105
Els carrers del nucli antic de Vilanova i la Geltrú LA VILANOVA VELLA -2009-

La Vilanova vella

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Els carrers del nucli antic de Vilanova i la Geltrú

Citation preview

Els carrers del nucli antic de Vilanova i la Geltrú

LA VILANOVA VELLA

-2009-

Primera edició, desembre 2009

© dels textos : Alfred CAstells I Urgellès. Josep M. sAbAter I NAvArro

© de les fotografies actuals: Agustí Gil, Rafael López, Anna Stanton, Manuel Gutierrez, Joaquin Medina i Rafael Fernandez

Producció: el Cep i la Nansa edicions

www.elcepilanansa.com

Vilanova i la Geltrú

Gestió del disseny, factoressencial (www.factoressencial.com)

Suport tècnic: Vicenç Carbonell I Virella i Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic c. Major 39. 08800 Vilanova i la Geltrú

Les fotos dels carrers procedeixen de:

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF

FONS FOTOGRÀFIC MUNICIPAL

ISBN 978-84-92745-06-7

Dipòsit Local:

Imprès

ÍndexCom va començar tot Els primers carrers

.

Vilanova i el Palmerar junts

.

Expansió des del raval de Mar i des del raval de Terra

.

Les muralles de l’any 1850

.

Expansió cap el nord. Hospital. Caserna

.

Expansió cap a l’oest

.

Dues places recents

6

Nucli Antic

7

Nucli Antic

Com va començar tot.

Els primers carrers

8

Nucli Antic

9

Nucli Antic

10

Nucli Antic

Cómo empezó todo. Els primers carrers

Se supone que hacia 1200 llegarían los primeros pobladores, provenientes de la Geltrú, que edificarían las primeras casas del núcleo antiguo donde actualmente se encuentra la calle Major.

Llegado el año 1370, Vilanova de Cube-lles (que es como se llamaba entonces la villa, ya que formaba parte de Cubelles), después de haber construido sus prime-ras murallas, tenía todavía muy pocas calles.

Había tres calles paralelas: la calle Major (o calle del Forn), la primera que se había formado; la calle de la Església (segrega-da después en calle de la Església y calle de Sant Antoni); y la calle del Mig (trans-formada, más adelante, en calle del Mig y calle de la Lluna).

Dos calles más, transversales, que la gente llamaba travesías de la calle del Mig (actualmente, la calle del Campanar y la calle de las Premses), conectaban las calles paralelas.

Al sur de la travesía de levante, empe-zaba el camino de Mar, que quedaba cerrado por el portal de Mar.

También existía la pequeña plaza de la Església (transformada, hoy, en dos pla-zas: la de Sant Antoni y la del Arxiprest Llorenç Garriga).

Com va començar tot. Els primers carrers

Se suposa que cap el 1200 deurien arri-bar els primers pobladors, provinents de la Geltrú, que edificarien les primeres ca-ses del nucli antic on actualment hi ha el carrer Major.

Quan arribà l’any 1370, Vilanova de Cu-belles (que és com es deia llavors la vila, ja que formava part de Cubelles), des-prés d’haver construït les seves primeres muralles, tenia encara ben pocs carrers.

N’hi havia tres de paral·lels: el carrer Ma-jor (o carrer del Forn), el primer carrer que s’havia format; el carrer de l’Església (segregat després en carrer de l’Església i carrer de Sant Antoni); i el carrer del Mig (transformat, més endavant, en carrer del Mig i carrer de la Lluna).

Dos més de transversals, que la gent anomenava travesseres del carrer del Mig (actualment, el carrer del Campanar i el carrer de les Premses), connectaven els carrers paral·lels.

Al sud de la travessia de més a llevant s’iniciava el camí de Mar, que quedava tancat pel portal de Mar.

Hi havia també la petita plaça de l’Església (transformada, ara, en dues places: la de Sant Antoni i la de l’Arxiprest Llorenç Garriga).

11

Nucli Antic

How It All Began. The First Streets

It is believed that the first inhabitants had arrived by 1200, coming from la Geltrú, and they would build the first houses of the old quarter, where Major Street cu-rrently stands.

When the year 1370 came, Vilanova de Cubelles (which is what the town was called at that time, because it was part of Cubelles), had built its first walls, but still had very few streets.

Three of them were parallel: Major Street (or Forn Street), the first street that was formed there; Església Street (which was later split into Església Street and Sant Antoni Street); and Mig Street (later transformed into Mig Street and Lluna Street).

Two transverse streets, which people ca-lled cross streets of Mig Street (currently, Campanar Street and Premses Street), connected the parallel streets.

Southward of the most eastern cross street, Mar Road began, which was closed by Mar Gate.

There was also the small Església Square (now transformed into two squares: that of Sant Antoni and that of Arxiprest Llo-renç Garriga).

ىلوألا عراوشلا نيوكت .ءيش لك أدب فيك

يلاوح لئاوألا نيرمعملا لوصوب ضارتفا كانه

اوماق نيذلا la Geltrú نم نيمداق ،1200 ماع

،ميدقلا زكرملا ةقطنمل ىلوألا نكاسملا ءانبب

.Major عراش ايلاح دجوي ثيح

Vilanova de Cubelles 1370 ماع لولح عم تناك يتلاو ،اليفلا ذئنيح اهيلع قلطُأ يتلا)

مضت لازت ال تناك ،(Cubelles نم ءزج لثمت

.ىلوألا اهراوسأ دييشت دعب ةليلق عراوش

-Ma عراش :ةيزاوتم عراوش ةثالث كانه تناكjor (لا عراش وأ Forn)، عراش لوأ دعُي يذلا

دعب مسقنا يذلا) Església عراشو ،هنيوكت مت

Sant عراشو Esglésiaعراش :نيعراش ىلإ كلذAntoni)، عراشو Mig (دعب اميف لوحت يذلا

.(Lluna عراشو Mig عراش ىلإ

امهيلع قلطُي ناك ،نايضرع ناعراش كانه ناك

-Cam عراوش يهو) Mig عراش تاعطاقت مساpanar و Premses نالصوي اناك ،(ايلاح

.ضعبلا اهضعبب ةيزاوتملا عراوشلا

عراشلا بونج دنع أدبي Mar قيرط ناك

ةباوب دنع يهتنيو ،قرشلا هاجتاب عطاقتملا

Mar.

ةريغصلا Església ةحاس اضيأ دجوت تناك

Sant ةحاس :نيتحاس ىلإ ،نآلا ،تلوحت يتلا)Antoni ةحاسو Arxiprest Llorenç Garriga).

12

Nucli Antic

Carrer Major Procedència del nom del carrer

Molt probablement, va ser el primer carrer de Vilanova, que va anar creixent de llevant a ponent, tot seguint el traçat del que era el camí ral que comunicava Tarragona i Barcelona per la costa, formant un primer arrenglerament de cases a banda i banda d’aquest camí.

Per aquest motiu era el carrer principal o el “més important”, és a dir, el carrer major. D’aquí el seu nom.

El nom ja el portava l’any 1500

Ha tingut altres noms?

Des de l’any 1500 simultaniejava el nom de carrer Major amb el nom de carrer del Forn. L’any 1856 ja havia desaparegut aquesta doble denominació.

Del 1932 al 1939 es passà a anomenar carrer de Francesc de Sales Vidal.

No hi passeu de llarg!

La immensa casa Samà, 54-56 (segle XIX), residència que fou dels marquesos de Samà, amb una façana amb molts elements ornamentals que manifesten, encara, la seva antiga esplendor, com les reixes i baranes dels balcons de ferro forjat.

Una curiositat

Els tres claus a la façana del 36, la casa nadiua de Francesc de Sales Vidal, havien subjectat la làpida dedicada a aquest poeta i autor teatral, col·locada el 1916. La làpida fou destruïda l’any 1939.

13

Nucli Antic

Carrer de l’EsglésiaProcedència del nom del carrer

L’actual església de Sant Antoni Abat és la tercera que s’ha construït en aquest indret i el nom del carrer, en el seu origen, es referia a l’anterior església –la segona– més petita que l’actual, construïda entre els anys 1363 i 1400, que ocupava la part més occidental del que és avui la plaça de Sant Antoni. Aquesta església es va deixar d’utilitzar l’any 1771, ja que el culte va passar a l’actual i, a partir de l’any 1790, es va enderrocar.

L’església actual es va començar l’any 1734, va ser consagrada l’any 1771 i no es va acabar completament fins el 1876. Ara bé, la fesomia actual es deu a les obres de restauració que varen durar del 1942 al 1977.

L’any 1500 ja duia aquest nom

Ha tingut altres noms?

Durant el període de 1932 a 1939 es va anomenar carrer de Miquel Servet.

No hi passeu de llarg!

Al 14, perdura l’edifici de l’antic Orfeó Vilanoví, fet construir l’any 1909 per Josep Ferrer-Vidal, mecenes aficionat a la música, per hostatjar-hi l’entitat coral creada l’any 1907.

14

Nucli Antic

carrer de Sant AntoniProcedència del nom del carrer

L’any 1363, Guillem de Torrelles, bisbe de Barcelona, creà la parròquia del primitiu nucli de Vilanova de Cubelles i la dedicà a sant Antoni abat, creant així una nova circumscripció parroquial segregada de la parròquia de Santa Maria de Cubelles.

Fins a l’any 1781 la Festa Major es va celebrar per sant Antoni, any en què fou traslladada a la diada de la Mare de Déu de les Neus. A partir de l’any 1883, però, tornà a prendre importància perquè, sota el seu patronatge, es va iniciar una de les festes de més tradició a la vila: la festa dels Tres Tombs.

El nom és de l’any 1860

Ha tingut altres noms?

Fins a l’any 1860 era una porció del carrer de l’Església. Ara, als dos carrers, els separa l’actual plaça de Pau Casals.

Del 1936 al 1939 es va anomenar carrer de Carles Marx.

No hi passeu de llarg!

A l’inici del carrer podeu veure el portal medieval d’en Negrell o del Nin (segle XIV), conegut també amb el nom de pont del Nin, al costat de la casa Nin, 2. És l’únic portal medieval que es conserva.

Una curiositat

Al 6-8, del 1881 al 1924, hi hagué el Banco de Villanueva.

15

Nucli Antic

Carrer del Mig Procedència del nom del carrer

El seu nom prové de la posició que ocupava el carrer respecte del carrer Major i del carrer de l’Església. Aquests tres carrers eren els únics carrers principals de la vila de l’època.

L’any 1500 ja es coneixia amb aquest nom

Ha tingut altres noms?

No se li coneix cap altre nom.

No hi passeu de llarg!

Al 20 hi ha una petita fornícula amb uns rajoles de ceràmica decorades amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

16

Nucli Antic

Carrer de la LlunaProcedència del nom del carrer

El nom no sembla tenir cap vocació astronòmica pel nostre satèl·lit ni cap evocació poètica, sinó que tindria una explicació més prosaica i, a la vegada, políticament correcta. En els seus inicis, en aquest carrer, hi donaven els darreres de les cases que tenien la seva entrada pel carrer Major i pel carrer de Sant Antoni; això feia que els veïns l’anomenessin vulgarment com el carrer dels culs. Buscant una similitud, que fos més discreta, se li posà el nom de carrer de la Lluna.

El nom és de l’any 1860

Ha tingut altres noms?

Fins al 1860 era considerat una part del carrer del Mig. Ara, la plaça de Pau Casals els separa tots dos.

No hi passeu de llarg!

Al 2, tocant a la plaça de Pau Casals, dins d’una falsa finestra, podreu contemplar unes rajoles de ceràmica amb el cavaller Sant Jordi abatent el drac.

Una curiositat

El senyorívol edifici, un xic deteriorat, de l’1 fou residència, durant el segle XIX, del matrimoni Andreu de Sard i Rafaela de Torrents, marquesos de Villanueva y Geltrú.

17

Nucli Antic

Carrer del CampanarProcedència del nom del carrer

El campanar, que dóna nom al carrer que hi desemboca, es va acabar de construir l’any 1706, després de 34 anys de treball. Va ser construït segons els plànols de l’arquitecte de Valls Josep Ferrer, que era frare de l’orde dels carmelites.

Té una base quadrada que, quan s’eleva, passa a una secció octogonal i arriba a una alçada de 51 metres.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

Entre els anys 1500 i 1857, el carrer del Campanar era considerat una travessera del carrer del Mig.

No hi passeu de llarg!

Des d’aquest carrer podreu observar la inclinació del campanar cap a l’est, originada, segons sembla, pel fet que els fonaments no estaven prou consolidats quan es va començar a construir la base quadrada del campanar.

Una curiositat

Durant l’ocupació napoleònica de Catalunya (1808-1814), els soldats francesos utilitzaven el campanar com a torre de guaita.

18

Nucli Antic

Carrer de les PremsesProcedència del nom del carrer

Rep el nom per les premses de Sant Antoni, que estaven ubicades en un edifici al nord del carrer. Aquest edifici, a més d’albergar les premses, que devien ser d’oli o de vi, servia per recollir les contribucions –fruits i altres productes– destinades a la parròquia de Sant Antoni Abat.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

Fins a l’any 1857, era conegut com una travessera del carrer del Mig.

Una curiositat

A l’edifici de les premses, s’hi van fer, també, representacions teatrals (segle XVIII i, potser, començaments del XIX) i, fins i tot, s’hi van fondre algunes campanes.

19

Nucli Antic

Plaça de Sant AntoniProcedència del nom de la plaça

L’edifici més emblemàtic de la plaça, a la qual hi dóna nom, és l’església de Sant Antoni Abat, titular de la parròquia, que té l’entrada principal en aquesta plaça.

Sant Antoni fou un anacoreta que visqué entre els segles III i IV, que es dedicà a la pregària retirat al desert de Nítria (Egipte). És considerat el patró dels animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals. Quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, el va acompanyar la resta de la seva vida; és per això que popularment se l’anomena sant Antoni del porquet.

El nom és de l’any 1860

Ha tingut altres noms?

L’any 1500 era anomenada plaça de l’Església.

Algunes vegades (per exemple, l’any 1834) se la designa indistintament plaça de l’Església i plaça de la Rectoria.

De 1936 a 1939 es va anomenar plaça de Lluís Companys.

No hi passeu de llarg!

Observeu els detalls de la façana principal de l’església de Sant Antoni Abat, en especial l’escultura del sant, feta en pedra (1876) per Pau Carbonell, que es troba damunt la portalada central.

Una curiositat

Entre l’església i el campanar hi hagué una edificació, coneguda com la casa dels gegants, que va guardar aquestes figures del folklore local fins a l’any 1936.

20

Nucli Antic

Plaça de l’Arxiprest Llorenç GarrigaProcedència del nom de la plaça

Adopta aquest nom en record de Llorenç Garriga i Pobla, que va ser rector de la parròquia arxiprestal de Sant Antoni Abat des del juliol de 1943 al març de 1957. Va morir a Barcelona l’any 1973, quan era rector de la parròquia de Sant Pere de les Puel·les.

Durant la seva etapa com a rector a la nostra ciutat es va desenvolupar una intensa activitat encaminada a la reconstrucció de l’església parroquial, malmesa per les últimes convulsions històriques que havien afectat el país.

El nom és de l’any 1974

Ha tingut altres noms?

En un principi, aquest espai formava una unitat amb l’actual plaça de Sant Antoni, que abans es deia plaça de l’Església. Al segregar-se d’aquesta, cap a l’any 1860, es començà a denominar plaça de la Rectoria.

De 1936 a 1939 s’anomenà plaça de Joaquim Costa.

De 1939 a 1974 retornà al nom anterior de plaça de la Rectoria.

No hi passeu de llarg!

Observeu els detalls esculpits a la portalada de la casa rectoral, a l’1. A banda de l’any (1795) i del símbol de sant Antoni abat: la lletra grega tau, s’hi poden apreciar un parell d’elements propis dels rectors de parròquies: el bonet amb què es cobrien el cap i un llibre d’oracions.

21

Nucli Antic

Vilanova i el Palmerar

junts

22

Nucli Antic

23

Nucli Antic

24

Nucli Antic

Vilanova y el Palmerar juntos

Antes de que hubieran pasado doscien-tos años, hacia 1500, ya se había am-pliado y reforzado el recinto fortificado. Estas nuevas murallas englobaron, tam-bién, la barriada del Palmerar, que ocu-paba unos terrenos entre dos lechos del torrente de la Pastera, entre la Geltrú y Vilanova.

El recinto amurallado de Vilanova creció hacia el sur para dar cobijo a las nuevas vías que se habían formado allí: el calle-jón (o calle) Nou y la plaza Nova (que era parte de la actual calle de Sant Pere).

También incluía este recinto el principio del camino de Mar (posteriormente, transformado en la calle del Comerç) y unos tramos de las actuales calles de Montserrat y de Sant Gervasi.

La plaza Major (actualmente, plaza de Pau Casals), ya formó parte de este re-cinto.

La incorporación del Palmerar dentro del nuevo recinto incluyó la plaza Llarga, las calles llamadas, en aquel tiempo, del Palmerar (que actualmente son las calles del Palmerar, del Palmerar de Dalt, del Palmerar de Baix y de Josep Freixes) y, también, la plaza del Palmerar (transfor-mada ahora en la plaza del Pou).

Vilanova i el Palmerar junts

Abans que haguessin passat dos-cents anys, cap el 1500, ja s’havia ampliat i reforçat el recinte fortificat. Aquestes noves muralles van englobar, també, la barriada del Palmerar, que ocupava uns terrenys entre dues lleres del torrent de la Pastera, enmig de la Geltrú i Vilanova.

El recinte emmurallat de Vilanova s’engrandí cap al sud per encabir-hi els nous vials que s’hi havien format: el ca-rreró (o carrer) Nou i la plaça Nova (que era part de l’actual carrer de Sant Pere).

També incloïa aquest recinte el co-mençament del camí de Mar (posterior-ment, transformat en el carrer del Co-merç) i uns trams dels actuals carrers de Montserrat i de Sant Gervasi.

La plaça Major (actualment, plaça de Pau Casals), ja formà part d’aquest recinte.

La incorporació del Palmerar dins el nou recinte inclogué la plaça Llarga, els ca-rrers dits, llavors, del Palmerar (que ac-tualment són els carrers del Palmerar, del Palmerar de Dalt, del Palmerar de Baix i de Josep Freixes) i, també, la plaça del Palmerar (transformada ara en la plaça del Pou).

25

Nucli Antic

Vilanova And The Palmerar Together

By the year 1500, before two hundred years had passed, the fortified area was extended and reinforced. The new walls also included the Palmerar neighbour-hood, which occupied the lands between two beds of the Pastera torrent, between la Geltrú and Vilanova.

The walled area of Vilanova was extended southward in order to accommodate the new streets that had been formed there: Nou Alley (or street) and Nova Square (which was part of the current Sant Pere Street).

This area also included the beginning of Mar Road (later transformed into Co-merç Street) and several sections of the current Montserrat and Sant Gervasi Streets.

Major Square (currently Pau Casals Squa-re) already formed part of this area.

The incorporation of the Palmerar in the new area included Llarga Square, the streets that were then called Palmerar (cu-rrently Palmerar, Palmerar de Dalt, Pal-merar de Baix and Josep Freixes Streets) and also Palmerar Square (now transfor-med into Pou Square).

عم Vilanova يقالت

Palmerar

ىتح ،1500 ماع يلاوح ،ماع يتئام رمت نكت مل

.ةنصحملا ةرّوسُملا ةقطنملا تدطوتو تعسوت

اضيأ ةرّوسُملا ةديدجلا قطانملا تلمتشا

ضعب لغشي ناك يذلا،Palmerar يح ىلع

،Pastera ليس ييرجم نيب ةعقاولا تاحاسملا

.Vilanova و la Geltrú طسو

وحن اعاستا ةرّوسُملا Vilanova ةقطنم تداز

عراشلا :ةديدجلا عراوشلا مضتل بونجلا

يتلا) Nova ةحاس و Nou (عراش وأ) ريغصلا

.(يلاحلا Sant Pere عراش نم اءزج لكشت تناك

ةقطنملا مضت تناك ،هسفن تقولا يف

اميف لوحت يذلا) Mar قيرط ةيادب ةرّوسُملا

نم تافاسملا ضعبو (Comerç عراش ىلإ دعب

Sant و Montserrat ل نييلاحلا نيعراشلاGervasi.

Pau Casals ةحاس) Major ةحاس لثمت تناك .ةرّوسُملا ةقطنملا نم اءزج (ايلاح

ةديدجلا ةرّوسُملا ةقطنملاب Palmerar جامدنا

،ذئنيح ،ةامسملا عراوشلاو ،Llarga ةحاس لمش

-Pal عراشو Palmerar عراش) Palmerar عراشmerar de Dalt عراشو Palmerar de Baix

اضيأو ،(ايلاح Josep Freixes عراشو

Pou ةحاس ىلإ تلوحت يتلا) Palmerar ةحاس

.(ايلاح

26

Nucli Antic

CArrer del ComerçProcedència del nom del carrer

El nom fa referència a una de les activitats econòmiques que va créixer amb més força a Vilanova i la Geltrú durant el segle XIX, tant pel que fa a les transaccions pròpiament comercials com pel que fa a l’ocupació de mà d’obra en aquest sector.

No en va, aquest carrer servia d’eix dels diversos espais on s’hi feia mercat. Al nord, a l’actual plaça de Pau Casals, s’hi venien la carn, el peix, el gra i tota mena de queviures; a la meitat, on avui es troba la part ampla del carrer de Sant Pere, s’hi podia comprar gallina, fruites i llegums; i al sud, la plaça de les Cols era el lloc de les venedores de verdures i altres hortalisses.

El nom ja el portava l’any 1879

Ha tingut altres noms?

Des de començaments del segle XVII fins a l’any 1735, era anomenat carrer del Mar.

De 1735 a 1860 va ser considerat la part nord del carrer dels Caputxins.

No hi passeu de llarg!

A les quatre balconades de la cruïlla d’aquest carrer amb el carrer de Sant Pere hi veureu uns dracs de ferro forjat que sostenen uns escuts amb forma de cor amb els anys 1774, 1774, 1783 i 1793, que deuen indicar els anys de construcció dels edificis.

Una curiositat

Al racó que fa la façana del 23 es pot apreciar encara el lloc on s’ubicava el primitiu portal de Mar.

Vilanova

27

Nucli Antic

Carrer de MontserratProcedència del nom del carrer

Llobregat, al límit del Bages, de l’Anoia i del Baix Llobregat.

El culte marià a Montserrat va lligat a la primitiva ermita preromànica de Santa Maria, que l’abat Oliva de Ripoll transformà en cenobi el segle XI.

El nom és de l’any 1860

Ha tingut altres noms?

Abans de 1735 havia compartit el nom de carrer d’en Clariana, i de 1735 a 1860, el de carrer de Santa Madrona, ja que es considerava que era una continuïtat d’aquest carrer, avui separats ambdós per la plaça de les Cols.

No hi passeu de llarg!

El costat de ponent, entre el carrer de Sant Antoni i el carrer de Sant Pere, està totalment ocupat per la imponent façana lateral de la casa Freixedes.

28

Nucli Antic

Plaça de Pau Casals Procedència del nom de la plaça

Dedicada al compositor, director d’orquestra i violoncel·lista Pau Casals i Defilló (1876-1973).

Aquesta plaça ha estat oficialment dedicada al músic en dues vegades; un fet a destacar és que, la primera vegada, se li va dedicar en vida del personatge, dins de l’homenatge que els vilanovins li varen oferir i en el què ell mateix va participar.

El 1935, presentà a l’antic Teatre Bosc, l’Orquestra Pau Casals, fundada per ell mateix el 1920. Durant el concert, va deixar que el músic vilanoví Eduard Toldrà dirigís l’orquestra, que interpretà una peça del propi Toldrà.

El nom és de l’any 1936

Ha tingut altres noms?

Des de 1374 se l’anomenà plaça Major.

El 1812 se l’anomenà plaça de la Constitució.

L’any 1814, plaça del Rei o plaça Reial.

El 1820 tornà al nom de plaça de la Constitució.

De nou, el 1823, plaça del Rei.

El 1832, plaça d’Isabel II.

29

Nucli Antic

El 1836, per tercera vegada, plaça de la Constitució.

Després de 1857, adquirí el nom de plaça del Mercat.

De 1936 a 1939, portà per primera vegada el nom de plaça de Pau Casals.

De 1939 a 1950, altra vegada, plaça del Mercat.

De 1950 a 1976, plaça Major, novament.

Aquests canvis de nom, però, tenien ben poca repercussió, ja que la gent la seguia anomenant plaça Major, que era el nom amb el qual identificaven habitualment aquesta plaça.

Popularment també era coneguda com la plaça de Dalt.

No hi passeu de llarg!

Contempleu el monòlit del mig de la plaça, erigit en memòria de Josep Anselm Clavé. El petit i senzill monument, de l’any 1970, obrat per Gabriel Alabert, recorda els directors que tingué la societat coral La Unió Vilanovesa, coneguda popularment com “El Coro”, des del 1861 fins al 1970.

Una curiositat

La formació d’aquesta plaça es pot considerar com la primera intervenció reurbanitzadora a Vilanova, ja que, en el llunyà any 1374, s’enderrocaren algunes cases per poder disposar d’un espai per al mercat a l’aire lliure i per a construir, també, la casa capitular, que fou el primer ajuntament de l’època, que ocupà la cantonada de la plaça amb l’actual carrer de Sant Antoni. Unes rajoles a la façana ho recorden.

30

Nucli Antic

Carrer NouProcedència del nom del carrer

L’origen del nom l’hem de cercar en el fet que, en el seu dia, va ser el carrer de formació més recent i els vilanovins –en un cas d’etimologia directa– així l’anomenaven molt abans que un acord municipal l’oficialitzés.

El nom ja el portava l’any 1500

Ha tingut altres noms?

En la relació de carrers de l’any 1500 era conegut, moltes vegades, simplement, com un carreró.

No hi passeu de llarg!

Al 7 existeix una edificació d’una certa antiguitat (1782) força ben conservada.

31

Nucli Antic

Carrer de Sant Gervasi Procedència del nom del carrer

El carrer es va anar formant cap el sud fins a trobar –i travessar– el camí que duia des de la vila a l’ermita de Sant Gervasi i Sant Protasi, situada al turó d’Adarró.

L’ermita fou construïda el 1566 i es té notícia que l’any 1666 fou reedificada.

El nom és de l’any 1735

Ha tingut altres noms?

Abans de 1735 era conegut, primer, amb el nom de rasa del Sec i, posteriorment, amb el nom de carrer de l’Hort d’en Miró.

De 1932 a 1939 es va denominar carrer de Francesc Layret.

No hi passeu de llarg!

En el tram de carrer inclòs dins el nucli antic, al 12, arran de carrer, hi destaca una artística finestra.

32

Nucli Antic

Carrer de Sant Pere Procedència del nom del carrer

Sant molt popular i molt venerat pels mariners a tot Catalunya; ell mateix tenia l’ofici de pescador abans de ser cridat per Jesús, que li va donar el sobrenom de Pere i ocupà sempre el primer lloc entre els apòstols. L’any 1632 ja tenia un altar dedicat a l’església de Sant Antoni Abat, a càrrec dels pescadors de la vila.

Nom posat l’any 1735

Ha tingut altres noms?

Abans de 1701, el tram primitiu –comprés entre el carrer de Montserrat i el carrer del Comerç– es denominava plaça Nova.

A partir de 1701, i fins a l’any 1735, es va conèixer amb el nom de carrer de la Peixateria.

De 1936 a 1939 portà el nom de carrer de Pau Claris.

Popularment, també s’havia designat plaça de la Gallina.

No hi passeu de llarg!

Afrontada al final del carrer, podreu observar una portalada lateral de l’església de Sant Antoni Abat. Quan es beneí l’església, l’any 1771, féu durant uns anys de porta principal, ja que la porta de Sant Antoni encara no estava construïda i la porta de les Neus donava al cementiri de l’època.

Una curiositat

Al tram nord, entre el carrer del Comerç i el carrer de Sant Gervasi, hi hagué un immens edifici, ja derruït, que albergà, al llarg dels anys, la peixateria i la carnisseria que feien de mercat, l’Ateneo de Villanueva y Geltrú i unes escoles públiques.

33

Nucli Antic

Carrer de Josep Freixes Procedència del nom del carrer

Pren el nom de Josep Freixes i Fals, nascut cap el 1736, que tenia la seva residència familiar en aquest carrer. Fou un propietari rural que exercí com a metge, seguint la tradició familiar.

Fou alcalde el 1790 i morí l’any 1815.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

L’any 1500 era considerat simplement com un carreró.

El 1818 era un dels múltiples carrers del Palmerar.

No hi passeu de llarg!

Al 6, si alceu el cap, podreu veure un treballat cigne de ferro forjat, que s’utilitzava per subjectar la politja per poder pujar i baixar mobles. Els balcons són, també, un altre element artístic destacable d’aquesta casa.

Una curiositat

La edificació semblant a una torre, al final del carrer, tocant a la plaça Llarga, probablement formava part del conjunt defensiu del portal d’en Plana, situat a l’extrem nord de la plaça Llarga.

El Palmerar

34

Nucli Antic

Plaça LlargaProcedència del nom de la plaça

El nom li ve de la seva configuració allargada, que recorda molt més un carrer que no pas una plaça. El vial, que tenia una amplada inusual, per la seva època, s’havia configurat seguint el curs sinuós d’una antiga llera seca del torrent de la Pastera, que havia transcorregut anteriorment per aquest indret.

El nom ja el porta l’any 1500

Ha tingut altres noms?

De 1931 a 1939 portà el nom de plaça de Prats de Molló.

De 1942 a 1978 es designà avinguda del Capitán Carrasco.

Popularment s’havia conegut com el carrer Ample.

No hi passeu de llarg!

Observeu una part de la primitiva muralla (segle XIV), que es conserva al costat del pont del Nin.

Una curiositat

A llevant –números parells–, les cases són del Palmerar i pertanyen a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú, en canvi, les cases de ponent –números senars– pertanyen a la parròquia de Sant Antoni Abat.

35

Nucli Antic

Carrer del PalmerarProcedència del nom del carrer

Ocupa la posició central respecte dels altres dos carrers del Palmerar.

L’origen del nom l’hem de cercar en l’etimologia directa derivada de la màquia de margalló o bargalló –petita palmera– que hi devia haver en aquest indret, a tocar de les lleres del torrent de la Pastera, molt característica dels ecosistemes mediterranis.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

En la relació de 1500 s’anomenava carrer d’en Vilafranquina.

En el capbreu del castell de la Geltrú de 1591, carrer Major.

El 1818 ja era un dels carrers del Palmerar.

Una curiositat

Al 9, cantonada amb el carrer de Josep Freixes, hi hagué la reconeguda pastisseria Caba, que l’any 1808 va començar a elaborar borregos, una emblemàtica llaminadura vilanovina.

36

Nucli Antic

Carrer del Palmerar de Baix

Procedència del nom del carrer

El nom el rep per la seva posició geogràfica respecte dels altres carrers del Palmerar.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

El 1550 duia el nom de carrer d’en Canís.

En el capbreu del castell de la Geltrú de l’any 1591 hi coincideixen dues denominacions: carrer de Vilafranent i carrer d’en Canyís (sic).

El 1818 era considerat un dels carrers del Palmerar.

No hi passeu de llarg!

Contempleu la ben conservada casa Torrents i Marquès (1610), al 4, ca l’Onclet, residència dels germans Torrents, Damià, escultor; i Martí, pintor.

37

Nucli Antic

Carrer del Palmerar de Dalt Procedència del nom del carrer

El nom li ve donat per la posició geogràfica, mar-muntanya, respecte dels altres carrers del Palmerar.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

El 1500 era el carrer d’en Maymó.

El 1818 formava part del conjunt de carrers anomenats del Palmerar.

38

Nucli Antic

Plaça del PouProcedència del nom de la plaça

El nom pot provenir de l’existència d’un pou comunal a la plaça.

Cap el 1600 es comença a utilitzar aquest nom

Ha tingut altres noms?

En la relació de 1500 era coneguda com la plaça del Palmerar, nom emprat, indistintament, més endavant, amb el de plaça del Pou, fins que, a partir de l’any 1857, decaigué l’ús del primer.

En el capbreu del castell de la Geltrú de 1591 se la denomina plaça Major.

El 1834 hi varen haver intents d’anomenar-la plaça de la Peixateria, nom, però, que no va arrelar.

De 1936 a 1939, plaça de Sòcrates.

No hi passeu de llarg!

Trobareu, a la plaça, una artística font, força deteriorada, dedicada a l’arquebisbe Francesc Armanyà, que es construí l’any 1861, juntament amb dues fonts més, per commemorar la primera portada d’aigua potable a la ciutat.

Una curiositat

Aquesta plaça acollí el primer mercat, abans que s’obrís la plaça Major (actualment, plaça de Pau Casals), l’any 1374. Hi acudien a comprar tant els geltrunencs com els vilanovins.

39

Nucli Antic

Expansió des del raval de Mar i des del raval

de Terra

40

Nucli Antic

Expansió des del raval de Mar i des del raval de Terra

L’any 1751, la població havia anat creixent cap al sud i cap a l’oest a partir dels ravals que s’havien anat formant amb cases construïdes fora de les muralles.

Un d’aquests ravals, el del sud, era el raval de Mar, format a partir del camí de Mar (l’actual carrer del Comerç).

D’aquests carrers que es van anar estenent cap al sud, dins el nucli antic descrit en aquesta publicació, n’hi queden inclosos ben pocs i, encara, d’alguns, només se n’inclou un tram. Seria el cas de l’actual carrer del Comerç –ja citat–, de l’actual carrer de Montserrat, del carrer de Pàdua i del carrer de Sant Gervasi.

També s’hauria completat el carrer de Sant Pere a partir de la primitiva plaça Nova.

Hi hauríem d’incloure, encara, la part nord de l’actual plaça de la Peixateria i també el carrer de Mossèn Cots.

L’altre raval, el de l’oest, era el raval de Terra, o raval de Sant Antoni, format, inicialment, al llarg de la prolongació del carrer Major, del carrer de l’Hospital (actual carrer dels Estudis) i del carrer dels Agricultors (actual carrer de Miquel Guansé).

A l’entorn d’aquests carrers, s’haurien anant formant altres carrers que portarien els noms següents: carrer de la Bomba, carrer dels Corralets, carrer del Fossar Vell, carrer de Josep An-ton Marquès, el tram inicial del carrer de Manuel de Cabanyes i el carrer de Sant Francesc. I, també, una mica més separat, el tram inicial del carrer de Sant Josep.

També s’haurien format un parell de places: la plaça del Cap de Creu i la plaça de Miró i Soler.

41

Nucli Antic

Expansión desde el Raval de Mar y desde el Raval de Terra

En el año 1751, la población había ido creciendo hacia el sur y hacia el oeste a partir de los arrabales que se habían ido for-mando con casas construidas fuera de las murallas.

Uno de estos arrabales, el del sur, era el Raval de Mar, formado a partir del camino de Mar (la actual calle del Comerç).

De estas calles que se fueron extendiendo hacia el sur, dentro del núcleo antiguo descrito en esta publicación quedan inclui-das muy pocas y, en algunos casos, sólo se incluye un tramo. Sería el caso de la actual calle del Comerç –ya citada–, de la actual calle de Montserrat, de la calle de Pàdua y de la calle de Sant Gervasi.

También se habría completado la calle de Sant Pere a partir de la primitiva plaza Nova.

Habría que incluir, también, la parte norte de la actual plaza de la Peixateria y también la calle de Mossèn Cots.

El otro arrabal, el del oeste, era el Raval de Terra, o Raval de Sant Antoni, formado, inicialmente, a lo largo de la prolon-gación de la calle Major, de la calle del Hospital (actual calle de los Estudis) y de la calle de los Agricultors (actual calle de Miquel Guansé).

Alrededor de estas calles, se habrían ido formando otras que llevarían los siguientes nombres: calle de la Bomba, calle de los Corralets, calle del Fossar Vell, calle de Josep Anton Marquès; así como el tramo inicial de la calle de Manuel de Cabanyes y la calle de Sant Francesc. Y, también, un poco más separado, el tramo inicial de la calle de Sant Josep.

También se habrían formado un par de plazas: la plaza del Cap de Creu y la plaza de Miró i Soler.

42

Nucli Antic

Expansion From The Raval de Mar And From The Raval de Terra

In 1751, the town was growing southward and westward from the ravals (suburbs) that were formed from the houses built outside the walls.

One of these suburbs, the southern one, the Raval de Mar, was formed from Mar Road (currently, Comerç Street).

The old quarter described in this publication includes only a few of these streets that gradually extended southward and even then, only a section of some of them is included. This would be the case of the current Comerç Street–already men-tioned–, of the current Montserrat Street, Pàdua Street and Sant Gervasi Street.

Sant Pere Street, which began at the ancient Nova Square, would also have been completed.

We would also have to include the northern part of the current Peixateria Square, and Mossèn Cots Street in this quarter.

The other suburb, the western one, was the Raval de Terra or the Raval de Sant Antoni, which was initially formed alongside the extension of Major Street, Hospital Street (currently, Es-tudis Street) and Agricultors Street (currently, Miquel Guansé Street).

Around these streets, other streets gradually formed, which would bear the following names: Bomba Street, Corralets Street, Fossar Vell Street, Josep Anton Marquès Street, the ini-tial section of Manuel de Cabanyes Street and Sant Francesc Street, as well as the initial section of Sant Josep Street, which was slightly more separated.

Two squares would also have been formed there: Cap de Creu Square and Miró i Soler Square.

43

Nucli Antic

Terra ةيحاضو Mar ةيحاض عاستا

نم اقالطنا برغلا وحنو بونجلا وحن دادزي ناكسلا ومن أدب 1751 ماع يلاوح يف

.راوسألا جراخ تينُب يتلا تويبلا عم تلكشت يتلا يحاوضلا

قيرط نم ءادتبا ،Mar ةيحاض وأ ،بونجلا ةيحاض ،يحاوضلا هذه ىدحإ تلكشت

Mar (عراش Comerç ايلاح).

ةقطنم لخاد ،بونجلا وحن عاستالا يف تأدب يتلا عراوشلا ليلقلا كانه لازام

هذه ضعبل ةنوكملا تاحاسملا نم ءزج كانه لازامو ،ركذلا ةقباس ميدقلا زكرملا

-Pà عراشو Montserrat عراشو ،Comerç عراش ىلع كلذ قبطنيو .عراوشلاdua عراشو Sant Gervasi نييلاحلا.

.ةيئادبلا Nova ةحاس نم اقالطنا لمتكا Sant Pere عراش نأ امك

عراشو ةيلاحلا Peixateria ةحاس نم يلامشلا ءزجلا اضيأ فيضن نأ بجيو اذه

Mossèn Cots.

-Sant Anto ةيحاض وأ Terra ةيحاض وأ ،برغلا ةيحاض ،ىرخألا ةيحاضلا امأni، عراش دادتما ىلع ،رمألا ئداب يف تلكشت دقف Major، عراشو Hospital .(ايلاح Miquel Guansé عراش) Agricultors عراشو (ايلاح Estudis عراش)

:ةيلاتلا ءامسألا تذختا ىرخأ عراوش عراوشلا هذهب ةطيحملا ةقطنملا يف تنوكت

-Josep An عراشو Fossar Vell عراشو Corralets عراشو Bomba عراشton Marquès عراش نم ىلوألا تافاسملاو Manuel de Cabanyes، عراشو

Sant Francesc، ىلوألا تافاسملا ءيشلا ضعب لصفنم ءزج يف تلكشت امك

.Sant Josep عراش نم

També s’haurien format un parell de places: la plaça del Cap de Creu i la plaça de Miró i Soler.

Miró i ةحاسو Cap de Creu ةحاس :ناتحاس تنوكت كلذ ىلإ ةفاضإلابSoler.

44

Nucli Antic

45

Nucli Antic

46

Nucli Antic

Carrer de Mossèn CotsProcedència del nom del carrer

Josep Oriol Cots Pelegrí. Eclesiàstic, musicòleg i poeta, nascut a Vilanova i la Geltrú el 7 de febrer de 1821, va desenvolupar els càrrecs de vicari general i regent del bisbat de Santo Domingo i de l’arquebisbat de Puerto Rico. També va ser nomenat capellà d’honor dels reis d’Espanya. Quan encara exercia aquests càrrecs, a finals de setembre de 1861, va passar una temporada a la nostra ciutat, cosa que va repetir el juliol de 1866, quan ja havia retornat definitivament d’Amèrica. Un cop retornat, ocupà càrrecs eclesiàstics a la catedral de Toledo per designació del papa Pius IX.

No se sap exactament des de quin any el carrer porta aquest nom

Una curiositat

Els segles XVI i XVII, quan encara no s’havia construït el campanar, el carrer tenia sortida cap al nord per trobar-se amb el carrer de l’Església. En aquest tram de carrer existí, al costat de llevant, un petit cementiri, el cementiri dels francesos, que molts vilanovins anomenaven cementiri dels gavatxos.

Raval de Mar

47

Nucli Antic

Carrer de Pàdua Procedència del nom del carrer

Dedicat a sant Antoni de Pàdua, nascut a Lisboa, l’any 1195, a qui se li posà el nom de Ferran. Als 27 anys es va fer franciscà i adoptà el nom d’Antoni en record de sant Antoni abat. Va fixar la seva residència a Pàdua, ciutat universitària, on va adquirir molt de predicament a través dels seus sermons.

L’any 1687 va ser invocat pels vilanovins contra la plaga de llagosta que arrasava els camps. És el patró dels mestres de cases i, actualment, celebren la seva festa els treballadors del sector de la construcció.

El nom és de l’any 1735

Ha tingut altres noms?

Abans de 1735 era conegut com el carrer més prop del torrent.

De 1931 a 1939, carrer de Fermín Galán.

De 1939 a 1978, carrer de los Caídos.

48

Nucli Antic

Plaça de la Peixateria Procedència del nom de la plaça

Pren el nom de l’antic edifici destinat a mercat del peix, que s’havia construït el 1834 damunt del tram cobert del torrent de la Pastera, entre aquest indret i la plaça del Pou. Aquesta peixateria es va enderrocar el 1855 perquè amenaçava ruïna i era un destorb al mig del carrer.

Un nou edifici per a peixateria, que encara es pot veure al carrer de la Unió, es va començar a construir l’any 1858, una mica més avall d’on hi havia hagut l’antic fossar de la Geltrú. Va deixar de fer les funcions de mercat del peix a partir de 1941, quan s’inaugurà l’actual mercat públic a la plaça de Soler i Carbonell.

L’any 1998 prengué aquest nom

Ha tingut altres noms?

Del 1857 al 1998 portà el nom de carrer de la Peixateria.

No hi passeu de llarg!

A la cantonada de la plaça de la Peixateria amb el carrer de la Unió s’aixeca un immens casalot, força ben conservat, que, a banda de donar a aquests dos vials, té façana, també, al carrer del Palmerar de Baix.

Una curiositat

Abans de 1996 aquesta plaça havia estat un carrer, que va conservar, només, les cases de la banda nord. Les cases situades al costat sud del carrer van anar sent enderrocades per configurar el nou espai urbà que presenta avui dia.

49

Nucli Antic

Carrer de la BombaProcedència del nom del carrer

A la part nord del carrer, a tocar de l’església de Sant Antoni Abat, hi hagué un magatzem on es guardava la bomba contra incendis.

La primera bomba contra incendis municipal va ser adquirida l’any 1847, gràcies a una subscripció pública. Fins aleshores, quan hi havia alguna emergència, es feien servir les bombes de les fàbriques.

Entre els anys 1847 i 1860 adquirí aquest nom

Una curiositat

Aquest carrer només te numeració senar, a la vorera de ponent, ja que l’altra vorera està ocupada totalment pel lateral de l’església de Sant Antoni Abat.

Raval de Terra

50

Nucli Antic

Plaça del Cap de Creu Procedència del nom de la plaça

Per una banda, el mot cap podria referir-se a extrem o final, ja que, durant els segles XVII i XVIII, l’indret era un dels extrems de la vila, al raval de Terra o de Sant Antoni.

I, pel que fa al mot creu, es pot referir a l’existència de la creu de terme, del segle XVI, ubicada en aquest indret i coneguda, llavors, amb el nom de creu de Vilanova.

Creu que, havent estat traslladada a finals del segle XVIII, després d’alguns canvis d’ubicació, es troba actualment situada davant de l’edifici del jutjats i es coneguda, ara, amb el nom de creu de Sant Joan.

El nom és d’abans de l’any 1860

Ha tingut altres noms?

De 1936 a 1939 dugué el nom de plaça del Doctor Martí i Julià.

Una curiositat

En aquesta plaça s’havia construït una font commemorativa –actualment desapareguda–, que comptava amb un abeurador, per celebrar la primera portada d’aigua potable a la ciutat.

Aquí fou, precisament, on es féu, el 18 de gener de 1861, la cerimònia inaugural de la portada de l’aigua, que comptà, entre d’altres autoritats i personalitats, amb la presència del governador civil, Ignacio Llasera, que representava la reina Isabel II.

51

Nucli Antic

Carrer dels CorraletsProcedència del nom del carrer

Pren aquest nom perquè en aquest lloc hi havia els corrals del primitiu escorxador que existí a la vila.

Hi varen estar ben bé fins al 1771, any en què es construí un nou escorxador a prop de la caserna militar.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

Entre els anys 1818 i 1857, aquest carrer, l’actual carrer de Josep Anton Marquès i el propi carrer del Fossar Vell, eren coneguts –indistintament-– com a carrers del Fossar Vell.

52

Nucli Antic

Carrer dels EstudisProcedència del nom del carrer

El nom prové de la casa d’estudis, que era una escola pública primària, que es va ubicar a l’1-3 d’aquest carrer, aprofitant l’antic edifici de l’hospital, que havia quedat desocupat després que, l’any 1853, l’hospital s’hagués traslladat a les noves dependències, a l’antic convent dels carmelites.

El nom es començaria a utilitzar a partir de l’any 1860

Ha tingut altres noms?

Abans de 1735, el vial formava part del raval de Terra o de Sant Antoni.

De 1735 fins als voltants de 1860 era conegut com el carrer de l’Hospital.

L’any 1860 s’anomenava, també, carrer del Cap de Creu.

No hi passeu de llarg!

A la façana del 12 podreu observar la silueta de la lluna i un gat de metall i, al balcó, un penell amb la silueta d’un altre gat.

Una curiositat

L’hospital que havia existit a l’1-3 d’aquest carrer, s’havia construït, durant el segle XIV o XV, fora muralla, tal com era costum a l’època.

53

Nucli Antic

Carrer del FOSSAR VELLProcedència del nom del carrer

En aquesta zona, entre aquest carrer i l’actual carrer dels Corralets, existí l’antic fossar, o cementiri, de la parròquia de Sant Antoni Abat.

Quan es construí l’anterior església, els contraforts de ponent ocuparen part d’aquest cementiri, moment en que s’habilità un nou fossar, on actualment hi ha la plaça de les Neus.

El nom ja el duia l’any 1818

No hi passeu de llarg!

El nou edifici de la cantonada del carrer del Fossar Vell amb el carrer de Josep Anton Marquès ha conservat un antic portal de pedra (1794) de l’anterior edifici, que mostra una al·legoria a Montserrat.

54

Nucli Antic

Carrer de Josep Anton MarquèsProcedència del nom del carrer

El nom és en record de Josep Anton Marquès i Torrents, que va néixer a la nostra ciutat el 3 de desembre de 1769. Després d’haver fet certa fortuna a Cuba entre 1800 i 1817 i tornar fet un americano, juntament amb el seu germà Pelegrí, es va distingir per la seva filantropia: fou el primer administrador de l’hospital de Sant Antoni Abat i va promoure la construcció del Teatre Principal, propietat de l’hospital.

Quan va morir, el 3 de maig de 1832, llegà a l’hospital unes cases que tenia just en aquest carrer, que feien cantonada amb el carrer del Fossar Vell.

L’any 1857 rebé aquest nom

Ha tingut altres noms?

De 1818 a 1857, era un dels carrers del Fossar Vell, conjuntament amb aquest carrer i el carrer dels Corralets.

Una curiositat

A la cruïlla amb el carrer Major hi havia hagut el portal medieval de Terra o d’en Rosell (segle XIV).

55

Nucli Antic

Carrer de Manuel de Cabanyes Procedència del nom del carrer

Manuel de Cabanyes i Ballester va néixer a Vilanova i la Geltrú el 27 de gener de 1808 i hi va morir, de tuberculosi, el 16 d’agost de 1833.

És considerat com una de les primeres figures del romanticisme espanyol, tant pel que fa a la importància de la seva obra, com pel fet de ser un dels iniciadors del romanticisme a l’estat.

La mort prematura li va impedir el desenvolupament de la seva obra poètica, inspirada en els clàssics, com Horaci, i en alguns romàntics europeus, com Byron i Leopardi.

El recull de dotze poemes, Preludios de mi lira, va ser publicat el mateix any de la seva mort.

El nom el porta des de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

De 1818 a 1857 compartí nom amb el carrer de Sant Francesc. Tots dos carrers es deien així.

No hi passeu de llarg!

Al 14, fent cantonada amb el carrer de Sant Francesc, existeix un edifici amb elements constructius força interessants, on destaquen les balconades.

56

Nucli Antic

Carrer de Miquel Guansé Procedència del nom del carrer

Miquel Guansé i Puig va néixer a Vilanova i la Geltrú el 6 de novembre de 1839.

Propietari d’una bòvila i preocupat pels aspectes socials del món del treball, l’any 1856, edificà habitatges per a la classe treballadora –actualment ja desapareguts-– al carrer que portaria el seu nom, a la plaça del Cap de Creu i al carrer de Tarragona.

Destacat dirigent republicà i federalista, ocupà diversos càrrecs municipals. L’any 1869 fou elegit alcalde de Vilanova i la Geltrú.

Juntament amb un germà del president Macià, Joan, va impulsar una cooperativa de consum, anomenada La Villanovesa.

Va morir a Cubelles el 18 de gener de 1903. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va anar ràpid de reflexos i aquell mateix any, per acord municipal, li dedicà el nom al carrer.

El nom, com s’ha dit, és de l’any 1903

Ha tingut altres noms?

Abans de 1857, havia format part del raval de Terra o de Sant Antoni.

De 1857 a 1903 i de 1939 a 1988 es designà carrer dels Agricultors.

Una curiositat

A l’indret on el carrer es troba amb l’actual carrer de Ca l’Escoda, s’hi edificà, durant les guerres carlines, la porta dita d’en Guansé.

57

Nucli Antic

Plaça de Miró i Soler Procedència del nom de la plaça

Elies Miró i Soler va néixer a la Geltrú, el 13 de juliol de 1826. Era fill d’un pilot de navili i ocupava el setè lloc d’una família de catorze germans.

Quan va morir, deixà un llegat perquè es construís una font davant de la casa on havia viscut, que sembla que estava al 25 del carrer del Fossar Vell, a tocar d’aquesta petita plaça.

El nom deu ser de l’any 1895

Ha tingut altres noms?

Popularment, la petita plaça ha estat i és coneguda com la plaça de la font de ferro, en al·lusió al material en què està construïda la font i que la diferencia d’altres fonts existents a la vila.

No hi passeu de llarg!

Admireu l’esvelta font amb el dipòsit en forma de copa, el fanal i les tres aixetes. Fou dissenyada i construïda per Francesc d’Assís Mestres, que tenia el taller a Vilanova i la Geltrú. La seva inauguració es va fer el dia 17 de gener de 1895, festivitat de sant Antoni abat.

58

Nucli Antic

Carrer de Sant FrancescProcedència del nom del carrer

Carrer dedicat a sant Francesc d’Assís.

La primera vinculació del sant amb Vilanova i la Geltrú prové del llunyà 27 d’octubre de 1668, quan es formà un grup de terciaris franciscans que s’establiren al convent dels caputxins, que ocupà l’espai entre les actuals places dels Cotxes i de la Vila, fins a l’any 1835, any en què es varen traslladar a l’església de Sant Antoni Abat, un cop tancat el convent.

Modernament, l’any 1964, es va tornar a establir una comunitat franciscana a la nostra ciutat, que regeix el col·legi de Sant Bonaventura.

El nom ja el portava l’any 1818

Ha tingut altres noms?

De 1932 a 1939 s’anomenà carrer de Valentí Almirall.

59

Nucli Antic

Les muralles de l’any 1850

60

Nucli Antic

Las murallas del año 1850

En 1850, Vilanova i la Geltrú se había amurallado de nuevo a causa de las guerras carlistas que se habían iniciado en 1833.

Dentro del núcleo antiguo que describi-mos, se habían formado nuevas calles que llevarían los nombres de: calle del Aigua, calle de Joaquim Mir, calle de Santa Anna y calle de las Tires. Se ha-bían formado, también, la plaza de las Casernes y la plaza de las Neus.

Por otra parte, se habían iniciado algu-nos tramos de las que llegarían a ser las siguientes vías: calle de los Picapedrers, calle de Sant Magí, calle de Sant Onofre, calle de Sant Roc y calle de Tarragona.

También se habría iniciado la formación de la calle de la Unió.

Les muralles de l’any 1850

L’any 1850, Vilanova i la Geltrú s’havia emmurallat de nou a causa de les gue-rres carlines que s’havien iniciat el 1833.

Dins del nucli antic que descrivim s’hi ha-vien format nous carrers que portarien el noms de: carrer de l’Aigua, carrer de Joaquim Mir, carrer de Santa Anna i ca-rrer de les Tires. S’havien format, també, la plaça de les Casernes i la plaça de les Neus.

Per altra banda, s’havien iniciat alguns trams dels que arribarien a ser els vials següents: carrer dels Picapedrers, carrer de Sant Magí, carrer de Sant Onofre, ca-rrer de Sant Roc i carrer de Tarragona.

També s’hauria iniciat la formació del ca-rrer de la Unió.

61

Nucli Antic

The Walls Of The Year 1850

In 1850, Vilanova i la Geltrú was once again surrounded by walls due to the Carlist wars that began in 1833.

New streets were formed inside the old quarter described here, which would bear the following names: Aigua Street, Joaquim Mir Street, Santa Anna Street and Tires Street. Casernes Square and Neus Square were also formed.

On the other hand, the formation of se-veral sections of the streets began that would eventually bear the following names: Picapedrers Street, Sant Magí Street, Sant Onofre Street, Sant Roc Street and Tarragona Street.

The formation of Unió Street would also have been started.

1850 ماع راوسأ

ماع ديدج نم Vilanova i la Geltrú ريوست مت

ماع تعلدنا يتلا ةيلراكلا بورحلا ببسب 1850

1833.

،ميدقلا زكرملا ةقطنم لخاد ةديدج عراوش تلكشت

عراشو Aigua عراش :ةيلاتلا ءامسألا تلمح يتلا

Joaquim Mir عراشو Santa Anna عراشو Ti-res، ةحاس اضيأ ترهظ امك Casernes ةحاسو

Neus.

نيوكت يف تاحاسملا ضعب تأدب ،ىرخأ ةيحان نم

Sant عراشو Picapedrers عراش :ةيلاتلا قرطلاMagí عراشو Sant Onofre عراشو Sant Roc

.Tarragona عراشو

.نيوكتلا يف Unió عراش أدب امك

62

Nucli Antic

63

Nucli Antic

64

Nucli Antic

Carrer de l’Aigua Procedència del nom del carrer

El nom sembla provenir de la qualitat de l’aigua dels pous i de les sínies d’aquest carrer, en contrast amb el gust de l’aigua d’altres pous i sínies que hi havia repartits per la vila.

Vilanova i la Geltrú no va tenir aigua corrent fins l’any 1861. L’aigua era canalitzada des de Castellet, a través de l’aqüeducte Príncipe Alfonso, per l’empresa Samà, Raventós y Cia., constituïda l’any 1855.

El nom pot ser de l’any 1834 o 1857

Ha tingut altres noms?

De 1735 a 1857 compartia el nom amb el carrer de Sant Gregori, juntament, també, amb l’actual carrer dels Mercaders, ja que tots tres eren considerats, aleshores, un sol vial que duia l’únic nom, com hem dit, de carrer de Sant Gregori.

De 1932 a 1939, carrer de Francesc Ferrer i Guàrdia.

No hi passeu de llarg!

Admireu, al 23-25, la casa Maristany, reformada el 1820, característic habitatge de família benestant de la burgesia vilanovina del segle XIX.

Una curiositat

La casa del 33 (1863) la féu construir l’advocat Josep Corrons. Com que en aquells moments Corrons era el propietari del castell de la Geltrú, va aprofitar pedra procedent de la torre de l’homenatge del castell, que s’aixecava al mig del pati, que fou enderrocada.

65

Nucli Antic

Plaça de les Casernes Procedència del nom de la plaça

Rep el nom per la caserna que s’hi va construir.

Abans de la seva construcció, els vilatans estaven obligats a acollir a les seves llars les tropes que estaven en campanya.

Si a les càrregues i molèsties, que aquesta dispesa forçada comportava per a les famílies, afegim, a més, que els segles XVII i XVIII varen ser força convulsos, amb continus moviments de tropes, s’entén que la població, fastiguejada, preferís la construcció d’una caserna.

La construcció de la caserna va començar el 1751 i les obres varen durar vint anys, deixant, però, l’edifici inconclús.

El nom és posterior a l’any 1751

Ha tingut altres noms?

De 1932 a 1939 es designà plaça d’Eduard Jalón.

No hi passeu de llarg!

Contempleu l’escultura d’acer oxidat situada a tocar de la plaça Llarga. Obra de Juanjo Novella, vol simbolitzar una porta d’entrada a la ciutat. Fou col·locada l’any 2007, quan es remodelà la plaça.

Una curiositat

Referent a l’allotjament de tropes en cases particulars, que hem citat més amunt, encara es pot veure pintat, al portal d’algunes cases, la graduació del militar que s’hi estava. Algunes d’aquestes cases serien, per exemple, el 23 del carrer de l’Aigua, on es pot veure la inscripció MANTE, abreviatura de comandant, i el 17 del carrer de Santa Madrona, amb la inscripció CATAN, abreviatura de capità.

66

Nucli Antic

Carrer de Joaquim MirProcedència del nom del carrer

Pren el nom del pintor Joaquim Mir i Trinxet, qui per molts és considerat com el paisatgista català més important. Tingué la seva casa al número 5 del carrer de Sant Josep, fent cantonada amb aquest carrer.

La relació d’aquest barceloní de naixement amb Vilanova i la Geltrú sorgeix del seu casament amb la vilanovina Maria Estalella. El matrimoni, a partir de 1925, estableix la seva residència a l’esmentada adreça. Amb tot, un dels primers olis que pintà fou un paisatge vilanoví realitzat quan tenia 15 anys.

Va pertànyer a la segona generació del modernisme i va ser molt estimat i popular en vida. La seva mort, el dia 27 d’abril –festa de la Mare de Déu de Montserrat– de 1940-, va comportar un enterrament multitudinari.

El nom és de l’any 1950

Ha tingut altres noms?

En el padró de 1824, juntament amb el que seran després els carrers de l’Ametller, dels Horts i de Sant Josep, es designa Muralla dels Josepets.

El 1857 portà el nom de carrer de la Muralla dels Descalços.

De 1857 fins al 1950, carrer de la Fraternitat.

67

Nucli Antic

No hi passeu de llarg!

Al lateral de la casa de Joaquim Mir, en aquest carrer, es poden observar els amplis jardins que el pintor plasmà en diversos dels seus quadres.

Una curiositat

Al Centre d’Art Contemporani La Sala, al 12, s’hi havia construït, el 1804, el primer teatre que tingué la ciutat. L’any 1835, amb la inauguració del Teatre Principal, aquest teatre passà a ser una sala de ball, amb el nom, primer, de Gran Salón i, després, de Salón Marfil, que pels vilanovins sempre es conegué per la Sala, nom que ha heretat l’actual espai artístic.

68

Nucli Antic

Plaça de les NeusProcedència del nom de la plaça

La Mare de Déu de les Neus és una advocació mariana d’origen romà, provinent de la basílica de Santa Maria la Major o de les Neus, pel prodigi de la nevada durant l’estiu que, segons la tradició, indicà el lloc on havia de ser construïda la basílica, en temps del papa Liberi (352-366).

Aquesta advocació a la nostra vila començà l’any 1781, quan s’invocà la protecció de la Verge Blanca de les Neus amb la finalitat d’acabar amb el seguit de calamitats que afectaven els conreus i el conjunt de la producció agrícola.

Aquest esdeveniment convertí el dia 5 d’agost en el dia en què Vilanova i la Geltrú celebra la seva Festa Major.

El nom ja el duia l’any 1818

Ha tingut altres noms?

De 1932 a 1939 era la plaça de Catalunya.

No hi passeu de llarg!

Aprofiteu la nit del 5 d’agost, després de la renovació del Vot del Poble, per recrear-vos en l’espectacular ballada conjunta de tots els entremesos i balls que participen a la Festa Major, que té lloc en aquesta plaça.

Una curiositat

Sota la plaça encara es conserven els refugis antiaeris que es varen construir durant la guerra civil del 1936 al 1939.

69

Nucli Antic

Carrer dels Picapedrers Procedència del nom del carrer

Fa referència a aquest ofici vinculat a la construcció, amb components d’artesà i d’artista, que consisteix a quadrejar i tallar peces de pedra destinades a l’edificació.

Consta que en aquest carrer hi havia hagut picapedres, probablement amb taller a la casa del número 17, on encara s’hi poden veure unes portalades i balconades molt reeixides fetes amb pedra.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

Abans de 1857 compartia nom amb el carrer de Sant Onofre.

No hi passeu de llarg!

A l’esmentada casa del 17, construïda el 1858, damunt el petit portal central de l’edifici, s’hi pot veure esculpit a la pedra un acrònim que significa Ave Maria. En aquella època era força habitual posar aquesta salutació a la Verge Maria als portals de les cases.

70

Nucli Antic

Carrer de Santa AnnaProcedència del nom del carrer

Santa Anna és venerada a la parròquia de Sant Antoni Abat. Una antiga tradició, que arrenca del segle II, atribueix els noms de Joaquim i d’Anna, coneguda en hebreu com Hannah, als pares de la Verge Maria, cosa que els converteix en els avis de Jesús de Natzaret. El culte a santa Anna es va introduir, primer, durant el segle VI, a l’Església oriental i passà a l’occidental el segle X.

Ja consta amb aquest nom a la contribució de l’any 1818

Ha tingut altres noms?

De 1932 a 1939 es designà carrer de Rafel de Casanova.

No hi passeu de llarg!

Entre els edificis 6 bis i 8, entremig dels balcons del primer pis, encara es pot observar una petita reixa semicircular, amb acabat punxegut, que es col·locava per evitar que es pogués passar d’un edifici a l’altre a través dels balcons.

Una curiositat

Popularment, a cavall dels segles XIX i XX, a aquest carrer se l’havia conegut com el carrer dels blanquers, ja que, segons sembla, hi treballaven blanquers, que eren els que es dedicaven a adobar les pells dels animals per preparar-les per a la confecció de calçat i per a altres aplicacions.

71

Nucli Antic

Carrer de Sant Magí Procedència del nom del carrer

Aquest sant havia estat llargament venerat en comarques properes. Al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a la Conca de Barberà, hi tenia una imatge romànica del segle XIII. L’indret era conegut per les seves fonts, l’aigua de les quals guaria de les febres palúdiques, la verola i la trencadura.

La devoció cap a la seva figura va néixer arran d’uns fets succeïts durant la ocupació napoleònica, que, segons la tradició explica, va apagar tres cops la metxa amb què l’exèrcit francès volia volar el tram de la muralla de Tarragona on hi ha la seva capella.

El 1818 ja es designa amb aquest nom

Ha tingut altres noms?

De 1936 a 1939 fou el carrer de Salvador Seguí.

No hi passeu de llarg!

Al 18 existeix una artística porta de forja amb dos gotims de raïm a la part superior.

Una curiositat

L’historiador local Albert Virella explica que, a la primera meitat del segle XIX, el carrer fou escenari d’una baralla entre soldats suïssos i uns jugadors de bitlles, als quals un cap de policia volia prohibir el joc, perquè, al seu entendre, era perniciós. Després de la baralla, aquest cap de policia anomenà el carrer carrer dels dimonis, ja que considerava que el carrer no podia tenir el nom d’un sant, el qual es mereixia més consideració i respecte.

72

Nucli Antic

Carrer de Sant Onofre Procedència del nom del carrer

Una tradició del nostre país situa a aquest eremita en una cova ubicada al terme de Palau-saverdera, a l’Alt Empordà. Allí, conreava un petit hort i oferia fruita als vianants, motiu pel qual, molts hortolans, que el veneraven com a patró, portaven el seu nom. En aquest indret s’hi va construir una ermita, documentada des de l’any 1362, on hi varen viure ermitans des del segle XV fins al XIX.

No obstant, l’hagiografia diu que Onofre o Nofre va ser un anacoreta que visqué durant setanta anys al desert, durant el segle V. El monjo egipci Pafnuci, narrà aquesta experiència a Vida de sant Onofre, que va tenir gran difusió a Orient, donant origen al culte a sant Onofre, estès per tota l’Àsia Menor, d’on, des de Bizanci, passà a Itàlia i a la resta d’Europa.

A la contribució de l’any 1818 ja constava amb aquest nom

Ha tingut altres noms?

De 1936 a 1939 s’anomenà carrer de Josep Nakens.

No hi passeu de llarg!

L’edifici del 32 posseeix unes artístiques rajoles blanques i blaves que orlen la portalada, les dues finestres, el balcó i la cornisa, configurant, tot plegat, una façana harmoniosa.

73

Nucli Antic

Carrer de Sant Roc Procedència del nom del carrer

El carrer, abans sense sortida, havia estat tancat al nord per la fàbrica Santacana, Sadurní y Cia., coneguda popularment com ca l’Escoda. L’any 1856, Joaquim Sadurní, que era l’encarregat de la vigilància de la fàbrica, posava, cada dissabte, una safata perquè els treballadors hi deixessin diners per disposar d’un fons per socórrer els propis treballadors de la fàbrica que poguessin caure malalts.

Un any més tard, es creà una germandat que es posà sota la invocació de sant Roc, que era protector contra les malalties contagioses, que s’establí a l’església de Sant Antoni Abat.

El nom ja el portava l’any 1857

Ha tingut altres noms?

De 1936 a 1939 es digué carrer d’Enric Granados.

Una curiositat

Després de molts anys tancada, la fàbrica Santacana, Sadurní y Cia. fou habilitada, l’any 1939, per l’empresa Pirelli, per fabricar-hi, provisionalment, el calçat de la marca Wamba, mentre es reconstruïen les seves instal·lacions, que havien estat destruïdes el gener de 1939, cap al final de la guerra civil.

74

Nucli Antic

Carrer de Tarragona Procedència del nom del carrer

Per aquest carrer transcorregué el camí ral de la costa que comunicava Barcelona amb Tarragona.

Aquest camí ral, com la resta de camins d’aquesta naturalesa, es construïen amb recursos públics i formaven part de la xarxa de comunicacions més important abans de l’existència de les primeres carreteres.

El nom ja existia l’any 1857

Ha tingut altres noms?

Abans de 1857, conjuntament amb l’actual carrer de Miquel Guansé (llavors, carrer dels Agricultors) i l’actual carrer dels Estudis, era conegut com un dels carrers del raval de Sant Antoni.

75

Nucli Antic

Carrer de les Tires Procedència del nom del carrer

Entre els hortolans, la tira és l’espai de terra entre dues rengleres de plantes. Potser vingui d’aquí el nom del carrer, ja que en aquest indret hi havia diverses sínies d’hortolans.

Al Penedès hi ha peces de terra conegudes com les Tires a Gelida, les Gunyoles, Olèrdola, Sant Sadurní d’Anoia i a prop de Solers, segurament per l’existència de tires entre els ceps.

El nom ja el duia l’any 1857

76

Nucli Antic

Carrer de la UnióProcedència del nom del carrer

El nom evoca la unió dels antics nuclis de la Geltrú i Vilanova, ja que just per sota del carrer hi transcorre el torrent de la Pastera, antic límit territorial entre la Geltrú i Cubelles.

El nom ja el duia l’any 1857

Una curiositat

El primer tram que es cobrí del torrent de la Pastera, l’any 1831, permeté l’inici de la formació del carrer. Aquest primer tram cobert anava des de l’actual plaça del Pou fins a l’actual plaça de la Peixateria.

77

Nucli Antic

Expansió cap el nord. Hospital.

Caserna

78

Nucli Antic

Expansión hacia el norte. Hospital. Cuartel.

El hospital, que ocupó las antiguas de-pendencias del convento de los carme-litas, y el cuartel militar, actualmente transformado en equipamientos depor-tivos y educativos, condicionó el desa-rrollo urbano del núcleo antiguo en el norte de Vilanova i la Geltrú.

El convento de los carmelitas disponía de unos extensos terrenos dedicados sobre todo a la huerta que, con el tiempo, per-mitieron la apertura de algunas calles y la prolongación y ampliación de otras.

Estas nuevas calles serían la calle del Ametller, la calle de los Horts y la calle del Hospital.

La calle de Sant Josep, la de Sant Magí y la de Sant Roc se pudieron expandir.

Alrededor del cuartel militar y de la plaza de las Casernes se iniciaría, también, la formación de algunas calles más: la calle de las Casernes, la del Escorxador, la de Olesa de Bonesvalls y la de la Pastera.

Más modernamente, se formaría allí la calle del Llimonet.

Expansió cap el nord. Hospital. Caserna

L’hospital, que ocupà les antigues de-pendències del convent dels carmelites, i la caserna militar, actualment transfor-mada en equipaments esportius i edu-catius, condicionà el desenvolupament urbà del nucli antic al nord de Vilanova i la Geltrú.

El convent dels carmelites disposava d’uns extensos terrenys dedicats sobre-tot a l’horta que, amb el temps, perme-teren l’obertura d’alguns carrers i la pro-longació i l’ampliació d’altres.

Aquests nous carrers serien el carrer de l’Ametller, el carrer dels Horts i el carrer de l’Hospital.

El carrer de Sant Josep, el carrer de Sant Magí i el carrer de Sant Roc es varen po-der expandir.

A l’entorn de la caserna militar i de la plaça de les Casernes s’iniciaria, tam-bé, la formació d’alguns carrers més: el carrer de les Casernes, el carrer de l’Escorxador, el carrer d’Olesa de Bones-valls i el carrer de la Pastera.

Més modernament, s’hi formaria el ca-rrer del Llimonet.

79

Nucli Antic

Northward Expansion. The Hospital. The Barracks.

The hospital, which occupied the former premises of the Carmelite convent, and the military barracks, and is currently sports and educational premises, con-ditioned the urban development of the old quarter to the north of Vilanova i la Geltrú.

The Carmelite convent owned vast lands, used principally for horticulture, which eventually made it possible to lay out some streets and to extend and to widen several others.

These new streets would be Ametller Street, Horts Street and Hospital Street.

It was possible to expand Sant Josep Street, Sant Magí Street and Sant Roc Street.

Around the military barracks and Ca-sernes Square, the formation of several other streets would also have started: Casernes Street, Escorxador Street, Olesa de Bonesvalls Street and Pastera Street.

More recently, Llimonet Street would take shape there.

.ىفشتسملا .لامشلا وحن عسوتلا

ركسعملا

تاقحلملا لحم تلح يتلا ،ىفشتسملا تمهاس

،يركسعلا ركسعملاو ،ساتيليمراك ريدل ةميدقلا

يف ،ةيميلعتو ةيضاير ةزهجأ ىلإ ايلاح لوحت يذلا

يلامشلا هاجتالا يف ميدقلا زكرملل يرضحلا ومنلا

.Vilanova i la Geltrú ل

يتلا ،ةعساو تاحاسم مضي ساتيليمراك ريد ناك

يتلا ،نيتاسبك ،ةصاخ ةفصب ،اهمادختسا مت

ديدمتبو عراوشلا ضعب حتفب تقولا عم حمستس

.ىرخأ عراوش عيسوتو

Ametller عراش نوكتس ةديدجلا عراوشلا هذه .Hospital عراشو Horts عراشو

و Sant Magí و Sant Josep عراوش تنكمتو اذهSant Roc عسوتلا نم.

يركسعلا ركسعملاب ةطيحملا ةقطنملا يف تنوكت

Casernes عراش :ىرخأ عراوش Casernes ةحاسو-Olesa de Bones عراشو Escorxador عراشوvalls عراشو Pastera.

.Llimonet عراش نوكت اهدعب

80

Nucli Antic

81

Nucli Antic

82

Nucli Antic

Carrer de l’AmetllerProcedència del nom del carrer

El carrer es va configurar en terrenys de l’antic convent dels carmelites, que disposava d’una extensa i bona terra i, en aquest indret, hi podien haver hagut ametllers plantats.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

El 1824 era conegut genèricament com la Muralla dels Josepets, juntament amb els que serien el carrer dels Horts, el carrer de Joaquim Mir i el carrer de Sant Josep.

No hi passeu de llarg!

Al pati que s’entra pel 12, es poden contemplar uns magnífics xiprers.

Hospital

83

Nucli Antic

Carrer dels HortsProcedència del nom del carrer

Pren el nom dels horts que hi havia situats davant del final del carrer. L’any 1735, aquests horts eren del convent dels carmelites i després, el 1853, passaren a ser de l’hospital de Sant Antoni Abat, que els va seguir conreant fins fa, relativament, pocs anys.

El nom el porta des de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

El 1824 era part de la Muralla dels Josepets, amb els actuals carrers de l’Ametller, de Joaquim Mir i de Sant Josep.

No hi passeu de llarg!

La façana del 10 mostra unes artístiques rajoles de ceràmica als marcs de la porta, del balcó i de les finestres.

84

Nucli Antic

Carrer de l’HospitalProcedència del nom del carrer

El nom li ve donat per la proximitat a l’hospital de Sant Antoni Abat, que el 1853 va ocupar les dependències de l’antic convent dels carmelites. La comunitat religiosa l’havia abandonat arran dels fets revolucionaris de 1835, en els quals l’església catòlica va patir la destrucció de molts dels seus edificis. Després del seu abandonament, i abans que s’hi traslladés l’hospital, encara fou destinat a caserna de la Milícia Urbana.

El nom és anterior a l’any 1898

Ha tingut altres noms?

Els anys 1865 i 1876 apareix considerat com a part del carrer de Sant Magí, formant, tots dos, un sol vial.

Sobre el 1898 es menciona com a prolongació del carrer de Sant Magí.

Una curiositat

Aquest carrer no té sortida. Abans, havia estat tapiat per la muralla defensiva que es va construir durant les guerres carlines (1833-1876). Actualment, una paret de blocs de formigó substitueix la primitiva muralla.

85

Nucli Antic

Carrer de Sant Josep Procedència del nom del carrer

Pren el nom per la comunitat de carmelites, anomenats popularment josepets, que tenien el convent al final d’aquest carrer. El sobrenom es deu al fet que aquest orde religiós va ser el principal propagador del culte a sant Josep per Occident durant la baixa edat mitjana.

El convent es va començar a construir l’any 1737 i el 1784 es va acabar l’església, que es dedicà a la Mare de Déu dels Dolors.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

El 1824, es denominava Muralla dels Josepets, juntament amb els carrers que, més endavant, es dirien carrer dels Horts, carrer de l’Ametller i carrer de Joaquim Mir.

El 1835, el tram més proper a l’església era conegut, també, com el Xiprerar dels Josepets.

En una relació de 1857 consta un indret anomenat barri del Paraguai, que se suposa que podria correspondre a l’espai ocupat per aquest carrer.

De 1932 a 1939, carrer del Poeta Jacint Verdaguer.

No hi passeu de llarg!

Admireu l’església dels Josepets, al final del carrer. Aquesta església és considerada com una de les millors dins del seu estil. Hi destaca el campanar de cadireta. Els dos escuts de la façana corresponen a l’orde carmelita, el de ponent, i al de Ramon de Sambassar, el de llevant, prohom que contribuí econòmicament a la seva construcció.

86

Nucli Antic

Una curiositat

A tocar del carrer de l’Ametller, al costat de muntanya, hi hagué la casa familiar de Francesc Macià, que fou president de la Generalitat de Catalunya entre el 1931 i el 1933.

87

Nucli Antic

Carrer de les Casernes Procedència del nom del carrer

El nom es deu al fet que el carrer té una façana lateral de la caserna existent en aquest indret.

El nom és de l’any 1876

No hi passeu de llarg!

Tot i que la façana de la caserna que dóna a aquest carrer conserva ben pocs vestigis de l’antiga construcció, encara es pot observar alguna finestra original.

Una curiositat

Una vegada construïda la caserna, per aquest carrer hi transcorregué el camí que anava de la nostra vila cap a Vilafranca del Penedès, que, fins aleshores, havia passat pel torrent del Llimonet o de les Fembres.

Caserna

88

Nucli Antic

CARRER DE L’ESCORXADOR

Procedència del nom del carrer

El nom prové de l’escorxador que es construí l’any 1771 en aquest indret. Més endavant, l’any 1883, se’n construí un altre de més modern que substituí l’anterior. A l’escorxador, que era de competència municipal, es matava el bestiar, que s’havia de vendre a les carnisseries i cansaladeries de la població, amb unes condicions higièniques i sanitàries controlades.

Aquest segon edifici, després de deixar de ser un escorxador, acull actualment les dependències de l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat.

El nom és de l’any 1876

No hi passeu de llarg!

La portalada de l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat encara llueix dos caps de boví, que indiquen l’antiga activitat de l’edifici.

Una curiositat

Quan es construí l’escorxador de l’any 1833, s’hagué d’enderrocar una torrassa defensiva que hi havia darrera la caserna militar.

89

Nucli Antic

Carrer d’Olesa de Bonesvalls Procedència del nom del carrer

Pren el nom del poble d’Olesa de Bonesvalls que, el 1989, formava part de la comarca del Garraf i que a partir d’aleshores passà a formar part de la comarca de l’Alt Penedès.

L’any 1262, Guillem de Cervelló cita en el seu testament la voluntat de construir un hospital al terme d`Olesa de Begues, al costat del camí ral, per atendre i curar pobres, pelegrins i viatgers. L’elecció de Guillem de Cervelló per a l’emplaçament de l’hospital es deu a les condicions ideals i saludables del lloc: envoltat de muntanyes, poca humitat..., que li donà el nom d’Hospital de les Bones Valls.

El nom és de l’any 1876

Una curiositat

La porta de l’edifici de l’antiga caserna, que està més a prop de la plaça de les Casernes, durant moltes anys, havia estat l’entrada de la presó municipal.

90

Nucli Antic

Carrer de la Pastera Procedència del nom del carrer

Amb la cobertura del torrent de la Pastera neix el carrer, que segueix el traçat de la seva llera, que continua, després, per sota del carrer de la Unió.

El nom del torrent pot provenir de la pastera (caixa rectangular on es pastava la massa del pa) de l’antic forn de pa construït a la Geltrú, a tocar del torrent, probablement a la cantonada de l’actual carrer de la Muralla. Aquest forn pretenia donar millors preus que els del forn reial del carrer Major, que venia funcionant des de l’any 1377.

El nom és de l’any 1857

Ha tingut altres noms?

L’any 1591, en el capbreu del castell de la Geltrú, l’indret era denominat torrent de la Geltrú i, també, torrent del Cau de la Guineu, indistintament.

El 1818, el lloc era també conegut, simplement, com el torrent o les cases del torrent.

No hi passeu de llarg!

Al balcó del 3 podreu observar uns caps de cavall a cada extrem de la barana.

Una curiositat

El tram original del carrer de la Pastera arribava fins al carrer de les Sogues, ja que el tram que es bifurca cap al sud no era més que un cul-de-sac. L’enderrocament d’uns edificis, fa pocs anys, permeté obrir-ne una nova sortida, que el connecta amb l’inici del carrer de Santa Magdalena. Deu ser l’únic carrer de la ciutat amb una entrada i dues sortides.

91

Nucli Antic

CARRER DEL LLIMONET Procedència del nom del carrer

El carrer pren el nom del torrent que passava per aquest indret.

Abans, el torrent havia adoptat aquest nom per l’existència, ben a prop, de la sínia del Llimonet, que es trobava on es van construir els habitatges de l’Armanyà.

El nom és de l’any 1988

Ha tingut altres noms?

Com ja hem mencionat, el lloc era conegut abans amb el nom de torrent del Llimonet i, encara, molt abans, amb el nom de torrent de les Fembres.

No hi passeu de llarg!

A la raconada de la casa del 32 es pot admirar un monumental ficus.

92

Nucli Antic

93

Nucli Antic

Expansió cap a l’oest

94

Nucli Antic

Expansión hacia el oeste

Dentro de esta parte del núcleo antiguo, en el lado oeste, con el paso del tiempo, se prolongarían algunas calles o se urba-nizarían otras nuevas.

La calle de los Picapedrers, la calle de Sant Francesc, la calle de Sant Onofre y la calle de Tarragona alargarían su tra-zado.

Las nuevas calles serían: la calle de la Economia, la calle del Pare Garí y la calle del Taronger.

Expansió cap a l’oest

Dins d’aquesta part del nucli antic, a la banda oest, amb el pas del temps, es prolongarien alguns carrers o se n’urbanitzarien de nous.

El carrer dels Picapedrers, el carrer de Sant Francesc, el carrer de Sant Onofre i el carrer de Tarragona allargarien el seu traçat.

Els nous carrers serien: el carrer de l’Economia, el carrer del Pare Garí i el carrer del Taronger.

95

Nucli Antic

Westward Expansion

As time passed, some streets would be extended and several new streets would be urbanized in this part of the old quar-ter, on its western side.

The layout of Picapedrers Street, Sant Francesc Street, Sant Onofre Street and Tarragona Street was extended.

The new streets would be: Economia Street, Pare Garí Street and Taronger Street.

برغلا وحن عسوتلا

نم ،ميدقلا زكرملا نم ءزجلا اذه يف ،تقولا رورمب

مت وأ عراوشلا ضعب تعسوت ،ةيبرغلا ةهجلا

.ديدج نم اهريضحت

Picapedrers عراوش تاميمصت ةعسوت مت هنأ امك-Tarrago و Sant Onofre و Sant Francesc وna.

-Eco عراش :نوكتس اهيلإ راشملا ةديدجلا عراوشلاnomia عراشو Pare Garí عراشو Taronger.

96

Nucli Antic

97

Nucli Antic

98

Nucli Antic

Carrer de l’EconomiaProcedència del nom del carrer

L’any 1858, quan es donà nom al carrer, diversos pensadors de l’època propugnaven el progrés econòmic com a solució per a tots els mals de la societat.

En aquells moments, el país estava centrat en l’assoliment de la revolució industrial, a partir de la qual, la industrialització a Vilanova i la Geltrú anà modificant l’economia local, donant pas a una burgesia que prengué força davant la noblesa i el clergat, i anà configurant, també, una nova classe: el proletariat.

El nom és de l’any 1858

No hi passeu de llarg!

A la façana del 13 existeix una composició de rajoles de ceràmica que mostra un 4 de 7 carregat per la colla castellera dels Bordegassos de Vilanova.

Una curiositat

L’ajuntament donà aquest nom al carrer d’acord amb la sol·licitud presentada per Pere Puig, àlies Xoriguer, industrial que, l’any 1854, juntament amb Joan Rafecas i Isidre Marquès, havia posat en funcionament la fàbrica de teixits i filats de cotó Puig, Rafecas, Marqués y Cia., situada al carrer de Tarragona, a tocar del final d’aquest carrer.

99

Nucli Antic

Carrer del Pare Garí Procedència del nom del carrer

Pren el nom del religiós Josep Antoni Garí i Siumell, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1812. L’any 1819 va ingressar al convent de la Real y Militar Orden de la Merced de Barcelona.

L’any 1860, el pare fra Josep Anton Garí, frare mercedari exclaustrat, publicà l’obra per la qual té més reconeixement a la nostra ciutat: Descripcion é historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundacion hasta nuestros dias. La importància de l’obra rau en el fet de ser escrita amb la visió de presentar una història general de la ciutat. Alhora, es pot considerar com la primera producció històrica vilanovina impresa.

Va morir a Barcelona l’any 1895, quan era el primer provincial de l’orde, després d’haver-se restablert la província mercedària de l’antiga Corona d’Aragó.

El nom és de l’any 1964

Una curiositat

Aquest carrer, des de la ronda Ibèrica fins a la plaça de Catalunya, discorre per l’antiga llera de la rasa del Miquelet, que tot i ser un lloc per a l’escorriment de les aigües de la pluja, s’havia utilitzat, des de molt antic, com a vial de pas.

100

Nucli Antic

Carrer del TarongerProcedència del nom del carrer

El nom, molt probablement, el pren per l’existència d’un o més exemplars d’aquest fruiter en aquesta zona urbanitzada, que, aleshores, quedava als defores de la vila.

El nom ja el portava el 1898

Ha tingut altres noms?

El 1865, figura amb el nom de carrer de Puig.

L’any 1876, consta amb el nom de carrer de Callao.

101

Nucli Antic

Dues places recents

102

Nucli Antic

Dos plazas recientes

En distintos momentos de los últimos años, dentro del núcleo antiguo, se han abierto dos nuevas plazas: la plaza de la Diputació (1961) y la plaza de los Jardins de l’Apol·lo (2004).

Dues places recents

En diferents moments dels últims anys, dins del nucli antic, s’han obert dues noves places: la plaça de la Diputació (1961) i la plaça dels Jardins de l’Apol·lo (2004).

103

Nucli Antic

Two Recent Squares

At different moments in recent years, two new squares were opened in the old quarter: Diputació Square (1961) and Jardins de l’Apol·lo Square (2004).

ناتثيدح ناتحاس

لالخ ةفلتخم تاقوأ يف ناتديدج ناتحاس تحتُتفا

-Dipu ةحاس :ميدقلا زكرملا لخاد ةريخألا ماوعألاtació (1961) ةحاسو Jardins de l’Apol·lo (2004).

104

Nucli Antic

Plaça de la DiputacióProcedència del nom de la plaça

Pren aquest nom en record de la institució de la Diputació de Barcelona, la qual, l’any 1959, adquirí can Papiol a Ignasi de Torrents, descendent de Francesc de Papiol i de Padró, amb la voluntat de convertir la casa senyorial en museu, salvant-la, així, d’una probable imminent desaparició i preservant, d’aquesta manera, un valor patrimonial per a la ciutat, com a testimoni d’èpoques d’esplendor passades.

El nom és de l’any 1961

No hi passeu de llarg!

Observeu la portalada i el finestral ubicats a l’angle de la petita plaça (1722). Aquests elements arquitectònics havien format part d’un hostal situat al 24 del carrer Major. Quan s’enderrocà l’edifici, es van aprofitar aquestes peces per col·locar-les a la plaça.

Una curiositat

Per formar la plaça, amb la intenció de donar profunditat de visió cap a la façana del museu Can Papiol, s’hagué de demolir una de les cases més antigues del carrer Major, pertanyent a la família Carbó.

105

Nucli Antic

Plaça dels Jardins de l’Apol·loProcedència del nom de la plaça

El nom prové dels jardins que es varen estrenar prop d’aquest indret, l’any 1878, com a lloc de trobada i d’esbarjo, que disposaven, també, d’una pista de ball.

Els jardins ocuparen una part de l’antic hort del convent dels carmelites. Foren oberts per iniciativa d’un marquès de Samà. Passats uns anys, el 1884, l’explotació dels jardins es va cedir a l’hospital de Sant Antoni Abat, moment en què la pista de ball es va cobrir amb una teulada i s’hi obrí un cafè.

Més endavant, dins de l’espai del jardins, s’hi construí el Teatre Apol·lo, que aixecà el teló el 1899.

El fet de dur el nom d’un déu mitològic –Apol·lo-– pot ser degut a l’interès europeu de l’època pel món clàssic.

El nom és de l’any 2004

Una curiositat

Quan es començava a urbanitzar aquesta zona, l’any 1981, es varen trobar restes humanes força antigues. Davant d’aquesta troballa, els historiadors locals varen aventurar que podia tractar-se d’enterraments efectuats durant alguna de les epidèmies que havien afectat la vila en el passat.