperar a tornar al vostre país. Amb la targeta sanitària europea, rebreu assistència sanitària pública a l’estranger i pagareu el mateix que la

gent de l’estat membre on us estigueu.

Ara viatjar amb avió és molt més econòmic que no pas abans. La UE ha posat terme als

monopolis nacionals i ha permès la competència en el sector aeronàutic. Ara hi ha més ciutats que

tenen aeroports i més vols directes entre elles. A més, s’han enfortit els drets dels passatgers.

Ara viatjar per Europa és molt senzill. L’acord de Schengen ha eliminat els

controls fronterers entre la majoria dels països europeus i, per tant, podem passar

la majoria de les fronteres interiors de la UE sense haver d’ensenyar el passaport.

5

1

33

En els últim anys s’han reduit força les tarifes per l’ús del mòbil i de dispositius

electrònics a l’estranger. La normativa de la UE hi ha imposat un límit i ha impulsat

una disminució molt important d’aquestes tarifes (més del 90 % des del 2007). A més,

el mes de juny del 2017 es van suprimir les tarifes d’itinerància, la qual cosa

significa que ara, quan feu servir el mòbil a l’estranger, pagareu el mateix que en el

vostre país.

L’actual període de garantia mínim dels productes de consum com ara els

dispositius electrònics és de dos anys. Això significa, per exemple, que si se us espatlla

el mòbil abans no faci un any que l’hàgiu comprat, us el poden arreglar o substituir

per un altre gratis independentment de l’estat membre de la UE on l’hàgiu comprat.

La legislació de la UE ens empara quan encarreguem o comprem qualsevol cosa

per Internet. Per exemple, si feu una subscripció, signeu un contracte o feu una compra per Internet, disposeu de catorze

dies per canviar d’opinió, cancel·lar la comanda o tornar el producte.

Si voleu ser uns consumidors amb consciència ecològica, l’etiqueta energètica de la UE us

ajudarà a triar. Hi ha molts productes, com ara les bombetes, les rentadores, les neveres o els televisors que porten l’etiqueta energètica de la

UE. Això fa més fàcil identificar els productes que fan un ús més eficient de l’energia i que

reben la clasificació A+++.

A la UE gaudim d’unes aigües de bany netes i d’aigua potable de qualitat. La contaminació

ambiental no té fronteres i, per tant, gaudir d’un aire i d’una aigua nets és molt important. La UE ha imposat uns límits a la contaminació de l’aire

i de l’aigua aplicables a tot el territori que els estats membres de la UE han de fer complir.

8

9

10

6

7ANYS

34

LA UNIÓ EUROPEA JA HA ASSOLIT LA FITA PER A LA QUAL VA SER CREADA: MANTENIR LA PAU ENTRE ELS SEUS MEMBRES DES

DE FA MÉS DE 60 ANYS. PERÒ ARA CAP A ON ANEM? EN AQUEST CAPÍTOL US EXPLICAREM COM S’HO FA LA UE PER FER FRONT ALS REPTES ACTUALS I QUINES SÓN LES SEVES PRIORITATS

PLANS DE FUTUR DE LA UE

3534

Actualment, la UE ha de fer front a reptes mai vistos en matèria de desocupació, migració, canvi climàtic i terrorisme,

entre d’altres. Molts ciutadans han perdut la confiança en els polítics. Fins i tot, alguns dels èxits més importants de la integració europea, com ara la lliure circulació de persones,

són objecte de controvèrsia.Per fer front a aquests reptes, el president de la Comissió

Europea Jean-Claude Juncker va presentar el 2014 un programa polític per donar una nova empenta a Europa.

Basant-se en les competències que els tractats atorguen a la UE, el president Juncker va establir deu prioritats

fonamentals en les quals havia de centrar-se la UE per fer un salt endavant. A continuació, us explicarem quines són

aquestes prioritats.Apart de donar una empenta a aquestes deu prioritats, la

Comissió Europea ha dut a terme una consulta per convidar els governs de la UE, la societat civil, els interessats i tots els

ciutadans a reflexionar sobre el futur d’Europa.

«Els nostres fills es mereixen una Europea que preservi el seu estil de vida, que els defensi i que els protegeixi. És arribada l’hora que nosaltres, els ciutadans, les institucions europees i els governs assumim, tots plegats, la responsabilitat de construir aquesta Europa i de construir-la tots junts».

En aquest web disposeu de més

informació europa.eu/!wC97Bp

Jean-Claude JunCker, President de la Comissió Europea Discurs sobre l’estat de la Unió del 2016

LES

PRIORITATSDE LA UE

36

1. Ocupació, creixement i inversióEuropa està sortint de la pitjor crisi econòmica i financera que ha patit mai des de la dècada del 1930. Arran d’aquesta crisi, a la UE s’han perdut molts llocs de treball i s’hi han fet molt poques inversions. La màxima prioritat de la UE és aconseguir que Europa recuperi un bon ritme de creixement i creï molts llocs de treball, especialment per als joves, sense haver de generar, però, més deute.El 2015 la UE va crear el Fons europeu d’inversions estratègiques. Aquest fons, creat amb un pressupost inicial de 21 000 milions d’euros amb la garantia de la UE, ha atret inversors públics i privats que estan invertint de manera estratègica allà on més es necessiten les inversions. Aquestes inversions, que s’espera que en un període de tres anys superin els 315 000 milions d’euros, s’han de concentrar especialment en infraestructures, innovació, petites empreses i empreses emergents. El pla d’inversions ja està donant resultats. Durant els primers divuit mesos va generar una inversió de 138 300 milions d’euros a vint-i-set estats membres i es van aprovar nombrosos projectes que han permès crear més de 100 000 nous llocs de treball. Vistos els resultats concrets d’aquest fons, el mes de setembre del 2016 la Comissió Europea va proposar de prorrogar-lo fins a final del 2020 i incrementar-ne l’objectiu d’inversió total fins als 500 000 milions d’euros.

Per saber-ne més coses, obriu aquest

enllaç europa.eu/!Vb77ut.

37

2. Mercat únic digitalInternet i les tecnologies digitals estan transformant el món. És força probable que per mirar pel·lícules, comprar o estudiar feu servir Internet, però encara que tot això us funcioni perfectament en el vostre país, pot ser que no hi pugueu accedir en un altre estat membre. Les barreres digitals que hi ha entre un estat membre i un altre impedeixen que els ciutadans puguin aprofitar les oportunitats que ofereix Internet a l’hora de comprar productes o contractar serveis a l’estranger: només un 15 % dels europeus compren per Internet a d’altres estats membres de la UE.Tot i així, és probable que a partir d’ara aquest percentatge comenci a enfilar-se perquè la UE està preparant un seguit de normatives que ajudaran els consumidors i les empreses a comprar i vendre productes i serveis per Internet a tots i cadascun dels estats membres amb la mateixa facilitat amb què ho fan en el seu país.Això no obstant, no tots els ciutadans ni totes les empreses tenen accés a una connexió ràpida a Internet. Per tant, la UE està fent molts esforços per millorar les infraestructures digitals i vol facilitar que tothom tingui una connexió a Internet d’alta velocitat, inclosa la gent que viu a àrees remotes o rurals. Precisament, el 2015 el president Juncker va anunciar un pla de 120 milions d’euros per instal·lar abans no acabi el 2020 wifi gratuït a parcs, places, biblioteques i edificis públics de tots els pobles i ciutats de la UE i ja hem fet molts progressos en aquest sentit.

Per saber-ne més coses, obriu aquest

enllaç europa.eu/!ck99dW

JA HO SABÍEU?La geolocalització és un aspecte fonamental de l’actual revolució digital. La UE ha invertit molts diners en la creació del seu propi sistema global de navegació per satèl·lit anomenat Galileu, que millorarà el nivell de precisió de la geolocalització i permetrà oferir més serveis innovadors que podrien transformar el nostre dia a dia, com ara cotxes autònoms o millors xarxes de transport urbà. En aquests moments, la constel·lació Galileu té divuit satèl·lits en òrbita i ha començat a oferir els seus serveis a administracions públiques, empreses i ciutadans. Segons les previsions, tota la constel·lació tindrà un total de trenta satèl·lits i estarà enllestida pels volts del 2020. Cap país europeu hauria pogut fer-ho tot sol.

38

Per saber-ne més coses, obriu aquest

enllaç europa.eu/!jN48TP

JA HO SABÍEU?

El 20 % del pressupost de la UE es dedica a projectes relacionats amb el clima.

A més, com a mínim el 40 % del Fons europeu d’inversions

estratègiques dóna suport a projectes que contribueixen

a lluitar contra el canvi climàtic.

3. Unió energètica i lluita contra el canvi climàticTots els ciutadans de la UE haurien de tenir accés a una energia segura, sostenible, assequible i competitiva i un dels més grans reptes del sistema energètic europeu és fer-ho possible. Tot i així, en un moment en què el clima mundial està canviant i l’atmosfera de la Terra s’està escalfant, la UE és el més gran importador d’energia del món (importa el 53 % de la seva energia), el 75 % de les llars europees fan servir l’energia d’una manera ineficient i a Europa el preu de l’electricitat a l’engròs és un 30 % més alt que als Estats Units.Per posar-hi remei, la UE s’ha fixat amb vista al 2030 uns objectius molt ambiciosos pel que fa a la política energètica i a la política de lluita contra el canvi climàtic, és a saber:

§ una reducció del 40 % dels gasos d’efecte hivernacle; § un augment del percentatge d’ús d’energies renovables (eòlica, solar

i biocombustibles) que arribi fins al 27 % § i una reducció del 27 % de l’ús d’energia.

Tot i així, la UE no pot fer front al canvi climàtic tota sola i està treballant per impulsar una acció a nivell mundial a través de les Nacions Unides i d’altres fòrums internacionals. El 2015 a la conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic celebrada a París es va atènyer per primera vegada un acord mundial per lluitar contra el canvi climàtic. La UE hi va tenir un paper clau per aconseguir-ho.

39

4. Mercat interiorEl mercat únic és un dels més grans èxits de la UE. Permet que la gent, les mercaderies, els serveis i els capitals circulin lliurament per Europa, ofereix moltes oportunitats a professionals i empreses, i als consumidors una més gran varietat de productes i serveis on triar i uns preus més econòmics. A més, també permet que la gent pugui viatjar, viure, treballar o estudiar allà on vulgui de la UE.Malgrat l’èxit del mercat únic, els seus beneficis no sempre esdevenen realitat sigui pel desconeixement que se’n té o pel fet que no s’aplica correctament la normativa o bé perquè apareixen factors que ho impedeixen.La UE ha decidit enllestir el mercat interior de productes i serveis per fer-ne un espai on les empreses i la indústria puguin créixer i alhora expandir-se en el mercat mundial. Per aconseguir aquest objectiu, la Comissió Europea està duent a terme els projectes següents:

§ crear una «unió de mercats de capitals» que faciliti l’obtenció de capital per part de les petites empreses i faci d’Europa un lloc més atractiu per invertir-hi;

§ encoratjar els treballadors perquè acceptin feines a d’altres estats membres de la UE i hi cobreixin totes les necessitats laborals;

§ millorar els aspectes socials § i lluitar contra el frau i l’evasió fiscals.

Per saber-ne més coses, obriu aquest

enllaç europa.eu/!ww63Qq.

40

5. Una unió econòmica i monetària més justa i més completaLa unió econòmica i monetària és un pas d’una gran importància a l’hora d’apropar les economies europees entre elles. Fa que hi sigui molt més fàcil treballar i fer negocis junts perquè s'hi hagin entreteixit les polítiques econòmiques i fiscals de tota la UE, tots els agents poden fer-hi operacions comercials amb una mateixa política monetària i la majoria dels estats membres fan servir una moneda única i comuna: l’euro.Quan va esclatar la crisi econòmica mundial, la UE i els seus vint-i-vuit estats membres van haver de prendre unes mesures sense precedents per protegir les seves economies. Aquestes mesures van ser molt dures per als ciutadans i no sempre es van tenir en compte les repercussions que podien tenir en la vida de la gent. Ara la UE ha après la lliçó i vol enllestir d’una vegada la unió econòmica i monetària per ajudar la gent més desfavorida i crear més llocs de treball. L’objectiu és garantir l’estabilitat de l’euro, millorar les finances públiques i reactivar el diàleg social.

Per saber-ne més coses, obriu aquests

enllaços europa.eu/!jW98RX i europa.eu/

!Rc63QY

41

Per saber-ne més coses, obriu aquest enllaç europa.eu/!Rc63QY

EL PILAR EUROPEU DE DRETS SOCIALSLa Comissió Europea ha proposat d’enfortir els aspectes socials de la Unió Europea. Amb el «pilar europeu de drets socials» presentat el mes d’abril del 2017 la Comissió Europea vol protegir els ciutadans europeus amb més drets i més eficaços, articulats a l’entorn de tres capítols: igualtat d’oportunitats i accés al mercat de treball, condicions laborals justes i protecció i inclusió socials.

Educació, formació i aprenentatge permanente

Igualtat de gènere

Ocupació segura i adequació al mercat de treballInformació sobre les condicions de treball i la protecció en cas de comiat

Diàleg social i participació dels treballadors

Conciliació laboral

Renda mínima

Assistència sanitària

Inclusió de les persones amb discapacitat

Habitatge i assistència per a les persones sense llar

42

6. Lliure comerçCada dia la UE importa i exporta béns i serveis per un valor de centenars de milions d’euros. En conjunt, els vint-i-vuit estats membres de la UE són l’economia més gran del món, el primer exportador i importador, el principal inversor i receptor d’inversió estrangera i el més important donant d’ajuda. Com que pot parlar amb una sola veu, la UE té molt més pes en les negociacions comercials internacionals que no en tindria qualsevol dels seus estats membres per separat. Aquests mercats oberts generen creixement econòmic i ocupació de millor qualitat a Europa i en els seus socis comercials; a més, ofereixen als consumidors de la UE més poder adquisitiu i una més gran varietat de productes i serveis on poder triar, a més d’ajudar les empreses a obrir-se a la competència mundial.Tot i així, la UE ha deixat clar als seus socis comercials que el lliure comerç no tindrà lloc a qualsevol preu. Tots els acords comercials negociats per la UE en nom dels seus estats membres han de respectar els valors de la UE, ser transparents, raonables i justos i no perjudicar els ciutadans ni el medi ambient. L’acord econòmic i comercial signat entre la UE i el Canadà el mes d’octubre del 2016, conegut com a AECG (CETA, per les seves sigles angleses), és un bon exemple d’aquest enfocament progressista, igual que els acords de lliure comerç que la UE està negociant amb el Japó.Un altre acord de comerç del qual pot ser que hàgiu sentit a parlar és l’associació transatlàntica de comerç i inversió (ATCI o TTIP per les seves sigles angleses), que la UE està negociant amb els Estats Units. L’objectiu d’aquesta associació és liberalitzar en la mesura que es pugui el comerç i la inversió entre tots dos blocs comercials sense haver de sacrificar, però, cap normativa europea en matèria de seguretat alimentària, salut, protecció social, protecció de dades o diversitat cultural.

Per saber-ne més coses, obriu aquests

enllaços europa.eu/!dF94PQ

JA HO

SABÍEU?El 2016 les exportacions

de la UE a països que no pertanyen a la Unió

van generar més de 31 milions de llocs

de treball.

43

JA HO SABÍEU?La relació econòmica entre la UE i els Estats Units és la relació comercial més gran del món. Tots dos blocs comercials representen el 40 % de la producció econòmica mundial. Cada dia tots dos blocs intercanvien béns i serveis per un valor aproximat de 2 000 milions d’euros. Les empreses europees que exporten als Estats Units no només provenen de les grans ciutats europees, sinó també de localitats i pobles de tot Europa. Feu clic en el mapa per veure-hi quantes empreses del vostre país o de la vostra regió exporten als Estats Units: europa.eu/!Nh93vR

7. Justícia i drets fonamentalsLa UE no és únicament un mercat comú de productes i serveis. També és una unió que es basa en els valors de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans. És per això que la Comissió Europea ha pres mesures per millorar la protecció dels drets fonamentals en els àmbits de la protecció de dades, la difusió d’informació personal i els drets dels consumidors, i ha intensificat els seus esforços per fomentar la igualtat de gènere, lluitar contra la discriminació i posar fi al tràfic d’éssers humans.Tot i així, els atemptats terroristes comesos recentment a Europa han generat una problemàtica mai vista a la UE i, per tant, la UE s’ha posat a treballar per crear una autèntica unió de la seguretat. Per tant, ja s’han adoptat diverses mesures a nivell de la UE per fer front a tots els aspectes de l’amenaça terrorista, com ara impedir la radicalització, especialment a Internet, tipificar com a delicte els viatges per cometre atemptats o per ajudar a cometre’ls, millorar la detecció de terroristes incrementant l’intercanvi d’informació, posar terme al finançament del terrorisme, evitar l’accés a armes de foc i explosius i ajudar els nostres països socis i, molt especialment, els de la riba del Mediterrani.

Per saber-ne més coses, obriu aquest

enllaç europa.eu/!qc74tw

44

8. MigracióEl 2015 i el 2016 la UE va registrar una afluència de refugiats i migrants sense precedents. Més d’un milió de persones van arribar a la Unió Europea, la majoria dels quals fugia de la guerra i del terror a Síria i altres països i d’altres intentaven reunir-se amb les seves famílies o anaven a la recerca d’una vida millor.Tot i així, no hi ha cap estat membre de la UE que pugui ni hagi de fer front tot sol a aquesta enorme pressió migratòria. Per aquesta raó, la UE està intensificant els seus esforços per salvar vides, lluitar contra el tràfic d’éssers humans i col·laborar amb els països de procedència i de trànsit dels migrants que fan via cap a d’altres països. Per damunt de tot, la UE vol desentrellar les causes profundes que obliguen la gent a fugir i migrar: la pobresa, la guerra, les persecucions, les violacions dels drets humans o les catàstrofes naturals.La UE ja ha pres moltes mesures per fer front a la crisi dels refugiats i continua treballant-hi. A més d’assignar-hi més recursos, també està ajudant a reubicar els demandants d’asil que ja es troben a Europa i a reassentar la gent necessitada provinent dels nostres països veïns. D’altra banda, també està treballant per millorar la seguretat a les fronteres, fer front al problema del tràfic il·legal de persones i crear vies més segures perquè la gent pugui entrar a la UE de manera legal.

JA HO SABÍEU?Demanar asil a la UE és un dret fonamental que empara els refugiats; els estats membres de la UE tenen l’obligació internacional de concedir l’asil d’acord amb la Convenció sobre l’estatut dels refugiats de les Nacions Unides.

Un refugiat és una persona que ha fugit del seu país d’origen al qual no pot tornar a causa d’un temor justificat de ser perseguit.

Un demanant d’asil és una persona que afirma ser un refugiat i que ha presentat

una sol·licitud de protecció internacional sobre la qual encara no s’ha pres cap decisió definitiva.

El terme migrant es fa servir de manera més general que no pas el de refugiat i fa referència a les persones que marxen del seu país o regió per traslladar-se a un altre lloc a la recerca d’una vida millor.

JA HO SABÍEU?El 15 de desembre del 2015 la Comissió Europea va adoptar un important paquet de mesures per gestionar les fronteres exteriors de la UE i protegir l’espai Schengen sense fronteres interiors; entre d’altres, cal esmentar la creació de la guàrdia europea de costes i fronteres, la missió de la qual consisteix a garantir una bona gestió de les fronteres exteriors.

Per saber-ne més coses, obriu

aquest enllaç europa.eu/!rg66cM

45

9. Una Europa internacionalment més fortaLa UE és un actor fonamental en nombroses qüestions de política exterior que van des de les negociacions amb l’Iran perquè redueixi la quantitat de material nuclear que produeix fins a l’acord internacional per aturar l’escalfament global. La seva política exterior i de seguretat, dissenyada per resoldre conflictes i impulsar l’entesa internacional, es basa en la diplomàcia; les relacions comercials, l’ajuda al desenvolupament, la seguretat i la defensa en són complementàries.La crisi política ucraïnesa i la inestabilitat a l’Orient Mitjà han deixat ben clar com és d’important que la UE es mantingui unida a l’exterior. És per això que la UE vol enfortir la seva política exterior. De fet, l’actuació conjunta dóna als estats membres de la UE una autoritat molt més gran de la que tindrien si cadascun d’ells dugués a terme la seva pròpia política.Per a la UE ser un important interlocutor internacional vol dir poder respondre amb eficàcia als reptes mundials, escampar els seus valors i contribuir a fomentar la pau i la seguretat arreu del món.

JA HO SABÍEU?A la UE viu el 7 % de la població mundial. Aquest percentatge està disminuint i el 2060 serà gairebé només el 4 %. Si bé Europa és un continent relativament petit, és molt important des del punt de vista econòmic. En conjunt, els estats membres de la UE representen el 24 % de l’economia mundial, la qual cosa fa que la UE sigui una de les economies més importants del món amb unes dimensions similars a les de l’economia dels Estats Units.

ELS PAÏSOS DE LA UE

REPRESENTEN EL

24 %

7 %

DE L'ECONOMÍA MUNDIAL

DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

PERÒ NOMÉS EL

46

10. Canvi democràticN’hi ha que pensen que la UE és massa burocràtica i que està massa allunyada dels ciutadans. D’altra banda, els ciutadans esperen de la UE que faci front a reptes econòmics i socials molt greus i que els gestioni bé.La UE té un compromís molt ferm amb la defensa de la democràcia i les reformes reals. La Comissió Europea només vol proposar actes legislatius quan siguin realment necessaris, és a dir, quan tinguin un clar valor afegit per a Europa. La UE també vol ser totalment transparent pel que fa a la seva feina. Per exemple, tots els textos fonamentals de les negociacions comercials entre la UE i el Canadà i entre la UE i els Estats Units estan a disposició del públic.

Per saber-ne més coses, obriu aquest

enllaç europa.eu/!NR86bY

JA HO SABÍEU?La UE té un paper important pel que fa a la prestació d’ajuda als països que pateixen crisis humanitàries; el 2016 la UE va concedir ajuda d’emergència per valor de més de 2 100 milions d’euros per oferir aliments, allotjament, protecció i assistència sanitària a 120 milions de persones de més de vuitanta països.

Per saber-ne més coses, obriu

aquest enllaç europa.eu/!Qm99uF

47

JA HO SABÍEU?L’opinió pública pot fer observacions durant tot el procés d’elaboració de qualsevol acte legislatiu; la Comissió ha renovat el seu compromís d’escoltar l’opinió dels ciutadans a través de l’eina anomenada «Digueu-nos el que penseu »: europa.eu/!WJ46hc

Volemconèixerla tevaopinió

EU

JA HO SABÍEU?

Aquesta moneda de 2 euros és grega; és una

escena d'un mosaic espartà del segle III d. C. que representa el rapte d'Europa a mans de Zeus metamorfosat en un brau blanc. Europa és un personatge de la mitologia grega que ha donat

el seu nom al continent europeu.

48

Després d’haver llegit

aquesta publicació, és probable que ja en sapigueu

més, de la Unió Europea, que els vostres amics o la vostra pròpia

família. Poseu a prova els vostres coneixements i els dels vostres amics

amb el joc en línia «Descobreix la Unió Europea», que trobareu en aquest enllaç https://europa.eu/

teachers-corner/quiz_es. A veure qui guanya!

JOC EN LÍNIA: «DESCOBREIX LA UNIÓ EUROPEA»

49

EuropaInformació sobre la UE en les vint-i-quatre llengües oficials de la UE:

3 europa.eu

Zona infantilJocs i passatemps sobre Europa per a nens i joves:

3 europa.eu/kids-corner

El racó del professorMaterial didàctic sobre la Unió i la seva feina:

3 europa.eu/teachers-corner

Portal europeu de la joventutInformació europea i nacional adreçada als joves sobre educació, feina, viatges i molt més:

3 europa.eu/youth/EU_es

Europe DirectCentres d’informació de la UE a tot Europa; hi podeu fer les vostres preguntes trucant a una línia de telèfon gratuïta (00 800 6 7 8 9 10 11), per correu electrònic o visitant el centre que tingueu més a prop:

3 europa.eu/european-union/contact_es

La història de la Unió EuropeaInformació i vídeos sobre la història de la UE i els pares fundadors:

3 europa.eu/european-union/about-eu/history_es

La teva EuropaAjuda i assessorament per als ciutadans de la UE i les seves famílies:

3 europa.eu/youreurope/citizens/index_es.htm

Diàlegs amb els ciutadansTrobades que s’organitzen de manera periòdica a diferents llocs de la UE:

3 ec.europa.eu/info/events/citizens-dialogues

EU BookshopLlibreria en línia amb més de 110 000 títols, 235 000 documents en format PDF i llibres electrònics en les vint-i-quatre llengües oficials de la UE:

3publications.europa.eu/bookshop

Us ha semblat útil aquesta publicació? Digueu-nos-ho: comm-publi-feedback@ec.europa.eu