ÈPOCA IV - N.º 167 Octubre 2002

S U M A R I

4 Es mantenen els problemes d’inici de curs

Les construccions escolars

75

Incompliment deConselleria en matèria retributiva

Suplement especial:Eleccions Sindicals 2002

L’all...Per als responsables de les mangarrufes comeses

per algunes organitzacions empresarials i sindicals amb els fons públics destinats a la

formació de les treballadores i els treballadors

...i l’oliPer a la militància del Sindicat que, amb el seu esforç,fa possible una vegada més que aquesta alternativaplural i participativa avance amb el suport creixent deles treballadores i dels treballadors. Per tot això tothomestà convocat al sopar-festa del 8 de novembre (veure pàgina 5).

Per a participar en el concurs detrasllats per cobrir vacants encentres públics d’educacióInfantil, Primària, EducacióEspecial i primer cicle d’ESO eninstituts d’Educació Secundàriai col.legis públics, el termini depresentació de sol.licituds idocumentació per a totes lesconvocatòries serà del 22 d’oc-tubre al 8 de novembre de 2002,ambdós inclosos.

Per a participar en el concursde trasllats per cobrir vacantsd’Ensenyament Secundari i derègim especialitzat el termini depresentació d’instàncies serà del29 d’octubre al 15 de novembre,ambdós inclosos.

Les guies dels concursos i lesresolucions que els convoquenes poden trobar a la pàgina webdel Sindicat, www.intersindi-cal.org

Preparades les convocatòriesdels concursos de trasllats pera cossos docents

La vaga contra la Llei de Qualitatmobilitza la comunitat educativa

Sindicats, organitzacions estudiantils i de pares d’alumnes s’oposen a la contrareforma educativa

El Sindicat presenta candidaturesen tots els sectors

Convocades leseleccionssindicals al’Ensenyament

El 4 de desembre de 2002 seranles eleccions sindicals a l’ense-nyament públic i a les universi-tats i durant tot el curs les d’en-senyament privat. Cada afiliat icada afiliada cal que contri-buesca a que, una vegada més,el Sindicat guanye les eleccionsa l’ensenyament públic i conti-nue augmentant la seua repre-sentació en l’ensenyament pri-vat i en les universitats.Cadascú pot fer molt per asse-gurar que a cada centre de tre-ball dispose de la propagandaelectoral de l’STEPV. També calconvèncer els companys i com-panyes de treball que aquestaés la millor opció. Per això ésimprescindible que el dia 4 dedesembre en l’ensenyamentpúblic i en la universitat tothomvaja a votar. I que cada centreprivat compte amb una candi-datura pròpia. El Sindicat s’hojuga tot. Ara pertoca arreplegarels fruits dels esforços que fetsdurant els darrers quatre anysper donar un millor servei cadadia, per defensar on calga unservei educatiu gratuït, demo-cràtic, arrelat al país, i amb lamàxima qualitat per a tots elsciutadans i ciutadanes, almateix temps que es milloremles condicions de treball. Comsempre, la millor campanya ésla que fan els propis afiliats iafiliades. L’STEPV no comptaamb una pròtesi institucional imediàtica com d’altres, però acanvi decideix lliurement allòque vol la seua afiliació.Conservar aquesta indepen-dència només és possible perl’esforç de totes i tots. ElSindicat ha de continuar crei-xent, ha de tornar a guanyar leseleccions.

PÁGINES CENTRALS

Es prepara una contestaciósocial important a la Llei deQualitat Educativa i elSindicat està de nou en la pri-mera línia. Més encara quanes dóna la circumstància queaquesta lluita es creua ambles eleccions sindicals. Enaquests moments, hi ha unmarc unitari important per ferfront al projecte de Llei. Al’última pàgina es troba elmanifest que els estudiants,les mares i pares d’alumnes i

els sindicats proposen desubscriure a la ciutadania encontra de la Llei Del Castillo.Amb aquesta llei es bandejala possibilitat d’obtenir elsrecursos necessaris per aten-dre adequadament l’alumnat ipoder millorar també les nos-tres condicions de treball. LaLlei no encara la solució a l’a-nomenat fracàs escolar, sinóque el reclou en uns espaisespecífics que pràcticamentquedaran sota la responsabili-

tat de la xarxa pública. Encanvi, el Govern ha deciditestendre definitivament elfinançament públic dels tramsno obligatoris en els centresprivats de manera que seràací on vagen la major partdels recursos financers d’a-questa llei, els pose l’Estat oels Governs autonòmics. Lesprioritats de l’ensenyamentpúblic quedaran així aparca-des. A més, la llei preténreforçar la jerarquització dels

centres educatius en detri-ment de la democràcia esco-lar. Aquesta és una llei emi-nentment conservadora quees vol imposar al conjunt de lasocietat, sense diàleg, sensenegociació, sense pacte. Laresposta de la comunitat edu-cativa ha començat a ser clarai contundent, i la vaga del 29d’octubre pot fer la resta pertombar la contrareforma.

PÁGINA 12

Manifestació amb motiu de la Vaga General del 20 de juny als carrers de València / MANOLO GARCÍA

Entre octubre i novembre s’obri el termini per participar

SUPLEMENT

Eleccions Sindicals 2002

Octubre 2002O P I N I Ó2 Al l - i -o l i 167

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel. 965985165Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 965523151

Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962400221 Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964269094

Elx: Maximilià Tous, 121-b. 03201. Tel. 966225616Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700. Tel.-Fax: 962950754

València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963919147Vinaròs: Avinguda Llibertat, 4 - 5é. 12500. Tel. 964407265

Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962283067

Mobilitzar-se TOTES I TOTS

Xelo García Murillo

Què tal l’estiu?

A quest 2 de setembre lamestra arribava per pri-mera vegada al nou cole

i rebia la salutació i benvingudadels seus companys i compa-nyes. Tots comentaven comhavien gaudit de les vacances,sense haver de treballar. “Quètal l’estiu?”, erala pregunta deldia. L’ambientera agradable ies notava, perles bromes i elscomentaris, laconfiança quep r o p o r c i o n e nels anys de tre-ball conjunt.Per ser nova al’escola, Carmeva ser sotmesaa un interroga-tori i s’hi vamostrar discre-ta. Li pregunta-ven coses delseu cole ante-rior i promptes’hi va adonarque l’estiu l’ha-via allunyadad’aquell mal-son. Les vacances li havien anatde perles als seus sentiments ipodia recordar amb serenitat totel que li havia succeït. “Fins itot les coses més roïnes t’ensen-yen i t’ajuden a créixer”, esdeia. Per un moment li va passarpel cap que podia tornar a ocó-rrer. Primer es va horroritzar i acontinuació va sentir que tot elque havia viscut i aprés haviad’incorporar-ho a la seua tascapedagògica.

Venia d’un cole on un delsseus alumnets havia mort, itambé el seu gemà, i la mare,perquè son pare els havia assas-sinat. Havia estat una experièn-cia, com a mestra, com a perso-na i com a dona, que mai lapodria haver ni imaginat. No

podia oblidar les cares del seualumnat de 4 anys, dels seusxicotets comentaris, la miradaneta i innocent, les seues pre-guntes, la por, la desconfiança...Recordava com una llosa tot elque va haver d’assumir com aresponsable d’aquell grup i tota

la tasca que hagueren de fercom a col·legi de cara a l’alum-nat, al poble i al propi col·lectiude mestres, i que no va ser pre-cisament un projecte il·lusiona-dor. Malgrat l’estiu tot se lihavia amuntegat de nou alcap...

Va ser en el seu cicled’Infantil quan, ja reunides lesmestres, va poder contar tot allòamb la intenció de fer cons-cients les seues companyes delque ella havia viscut.

Pura, que havia passat lesvacances a casa i havia seguitles notícies, estava horroritzadaper tot el que aquest estiu haviasucceït i molt indignada pelque deia incomprensible anun-ci de la notícia: “Nou cas de vio-

lència domèstica”. -Com poden dir domèstica?,

incloent a tota la família i lacasa?

-Poden arribar a pensar lesxiquetes i els xiquets que éscosa de tota la família i que ellsi elles també han de resoldre

així els conflic-tes?

-Per què pre-tenen diluird’eixa manerala culpa delsqui ho fan?

-Com afecta-rà a l’educaciódel nostrea l u m n a taquesta inclu-sió en els fets?

Van estarc o m e n t a n ttambé els arti-cles quehavien eixit ala premsasobre la noconveniènc iade passar l’es-tiu junts a mol-tes parelles ifamílies, per-

què és massa temps de convi-vència i hi ha persones quesempre intenten resoldre elsconflictes violentament i massavegades ¡quina violència!, laque mata.

La conversa va ser molt llargai profitosa, perquè acordarenque havien d’intentar aprendreamb el seu alumnat a resoldreels conflictes sense violència itambé detectar l’alumnat ambaquesta problemàtica.

Alguna cosa hauria de fer ja elresponsable d’Educació; mentreno hi haja acord polític peraprovar la Llei Integral Contrala Violència de Gènere o quanarribe ja serà massa tard per amoltes dones, xiquetes ixiquets.

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv)

Director: VICENT ESTEVE

Consell de Redacció: JOAN BLANCO, JORDI BOLUDA, VICENT MAURÍ, RAFA MIRALLES

Cap de Redacció: RAFA MIRALLES

Redacció: SANTIAGO ESTAÑÁN, LOLES DE SALVADOR, PACO TORTOSA

Disseny i diagramació:JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES

Fotografies: XELO GARCÍA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA, MANOLO GARCÍA

Revisió lingüística: JOSÉ OROZCO

ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors.

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix.46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334

correu-e: allioli.stepv@intersindical.orghttp://www.intersindical.org/stepv

Imprimeix: Bronte Graf, S. L.Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017

Tiratge: 13.000 exemplarsISSN 1576-0197

Dipòsit Legal: V-1.454-1981Franqueig Concertat 46/075

ÈPOCA IV - N.º 167. Octubre 2002

L’aplicació de la LOGSE evidencia importantsdeficiències i errors. La retallada dels seus aspec-tes més progressistes, l'impuls a la privatització

de l'ensenyament i els canvis socials experimentatsdes de la seua promulgació aconsellen la introduccióde canvis legislatius, uns canvis que no són precisa-ment els de l’anomenada Llei de Qualitat.

La Llei de la ministra Pilar del Castillo pretén tancarel cicle d'implantació de les polítiques conservadoresen l'educació pública, manifestat a través dels decretsd'ensenyaments mínims, la LOU i la Llei de FormacióProfessional. Amb la nova norma es pretén liquidar unsistema públic de qualitat, que es vol ara dedicar a laformació dels sectors socials desfavorits i sense futuracadèmic, un sistema subsidiari d'un ensenyamentprivat —sostingut, això sí, amb fons públics— reservata la formació de les futures elits. Es tracta d’una nor-mativa que no permet solventar la problemàtica delscentres, que oblida la atenció més personalitzada i lacompensació de les desigualtats educatives de partidaprovocades pel nostre model social.

D’altra banda, la Llei no millora les condicions labo-rals del professorat. El Govern segueix negant-se aaplicar mesures que servirien per potenciar la motiva-ció dels treballadors i treballadores de l'ensenyament:accés a la funció docent; reconeixement de les tutoriesi funcions de coordinació; reducció de la docènciadirecta als majors de 55 anys; claustres estables;reducció de la inestabilitat; adequació de les plantillesa les necessitats educatives; impuls de un nou modelde formació i accés a la funció docent... No es diu ressobre el reconeixement del grau de llicenciatura perals estudis de Magisteri ni de la formació pedagògicaper a impartir Secundària. D’altra banda, l'accés a ladocència hauria de ser diferenciat, amb una avaluacióprioritària de la pràctica prèvia.

Aquesta llei és antidemocràtica perquè els consellsescolars perdran potestats i no participaran en l'eleccióde la direcció, i el director no formarà part necessària-ment de la plantilla del centre. Per al seu nomenamentl'Administració pretén que els representants del centreassistisquen com a comparses.

De l’èxit de les convocatòries de mobilització a quètots i totes estem convocats dependrà que els pròximsanys puguen comptar amb un ensenyament públicd’autèntica qualitat.

Tens ja la loteria del Sindicat?

Forges en “El País”

Octubre 2002 Al l - i -o l i 167 3O P I N I Ó

Consum de drogues pels escolarsSobre la Llei de Qualitat(…) I apareix l’esborrany del Ministeri. És com si enge-guessin a rodar molts esforços i, per descomptat, algunsprincipis. Un esborrany on es fan unes propostes de canvidel sistema educatiu sense cap diagnòstic previ (amb unapàgina de preàmbul ja n’han tingut prou). Amb un notablecinisme i una gran dosi d’autisme polític, es realitzen consi-deracions sobre un suposat baix nivell i se n’estableixenpossibles causes i solucions sense relacionar alguns delsdèficits detectats amb la inversió en el sistema, actualmentés la més baixa de la Unió Europea després de les de Grèciai Portugal, i amb un descens de la inversió en més de 3.000milions d’euros en els darrers set anys.Per descomptat, la futura llei porta al darrere un modelideològic sobre l’ensenyament, model que fa uns quantsanys va ser defensat pels mateixos que ara el propicien i litroben el moment oportú. Un model que s’introdueix a lesentranyes d’un neoconservadorisme educatiu que portaràl’ensenyament d’aquest país molts anys enrere. Els modelsconservadors en l’ensenyament aposten per la segregacióamb l’excusa de l’esforç i del fracàs i per la desconfiança enel professorat. La lectura de l’esborrany n’és una mostra (iti-neraris, revàlida, concepte d’augmentar la qualitat permitjà de proves, donar importància als aspectes tècnics,tractament de la immigració, inspecció, caràcter assistencialdel tram 0-3, etc.). Ens imposen un model ideològic que esbasa en una educació classista i de desconfiança. Modelque va fracassar i que tornarà a fracassar en una societatveritablement democràtica.Ens queda la lluita i l’esperança. La lluita de continuar tre-ballant pel que sempre hem pretés: una educació democrà-tica per a tothom sense exclusió i la capacitat del professo-rat d’aprofitar la seva autonomia per generar coneixementpedagògic. L’esperança és que no hi ha camí de tornada.Passarà un temps, però la Història continua el seu curs i elfutur els prendrà la raó. Temps al temps.

Editorial conjunt de les revistes que publica l’editorial Graó: Guix, Guixd’Infantil, Aula de Innovación Educativa, Aula de Infantil, Alambique,Articles, Eufonía, Íber, Tàndem, Textos i Uno. Maig 2002.

Quan Marc, adolescent detretze anys, tornà a escoladesprés de les vacances

d’estiu de 2001, comptava ambtres mèrits més a l’hora de seradmirat pels companys: 1) durantles festes del seu poble haviaagafat una borratxera que l’ha-via deixat insconscient, 2) fuma-va porros els dissabtes, i 3) cadadia portava el paquet de tabac ala butxaca del pantaló. Uns altrescompanys i companyes noméscomptaven amb un o dos d’eixosmèrits.

A l’inici de curs d’un any des-prés, o siga, enguany, Marc té unquart mèrit a afegir: ja ha prespastilletes. Uns altres companys icompanyes també han millorat elseu rànquing en la fase d’experi-mentació en el consum de dro-gues legals i il·legals.

Per aquests dies de setembre

d’enguany que Marc explicavaels seus progressos als altresamics adolescents, Rafael Blasco,conseller de Benestar Social,proclamava que 158.323 escolars(el 3’4%) de 12-16 anys dels queparticipen en els cursos de pre-venció de consum de droguesque organitza la seuaConselleria havien deixat debeure, un 22% bevia menys, un9’1% havia deixat de fumar, i un16% havia disminuït el nombrede cigarrets que consumia.

Jo no sé si Marc i els seus com-panys assisteixen a eixos cursosde prevenció de drogodependèn-cies, però en qualsevol cas ellsformarien part d’un altre grupque les dades del conseller nocontemplen: el dels qui s’hi haniniciat i els qui n’han augmentatel consum.

Em tem que els cursos als quees refereix el senyor Blasco sónallò que jo conec. Ho explique:s’envia als centres el programa“Órdago”, consistent en unsmaterials molt bons elaborats alPaís Basc, però molt complicatsd’aplicar si no es té formació prè-via, assessorament continuat imolt de temps de dedicació pertreballar-los. I com a comple-

ment una persona telefona alscentres i diu que és una “funda-ción contra la drogodependen-cia” —ja sabem, un tinglado pri-vat— i que la Conselleria els haadjudicat a ells la coordinaciódel programa. La persona enqüestió no és sempre la mateixa,si van al centre és una vegada odos a l’any, no tenen capacitatper fer “escoles de pares” sobreel tema i s’enfaden molt si el pro-fessorat els diu que no els ser-veix per a res allò que els hi ofe-reixen.

Mentrestant, el consellersegueix dient que “la ComunitatValenciana és un referent enmatèria de drogodependència(voldrà dir prevenció?) respecteel conjunt de l’Estat”.

Però la realitat és que la infor-mació sobre dades, basada enenquestes als propis adolescentsinteressats —que, com totssabem, no garanteix la veracitatde les respostes—, resulta bas-tant inversemblant i dubtosa. I ésd’una gran irresponsabilitat quees tracte de manera propagan-dística una qüestió tan importantsanitàriament, educativament isocialment parlant.

A P E U D ’ A U L A

A questa primera història la contaMaturana de la següent mane-ra: “Está la historia de un pro-

fesor norteamericano que tenía queviajar y como tenía que hacer ciertasclases, llama a su ayudante y le dice:‘Mira, aquí tengo un magnetófono yuna cinta con mis clases grabadas. Sino llego a tiempo, por favor, házselaescuchar a los alumnos’.Efectivamente, llega un poco tarde a suclase, se acerca de puntillas al aula yreconoce su propia voz. ‘¡Ah!, claro,están escuchando mi clase’. Al abrir lapuerta ve una grabadora rodeada deotras once grabadoras”.

Aquesta segona me la vaig inventarjo i la titule Una vida en blanco y negro:“El creía que el mundo era como loslibros, y se construyó una vida plana, enblanco y negro. Cuando se dio cuenta deque su vida era un rollazo insoportable,ya estaba descatalogado. Y lo peor fueque cuando tropezó con otro que tam-bién creía que el mundo era como loslibros, éste le dijo que no le conocía”.

La tercera historieta me la va contarPep, un estudiant de doctorat que s’en-tusiasma per coses com les polítiquesdel medi ambient. Diu que va anar a uncentre d’educació ambiental en una visi-ta guiada on el director de la cosa anava

explicant els programes i activitats quedesenvolupaven. Aleshores va eixir perallí la dona de la neteja amb el poal i elmotxo i el Pep aturà el grup per pregun-tar-li a la dona si el detergent que utilit-zava era biodegradable. I la bona senyo-ra, tímida i amable, li va respondre: “Ay,hijo, yo de esas cosas no entiendo”.

Ahí va la quarta, que me la va contarGüin: Coeducació i fitxes. La mestrareparteix unes fitxes per treballar lesparaules acabades en r. La xiqueta lle-geix el primer exemple: “La personaque treballa amb la fusta es diu fuster.Ara continua tu. La persona que treballadonant classes a la Universitat es diu…La persona que treballa al bar servintcafés es diu…”. I les respostes de laxiqueta van ser: professora, cambrera.

Aquesta cinquena apareix a La ense-ñanza como actividad crítica, un llibrede Postman i Weingartner: “Se cuentauna pequeña anécdota, más bien triste,acerca de un profesor de quinto curso deuna escuela suburbial que preguntó aun ceñudo muchacho negro en el cursode una clase de ciencias:

—¿Cuántas patas tiene un saltamon-tes?

A lo que replicó el muchacho: —¡Caramba, hombre! ¡Me gustaría

tener tus problemas!”Finalment, està això que conta

Eduardo Galeano, que diu que li va fur-tar a Paulo Freire aquesta frase: “Somosandando”. Doncs és una bona manerade definir la identitat. ¿Som els mestrescaminant? ¿Hi ha moviment? Però, clar,aquesta seria ja una altra història, i me’npasse de l’espai convingut. Així que jaestà, tres mil caracters i unes quantesidees per obrir el debat. Vostés diran.

Comença un nou curs acadèmic.Els estralls de la LOU ja vanpercebent-se. Potser, ara, a l’i-

nici, el més cridaner és que les uni-versitats no poden contractar profes-sorat en no disposar de coberturalegal. Tanmateix, serà prou més greula centralització d’oposicions a travésd’un sol tribunal, el qual, pel procedi-ment de formació que el regula, seràocupat pels catedràtics més vells i nosempre, però quasi, més conserva-dors. I el control del professorat a tra-vés de la multiplicitat d’agènciesexternes, nomenades per l’Executiu,d’avaluació.

La càrrega de profunditat que supo-sa la principal agressió i que emmas-cara les seues ànsies de control omní-mode és la Llei de Qualitat. S’ha d’en-tendre ací el concepte de qualitat talcom ho fan ells: més barat, més barra-cons, més control de programes i pro-fessorat, més carcúndia, i més i mésEspanya imperial.

Així les coses, i tenint en compteque ens trobem en un curs electoral-autonòmiques i municipals, tambéeleccions sindicals—, haurem de des-confiar de les moltes promeses que

faran de revisió del paquet legislatiuque ens abocaren si veuen que convéper a millorar les expectatives de vot.

Sóc dels qui pensa que el temps delPP comença a acabar-se. De fet, lesenquestes d’intenció de vot ja reflec-teixen una davallada no prou valora-da quan són mitjans amics del règimels qui les difonen. La conflictivitat enel sector de l’educació en aquest curspot ser una de les peces clau per aprecipitar la caiguda del PP. Hauremd’estar, com procurem sempre, i méssi cal, atents a les seues malifetes. Noperdre de vista que, per a ells, ara,som carn de vot. Per això, les mobilit-zacions d’aquest curs incrementen elseu valor d’influència sobre les deci-sions de l’Executiu i sobre l’opiniópública. Fent com sempre, podemavançar més.

Per tal d’aprofundir en la problemà-tica sobre l’ensenyament universitari,a la Facultat de Ciències Socials de laUniversitat de València comencem enoctubre un cicle de conferències, laprimera de les quals impartiràFernàndez Buey —UniversitatPompeu Fabra—, sobre les raons per acanviar la Universitat. Tractem derecuperar la raó crítica front a la raóinstrumental que fa acréixer l’apatiaintel·lectual i la despolitització de lesciències, tot convertint la Universitaten una empresa a disposició del siste-ma de producció. El repte és ben clar:com posar fi a la col·laboració de laintel.ligència en la destrucció sistemà-tica que practica el poder en qualse-vol dels àmbits de la vida.

T E A T R E S D E L ' E S C O L A

Historietes

Hem llegit

Rafael Xambó

T E M P S D E C A M P U S

Un nou curs, les mateixes lluites

Jaume Martínez Bonafé

Carme Miquel

Octubre 2002E N S E N Y A M E N T P Ú B L I C4 Al l - i -o l i 167

Provisionalitat i privatitzacions, eixos de la política educativa del Govern valencià

El curs escolar s’inicia amb els mateixosproblemes dels darrers anys

Iniciat el curs escolar 2002/03 els problemesdel sistema educatiu valencià persisteixen, elque confirma la passivitat i deixadesa de laConselleria de Cultura i Educació per resol-dre’ls. La finalitat política no és altra que afa-vorir els interessos privats en detriment del’ensenyament públic. És inacceptable que tots

els cursos hi haja que denunciar els mateixosproblemes i que cap responsable polític doneexplicacions ni active mecanismes per solucio-nar-los. El panorama de conjunt evidencia lapersistència d’una situació que confirma quel’ensenyament no és una prioritat per alsactuals governants de la Generalitat.

Quadre IIINSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA*

Escolaritzen 1r ESO No escolaritzen 1r ESO TotalAlacant 72 39 111València 103 47 150Castelló 31 10 41Total 206 96 302* S’hi inclouen només els que el Mapa Escolar preveu que han d’escolaritzar alum-

nat de primer cicle d’ESO.Font: Resolució de 8 de març de 2002 de la DG de Centres Docents per la qual s’ads-criuen col·legis a IES.

Quadre IESCOLARITZACIÓ ALUMNAT PRIMER CICLE D’ESO COL.LEGIS INFANTIL I PRIMÀRIA*

Escolaritzen 1r ESO No escolaritzen 1r ESO TotalAlacant 210 183 393Castelló 58 109 167València 211 300 511Total País Valencià 479 592 1.071* No s’hi inclouen centres específics d’EE ni Escoles Infantils.

L’STEPV presenta l’Informe de l’inici del curs 2002/03

Crítiques frontals a Conselleria perla greu situació de personal i infrastructures als centres públics

La provisionalitat, derivada de la política privatitzadora mam-presa pel Govern de la Generalitat, és la tònica dominant enl’ensenyament públic valencià, una situació que afecta distintsaspectes, com l’escolarització, les infrastructures, els menjadorso la compensació educativa, entre altres. L'STEPV-IV ha sonde-jat distints centres educatius per conéixer la situació de partidadel curs acadèmic 2002/03.

ALL-I-OLI

La dotació de professorat dels cen-tres públics està coberta pràctica-ment en la seua totalitat.Tanmateix, segueix incomplint-seen la majoria dels centres amb pri-mer cicle d’ESO transitori el proveï-ment preceptiu de professoratespecialista de Tecnologia, ambl’absència absoluta de mestresespecialistes de Plàstica i Visual.Les mancances vulneren la pròpiaregulació de l’AdministracióEducativa, el que provoca que elscentres hagen de cobrir amb pro-fessorat de la seua plantilla l’horarilectiu d’aquestes matèries curricu-lars.

El professorat itinerant delscol·legis rurals agrupats (CRA) estroba en situació provisional, i enjuliol les plantilles dels CRA de novacreació es trobaven encara sensedotació de personal. Això ha generatproblemes greus de coordinació iorganització del curs.

La immensa majoria dels col·legispúblics no disposen de personaladministratiu i només 32 centrescompten amb els serveis dels auxi-liars de gestió. Cal la provisió urgentd’aquest personal, atesa la comple-xitat creixent de la gestió adminis-trativa dels centres: matriculació,escolarització, beques, arxius, expe-dients, etc. El Sindicat ha denunciattambé l’incompliment perl’Administració, en no dotar els cen-tres de personal bibliotecari, uncompromís adquirit per laConselleria en març passat.Finalment, a determinats centresamb alumnat motòric els manca per-sonal educador per atendre’l.

Les infrastructuresPel que fa a les infrastructures edu-catives, és constatable l’estat defici-tari de moltes instal·lacions i la inhi-bició de l'Administració, responsa-ble de mantindre, reformar, adequari realitzar les intervencions arquitec-tòniques bàsiques i necessàries. L’S-TEPV ha denunciat la manca devoluntat política de la Conselleriad'Educació a l'hora de delimitar lescompetències entre la institucióautonòmica i els ajuntaments, unaambigüitat que provoca, en la millorde les situacions, un retard conside-rable en la quantificació tècnica ieconòmica i en la intervenció per-què la infrastructura dels centreseducatius valencians siga directa-ment proporcional al model de qua-litat pedagògica que s'ha assolit.Tanmateix, el Sindicat ha felicitat elsajuntaments que, davant la mancad'iniciatives de la Generalitat, hanpres la iniciativa i destinen de mane-ra unilateral una part del seu pres-supost municipal al mantenimentdels centres educatius públics.

Un problema greu denunciat perl’STEPV és la insuficiència d'espaien alguns centres; la faltad'instal·lacions bàsiques (gimnàs,biblioteca, sales polivalents, etc.); eldeteriorament físic d'alguns edificis;la dispersió en uns quants locals deles unitats escolars; la presènciad'aules prefabricades; els patis inha-bitables i poc planificats; la preven-ció inexistent que evitar l’empitjora-

ment de l'estat d'instal·lacions jadeteriorades, i un llarg etcètera. Estracta al capdavall d’una casuísticaprovocada per una sèrie de factorsinterrelacionats, com són l’incompli-ment del Mapa Escolar; el retard enel procediment d’adscripció del 1rcicle d’ESO als centres deSecundària (el 44,7% dels col·legistenen encara escolaritzat aquestalumnat); la gestió pèssima i planifi-cació desafortunada de construc-cions, reformes i adequacions, etc.

Els menjadors escolarsEntre els problemes denunciats enl’inici del curs 2002/03 ha destacat elreferit als menjadors escolars. Lamajoria dels centres han constatatque l’aplicació de la nova normativaen vigor és regressiva respecte a ladel curs anterior.

L’escolarització de col·lectiusd’immigrants és un tema que caldebatre més intensament del ques’ha fet fins ara, atés que aquestfenomen tindrà una incidència cadavolta més important als centres edu-catius en determinades zones delPaís Valencià. Però, la normativaactual es queda curta per abordarunes qüestions que necessiten d’unadotació específica als centres, ambrecursos humans i materials, unassessorament constant i un progra-ma de formació. I, sobretot, cal unacoordinació entre institucions públi-ques que enfoque i incidesca en laproblemàtica amb mesures políti-ques, socials, culturals i educativesque extralimiten els plantejamentselementals i les bones intencions. Enel conjunt del territori valencià, tan-mateix, només s’ha dotat amb 78docents els programes de compen-sació educativa, i en cap cas se’ls haproveït d’altres professionals, comara treballadors socials o mediadorsculturals. La dotació de personal i derecursos econòmics per a l’ensenya-ment públic és clarament insufi-cient, com pot verificar-se en centrescom el CP Bertomeu Llorens deCatarroja, el CP Albuferetad’Alacant o els CP Verge del Carmei CP El Garbí de l’Eliana, A més amés, s’ha detectat que l’alumnatimmigrant segueix matriculant-seuna vegada iniciat el curs escolar. L’STEPV valora negativament lapermanència del 1r cicle d’ESO encentres d’Educació Infantil iPrimària, on es generen greus pro-blemes infrastructurals i manca derecursos humans, materials i econò-mics. Sobre un total de 1.071col·legis públics, 479 escolaritzenencara aquest alumnat.

Recursos econòmics L’STEPV ha denunciat els retallspressupostaris continuats de laGeneralitat destinats al sostenimentde la xarxa de centres d’ensenya-ment públic, així com la manca devoluntat política per tal d’incremen-tar en percentatges proporcionals al’increment de l’IPC les partides eco-nòmiques que es destinen al mante-niment dels centres educatiuspúblics, víctimes de la congelació, sino ho són de la regressió o el retallde les assignacions.

Quadre IIIAULES PREFABRICADES

Alacant 402

Castelló 207

València 657

Total 1.276

ALL-I-OLI

El 31,7% dels instituts valenciansencara no tenen escolaritzats els estu-diants del primer cicle d’ESO, contra-venint la LOGSE, promulgada en1990. Igualment, el 44,7% delscol·legis d’Infantil i Primària acullenen les seues aules alumnes d’ESO(quadres I i II). Com ha denunciatl’STEPV de manera reiterada, és unamostra flagrant de la manca de plani-ficació i d’interés del Consell valenciàenvers l’ensenyament públic.L’incompliment de les previsions delMapa Escolar valencià (1996) pel quefa a construccions i adaptacions decentres educatius impedeix, a més, elcreixement de la xarxa pública. Calpreguntar-se qui és responsable de lasituació i qui pot aclarir on s’han des-tinat els diners necessaris per fer efec-tiu el Mapa Escolar. Mentrestant, uns30.000 estudiants valencians estudienen aules prefabricades, algunes d’e-lles en funcionament des de fa moltsanys (quadre III).

Pel que fa a les infrastructures,no han acompassat la implantacióde la LOGSE, que preveia l’habili-tació dels centres de manera simul-tània a la implantació de l’ESO. Peraixò, les declaracions que anuncienque en 2003 s’haurà completat elMapa Escolar —un compromísimpossible de practicar pel retardde les obres de construcció i refor-ma— reconeixen de fet l’incompli-

ment de la llei.

Organització i personalLa normativa vigent sobre organitza-ció i funcionament dels centresdocents és una pròrroga, amb certscanvis, de la de 1992. El desfasamentestà motivat per no haver-se negociatdes de 1997 el desplegament delsReglaments Orgànics i Funcionals,una situació de provisionalitat a l’es-pera de la tramitació de la futura Lleide Qualitat.

En la part positiva destaca que lapràctica totalitat del professoratvalencià ha estat al seu lloc de treballel primer dia del curs, en fer-se lesadjudicacions presencials en juliol. Aprimers de setembre s’ha hagut d’ad-judicar les vacants pendents, entreelles les places de Dansa delsConservatoris Superiors de Música iles de cinc nous col·legis rurals agru-pats.

Cap dels 479 col·legis públics ambESO disposa de professorat especia-lista en Plàstica i Visual i Consellerianomés ha dotat a 36 d’aquests centresde professorat de Tecnologia, unamesura que permet quel’Administració s’estalvie molts dinersmentre s’obliga a mestres no especia-litzats a impartir aquestes matèries.D’altra banda, les instruccions dicta-des impedeixen als centres que hodesitgen la possibilitat d’impartir un

segon idioma.Per altra part, existeix una carència

de personal d’Administració i Serveisen tots els centres educatius, unadotació que hauria d’incloure’s en elsIES de nova creació. Només 32 cen-tres d’Infantil i Primària disposen en laseua plantilla laboral d’auxiliars degestió (9 a Alacant, 3 a Castelló i 20a València). Tampoc s’ha proveït elscentres de bibliotecaris, una mesuraanunciada per Conselleria en març.Finalment, les dotacions econòmiquesper a despeses de funcionament sóninsuficients i no han crescut, ni tansols igualant l’IPC, el que provoca quemolts centres no disposen dels recur-sos per funcionar dignament.

Catalogació lingüísticaEn 1.207 llocs de treball de col·legispúblics d’Infantil i Primària amb pro-grames d’educació bilingüe —Incorporació Progressiva (PIP) oImmersió Lingüística i IncorporacióProgressiva (PIL/PIP)— no s’ha exigitel preceptiu requisit lingüístic delprofessorat. La manca d’exigènciadel requisit a persones sense la com-petència corresponent en aquestscentres pot provocar que aquestsdocents estiguen ocupant llocs detreball catalogats lingüísticament.

El 7 de septiembre, laempresa Construccionese Infraestructuras de la

Generalitat ValencianaSociedad Anónima (CIEGSA)presentó en el Palacio deCongresos de Valencia losresultados de sus actuacionesen un acto que contó con lapresencia del presidente de laGeneralitat. El STEPV-IV con-sidera que este acto sólo tieneuna clara significación propa-gandística y que con estaactuación se menosprecia a lasCortes Valencianas, en dondetendría que debatirse el MapaEscolar y el estado de lasinfraestructuras. También semenosprecia al Consell EscolarValencià, máximo órgano derepresentación de la comuni-dad escolar, y a las distintasmesas constituidas (de padres ymadres, de alumnado y secto-rial), que no han tenido la posi-bilidad de debatir sobre estosaspectos.Por otra parte, el Sindicato cali-fica el acto de “cortina dehumo”, que esconde la reali-dad y el fracaso de la políticade la Generalitat en la cons-trucción de las infraestructuraseducativas. La LOGSE se pro-mulgó en 1990 y el MapaEscolar, fijado en 1996, debíaestar completado en el curso1997-98, es decir, en el momen-to de la generalización de laEducación Secundaria. No hasido así, y seis años después desu presentación todavía faltanpor construir muchos de loscentros previstos en el Mapa. Desde que asumió su primeralegislatura, el Gobierno delPartido Popular en el PaísValenciano ha intentado con-vencernos de que somos la pri-mera comunidad autónomaque completará el mapa deinfraestructuras escolares. Perola realidad es muy tozuda. Ensu primer año al frente delConsell (julio de 1995), laConselleria de Cultura yEducación paralizó todos losproyectos ya iniciados, inclusolos que disponían de la redac-ción del proyecto básico deconstrucción acabado. De estemodo, se produjo un parón enlos proyectos iniciados y sólose ejecutaron los que ya esta-ban en marcha, dilatándose enalgunos casos la finalización delas obras para apuntarse comotantos propios la inauguraciónde los nuevos centros, inicia-dos por la Administración ante-rior.A partir de ese momentocomenzó la que ha sido bauti-zada como “ingeniería admi-nistrativa”. Primero fue elinvento de los convenios conlos ayuntamientos para quecolaborasen en la construcciónde los centros escolares necesa-rios con una fórmula de pagodiferido. Es decir, el municipioasume la construcción y des-pués la Generalitat Valencianapaga. Como no fueron muchaslas corporaciones locales quese sumaron al invento, se pusoen marcha una nueva idea. Sefirmó un convenio de colabora-ción con el Instituto Valencianode la Vivienda (IVVSA) con elmismo objetivo, a saber: quefuese otra institución la respon-sable de las obligaciones deconstrucción de los centros. Asílas cosas, según el informeremitido por la Conselleria deCultura y Educación el 10 deseptiembre, las obras termina-das, según las diferentes insti-tuciones encargadas de suconstrucción, son las que cons-tan en el Cuadro 1.

Paralelamente, en losPresupuestos anuales de laGeneralitat se consignaban añotras año unas cifras millonariasen el capítulo de inversionesque, de haberse ejecutado efi-cazmente, hubieran resuelto ensu momento el problema de lasconstrucciones escolares. En el

Cuadro 2 se comprueba la evo-lución de las inversiones pre-vistas en los Presupuestos de laGeneralitat desde 1995 hasta2002A pesar de todos los ingeniosadministrativo-financieros, elMapa Escolar no avanzaba, ypor eso llegó el invento final

llamado CIEGSA. A través dela privatización del serviciopúblico de construcciones setrataría de completar el MapaEscolar en 2003. Pero estaempresa no ha añadido nadanuevo a los procedimientoshabitualmente utilizados por laConselleria de Cultura y

Educación con anterioridad.Una parte de los trabajadoresde CIEGSA ya lo eran, sus loca-les están en el propio recinto dela avenida de Campanar y supresupuesto es la gran incógni-ta. Al ser una empresa privada,sus cuentas también lo son yaparecen opacas al controlincluso de las CortesValencianas.Tampoco ha quedado demos-trado que con este ingeniososistema de privatizar la gestiónde las construcciones escolaresse adelante o se ahorre dinero.Los pasos para la construcciónde un colegio o de un institutosiguen siendo los mismos ydependen para su inicio de lacesión de suelo por parte de losayuntamientos. Las fases en laredacción de los proyectos con-tinúan igual. Además, ha que-dado demostrado que el siste-ma es más caro que el anterior,como se aprecia en el Cuadro3, que refleja las previsiones delos costes de construcción faci-litados por la Conselleria en loslistados de previsión de lasconstrucciones educativas y elcoste anunciado en las subastasde CIEGSA:La Generalitat ha ido siempre aremolque de los acontecimien-tos. Primero fueron los conve-nios con determinados ayunta-mientos; después,, le siguió elInstituto Valenciano de laVivienda, y finalmente ha aca-bado con CIEGSA. A pesar detodo ello, las infraestructuraseducativas necesarias sigueninacabadas, lo que supone unincumplimiento grave del pro-pio compromiso del Consell.Conviene recordar las palabrasdel primer conseller deEducación del PP, FernandoVillalonga, que no tuvo reparosen anunciar en su día que laenseñanza pública debía sersubsidiaria de la privada. Éstay no otra ha sido precisamentela política del Partido Populardesde el mismo momento enque accedió al poder. Lo demásson cuentos chinos.

Octubre 2002 Al l - i -o l i 167 5E N S E N Y A M E N T P Ú B L I C

Las construcciones escolares o el cuento de nunca acabar

Cuadro 1 NÚMERO DE OBRAS TERRITORIALES

PRIMARIA 1996 1997 1998 1999 2000 2001 TOTALES PVConselleria 11 3 27 15 1 3 60IVVSA – – – 4 2 5 11Convenio – – – 1 – – 1TOTALES 11 3 27 20 3 8 72

SECUNDARIAConselleria 11 2 25 11 3 – 52IVVSA – – – 3 – 6 9Convenio – – – 2 – – 2TOTALES 11 2 25 16 3 6 63

Cuadro 2EVOLUCIÓN DE LAS INVERSIONES*

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002Primaria 32.861’53 32.861’53 31.811’45 38.628’24 39.898,26 34.086’49 21.919’81 25,963’65Secundaria 63.300’40 63.300’40 46.217’95 71.496’33 79.403’27 79.243’13 43.584’88 49.345’14TOTALES 96.161’93 96.161’93 78.029’40 1110.124’57 119.301’53 113.329’62 65.504’69 75.308’79* En miles de euros.

Cuadro 3PREVISIÓN DE LOS COSTES DE CONSTRUCCIÓN*

14/03/2001 27/07/2001CP El Murtal (Benidorm) 320.000.000 450.775.401IES Historiador Chabás (Dénia) 585.000.000 868.362.303CP San Rafael (La Nucia) 300.000.000 361.470.114IES n.º 1 (Xàbia) 380.000.000 760.017.450TOTAL 1585.000.000 2.440.625.268IMPORTE CONCURSO 2.440.625.268Diferencia entre la previsión y el costo final -855.625.268* En millones de pesetas.

Fuente: Conselleria de Cultura y Educación. Expediente A-B/01.

DIVENDRES

8 DE NOVEMBRE

L’Horta i la degradacióambiental del territori

valenciàTaula redona

Amb Antonio Montiel, José MaríaGarcía Álvarez-Coque, Carles Dolç,Joan Ramón Peris i Ernest García

Moderador: José Luis MirallesSala d’Actes de l’ETS d’Enginyers

Agrònoms. Universitat Politècnica deValència. 19.00 hores

Sopar-Festa deCampanya Electoral

Restaurant-Saló Monte Orandi, C/ LuzCasanova, 5. 46009 València.

A les 21.30 horesPreu del menú: 25

Reserves per al sopar: 96 391 91 47, 96 398 30 18

Octubre 2002E N S E N Y A M E N T P Ú B L I C6 Al l - i -o l i 167

Sembla que el Governvalencià del PP no tingaaltres objectius que realit-

zar permanents agressions al'escola pública, la que gestionaamb els pressuposts públics pera donar un servei públic. Si no hihavia prou amb l'augment indis-criminat dels concerts econò-mics amb l'ensenyament privat,els retalls en les despeses defuncionament dels centrespúblics, la precarietat de les ins-tal·lacions o el retard en la gene-ralització de l'Educació Infantil il'Educació Secundària, tal comprescriu una llei orgànica de fa12 anys com la LOGSE, ara li hatocat el torn als menjadors esco-lars.En l'escola del segle XXI elmenjador escolar s'ha convertiten un servei educatiu més, tantper l'alimentació que es dónacom pel temps d'oci que elsestudiants romanen en el centre.Això implica una atenció perpart de l'Administració educati-va, que ha de regular el servei idotar-lo d'una gestió i finança-ment adequats.

Des de 1986, els menjadorshan vingut funcionant al PaísValència amb una norma derang mínim (Resolució d’11/8/86de la DG d'Educació Bàsica iEnsenyaments Especials). Si béaquesta normativa va resoldreen el seu moment la seua orga-nització i funcionament, calia

una revisió i actualització, espe-cialment pel que fa al personaleducador i en el tipus de gestiódel servei. Des d’aleshores l’úni-ca intervenció normativa haestat l’actualització anual delspreus màxims a percebre o lesquantitats per retribuir al perso-nal educador. Així, les solucionsprevistes en 1986 per als casoson no hi haguera professorat delcentre disposat a ser educadorde menjador (becaris, contractesde treball, modalitats de gestió)van entrar en una dinàmicad'escàs o nul control administra-tiu.

En 1999 aquesta situació vadesembocar en la denúnciadavant la Inspecció de Treballde l'existència d’educadors demenjador amb contractes irre-gulars. La denúncia va provocarla reclamació de xifres milionà-ries pels endarreriments en les

cotitzacions a la Seguretat Sociald'aquests treballadors i treballa-dores. La Conselleria de Culturai Educació, responsable subsi-diària de satisfer aquests paga-ments, i en previsió de futuressancions, va decidir unilateral-ment adoptar un nou model degestió. Però, l’Administració nova considerar el dictamen eméspel Consell Escolar Valenciàsobre els menjadors escolars i vaoptar directament per la privatit-zació pura i dura. A primers de2001 l’Administració convocavaun concurs per la concessióadministrativa dels "cuidadors"de menjador per 11,72 milionsd'euros (prop de 2.000 milionsde pessetes), que va ser adjudi-cat, amb polèmica inclosa, a unaUTE (Unió Temporald'Empreses).

Des d’aleshores, els centreseducatius no han qüestionat la

gestió de la UTE, encara que pelcamí ha quedat un acord laboralque rebaixa les quantitats japercebudes pels educadors demenjador amb contractes ante-riors a 2001 i que impedia al pro-fessorat l’exercici d’aquestestasques. Però, la clau de l’as-sumpte ha estat el cost de lanova gestió: uns 22,84 milionsd'euros (3.800 milions de pesse-tes), el doble del previst inicial-ment. La solució no s’ha fetesperar, amb la rescissió de laconcessió administrativa a laUTE i la publicació d'una normasense el consens dels agentssocials i novament de rang infe-rior (Resolució de 28/6/02 de laDG de Centres Docents).

La nova normativa, una malarèplica de l’anterior, no millorael funcionament, l’organització ila gestió dels menjadors. Ambl'excusa de potenciar l'autono-mia de gestió dels centres i l'e-xercici de la seua capacitat orga-nitzativa, s’encomana als claus-tres, equips directius i consellsescolars la responsabilitat deseleccionar, informar i proposarla millor empresa privada per aprestar el servei d'alimentació id'atenció de l'alumnat.

Per a fer-ho efectiu, els centrespúblics no han disposat d’untemps mínim per aclarir-se idotar-se d'una gestió i organit-zació autònomes (finançament,previsió de tasques de la direc-ció i el consell escolar, entrealtres) i, contràriament, s’ha pro-vocat un nou conflicte.

Per què sorgeix el conflicte?La resposta és senzilla: perquèno hi ha pressupost. El contracteamb la UTE, i per tant la priva-tització del servei, va resultarruïnós per a les despeses públi-ques i, a més, no es van arbitrarmesures perquè els centres rein-gressaren les quantitats no con-sumides en el pagament delseducadors. Després de la desfe-

ta, l’Administració pretén araque es retribuesca els "cuida-dors" a càrrec dels romanentsdel curs anterior, a més d’unaaportació de fons públics percomensal i dia.

Però, encara no hi ha euros acinquanta cèntims. Les empre-ses han vist que el mercat estàdesregulat i totes volen entrar-hi, el que provoca que els costoss’hagen disparat per la dispersióde la demanda. Així, o no s'ofe-reixen els mateixos preus entotes les comarques o hi ha dife-rències en els preus segons elsconvenis que s’hi apliquen.

L'Administració, fent bo el ditde "per a cada solució hi ha unproblema", dicta unes instruc-cions complementàries a finalsde setembre on incrementa l'a-portació per comensal i dia iestableix un "procedimentadministratiu" per fer-se càrrecdels dèficits que sorgisquen. Ésa dir, amb els seus càlculs eco-nòmics reconeix que van a exis-tir centres impossibilitats d’arri-bar a final de curs que necessita-ran crèdits extraordinaris que nose sap qui haurà d’aprovar.Tampoc no es concreta quan estransferiran als centres.

Els 90.000 estudiants valen-cians usuaris del servei de men-jador en els centres docentspúblics es mereixen del’Administració més respecte iuna atenció que garantisca laseua adequada escolarització,perquè els centres no són res-ponsables de la mala gestió deConselleria. És inaudit que afinals de setembre s’ignoreencara si l’1 d'octubre els cen-tres públics comptaran amb unservei de menjador escolar. Coms’ha vist, les mesures adoptadesfins ara són insuficients, perquèno donen resposta a les deman-des plantejades.

L’STEPV defensa que calregular els menjadors escolarsmitjançant una norma de rangsuperior, un decret que establis-ca el seu caràcter inqüestionablede servei educatiu públic i quedefinisca fórmules de gestió quefaciliten la tasca a la direcciódels centres i augmenten la seuaautonomia real, i que amb fór-mules públiques de prestaciódels serveis garantisquen el seucontrol i qualitat. I tot això calnegociar-ho democràticamentamb totes les parts implicades,per tal d'arribar a un consensabans de l’inici del curs vinent.

I ara, els menjadorsNova agressió del Govern valencià a l’Escola Pública

CURS 02-03 ESTADES ESCOLARS

PARC NATURAL DE LA SERRA D’ESPADÀALMEDIJAR. C/ Carboneras, 4. Tel. 964 137 400 www.surera.com

Descoberta del boscmediterrani a la tardor,fruits, llavors, bolets ...

ESTADES DE CONVIVÈNCIA,ACTIVITATS DE TUTORIA,PROGRAMES D’EDUCACIÓ

AMBIENTAL

Preus de campanya

21 i 22 de setembreCap de setmana familiar

per a mestres!DEMANA

INFORMACIÓ!

EMPAR BADÍA

E L E C C I O N S S I N D I C A L S 2 0 0 2 I

Balanç sindical (1998-2002)En una etapa de gir conservador i privatització educativa,

l’STEPV-IV ha desplegat una intensa activitat en tots els fronts

Les eleccions sindicals a l’ensenya-ment públic se celebraran el dime-cres 4 de desembre. En aquestes

eleccions es triaran representants per ales Juntes de Personal Docent, i els sin-dicats que obtinguen un mínim del 10%de delegades i delegats estaran presentsa la Mesa Sectorial d’Educació.

El model d’eleccions no és el nostre,perquè sempre hem defensat l’elecció dedelegats i delegades en cada centre detreball. Però l’Administració, amb l’accep-tació expressa d’alguns sindicats, va dis-senyar en 1987 la Llei d’Òrgans deRepresentació (LOR), modificada en l’es-tiu de 1994 amb un pacte entre UGT,CCOO i el Govern i que van ratificar lesCorts Generals, per tornar a endurir lescondicions de representativitat de la res-ta d'organitzacions sindicals i afavorir lesque per llei ja estan declarades mésrepresentatives per tal que ho siguensempre, independentment dels resultatselectorals.

El fet que a l’ensenyament es facenunes eleccions d’àmbit provincial suposaque, malgrat ser els ensenyants un delsgrups de funcionaris més nombrosos,triem menys delegades i delegats. Així,es desvirtua la voluntat del professorat i

se’l discrimina a la Mesa General de laFunció Pública. És per això que moltsovint els acords pactats a la MesaGeneral de la Funció Pública, tant aMadrid com a València, es materialitzenal marge de les organitzacions mésrepresentatives del professorat.

Per altra part, la llei no reconeix el dreta la negociació col·lectiva de les emplea-des i empleats públics. La sentència del’Audiència Nacional n’és un bon exem-ple de les limitacions dels nostres dretslaborals.

L'experiència acumulada en les Jun-tes de Personal i en la Mesa Sectorialdemostra que s’ha de fer un gran esforçper impulsar les seues funcions per talque el professorat s’hi reconega repre-sentat i per ser l’interlocutor davant l’Ad-ministració. Per això, les eleccions sindi-cals són importants. On la nostra organit-zació sindical té una majoria suficient, lasituació de la negociació, participació,informació i condicions de treball és moltdiferent.

Aquest Sindicat va guanyar per quartavegada consecutiva les anteriors elec-cions sindicals (1998), amb un augmentespectacular de vots –quasi tres milmés que en 1994– i de delegats –53

front als 43 anteriors–. Aquests resultatssón una mostra del suport del professo-rat al model representat per l'STEPV-IV,autònom i participatiu, i a una línia sindi-cal caracteritzada per la crítica a la políti-ca educativa i de personal de les Admi-nistracions educatives.

Els resultats electorals del sector deSalut i de l’Administració Pública ens vansituar en la Mesa General de la FuncióPública Valenciana, un fet que va tindrecom a primera conseqüència la nostrapresència en tots els marcs de negocia-ció de la Generalitat. De fet, el Sindicatva ser el més votat en aquest marc. Aracorrespon fer un balanç del treball realit-zat des de 1998.

No es poden obviar algunes cosesque venen de més lluny. L’STEPV-IV vaproposar la negociació global del desple-gament de la LOGSE: “Davant la recon-versió, negociació global” era la consig-na. No va ser així, i durant el període1990-1995 el MEC va comptar amb elsuport de CCOO i ANPE per desplegar laLlei, bé amb acords parcials (nou siste-ma retributiu, mobilitat entre cossosdocents, accés a la funció pública) o béaplicant una política de no bel·ligerància(accés a càtedres, modificació dels con-

cursos de trasllats). Aquest desplega-ment normatiu ha condicionat les nego-ciacions posteriors i moltes situacionslaborals que ara mateix patim. El canvide Govern en 1996 va suposar una para-lització de l’aplicació de la LOGSE atésque l'Executiu no la podia derogar en notindre majoria absoluta per fer-ho i unimpuls a la política afavoridora dels inte-ressos privats en detriment de l’ensenya-ment públic. Aquesta polít ica es vaaccentuar a partir de 2000 en obtindre elPP la majoria absoluta. A partir d’aquestadata assistim, a més, a canvis importantsen el sistema educatiu: s’aprova la Lleid’Universitats (LOU) en contra del criteride tota la comunitat universitària; s’apro-va la Llei de Formació Professional (ambel suport de CCOO, UGT i de la Patro-nal) en contra de la major part de partitspolítics, comunitats autònomes i del nos-tre sindicat. Finalment, el Consell deMinistres aprova la Llei de Qualitat encontra de tota la comunitat educativa. Engeneral, es pot dir que ens hem trobatamb dues situacions diferenciades. Laprimera, que abasta fins les eleccionsgenerals de 2000, on malgrat la políticaprivatitzadora encara es respecten elsmarcs de negociació i existeix un cert

diàleg, no massa, que possibilita arribara alguns acords. I la segona, després dela majoria absoluta, on ens trobem ambmoltes dificultats per negociar, no nomésa l'àmbit educatiu, sinó també a l’Admi-nistració Pública i al món laboral engeneral. Existeix molta prepotència i capvoluntat de negociació. Els governs esta-tal i autonòmic utilitzen la seua majoriaabsoluta per imposar els seus criteris entots els camps de la negociació col·lecti-va i de la política laboral i educativa, sen-se negociar. Es limiten a complir elsaspectes formals, encara que no sem-pre.

En aquest context, es convoca el 20de juny de 2002 una Vaga General con-tra el Decret que regula les prestacionsper desocupació, una convocatòria queés un èxit de participació i en què el Sin-dicat intervé activament. A hores d’ara,estan convocades noves mobilitzacions.També es convoquen vagues i mobilitza-cions a la Funció Pública contra la políti-ca salarial del Govern espanyol, unapolítica que suposa la pèrdua de poderadquisitiu del conjunt de les empleades iempleats públics. En 1999 se signa unmal acord d’augment salarial per aquestcol·lectiu per part del Ministeri de lesAdministracions Públiques, CCOO iCSIF. La sentència de l’Audiència Nacio-nal que condemnava el Govern a pagaraugments salarials pactats i els corres-ponents endarreriments ha estat unmoment àlgid en la vida sindical. Durantuns mesos es van crear moltes expecta-tives, però la sentència va ser recorregu-da al Tribunal Suprem pel Govern cen-tral, que va guanyar. Es va perdre unamagnífica oportunitat per reconèixer eldret a la negociació col·lectiva del sectorpúblic. No va ser així per l’actitud delGovern i per la tebiesa de CCOO i UGT,que no mobilitzaren el sector i ho fiarentot al camp jurídic. Les 35 hores setma-nals i la reducció dels temps de treball haestat un dels nostres objectius principalsque forma part de la nostra PlataformaReivindicativa. Hem participat en la Ini-ciativa Legislativa Popular junt a organit-zacions socials, partits polítics i sindicatsprogressistes.

Pel que fa a l’ensenyament, la situacióal País Valencià també ha estat condicio-nada per la majoria absoluta de l’actualConsell. Abans d’obtindre-la es van sig-nar dos acords per tots els sindicats delsector: l’Acord de Plantilles i condicionslaborals del professorat de Secundària(1999), que va suposar un augment deplantilla als IES i determinades garantiesper evitar els desplaçaments forçosos, il’Acord sobre l’equiparació retributiva delcomplement específic (1999), que vasuposar un augment de més de 18.000pessetes mensuals i que situa aquestcomplement en la primera línia de l’Estat,només darrere del País Basc, Canàries iNavarra. Enguany s’ha de revisar. Tambés’ha estat aplicant una part de l’Acord dePlantilles dels centres d’Infantil i Primàriasignat en1996. Els dos acords de planti-lles signats pel Sindicat han suposat unaugment de 5.302 llocs de treball (2.744del Cos de Mestres i 2.744 dels Cossosde Professorat de Secundària). S’ha dedir que encara queda una part delsacords per aplicar.

Conseqüència de l’Acord de Planti-lles de Secundària és l’Acord de Planti-lles de Formació Professional (2001).Però a partir de 2002 el Govern canviad’actitud i menysprea la negociaciócol·lectiva, de forma que fins i tot s’in-compleixen aspectes importants delsacords signats (desplaçament forçós delprofessorat de Secundària, creació d’u-nitats de 3 anys) o no avança en la res-posta a temes pendents (plantilles delsSPEs, regulació de l’Educació Infantil,desplegament de la Llei d’Adults, situa-ció dels ensenyaments de règim espe-cial, estabilitat del professorat interí).Malgrat això, el Govern aconsegueix elsuport d’altres sindicats en temes comretribucions dels mestres que impartei-xen classes a ESO, addenda a l'Acorddel professorat interí, oferta d’ocupació

pública, que el Sindicat no subscriu enconsiderar que eren insuficients o queno donaven resposta a les demandesdel professorat valencià. D’altres temesimposats unilateralment no comptenamb el nostre suport: modificació delcurrículum; mecanismes de recol·loca-ció del professorat de Secundària; aug-ment de les indemnitzacions per jubila-ció LOGSE; procediment per l’accésdels psicopedagogs al Cos de Secundà-ria; arranjament escolar en centres d’In-fantil i Primària; supressions en Secun-dària; consolidació del complement dedirecció; privatització del servei de men-jador escolar; normativa sobre alumnatamb necessitats educatives especials i

de compensació educativa; instruccionsd’inici de curs. Esment especial mereixl'oposició de l'STEPV-Iv a un suposat“Pacte Escolar”, que no era més que unxec en blanc a la política educativa dela Conselleria de Cultura i Educació i ala concertació de l’Educació Infantil delscentres privats. Per contra, hem acon-seguit l’adscripció directa dels col·legisals instituts que indica l’itinerari formatiude l’alumnat des de l’Educació Infantil alBatxillerat. També s'ha aconseguit para-litzar les adjudicacions de places deSecundària mitjançant un sistema infor-màtic que vulnerava els drets del pro-fessorat i que va col.lapsar l’inici delcurs 2000-01, i s'han aturat els intentsd’augmentar els dies lectius.

El treball ha estat intens en diversosàmbits. El Sindicat ha presentat propos-tes i esmenes als Pressupostos de laGeneralitat. Hem recorregut el concurs-oposició a inspectors d’Educació, perconsiderar que s'hi ha vulnerat la legalitati s'hi ha atemptat contra els principisconstitucionals d’igualtat, mèrit i capaci-tat. L'STEPV-IV s'ha oposat amb ferme-sa als intents de censura i de secessio-nisme lingüístic. Vam contestar amb lacampanya d’autoinculpació en la utilitza-ció dels termes català i País Valencià. LaMesa per l’Ensenyament en Valencià haestat el marc unitari de participació detotes les organitzacions que defensen lavalencianització de l’ensenyament. Hemestat presents a les Trobades i als Con-gressos d’Escola Valenciana. Finalment,

hem estat la força sindical determinantper aconseguir el requisit lingüístic.Només cal assenyalar les vagues delprofessorat interí de 1999 i 2000, queincorporaven aquesta reivindicació. D’al-tres sindicats, per una banda reclamen elrequisit i per d’altra assessoren els ques’hi oposen.

La defensa de l’ensenyament públicha estat una de les nostres senyeres. ElSindicat participa i impulsa les Platafor-mes Unitàries per l’Ensenyament Públicen tots els àmbits territorials. Nombro-ses han estat les seues actuacions:manifestacions, tancaments, concentra-cions, rodes de premsa, davant de lescontínues agressions en contra de l’en-

senyament públic. La presència del Sin-dicat ha possibilitat, a diferència d’altresllocs de l’Estat, que totes les organitza-cions sindicals, polítiques i socials hiparticipen activament, sense sectaris-mes ni exclusions. Altre dels aspectes alqual hem dedicat molt del nostre tempsha estat el referit a la planificació educa-tiva i la política de construccions esco-lars. S’ha treballat en tots els àmbits:barris, pobles, comarques, per reivindi-car més inversions i més centrespúblics. A finals de 2002, dotze anysdesprés de l’aprovació de la LOGSE(1990) i sis des de la presentació delMapa Escolar (1996), encara quedencentres per adaptar i construir, unesmancandes de què és responsable lapolítica de la Generalitat de desviar elsrecursos cap a les iniciatives privades id’oci. Cal destacar la participació delSindicat en la Mesa dels Agents Socialsper l’EPA, amb l’objectiu de desplegar laLlei, la potenciació d’aquest sistemaeducatiu i la millora de les condicionslaborals del personal que hi treballa.D'altra banda, som presents a la Plata-forma Rural del País Valencià per acon-seguir un món rural viu i al si de lesEscoles d’Estiu i dels Moviments deRenovació Pedagògica, com espais deformació, renovació i reflexió autònoms.

Hem continuat l’oferta de cursos d’es-pecialització per aquells sectors de pro-fessorat en situació de reconversió quenecessitaven noves titulacions per podercontinuar treballant. També hem impulsat

debats i jornades de reflexió sobre temesd’actualitat de la politica educativa: Jor-nades d’Escola Rural, d’Educació Infan-til, d’Atenció a la Diversitat, de Secundà-ria, sobre la Reforma i Contrareforma, deConsells Escolars. Especial interés hantingut les xerrades de Pablo Gentili, Sal-vador Cardús, Jorge Cardelli, FernandoRodal, i el Fòrum d’Ensenyants celebratla primavera passada. Les Escoles Sindi-cals celebrades cada any són una apos-ta per la formació sindical i la renovacióde l’organització.

La millora de les condicions de treballés un altre dels nostres eixos perma-nents. És per això que el Sindicat haengegat vàries campanyes que han tin-gut molt de ressò entre el professorat:Pel reconeixement de les malalties pro-fessionals a l’ensenyament; “Pengem lesclaus”, per la millora de les condicions detreball del professorat itinerant; Per lapròrroga indefinida de la jubilació volun-tària prevista a la LOGSE; Per la milloradel treball del professorat d’EducacióInfantil. El Sindicat ha impulsat mobilitza-cions per exigir la reforma de l’actual sis-tema d’accés a la Funció Pública perpermetre l’accés diferenciat del professo-rat interí i la seua estabilitat laboral, i s’hatreballat en la creació de nous llocs detreball per possibilitar l’accés del perso-nal aturat al sistema educatiu. S’ha donatun impuls a l’àrea de Salut Laboral delSindicat, amb una tasca intensa dedenúncia, reivindicació i nombroses pro-postes per millorar les condicions delscentres de treball i la salut del professo-rat.

El Sindicat ha apostat decididamentper la consolidació de l’Àrea de la Dona.Des d’ella s’ha articulat un treball cons-tant. A hores d’ara som un referentimportant per a la Confederació d’STEs iper a les plataformes unitàries que hi tre-ballen al País Valencià. Les pàginesextra de All-i-Oli sobre el 8 de març quecada any arriben als centres educatiussón un bon exemple del treball queaquesta àrea realitza.

La defensa de les condicions de tre-ball ha passat per millorar la informació ila participació del professorat en totesles decisions que hem hagut de prendreal llarg dels darrers quatre anys. S’hafet un esforç per ampliar la democratit-zació informativa, tant en la publicacióde All-i-Oli imprés com en la pàgina webi el correu electrònic. Estem convençutsque sense informació no pot haver parti-cipació. També hem fet un esforç impor-tant en l’assessorament del professorati en la seua defensa jurídica.

El Sindicat ha estat present en moltesmobilitzacions socials, com les platafor-mes del r iu Segura; els Salvem ElCabanyal, l’Horta, La Punta; la participa-ció en la Iniciativa Legislativa Popular endefensa de l’Horta, la Serrania, contral’abocador a l’Alt Palància, la defensad’El Pinar a Castelló...

Una de les darreres actuacions sindi-cals és l'oposició que hem manifestat ala Llei de Qualitat. Des de la presenta-ció per la ministra del Document deBases treballem en l'organització d'unaresposta contundent del conjunt de lacomunitat educativa i de la societat perevitar una nova involució en el sistemaeducatiu. El Sindicat ha signat un mani-fest a Madrid i un altre al País Valencià,hem potenciat el debat en jornades i enla nostra premsa, All-i-Oli, i estem arti-culant una proposta de Vaga Generaldel sector educatiu junt a la CEAPA, elssindicats estudiantils i altres sindicatsprogressistes.

Com s'ha vist, hem treballat molt i moltintensament, però ens queden moltescoses per fer i per canviar. La millora deles condicions laborals i de l’ensenya-ment continuen sent els nostres eixos detreball. El 4 de desembre les eleccionssindicals determinaran la representacióde cada organització i la seua força en lanegociació col·lectiva. L'STEPV-IV conti-nuarà treballant com sempre, amb lateua veu i el teu suport.

Parla. Decideix.

II E L E C C I O N S S I N D I C A L S 2 0 0 2

1. Per l'EnsenyamentPúblic

1.1. Dotació pressupostària ade-quada per al Sistema EducatiuPúblic: augment del seu finança-ment fins un 6’5% del PIB.

1.2. Negociació d'una xarxapública de centres d'EducacióInfantil, Primària, Secundària id'Ensenyaments Especialitzatsque satisfaça la demanda entotes les etapes i tipus d'ensen-yaments, incloent-hi la promocióde programes bilingües en totsels ensenyaments reglats. Perun servei educatiu que contri-buesca a la recuperació lingüís-tica i cultural i que integre elsvalencians i valencianes en unasocietat vertebrada.

L’STEPV-Iv assumeix com apròpia la proposta de la Federa-ció Escola Valenciana, “Unallengua, 100 propostes”, i escompromet a promoure-la i des-envolupar-la en els àmbits edu-catiu, social, polític i en els mit-jans de comunicació.

1.3. Elaboració, en el marc dela Mesa Sectorial, d'un Pla deCentres i Equipaments Escolars,amb l'objectiu d'establir unsrequisits mínims per a tots elscentres escolars en el referit aarquitectura, infrastructures,dotacions materials i pressupos-tàries per al seu sostenimentordinari. Compliment estricte delRD 1.004/91.

1.4. Dotació suficient de lesplantilles de personal docent, nodocent i de PAS en tots els cen-tres, amb l'objectiu d'aconseguiruna adequació de les mateixesa les necessitats educativesactuals.

1.5. Congelació dels concertseducatius amb empreses priva-des. No als concerts on hi hajaoferta pública suficient ni entrams no obligatoris d'escolarit-zació.

1.6. Rebuig absolut a l'espe-cialització curricular dels cen-tres: no als itineraris. Dotació alscentres del personal especialit-zat pertinent per al suport a laintegració de l 'alumnat ambnecessitats educatives específi-ques, per a la compensació edu-cativa i per a la prevenció i aten-ció a la diversitat.

1.7. Primacia de la planifica-ció d'una oferta educativa dequalitat per a tota la poblaciósobre el pretés dret a l'eleccióde centre. Eliminació de lespràctiques selectives de l'alum-nat. Equilibri distributiu de l'a-lumnat amb necessitats educati-ves específiques: especials, decompensació educativa o alum-nat immigrant, entre tots els cen-tres d'una mateixa zona sostin-guts amb fons públics.

1.8. Obertura de centres forade l 'horari lectiu amb ofertapública gratuïta d'activitatsextraescolars impartides perpersonal específic amb les con-dicions laborals adequades.

1.9. No a l'avaluació externadel sistema educatiu subordina-

da a objectius de mercantilitza-ció. L'avaluació ha de ser unatasca permanent dels propisagents educatius i orientada a ladetecció i superació de les difi-cultats i problemes plantejats, ésa dir, a la millora i perfecciona-ment del sistema educatiupúblic.

1.10. Per un EnsenyamentLaic: eliminació de l'ensenya-ment de qualsevol doctrina reli-giosa en el currículum escolar idesaparició de tots els símbolsreligiosos dels centres públics.Per la construcció del saberescolar des d’una perspectivaintercultural.

2. Per la Compensacióde Desigualtats Educatives i Socials

2.1. Reducció del nombre d'a-lumnat en cada grup i del nom-bre total d'alumnat que aténcada professor o professora.Reducció de la ràtio de les aulesamb alumnat amb necessitatseducatives especials. Servei detransport escolar adaptat a lesnecessitats i característiques del'alumnat i del centre escolar.

2.2. Adequació de les planti-lles de professorat i de personalde serveis especialitzats per aatendre els alumnes i les alum-nes amb necessitats educativesespecífiques.

2.3. Adequació de les condi-cions arquitectòniques, físiques i

materials dels centres educatiusper a afavorir la integració de l'a-lumnat.

2.4. Generalització del Depar-tament d'Orientació, amb unadotació proporcional al total d'a-lumnat i a les seues característi-ques sòcio-educatives. Els Ser-veis Psicopedagògics Escolarscal que atenguen, mitjançant unpla coordinat, l'alumnat d'Educa-ció Infantil, Primària i Secundà-ria.

2.5. Escolarització de tota lapoblació de tres anys, en espaisadequats i amb personal espe-cialitzat i de suport suficient.Creació de xarxes públiquesd'escoles infantils per a l'atencióde xiquets i xiquetes entre zero isis anys.

2.6. Dotació de personal pera atendre tots els serveis quecomporta l'ensenyament: biblio-teques, laboratoris, administra-ció, gimnasos…

2.7. Diversificació curricularindividualitzada per a l'alumnatque ho necessite al llarg de total'Educació Obligatòria. Desenvo-lupament de la comprensivitat,entesa com el compendi desabers i habilitats al que ha depoder accedir el conjunt de lapoblació, com a dret a una edu-cació igualitària. No als itinerarisformatius que segreguen l'alum-nat.

2.8. Gratuïtat total de l'ensen-yament en tots els nivells educa-tius, des d'Infantil a la Universi-

tat, en el sistema educatiupúblic.

2.9. Desenvolupament deplans territorials conjunts de lesadministracions local, educativa,sanitària i de benestar socialque, dintre d'una planificaciócomplementària i d'integraciósocial, tinguen com a finalitat lacompensació de desigualtats i laprevenció del desarrelament i lamarginació social. Elaboració deplans d’acollida per a l’alumnatde nova incorporació i específi-cament per a l’alumnat immi-grant.

2.10. Implantació del serveide menjador escolar en tots elscentres educatius públics i per atot l’alumnat que ho necessiteamb personal específic a càrrecde l'Administració. No a la priva-tització dels serveis de menja-dor, neteja i vigilància. Adequa-ció del servei de transport esco-lar a unes condicions de segure-tat i qualitat òptimes, amb ladotació del personal d'acompan-yament necessari per a assistira l'alumnat.

3. Per la igualtat3.1. Creació de comissions d'i-gualtat d'oportunitats en l'àmbiteducatiu que garantesquen elcompliment de la normativavigent i que establesquen líniesde coordinació i actuació conjun-ta entre les distintes institucionsi agents socials implicats, per aeliminar les situacions discrimi-natòries i aconseguir la repre-sentació igualitària d’homes idones. Potenciar la participacióde les dones en tasques de ges-tió i coordinació en els centresmitjançant la flexibilitat organit-zativa i pedagògica i la formacióen horari lectiu.

3.2. Adaptabilitat del lloc detreball per a les dones embaras-sades o en període de lactància,quan les condicions del lloc detreball pogueren influir negativa-ment en la salut de l'embarassa-da, del fetus o del lactant.

3.3. Ampliació del permís dematernitat a 24 setmanes amb el100% de les retribucions. Crea-ció d'un permís de paternitat dequatre setmanes després delpart que puga ser acumulable alde maternitat en cas de famíliesmonoparentals.

3.4. Igualtat de drets de lesfuncionàries interines i les decarrera, inclòs el dret a excedèn-cia per cura de fill o filla menor ia demanar vacant o substitucióquan li corresponga, respectantla seua baixa maternal, antigui-tat i retribucions pertinents.

3.5. Exigència a l'Administra-ció per tal que adopte i traslladeals centres un llenguatge nosexista i que projecte pública-ment una imatge no discrimina-tòria de la dona.

3.6. Denúncia de les rela-cions laborals discriminatòries,l'assetjament sexual i la seuarepercussió en la salut.

3.7. Creació i mantenimentd'assessories de coeducacióque realitzen tasques de diag-nòstic, potenciació de la forma-ció inicial i permanent del pro-fessorat en horari lectiu i realit-zació de programes específicsen els centres.

3.8. Denúncia de la violènciade gènere. Cal que les respecti-ves administracions adquires-quen el compromís d'eradicar-la,tot impulsant programes coedu-catius de prevenció i utilitzantmés recursos econòmics, d’a-tenció sanitària i psicològica,etc.

3.9. Promoció de models deconvivència en els centres edu-catius on es fomente el desen-volupament harmònic de la per-sonalitat i la resolució no violen-ta de conflictes.

3.10. Foment de la formacióde les docents en àmbits tradi-cionalment masculins i vicever-sa, com les Tecnologies de laInformació i la Comunicació iespecialitats tècniques. Aconse-guir un perfil professional que nosupose cap tipus de jerarquitza-ció ni de discriminació segons elsexe (professionalització de ladirecció, Cos de Catedràtics,etc.).

4. Per la gestió democràtica dels centres

4.1. Modificació negociada de lanormativa de funcionament delscentres, per a propiciar modelsde gestió més democràtica. Par-ticipació democràtica i activa detots els sectors.

4.2. Potenciació de Claustresi Consells Escolars, dotant-losde majors competències, irebuig a les mesures previstesper a convertir- los en mersòrgans consultius.

4.3. Autonomia dels centresper a determinar el seu modelde gestió i la seua jornada esco-lar.

4.4. Potenciació d'unes rela-cions no jeràrquiques entre elprofessorat que possibiliten laparticipació en condicions d'i-gualtat dintre dels departamentsdidàctics.

4.5. Elecció democràtica delscàrrecs directius. Rebuig a lesacreditacions per a accedir a lafunció directiva.

4.6. Foment d'una Educacióque promoga l'autonomia perso-nal i els aspectes sòcio-afectius;introducció de la f igura delmediador o mediadora escolaren els centres de Secundària.

4.7. Foment d'una Educacióbasada en els valors de la críticai la solidaritat, així com en el res-pecte a la diversitat ètnica i cul-tural.

4.8. Foment de la identitatcultural, mitjançant el coneixe-ment de l'entorn i des de la inter-culturalitat com a tret caracterís-tic de la societat actual i com aprincipi educatiu progressista.

Cent propostes Per la millora de les condicions de treball del professorat

i en defensa de l'ensenyament públic

E L E C C I O N S S I N D I C A L S 2 0 0 2 III

ARXIU

4.9. Reconeixement de laimportància dels temes trans-versals com a vertebradors del'acció educativa en totes lesassignatures. Desenvolupa-ment de programes de Coedu-cació, Educació Sexual, Educa-ció Mediambiental, Educacióper al Consum, Educació per ala Pau, Educació per a laDemocràcia...

4.10. Creació i potenciaciódels Consells Escolars Munici-pals i Territorials. Democratitzaciói dinamització d'aquests òrganscol·legiats. Democratització ipotenciació del Consell EscolarValencià. Democratització delsCEFIREs. Descentralització imillora de la gestió dels ServeisTerritorials amb oficines públi-ques d’àmbit supracomarcal.

5. Per l'estabilitat en l'ocupació

a) Per al funcionariat de carrera: 5.1. Conversió en plantilla

orgànica de les vacants funcio-nals existents en els centres pera la seua oferta en els concur-sos de trasllats. Coneixementprevi de les vacants dels concur-sos.

Sistema objectiu i amb controlpúblic en les concessions de lescomissions de serveis, que eviteque es convertisquen en unmecanisme de substitució delsConcursos Generals de Tras-llats.

5.2. Negociació amb les Jun-tes de Personal de totes les cre-acions, supressions, amortitza-cions i habilitacions d’unitatsescolars i llocs de treball.

5.3. En cas de supressió dellocs de treball, regulació de lapossibilitat de mantenir ambcaràcter voluntari la destinacióen el mateix centre en tasquesde suport o impartint les espe-cialitats que es posseesquen.Aprofitament d'aquestes situa-cions per a avançar en la milloradel servei educatiu mitjançant latipificació de noves necessitats,reducció de ràtios, desdobla-ments, etc.

5.4. Adscripció voluntària aplaces definitives catalogadescom a itinerants, compartides,d'institucions penitenciàries...

5.5. Plans de formació per al'adquisició de noves especiali-tats.

b) Per al professorat interí: 5.6. Estabilitat per a tot el pro-

fessorat interí fins el seu accés ala condició de funcionari o fun-cionària de carrera, reflectit enun acord negociat amb les orga-nitzacions sindicals i ratificat pelcol·lectiu afectat.

5.7. Manteniment de lesactuals borses de treball i de lapreferència del professorat interíper a obtenir vacants i substitu-cions.

5.8. Derogació del RD850/93. Negociació d'un nou sis-tema d'accés diferenciat, lligat ala formació i a l 'experiènciadocent.

5.9. Equiparació en les condi-cions de treball amb el personalfuncionari de carrera, així comen l'accés a la formació, permu-tes, llicències i permisos.

5.10. Eliminació de tota discri-minació salarial. Cobrament detots els complements.

6. Per la millora de lescondicions de treball

6.1. Establiment de l'accés delprofessorat de tots els nivells

educatius a la docència universi-tària, amb valoració dels serveisprevis.

6.2. Accés indefinit del profes-sorat del Cos de Mestres al pri-mer cicle de l'ESO. Accés perconcurs del grup B a l'A; plansinstitucionals de formació quepossibiliten l'accés dels mestresi les mestres actuals a la llicen-ciatura.

6.3. Cobertura de totes lesvacants, des del principi de curs,mitjançant adjudicació públicapresencial, amb requerimentd'especialitat i modalitat lingüísti-ca. Dotació suficient per a cobrirtotes les substitucions i el suporten tots els nivells i programeseducatius.

6.4. Jornada laboral de 35hores setmanals. Negociació deles reduccions de l’horari lectiuen tots els trams educatius.

6.5. Regulació pactada de lescondicions del professorat quecomparteix centre.

6.6. Reducció de l'horari lectiua les persones majors de 55anys, sense minvament de lesretribucions. Reducció de jorna-da per estudis, estat de salut iembaràs.

6.7. Implantació de l 'anysabàtic. Establiment d'un plaplurianual perquè el professoratque ho sol· l ic i te de formavoluntària puga acollir-se a lapossibilitat d'un any de lliuredisposició.

6.8. Desaparició de qualsevoltipus de discriminació produïdaa conseqüència de l'orientaciósexual del professorat.

6.9. Jubilació als trenta anysde servei o als seixanta d'edatamb el 100% de les retribucions.

6.10. Regulació dels despla-çaments per raó de servei de totel professorat al servei de laGeneralitat.

7. Per la millora de lesretribucions

7.1. Negociació d'un nou siste-ma retributiu que comprengaels actuals complements en el

salari base, que impedescal'estratificació, jerarquització idivisió del professorat i queincloga el nivell 26 per a tot elprofessorat.

7.2. El Sindicat reclama, tran-sitòriament i de forma immediatafins arribar a l'anterior objectiu,el nivell 24 per a tot el professo-rat del Cos de Mestres i el nivell26 per als dels cossos dels cen-tres de Secundària i ensenya-ments especialitzats.

7.3. Desvinculació de lesretribucions de l’avaluació delprofessorat.

7.4. Desvinculació de la for-mació a les retribucions. No alssexennis i incorporació de laseua quantia màxima a la mas-sa salarial.

7.5. Recuperació del poderadquisitiu perdut en els últimsanys. Augments salarials line-als iguals a l'IPC real, més el2% fins recuperar les quantitatsperdudes en els últims anys,amb clàusula de revisió sala-rial.

7.6. Dret a la negociaciócol·lectiva de tots els aspectesretributius del professorat en laMesa Sectorial d'Educació.

7.7. Les pagues extraordinà-ries han d'ésser d'igual quantia auna mensualitat ordinària.

7.8. Pensions iguals al salarien actiu amb 30 anys de ser-veis.

7.9. No a les hores extres nials contractes a temps parcial.

7.10. Recuperació dels fonsde garantia social.

8. Per la seguretat i la salut en el treball

8.1. Exigència del complimentde les obligacions legals a lesdiferents Administracions.

8.2. Funcionament real delsComitès de Seguretat i SalutLaboral, amb recursos humans,materials i financers.

8.3. Desenvolupament decompetències i facultats delsdelegats i delegades de Salutlaboral, amb crèdit horari ade-

quat per a realitzar les funcionsassignades.

8.4. Impuls i engegamentimmediat i al complet dels Ser-veis de Prevenció.

8.5. Formació completa delsdelegats i delegades a càrrec del'Administració i extensió d'a-questa formació al conjunt delprofessorat.

8.6. Impuls d'un model inte-grat de prevenció de riscos labo-rals que tinga com objectiu bàsicla modificació de les condicionslaborals que suposen risc per ala seguretat i salut del professo-rat, així com la promoció de lasalut en l’àmbit laboral. Aixòimplica l'eliminació en origen odisminució dels riscos laboralsmitjançant l'avaluació dels riscosi l'engegament dels Plans dePrevenció.

8.7. Implicació del professoraten la prevenció de riscos labo-rals mitjançant la figura del coor-dinador o la coordinadora decentre de Seguretat i SalutLaboral i el foment de la culturade prevenció.

8.8. Superació dels actualsreconeixements mèdics i garan-tia de vigilància de la salut d'a-cord amb la Llei de Prevenció deRiscos Laborals i el Reglamentdels Serveis de Prevenció.

8.9. Reconeixement del con-junt de malalties laborals (pro-blemes de la veu, l'estrès, sín-drome del professor/a cremat/a,depressió, patologies músculo-esquelètiques, etc.) i eliminaciódels riscos que sorgeixen com aconseqüència de la intensifica-ció del treball, de l'organitzaciólaboral, de les relacions huma-nes, de la introducció de novestecnologies i de la desinformacióo inhibició de l'Administració oles empreses.

8.10. Protecció dels treballa-dors i treballadores especial-ment sensibles a determinatsriscos (educació física, laborato-ris, tecnologia i cicles formatius),protecció de la maternitat, delstreballadors i treballadoresmajors, dels qui pateixen malal-ties amb freqüència i de qui tin-ga un alt risc per la seua situaciód'eventualitat, interinitat i despla-çament.

9. Per una formació per a la millora de l'ensenyament

9.1. Llicenciatura per a accedir ala docència en tots els nivellseducatius, amb programes dife-renciats segons cicle i especiali-tat. Formació inicial lingüístico-tècnica. Pel cos Únic d'Ensen-yants.

9.2. La formació contínua,com a dret i deure del professo-rat, ha de ser gratuïta i respon-sabilitat de l'Administració edu-cativa.

9.3. Participació de la repre-sentació del professorat i de lesuniversitats públiques en la pla-nificació, gestió i avaluació de laformació permanent. Contra laprivatització de la formació.

9.4. Reconeixement institu-cional i suport econòmic alsMoviments de Renovació Peda-gògica.

9.5. Formació en els centresde treball i en horari lectiu.

9.6. Formació conjunta delsmembres del Claustre, dels dis-tints Departaments i Cicles,amb substitució del professo-rat.

9.7. Pla de Formació en tècni-ques de prevenció i resolució de

conflictes per a tot el professo-rat, tot des d'una perspectivacoeducadora i intercultural.

9.8. Potenciació i difusió dela innovació, l'experimentació ila investigació en l'ensenya-ment, especialment de les Tec-nologies de la Informació i laComunicació als programeseducatius.

9.9. Potenciació de la forma-ció d'equips de treball que tin-guen incidència directa en l'aulai estiguen lligats als projecteseducatius dels centres.

9.10. Recuperació de les lli-cències per estudis amb la retri-bució integra.

10. Per un sindicalismevalencià, democràtic,autònom, assembleari i solidari

10.1. Perquè cal un sindicalismeassembleari i participatiu, l’S-TEPV-Iv facilita tota la informa-ció que posseeix sobre els dis-tints temes en negociació, de talforma que el professorat pugatenir una opinió pròpia. El Sindi-cat manté el seu compromís derealitzar assemblees i consultarels treballadors i treballadoresde l'ensenyament en totes lesqüestions que els afecten abansde procedir a la signatura orebuig de les propostes de lesadministracions.

10.2. Descentralització del'actual marc de relacions labo-rals i de la negociació col·lectiva.Per un marc de relacions propidel País Valencià.

10.3. Modificació de l'actualllei d'òrgans de representació ide la LOLS per assegurar que lavoluntat dels treballadors i treba-lladores expressada en vots nosiga deformada. Adequació de laLlei per tal que els sindicats mésvotats siguen els més represen-tatius. Reconeixement del dret aparticipar en la negociaciócol·lectiva a partir del 5% delsvots o delegats.

10.4. Consideració de tots elssindicats amb la condició demés representatius amb capaci-tat en els corresponents nivellsterritorials i funcionals per aexercir totes les funcions i facul-tats relatades en l'Art. 6.3 de laLOLS, inclòs el dret a obtenircessions temporals de l'ús d'im-mobles patrimonials públics.

10.5. Repartiment equitatiu ijust entre tots els sindicats delpatrimoni sindical acumulat pro-cedent de quotes obligatòriesdel conjunt de treballadors i tre-balladores.

10.6. Exigència de l'eleccióde delegats i delegades de cen-tre.

10.7. Modificació de la Lleid'òrgans de representació per aestablir unes competències realsde les Meses Sectorials i de lesJuntes de Personal.

10.8. No als decrets de ser-veis mínims, per l'autorregulacióde la vaga.

10.9. Creació les condicionslaborals i socials escaients i con-secució també a l’àmbit sindicalde la incorporació efectiva dedones i homes en termes d’i-gualtat.

10.10. Per la unitat internacio-nal de les treballadores i delstreballadors, així com de lesseues organitzacions, en la lluitacomuna contra l’explotació. Perun sindicalisme solidari amb lalluita dels pobles, contra qualse-vol tipus d’opressió, contra l’ex-plotació i el racisme.

IV E L E C C I O N S S I N D I C A L S 2 0 0 2

ARXIU

Octubre 2002 Al l - i -o l i 167 7E N S E N Y A M E N T P Ú B L I C

La Conselleria també incompleix els acords sobre retribucions a la direcció

El complement retributiu dels mestresd’ESO podria retardar-se fins 2003

Un dels aspectes retributius pendents de resol-dre satisfactòriament amb la Conselleriad’Educació és el pagament de 100 euros mensualsals mestres que treballen en llocs de l'EducacióSecundària, una quantitat que equipara el seucomplement de destinació al de la resta del pro-

fessorat de Secundària. El pagament per aquestconcepte estava previst de fraccionar-se en dosterminis, 30 euros des de l’1 de setembre de 2002i 70 euros més a partir de l’1 de gener de 2003,però les nòmines de setembre no van reflectir elcompromís de l’Administració.

ALL-I-OLI

L’STEPV-IV defensa l’extensiód’aquest complement a tot el pro-fessorat que treballa en EducacióInfantil, Primària, EducacióEspecial i de Persones Adultes, iamb caràcter retroactiu. Enaquest punt, el Sindicat es mostraflexible per a trobar als espais denegociació fórmules i terminisperquè les millores salarialspuguen arribar a tots. Aquestapretensió no és compartida pelsaltres sindicats i, per tant, ésminoritària en la Taula Sectorial.Com és sabut, aquest comple-ment ja es paga a Andalusia,Aragó, Astúries, Catalunya,Castella i Lleó, Galícia, Balears,La Rioja, Navarra, País Basc iMadrid, però no a Canàries,Cantàbria, Castella-la Manxa,Extremadura, Múrcia, Ceuta iMelilla.

Durant el segon trimestre delcurs anterior la Conselleria deCultura i Educació va negociaramb els sindicats una part de lesretribucions docents. Es van dis-cutir aspectes com la pagaextraordinària per a les jubila-cions anticipades, la consolidació

del complement de direcció perals directors en acabar els seusmanaments i un complementespecífic per als mestres en llocsde treball d'Educació Secundària.

L’STEPV-IV va mantindredurant totes les negociacions unareivindicació bàsica com és lareforma del sistema retributiudels docents de l'ensenyamentpúblic no universitari. Els aspec-tes presentats per l'Administracióper a ser negociats suposen unamillora, però no són la solució alsproblemes retributius. Així, lapaga extraordinària per jubila-cions anticipades ha suposat unavanç, encara que insuficient,quant a les percepcions d’aquestprofessorat. D’altra banda, laconsolidació del complement dedirecció és un incentiu per a lesdireccions dels centres educatius,encara que només afecte a unapart dels equips directius.

Finalitzada la negociació, arri-ba el torn dels compliments perpart de l'Administració, però delstres aspectes retributius única-ment la paga extraordinària dejubilació anticipada està sent tra-mitada per la Conselleria de

Cultura i Educació. Per als com-plements de consolidació dedirecció i per als mestres del'ESO no hi ha termini previst pera la seua aplicació.

Per als responsablesd’Educació, la causa justificativad'aquests incompliments és moltgreu. En paraules del directorgeneral de Personal, "legalmentno es poden portar a terme, per-què cal modificar determinadesnormes de la funció públicavalenciana". És a dir, després dequasi quatre mesos de negocia-cions l'Administració se n’adonaara que hi ha problemes legalsper a pagar. No s'han publicat lesnormatives perquè es pugueniniciar els procediments adminis-tratius i, en conseqüència, els pri-mers 30 euros que els mestresque treballen en llocs d’ESO hau-rien d’haver percebut en la nòmi-na de setembre, potser nocomençaran a abonar-se finsgener de 2003.

L’STEPV-IV ha iniciat unacampanya perquè tot el professo-rat afectat reclame individual-ment a Conselleria el pagamentd'aquest complement retributiu.

La Federació d’STPV reclama negociar les retribucions

El Sindicat exigeix a l’Administracióla convocatòria immediata de laMesa General de la Funció Pública

La Mesa de Portaveus acorda uncalendari de negociacions

ALL-I-OLI

Transcorreguts quatre mesos,no hi ha tingut cap resposta.Per al sindicat aquest fet posaen evidència, un any més,l'actitud antidialogant tant delconseller de Justícia iAdministracions Públiques,Carlos González Cepeda, comdel director general de laFunció Pública, JoaquínSegarra. El proper 31 d'octu-bre és la data límit que té elConsell per presentar elsPressupostos de la GeneralitatValenciana per a l'any 2003 ales Corts Valencianes, i abansd'eixa data s'haurien d'havernegociat tots els aspectesretributius i laborals que hand'estar contemplats alsPressupostos. Doncs bé, jaestem a meitat del mes d'octu-bre i encara no s'ha fixat dia ihora per la negociació, la qualcosa suposa la vulneració deldret a la negociació col.lectivadels més de 120.000 emplea-des i empleats públics(Sanitat, Justícia,Administració del Consell iEducació) i un menyspreudels responsables políticsvalencians envers els seuspropis treballadors. Aquest fetcontrasta amb la diligènciaque s'ha tingut en aprovarl'Estatut dels ex-presidents dela Generalitat Valenciana i lapretensió que l'actual presi-dent tinga aquesta considera-

ció quan deixe d'ostentar elcàrrec.

El sindicat adverteix a laConselleria de Justícia iAdministracions Públiquesque, en cas de no obrir lesnegociacions, convocarà mobi-litzacions i mesures de pressióper defensar els drets de lesempleades i empleats públicsque any rere any veuen comperden poder adquisitiu iempitjoren les seues condi-cions de treball. En eixe sentit,l'STPV-IV ha iniciat una cam-panya d'informació en els qua-tre sectors afectats.

Les reivindicacions del'STPV-IV són, entre d'altres:un augment retributiu superiora la previsió de l'IPC per recu-perar part del poder adquisitiuperdut en els darrers anys; laclàusula de revisió salarial; lareducció de la jornada a les 35hores; la solució a la situaciódel personal itinerant i elcobrament de les paguesextraordinàries completes.

Per acabar, el sindicat afirmaque espera una respostaimmediata i concreta a la seuapetició de convocar la MesaGeneral de la Funció Pública, ino que el conseller o el direc-tor general es dediquen a"tirar balons fora" o eludir lesseues responsabilitats encompte d'assumir-les, ja que lasocietat valenciana els pagaper exercir-les.

L’STEPV, a través de la Federació de Sindicats de Treballadors iTreballadors del País Valencià - Intersindical Valenciana, haurgit la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques aconvocar la Mesa General de la Funció Pública per negociar lesretribucions per 2003 i les condicions laborals del conjunt de lesempleades i empleats públics valencians. El Sindicat recordaque en juliol de 2002 va presentar junt a d'altres sindicats la peti-ció de la convocatòria de la Mesa General.

ARXIU

La Mesa Sectorial d’Educaciócelebrada el 15 d’octubre haacordat el següent calendaride negociacions per al quarttrimestre de l’any 2002.

Dimarts 22 d’octubre (MesaSectorial): Seguiment del'Acord d'Interins (borses iincidències inici de curs)

Dimecres 23 d’octubre (MesaTècnica): Criteris arranjamentescolar dels centres d’educacióespecial, infantil i primària peral curs 2003-2004.

Dimarts 5 de novembre(Mesa Sectorial): Criterisarranjament escolar dels cen-tres d’educació especial,infantil i primària per al curs2003-2004.

Dimarts 12 de novembre(Mesa Sectorial): Estudi des-viacions acord sobre comple-ment retributiu específic 1999.

Dimarts 19 de novembre(Mesa Tècnica): ProfessoratFormació de Persones Adultes:plantilles, catàleg i provisióllocs de treball.

Dimarts 26 de novembre(Mesa Informativa): Informeinfrastructures educatives.

La Conselleria de Cultura iEducació convocarà una mesasectorial extraordinària amb el

tema de la Responsabilitatcivil en el moment en quèl'Administració tinga els infor-mes pertinents sobre la sen-tència del Tribunal Suprem.

S'ha informat que la consoli-dació del Complement dedirecció està en aquestsmoments en fase de dictamendel Consell Jurídic Consultiude la Generalitat Valenciana.

El complement per als mes-tres en el primer cicled'Educació SecundàriaObligatòria encara no té dataperquè s'està buscant la formajurídica que ha de tenir lanorma que el faça efectiu.

S'ha ajornat l'estudi de l'es-borrany sobre criteris de fun-cionament de la mesa secto-rial, fins que, després de leseleccions sindicals es consti-tuïsca de nou la mesa sectorialde negociació.

La mesa de portaveus esreunirà de nou en la primeraquinzena de gener de 2003per a estudiar el calendari denegociacions dels temes pen-dents (adscripció de secundà-ria, plantilles formació profes-sional, Concursos específicsCAES, places itinerants, SPES,menjadors...).

Octubre 2002E N S E N Y A M E N T P R I V A T8 Al l - i -o l i 167

Eleccions sindicals al sector

Durant el curs 2002/03se celebren eleccionssindicals a l’ensenya-

ment privat, un procésdavant el qual l’STEPV tre-balla per aconseguir unsresultats satisfactoris. Ensjuguem molt en les elec-cions, i dependrà del nombretotal de delegats i delegadeselegits el poder seguir realit-zant la tasca sindical que ensha caracteritzat durantaquests anys. Sabeu que deltotal de delegats i delegadeselegits depén el nombre d’a-lliberats i també la presènciaamb veu i vot en les distintesmeses de negociació.Tractem que la nostra cam-panya electoral siga rigorosai, entre altrescoses, explica-rem quin és elnostre modelsindical, quèhem fet enaquests últimsanys i quinessón les nostresreivindicacionsbàsiques. Peròtot aquest tre-ball no serviràde res si totsvosaltres no hic o l · l a b o r e upresentant-vosa les eleccions en les candi-datures de l’STEPV.

El Sindicat necessita de lail·lusió col·lectiva per partici-par en un projecte que millo-re les condicions de treballen el sector i avance cap aun model d’escola democrà-tica, lliure, solidària i partici-pativa. El nostre sector labo-ral s’endureix cada vegadamés i s’allunya del tipus

d’escola que a tots nosaltresens agradaria aconseguir.Però entre tots i totes podemfer que les coses comencen acanviar. Potser estem en unaetapa d’escassa participaciósocial, però des de l’STEPVhem de transmetre un mis-satge esperançador que ensajude a recuperar als nostrescentres l’espai que enscorrespon, un espai que enshan anat retallant i que ensha conduït a una situacióabusiva on la nostra veu estroba quasi silenciada, sensecanals per fer-se sentir.

No cal que us expliquennovament les conseqüènciesnegatives a què ens ha abo-cat l’actual Conveni. Tots i

totes sabemper què i quiha fet possibleque les cosesestiguen comestan. Peròmai és tard,perquè ambel nostreesforç, i ambla il·lusió i elc o r a t g en e c e s s a r i spodem cons-truir una altrarealitat.

No podemdeixar passar l’oportunitat ien aquestes eleccions hemd’assumir una gran respon-sabilitat. Tots sabem que larealitat als nostres centres detreball és dura, i per això nohem d’abandonar la lluitapel projecte en què creiem.Ara ens juguem massa comper a quedar-nos creuats debraços.

El Sindicat negocia l’equiparació de lesplantilles de l’Educació Infantil concertada amb les de la xarxa pública

ALL-I-OLI

El Sindicat està negociant lesplantilles d’Educació Infantil enl’ensenyament concertat. El plan-tejament defensat és el d’implan-tar les plantilles d’Infantil en elsmateixos termes que estan en laxarxa pública i, al mateix temps,revisar les plantilles de Primàriaper a equiparar-les també a les dela pública. Cal recordar que quanes van signar les plantilles dePrimària en centres concertats nos’hi van abordar les correspo-nents a l’etapa d’Educació Infantil

perquè aleshores no s’hi trobavaconcertada. Però ara la situacióha canviat i l’STEPV-IV exigeixl’homologació amb l’ensenya-ment públic. Les negociacions estroben en una fase inicial i les pri-meres propostes no han trobatresposta encara de l’Admi-nistració. Els sindicats han exigitl’assistència a aquestes reunionsdel director general de Centres,per tal d’agilitzar les negocia-cions. El Sindicat seguirà infor-mant puntualment de l’estat deles negociacions.

Tot aquest treball no servirà de res si tots

vosaltres no hi col·laboreu

presentant-vos a les eleccions en les

candidatures de l’STEPV.

L’ensenyament concertat i la Llei de Qualitat

Que l’anomenada Llei deQualitat (LOCE) no és el remeials mals que pateix l’ensenya-ment obligatori ja no és unsecret. Gràcies al debat socialpromogut per les forces progres-sistes, avui la comunitat educati-va ho té prou clar. Està clar quela LOCE afavoreix els interessoseconòmics dels grans centresd’èlit, concertats o no, i els ideo-lògics de la dreta més reaccionà-ria. Però no està gens clar queaquesta llei beneficie en res alstreballadors i treballadores del’ensenyament concertat i ni tansols als centres de menys dedues línies, que hi són un 70%dels concertats.

Una llei segregadoraEls itineraris que proposa laLOCE no són l’alternativa per aresoldre els problemes d’inte-gració de l’alumnat ni per a com-pensar les desigualtats. Tot elcontrari, es crearan centres ghet-to i llocs de treball problemàtics.Però, a més a més, la major partdels centres concertats —un50% d’ells són d’una i un 20% dedues línies— no tenen la infras-tructura necessària per a oferirels itineraris proposats. Davantd’això es presenten les alternati-ves següents:

a) Reduir els itineraris a ofer-tar. Quan arribe una promoció a3r d’ESO, com que només s’ofer-tarien un o dos itineraris —els“bons”, naturalment— el centrees quedaria, com a molt, amb lameitat de l’alumnat. ¿Comomplir les aules per no jugar-seel concert si tota la població quebuscarà una nova escolaritzacióno és l’adequada per als itinera-ris ofertats?

b) Ofertar tots els itineraris.Els centres no tenen les infras-tructures mínimes necessàriesper a fer-ho perquè la majorpart d’ells, quan s’hi van adap-tar a la LOGSE, ho feren ambles inversions mínimes i avui nohi ha espais per tant desdobla-ment.

Una llei que no soluciona els pro-blemes dels centresCal avançar en una atenció cadavegada més personalitzada i enla compensació de les desigual-tats socials. Aquesta compensa-ció s’ha de fer des de l’inici del’educació amb les dotacionseconòmiques necessàries per talde reduir el total d’alumnes pergrup i el nombre d’estudiantsque atén el professorat. Avui endia, les plantilles dels centresconcertats no disposen encarade professorat especialista enPedagogia Terapèutica, unamancança que impedeix el com-pliment d’aquesta funció com-pensadora. A més a més, la novallei no menciona les plantilles niles mesures de suport enPrimària, i tampoc no té unamemòria econòmica.

Una llei que maltracta l’EducacióInfantilAmb la LOCE la devaluació del’Educació Infantil està garanti-da. Sense haver-se implantatencara el model que la LOGSEproposava, ara es liquida la seuafunció educativa, sense reconèi-xer el procés educatiu integralque segueixen els xiquets i lesxiquetes ni el paper fonamentaldel professorat en aquesta etapa.La Llei no determina les condi-cions dels centres ni la qualifica-ció dels professionals i fa marxaenrere en un procés de dignifi-cació d’aquests centres, fona-mentalment en el tram 0-3 anys,que tornarà als nivells de quali-tat dels anys setanta: plantesbaixes, pisets, xalets, etc., i per-sonal sense qualificació i amb lamajor precarietat del mercatlaboral. S’atura així el procés dereconversió que s’hi trobava alsprimers estadis.

Una llei antidemocràticaAmb la LOCE s’acabarà amb laparticipació de la comunitat edu-cativa en el procés de gestió i

control democràtic dels centresen fer desaparèixer les poquescompetències que encara li que-daven als claustres i als consellsescolars, deixant-ho tot en mansd’un equip directiu designatdirectament per la titularitat delcentre i on el director fins i totpodrà no pertànyer a la plantilla.

Però també és una mancançademocràtica i un retrocés en lesllibertats individuals que, en unEstat aconfessional com el nostrei en un ensenyament obligatorimantingut amb fons públics, elspares i mares —i per tant, l’a-lumnat— hagen d’”acceptar” ino “conèixer”, com fins ara, l’i-deari del centre. Aquest serà elprimer pas per a obligar el pro-fessorat a acceptar també l’idea-ri, és a dir, a crear uns llocs detreball finançats públicamentperò amb “discriminació positi-va” per als afins.

Una llei que no millora les condi-cions laborals del professoratPer millorar la qualitat de l’en-senyament cal potenciar lamotivació del professorat ambmillores laborals: reconeixe-ment de les tutories i funcionsde coordinació; reducció de ladocència directa al professoratmajor de 55 anys; reducció de laprecarietat laboral; adequacióde les plantilles a les necessitatseducatives; formació inicial deMagisteri amb rang de llicen-ciatura; formació pedagògicaprèvia per a impartirSecundària; gestió democràticade la formació permanent, fona-mentada en les necessitats edu-catives dels centres. En sónmoltes més, però cal sobretot unreconeixement social de la fun-ció docent. Ben al contrari, laLOCE parla poc del professorat,i quan ho fa és per a empitjorarles seues condicions laborals oper mostrar una profunda des-confiança en la seua labor ava-luadora. Són aquestes raons lesque permeten explicar la rein-troducció de la revàlida.

Es reclama l’assistència del director general

Estem a la Xarxa:www.intersindical.org

ARXIU

Octubre 2002 Al l - i -o l i 167 9E N T R E V I S T A

ALL-I-OLI

— ¿Qué recuerda de su primera etapacomo profesor de Griego del institutoJorge Juan?— En esos años yo, por aquello de las asig-naturas afines, lo mismo impartía Filosofíaque Literatura, Historia, Latín, Historia delArte o Geografía. Lo abordé con entusiasmoy procurando dar las clases con dignidad. Eltrabajo era duro, con turnos de mañana,tarde y noche, hasta que se crearon nuevosinstitutos. Varios compañeros agregadosluchamos para que se aceptase la incorpo-ración a los claustros de los profesores nonumerarios (PNNs) y por que se tratasen enellos los problemas de la enseñanza. — Como docente, ¿qué planteaba enton-ces?— Además de impartir conocimientos, pre-tendía despertar en los alumnos —porqueaún no teníamos alumnas— un espíritu crí-tico y una curiosidad por el saber, sobretodo por medio de los libros y de las escasasactividades culturales. Un informe de laPolicía de 1972, al que tuve acceso después,me acusó de recomendar a los alumnos laasistencia a unos actos culturales, y cito tex-tualmente, “en pro de Pablo Neruda, RafaelAlberti y otros poetas de significación anti-franquista”. Eso les permitía conceptuarmecomo “desafecto a las Leyes y PrincipiosFundamentales del Movimiento”. Poco apoco, aumentó el número de PNNs que exi-gían estabilidad laboral, pero que plante-ban también una profunda renovación de laenseñanza. Corrían los años setenta yrecuerdo a muchos compañeros y compa-ñeras y alumnos que me enseñaron muchascosas, incluso en el terreno político.Entonces conocí a Sanchis Guarner, repre-sentante de Valencia de la Asociación deAgregados, como yo de la de Alicante. En laComisión Pedagógica del Club de Amigosde la UNESCO, y que animaba PedroOlivares, empecé a interesarme por la reno-vación de la enseñan-za. — Tras esa etapa enAlicante, trabajó enNovelda.— Hice el acceso acátedra y trabajé allí,donde, por una seriede rocambolescascuestiones, el claustrome propuso comodirector del centro.Por fortuna, laAdministración noaceptó la propuesta, ydigo por fortuna por-que pensábamos apli-car un proyecto deautogestión que hubiera sido, me temo, unauténtico desastre... — En 1980 regresa a Alicante, al institutoVirgen del Remedio, un centro en el quedesde entonces ha tenido un claro prota-gonismo como animador de reivindicacio-nes y numerosas iniciativas.— El Virgen del Remedio se ha distinguidosiempre por ser un centro abierto a cual-quier innovación pedagógica, por su impli-

cación con el entorno, su compromiso con lasociedad a través de una educación basadaen la tolerancia, el respeto a los derechoshumanos y a la libertad. En este instituto heestado junto a otros compañeros y compa-ñeras en una aventura que para mí ha dura-do hasta ahora. Las actas de los claustrosreflejan, como escribí en un libro conmemo-rativo, esa constante labor de Sísifo que esla enseñanza, así como el eterno retorno delas necesidades que van cubriéndose, conla lucha abierta y constante con las distintasadministraciones y que una vez cubiertasdan paso a nuevas necesidades.— ¿Cómo ha vivido personalmente estaetapa?— Durante más de veinte años he colabora-do con entusiasmo con decenas y decenasde compañeros y compañeras y he tenidouna buena relación con la mayoría de ellos,salvo momentos de lucha ideológica sobrela concepción del papel de la enseñanzapública, un debate de ideas, aunque hoyparezca mentira. He aprendido mucho yenseñado algo con los alumnos y alumnas,y digo “con” porque nunca he podido darclase contra ellos, de ahí mi malestar en losúltimos tiempos. — A su entender, ¿qué objetivos ha de per-seguir un educador?— Al menos yo he intentado en mis clasesestimular de modo constante un espíritu crí-tico, que los alumnos tengan inquietudes yse pregunten por qué las cosas son de unmodo y no de otro. He tratado de estimularen ellos la curiosidad intelectual, la pasiónpor el trabajo bien hecho y la ilusión en latarea común. He tratado de enseñar y deaprender diariamente que la amistad esmás importante que la competitividad, queel placer del conocimiento es más gratifi-cante que el dinero, y que no hay que per-der la ilusión por conseguir ser más libres,más tolerantes y más solidarios.— Parece irremediable que, con el privile-

gio de la edad, delanálisis del presentesurja la idealizacióndel pasado.¿Cualquier tiempopasado fue mejor?— No lo creo. Habríaque recordar que latriste situación demuchos niños traba-jadores en el mundoera aún monedacorriente entre lospaíses llamados civili-zados hace cien años.Que la subordinaciónde la mujer era laconcepción oficial

hace menos de cincuenta años. Que lascatástrofes naturales eran aún mayores queahora, pero no nos enterábamos. Que en lamayoría de los países los trabajadores notenían los mínimos derechos, conquistadosen otros lugares con sangre, sudor y lágri-mas y hoy en peligro. Los pobres son ahoramenos pobres, muy posiblemente, pero lotriste es que podrían no serlo. A la idealiza-ción del pasado contribuye que en el fran-

quismo íbamos de la dictadura a la demo-cracia, de una minoría implicada en estosasuntos a una mayor participación, mirába-mos con fe hacia delante. Ahora estamos sinduda en una fase más difícil porque muchosde esos logros están en peligro y amenazande nuevo los viejos fantasmas. Hemos depasar a la acción para preservar lo que cre-íamos que eran conquistas para siempre. Enla escuela y en la sociedad. — ¿Qué le inquieta más de lo que ahora sevive en las aulas?— Admiro a aquellos pedagogos tan injus-tamente olvidados de la Institución Libre deEnseñanza y a los maestros de los centrosobreros que trataban de dotar a los sereshumanos de unos conocimientos y unoshábitos de conducta que les permitiesen noya ser felices, sino ser humanos. Por eso mecausa una enorme decepción y me hiere elcorazón ver a muchos de nuestros alumnosdespreciar cuanto ignoran, rechazar eseconocimiento que puede hacerles libres.Entre unas clases sociales menos dotadasque otras de tradición y experiencia culturalesto resulta especialmente grave, porque elconocimiento y la adquisición de unos hábi-

tos de conducta determinados son el únicocamino para superarse como seres huma-nos. Mi nostalgia no es la tristeza por que nopodamos volver a determinado lugar otiempo, sino por no ser capaces de alcanzarla utopía, que ahora es posible. — ¿Puede señalar algún reto educativo enla actual coyuntura política y social?— Hoy más que nunca hemos de ser cons-cientes de que la Escuela Pública es uno delos últimos reductos ideológicos que nosquedan frente a la ola de intolerancia, racis-mo, egoísmo y abyección moral que nosacecha y que ya está presente en muchos,en demasiados lugares, sobre todo en latelevisión. De ahí la necesidad de poner enpráctica la vieja teoría anarquista: todossomos necesarios, nadie es imprescindible.O el axioma que prefiguraba una sociedadsocialista: de cada uno según sus posibilida-des a cada uno según sus necesidades.Afortunadamente, todavía somos muchoslos que creemos que la libertad comienzadonde termina la ignorancia, como decíaVíctor Hugo, y por ello tenemos que aplicarnuestro potencial intelectual y nuestras con-vicciones morales a mejorar, no sólo la

escuela, sino también la sociedad.— ¿No es contradictoria la invitación acontinuar la lucha con su jubilación antici-pada?— Me jubilo como profesor, no como ciuda-dano. Y dejo la enseñanza porque en mifuturo profesional el panorama es terriblepara quien, desgraciadamente, ya no es unchiquillo. La tendencia a la desaparición delas lenguas clásicas, la reducción del núme-ro de bachilleratos y de puestos de trabajome enfrentaba a una situación que se meantoja insoportable: a dar ese engendro quese denomina “Alternativas a la Religión”,que debe ser único en el mundo, pues nocreo que haya otro lugar donde una asigna-

tura se denomine alternativa a otra asigna-tura, y que ha estado a punto de hacer tam-balear mi autoestima como profesor. Antesque exponerme a la depresión, prefierodedicar mi tiempo a seguir actuando comociudadano, proponiendo posibles salidas,colaborando con vosotros en muchas cosas.La labor diaria, en la que tratamos de incul-car en nuestros alumnos y nuestras alumnasel respeto al medio ambiente y a los dere-chos humanos, el interés por el conocimien-to, el esfuerzo personal como medio paramejorarnos a nosotros mismos y a losdemás, el gusto por la lectura, por la músicay las bellas artes, el compromiso por unahumanidad mejor, la cortesía en las relacio-nes personales, la profundidad de algunospensamientos, la precisión de un métodocientífico, va haciendo su papel. — ¿Qué le hace ser optimista pese a todo?— Cuando en los ojos de quien nos escuchahablar de la leyenda de Helena, aquellamujer por la que tantos hombres y barcosperecieron, del viaje a Ítaca de Odiseo, deldestino trágico de Edipo —precisamentepor su afán de conocimiento—, de las ideasde Sócrates o los sofistas, del descubrimien-to de la democracia en Atenas, vemos bri-llar alguna luz de inteligencia y de placer,eso paga todos los esfuerzos. O cuandoalgún antiguo alumno o alumna de quienno recordamos su nombre nos saluda yrecuerda con afecto nuestras clases. Habráque seguir trabajando por una EscuelaPública donde los alumnos se eduquen paravivir en una sociedad que entre todoshemos de hacer más tolerante, libre, laica,crítica y solidaria.

“La Escuela Pública es uno de los últimosreductos ideológicos que aún nos quedan”

Paco Moreno (Alacant, 1942) empezó aimpartir sus clases en el instituto Jorge Juan.Desde entonces y de manera ininterrumpida,su trayectoria como trabajador de la ense-ñanza y ciudadano ha estado estrechamentevinculada a las plataformas culturales y lasreivindicaciones sociales de su ciudad. Hace

poco que Paco Moreno decidió finalizar sustareas como enseñante, aunque advirtiendode que en su caso la jubilación no supondrá,ni mucho menos, el abandono de sus com-promisos: “Seguiré en la brecha como ciu-dadano, allá donde pueda seguir diciendo loque pienso sobre la sociedad en que nos ha

tocado vivir, investigando y analizando lascausas que nos han llevado a eso, propo-niendo posibles salidas y colaborando enmuchas iniciativas”. En esta entrevista PacoMoreno defiende la vigencia de los retosque siguen sustentando el proyecto deEscuela Pública.

Paco Moreno / ARCHIVO

Paco MorenoProfesor del instituto Virgen del Remedio, de Alacant

“He aprendido muchoy enseñado algo conlos alumnos y alum-

nas, y digo “con” por-que nunca he podidodar clase contra ellos,de ahí mi malestar enlos últimos tiempos.”

“Hemos de pasar a la acción

para preservar lo quecreíamos que eran

conquistas para siempre.

En la escuela y en lasociedad.”

Octubre 2002F E N T C A M Í10 Al l - i -o l i 167

Joan V. AlberoLes tòfones

Hui li toca el torn al fong méspreuat als mercats europeus(entre 150 i 240 euros/Kg.), latòfona negra (Tuber melanospo-rum). La tòfona negra, junta-ment amb el matsutake(Tricholoma matsutake) delJapó són els bolets que presen-ten un aroma més apreciat enles arts culinàries occidentals iorientals.

Les tòfones son fongs de laclasse ascomicets, gènereTuber, amb aspecte de tuberclei que maduren sota terra. La dis-persió de les espores depéngeneralment d’animals, quelocalitzen aquests fongs per l’o-lor, els desenterren i es mengenels carpòfors. Viuen associats ales arrels de determinades plan-tes llenyoses, sobretot del gène-re Quercus (alzines, carrasques,roures) i avellaners (Corylusavellana), amb les quals esta-bleixen una simbiosi (micoriza)de la qual ixen beneficiats elfong i la planta.

Per localitzar-los al nostre países fan servir gossos tofoners.Antigament hom feia servir por-ques, perquè tenen un finíssimolfacte i poden rastrejar unatòfona a trenta centímetres sotaterra, a deu metres de distànciai amb el vent en contra.

Un indici que pot orientar-nosen la cerca de tòfones és la for-mació d’”àrees cremades”, pelfet que aquests fongs ataquenles plantes herbàcies que ger-minen a la zona ocupada pelmiceli, la qual cosa fa que lasuperfície afectada adquirescaun aspecte de sòl incendiat,carent d’herbes i arbusts al vol-tant de l’arbre implicat en lamicorització de les tòfones.

Les tòfones han estat conegu-des i molt apreciades des detemps immemorials. Els egipcisles menjaven arrebossades ambgreix. Grecs i romans les atri-buïen un alt valor afrodisíac. Enl’Edat Mitjana va decaure el seuús en veure en les tòfones unamanifestació del dimoni, això sí,per al poble; per als reis, prín-ceps i bisbes constituïa un pre-ciós regal. Van tornar a utilitzar-se al Renaixement, encara queel seu ressorgiment definitiu noes produirà fins el segle XVIII.

El seu nom prové del llatítuber, “excrescència”, i sobre laseua natura s’han donat diver-ses interpretacions, evident-ment amb un grau elevat desuperstició, des d’assegurar queles tòfones eren els calls de laterra, fins afirmar que eren “elresultat de la condensació decerts minerals del subsòl prèvia-ment fosos per l’efecte delsllamps”.

La tòfona negra o de Perigord(Tuber melanosporum) és lamillor i la més preuada detotes. Apareix des de final denovembre fins a final de març.Una altra tòfona abundant alpaís és la tòfona d’hivern(Tuber brumale); ambduesespècies es venen en mercatsmolt especialitzats, com ara elde Morella.

N A T U R A V A L E N C I A N A

Gloobal.com Democratitzar la informaciósuposa no sols accedir a tota lainformació existent, sinó tambéfacilitar a les persones usuàriesels elements que en cadamoment els permetran identifi-car amb claredat les informa-cions que responguen millor ales seues necessitats, a partirdel tipus de document, l’orga-nisme que el produeix, elstemes o països a què fa referèn-cia, etc. El centre de documen-tació virtual vol ser una respos-ta a eixa necessitat i tracta dedonar un tractament documen-tal a tota la informació. Aquestés l'objectiu de gloobal.com,“Cooperació en la xarxa”, unweb de gran interès per als quiestan interessats en la coopera-ció i l’interculturalisme. Des degloobal.com s'accedeix a undiccionari de termes, docu-ments, adreces, notícies, etc.http://www.gloobal.com

Tecnoeso.comRealitzada per tres professorsvalencians, tecnoeso.com ofe-reix un servei a l’alumnat del’ESO i Batxiller (12-18 anys) i alprofessorat de Tecnologia d’a-questes etapes educatives. Endiversos espais virtuals s’hiinclouen des de treballs i exà-mens a informació sobre temestransversals, accés a enciclopè-dies virtuals i biblioteques, xatso activitats de recreació. Tambéhi ha informació sobre oposi-cions docents de Tecnologia,exàmens ja realitzats, provesd'accés a la Universitat i diver-sos enllaços, entre altres.Tecnoeso ha previst la convoca-tòria de concursos i sortejos perals visitants i resta oberta a lacol·laboració de qualsevol cen-tre que hi vulga participar.http://www.tecnoeso.com

E N X R X A T S

Albert Sansano

Que no se diga que enEstados Unidos la genteno ha hecho nada cuan-

do su gobierno ha declaradouna guerra sin límites y ha ins-taurado nuevas medidas repre-sivas. Los firmantes de este lla-mamiento invitan a la poblacióna resistir las políticas y las direc-trices generales que han emer-gido tras el 11 de septiembre yque ponen en grave peligro alos pueblos del mundo.

"Nosotros creemos que laspersonas y las naciones tienenderecho a determinar su propiodestino, libres de cualquiercoerción militar de las grandespotencias. Creemos que todaslas personas detenidas o perse-guidas por el Gobierno estadou-nidense deben tener los mismosderechos. Plantear preguntas,criticar y disentir son actitudesque deben ser valoradas y pro-tegidas".

Represión injusta e inmoral "Creemos que las personas conconciencia deben asumir la res-ponsabilidad de las acciones desus gobiernos, y ante todo opo-nernos a las injusticias cometi-das en nuestro nombre.Invitamos a los estadounidensesa resistir frente a la guerra y larepresión que han sido lanzadassobre el mundo por laAdministración Bush. Es injus-ta, inmoral e ilegítima.Decidamos hacer causa comúncon los pueblos del mundo.

"Contemplamos con angustialos terribles acontecimientos del11 de septiembre del 2001.También hemos llorado losmiles de víctimas inocentes ynos hemos horrorizado ante laterrible carnicería, que nos hatraído a la memoria escenassimilares en Bagdad, Panamá o,hace una generación, enVietnam. Como millones deestadounidenses, nos hemospreguntado cómo es posibleque algo así haya ocurrido.

"Pero mientras el dolor esta-ba apenas en sus comienzos, lasmás altas instancias han desen-cadenado su espíritu de ven-ganza. Han acuñado una con-signa simplista: 'buenos contramalos', que inmediatamente hasido adoptada por medios decomunicación sometidos y aco-bardados. Nos han dicho que elmero hecho de plantear pre-guntas sobre estos terriblessucesos rozaba la traición. Nodebía haber debate alguno. Nohabía lugar para dudas éticas opolíticas. La única respuestaposible era la guerra en el exte-rior y la represión dentro de

casa. "En nuestro nombre, la

Administración Bush, con lacasi unanimidad del Congreso,ha atacado Afganistán y se haarrogado, junto con sus aliados,el derecho de destruir fuerzasmilitares en cualquier lugar ymomento. Las brutales repercu-siones se han hecho sentirdesde Filipinas hasta Palestina,donde los tanques y los bulldo-zers israelíes han trazado unterrible sendero de muerte ydestrucción. Y el Gobierno sedispone ahora a emprender unaguerra total contra Irak, paísque no tiene ninguna relacióncon los hechos del 11 de sep-tiembre. ¿Qué clase de mundoserá este si se permite al gobier-no de Estados Unidos lanzarcomandos, asesinos y bombasdonde quiera que se le antoje?

"En nuestro nombre elGobierno ha creado en EstadosUnidos dos clases de ciudada-nos: aquellos a los que al menosse les prometen los derechosbásicos del sistema legislativo, yaquellos que ahora no parecentener derecho alguno. ElGobierno ha arrestado a más demil inmigrantes y los ha encar-celado en secreto y sin límite detiempo. Centenares de perso-nas han sido deportadas y cen-tenares siguen en prisión. Porprimera vez en décadas los pro-cedimientos de inmigraciónsometen a determinadas nacio-nalidades a un tratamiento des-igual.

"En nuestro nombre elGobierno ha desencadenadouna oleada de represión en lasociedad. El portavoz del presi-dente ha intimidado a la gentediciendo que 'tengan cuidadocon lo que dicen'. Los artistas,intelectuales y profesores disi-dentes ven sus puntos de vistadistorsionados, atacados y eli-minados. La llamada PatriotAct, junto a un sinfín de medi-das similares en los diversosestados, da a la Policía nuevos ymás amplios poderes de investi-gación y secuestro, con cobertu-ra de procedimientos secretos.

"En nuestro nombre, elEjecutivo ha usurpado constan-temente los papeles y funcionesde las otras ramas del Gobierno.Una orden ejecutiva ha puestoen funcionamiento tribunalesmilitares. Una firma presiden-cial basta para definir como'terrorista' a determinado grupode personas. Debemos tomarmuy en serio a los gobernantescuando hablan de una guerraque durará una generación y deun nuevo orden. Nos hallamosante una nueva política impe-

rial hacia el mundo y una políti-ca interior que genera y mani-pula el miedo para limitar losderechos.

"Hay una estrategia mortalen los sucesos de los últimosmeses, que debe ser vista comolo que es, frente a la cual hayque resistir.

"Demasiadas veces en la his-toria la gente ha esperado pararesistir hasta cuando ya erademasiado tarde. El presidenteBush ha declarado: 'O con nos-otros o contra nosotros'. Esta esnuestra respuesta: nos negamosa que hable en nombre de todoslos estadounidenses. No entre-garemos nuestras conciencias acambio de una hueca promesade seguridad. Decimos no ennuestro nombre. Nos negamosa ser parte de estas guerras yrechazamos todas las accionesemprendidas en nuestro nom-bre o por nuestro bienestar.Tendemos la mano a quienes enel mundo sufren como conse-cuencia de estas decisiones".

Unidad para enfrentar el desafío "Mostraremos nuestra solidari-dad con las palabras y la acción.Los firmantes de este llama-miento invitamos a todos losestadounidenses a unirse a estedesafío.

"Aplaudimos y apoyamos laspropuestas en curso, a la vezque reconocemos la exigenciade hacer mucho más para ponerfin a esta locura. Nos inspiramosen la decisión de los reservistasisraelíes que, asumiendo unriesgo personal, declaran quehay un límite y se niegan a ser-vir en Gaza y en los territoriosocupados.

"Nos inspiran numerososejemplos de resistencia y con-ciencia que nos ofrece la histo-ria de Estados Unidos: desde losque combatieron la esclavitudhasta los que pusieron fin a laguerra de Vietnam incumplien-do órdenes, negándose a incor-porarse a filas y apoyando a losque resistían.

"No permitamos que elmundo que nos contempla sedesespere por nuestro silencio ynuestra incapacidad de acción.Hagamos que pueda sentirnuestro compromiso.Resistiremos frente a la máqui-na de la guerra y la represión, yharemos todo lo posible paradetenerla".

Firman también el manifiesto, entreotros: Jane Fonda, Oliver Stone,Pete Seeger, Angela Davis, EdwardSaid, Brian Eno, Martin Luther KingIII y cuatro mil firmas más.

No en nuestro nombreManifiesto de intelectuales y artistas norteamericanos contra la guerra

Gore Vidal, Robert Altman, Susan Sarandon y Noam Chomsky

L’OTAN a Bétera:ARMEM-NOS CONTRA LA GUERRA

Carpeta de materials didàctics(Seminari Democràcia i Ensenyament de l’MRP Escola d’Estiu del PV)

Al vostre abast (1 ) a totes les seus del Sindicat

HHeeuu ccaannvviiaatt

ddee cceennttrree??Cal que comuniqueuqualsevol canvi en

la vostra destinaciólaboral a les seusdel Sindicat o per

correu-e:

stepv@intersindical.org

Octubre 2002 Al l - i -o l i 167 11E S C R I T S

Començarem amb la invisi-ble influència de què par-làvem en un número ante-

rior esmentant una anècdotarecent esdevinguda en una de lesgeneroses rondes per les llibreriesde València amb què l’amic CésarFerrandis —un equilibrat almogà-ver on els hi haja— i un servidorcelebrem la nòmina nadalenca:un llibreter ens va donar la primí-cia de la seua adquisició recent del’arxiu d’Almela i Vives. Ens vamquedar estupefactes i ho vaig ano-tar perquè era una confirmaciómés dels serveis prestats en altresèpoques d’absoluta indigènciacivil. Altres dades que certifiquenla vocació de caus de formació irelacions intergeneracionals d’a-questes llibreries ens les han for-nit Carmelina Sánchez-Cutillas,sobre les tertúlies als anys seixan-ta a la llibreria de Paco Sendra, iJosep Piera, que no s’està d’assa-bentar-nos dels seus descobri-ments literaris en aquells arxius alpròleg d’una reedició de MartínezFerrando.

A la primera postguerra, Bru iVidal, Bausset, Fuster i d’altresaleshores joves valencianistestambé ens han confessat comhan estat de providencials per ala seua formació els locals deCervera, Berenguer o Almela.De fet, eren sovint l’única mane-ra d’adquirir certes edicions ipublicacions anteriors al fran-

quisme, tant en català com encastellà.

I encara més. Davant la impos-sibilitat de vida cultural pública, laLlibreria Valenciana d’Almela esconvertia en un eficaç centre derelacions d’aquests joves amb elgrup d’escriptors que havien asso-lit la maduresa creativa abans dela guerra, com Ricard San Martín,Carles Salvador, Enric Soler i elmateix Almela, els quals hi cele-braven la seua tertúlia privada.

La potencialitat lliurepensado-ra d’aquestes llibreries va serentesa aviat pels falangistes.Així ho revela una informacióque em va passar Toni Lorenzo,propietari de “El asilo del libro”.L’abril de 1939 un escamot delMovimiento va fer una “netejacultural” a la llibreria de PlàcidCervera a la Gran Via de lesGermanies. La perspicàcia delsnous inquisidors no anava des-encaminada precisament. Defet, va ser la llibreria deBerenguer la que va facilitar elsprimers llibres de text per alscursos de llengua de Lo RatPenat a base de les restes de l’e-dició de l’Ortografia Valencianade 1934. Acabarem amb unarevelació del propi Lorenzo: “Dellibres perseguits se n’han venutquasi sempre. A la París-València van arribat a oferir alsclients de confiança un servei depréstec de llibres prohibits”.

C o n v e r s e s s o b r e l i t e r a t u r a i n f a n t i l i j u v e n i l

Tastem el luxe

P erquè gaudir amb lalectura pot convertir-seen un luxe. Ho és poder

tindre a les mans la primeraedició al català de l’obrad’Alexandre Dumas El comtede Montecristo en una magní-fica traducció de JesúsMoncada i publicada per LaMagrana.

1.112 pàgines de plaer querelentim perquè dure, perquèla vida de Dantés continue,perquè s’invente noves intri-gues o nous amors, perquèens ho mostre tot paraula aparaula. Dantés, un filòsof dela vida, un imitador del déuvenjatiu: “Cal la desgràciaper entrar en certes minesmisterioses amagades a laintel·ligència humana; calpressió per fer esclatar la pól-vora” o “En aquest món no hiha felicitat ni desgràcies, sola-ment la comparació entre unestat i un altre, això és tot.Només qui ha patit l’infortunimés gran és apte per experi-mentar l’extrema felicitat. Calhaver volgut morir per saberel bo que és viure”. Amb el

contrapunt que allarga la seuaombra: un bon mestre, mos-sén Faria, de qui tots llegíremalguns dels seus ensenya-ments: “Aprendre no és saber.Hi ha els sabuts i els savis; lamemòria fa els primers, la filo-sofia els altres” o “La filosofiano s’aprén, és la unió de lesciències adquirides amb elgeni que les aplica”.

Sobta la profunditat de l’o-bra, els diàlegs, l’estima il’odi, la saviesa que destil·la i,al remat, l’obra emociona isorprén. I no em parleu de lesmúltiples adaptacions cine-matogràfiques de l’obra, enaquest cas no són res, no s’a-costen a l’original, no són Elcomte de Montecristo, per lesraons abans adduïdes, peròtambé pel final. Trobareu unasorpresa.

Però parlàvem de luxes enplural, i en aquest cas, per alslectors de l’escriptor mallorquíGabriel Janer Manila. Fa pocl’editorial La Galera va iniciarla publicació de les seuesobres completes en la col·lec-ció “Biblioteca Janer Manila”,cada volum molt ben enqua-dernat recull entre tres i qua-tre obres de l’autor acompa-nyades d’un pròleg. I si voleuun dels contes de l’autor jo usaconsellaria Samba per a un«menino da rua», publicadaper Edebé, que narra la difícilhistòria d’un nen que viu a les

favelas de Rio de Janeiro con-tada des de la desesperació dela mare. Un conte, o un testi-moni, que farà reflexionarsobre les condicions vitalsd’altres nens.

I... anava a dir per als méspetits, però us la recomane atots. La lectura de l’àlbumil·lustrat de Werner Holzwarthi Wolf Erlbruch: La talpetaque volia saber qui li havia fetallò en el cap, publicat per l’e-ditorial Kalandraka (atenció alque publica aquesta editorialgalega que s’ha atrevit a edi-tar els àlbums il·lustrats clàs-sics, que fins ara eren bendifícil de trobar traduïts).

El tema central del llibre ésl’escatològic, tot i que el trac-ta a través de l‘humor i, el méssorprenent, sense utilitzar capparaula d’aquelles que deien“lletges”, ja que són substituï-des per un llarg catàleg dedeíctics com “això, allò...” quefan referència a les il·lustra-cions, que són les que verita-blement “parlen” i ens infor-men de les formes, aromes oxof, xof diferents que pot tin-dre “això”, segons siga d’ungos, d’un ocell o d’un... Mésque la història d’una venjança(per a això ja tenim Dantés),és una investigació que buscaproves per saber qui li haviafet allò en el cap.

Gemma.Lluch@uv.es

Gemma Lluch

E S C R I T A V U I

Liliana Carbó i Vicent Gràcia (Coords.)Mirant el món a través delsnúmeros Pagés. Lleida, 2002. 258 pàgs.

Xucurruc, Grup de Treballd’Educació Infantil de l’MRPEscola d’Estiu Marina-Safor desde 1991, va obtindre amb aques-tes experiències el V Premi Batec2001 a la recerca i innovació edu-catives. El col·lectiu s’ha caracte-ritzat pel seu esforç en buscarestratègies alternatives al treballd’aula, i en aquest ofereix demanera clara i atractiva un con-junt de propostes experimentadesi contrastades d’alfabetitzaciómatemàtica a partir de situacionsde la vida diària dels xiquets ixiquetes: l’organització de l’aula,els jocs, els tiquets del supermer-cat, l’oratge, etc. Es tracta d’untext de consulta necessària per amestres dels primers nivells.

Jaume Martínez BonaféPolíticas del libro de texto esco-larMorata. Madrid, 2002. 128 pàgs.

Malgrat els canvis educatius, el lli-bre de text roman al cadafal desd’on segueix dictant les seues clas-ses magistrals. És cert que les pre-sentacions visuals i tipogràfiquesdels textos escolars han anat can-viant al ritme del disseny editorial,però en el fons la seua funcióroman inalterable al pas deltemps: oferir allò que l’estudiantha de conèixer i sobre el que seràexaminat en el seu moment.Expressions encara corrents enalgunes aules com “no està en elllibre” o “no hem arribat encara aeixa lliçó” il·lustren a les clares l’e-norme poder d’aquesta eina.L’autor, columnista en aquestespàgines, analitza la presència delsllibres de text en els centres edu-catius i presenta alternatives per al’enfocament curricular des de lainnovació i el canvi.

Alexandre AgullóDiccionari destarifat. 26 compri-mides i recobertes lletresEdició de l’autor. Alcoi, 2001

L’autor, un mestre alcoià impulsorde nombroses iniciatives cíviquesi socials, simula una capsa demedicines on es pot trobar unallarga sèrie de receptes virtualson el joc lingüístic, la irreverènciai l’enginy s’articulen en un con-junt de prescripcions “via encefa-logràfica” capaç d’arrencar elsomriure còmplice de qui s’atre-veix a endinsar-se en les seuesoriginals i treballades definicions.Com s’hi adverteix al prospecteintroductori, el llibre està indicatper a aquelles persones “que esti-men els camins orfes d’obligatpeatge; que valoren més l’ésserque el tenir; que, a banda de l’e-dat cronològica, continuen apre-nent i en actitud de seguir crei-xent”. No recomanable per a lec-tors amb pressa.

Marie-France HirigoyenEl acoso moral en el trabajoPaidós. Barcelona, 2001. 304 pàgs.

El concepte d’acaçament moral,conegut també per mobbing, ésun dels fenòmens socials que alsdarrers temps ha cobrat un pro-tagonisme creixent en el món deltreball. El nombre de casosdenunciats no deixa de multipli-car-se i els mitjans de comunica-ció així ho constaten. A partird’una enquesta realitzada a cen-tenars de persones, Hirigoyenperfila ara la seua anàlisi sobreel tema —apuntada anterior-ment en el seu llibre El acosomoral. El maltrato psicológico enla vida cotidiana— i respon amoltes qüestions complexes queajudaran a entendre un proble-ma contemporani i a prendremesures de prevenció en elsllocs de treball.

Ferran Pastor

A les llibreries de vell (i II)

E S C R I T A H I R

María Milagros RiveraMujeres en relaciónIcaria. Más Madera. Barcelona, 2001.

Començar a pensar i repensarles relacions amb la filla i amb lapròpia mare i comprovar queaquesta dona, junt a moltesaltres, porta temps pensant, par-lant i generant discurs sobre l’or-dre simbòlic de la mare, establintun diàleg amb la mare. És impor-tant la relació de cada dona ambla realitat, partir una mateixa peranar cap els o les altres.¿L’autoestima? ¿La violència capa les dones? ¡Quantes lecturesdiferents de la realitat! Però,també, ¡quants dubtes! ¿Com esgenera el col·lectiu partint d’allòconegut però que encara no tédefinició? Cal, doncs, continuarbuscant. És tracta d’un textnecessari per avançar en la pràc-tica política de les dones i tambéper a ser discutit en diferentsàmbits socials. Conxa Delgado.

Octubre 2002L ’ Ú L T I M A12 Al l - i -o l i 167

Per un ensenyament valencià, públic i de qualitat

No a la Llei Del CastilloLa legislació educativa requereix moltesmodificacions, perquè els canvis socialsexperimentats des de la promulgació dela LOGSE —que ha evidenciat deficiències

i errors durant la seua aplicació—, juntamb la retallada dels seus aspectes mésprogressistes i l'impuls a la privatitzacióde l'ensenyament, ho aconsellen. Però

els canvis legislatius necessaris no sónprecisament els proposats pel Govern enla seua mal anomenada “Llei deQualitat”.

Una llei privatitzadoraEs pretén tancar el cicle d'implantació deles polítiques conservadores en l'educaciópública de l'Estat, manifestades a travésdels Decrets d'Ensenyaments Mínims, laLlei de Universitats (LOU) i la Llei deFormació Professional (LFP). Amb la Lleide Qualitat es pretén acabar ara amb unsistema públic de qualitat, i conformar-neun altre que es dedicaria a la formació delssectors socials desfavorits i sense futur aca-dèmic, i subsidiari d'un ensenyament pri-vat —sostingut, això sí, amb fons públics—reservat a la formació de les futures elits.

Una llei segregadoraEls itineraris que proposa la Llei no sónl'alternativa per a resoldre els problemesd’integració de l’alumnat i la compensacióde les desigualtats. Tot al contrari: es crea-ran centres ghetto i llocs de treball proble-màtics.

Una llei que no soluciona els problemesdels centresCal avançar en una atenció més persona-litzada i en la compensació de les des-igualtats educatives de partida provocadespel nostre model social. Però, al contraridel que proposa la Llei, aquesta atenciós'ha de garantir des del començament del'escolaritat amb totes les inversions neces-sàries per a fer-la realitat. Per a reduir elsalumnes per grup i el nombre total d'estu-diants que ha d’atendre un professor, i pera millorar la infrastructura dels centres

(tallers, aules específiques...) calen propos-tes legislatives i financeres no previstesper la llei.

L'Educació Infantil, maltractadaAmb la Llei de Qualitat la devaluació del'Educació Infantil està assegurada. Sensehaver implantat encara el model que laLOGSE proposava per a aquesta etapaeducativa, es liquida la seua funció sensereconéixer l'important esforç del professorati el procés educatiu integral que segueixenels xiquets i les xiquetes. Es trenca l'estruc-tura de l'etapa sense determinar les condi-cions dels centres ni la qualificació dels pro-fessionals, i amb un règim que obri les por-tes encara més a la privatització.

Una llei que no millora les condicions delprofessoratPer a millorar la qualitat de l’ensenyament,tot el contrari del que proposa la Llei, calmotivar els treballadors i les treballadoresde l'ensenyament amb millores laborals:reconeixement de les tutories i funcions decoordinació; reducció de la docència direc-ta als majors de 55 anys; claustres estables;reducció de la inestabilitat; adequació deles plantilles a les necessitats educatives;impuls d’un nou model de formació i accésa la funció docent. La formació inicial had’incloure el grau de llicenciatura enMagisteri i cal una formació pedagògicaprèvia per a impartir Secundària. La forma-ció permanent ha de ser gestionada demo-cràticament i fonamentar-se en les necessi-

tats dels centres educatius i els grups de tre-ball, seminaris, etc. L'accés a la docènciaha de ser diferenciat, i ha d’avaluar-se prio-ritàriament la pràctica prèvia.

Una llei antidemocràticaEs tracta d’una llei antidemocràtica perquèsegrega del sistema els sectors socials des-favorits; perquè el Consell Escolar –màximòrgan de decisió democràtica– perdràpotestats i no participarà en l'elecció de ladirecció; perquè el Claustre no intervindràen l'elecció de la direcció ni de l'equipdirectiu. El director o la directora no forma-rà part necessàriament de la plantilla delcentre i per al seu nomenamentl'Administració es reserva la designació del50% d'una comissió en la qual els represen-tants del centre assistiran de comparses.Amb la Llei s’ataca l'autonomia dels centreseducatius, imprescindible per a impulsar elsmateixos projectes educatius.

L’STEPV-Iv ha fetes públiques diversesanàlisis sobre la Llei de Qualitat i ha pro-posat alternatives que ara cal debatre iconsensuar. Hem d'aturar la tramitació de la Llei deQualitat i reclamar un ampli debat perseguir defensant un ensenyament valencià,públic i de qualitat.

29octubre

VAGA EN L’ENSENYAMENT

MANIFESTACIONS:

ALACANTEscales IES Jorge Juan,

19’30 h.

CASTELLÓPlaça de la Independència

(La Farola), 19 h.

VALÈNCIAPlaça de Sant Agustí, 19 h.

JORDI BOLUDA