-
LaXarxade Manresa
Nmero 19 Mar 2013 Exemplar gratut
La Xarxa de Manresa s una publicaci gratuta editada per
lAssociaci Sociocultural Xarxa de Manresa
Nmero monogrfic commemoratiu
10 anys junts10 anys junts
-
10 anys de convivncia i pau entre les religionsAquest any,
l'Associaci Sociocultural Xarxa de Manresa i la seva revista La
Xarxa de Manresa compleixen 10 anys de la seva creaci i aparici de
forma regular al carrer (des de l'any 2003 i fins a inicis de l'any
2011), parlant de dileg interreligis i intercultural. Per manca de
finanament, la revista va haver de deixar d'aparixer en format
paper, per enguany, puntualment, torna a sortir en format digital
per celebrar aquesta efemride. Enguany, publiquem aquest nmero
especial monogrfic dedicat als 10 darrers anys de dileg
interreligis a Manresa i tamb a Catalunya. En aquest especial
comptem amb la participaci i l'anlisi de persones que han
collaborat a la revista durant aquests anys i que expliquen
l'evoluci que ha tingut el dileg interreligis en tot aquest temps a
la ciutat i al pas en general. L'associaci Sociocultural Xarxa de
Manresa va nixer amb objectiu de contribuir a un millor coneixement
de les diferents realitats i religions presents a Manresa, al
Bages, i en definitiva, a Catalunya. Aquest coneixement sabem que
comporta dificultats, per pensem que s el millor antdot contra la
por, la intolerncia i l'odi; i s, en definitiva, el fonament ms
slid per al respecte i l'estima mutus. La Xarxa ha estat i continua
sent una finestra oberta a totes les religions, al seu patrimoni
espiritual i cultural, i a les seves manifestacions ms diverses. La
Xarxa tamb vol promoure una aproximaci transversal a aquells
Sumari Nmero 19 Mar 2013
2
Editorial
Editorial. Deu anys de convivncia i pau entre les religions.
Deu anys fent camper Xavier Puigdollers Noblom
......................................3La Xarxa de Manresa ha fet
10 anys per Jordi Valls i
Riera.....................................................3Del
dileg al compromsper Joan Botam
.............................................................4Apunts
breus per a una histria recent del dileg interreligis a Catalunya
per Francesc
Torradeflot................................................5Agermanats
en el cam, germans en el desig per Sor Lucia
Caram......................................................6lbum de
records. Deu anys juntsper la
Redacci..............................................................7Dialogar,
ara i aquper Halil Brcena
.........................................................10Centre
Budista Kagyu Samye Dzong: el nostre pas pel Grup de Dileg
Interreligisper Encarna Snchez i Jordi Maj
...............................11Records del cam per Clara
Sol..............................................................12Una
dcada fecunda per Xavier Melloni
........................................................14
per Jordi
Simon..............................................................2
desafiaments compartits per tots com poden ser la cultura de la
pau i la solidaritat. El propsit amb el qual va nixer la revista La
Xarxa de Manresa va ser servir d'altaveu a les iniciatives de dileg
interreligis i de solidaritat que principalment es portaven a terme
a la nostra ciutat i a la comarca, per tamb a Catalunya en general.
Vam voler que fos un rgan d'expressi de diversos collectius que
molt sovint no tenien l'oportunitat d'expressar-se. A travs de la
Xarxa hem volgut donar a conixer activitats que es realitzen a
Manresa i comarca i que moltes vegades no es publiciten en cap
altre mitj. Tamb hem volgut sensibilitzar a la societat i l'opini
pblica sobre temes que normalment no tenen cabuda en les
publicacions habituals, i impulsar el dileg interreligis mitjanant
el coneixement de la realitat de les diferents religions, tot fent
possible el coneixement mutu i una relaci de proximitat que
afavoreix la confiana i l'enteniment, eix fonamental pera la
convivncia i la pau. Amb aquest mateix esperit, amb el qual vam
constituir-nos ara fa 10 anys com a associaci i revista, volem
continuar treballant, encara amb ms fora si conv, per portar a
terme les activitats i trobades que peridicament realitzem. Vull
aprofitar per felicitar i agrair que ens heu acompanyat en aquests
10 anys, i seguiu fent-ho encara, en aquest cam del dileg
interreligis i intercultural.
Jordi Simon.
La X
arxa
de
Man
resa
N
mer
o 19
M
ar
201
3
Edita:
C/ Nou de Santa Clara, 62(convent de les Germanes Dominiques de
Santa Clara)08240 Manresa www.lasequia.cat/laxarxademanresae-mail:
[email protected] per contractar per rebre
exemplars al telfon: 626 80 23 20
Director: Jordi SimonCap de redacci: Eva TorresConsell de
Redacci: Sor Luca Caram, Santiago Ruiz i Dani Cucurella.Foto de
portada: Eva Torres, amb la collaboraci dels amics del Club Social
del Projecte Mosaic.
Els articles signats publicats a La Xarxa de Manresa no
reflecteixen lopini de la publicaci, sin del signant, entitat o
persona. Lopini daquesta publicaci sexpressa a travs de
leditorial.
Amb el suport de:
LaXarxade Manresa
-
m plau felicitar de tot cor l'Associaci Sciocultural Xarxa de
Manresa pel seu des aniversari. Deu Eanys oferint un servei a la
societat manresana i
alhora a tota Catalunya en el camp de la solidaritat i del dileg
interreligis. Encara que per a molts deu anys pugui semblar un
perode curt en el temps, moltes iniciatives solidries, sorgides per
una motivaci semblant a la vostra, no han tingut aquesta
continutat. Aix significa que heu sabut combinar la illusi i
l'esfor amb el rigor i la constncia. Uns valors que us defineixen i
que, ben segur, heu incorporat en el vostre bagatge personal i
associatiu.Al llarg d'aquests deu anys heu contribut, amb les
vostres activitats, a una major difusi de les diferents tradicions
religioses, presents a la vostra ciutat i a la vostra comarca. Una
eina fonamental per assolir aquest objectiu divulgatiu ha estat,
sens dubte, la revista La Xarxa de Manresa, una publicaci de molta
qualitat que ha esdevingut la vostra millor presentaci de cara a la
societat. Mitjanant l'aparador de les seves pgines, nmero rere
nmero, heu ofert una visi de la diversitat religiosa, des d'una
concepci plural, integradora i positiva. Parallelament, la vostra
entitat i la vostra revista ha dut a terme una tasca molt positiva
en l'mbit del dileg interreligis. A partir d'un inters real per
aquest tema, heu apostat per un dileg sincer i alhora
D e u a n y s f e n t c a m respectus de cada confessi
religiosa. El dileg entre les religions ha marcat i condicionar
encara ms en els propers anys el panorama poltic, social i religis.
Vosaltres, juntament amb altres entitats, us vau convertir en els
pioners d'una idea incipient o indita fa deu anys. Avui ning dubta
que el dileg entre les religions s un gran repte i una de les fites
a assolir. Malauradament, en una societat on domina el pensament
feble s'accepta el pluralisme, per s'arracona el dileg. Un dileg
veritable que s'estableix des de la prpia identitat que s'obre a
l'altre, allunyat dels fonamentalismes excloents.Permeteu-me,
doncs, que us feliciti per tota la feina que heu desenvolupat fins
ara. Heu maldat per construir les bases d'una societat ms fraterna,
solidria i justa. Perqu sense cohesi social i sense una entesa
entre les diferents religions la societat t el risc de
fracturar-se. Grcies, amics de la Xarxa de Manresa pel vostre
testimoniatge!
Xavier Puigdollers NoblomDirector General dAfers Religiosos.
3
La Xarxa de Manresa N
mero 19 M
ar 2013
Foto
: gen
cat.c
at
a Xarxa va nixer com una plataforma per tal de recolzar
diferents iniciatives que en l'mbit de la Lsolidaritat,
universitari i religis s'estaven portant a
terme a Manresa i Comarca. Va nixer a Manresa per iniciativa i
curiositat d'uns joves, alguns pertanyien a ONG'S i d'altres a
moviments religiosos de Manresa i Comarca. Aquesta curiositat i
inquietud era i es la forma de d'explorar el mn en la seva
diversitat i tamb en les seves desigualtats. En el debat parlen de
la religi, la fe i el misticisme com a elements clau del dileg
entre persones; aquests joves han incorporat l'espiritualitat que
Manresa sempre ha tingut a travs del Convent de Santa Clara, de la
Cova i d'altres convents repartits a la ciutat. L'xit de la Xarxa s
adonar-se que la filosofia, l'economia, la cincia no poden abordar
la dimensi humana i la seva diversitat sense valorar la religi, el
misticisme i la transcendncia. La reducci de qualsevol debat al
racionalisme, al materialisme, a l'obtenci d'uns resultats
materials molt per sobre del que s necessari per tenir una vida
digna, ens ha fet oblidar sovint que l'equilibri personal, i tamb
el d'una societat ve determinat per enriquir la vessant espiritual.
La fe en la religi, la creena d'un Du o el reconeixement d'una
vessant espiritual que va ms enll dels Dus i de les religions, s un
factor clau de la convivncia. I la
La Xarxa de Manresa ha fet 10 anysconvivncia s un valor que va
ms enll del sovint gastat concepte de la tolerancia. La Xarxa ens
ha fet veure, des de la seva humilitat, la importncia de la religi
en la convivncia, la relaci entre transcendncia i equilibri
personal i/o emocional. Sn necessaris uns mnims materials per
viure, sens dubte, per per viure amb pau, amb respecte, amb
convivencia, s imprescindible tenir clars els valors positius del
"b" i negatius del "mal" i com construeixen la persona i la
societat. Aquests sn els elements bsics de la convivncia i
apareixen en la religi, en el misticisme i en la filosofia, sn
culturals. Aquesta ha estat la gran aportaci de la Xarxa: debatre
els temes acceptant i agrant les aportacions de totes les cincies i
corrents filosfiques i religioses. La Xarxa ens ha perms tamb
redescobrir-nos persones extraordinries, persones grans" com en
Xavier Melloni, que des de la Cova de Sant Ignasi, calladament i en
silenci, ens ajuda a veure i a viure. Gracies a tota la gent de la
Xarxa de Manresa per aquest 10 anys.
Jordi Valls i Riera Alcalde de Manresa entre els anys 1995 i
2006
Foto
: gen
cat.c
at
-
4'abundant florida d'experincies de dileg dels nostres dies,
d'arrels histriques i no tant, no s Ld'ara. En germen la trobem en
l'ADN del pas, de fet
forjat amb gent diversa, que, tanmateix, vol conviure de sempre
en justcia i pau. Als intents institucionals de retrobament i dileg
entre el sector majoritari, cristi, amb ctars, jueus i musulmans,
plantejats probablement amb desigualtat de condicions, hi hem de
situar, al segle XIII, la intelligent proposta de Ramon Llull
presentada en el seu opuscle Libre del gentil e los tres savis. Al
patriarca de les lletres catalanes no el sedua tant la presa de
conscincia de les identitats jueva, cristiana i musulmana, com els
bons resultats socials que d'elles en volia aconseguir si, com
desitjava, els seus representants es reunien de tant en tant per
escoltar-se, estimar i ajudar els altres. D'aleshores en,
dissortadament, hem viscut anys i anys de foscor. Persecucions,
expulsions i, en general, discriminacions de carcter estatal, que
han enrarit el clima de la convivncia pacfica. No anant ms lluny,
les generacions que no feren la guerra civil de 1936-1939, han
sofert la dictadura d'identitats a la prctica excloents. Naixien i
havien de crixer amb una nacionalitat, una llengua, una cultura,
una religiositat i una ideologia imposades. Noms el silenci
interior, l'objecci de conscincia i la resistncia pacfica els
garantia la fidelitat a ells mateixos, homes i dones.
Les circumstncies histriques recents, la transici democrtica, ha
jugat bviament a favor. Amb el poeta Salvador Espriu, en contemplar
els nous temps, sn molts els qui poden exclamar: Ah, joves llavis
desclosos desprs / de la foscor, si sabeu com l'alba / ens ha
trigat, com s llarg d'esperar / un alament de llum en la
tenebra!(Inici de cntic en el temple). Sense entrar a fons en el
concepte, les identitats sn d'una gran complexitat. Les hem de
mirar, per aix, amb respecte; la nostra i la dels altres sers
humans.
D e l d i l e g a l c o m p r o m s
Joan Botam
Ms si volem aprofundir l'experincia creient i, per consegent,
assajar el retrobament i el dileg amb tothom, creient, no creient o
indiferent. Per comenar, el dileg de la vida sobre la base de
criteris tics consensuats. Heus ac uns exemples viscuts. Entre la
legalitat i la legitimitat, a propsit de la llengua imposada, el
castell, durant un temps vaig impartir religi a una escola de la
zona alta de Barcelona. Ens adrear-me als infants sabia d'entrada
amb quina llengua parlar-los. Duien el nom escrit al vestit, Jorge,
si a casa parlaven castell, Jordi, si catal. La mesura facilitava
enormement la comunicaci personal. Ms endavant, a les files del
moviment internacional per la pau Pax Christi, de composici plural,
amb l'ideal d'una Europa reconciliada, no pocs vam aprendre a
estimar les llenges, les cultures i les confessions religioses.
Tothom es produa, sense fer bandera de res, lliurement i
espontniament, i tothom era igualment acollit. Els joves vivien les
famoses rutes internacionals per la pau d'aquest moviment com una
Pentecosta. El dileg, ara ho entenem millor, demana comproms.
Suposa respostes efectives a favor del ser hum. Sense por. El dileg
s aventura. No sabem, d'entrada, on ens porta. No hi ha frmules
preestablertes, ni camins fressats. No hi ha tampoc la seguretat de
trobar interlocutors alliberats, perqu ni nosaltres mateixos, si
som sincers, n'estem del tot. El dileg s un acte de fe i d'amor. Si
creiem i estimem, un dia comprendrem; si no estimem, i noms raonem,
serem capaos de comprometre'ns? El dileg viu vol comproms. Fruits,
diria Ramon Llull. Si no s aix, s'ofega i mor.
Joan BotamFundador del Centre Ecumnic de Catalunya
MonogrficLa
Xar
xa d
e M
anre
sa
Nm
ero
19
Mar
2
013
Joan Botam, Alfred Matarin, Xavier Melloni i Alain Jord a la
presentaci del Parlament de les Religions del Mn, lany 2004.
Foto
: Eva
Torr
es
Foto
: Edit
oria
l Med
iterr
nia
-
5la histria recent del dileg interreligis a Catalunya comena amb
el servei d'acollida a la diversitat Lreligiosa que es va oferir en
el Centre Abraham a la
vila olmpica durant les Olimpades dels 1992 i que es va prestar
des del que actualment s la parrquia catlica del Patriarca Abraham.
No va ser, en sentit propi, dileg sin ms aviat la primera
normalitzaci destacable de la diversitat religiosa al nostre pas.
Un altra fita significativa d'aquesta petita histria s l'aparici de
l'Associaci UNESCO per al Dileg Interreligis (www.audir.org) el
1997. Era aleshores la primera organitzaci prpiament interreligiosa
de l'estat i va aparixer grcies a una proposta de Francesc
Torradeflot sota els auspicis de personalitats com Raimon Panikkar,
Flix Mart, Joan Botam o Nathalie Reverdin, entre altres. Aquesta
organitzaci t ara una desena de grups permanents de dileg i
coordina la Xarxa Catalana d'Entitats de Dileg Interreligis, que
agrupa una vintena d'entitats interreligioses de l'rea cultural
catalana. A ms, dirigeix la revista interreligiosa ms important de
l'estat espanyol (www.dialogal.com) i t un acreditat prestigi en
l'mbit de les publicacions sobre diversitat religiosa i dileg, la
majoria d'elles accessibles al gran pblic en la seva web. El 2002
apareixen el Grup de dileg Interreligis de Manresa i l'Associaci
Sociocultural Xarxa de Manresa, que han estat sempre molt actius en
l'mbit del coneixement i intercanvi espiritual aix com amb el de la
prevenci i mediaci social, ajudant, per exemple, a fer possible
l'obertura d'una mesquita, malgrat les reticncies prvies d'alguns
vens. La seva incidncia en el conjunt del moviment interreligis
catal ha estat i continua essent notable, especialment grcies a la
rellevncia moral i espiritual d'un dels seus membres ms
significatius, el jesuta Xavier Mellloni. s un grup emblemtic pel
seu testimoni de coherncia i de perseverana. Aquest grup s una
mostra emblemtica d'un seguit d'iniciatives interreligioses
diverses que, en els anys segents, han anat proliferant arreu del
pas i que ara sn l'nima del dileg al nostre pas. La immensa majoria
d'aquestes iniciatives sn avui membres de la Xarxa Catalana
esmentada ms amunt. s tamb important remarcar la inauguraci del
Centre Interreligis de Barcelona el 2003, amb una clara vocaci de
l'Ajuntament de Barcelona de promoure el reconeixement del fet
religis des de la perspectiva dels drets civils Avui aquest centre
t un nom nou, l'Oficina d'Afers Religiosos i una clara vocaci
prioritria de gesti de la diversitat religiosa a la ciutat. Aquesta
iniciativa municipal ha estat gestionada durant la major part de la
seva trajectria pel Centre UNESCO de Catalunya que n'ha preservat
la seva orientaci integradora i pluralista. En l'actualitat est
vivint un procs de transici que esperem que pugui aprofundir
l'esperit de servei a totes les tradicions
APUNTS BREUS PER A UNA HISTRIA RECENT DEL D I L E G I N T E R R
E L I G I S A C A T A L U N Y A
religioses, espirituals y conviccionals presents a la ciutat
comtal. El 2004 s potser l'esdeveniment interreligis ms important
de la nostra histria. Es va celebrar el IV Parlament de les
Religions del Mn a Barcelona, en el marc del Frum de les Cultures.
El Centre UNESCO de Catalunya es va encarregar de la secretaria
tcnica local, a travs del seu departament de diversitat religiosa i
dileg que es va crear especficament per a l'ocasi, a partir dels
aleshores recursos humans de l'Associaci UNESCO per al Dileg
Interreligis aquest departament va ser un promotor reconegut de la
recerca interreligiosa en els mbits nacional, estatal i
internacional fins al 2012-. 9000 persones i al voltant de 600
activitats durant tota una setmana sn xifres que diuen ja molt.
Tanmateix, la importncia del Parlament s'hauria de valorar ms aviat
pels seus abans i desprs. Abans, amb un seguit d'actes
pre-parlament que es van celebrar a tota Catalunya i desprs, amb
una incidncia i ress que van tenir com a fites principals la creaci
del Grup de Treball Estable de les Religions, la primera
organitzaci interreligiosa catalana d'autoritats religioses, i la
creaci de la Xarxa Catalana d'Entitats de Dileg Interreligis, que
convoca regularment el Parlament Catal de les Religions i les
Jornades Interreligioses de la Xarxa. Catalunya s de llarg el
territori de l'estat amb ms iniciatives interreligioses. Es va
comenar primer, s'ha estat ms prolfic i s'ha arribat ms enll. Per,
en els darrers temps, hi ha hagut ja les primeres avaluacions i,
ben sovint, autoavaluacions crtiques. No sense apreciar els
necessaris i imprescindibles reconeixements de la bona feina feta,
ara s'insisteix en la necessitat d'anar ms enll i d'aprofundir el
moviment interreligis de diverses maneres. Una d'elles es
aprofundint la dimensi espiritual del dileg interreligis. Superat
per a molts el temps coneixement superficial, s'ha desvetllat, cada
cop ms, un inters sincer i rigors per l'intercanvi espiritual en la
majoria de les entitats. A ms a ms, cal anar aprofundint la relaci
entre dileg interreligis i transformaci social, especialment en els
mbits de la prevenci i mediaci. Tamb cal dir que les diferents
iniciatives han de millorar la seva coordinaci, independentment de
l'origen i la naturalesa de la iniciativa. I, a ms d'altres
necessitats que aqu no tractar, el dileg interreligis hauria de
poder incloure, com recomana el Consell d'Europa i la UNESCO, el
dileg amb les conviccions no religioses. Aquestes tendncies i
desafiaments aniran dibuixant el futur del dileg interreligis a
Catalunya. Un futur que va tan rpid que ja s aqu.
Francesc Torradeflot Teleg i Secretari Executiu dAUDIR
La Xarxa de Manresa N
mero 19 M
ar 2013
-
6er memria del cam recorregut amb els germans i amics de les
diverses religions i tradicions Fespirituals a Manresa, es deixar
passar pel cap i pel
cor un munt d'emocions, records i vivncies que han aconseguit
dilatar la capacitat d'estimar i omplir el cor i la vida de sentit,
fent la mirada mes universal i la prpia tradici molt ms rica i molt
mes fecunda, perqu compartint la vida i l'essncia que l'anima
s'esborren les fronteres i l'amistat esdev fraternitat.Fer memria
de la vida compartida es recordar la ma estesa i acollidora, que en
aquests anys ha aconseguit crear uns lligams, tan forts, que avui
som capaos de mirar tots plegats en la mateixa direcci, acompanyant
el ritme de la histria que ens convida a cada u a ser el que som i
a aportar al nostre mn el millor de la nostra vida i de la nostra
fe: l'experincia espiritual que ens obre al misteri i ens retorna
als germans en un servei geners i gratut, tots lluitant per la
humanitzaci de la vida.Fa nomes uns anys, quan ens plantejaven
assolir complicitats per collaborar en la creaci d'un espai i d'una
oportunitat per enriquir-nos, conixer-nos i oferir a la nostra
societat el que hem rebut com un do, segurament no ens podem
imaginar, que el que estvem fent era crear els fonaments d'una
societat fraterna, en la que el mes important era i es donar-nos i
compartir amb els altres quelcom que ens omple i ens fa viure amb
passi i amb sentit.No recordo ni una vegada haver experimentat
proselitisme ni afany de conquerir l'espai dels altres; mentiria si
digus que va haver enfrontaments o discrepncies en ra de les
nostres fes. Potser la millor experincia va ser, precisament
descobrir i valorar els tresors que cada u porta en els seu cor i
en la seva vida, en la seva manera de viure o d'experimentar la
seducci per l'absolut, la transcendncia, l'essncia de la vida
tramesa i rebuda per la prpia tradici.Durant aquests anys hem
compartit esdeveniments importants a nivell nacional, internacional
i ciutad, a nivell mes local, per sense dubtes el que ens ha
mantingut units i constants, va ser l'experincia compartida de la
pregria silenciosa, confiada i generosa. Un silenci amb el que
comenaven cada trobada, i que amarava les nostres relacions amb
bones vibracions i en el que vrem aprendre junts a parlar-nos des
del silenci dels nostres cors, des del foc que cremava en les
nostres entranyes, i des de la passi compartida per escoltar els
rumors que inexorablement ens arriben del Cim.L'experincia del cam
no s'acaba, ens obre a altres camins i altres universos que ens fan
cada cop mes universals i ms desitjosos que arribi el dia en el que
tots puguem parlar un mateix llenguatge: el de l'amor.
Sor Luca Caram al Parlament de les Religions del Mn, lany
2004.
Hem volgut celebrar aquests 10 anys d ela Xarxa, celebrant el
comproms dels que ho han fet possible, dels que s'han deixat la
pell i l'nima en aquesta aventura espiritual i humana del dileg
interreligis a la nostra Ciutat. El dileg interreligis, no es una
teoria, ni es un repte per a les estructures de poder; es un repte
i una oportunitat que t noms i cognoms, els noms i el rostre dels
que creuen en ell i deixen que el seu cor bategui en un mateix
desig, en un nic anhel. Aquest dileg t l'empenta de l'Encarna
Snchez del Centre budista, que va obrir camins d'acollida i de
solidaritat; t el rostre de l'Alfred Matarn, l'home bo i l'expressi
de la pau, de la comunitat Brahma Kumaris; t la iniciativa, el
somriure i els gestos eloqents, de la Pilar Sez de la Fe Bah', i t
la constncia i l'esperit obert i inquiet de la Clara Sol,
precursora a Manresa, juntament amb l'estimat i enyorat Manel,
d'aquest cam, que ha crescut, i que al llarg dels anys, ha donat
uns fruits dels que tots podem gaudir.Tenim molts motius per
celebrar. Tenim motius per fer festa, per el ms important es que
avui junts podem dir que tot ha sigut possible, perqu tots i cada
u, som persones que estimem la vida, que creiem en l'amor i que
portem la festa en el cor.Unim les nostres mans, fem del silenci el
nostre espai de trobada respectuosa i amiga, i sortim al carrer i a
la vida dient que res ni ning ens pot negar la possibilitat
d'enriquir-nos amb el do dels altres i amb la seva saviesa, i que
els altres sn sempre, sempre, sempre, una oportunitat per
enriquir-nos i per assolir complicitats i noves fites.
Sor Luca CaramReligiosa Dominica Contemplativa
Membre del Grup de Dileg Interreligis de Manresa
A g e r m a n a t s e n e l c a m , g e r m a n s e n e l d e s
i g
Foto
: Eva
Torr
es
MonogrficLa
Xar
xa d
e M
anre
sa
Nm
ero
19
Mar
2
013
-
7La Xarxa de Manresa N
mero 19 M
ar 2013lbum de records
2003. La trobada internacional convocada a Manresa pel Goldin
Institute de Chicago, va marcar un punt de inflexi en el moviment
interreligis a la nostra ciutat.i va descobrir a moltes persones un
mbit fins aleshores molt desconegut.
2004. El Grup de Dileg Interreligis va comenar les seves
pregries interreligioses lany 1997, per el 2004 lactivitat es va
intensificar amb xerrades interreligioses sobre temes diversos i el
programa Manresa en Dileg. 2004. El Parlament de les Religions del
Mn celebrat a Barcelona, va donar una empenta
definitiva al moviment interreligis a Catalunya.
2005.El viatge a la India, convocats de nou pel Goldin
Institute, ens va permetre donar el salt a lmbit interreligis
internacional.
2005. La inauguraci de la Mesquita Al-Fath, va esdevenir una
celebraci massiva i centenars de manresans van fer-hi cap.
l llarg daquests 10 anys, hem viscut molts moments inoblidables.
s molt Adifcil resumir tantes vivncies, tantes
experincies que noms es poden viure des del comproms i la vocaci
de demostrar que s possible la convivncia ms enll de les
diferncies, que molt sovint sn noms aparents.Hem fet un recull
dimatges que recullen aquesta trajectoria de deu anys, dels primers
deu anys junts. Sn imatges, pinzellades de records que, mirades en
perspectiva, ens refermen en la convicci de que ha valgut la pena i
de que ha estat un privilegi seguir aquest cam. Desitgem que puguem
seguir fent-lo plegats durant molt de temps.
D e u a n y s j u n t s
Foto
: Jor
di S
imon
Foto
: Eva
Torr
es
Foto
: Jor
di S
imon
Foto
: Eva
Torr
es
Foto
: Eva
Torr
es
-
8MonogrficLa
Xar
xa d
e M
anre
sa
Nm
ero
19
Mar
2
013
2005. Trobada del Dileg Interreligis Monstic a Montserrat. El
mestre Raimon Panikkar sempre va recolzar obertament la tasca de La
Xarxa de Manresa i en guardem un entranyable record.
2007. Les pregries interreligioses al Convent de Santa Clara i
obertes a la ciutat es van convertir en una cita inelludible en la
que retrobar-nos i compartir uns moments de pregria i amistat.
2007. Jornada per la Pau. Diverses personalitats, com Jos Bono o
Arcadi Oliveres, disertaren sobre la Pau al mn, Cercavem nous
formats per reflexionar plegats sobre els temes que ens
uneixen.
2009. En diverses ocasions varem convocar trobades
interreligioses o recessos per joves per a posar en contacte joves
amb inquietuts espirituals vinguts de tota Catalunya.
2008. Les xerrades interreligioses sobre diversos temes es
continuaren cellebrant per linters que despertaven, En aquesta
ocasi el tema era el sofriment i es va cellebrar a la seu del
Centre Budista Kagyu Samye Dzong.
2006. El II Parlament Catal de les Religions va convocar ms de
1.500 persones a Manresa i ens va permetre mostrar la fora i la
bona salut del dileg Interreligis a Catalunya.
Foto
: Eva
Torr
es
Foto
: Eva
Torr
esFo
to: J
ordi
Sim
on
Foto
: Eva
Torr
es
Foto
: Jor
di S
imon
Foto
: Eva
Torr
es
-
9La Xarxa de Manresa N
mero 19 M
ar 2013lbum de records
2009. Varem promoure les Jornades Interreligioses, com aquesta
sobre La sanaci en les tradicions religioses per a poder aprofundir
en els temes proposats i lxit de convocatria demostra linters dels
participants.
2009. El III, el IV i el V Parlament Catal de les Religions,
primer a Alacant al 2007 i desprs a Lleida el 2009 i a Perpiny el
2011, sn la trobada del moviment interreligis a Catalunya i
loportunitat de debatre conjuntament en profunditat..
2010. La Xarxa de Manresa va homenatjar a Abdellah Hammouch, pel
seu paper en el dileg interreligis a la ciutat. Fou el primer
musulm en rebre un homenatge a Catalunya.
2010. Jornada Interreligiosa Alimentaci i religions. Novament,
aquestes jornades esdevenen una oportunitat de reflexi, convivncia
i intercanvi. A la fotografia podem veure als amics de lAssociaci
Brahma Kumaris preparant uns toli, un dolos tpics hinds.
2012. Des de lany 2008 i en el marc de les Festes de la Llum de
Manresa, convoquem lEspai Interreligis de Silenci, amb un gran xit
de pblic.
2010. Les portes de la Mesquita Al-Fath es van tornar a obrir
per cel.lebrar la Jornada Convivncia i llibertat.
Foto
: Eva
Torr
esFo
to: E
va To
rres
Foto
: Eva
Torr
es
Foto
: Eva
Torr
esFo
to: J
ordi
Sim
onFo
to: J
ordi
Sim
on
-
10
D i a l o g a r , a r a i a q u
MonogrficLa
Xar
xa d
e M
anre
sa
Nm
ero
19
Mar
2
013
'enyorat Raimon Panikkar, qui tant ens va ensenyar sobre les
coses de l'esperit i tant va treballar pel Ldileg (intercultural i
interreligis), parlava del dileg,
justament, com d'una tasca indispensable. Aix ho va deixar
escrit. Noms el dileg, deia el savi de Tavertet, pot garantir la
pau al mn, una pau que mai no ser completa sense l'encontre amists
entre les distintes religions. Primer que res, doncs, el dileg s
indispensable. Per no noms. A banda d'indispensable, el dileg s
inevitable, molt especialment a aquelles contrades on el caprici
del dest, diguem-ho aix, ha volgut que esdevinguin una mena de
passads, en expressi de Jaume Vicens i Vives, com s el cas de
Catalunya. En efecte, el nostre pas s un territori de pas, la qual
cosa ha marcat el seu tarann dialogant i integrador. Aqu, dialogar
ha estat quelcom de ben natural, i mai millor dit. Per, avui en
dia, que trobem arrelades al territori com mai diferents
sensibilitats religioses i espirituals, el dileg, i ms
especficament el dileg interreligis, constitueix una necessitat
fonamental si volem construir un pas ms ntegre, sa i harmonis. El
dileg, tot dileg, t molt de repte, car obrir-se a l'altre ja s un
repte en si mateix. Em sembla que totes les tradicions religioses
comparteixen avui dia una triple mancana que condiciona, i molt, el
dileg entre elles. En primer lloc, la prpia desconeixena que els
fidels tenen de la seva prpia religi, sovint empobrida al mxim. Les
diferents tradicions sn immensos oceans de saviesa que no poden
quedar reduts a minsculs bassals noms de dogmes i restriccions
morals. El problema rau en qu per a dialogar en termes religiosos
amb l'altre calen dues condicions: conixer molt b la prpia tradici
i bastant la de l'altre. Altrament, el dileg esdev esgotadorament
innocu. La segona mancana s, al meu parer, l'escs esperit autocrtic
de les prpies religions. L'obertura a l'esperit implica repte i
desafiament, perqu consisteix a transitar per paisatges mai abans
albirats. I davant d'aquest desafiament tan superlatiu una de les
reaccions ms freqents s la por i, en conseqncia, el rebuig de tota
indagaci i l'anullaci de l'esperit crtic. Evidentment, encastellat
en les prpies pors el dileg resulta impossible. I, per ltim, la
tercera mancana s la incompetncia que les tradicions religioses
manifesten a l'hora d'explicar-se. No hi ha res ms decebedor que
lincapacitat religiosa per a construir discursos explicatius que
resultin atractius, ra per
Halil Brcena..
la qual molts ciutadans ni tan sols paren l'orella davant de
llenguatges i maneres que no traspuen vida, s a dir, ...
esperit...! D'aqu que molts cops el dileg interreligis esdevingui
un dileg de morts. Molt s el que en les darreres dcades s'ha
fet al nostre pas, sens dubte pioner, en l'mbit del dileg
interreligis, per encara queden moltes coses a fer. Crec que les
diferents tradicions haurien de mostrar-se molt ms actives pel que
fa al combat de lacres encara persistents com ara l'antisemitisme o
la islamofbia. I resta encara una tasca d'una urgncia
improrrogable: pensar entre tots la transformaci trepidant que la
nostra societat est experimentat pel que fa al fenomen religis,
durant segles conformador de les nostres vides. I s que no estem
vivint una poca de canvis sin que assistim, a voltes de forma
inconscient, a un veritable canvi
d'poca. Per, malgrat les tasques siguin urgents el dileg
interreligis no ha de ser esbojarrat. El dileg, que s tot un art,
l'art de l'obertura a l'altre, no sap de presses, ni tampoc
d'estadstiques. Avui que patim la dictadura del regne de la
quantitat val la pena recordar una mxima suf que diu 'poc per b,
poc per constant.
Halil BrcenaArabista i islamleg
Director de l'Institut d'Estudis Sufs de Barcelona
Foto
: Fra
gmen
ta E
ditor
ial
Foto
: Fra
gmen
ta E
ditor
ial
El sufisme, darrera obra de Halil Brcena, publicada per
Fragmenta.
Halil Brcena..
-
11
C e n t r e B u d i s t a K a g y u S a m y e D z o n g : el
nostre pas pel Grup de Dileg Interreligis
ls amics de La Xarxa de Manresa demanat unes linies per fer
balan de la participaci del ECentre Budista Kagyu Samye Dzong al
grup de
dileg interreligis i m'han vingut a la memria molts moments
entranyables. Recordo la primera trobada interreligiosa on vam ser
convidats a participar. Va ser a la parroquia Mare de Du de
l'Esperana de la Barriada Min-Puigberenguer, l'any 1997. Per mi va
ser molt entranyable, perqu era la parroquia del meu barri de tota
la vida. Em va agradar molt anar-hi, i poder compartir les nostres
pregries cantades amb tota la gent que hi va participar.
m'han
Desprs ja van venir les trobades al Convent de Santa Clara, on
cada tradici religiosa feia la seva aportaci tractant un tema com;
en recordo alguns: L'amistat, El paper de la dona dins de cada
tradici religiosa, La pau i la no violncia, Solidaritat, consum
responsable i comproms poltic... Hi havia el treball previ de
buscar el text adient i desprs compartir-ho el dia de la
trobada.
Participaci de lEncarna Snchez al II Parlament Catal de les
Religions.
M'agradava anar escoltant-los tots i veure com se li donava un
enfoc diferent al mateix tema. Sovint, entre les diferents
intervencions que feiem, hi havia acompanyaments musicals molt
bonics. Em va agradar moltssim assistir al parlament de les
Religions de Barcelona, l'any 2004 Recordo que hi havia una oferta
molt variada d'actes simultanis tots molt interessants i em costava
fora triar a quin d'ells volia anar. Un dels actes que recordo
especialment va ser la inauguraci de la mesquita l'any 2005 i tamb
l'assistncia als actes de final del Ramad on vam ser convidats tot
el grup de Dileg interreligis. El maig del 2006 vam celebrar el
Parlament a Manresa i, tot i que va suposar molta feina, per a mi
va ser una experincia molt enriquidora. Em va sorprendre
agradablement la gran quantitat de gent que va venir d'arreu per
participar-hi. Tamb va ser molt positiu el fet de que fssim tantes
persones voluntries treballant-hi perqu tot sorts com estava
previst. Valoro molt positivamente el treball que es fa dins del
Grup de dileg interreligis de cara a desenvolupar la comunicaci
entre les diferents tradicions religioses, per a conixer ms a fons
cadascuna d'elles i veure que en totes hi ha un aspecte com que s
l'estimaci i l'ajuda als altres.Penso que en aquest mn cada cop ms
marcat per l'individualisme, la divisi i la competncia, les
trobades interreligioses sn un espai per a unir-nos, comprendre'ns,
respectar-nos i compartir.
Encarna SnchezMembre del Centre Budista Kagyu Samye Dzong
i pionera del dileg interreligis a Manresa
Foto
: Jor
di S
imon
Che-sam (altar dofrenes), del Centre Budista Kagyu Samye
Dzong.
l que les diferents tradicions religioses tinguem un punt de
trobada em sembla molt interessant, ja que Een definitiva hi ha un
fons comu en totes religions .
Els grans savis, sigui quina sigui la seva tradici, han defensat
la naturalesa comuna de tots els ssers, fomentant aix valors
universals com lamor i la compassi, aix com la necessitat de buscar
dins nostre i no en el mn exterior (i aix inclou les diferencies
culturals, geogrfiques, de races) all que ens uneix i ens eleva. A
ms, en el mon davui en dia en que les societats solen ser un mosaic
de cultures i que sovint en resulten tensions entre elles, s molt
til tenir un punt de trobada que pugui catalitzar aquestes
diferencies i possibles conflictes.Personalment, disfruto destar en
la xarxa principalment en les xerrades que sorganitzen sobre
diferents temtiques, ja que sempre es til i interessant aprendre de
punts de vista de les altres tradicions, com tamb s interessant i
enriquidor compartir les pregaries conjuntes.
Jordi MajMembre del Centre Budista Kagyu Samye Dzong
Foto
: Eva
Torr
es
La Xarxa de Manresa N
mero 19 M
ar 2013
-
l temps passa, per les coses fetes amb amor queden com a
vivncies agrades en el cor i la ment, Ecom a nic batec
entranyablement irrepetible.
Continua el que tants i tantes van comenar, amb treball i hores
d'illusi compartides i amb un comproms amb el dileg
interreligis.D'aquell petit nucli respectus envers les altres
cultures i creences i amb una, deixeu-me dir, estimaci a la
pluralitat i a la diversitat pel que comporten d'enriquiment, la
vida ens va guiar a comprometre'ns per la societat com a Ens ben
viu. Van ser molts contactes i trobades; vrem superar uns i altres
la por al desconegut.Havem de saber escoltar-nos, coincidint que
ens calia posar ms bases i fonaments per abordar la realitat
existent en aquell moment a Manresa.Profundes lectures de cadascuna
de les tradicions religioses que participaven del projecte, ens van
obrir els ulls a noves formes de dileg, sempre honest, sense
proselitisme, amb el respecte legitim per la religi, la cultura i
els costums en les que cadasc ha estat educat, que s el que dna
sentit de pertinena.No oblidem que Manresa va ser pionera en aquest
mbit, un cam no absent de crtiques de jerarquies amb mentalitat poc
oberta.Amb el temps van sorgir projectes interreligiosos per tota
Catalunya, molts dels quals contactaven amb nosaltres cercant
assessorament.D'aquest petit nucli, es gest un equip gestor, en el
que hi havia un representant de cada tradici religiosa perqu tots
hi fossin representats.
R e c o r d s d e l c a m
A poc a poc es crearen unes bases extremadament avantguardistes
(parlem de l'any 1996, en el que el concepte de dileg interreligis
era encara molt desconegut i, sobretot, poc fomentat). Sabem b per
on ens movem, el ress que comportaria i que no sempre implicaria
l'acceptaci del que fiem. Va ser un temps de reptes compromesos; un
treball de base obert a tothom qui volia participar-hi.Conferncies
d'aprofundiment, trobades
intercomarcals i internacionals, conixer molts pensaments que
ens obriren a contactes mai imaginats, d'un gran contingut
espiritual i hum, de respecte per l'essencial, per la diferncia i
pel que ens acosta. Els valors, la cosmologia, l'ecologia, la
mort... un sol mn.En aquell moment, vrem fer un pas ms enll de
l'ecumenisme: l'obertura envers les religions no teistes, amb
l'impuls i la claredat del jesuta Xavier Melloni i de Sor Luca
Caram. La certesa de que havem d'ampliar els coneixements per
enriquir-nos mtuament de tot el que es respirava. Vrem acordar
impulsar amb fora el moviment de dileg interreligis, que implica la
riquesa de la descoberta de la prpia religi i l'estimaci de la dels
altres, deixant de banda postures puerils sobre la vestimenta, els
colors, els rituals, que no deixen de ser una gran riquesa
cultural.
12
Monogrfic
Manel Vicente, Clar Sol, Xavier Melloni i Abdellah Hammouch a la
primerapregria interreligiosa celebrada a la Mesquita Al-Fath.
Foto
: Eva
Torr
es
Clara Sol a la presentaci de Parlament de les Religions del Mn,
lany 2004
Foto
: Eva
Torr
es
Van ser molts contactesi trobades; vrem
superar uns i altresla por al desconegut
La X
arxa
de
Man
resa
N
mer
o 19
M
ar
201
3
-
13
El Parlament de les Religions del Mn, celebrat a Barcelona al
marc del Frum de les Cultures, va suposar un gran xit tant a nivell
organitzatiu com de participaci, ja que s'hi van inscriure 7.500
persones.Manresa es va obrir a tota Catalunya i al mn, i tot plegat
va fer que s'arrels all que havia comenat uns anys enrere.Hem
compartit projectes amb persones de ms de 70 nacionalitats i
incomptables tradicions. El record i tot el rebut espiritualment s
extremadament satisfactori. Hem aprs de moltes persones, on el
batec per fer la unitat (que no la uniformitat) s a l'eix del
nostre fer, sentir i existir.
La Xarxa de Manresa, associaci que enguany celebra el seu 10
aniversari, es crea a partir de les activitats del Grup de Dileg
Interreligis. Sor Luca Caram, el periodista i coach Jordi Simon, i
l'activista social Eva Torres van ser i sn els que tiren endavant
la iniciativa i la seva joventut es crucial per a que aix sigui.El
grup de Zen, nascut d'una trobada de meditaci organitzada com a
activitat
Clara Sol i Manel Vicente.
i n t e r r e l i g i o s a , t a m b e s c o n t i n u a t r o
b a n t cada setmana i els seus membres vetllen per la seva
continutat.Valoro amb agrament la profunda amistat gestada en
aquells moments socialment difcils, no diferents dels d'ara. Uns i
altres som conscients del cam comenat i del cam que cal fer. No ens
deixa indiferents, ni el volem deixar marcir. s un cam endavant
vers la universalitat.El record de les pregries, les trobades
d'aprofundiment amb
mestres nics i generosos. Tot plegat ha fet que l'estimaci sigui
ms palpable, i el respecte vers l'altre sigui una escletxa
universal envers l'obertura per un mn ms just, per a les noves
generacions, on el crit unnime per la justcia i la llibertat ens
guii.s un cam comenat, que a vegades pots ser fcil, per a vegades
es fa sense veure la llum. Per la llum s a dins nostre i cal saber
treure'n la pols malgrat sigui difcil i a
contracorrent.Agraeixo a tots els que ens freu costat, a tots i
totes les que guardeu el bell record ven viu dins vostre.La vida
m'ha portat a viure moltes coses que mai oblidar, el silenci, els
cants, els mantras, el somriure cmplice del moment entranyable i
comunitari que compartem.En aquest temps ens han deixat persones
que amb el seu anonimat ens van donar coratge i suport, entre elles
el meu estimat Manel, que forma part del meu caminar. Crec que es
just un record enmig de la memria de l'ara. Ell fou per a mi,
l'artfex d'aquell moment tan essencial per la societat.Tots
recordem la seva bonhomia donada a tots, el seu fer obert envers
l'amistat que celebrava amb tant d'amor.Si, ell ja forma part del
tot, en el que creiem uns i altres.Rebeu amb un cant de Pau la meva
abraada.
Clara Sol Pionera del dileg interreligis a Manresa
No ens deixa indiferents,ni el volem deixar marcir.
s un cam endavantver la universalitat
La Xarxa de Manresa N
mero 19 M
ar 2013
Inauguraci de la seu de lAssociaci Brahma Kumaris lany 2004.
Trencament del dej del Ramad a la Mesquita Al-Fath lany
2005.(Iftar)
Foto
: Eva
Torr
es
Foto
: Eva
Torr
es
-
base per tal que es cre una massa crtica en la poblaci
sensibilitzada en les identitats relacionals. El Grup de Dileg t
com a vocaci cohesionar socialment i ser factor de pacificaci. La
participaci en la inauguraci de la Mesquita a l'any 2006 va ser un
dels moments significatius de la seva actuaci. Ara b, constatem que
desprs dels primers anys de novetat, la curiositat ha passat. Ara s
temps de profunditat. Veiem necessari promoure aquest aprofundiment
i coordinaci en tres mbits que ja tenen certa vida per que cal
consolidar molt ms: 1. Un coneixement slid de cada una de les
tradicions religioses 2. Un aprenentatge i posada en com
d'estratgies i iniciatives de resoluci de conflictes entre les
diverses comunitats, en col.laboraci amb les administracions del
nostre pas. 3. La creaci d'mbits de silenci i contemplaci en els
que crixer en fondria espiritual inter i transreligiosa. Alhora, la
multiplicaci d'entitats interreligioses en aquests anys ha d'anar
acompanyada de la purificaci de motivacions, intensificaci de
motivacions i ampliaci d'horitzons. Per tot aix, penso que haurem
d'ajuntar esforos per crear una Casa de les Religions a Catalunya,
on es visualitzessin, es promoguessin, es treballessin i es
celebressin aquests tres mbits.
Xavier MelloniTeleg i membre del Grup de Dileg Interreligis de
Manresa
n aquests deu anys d'existncia de associaci La Xarxa de Manresa,
han succet moltes coses i Ecoses molt bones en torn del dileg
interreligis,
tant a Manresa com a Catalunya. Quasi al mateix moment que es
fundava la revista, es convocava a Barcelona el IV Parlament de les
Religions del Mon (juliol del 2004). Aquest esdeveniment va ser
cabdal per l'impuls del dileg tan a Manresa com al pas. Al llarg
d'aquell any 2003-2004 es va fer la feina d'una dcada, perqu es van
accelerar les trobades amb les diverses comunitats religioses i es
van establir uns vincles que romanen fins avui. La relaci del Grup
de dileg interreligis de Manresa amb AUDIR (Associaci UNESCO per al
Dileg Interreligis) tamb ha estat fonamental. Grcies AUDIR, desprs
del Parlament Mundial, es va poder crear la Xarxa d'Entitats pel
Dileg Interreligis de Catalunya, constituda en aquests moment per
vint entitats de tot el pas, incls Alacant i Perpiny. Aquestes
entitats estan formades per motivacions diverses: Unes aglutinen
membres de la mateixa poblaci. Tal s el cas del grup de Manresa,
aix com el de Lleida, Sabadell, Alacant, Andorra, El Raval de
Barcelona, Perpigny, i Santa Coloma de Gramanet. Altres sn entitats
d'estudi i reflexi: CETR Centre d'Estudi de les Tradicions
Religioses; CREA Universitat de Barcelona Grup de DI; Grup de Dileg
Interreligis de la Ctedra Tres Religions de la Universitat de
Valncia; Grup Interreligis Tradici i Progrs; Vivarium Gerisena
(Girona).Dos sn grups d'una o dues confessions particulars
compromeses en el dileg: el Centre Ecumnic de Catalunya i l'Entesa
Judeo Cristiana de Catalunya. Finalment, el Grup Contemplatiu de
Dileg interreligis, que es troba en nom de la fondria d'un Misteri
que ho cont tot.
Una de les nostres prioritats s estimular el comproms de
l'
Una de les comeses de la Xarxa Catalana s la convocatria
peridica primer anyal, desprs cada dos anys i ara cada quatre- del
Parlament Catal de les Religions. La primera va tenir lloc a
Barcelona, al 2005. A Manresa es va celebrar l'any segent, al maig
del 2006. Va ser un esdeveniment inoblidable. Desprs ha tingut lloc
a Alacant (2007), Lleida (2009) i Perpiny (2011). Potser el repte
ms gran d'aquest tipus d'esdeveniments s com traslladar-los a la
vida ordinria. s el sentit de tota celebraci: que els moments forts
tinguin un impacte i un ancoratge en la quotidianitatEl Grup de
dileg de Manresa ha mantingut el seu ritme de treball durant
aquests anys, tan pel que fa a les seves trobades internes com les
convocatries obertes, de vegades a un ritme mensual, de vegades
trimestral.Hem convocat els actes en les diverses seus de les
comunitats, per tal de donar-les a conixer i fer la doble
experincia: acollir i ser acollit, per tal de practicar
l'hospitalitat sagrada. A ms a ms, des de fa uns anys s'ha
consolidat el poder oferir un espai de silenci al Centre Cultural
el Casino durant les Festes de la Llum.
Alguns membres del Grup de Dileg Interreligis de Manresa lany
2005.
La X
arxa
de
Man
resa
N
mer
o 19
M
ar
201
3
14
U n a d c a d a f e c u n d a
Foto
: Jor
di S
imon
Pgina 1Pgina 2Pgina 3Pgina 4Pgina 5Pgina 6Pgina 7Pgina 8Pgina
9Pgina 10Pgina 11Pgina 12Pgina 13Pgina 14
