20-25 NOV. 2012

19è FESTIVALDE CINEMAINDEPENDENTDE BARCELONA

L’ALTERNATIVA

Organitza

Mitjans de comunicació oficials

Seus oficials

Amb la col·laboració de

Amb el suport de

Amb la col·laboració de

CCCBCentre de CulturaContemporàniade Barcelona

CCCBCentre de CulturaContemporàniade Barcelona

CCCB Montalegre, 5 08001 Barcelonaalternativa@cccb.org

http://alternativa.cccb.org

20-25 NOV. 2012

19è FESTIVALDE CINEMAINDEPENDENTDE BARCELONA

L’ALTERNATIVA

EQUIP

Comitè DirectiuMargarita Maguregui, Tess Renaudo,Cristina Riera, Marc Vaíllo

Coordinació generalCristina Riera

Seccions Oficials

Coordinació i investigació: Tess RenaudoProgramació: Sesi Bergeret, PereGinard, Margarita Maguregui, TessRenaudoAssistent: Céline Pimentel

Seccions Paral·leles

Coordinació: Margarita MagureguiAssistent: Sesi Bergeret, CélinePimentelProgramació: Sesi Bergeret,Margarita Maguregui, CélinePimentel, Tess RenaudoJeanne Balivar. Musa del cinemad’autor francès: Carmen Muntané,Yannick RascouëtPedro Costa: Margarita MagureguiPanorama: Margarita MagureguiContra el silencio todas las voces:Marta NinPetits experiments: MODIband

Activitats Paral·leles

Taula rodona. El cinema segonsJeanne Balibar i Pedro Costa:Carmen Muntané, Yannick Rascouët,Margarita MagureguiTaller: Reciclatge d’imatges:Margarita MagureguiTaller: Crea el teu curt!: MODIband

Pantalla Hall

Programació i coordinació: Céline PimentelCol·laboració en la programació:Sesi Bergeret, Pere Ginard,Margarita Maguregui, Tess Renaudo

Escoles de Cinema

Coordinació i programació deprojeccions i seminaris: PatriciaSánchez

Jurats

Coordinació: José Antonio Delgado

Producció

Gestió econòmica: Cristina Riera,Marc VaílloSubvencions: Cristina Riera, MartaRodríguez, Marc VaílloCoordinació producció: Marc VaílloProducció/transport còpies: Céline PimentelAssistent de producció i regidoriatècnica: Tomàs Rico

Assistent producció i convidats:Andrea MartínRegidora: Nerea GarmendiaTransports: Edgar Huguet Acreditacions: Izaro Bilbao

Difusió

Coordinació de difusió: Cristina RieraCol·laboració: Izaro BilbaoDistribució: Edgar Huguet Activitats paral·leles, escoles i tallers:Patricia SánchezEspot de l’Alternativa: LaboratoriumCoordinació de l’espot: Marc VaílloXarxes socials: Sesi Bergeret, Cristina RieraCoordinació del blog: Tess RenaudoCol·laboració en el blog: Pere GinardNewsletters: Marc VaílloFotos: Eladio Sánchez

Projeccions

Coordinació: Tomàs RicoTècnic: Óscar EguíaProjeccions: Xavi Massó (CCCB)Tècnic de projeccions al Hall:Marcelo Rosero

Gabinet de premsa

La Costa ComunicacióResponsable: Sandra CostaContacte: Laura Mercadé

Web

Disseny i programació: evA ~°Coordinació del web: Sesi BergeretServidor: Sergi Mayordomo (Pixelxen)

Catàleg

Edició i coordinació: Sesi BergeretCorreccions i traduccions al català icastellà: la correccional (serveistextuals)Traducció a l’anglès: Tim JamesMorrisDisseny gràfic: Angel Uzkiano

IFN Independent Film Network

Coordinació i programació: Patricia SánchezAssistent: Martina PedrialiCoordinació del portal: Marc Vaíllo

Disseny del Hall de l’AlternativaKarol Bergeret, Azucena Ferrer

SubtítolsCentre de traduccions Savinen

ImpressióImpremta Comgraphic

Dipòsit legal: B. 30739-2012

AGRAÏMENTS

Sara Aguado, Ricard Almazán (Cinemes Verdi), MihaiMitrica, Ligia Soare (Anim’est Film Festival), Agustí Ar-gelich (Filmets, TV3), Maria Arranz (Le Cool), MikhalBak (Studio Wasa), Cati Bestard, Francina Ribes (Bar-celonés), Magali Aragón, Oscar Luque, Jaume Gimé-nez (Bàsic), Mireia Martínez (Bcncultura.cat), RicardoBenett, Luca Bernet (Club Maumau), Susanna Blanco(Dep. Cultura Generalitat), Alberto Bougleux (ZaLab),Bettina Bremme (Goethe Institut), María Sancho, Isa-bel Moreno (BTV), Marc Caellas (Casa Amèrica Cata-lunya), Viola Calabrese (EACEA – MEDIA), María JoséCalleja (UPS), Jordi Canet (enBarcelona by Guía delOcio), Ferran Capo (Dailymotion), Esteve Caramés(Ajuntament de Barcelona), David Cárceles (ImageFilm), Marta Badia, Xavier Grau Moles (Carnet Jove),Jesús Cartañá (Butxaca), Silvia Castaño (El Periòdico),Equip CCCB, Clara Duch, Manel López, María Ribas,recepció... (CCCB), Mireia Clapers (GuiaGo), JaumeCiurana (Tinent Alcalde de Cultura. Ajuntament Barce-lona), Luigi Cojazzi, Camille Condemi (Sacrebleu Pro-ductions), Olga Díaz (Club TR3SC), Chus Martínez,Ágata Gea (Diputació de Barcelona), Montserrat Ca-pelles, Ester Franquesa, Ivonne Griley, Quim Manyós(Dir. Gral. Política Lingüística), Esther Doblas (Bibliote-ques de Barcelona), Javi Escrivà (Cinema Maldà), Es-teve Riambau, Octavi Martí (Filmoteca de Catalunya),Xavier García Puerto (REC), Maëlle Guenegues (Cat &Docs), Gustavo Hiertz, Llucià Homs (ICUB), Pepo Ibá-ñez (Waaau.com), Rosario Alburquerque, Rafael Ca-brera, Stel·la Alonso, Gloria Minguez, Ana López(ICAA), Mar i Sol Rulo, Carles Aledo (iCatFM), Mont-serrat Bou, Marc López, Susanna Sibila, Rosa Rodrí-guez (ICEC – Generalitat de Catalunya), Jordi Sabater,Carles Decors, Anna Mª Urdaniz (ICUB), Yannick Ras-couët, Carmen Muntané (IFB), Ainhoa Jauregui (Uni-france), Antonio Jiménez (Distritoni), Gabriel Jorges(Imasblue), Pere Ginard, Laura Ginès (Laboratorium),Lorena Lácar (Barcelona Visió), Gil Leung (Lux), Ibone,Pasquale Caprile, Carmen Meléndez (Lomography),Helvecio Marins, Miquel Martí Freixas (Blogs&Docs),Vincent Coen, Eva Ntafitsopoulou, Malgorzata Pa-larczyk-Vivancos (EACEA – MEDIA Programme), VeraMelgari, Mireia Manén, Marta Raventós (MODiband),Helena Moreno (MEDIA Antena Catalunya), Marta Nin(Casa Amèrica Catalunya), José Mª Orbe, José Anto-nio de Ory, OVNI, Gilles Padovani (Mille et Une Films),Natalia Piñuel (Playtime Audiovisuales), Carme Puig(Catalan Films), Alan Queipo (Notodo), Quim Ribalta(9zeros), Jaume Ripoll (Filmin), Enrique Salom, MargaSánchez Martínez (Neo2), Antti Savinen (CTS), CarlosMedina, Mónica Hidalgo, Elisa García (Scanner FM –SerieBcn), Edgar Garcia, Sergi Orobitg (SDE – ICEC),Itzbi Solís (Mondo Sonoro), Maximiliano Stia, Jorge Te-jero (MRW), Núria Gómez, Clara Nervión, Mabel Mas(Time Out), Natalia Trebik (Le Fresnoy - Studio Nationaldes Arts Contemporains), Isabel Bosch, Pilar Cugat(TV3), Yésula Varela (Forfree), Eva Villazala (Lamonomagazine), Patrick Viret (Rencontres Cerbère), UrsulaWahl (Goethe Institut), Gabi Barragán, Manel Fran(XAL)

I gràcies a aquelles persones especialment importantsper a nosaltres, com ara Maria Zafra, Elena Ortiz, LídiaLahuerta, Mayca Sanz, Carla Melgar, i aquelles sempredisposades a donar-nos un cop de mà.I gràcies a tots aquells autors que ens han volgutacompanyar!

Presentacions / Presentaciones / IntroductionsLa Fàbrica de Cinema Alternatiu 4Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell 6Institut de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana 7CCCB, Marçal Sintes 8Media Europa 9Media Antena Catalunya, Helena Moreno 10

Jurat / Jurado / Jury 11Secció Oficial LlargmetratgesSección Oficial LargometrajesOfficial Feature Films Section 12

Secció Oficial CurtmetratgesSección Oficial CortometrajesOfficial Short Films Section 13

Seccions Oficials / Secciones Oficiales / Official Sections 14

LlargmetratgesLargometrajesFeature Films 16

CurtmetratgesCortometrajesShort Films 28

Seccions Paral·leles / Secciones Paralelas / Parallel Sections 39

Jeanne Balibar. Musa del cinema d'autor francèsJeanne Balibar. Musa del cine de autor francésJeanne Balibar. Muse of French cinéma d'auteur 40

Pedro Costa 47

Panorama 53

Contra el silencio todas las voces 58

Petits experimentsPequeños experimentosSmall Experiments 65

Activitats Paral·leles / Actividades Paralelas / Parallel Activities 69

Escoles de Cinema / Escuelas de Cine / Film Schools 76

IFN Professionals / Profesionales / Professionals 80

Pantalla Hall / Hall Screen 85

Espot / Spot / Trailer 98

Índex de pel·lícules / Índice de películas / Film Index 108

ÍNDEX / ÍNDICE / INDEX

INTRODUCCIONS I 54 I INTRODUCCIONS

Y aquí estamos, un año más, empeñados en sacar adelanteuna nueva edición de l’Alternativa, contra viento y marea.Son ya muchos años remando a contracorriente, recor-tando lo irrecortable, así que no íbamos a dejar de lucharpor defender aquello en lo que creemos así como así. Aun-que nos cortemos un poco las alas, aunque tengamos queprescindir de partes de nosotros demasiado valiosas paraseguir volando. Porque son ya muchos años cuestionándonos continua-mente y girando levemente el timón para responder a nue-vos contextos, nuevas inquietudes, nuevas necesidades.Para seguir cubriendo un vacío, para seguir dando salidaa autores que trabajan duro para ofrecer miradas persona-les, comprometidas con el trabajo creativo y con su en-torno. Que, como el público de l’Alternativa, no seconforman con una visión reduccionista de la vida y quie-ren regalarnos esos matices, contradicciones y sensacionesque la enriquecen y nos permiten seguir cuestionándonosy emocionándonos, seguir creciendo como personas. Porque creemos firmemente que la cultura no es un lujo.Porque nunca hemos necesitado ni querido alfombras rojaspara compartir un espacio donde intercambiar visiones yemociones, formas diferentes de entender y representar elmundo. Un pequeño y cálido espacio desde donde mirar ypensar con libertad, donde sorprenderse, emocionarse e in-cluso incomodarse, para activarse. Un espacio de debate,de reflexiones compartidas, de formación, de encuentro.Para personas activas e inquietas. Porque defendemos lacultura como herramienta para el crecimiento personal ycolectivo, no como fuego de artificio. Y ahora, probablemente más que nunca, entendemos queeste espacio es imprescindible. Porque más que nunca esnecesario abrir los ojos y la mente, cuestionarse la aparen-temente incuestionable visión economicista de la vida yofrecer alternativas desde el poderoso recurso humano quees la cultura. Porque la reflexión y la creación que permiten evolucionarno entienden de prisas ni de rentabilidad evaluada deforma numérica. Porque las ideas y creaciones interesantessuelen crecer alejadas de los grandes focos. Porque cree-mos que no podemos permitirnos el lujo de recortar la cul-tura tal y como la entendemos.

So here we are again bringing out a new edition of l’Alter-nativa, against the prevailing winds and tides. We’ve beenrowing against the current for a good few years nowthough, chipping away at the bare bones, and we certainlyweren’t going to give up fighting for what we believe injust like that – even if we do have to clip our wings, evenif we do have to jettison valuable body parts to remain air-borne.Because we’ve spent many years incessantly questioningourselves, nudging l’Alternativa’s tiller in response to newcontexts, fresh interests, emerging needs. We’ve endeav-oured to fill a void by providing a space for committedcreators eager to share their personal vision of their world.Like l’Alternativa’s followers, these people refuse to settlefor a reductionist vision of life and instead choose to en-rich our lives with nuances, contradictions and feelingsthat open our eyes and help us question ourselves andgrow as people.Because we firmly believe that culture is not a luxury. Be-cause we’ve never needed and never wanted red carpetsto set up a space for sharing visions and emotions, differ-ent ways of understanding and representing the world.Ours is an inviting space where free-thinking, open-eyedpeople can lose themselves, surprise themselves or get ex-cited or angry as their world suddenly expands. A spacefor debate, learning, shared ideas, meetings. A space foractive, inquisitive people. We champion culture as a toolfor personal and collective growth, not flashes and bangsfor mere entertainment’s sake.And now more than ever we firmly believe that this spaceis absolutely vital. Because now more than ever we needto open our eyes and minds and question the supposedlyunquestionable economic vision of life. And in culture wehave a powerful human resource for offering alternatives.Because the creative thoughts and processes that let usevolve cannot be rushed or assessed in bare numericalterms. Because interesting ideas and creative sparks usu-ally appear far from the spotlight. Because we firmly be-lieve that the last thing we can do is allow ourselves theluxury of slashing what we understand as culture.

La Fàbrica de Cinema Alternatiu

I aquí ens trobem, un any més, entestats a tirar endavant unanova edició de l’Alternativa, contra vent i marea. Ja sónmolts anys remant a contracorrent, retallant allò que no espot retallar, així que no veiem per què hauríem d’abando-nar sense més la lluita per allò en què creiem. Tot i queens haguem de tallar una mica les ales, tot i que haguemde prescindir de parts de nosaltres massa valuoses per con-tinuar volant. Perquè ja són molts anys qüestionant-nos contínuament igirant lleument el timó per respondre a nous contextos,noves inquietuds, noves necessitats. Per continuar omplintun buit, per continuar donant sortida a autors que treballende valent per oferir mirades personals, compromeses ambel treball creatiu i amb el seu entorn. Que, com el públicde l’Alternativa, no es conformen amb una visió reduccio-nista de la vida i volen regalar-nos aquells matisos, aque-lles contradiccions i aquelles sensacions que l’enriqueixeni ens permeten continuar qüestionant-nos i emocionant-nos, continuar creixent com a persones. Perquè creiem fermament que la cultura no és un luxe. Per-què no hem necessitat ni hem volgut mai catifes vermellesper compartir un espai en el qual puguem intercanviar vi-sions i emocions, formes diferents de comprendre i repre-sentar el món. Un petit i càlid espai des del qual observari pensar amb llibertat, sorprendre’ns, emocionar-nos i finsi tot incomodar-nos, per activar-nos. Un espai de debat, dereflexions compartides, de formació, de trobada. Per a per-sones actives i inquietes. Perquè defensem la cultura coma eina per al creixement personal i col·lectiu, no com a focd’artifici. I ara, probablement més que mai, entenem que aquestespai és imprescindible. Perquè més que mai és necessariobrir els ulls i la ment, qüestionar-nos l’aparentment in-qüestionable visió economicista de la vida i oferir alterna-tives des del poderós recurs humà que és la cultura. Perquè la reflexió i la creació que ens permeten evolucio-nar no hi entenen, de presses ni de rendibilitat avaluada deforma numèrica. Perquè les idees i creacions interessantssolen créixer allunyades dels grans focus. Perquè creiemque no podem permetre’ns el luxe de retallar la cultura tali com l’entenem.

INTRODUCCIONS I 7

La capital catalana aposta de nou pelcinema independent a través de l’Al-ternativa, un festival que posa cadaany a l’abast del públic propostesd’autor vingudes d’arreu. Expressionsque innoven en el llenguatge cinema-togràfic des de la mirada crítica decreadors contemporanis. En aquesta dinovena edició, cal desta-car la incorporació de la Filmoteca deCatalunya com una de les seus delfestival, conjuntament amb el Centrede Cultura Contemporània de Barce-lona (CCCB), l’Institut Francès i CasaAmèrica Catalunya. Es tracta d’unaconseqüència lògica, i ben positiva,de l’impuls que la Filmoteca dóna al’art de la imatge en el conjunt de lesseves expressions.Com és habitual, les seccions oficialsa competició constitueixen un panora-ma significatiu de la producció inter-nacional de cinema independent pro-duït en els dos darrers anys. En lesSeccions Paral·leles, destaquen lesseccions dedicades al prestigiós direc-tor portuguès Pedro Costa i a JeanneBalibar, una de les més importants ac-trius franceses del cinema d’autor. Itambé la selecció de documentalsContra el silencio todas las voces,amb obres guardonades en el festivalmexicà del mateix nom.Us convido a compartir el punt de tro-bada, el marc d’intercanvis i el nuclid’experiències que és l’Alternativa.Cada tardor, aquest certamen esdevéun dels centres d’interès del panoramacultural de Barcelona, en una Catalu-nya que té en la cultura un dels millorsactius de vertebració i de projeccióinternacional.

La capital catalana apuesta una vezmás por el cine independiente a travésde l’Alternativa, un festival que añotras año pone a disposición del públi-co propuestas de autor venidas de to-das partes. Expresiones que innovanen el lenguaje cinematográfico desdela mirada crítica de creadores contem-poráneos.En esta decimonovena edición, cabedestacar la incorporación de la Filmo-teca de Catalunya como una de las se-des del festival, conjuntamente con elCentro de Cultura Contemporánea deBarcelona (CCCB), el Instituto Fran-cés y Casa América Catalunya. Se tra-ta de una consecuencia lógica, ade-más de positiva, del impulso que laFilmoteca da al arte de la imagen enel conjunto de sus expresiones.Como es habitual, las secciones ofi-ciales a competición constituyen unpanorama significativo de la produc-ción internacional de cine indepen-diente producido en los dos últimosaños. Dentro de las Secciones Parale-las, destacan las secciones dedicadasal prestigioso director portugués Pe-dro Costa y a Jeanne Balibar, una delas más importantes actrices francesasdel cine de autor. Y también la selec-ción de documentales Contra el silen-cio todas las voces, con obras premia-das en el festival mexicano del mismonombre.Os invito a compartir el punto de en-cuentro, el marco de intercambios y elnúcleo de experiencias que es l’Alter-nativa. Cada otoño, este certamen esuno de los centros de interés del pano-rama cultural de Barcelona, en unaCataluña que tiene en la cultura a unode sus mejores activos de vertebra-ción y proyección internacional.

The Catalan capital is once againproud to support independent film-making in the form of l’Alternativa, afestival that brings original, criticalfilmmaking by contemporary creatorsfrom around the world to the cityevery November.This year sees the Centre for Contem-porary Culture (CCCB), the FrenchInstitute and Casa Amèrica Catalunyajoined by the Filmoteca de Catalunyaas a new venue, a logical step giventhe Filmoteca’s role in promoting theart of the moving image in all itsforms.As ever the Official Sections offer afascinating vision of international in-dependent filmmaking from the lasttwo years and this year’s Parallel Sec-tions include a section on prestigiousPortuguese director Pedro Costa andleading French cinéma d’auteur actorJeanne Balibar, together with the doc-umentary section Contra el silenciotodas las voces, with award-winningfilms from the eponymous Mexicanfilm festival.We warmly welcome you to thisyear’s l’Alternativa – a meeting point,opportunity to share and hub of expe-riences. Every autumn this eventlights up Barcelona’s cultural sceneand shows culture to be one of Cat-alonia’s greatest assets.

Ferran MascarellConseller de Cultura

La feina rigorosa i l’ambició per as-solir l’excel·lència han fet de l’Alter-nativa un dels festivals de cinemamés consolidats del panorama audio-visual del país. La finestra cap al ci-nema més independent i l’esforçconstant per donar a conèixer, i tambéreconèixer, els noms propis del cine-ma d’autor han merescut l’estima delpúblic de la ciutat.L’Alternativa ha fet escola en totsaquests anys. El panorama de festivalsde cinema s’ha eixamplat enorme-ment, l’audiovisual i el cinema de ca-sa nostra han vist aparèixer una novageneració de professionals de granprojecció, i el més important: l’aficiópel bon cinema ha crescut amb força.És clar que l’Alternativa no n’és l’ú-nica causa, però tampoc n’ha estataliena.Enguany la Filmoteca, el nou equipa-ment nacional al barri del Raval, s’in-corpora com una de les seus establesdel festival. És una bona notícia queun gran equipament d’aquestes carac-terístiques se sumi a l’experiència i lareconeguda trajectòria de l’Alternati-va. La cooperació i el treball en xarxasón dos valors preuats de tots els pro-jectes culturals actualment. La ciutat i tots els amants del cinemad’autor estem d’enhorabona en veureconsolidar-se l’Alternativa com unaveritable factoria de creació del cine-ma més independent.

El trabajo riguroso y la ambición poralcanzar la excelencia han hecho del’Alternativa uno de los festivales decine más consolidados del panoramaaudiovisual del país. La ventana haciael cine más independiente y el esfuer-zo constante por dar a conocer, y tam-bién reconocer, los nombres propiosdel cine de autor han merecido la esti-ma del público de la ciudad.L’Alternativa ha creado escuela entodos estos años. El panorama de fes-tivales de cine se ha ampliado enor-memente, nuestro audiovisual y nues-tro cine han visto aparecer una nuevageneración de profesionales de granproyección, y lo más importante: laafición por el buen cine ha crecido confuerza. Está claro que l’Alternativa noes la única causa, pero tampoco hasido ajena a este fenómeno.Este año la Filmoteca, el nuevo equi-pamiento nacional en el barrio delRaval, se incorpora como una de lassedes estables del festival. Es unabuena noticia que un gran equipa-miento de estas características se sumea la experiencia y la reconocida tra-yectoria de l’Alternativa. La coopera-ción y el trabajo en red son actualmen-te dos valores apreciados en todos losproyectos culturales. La ciudad y todos los amantes del cinede autor estamos de enhorabuena alver consolidarse l’Alternativa comouna verdadera factoría de creación delcine más independiente.

Thanks to many years of hard work inpursuit of excellence, l’Alternativa isnow one of the country’s most re-spected film festivals. As a windowonto independent filmmaking, it hasalways sought to offer a platform tooriginal creators, to great acclaimfrom the Barcelona public.L’Alternativa has left its mark over theyears. The number and range of filmfestivals has increased enormously, anew generation of influential filmmak-ers has appeared on the Catalan audio-visual and film scene and, most impor-tantly of all, there is more and moredemand for good filmmaking. L’Alter-nativa might not be the only reason,but it has certainly played a part.This year the Festival welcomes theFilmoteca – the new national film in-stitute in the city’s Raval neighbour-hood – as a regular venue. It is goodnews that a major organisation withthese characteristics and facilities hasjoined forces with a successful estab-lished event like l’Alternativa. Team-work and networking are very muchthe key to success in cultural projectstoday.The city of Barcelona and fans of in-dependent filmmaking everywhereare delighted to see l’Alternativa backfor another year as a creative power-house for original visions.

Jaume CiuranaTinent d’alcalde de Cultura,

Coneixement, Creativitat i Innovació

6 I INTRODUCCIONS

INTRODUCCIONS I 98 I INTRODUCCIONS

Europa estima els festivals europeus

Espai privilegiat per a les trobades, elsintercanvis i el descobriment, els festi-vals proporcionen un ambient vibranti accessible per a la més àmplia varie-tat de talents, històries i emocions queformen la cinematografia europea.El Programa MEDIA de la Unió Eu-ropea té com a objectiu promoure elpatrimoni audiovisual europeu, esti-mular la circulació transnacional depel·lícules i fomentar la competitivitatde la indústria audiovisual. El Progra-ma MEDIA reconeix el paper cultu-ral, educatiu, social i econòmic delsfestivals i col·labora en el finança-ment de prop de 100 d’ells, cada any,a tot Europa.Aquests festivals destaquen per la se-va programació europea rica i diversa,a banda de ser un lloc idoni per al tre-ball en xarxa i per a l’encontre tantper als professionals com per al pú-blic. A més a més, en destaquen tam-bé les activitats desenvolupades perdonar suport als joves professionals,les iniciatives educatives i la impor-tància que atorguen a l’enfortimentdel diàleg intercultural. El 2011, elsfestivals que han rebut suport per partdel Programa MEDIA han programatmés de 40.000 projeccions d’obreseuropees que han gaudit gairebé 3 mi-lions de cinèfils. MEDIA es complau a donar suport la19ª edició del Festival de Cinema In-dependent de Barcelona, l’Alternati-va, i fem arribar els nostres millorsdesitjos a tots els assistents al festivalperquè gaudeixin d’un esdevenimentdivertit i estimulant.

Europa ama los festivales europeos

Lugar privilegiado para los encuen-tros, los intercambios y el descubri-miento, los festivales proporcionan unambiente vibrante y accesible para lamás amplia variedad de talentos, his-torias y emociones que forman la ci-nematografía europea.El Programa MEDIA de la Unión Eu-ropea tiene como objetivo promoverel patrimonio audiovisual europeo, es-timular la circulación transnacional depelículas y fomentar la competitividadde la industria audiovisual. El Progra-ma MEDIA reconoce el papel cultu-ral, educativo, social y económico delos festivales cofinanciando cada añocasi 100 de ellos en toda Europa. Estos festivales destacan por su rica ydiversa programación europea, ade-más de ser un lugar idóneo para el tra-bajo en red y para el encuentro tantopara los profesionales como para elpúblico. Destacan también las activi-dades desarrolladas para apoyar a losjóvenes profesionales, las iniciativaseducativas y la importancia que otor-gan al fortalecimiento del diálogo in-tercultural. En 2011, los festivalesapoyados por el Programa MEDIAhan programado más de 40.000 pro-yecciones de obras europeas para casi3 millones de cinéfilos.MEDIA se complace en apoyar la 19ªedición del Festival de Cine Indepen-diente de Barcelona, l’Alternativa, yextendemos nuestros mejores deseosa todos los asistentes al festival paraque disfruten de un evento divertido yestimulante.

Europe Loves European Festivals

A privileged place for meetings,exchanges and discovery, festivals pro-vide a vibrant and accessible environ-ment for the widest variety of talent,stories and emotions that constituteEurope’s cinematography.The MEDIA Programme of the Euro-pean Union aims to promote Euro-pean audiovisual heritage, encouragethe transnational circulation of filmsand foster audiovisual industry com-petitiveness. The MEDIA Programmeacknowledges the cultural, education-al, social and economic role of festi-vals by cofinancing almost a hundredof them across Europe every year. These festivals stand out thanks totheir rich and diverse European pro-gramming, networking and meetingopportunities for professionals and thepublic alike, their activities in supportof young professionals, their educa-tional initiatives and the importancethey give to strengthening interculturaldialogue. In 2011, the festivals sup-ported by the MEDIA Programme pro-grammed more than 40,000 screeningsof European works to nearly three mil-lion filmlovers.MEDIA is pleased to support the 19th

edition of the Barcelona IndependentFilm Festival, l’Alternativa, and weextend our best wishes to all the festi-valgoers for an enjoyable and stimu-lating event.

Programa MEDIAUnió Europea

El mèrit de tornar-hi un any més

El festival l’Alternativa torna. L’Alter-nativa resisteix. L’Alternativa lluitaper sobreviure... Aquesta manera apa-rentment tan dramàtica de començar aparlar de la 19ª edició del Festival deCinema Independent de Barcelona enrealitat no ho és tant si tenim encompte el cúmul de dificultats que lagent de La Fàbrica ha hagut d’afrontari ha estat capaç de superar per fer re-alitat un any més la seva proposta,com cada novembre, a Barcelona. El festival s’ha adaptat a una realitatcomplexa i de crisi, està clar, però havolgut i ha sabut mantenir el que és es-sencial de cada edició: l’exigència dequalitat, les principals seccions ofi-cials i paral·leles i les finestres obertestant a la memòria com a la formació ia les noves mirades (alternativa dinsde l’Alternativa) que es podran con-templar, com sempre, a la PantallaHall del CCCB. El cinema independent no és un ca-prici. És un compromís amb la lliurecreació, amb la mirada crítica, amb lacultura, amb la revolta necessària.L’Alternativa s’ha guanyat el seu llocal panorama internacional del cinemaindependent a base de talent, constàn-cia, rigor, treball col·laboratiu, capaci-tat d’obertura i d’adaptació; any rereany, i en fa dinou. El públic de l’Alter-nativa ha respost molt positivament alcompromís dels organitzadors del fes-tival, al qual s’incorpora aquest any laFilmoteca de Catalunya com a segonaseu. Una bona notícia que ha de supo-sar un motiu més d’esperança per alfutur del Festival de Cinema Indepen-dent de Barcelona.

El mérito de lograrlo un año más

El festival l’Alternativa vuelve. L’Al-ternativa resiste. L’Alternativa luchapor sobrevivir... Esta forma aparente-mente tan dramática de empezar a ha-blar de la 19ª edición del Festival deCine Independiente de Barcelona en re-alidad no lo es tanto si tenemos encuenta el cúmulo de dificultades que elequipo de La Fàbrica ha tenido queafrontar y ha sido capaz de superar parahacer realidad un año más su propuesta,como cada noviembre, en Barcelona. El festival se ha adaptado a una reali-dad compleja y de crisis, sin duda,pero ha querido y sabido mantener loesencial de cada edición: la exigenciade calidad, las principales seccionesoficiales y paralelas y las ventanasabiertas tanto a la memoria como a laformación y a las nuevas miradas (al-ternativa dentro de l’Alternativa) quepodrán contemplarse, como siempre,en la Pantalla Hall del CCCB. El cine independiente no es un capri-cho. Es un compromiso con la librecreación, con la mirada crítica, con lacultura, con la revuelta necesaria.L’Alternativa se ha ganado su lugar enel panorama internacional del cine in-dependiente a base de talento, cons-tancia, rigor, trabajo colaborativo,capacidad de apertura y de adapta-ción; año tras año, y ya van dieci-nueve. El público de l’Alternativa harespondido muy positivamente alcompromiso de los organizadores delfestival, al que este año se incorporala Filmoteca de Catalunya como se-gunda sede. Una buena noticia que hade suponer un motivo de esperanzamás para el futuro del Festival de CineIndependiente de Barcelona.

A Tough Survivor

L’Alternativa is back. L’Alternativa isholding out. L’Alternativa is fightingto survive… This might sound like arather dramatic introduction to the 19th

edition of the Barcelona IndependentFilm Festival, but it begins to ring trueonce you start thinking about the wholehost of difficulties the team at LaFàbrica have had to face and somehowmanaged to overcome to make thisyear’s festival a reality in Barcelonathis November.L’Alternativa has had to adapt to a des-perate situation in bleak times, but ithas also fought to keep the key aspectsthat lie at the heart of each edition: itshallmark quality, the main official andparallel sections, the spotlights on filmsfrom other times, the education andtraining opportunities, and the fresh vi-sions (alternatives within l’Alternativa)on offer, as ever, on the Hall Screen atthe CCCB.Independent filmmaking is not awhim. It’s a staunch commitment tofree-thinking creation, critical perspec-tives, culture; it’s about shaking thingsup. And we need these attributes nowmore than ever. L’Alternativa hascarved out a place on the internationalindependent filmmaking scene thanksto its talent, perseverance, rigour, part-nerships and ability to open up andadapt year after year (nineteen now intotal). L’Alternativa’s followers shouldwelcome the organisers’ steadfast de-termination and tireless innovation,along with the fact that they are joinedthis year by a new partner, the Fil-moteca de Catalunya, as a secondvenue. Some good news in dark timesthat should give us hope that the futurefor the Barcelona Independent FilmFestival remains bright.

Marçal SintesDirector del CCCB

Per a més informació sobre MEDIA, si us plau, visiteu el nostre web: www.ec.europa.eu/information_society/media/index_en.htm Para más información sobre MEDIA, por favor, visiten nuestra página web: www.ec.europa.eu/information_society/media/index_en.htm For more information on MEDIA please visit our website: www.ec.europa.eu/information_society/media/index_en.htm

CCCBCentre de CulturaContemporàniade Barcelona

10 I INTRODUCCIONS

Hi ha molts festivals a Europa. Com enmoltes altres accions, la quantitat i laqualitat no sempre van de la mà. Enun moment difícil pel que fa al finan-çament, sembla inevitable revisar ladimensió de les accions culturals quees continuen celebrant. En aquest sen-tit, podem estar orgullosos d’afirmarque l’Alternativa és una acció ben di-mensionada i molt clara en tots elssentits: sap a quin públic es dirigeix itreballa en conseqüència. Anys d’ac-cions els avalen, però també els seusresultats. Podem assegurar sense capmena de dubte que l’Alternativa és unfestival posicionat dins un circuit moltdeterminat i un referent per al seu pú-blic. Una cita ineludible al calendarid’aquells espectadors que estimen elcinema. L’Alternativa és un dels fes-tivals més importants de cinema inde-pendent d’Europa i com a tal elprograma MEDIA col·labora en el seufinançament.L’Alternativa no només porta a Bar-celona pel·lícules que surten del cir-cuit de distribució convencional,també ha ampliat el seu àmbit d’accióoferint una interessant oferta forma-tiva. La relació amb les escoles i ambel públic fidel del festival ens donenuna idea molt i molt clara de la tre-menda empremta cultural que deixaentre tots els assistents, edició rereedició. Però l’Alternativa va més enllà.També es dirigeix a un sector profes-sional que forma part de la indústriacultural portant, especialment enaquesta edició, una sèrie de professio-nals de culte a Barcelona i oferint lapossibilitat d’interactuar-hi. Per totaixò i molt més (com ara les col·labo-racions amb altres festivals i organit-zacions), el panorama cultural deCatalunya no seria el mateix sensel’Alternativa.

Des de MEDIA Antena Catalunya usdesitgem un feliç festival!

Existen muchos festivales en Europa.Como en muchas otras acciones, lacantidad y la calidad no siempre vande la mano. En un momento difícil porlo que respecta a la financiación, pa-rece inevitable revisar la dimensión delas acciones culturales que siguen ce-lebrándose. En este sentido, podemosestar orgullosos al afirmar que l’Alter-nativa es una acción bien dimensio-nada y muy clara en todos lossentidos: sabe a qué público se dirigey trabaja en consecuencia. Años de ac-ciones les avalan, pero también sus re-sultados. Podemos asegurar sin lugara dudas que l’Alternativa es un festi-val posicionado dentro de un circuitomuy determinado y un referente parasu público. Una cita ineludible en elcalendario de aquellos espectadoresque aman el cine. L’Alternativa es unode los festivales más importantes decine independiente en Europa y comotal el programa MEDIA colabora ensu financiación.L’Alternativa no solo trae a Barcelonapelículas que se salen del circuito dedistribución convencional, también haampliado su ámbito de acción ofre-ciendo una interesante oferta forma-tiva. La relación con las escuelas ycon el público fiel del festival nos danuna idea muy clara de la tremendahuella cultural que deja entre todos losasistentes, edición tras edición. Pero l’Alternativa va más allá. Tam-bién se dirige a un sector profesionalque forma parte de la industria culturaltrayendo a Barcelona, especialmenteen esta edición, a una serie de profe-sionales de culto y ofreciendo la posi-bilidad de interactuar con ellos. Portodo esto y mucho más (como porejemplo las colaboraciones con otrosfestivales y organizaciones), el pano-rama cultural de Cataluña no sería elmismo sin l’Alternativa.

Desde MEDIA Antena Catalunya, ¡osdeseamos un feliz festival!

There are many festivals in Europe.However, as with other events, qualityand quantity don’t always go hand inhand. In tough economic times, theonly option seems to be to rethink thesize of cultural events that survive.Here we are proud to say that l’Alter-nativa is a well-sized, clearly focusedevent: it knows its audience and workswith them in mind, backed up by yearsof effort and results. Without a doubt,l’Alternativa is a benchmark event onthe festival circuit with a loyal follow-ing. It is an unmissable event on anyfilmlover’s calendar. And as one of thetop film festivals in Europe it receivesfinancial support from the MEDIAProgramme.L’Alternativa not only brings filmsfrom off the conventional beaten trackto Barcelona; it also offers enrichingtraining and education activities. Itsrelationships with film schools andhoards of keen fans give us a veryclear idea of the tremendous culturalimpact it has on festivalgoers yearafter year.But l’Alternativa goes even further. Italso addresses professionals in the cul-tural industry by bringing major pla-yers to Barcelona and offeringaudiences the chance to interact withthem. For all this and much more(such as its partnerships with otherfestivals and organisations), the Cata-lan cultural scene wouldn’t be thesame without l’Alternativa.

All of us at MEDIA Antena Catalunyawish you a happy festival!

Helena Moreno i NúñezDirectora de MEDIA Antena

Catalunya

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

JURATS

JURADOS

JURY

JURATS I 1312 I JURATS

Jeanne Balibar (París, 1968). Actriude cinema i teatre, cantant i directora.Guardonada o a seccions oficials aSan Sebastián, BAFICI, Berlinale iCannes. Ha treballat, entre d’altres,amb els realitzadors Pedro Costa, Ar-naud Desplechin, Olivier Assayas,Jacques Rivette i Jean-Claude Biette.Acaba d’estrenar el seu film Parexemple, Electre.

Jeanne Balibar (París, 1968). Actrizde cine y teatro, cantante y directora.Premiada o en secciones oficiales enSan Sebastián, BAFICI, Berlinale yCannes. Ha trabajado, entre otros, conlos realizadores Pedro Costa, ArnaudDesplechin, Olivier Assayas, JacquesRivette y Jean-Claude Biette. Acaba deestrenar su film Par exemple, Electre.

Jeanne Balibar (Paris, 1968). Filmand theatre actress, singer and direc-tor. She has won awards in the Offi-cial Section at San Sebastián, BAFI-CI, the Berlinale and Cannes. She hasworked with Pedro Costa, Arnaud De-splechin, Olivier Assayas, JacquesRivette and Jean-Claude Biette,among others. She has just made herdirecting debut with Par exemple,Electre.

Isa Campo (Oviedo, 1975). Com aguionista destaquen Los pasos dobles(Concha de Oro al Festival de San Se-bastián de 2011) i Los condenados(premi Fipresci al Festival de San Se-bastián de 2009). Ha codirigit projec-tes de videoinstal·lació per a diversesinstitucions culturals. Imparteix Di-recció Cinematogràfica a la Universi-tat Pompeu Fabra.

Isa Campo (Oviedo, 1975). Comoguionista destacan Los pasos dobles(Concha de Oro en el Festival de SanSebastián de 2011) y Los condenados(premio Fipresci en el Festival de SanSebastián de 2009). Ha codirigidoproyectos de videoinstalación para va-rias instituciones culturales. ImparteDirección Cinematográfica en la Uni-versidad Pompeu Fabra.

Isa Campo (Oviedo, 1975). Screen-writer for Los pasos dobles (GoldenShell at San Sebastián 2011) and Loscondenados (Fipresci Award at SanSebastián 2009). She has co-directedvideo installation projects for severalcultural institutions and teaches filmdirecting at Pompeu Fabra University.

David Epiney (Ginebra, 1976). Di-rector i productor. Seleccionat o guar-donat a festivals com ara BAFICI iOberhäusen. És fundador, juntamentamb Eugenia Mumenthaler, d’AlinaFilm. El seu primer film, Abrir puer-tas y ventanas (Milagros Mumentha-ler), va guanyar, entre d’altres, el Par-do d’Oro del Festival de Locarno de2011. Seleccionat per a Producers onthe Move del Festival de Cannes de2012.

David Epiney (Ginebra, 1976). Di-rector y productor. Seleccionado opremiado en festivales como BAFICIy Oberhäusen. Es fundador, junto conEugenia Mumenthaler, de Alina Film.Su primer film, Abrir puertas y venta-nas (Milagros Mumenthaler), ganó,entre otros, el Pardo d’Oro del Festi-val de Locarno de 2011. Seleccionadopara Producers on the Move del Festi-val de Cannes de 2012.

David Epiney (Geneva, 1976).Award-winning film director and pro-ducer. Selected for festivals includingBAFICI and Oberhäusen. He set upAlina Film together with Eugenia Mu-menthaler and produced Abrir puertasy ventanas (Milagros Mumenthaler)which won the Golden Leopard at Lo-carno 2011. He was selected for Pro-ducers on the Move at Cannes 2012.

Marla Jacarilla (Alcoi, 1980). Artistavisual, escriptora i crítica. Redactorade la revista Contrapicado i col·labo-radora en publicacions especialitzadescom ara El rayo verde, apuntes cine-matográficos. Seleccionada per parti-cipar en festivals com el FOC Cinemai el Festival de Cinema Universitari deGranada.

Marla Jacarilla (Alcoy, 1980). Ar-tista visual, escritora y crítica. Redac-tora de la revista Contrapicado ycolaboradora en publicaciones espe-cializadas como El rayo verde, apun-tes cinematográficos. Seleccionadapara participar en festivales comoFOC Cinema y el Festival de CineUniversitario de Granada.

Marla Jacarilla (Alcoi, 1980). Visualartist, writer and critic. Editor of Con-trapicado magazine, she also writesfor specialist publications such as Elrayo verde, apuntes cinematográficos.She has taken part in festivals such asFOC Cinema and Granada UniversityFilm Festival.

Jorge Rivero (Mieres, Astúries,1975). Des de 1999 dirigeix Corto-mieres. Festival de Cortometrajes deMieres. Com a director, guionista iproductor destaquen, entre d’altres,Nenyure, nominada als premis Goya,i La presa, premi al millor curtme-tratge documental al Festival CON-CAN de Tòquio i al VAM Fest(Vercelli Art Movie Festival) d’Itàlia.

Jorge Rivero (Mieres, 1975). Desde1999 dirige Cortomieres. Festival deCortometrajes de Mieres. Como direc-tor, guionista y productor destacan,entre otros, Nenyure, nominada a losPremios Goya, y La presa, premio almejor cortometraje documental en elFestival CON-CAN de Tokio y en elVAM Fest (Vercelli Art Movie Festieval) de Italia.

Jorge Rivero (Mieres, 1975). Since1999 he has organised Cortomieres.Festival de Cortometrajes de Mieres.His work as a director, screenwriterand producer includes Nenyure, nom-inated for a Goya, and La presa, win-ner of Best Documentary Short Filmat CON-CAN Movie Festival inTokyo and at VAM Fest (Vercelli ArtMovie Festival) in Italy.

Gloria Vilches (València, 1978). His-toriadora del cinema i doctora en Co-municació Audiovisual. Des de 2009coordina Xcèntric, programa de ci-nema del Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona. Col·labora ambdiverses revistes especialitzades i ésautora d’una investigació sobre l’au-diovisual d’apropiació contemporania Espanya.

Gloria Vilches (Valencia, 1978). His-toriadora del cine y doctora en Comu-nicación Audiovisual. Desde 2009coordina Xcèntric, programa de cinedel Centro de Cultura Contemporáneade Barcelona. Colabora con diversasrevistas especializadas y es autorade una investigación sobre el audiovi-sual de apropiación contemporáneo enEspaña.

Gloria Vilches (Valencia, 1978). Filmhistorian and doctor in audiovisualcommunication. Since 2009 she hascoordinated the Xcèntric film pro-gramme at the Barcelona Centre forContemporary Culture. She writes forseveral specialist magazines and hascarried out research into contempo-rary found-footage audiovisual workin Spain.

Secció Oficial LlargmetratgeSección Oficial LargometrajeOfficial Feature Film Section

Secció Oficial CurtmetratgeSección Oficial CortometrajeOfficial Short Film Section

LLARGMETRATGES I 15

Ven y mira

Dirigir nuestra mirada hacia l’Alternativa, tal y como l’Al-ternativa hace con el cine que existe en este mundo, es sinlugar a dudas una forma muy valiosa de enriquecernos anosotros mismos.

Muchas razones nos hacen ser como somos: el azar, cues-tiones impuestas, el inconsciente colectivo… pero, en de-finitiva, la última palabra de nuestro ser, aquello que nosdetermina moldeando y enriqueciendo lo que somos, estáen nuestra mirada. Qué miramos, cómo decidimos mirarloy cómo decidimos compartirlo, si es que lo compartimos,es lo que, esencialmente, nos hace ser como somos.

L’Alternativa y el equipo que le da forma disfrutan miran-do el cine, descubriendo nuevas formas de crear, conocien-do diversas culturas, debatiendo y compartiendo con otros;en esencia disfrutan de enriquecer su mirada y la nuestra através de la mirada más profunda y personal de cada crea-dor. Es por ello que las selecciones cinematográficas que sedan año tras año en l’Alternativa no dejan indiferente y es-tán llenas de colores, de luces, de sombras, de oscuridad,de sonidos, de agua, de viento, de tierra, de metal, de mi-nas, de coches, de parques, de niños, de viejos, de grúas, decarros, de bicicletas, de polvo, de humo, de lluvia, de pan-tanos, de aviones, de trenes, de blancos y negros, de silen-cios, de canciones, de lentitud, de prisa, de rabia, de ira, deamor, de pasión, de guerras, de bodas, de llantos, de juegos,de risas, de burros y de caballos... De todo ello y de muchomás, pero siempre desde la mirada de alguien que lo ha he-cho “ser” en forma de “película” desde un lugar muy re-cóndito y sincero de sí mismo.

Y en fin, l’Alternativa siempre ha sido para mí un lugar deinspiración en el que cada año me encuentro de cara con lavida y en el que, en ocasiones, su cine y su forma de mos-trármelo me han hecho navegar por lo más profundo de mímismo.

Pablo García Pérez de Lara

Vine i mira

Dirigir la nostra mirada cap a l’Alternativa, tal i com l’Al-ternativa fa amb el cinema que existeix en aquest món, éssens dubte una forma molt valuosa d’enriquir-nos a nosal-tres mateixos.

Moltes raons ens duen a ser com som: l’atzar, qüestionsimposades, l’inconscient col·lectiu… però, en definitiva,l’última paraula del nostre ésser, allò que ens determinamodelant i enriquint allò que som, es troba en la nostra mi-rada. Què mirem, com decidim mirar-ho i com decidimcompartir-ho, si és que ho compartim, és el que, essencial-ment, ens fa ser com som.

L’Alternativa i l’equip que li dóna forma gaudeixen mirantel cinema, descobrint noves formes de crear, coneixent di-verses cultures, debatent i compartint amb altres; en essèn-cia, gaudeixen d’enriquir la seva mirada i la nostra a travésde la mirada més profunda i personal de cada creador. Ésper això que les seleccions cinematogràfiques que ofereixany rere any l’Alternativa no deixen indiferent i estan ple-nes de colors, de llums, d’ombres, d’obscuritat, de sons,d’aigua, de vent, de terra, de metall, de mines, de cotxes,de parcs, de nens, de vells, de grues, de cotxes, de bicicle-tes, de pols, de fum, de pluja, de pantans, d’avions, detrens, de blancs i negres, de silencis, de cançons, de lenti-tud, de pressa, de ràbia, d’ira, d’amor, de passió, de guer-res, de casaments, de plors, de jocs, de riures, d’ases i decavalls... De tot això i de molt més, però sempre des de lamirada d’algú que ho ha fet “ser” en forma de “pel·lícula”des d’un indret molt recòndit i sincer de si mateix.

I, finalment, l’Alternativa sempre ha estat per a mi un llocd’inspiració en què cada any em trobo de cara amb la vidai en què, de vegades, el seu cinema i la seva forma de mos-trar-me’l m’han fet navegar a través del més profund de mimateix.

Pablo García Pérez de Lara

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

SECCIONS OFICIALS

SECCIONESOFICIALES

OFFICIAL SECTIONS

LLARGMETRATGES I 17

5 càmeres trencadesEmad és un càmera palestí que deci-deix filmar la lluita contra el mur quesepara el seu poble a Cisjordània delsassentaments israelians. A mesura quedocumenta meticulosament el con-flicte, observa també com el seu fill vacreixent. Una rere l'altra, les càmeresque fa servir es van fent malbé i sónsubstituïdes; cadascuna d'elles explicaun part diferent de la seva història.Una història de resistència.Emad Burnat és un càmera i fotògrafindependent palestí. Ha gravat per acanals de televisió (Al-Jazeera, canalsisraelians i la televisión palestina), hatreballat per a l'agència de notíciesReuters i ha gravat material per a di-versos documentals. Guy Davidi (Jaffa)és director de documentals i professorde cinema. Entre les seves pel·lículestrobem Working Progress (2006) i In-terrupted Streams (2010).

5 cámaras rotasEmad es un cámara palestino que de-cide filmar la lucha contra el muro quesepara su pueblo en Cisjordania de losasentamientos israelís. A medida quedocumenta meticulosamente el con-flicto, observa también como su hijova creciendo. Una tras otra, las cáma-ras que usa se van estropeando y sonsustituídas; cada una de ellas explicaun parte distinta de su historia. Unahistoria de resistencia.Emad Burnat es un cámara y fotógrafoindependiente palestino. Ha grabadopara canales de televisión (Al-Jazeera,canales israelíes y la televisión pales-tina), ha trabajado para la agencia denoticias Reuters y ha grabado materialpara varios documentales. Guy Davidi(Jaffa) es director de documentales yprofesor de cine. Entre sus películas seencuentran Working Progress (2006) eInterrupted Streams (2010).

5 Broken CamerasEmad is a Palestinian cameraman whodecides to film the struggle against thewall separating his village, Bil'in in theWest Bank, from the Israeli settle-ments. As he meticulously documentsthe conflict, he also watches his youngson grow up. One camera after anotheris damaged and then replaced; eachtells a different part of his story. Astory of resistance.Emad Burnat is a Palestinian freelancecameraman and photographer. He hasfilmed for TV channels (Al-Jazeera,Israeli channels and Palestinian TV),worked with Reuters news agency andfilmed footage for several documenta-ries. Guy Davidi (Jaffa) is a documen-tary filmmaker and film teacher. Hisfilms include Working Progress (2006)and Interrupted Streams (2010).

5 Broken CamerasPAÍS Palestina / Israel / França ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 90 min IMATGE BN/Color IDIOMA Àrab / HebreuDIRECCIÓ Emad Burnat, Guy Davidi PRODUCCIÓ Christine Camedessus, Serge Gordey, Emad Burnat, Guy Davidi GUIÓGuy Davidi MUNTATGE Véronique Lagoarde-Ségot, Guy Davidi MÚSICA Le Trio Joubran SO Amélie Canini

Special Jury Award & Audience Award - IDFA 2011 / World Documentary Directing Award - Sundance Film Festival 2012CONTACTE: maelle@catndocs.com +33 144596353

16 I LLARGMETRATGES

Come and See

Taking a close look at l’Alternativa, in the same way thatl’Alternativa takes a close look at filmmaking in the world,is an incredibly valuable way of enriching ourselves.

Many things come together to make us who we are:chance, outside constraints, the collective unconscious…But above all what really lies at the core of our being, whatshapes and enriches us, is the way we look at things. Whatwe look at, how we decide to look at it and how we chooseto share it – if indeed we do share it – is what truly makesus who we are.

L’Alternativa and the festival team enjoy looking at films,discovering new ways of creating things, exploring newcultures, debating and sharing ideas with others. Basically,they enjoy enriching their view of the world and ours byseeing through the keen eyes of original creators. That’swhy the films selected for this festival every year leave noone indifferent and are bursting with colours, light, shad-ows, darkness, sounds, water, wind, earth, metal, mines,cars, parks, children, elderly people, cranes, carts, bicycles,dust, smoke, rain, reservoirs, planes, trains, blacks andwhites, silences, songs, lethargy, haste, anger, hate, love,passion, wars, weddings, tears, games, laughs, donkeysand horses… All this and much more, always seen throughthe eyes of someone who has brought all these things tolife in the form of film thanks to an inherent inner drive.

In short, for me l’Alternativa has always been an inspiringplace that never fails to bring me face to face with life andwhere at times the films I see and the way I’m shown themhave taken me on a voyage deep into my very self.

Pablo García Pérez de Lara

LLARGMETRATGES

LARGOMETRAJES

FEATURE FILMS

LLARGMETRATGES I 19

As Above, So BelowPAÍS Estats Units ANY 2012 FORMAT 16 mm DURADA 50 min IMATGE Color IDIOMA Anglès DIRECCIÓ Sarah J. ChristmanPRODUCCIÓ Sarah J. Christman FOTOGRAFIA Sarah J. ChristmanMUNTATGE Sarah J. Christman SO Sarah J. Christman,Peter Allen Hoffmann

Tal i com és a dalt, així és a baixUna dona ha transformat les cendresdel seu marit en un diamant que pre-serva la seva memòria. Els metallspreciosos s'extreuen d'aparells electrò-nics obsolets. L'abocador més gran delmón s'està convertint en un parc pú-blic. As Above, So Below examina ín-timament diverses transmutacions quereformulen la matèria i els seus signi-ficats. Què separa allò permanent d'a-llò transitori, allò que descartem d'allòque preservem?Sarah J. Christman va estudiar Ci-nema i Arts Audiovisuals a la TempleUniversity de Filadelfia i actualmentés professora al Brooklyn College deNova York. Entre els seus films tro-bem Dear Bill Gates (2006), Mindingthe Hive (2008) i Broad Channel(2010).

Tal como es arriba, así es abajoUna mujer ha transformado las ceni-zas de su marido en un diamante quepreserva su memoria. Los metales pre-ciosos se extraen de aparatos electró-nicos obsoletos. El mayor vertederodel mundo se está convirtiendo en unparque público. As Above, So Belowexamina íntimamente diversas trans-mutaciones que reformulan la materiay sus significados. ¿Qué separa lo per-manente de lo transitorio, aquello quedescartamos de aquello que preserva-mos?Sarah J. Christman estudió Cine yArtes Audiovisuales en la TempleUniversity de Filadelfia y actualmentees profesora en el Brooklyn College deNueva York. Entre sus films se en-cuentran Dear Bill Gates (2006), Min-ding the Hive (2008) y Broad Channel(2010).

As Above, So BelowA woman has her husband's ashestransformed into a memorial diamond.Precious metals are extracted from ob-solete electronics. The world's largestlandfill is being converted into a pu-blic park. As Above, So Below intima-tely examines various transmutationsthat reshape matter and its meanings.What separates the permanent fromthe impermanent, the things we dis-card from those we preserve?Sarah J. Christman studied film andmedia arts at Temple University, Phi-ladelphia and is currently teaching atBrooklyn College, New York. Herfilms include Dear Bill Gates (2006),Minding the Hive (2008) and BroadChannel (2010).

Jury Prize - Ann Arbor Film Festival 2012 / Honorary Mention - Chicago Underground Film Festival 2011CONTACTE: sarah@sarahchristman.com +1 2673073757

18 I LLARGMETRATGES

La nostra forma de vidaUna panoràmica espectacular del móndes del pis d'Armando i María, ques'eleva 8 pisos per damunt del riuDouro, i un retrat còmic i perspicaçd'una parella gran la vida privada de laqual s'ha mantingut permeable al mónmodern. Ben conxorxats, compartei-xen les seves opinions, convertint laseva quotidianitat en una comèdia du-rant la qual comenten allò que un paísen decadència encara té per oferir-los.Pedro Felipe Marques (Porto, 1976)va estudiar música, química i medici-na, però es va graduar en direcció decinema. Va treballar com a editor du-rant més de deu anys amb un bonnombre de directors, entre els qualsPedro Costa, João Botelho i SérgioTrefaut. El 2008 va dirigir el seu pri-mer curt de ficció, Eu luto. A nossaforma de vida és el seu primer llarg-metratge.

Nuestra forma de vidaUna espectacular panorámica delmundo desde el piso de Armando yMaría, que se eleva 8 pisos por encimadel río Duero, y un cómico y perspicazretrato de una pareja mayor cuya vidaprivada se ha mantenido permeable almundo moderno. Comparten sus opi-niones bien compinchados, convirtien-do su cotidianidad en una comedia du-rante la que van comentando lo que unpaís en decadencia todavía tiene paraofrecerles.Pedro Felipe Marques (Oporto, 1976)estudió música, química y medicina,pero se graduó en dirección de cine.Trabajó como editor durante más dediez años con un buen número de di-rectores, incluyendo a Pedro Costa,João Botelho y Sérgio Trefaut. En2008 dirigió su primer corto de fic-ción, Eu luto. A nossa forma de vidaes su primer largometraje.

The Way We AreA spectacular view of the world asseen from Armando and Maria'stower-block flat, eight floors up fromthe river Douro, and a comic, probingportrait of an elderly couple whoseprivate life has remained permeable tothe modern world. They share their vi-sions like partners in crime, turningdaily life into a brief comedy with arunning commentary on what a decay-ing country still has to offer them.Pedro Felipe Marques (Porto, 1976)studied music, chemistry and medici-ne but graduated in film directing. Heworked as a film editor for more thanten years with a wide range of direc-tors, including Pedro Costa, João Bo-telho and Sérgio Tréfaut. In 2008 hedirected his first short fiction, Eu luto.A nossa forma de vida is his debutfeature film.

A nossa forma de vidaPAÍS Portugal ANY 2011 FORMAT VídeoDURADA 91 min IMATGE Color IDIOMA Portuguès / AnglèsDIRECCIÓ Pedro FelipeMarques PRODUCCIÓ Inês Gonçalves, Pedro Filipe MarquesGUIÓ Pedro Filipe Marques FOTOGRAFIA Pedro Filipe MarquesMUNTATGE Tomás Baltazar, Pedro Filipe Marques SO Elsa Ferreira ACTORS Armando Cunha, Maria Fernanda Cunha

Best First Film Award - Doclisboa 2011 / Special Mention Joris Ivens Award - Cinéma du Réel 2012 / Mención Especial - DocumentaMadrid 2012 / MakeDox 2012CONTACTE: pedro.marx@netcabo.pt +351 912335449

LLARGMETRATGES I 21

Crulic – drumul spre dincoloPAÍS Romania / Polònia ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 73 min IMATGE Color IDIOMA Romanès / Polonès DIRECCIÓAnca Damian PRODUCCIÓ Anca Damina, Arkadiusz Wojnarowsky / Aparte Film GUIÓ Anca Damian MUNTATGE CatalinCristutiu ANIMACIÓ Dan Panaitescu, Raluca Popa, Dragos Stefan, Roxana Bentu, Tuliu Oltean MÚSICA Piotr Dziubek SOPiotr Witkowski, Sebastian Włodarczyk

Crulic. El camí cap al més enllàEl juliol de 2007, la cartera d'un jutgepolonès era robada. Dos mesos des-prés, la policia detenia Claudiu Crulic,un ciutadà romanès de 33 anys quemoriria més tard en una presó polonesadurant la vaga de fam que haviaemprès en protesta per un judici injust.Crulic – drumul spre dincolo fa servirles tècniques de l'aquarel·la, el collagei l'stop motion per explicar aquesta his-tòria kafkiana.Anca Damian (1962) va estudiar Cine-matografia a l'Acadèmia de Teatre iArts Cinematogràfiques de Bucarest.Va començar a treballar com a directo-ra de fotografia en diversos curts illargmetratges romanesos abans dedebutar com a directora amb Întâlniriîncrucişate (2008).

Crulic. El camino al más alláEn julio de 2007, la cartera de un juezpolaco era robada. Dos meses mástarde, la policía detenía a Claudiu Cru-lic, un ciudadano rumano de 33 añosque moriría luego en una cárcel polacadurante la huelga de hambre que habíaemprendido en protesta por un juicioinjusto. Crulic – drumul spre dincolousa las técnicas de la acuarela, elcollage y el stop motion para contaresta historia kafkiana.Anca Damian (1962) estudió Cinema-tografía en la Academia de Teatro yArtes Cinematográficas de Bucarest yempezó a trabajar com directora defotografía en varios cortos y largome-trajes rumanos antes de hacer su debutcomo directora con Întâlniri încrucişate(2008).

Crulic. The Path to BeyondIn July 2007, a Polish judge's walletwas stolen. Two months later, thepolice stopped Claudiu Crulic, a 33-year-old Romanian who later died in aPolish prison while on hunger strike inprotest at an unfair trial. Crulic – dru-mul spre dincolo uses watercolour,collage and stop-motion animationtechniques to tell his Kafkaesque story.Anca Damian (1962) studied cinema-tography at the Academy of Theatreand Film Arts in Bucharest, and wenton to work as director of photographyon a number of Romanian short andfeature films, before making her direc-ting debut with Întâlniri încrucişate(2008).

Festival del Film Locarno 2011 / Telluride International Film Festival 2011 / Amnesty Award - CPH Dox 2011 / Best Director / Audience Award -FICUNAM 2012 / SXSW 2012CONTACTE: cj@widemanagement.com +33 153952444

20 I LLARGMETRATGES

La casa Emak BakiaPAÍS Espanya ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 84 min IMATGE BN/Color IDIOMA Basc / Francès / Italià / CastellàDIRECCIÓ Oskar Alegria PRODUCCIÓ Oskar Alegria GUIÓ Oskar Alegria FOTOGRAFIA Oskar Alegria MUNTATGE OskarAlegria MÚSICA Abel Hernández, Emak Bakia, Mursego, Ruper Ordorika, Richard Griffith SO Abel Hernández

La casa Emak BakiaUna pel·lícula d'avantguarda de ManRay anomenada Emak Bakia, en basc“Deixa'm en pau”, és el punt de partidade la història d'una recerca. La casa ones va rodar, el 1926, prop de Biarritz,va tenir aquest peculiar nom, i l'autordecideix emprendre un camí per loca-litzar-la. D'aquella mansió només se'nconeixen tres plans: la imatge de laporta principal, dues columnes d'unafinestra i un tros de costa propera.Oskar Alegria (Pamplona, 1973) ésprofessor de guió de documentals alMàster de Guió Audiovisual de la Uni-versidad de Navarra i reporter de viat-ges per al diari El País. Va dirigir la sè-rie de documentals Maestros de lacocina vasca i el curt Architecture etnourriture (2011). És autor d'un pro-jecte artístic de fotografia anomenatLas ciudades visibles.

La casa Emak BakiaUna película vanguardista de ManRay llamada Emak Bakia, en vasco“Déjame en paz”, desata la historia deuna búsqueda. La casa donde se rodóen 1926 cerca de Biarritz tuvo ese pe-culiar nombre y el autor decide em-prender un camino hacia su localiza-ción. De aquella mansión solo seconocen tres planos: la imagen de supuerta principal, dos columnas de unaventana y un trozo de costa cercana.Oskar Alegria (Pamplona, 1973) esprofesor de guión de documentales enel Máster de Guión Audiovisual de laUniversidad de Navarra y reportero deviajes para el diario El País. Dirigió laserie de documentales Maestros de lacocina vasca y el corto Architecture etnourriture (2011). Es autor de un pro-yecto artístico de fotografía llamadoLas ciudades visibles.

The Search for Emak BakiaIn 1926 Man Ray filmed the cinepoemEmak Bakia (Basque for “Leave mealone”) in a house of the same namenear Biarritz. Nearly a century later,filmmaker Oskar Alegria set off insearch of the house with only threeclues to guide him: photos of the maindoor, two window columns and astretch of the nearby coast.Oskar Alegria (Pamplona, 1973)teaches for the master's in documen-tary screenwriting at the University ofNavarra and is a travel writer for ElPaís newspaper. He directed the docu-mentary series Maestros de la cocinavasca and the short Architecture etnourriture (2011). He is also behindthe urban photography artistic projectLas ciudades visibles.

BAFICI 2012 / Edinburgh International Film Festival 2012 / Distrital 2012 / Festival Internacional de Cine de San Sebastián 2012 / TellurideInternational Film Festival 2012CONTACTE: info@oskaralegria. com

LLARGMETRATGES I 23

Nacer. Diario de maternidadPAÍS Colòmbia ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 83 min IMATGE Color IDIOMA Castellà DIRECCIÓ Jorge CaballeroPRODUCCIÓ Rosa M. Ramos / GusanoFilms GUIÓ Jorge Caballero FOTOGRAFIA Carlos Muñoz MUNTATGE Jorge Caba-llero, Carlos Muñoz ANIMACIÓ Fernando Calvi MÚSICA Alejandro Gallón SO Alejo Molano

Néixer. Diari de maternitatCada dia, a les sales de maternitat delshospitals públics de Bogotà, centenarsde dones donen a llum els seus fills.Cas per cas, part per part, una realitatsocial es revela darrere de cada situa-ció individual. Esperar, acomplir, es-timar, defensar, acceptar i resistir,verbs que conformen aquest retrat di-recte i desmitificat del naixement hos-pitalari i que reflecteixen una partessencial d'un país.Jorge Caballero (Bogotà, 1979) és ci-neasta autodidacte, productor i editor.Va fundar la productora GusanoFilms,amb seus a Barcelona i Bogotà, i és elcoordinador de postproducció delMàster en Realització Documental dela Universitat Autònoma de Barcelona.Entre els seus films, Bagatela (2008),projectat a l'Alternativa el 2009.

Nacer. Diario de maternidadCada día, en las salas de maternidadde los hospitales públicos de Bogotá,centenares de mujeres dan a luz a sushijos. Caso a caso, parto a parto, unarealidad social se desvela tras cada si-tuación individual. Esperar, cumplir,querer, defender, aceptar y resistir,verbos que conforman este retrato di-recto y desmitificado del nacimientohospitalario y que reflejan una parteesencial de un país.Jorge Caballero (Bogotá, 1979) es ci-neasta autodidacta, productor y editor.Fundó la productora GusanoFilms,con sedes en Barcelona y Bogotá, y esel coordinador de postproducción delMáster en Realización Documental dela Universitat Autònoma de Barce-lona. Entre sus films, Bagatela (2008),que fue proyectado en l'Alternativa en2009.

Birth. Maternity JournalEvery day hundreds of women givebirth in the maternity wards in publichospitals in Bogotá. Each birth revealsmore of the social jigsaw made up ofmany individual stories. Waiting, ac-complishing, wanting, defending, ac-cepting and resisting - raw emotionsthat come to the fore in this sharp por-trait of hospital births that reflects akey part of life in a country.Jorge Caballero (Bogotá, 1979) is aself-taught filmmaker, producer andeditor. He set up the Barcelona- andBogotá-based production companyGusanoFilms and is postproductioncoordinator of the master's in docu-mentary filmmaking at the Autono-mous University of Barcelona. Hisfilms include Bagatela (2008), screen-ed in competition at l'Alternativa 2009.

Festival Internacional de Cine de Cartagena 2012 / Doc Buenos Aires 2012 / Visions du Réel 2012CONTACTE: gusano@gusano.org +34 677608950

22 I LLARGMETRATGES

Los mejores temasPAÍS Mèxic / Canadà / Països Baixos ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 103 min IMATGE Color IDIOMA CastellàDIRECCIÓ Nicolás Pereda PRODUCCIÓ Sandra Gómez, Maximiliano Cruz / Interior XIII GUIÓ Nicolás Pereda FOTOGRAFIAAlejandro Coronado, Pedro GómezMUNTATGE Nicolás Pereda SO José Miguel Enriquez ACTORS Teresa Sánchez, GabinoRodriguez, Luisa Pardo, José Rodriguez, Luis Rodriguez

Els millors temesEmilio, ja a la cinquantena, es presentaa la casa familiar després d'una llargaabsència. La seva esposa, atònita, i elseu fill el reben amargament. Desprésd'un parell de dies, decideixen fer-lofora, però descobreixen que Emilio hadecidit anar-se'n pel seu propi peu.Entre ficció i documental, Los mejorestemas explora alguns aspectes delMèxic contemporani i del procés de re-presentació i narrativa en el cinema.Nicolás Pereda (Mèxic DF, 1982) ésMàster en Direcció de Cinema per laUniversitat de York (Toronto). El seuprimer llargmetratge, ¿Dónde están sushistorias? (2007), va ser projectat a l'Al-ternativa 2007. El seu curt Entrevistacon la tierra (2008) i el seu llarg Perpe-tuum Mobile (2009) van estar a compe-tició al festival el 2009. El seu següentllarg, Verano de Goliat, va obtenir lamenció especial a l'Alternativa 2010.

Los mejores temasEmilio, en la cincuentena, se presentaen la casa familiar después de una largaausencia. Su aturdida esposa y su hijole reciben amargamente. Después de unpar de días, deciden echarlo, pero des-cubren que ha decidido irse por su pro-pio pie. Entre ficción y documental,Los mejores temas explora aspectos delMéxico contemporáneo y del procesode representación y narrativa en el cine.Nicolás Pereda (México DF, 1982) esMáster en Dirección de Cine de la Uni-versidad de York (Toronto). Su primerlargometraje, ¿Dónde están sus histo-rias? (2007), fue proyectado en l'Al-ternativa 2007. Su corto Entrevistacon la tierra (2008) y su largo Perpe-tuum Mobile (2009) estuvieron a com-petición en el festival en 2009. Susiguiente largo, Verano de Goliat, ob-tuvó la mención especial en l'Alterna-tiva 2010.

Greatest HitsEmilio, in his fifties, shows up at thefamily home after a long absence. Hisstunned wife and son greet him bit-terly. After a couple of days they de-cide to kick him out, only to find hehas already left of his own accord.Drifting between fiction and documen-tary, Los mejores temas explores as-pects of contemporary Mexico and thevery process of representation and na-rrative in film.Nicolás Pereda (Mexico City, 1982)has an MA in film directing from YorkUniversity in Toronto. His first feature,¿Dónde están sus historias? (2007),was screened at l'Alternativa 2007,and his short Entrevista con la tierra(2008) and his feature Perpetuum Mo-bile (2009) were in the Festival's Offi-cial Sections in 2009. His followingfeature, Verano de Goliat, won a Spe-cial Mention at l'Alternativa 2010.

Festival del Film Locarno 2012 CONTACTE: jessy@interior13.com +52 5547536795

LLARGMETRATGES I 25

RevisionPAÍS Alemanya ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 106 min IMATGE Color IDIOMA Alemany / Romanès DIRECCIÓ PhilipScheffner PRODUCCIÓ Merle Kröger / Pong GUIÓ Merle Kröger, Philip Scheffner FOTOGRAFIA Bernd MeinersMUNTATGEPhilip Scheffner SO Pascal Capitolin, Philip Scheffner

RevisióRevision reuneix els esdevenimentsocorreguts entorn de la mort de doshomes en un camp a la frontera entreAlemanya i Polònia el 1992. El docu-mental es converteix en una mena derevisió cinematogràfica: el director dua terme una investigació cada vegadamés pertorbadora a través del paisatgei la memòria i crea així un retrat fràgilde la història contemporània europeades de múltiples perspectives.Philip Scheffner (Homburg, 1966) viua Berlín i treballa en documentals,vídeo i art sonor. També dirigeix laplataforma de producció Pong junta-ment amb Merle Kröger. Entre lesseves pel·lícules trobem Day of theSparrow (2010) i The Halfmoon Files(2007).

RevisiónRevision reúne los acontecimientosacaecidos en torno a la muerte de doshombres en la frontera entre Alemaniay Polonia en 1992. El documental seconvierte en una suerte de revisión ci-nematográfica: el director lleva a cabouna investigación cada vez más per-turbadora a través del paisaje y la me-moria y crea así un frágil retrato de lahistoria contemporánea europea desdemúltiples perspectivas.Philip Scheffner (Homburg, 1966)vive en Berlín y trabaja en documen-tales, vídeo y arte sonoro. También di-rige la plataforma de producción Pongjunto con Merle Kröger. Entre sus pe-lículas se encuentran Day of the Spa-rrow (2010) y The Halfmoon Files(2007).

RevisionRevision pieces together the events su-rrounding the death of two men in afield on the German‐Polish border in1992. Documentary becomes a formof cinematic revision, as the filmma-ker carries out an increasingly disturb-ing investigation using landscape andmemory, testimonies, research and do-cuments as he creates a fragile portraitof contemporary European historyfrom multiple perspectives.Philip Scheffner (Homburg, 1966)lives in Berlin and works on docu-mentary films, video and sound art.He also runs the production platformPong together with Merle Kröger. Hisfilms include Day of the Sparrow(2010) and The Halfmoon Files(2007).

Berlinale Forum 2012 / Hot Docs 2012 / Transilvania International Film Festival 2012 / CPH:DOX 2012CONTACTE: info@deckert-distribution.com +49 341215663

24 I LLARGMETRATGES

NanaPAÍS França ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 68 min IMATGE Color IDIOMA Francès DIRECCIÓ Valérie MassadianPRODUCCIÓ Sophie Erbs, Valérie Massadian / Gaijin FOTOGRAFIA Léo Hinstin, Valérie Massadian MUNTATGE ValérieMassadian, Dominique Auvray SO Olivier Dandré ACTORS Kelyna Lecomte, Marie Delmas, Alain Sabras

NanaLa Nana té quatre anys i viu en unagranja de pedra a les profunditats d'unbosc. Un dia, en tornar a casa, l'únicque troba és silenci. Nana és un viatgea la nit de la infantesa i tracta sobre lavida, la mort i la resistència a travésde sensacions més que d'una narrativaexplícita. Ofereix també, potser, unaaproximació al món més femeninaque purament intel·lectual.Valérie Massadian es va iniciar en laproducció d'imatges a través de la fo-tografia, sobretot en forma de projec-cions de diapositives (The Link, MaryGo Round, Journal de Bord) a Tòquio,Londres i Porto. Va treballar amb NanGoldin i altres directors de cinemaabans de Nana, el seu primer llargme-tratge.

NanaNana tiene cuatro años y vive en unagranja de piedra en las profundidadesde un bosque. Al volver un día de laescuela, todo lo que encuentra es si-lencio. Nana es un viaje a la noche dela infancia y trata sobre la vida, lamuerte y la resistencia a través de sen-saciones más que de una narrativa ex-plícita. Además, ofrece, quizá, unaaproximación al mundo más bien fe-menina que puramente intelectual.Valérie Massadian se inició en la pro-ducción de imágenes a través de la fo-tografía, sobre todo en forma deproyecciones de diapositivas (TheLink, Mary Go Round, Journal deBord) en Tokio, Londres y Oporto.Trabajó con Nan Goldin y otros direc-tores de cine antes de Nana, su primerlargometraje.

NanaFour-year-old Nana lives in a stonefarmhouse out beyond the forest. Backfrom school one day late in the after-noon, all she finds is silence. Nana isa journey into the night of childhood,touching on life, death and resistancethrough primal sensations rather thanexplicit narrative, and perhaps offersa more feminine understanding of theworld than a merely intellectual one.Valérie Massadian first came to makeimages through photography, notablyin the form of slideshow screenings(The Link, Mary Go Round, Journalde Bord) in Tokyo, London and Porto.She worked with Nan Goldin and anumber of film directors before ma-king Nana, her debut feature.

Opera Prima Award - Festival del Film Locarno 2011 / Mejor Film - Festival Internacional de Cine de Valdivia 2011 / Best Film - IF Istanbul 2012 /Special Jury Prize - Golden Apricot Yerevan 2012CONTACTE info@gaijin.fr +33 246650151

LLARGMETRATGES I 27

Two Years at SeaPAÍS Regne Unit ANY 2011 FORMAT 16 mm DURADA 86 min IMATGE BN IDIOMA Sense diàlegs DIRECCIÓ Ben RiversPRODUCCIÓ Maggie Ellis, Rose Cupit, João Trabulo GUIÓ Ben Rivers FOTOGRAFIA Ben Rivers MUNTATGE Ben RiversSO Chu-Li Shewring

Dos anys a la marUn home anomenat Jake viu enmigdel bosc. Surt a passejar faci el tempsque faci i fa migdiades en camps i bos-cos boirosos. Construeix una barca perpoder passar llargues estones enmigdels llacs. Viu frugalment durant totesles estacions i passa l'estona duent aterme projectes estranys, vivint elsomni radical que tenia quan era jove,un somni que va comprendre en pas-sar dos anys a la mar.Ben Rivers (Somerset, 1972) va estu-diar Belles Arts a l'Escola d'Art de Fal-mouth. El seu treball s'ha mostrat endiversos festivals internacionals de ci-nema i a galeries. Entre els seus filmstrobem This Is My Land (2006), Ah,Liberty! (2008) i I Know Where I'mGoing, tots a competició en edicionsanteriors de l'Alternativa. Two years atSea és el seu primer llargmetratge.

Dos años en el marUn hombre llamado Jake vive enmedio del bosque. Sale a pasear sinimportar el tiempo que haga y se echasiestas en los campos y los bosquesbrumosos. Se construye una balsa parapoder pasar largos ratos en medio delos lagos. Vive frugalmente durantetodas las estaciones y pasa el rato lle-vando a cabo extraños proyectos, vi-viendo el sueño radical que teníacuando era joven, un sueño que com-prendió pasando dos años en el mar.Ben Rivers (Somerset, 1972) estudióBellas Artes en la Escuela de Arte deFalmouth. Su trabajo ha sido exhibidoen varios festivales internacionales decine y en galerías. Entre sus trabajos,This Is My Land (2006), Ah, Liberty!(2008) y I Know Where I'm Going,todos a competición en ediciones an-teriores de l'Alternativa. Two years atSea es su primer largometraje.

Two Years at SeaA man called Jake lives in the middleof the forest. He goes out walkingwhatever the weather, and takes napsin the misty fields and woods. Hebuilds a raft to spend time sitting on aloch. He lives frugally in all seasons,passing the time doing strange pro-jects, living the radical dream he hadas a younger man, a dream he spenttwo years at sea to realise.Ben Rivers (Somerset, 1972) studiedfine art at Falmouth School of Art. Hiswork has been exhibited at many in-ternational film festivals and galleries.His films include This Is My Land(2006), Ah, Liberty! (2008) and IKnow Where I'm Going, all in compe-titon at past editions of l'Alternativa.Two Years at Sea is his debut featurefilm.

FIPRESCI Prize - Venice Film Festival 2011 / Mención Especial - Festival Internacional de Cine de Valdivia 2011 / Dox Award - CPH:DOX 2011CONTACTE: gil@lux.org.uk +44 2075033980

26 I LLARGMETRATGES

El salvavidasPAÍS Xile ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 64 min IMATGE Color IDIOMA Castellà DIRECCIÓ Maite Alberdi Soto PRO-DUCCIÓ Paola Castillo, Daniela Sandoval, Karla Estrada / Errante Producciones GUIÓ Maite Alberdi, Sebastián BrahmMUN-TATGE Alejandro Fernández Almendras SO Mario Puerto, Amador Providell

El socorristaUn grup de socorristes es passen l'es-tiu vigilant una platja d'El Tabo, a Xile.No són amics, més aviat tot el con-trari, i aquesta fricció determina unconflicte en un film que ho observa totcom si es tractés d'una comèdia costu-mista en la qual la societat xilena estroba a la platja i en què els fets no sóntan importants com allò que es diu iles maneres de comunicar-se.Maite Alberdi va estudiar a la Univer-sidad Católica de Santiago de Xile i esva graduar en Comunicació Social,Estètica i Cinema. El seu debut com adirectora va arribar amb el curt Lostrapecistas (2005), al qual va seguirLas peluqueras (2007). Actualmenttreballa en el seu segon llargmetratge,La once.

El salvavidasUnos salvavidas se pasan el verano vi-gilando una playa de El Tabo, en Chile.No son amigos, más bien lo contrario,y esa fricción determina un conflictoen un film que lo observa todo comosi se tratase de una comedia costum-brista en la que la sociedad chilena seencuentra en la playa y los hechos noson tan importantes como los dichos ylas maneras de comunicarse.Maite Alberdi estudió en la Universi-dad Católica de Santiago de Chile y segraduó en Comunicación Social, Es-tética y Cine. Su debut com directorallegó con el corto Los trapecistas(2005), seguido por Las peluqueras(2007). Actualmente trabaja en su se-gundo largometraje, La once.

The LifeguardEl salvavidas follows a team of sum-mer lifeguards on El Tabo beach inChile who go about their job in verydifferent ways and don't necessarilyget along. The film shows Chilean so-ciety played out on the beach andkeenly observes the different ways pe-ople communicate, relate and resolveissues.Maite Alberdi studied at the Universi-dad Católica de Santiago and gradua-ted in social communication, aestheticsand film. She made her directing debutwith the short Los trapecistas (2005),followed by Las peluqueras (2007).She is currently working on her secondfeature film, La once.

IDFA 2011 / Audience Award - Festival Internacional de Cine de Valdivia 2011 / BAFICI 2012 / Edinburgh Film Festival 2011CONTACTE: maelle@catndocs.com +33 144596353

CURTMETRATGES I 29

A Story for the ModlinsPAÍS Espanya ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 26 minIMATGE Color IDIOMA Anglès DIRECCIÓ Sergio OksmanPRODUCCIÓ Sergio Oksman / Dok Films GUIÓ Carlos Mu-guiro, Emilio Tomé, Sergio Oksman FOTOGRAFIA MigueAmoedo MUNTATGE Fernando Franco, Sergio Oksman SOCarlos Bonmatí

Una història per als Modlin La història dels Modlin estava escampada a la vorera comun trencaclosques. Sergio Oksman (Brasil, 1970) va estudiar Periodisme aSão Paulo i Cinema a Nova York. Viu a Madrid, on dirigeixla productora Dok Films. Entre els títols que ha dirigit tro-bem Goodbye, America (2006) i Notes on the Other (2009).

Una historia para los Modlin La historia de los Modlin estaba tirada en la acera como unrompecabezas. Sergio Oksman (Brasil, 1970) estudió Periodismo en SãoPaulo y Cine en Nueva York. Vive en Madrid, donde dirigela productora Dok Films. Entre los títulos que ha dirigidose encuentran Goodbye, America (2006) y Notes on theOther (2009).

A Story for the Modlins The Modlins’ story was strewn across the pavement like ajigsaw. Sergio Oksman (Brazil, 1970) studied journalism in SãoPaulo and film in New York. He lives in Madrid, where heruns Dok Films production company. His films include Go-odbye, America (2006) and Notes on the Other (2009).

Mejor Corto - Documenta Madrid 2012 / Short Film Prize - Karlovy VaryInternational Film Festival 2012 / Grande Prémio - Curtas Vila do Conde2012

CONTACTE: mail@madridencorto.es +34 915121060

Água FriaPAÍS Portugal ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 14 minIMATGE Color IDIOMA Portuguès DIRECCIÓ Pedro NevesPRODUCCIÓ Pedro Neves / Red Desert Films GUIÓ PedroNeves FOTOGRAFIA Pedro Neves, José Bacelar MUN-TATGE Pedro Neves SO Gustavo Bacelos

Aigua fredaA São Bartolomeu do Mar, la desil·lusió ajuda els peus delspelegrins a ficar-se dins l'aigua freda. Mentre preguen alcel per allò que no poden aconseguir a la terra, quants som-nis s'atreveixen a somiar? Pedro Neves (Leiria, 1977) va estudiar Direcció de Docu-mental a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió deSan Antonio de los Baños (Cuba). Treballa també com aperiodista freelance.

Agua fría En São Bartolomeu do Mar, la desilusión ayuda a los piesde los peregrinos a meterse en el agua fría. Mientras rueganal cielo por lo que no pueden lograr en la tierra, ¿cuántossueños se atreven a soñar? Pedro Neves (Leiria, 1977) estudió Dirección de Docu-mental en la Escuela Internacional de Cine y Televisión deSan Antonio de los Baños (Cuba). Trabaja también comoperiodista freelance.

Cold Water At Saint Bartholomew of the Sea, disillusionment helps pil-grims' feet enter the cold water. As they beg heaven forwhat they cannot achieve on earth, how many dreamsdaren't they dream? Pedro Neves (Leiria, 1977) studied documentary directionat the International School of Cinema and Television in SanAntonio de los Baños, Cuba. He also works as a freelancejournalist.

Curtas Vila do Conde 2011 / DocLisboa 2011 / Curtas Belo HorizonteInternational 2012 / Festival International du Court Métrage de Cler-mont-Ferrand 2012

CONTACTE: pedronevescs@gmail.com +351 919655355

CURTMETRATGES

CORTOMETRAJES

SHORT FILMS

CURTMETRATGES I 31

Le Facteur humain PAÍS França ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 28 minIMATGE BN/Color IDIOMA Anglès DIRECCIÓ Thibault Le Te-xier PRODUCCIÓ Alice Beckmann / GREC GUIÓ Thibault LeTexier MUNTATGE Virginie Véricourt MÚSICA Adrien Cog-ney SO Vincent Bordela ACTORS Aurélien Recoing, CécileGarcia

El factor humà El que és bo per a la fàbrica és bo per a la família. La gènesidel taylorisme i els seus efectes en les societats industrialsentrellaçats amb una història d'amor. Thibault Le Texier és doctor en Economia per la Universitatde Niça. Els seus articles es publiquen regularment en re-vistes especialitzades i ha treballat per a diverses organit-zacions no governamentals. Le Facteur humain és la sevaprimera pel·lícula.

El factor humano Lo que es bueno para la fábrica es bueno para la familia.El génesis del taylorismo y sus efectos en las sociedadesindustriales entrelazados con una historia de amor. Thibault Le Texier es doctor en Economía por la Universidadde Niza. Sus artículos se publican regularmente en revistasespecializadas y ha trabajado para varias organizaciones nogubernamentales. Le Facteur humain es su primera película.

The Human Factor What is good for the factory is good for the family. Thegenesis of Taylorism and its effects upon industrial socie-ties laced with a love story. Thibault Le Texier has a PhD in economics from Nice Uni-versity. His articles are published regularly in specialistjournals and he has worked for a number of NGOs. Le fac-teur humain is his first film.

Prix Premier Film - Festival International du Court-Métrage de Clermont-Ferrand 2012 / IndieLisboa 2012 / Hamburg International Short FilmFestival 2012 / Edinburgh International Film Festival 2012

CONTACTE: macampos@grec-info.com +33 144899999

Hänen tilanne PAÍS Finlàndia ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 7 minIMATGE BN/Color IDIOMA Sense diàlegs DIRECCIÓ JenniRahkonen PRODUCCIÓ Turku Arts Academy GUIÓ JenniRahkonenMUNTATGE Jenni Rahkonen ANIMACIÓ Jenni Rah-konen MÚSICA Jukra SO Jenni Rahkonen, Heta Bilaletdin

Quan et pares El món no para de girar tot i que tu paris de girar amb ell.Jenni Rahkonen (1986) va acabar els estudis al departmentd'animació de la Turku Arts Academy (Finlàndia). WhenOne Stops és el seu projecte de graduació.

Cuando te paras El mundo no para de girar aunque tú pares de girar con él.Jenni Rahkonen (1986) finalizó sus estudios en el depar-tamento de animación de la Turku Arts Academy (Finlan-dia). When One Stops es su proyecto de graduación.

When One Stops The world doesn't stop turning even when one stops turningwith it. Jenni Rahkonen (1986) graduated from the animation de-partment at Turku Arts Academy, Finland. When One Stopsis her graduation film.

CONTACTE: eija.saarinen@turkuamk.fi +358 505985219

30 I CURTMETRATGES

Enero 2012 o la apoteosis deIsabel la Católica PAÍS Espanya ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 18 minIMATGE Color IDIOMA Castellà DIRECCIÓ Los Hijos PRO-DUCCIÓ Los Hijos FOTOGRAFIA Los HijosMUNTATGE LosHijos

Gener 2012 o l'apoteosi d'Isabel la Catòlica El paisatge urbà de Madrid es revela en un recorregut tu-rístic (el gener de 2012) que rastreja la memòria d'Isabel laCatòlica i la seva descendència. Los Hijos són Javier Fernández (1980), Luis López Car-rasco (1981) i Natalia Marín (1982). Entre els seus filmstrobem Ya viene, aguanta, riégueme, mátame (2008) i Losmateriales (2010), ambdós projectats a l'Alternativa 2010.

Enero 2012 o la apoteosis de Isabel la Católica El paisaje urbano de Madrid se revela en un recorrido tu-rístico (en enero de 2012) que rastrea la memoria de Isabella Católica y su descendencia. Los Hijos son Javier Fernández (1980), Luis López Ca-rrasco (1981) y Natalia Marín (1982). Entre sus films, Yaviene, aguanta, riégueme, mátame (2008) y Los materiales(2010), ambos proyectados en l'Alternativa 2010.

January 2012 or the Apotheosis of Isabella the Catholic QueenMadrid's urban landscape is revealed on a sightseeing tourin January 2012 tracing the memory of Isabella the Catho-lic and her offspring. Los Hijos are Javier Fernández (1980), Luis López Ca-rrasco (1981) and Natalia Marín (1982). Their films includeYa viene, aguanta, riégueme, mátame (2008) and Los ma-teriales (2010), both screened at l'Alternativa 2010.

FIDMarseille 2012

CONTACTE: luislopezcarrasco@gmail.com +34 678656554

L'Ambassadeur & moi PAÍS Suïssa ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 15 minIMATGE Color IDIOMA Francès / Polonès DIRECCIÓ JanCzarlewski PRODUCCIÓ École Cantonale d'Art de LausanneGUIÓ Jan Czarlewski FOTOGRAFIA Jan Czarlewski MUN-TATGE Jan Czarlewski MÚSICA Ignacy Paderewski SO JanCzarlewski

L'ambaixador i jo Sa Excel·lència, l'ambaixador plenipotenciari de la Repú-blica de Polònia al Regne de Bèlgica, ha dedicat la vidasencera al seu país. Tanmateix, no ha disposat mai de tempsper a mi, el seu fill. Jan Czarlewski (París, 1988) va estudiar Cinema a la Sor-bona i després a l'École cantonale d'art de Lausana. Acabade dirgir el seu treball de graduació, Stammering Love(2012).

El embajador y yo Su Excelencia, el embajador plenipotenciario de la Repú-blica de Polonia ante el Reino de Bélgica, ha dedicado todasu vida a su país. Sin embargo, nunca ha tenido tiempo paramí, su hijo. Jan Czarlewski (París, 1988) estudió Cine en la Sorbona ydespués en la École cantonale d'art de Lausana. Acaba dedirgir su trabajo de graduación, Stammering Love (2012).

The Ambassador & MeHis Excellency, Ambassador and Plenipotentiary of theRepublic of Poland to the Kingdom of Belgium, has devo-ted his entire life to his country. However, he has neverreally had time for me, his son. Jan Czarlewski (Paris, 1988) studied film at the Sorbonneand then at the École Cantonale d'Art de Lausanne. He hasjust directed his diploma film, Stammering Love (2012).

Pardino d'Oro - Festival del Film Locarno 2011 / Menzione speciale -Festival dei Popoli 2011 / Best Film - Vienna Independent Shorts 2012

CONTACTE: jczarlewski@gmail.com +33 680015466

CURTMETRATGES I 33

Kako Sam Zapalio Simona Bolivara PAÍS Bòsnia i Hercegovina / Canadà ANY 2011 FORMATVídeo DURADA 9 min IMATGE Color IDIOMA Croat / SerbiDIRECCIÓ Igor Drljaca PRODUCCIÓ Igor DrljacaGUIÓ IgorDrljaca FOTOGRAFIAMilanko Drljaca, Mevsud KapetanovicMUNTATGE Igor Drljaca SO Steve Cupani ACTORS NeziraDrljača, Milanko Drljača, Rosa Drljača, Damir Drljača, IgorDrljača

El fusible o com vaig cremar Simón Bolívar Un nen de nou anys es pensa que és el responsable de laguerra civil a Bòsnia. Igor Drljaca (Sarajevo, 1983) és màster en Producció Ci-nematogràfica per la Universitat de York (Toronto). TheFuse és el seu primer film de no ficció. Acaba d'enllestir elseu primer llargmetratge, Krivina (2012).

El fusible o cómo quemé a Simón Bolívar Un niño de nueve años cree que es el responsable de la gue-rra civil en Bosnia.Igor Drljaca (Sarajevo, 1983) es máster en Producción Ci-nematográfica por la Universidad de York (Toronto). TheFuse es su primer film de no ficción. Acaba de terminar suprimer largometraje, Krivina (2012).

The Fuse: or How I Burned Simon Bolivar A nine-year-old boy thinks he is responsible for the civilwar in Bosnia. Igor Drljaca (Sarajevo, 1983) did an MFA in film produc-tion at York University in Toronto. The Fuse is his first non-fiction film. He has just finished his debut feature film,Krivina (2012).

Toronto International Film Festival 2011 / SXSW 2012 / Cinéma du Réel2012 / Los Angeles Film Festival 2012

CONTACTE: igor.drljaca@gmail.com +1 4169187970

Kaspar PAÍS Canadà ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 9 minIMATGE Color IDIOMA Francès DIRECCIÓ Diane Obomsa-win PRODUCCIÓMarc Bertrand / National Film Board of Ca-nada GUIÓ Diane Obomsawin MUNTATGE Augustin RiouxANIMACIÓ Diane Obomsawin MÚSICA Judith Gruber-Stit-zer SO Judith Gruber-Stitzer

Kaspar Una faula impressionista basada en la història de KasparHauser, un orfe del segle XIX que va descobrir la vida i lallum després d'haver crescut en una cova fosca amb nomésun petit cavall de fusta com a companyia. Diane Obomsawin (Mont-real, 1959) va estudiar Animacióa la Concordia University i ha realitzat diversos films pro-duïts per la NFB, entre els quals trobem Elbow Room(2002) i Here and There (2006).

Kaspar Una fábula impresionista basada en la historia de KasparHauser, un huérfano del siglo XIX que descubrió la vida yla luz después de haber crecido en una cueva oscura contan solo un pequeño caballo de madera como compañía. Diane Obomsawin (Montreal, 1959) estudió Animación enla Concordia University y ha realizado varios films produ-cidos por la NFB, entre los cuales se encuentran ElbowRoom (2002) y Here and There (2006).

Kaspar An impressionistic fable based on the story of Kaspar Hau-ser, the 19th-century orphan who discovered life and lightafter growing up in a dark cave with only a small woodenhorse as company. Diane Obomsawin (Montreal, 1959) studied animation atConcordia University and has made several films producedby the NFB, including Elbow Room (2002) and Here andThere (2006).

CONTACTE: distribution@nfb.ca +1 5144964134

32 I CURTMETRATGES

Ich fahre mit dem Fahrrad ineiner halben Stunde an denRand der Atmosphäre PAÍS Alemanya ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 10 minIMATGE BN/Color IDIOMA Anglès / Alemany DIRECCIÓMichel Klöfkorn PRODUCCIÓ Michel Klöfkorn ANIMACIÓMichel Klöfkorn SO Michel Klöfkorn

Vaig amb la meva bicicleta fins al límit de l'atmosfera en mitja horaProvant de comprendre la societat, l'economia, el milita-risme, la història... vaig amb la meva bicicleta fins al límitde l'atmosfera en mitja hora; són només 14 km.Michel Klöfkorn (Cuxhaven, 1967) va estudiar pintura, di-buix i cinema a la Hochschule für Gestaltung d'Offenbach.Treballa com a animador i director de vídeos musicals.

Voy en mi bicicleta hasta el límite de la atmósfera en media horaTratando de entender la sociedad, la economía, el milita-rismo, la historia... voy en mi bicicleta hasta el límite de laatmósfera en media hora; son solo 14 km. Michel Klöfkorn (Cuxhaven, 1967) estudió pintura, dibujoy cine en la Hochschule für Gestaltung de Offenbach. Tra-baja como animador y director de videos musicales.

I Ride to the Edge of the Atmosphere in a Half Hour on my Bicycle Trying to understand society, economy, militarism, his-tory... I ride to the edge of the atmosphere in a half hour onmy bicycle – it's only 8.6 miles. Michel Klöfkorn (Cuxhaven, 1967) studied painting,drawing and film at the Hochschule für Gestaltung in Of-fenbach. He works as an animator and music video director.

International Short Film Festival Oberhausen 2011 / Dok Leipzig 2011/ Animateka Ljubiljana 2011 / Vienna Independent Shorts 2012

CONTACTE: korn19@gmx.net +48 1236325657865

J.M. Mondésir PAÍS França ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 24 minIMATGE Color IDIOMA Francès DIRECCIÓ Alice Colomer-Kang PRODUCCIÓ Le Fresnoy GUIÓ Alice Colomer-KangFOTOGRAFIA Baptiste Brousse MUNTATGE Alice Colo-mer-Kang MÚSICA Brain Juice Production SO AlexisJung

J.M. Mondésir Un conjunt d’habitatges socials que sembla més aviat unamfiteatre és testimoni d'un sacrifici. A través d'una plura-litat de punts de vista, el film explora la mort de GeorgesMondésir després d'un encontre amb la policia. Alice Colomer (París, 1985) va acabar els estudis a l'Écolenationale supérieure des beaux-arts de París i actualmentestudia a Le Fresnoy.

J.M. Mondésir Un conjunto de viviendas sociales que parece más bien unanfiteatro es testigo de un sacrificio. Revelando una plura-lidad de puntos de vista, el film explora la muerte de Ge-orges Mondésir después de un encuentro con la policía. Alice Colomer (París, 1985) terminó sus estudios en laÉcole nationale supérieure des beaux-arts de París y estudiaactualmente en Le Fresnoy.

J.M. Mondésir A housing project that seems more like an amphitheatrebears witness to a sacrifice. Revealing a plurality of view-points, the film explores Georges Mondésir's death after anencounter with the police. Alice Colomer (Paris, 1985) graduated from the École Na-tionale des Beaux Arts in Paris, and currently studies at LeFresnoy.

CONTACTE: fbonenfant@lefresnoy.net +33 320283864

CURTMETRATGES I 35

Ovos de dinossauro na sala de estar PAÍS Brasil ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 12 minIMATGE Color IDIOMA Portuguès DIRECCIÓ Rafael UrbanPRODUCCIÓ Ana Paula Málaga / Tu i Tam Filmes GUIÓRafael Urban FOTOGRAFIA Eduardo Baggio MUNTATGEAna Lesnovski SO Robertinho de Oliveira ACTORS RagnhildBorgomanero

Ous de dinosauri a la sala d'estar El retrat idiosincràtic d'una vídua excèntrica que s'ocupade la impressionant col·lecció de fòssils i documents dei-xats pel seu difunt espòs, Guido. Rafael Urban ha treballat com a periodista per a diversosdiaris i revistes brasilers i fins ara ha dirigit cinc curtme-tratges, entre els quals trobem Uma volta no parque (2008)i Bolpebra (2011).

Huevos de dinosaurio en la sala de estar El retrato idiosincrático de una viuda excéntrica que seocupa de la impresionante colección de fósiles y documen-tos dejados por su difunto marido, Guido. Rafael Urban ha trabajado como periodista para varios pe-riódicos y revistas brasileños y hasta el momento ha diri-gido cinco cortometrajes, entre los cuales se encuentranUma volta no parque (2008) y Bolpebra (2011).

Dinosaur Eggs in the Living Room An idiosyncratic portrait of an eccentric widow who looksafter the impressive collection of fossils and documents leftbehind by her late husband Guido. Rafael Urban has worked as a journalist for several Brazi-lian newspapers and magazines and directed five shortfilms, including Uma volta no parque (2008) and Bolpebra(2011).

Audience Award – Festival Internacional de Curtas-Metragens de SãoPaulo 2011 / Best Director – Festival internacional de curtas do Rio deJaneiro 2011 / Best Short Film - Janela Internacional de Cinema Recife2011 / IndieLisboa 2012

CONTACTE: atendimento@morocom.com.br +55 4130134163

Orizont PAÍS Romania ANY 2012 FORMAT 35 mm DURADA 11 minIMATGE Color IDIOMA Sense diàlegs DIRECCIÓ Paul Ne-goescu PRODUCCIÓ Radu Stancu GUIÓ Paul NegoescuFOTOGRAFIA Andrei Butica MUNTATGE Dragos Apetri SODan-Stefan Rucareanu

Horitzó Si un pescador desapareix misteriosament a les profunditatsdel mar Negre i no hi ha ningú al voltant per sentir-lo, fasoroll? Paul Negoescu (Bucarest, 1984) es va graduar a l'EscolaNacional de Cinema de Bucarest. Entre els seus curts tro-bem Renovation (2009) i Derby (2010). El seu primer llarg-metratge, O lună în Thailanda, ha estat projectat a Venèciaaquest any.

HorizonteSi un pescador desaparece misteriosamente en las profun-didades del mar Negro y no hay nadie alrededor para oírle,¿hace ruido? Paul Negoescu (Bucarest, 1984) se graduó en la EscuelaNacional de Cine de Bucarest. Entre sus cortos se encuen-tran Renovation (2009) y Derby (2010). Su primer largo-metraje, O lună în Thailanda, ha sido proyectado enVenecia este año.

Horizon If a fisherman mysteriously disappears into the depths ofthe Black Sea and there is nobody around to hear him, doeshe make a sound? Paul Negoescu (Bucharest, 1984) graduated from theNational Film School in Bucharest. His short films includeRenovation (2009) and Derby (2010). His debut feature, Olună în Thailanda, was screened at Venice this year.

Semanine de la Critique, Cannes 2012 / Sarajevo International Film Fes-tival 2012

CONTACTE: raluca@defilm.ro +33 142770631

34 I CURTMETRATGES

Like Rats Leaving a Sinking Ship PAÍS Alemanya ANY 2012 FORMAT S8 mm DURADA 25 minIMATGE Color IDIOMA Anglès DIRECCIÓ Vika KirchenbauerPRODUCCIÓ Vika Kirchenbauer GUIÓ Vika KirchenbauerFOTOGRAFIA Vika KirchenbauerMUNTATGE Vika Kirchen-bauer MÚSICA Nigel Farrelly SO Vika Kirchenbauer, PaulaSell

Com rates que abandonen el vaixell Les rates són desertors fabulosos i mereixen la nostra ad-miració. Les rates no volen quedar-se al barco resistint, sinóque prefereixen sortir nedant. Vika Kirchenbauer va estudiar a l'HFF Potsdam. Entre elsseus films trobem We 1st Person Plural (2009) i The Mul-titude is Feverish (2010), ambdues projectades en edicionsanteriors de l'Alternativa.

Como ratas abandonando el barco Las ratas son desertores fabulosos y merecen nuestra ad-miración. Las ratas no quieren ser capitanes que tratan demantener viva la causa; prefieren salir nadando. Vika Kirchenbauer estudió en la HFF Potsdam. Entre susfilms se encuentran We 1st Person Plural (2009) y The Mul-titude is Feverish (2010), ambas proyectadas en edicionesanteriores de l'Alternativa.

Like Rats Leaving a Sinking Ship Rats are glorious deserters and we must admire them. Ratsdon't want to be captains trying to keep the cause afloat,but to swim on open water. Vika Kirchenbauer studied at HFF Potsdam and her filmsinclude We 1st Person Plural (2009) and The Multitude isFeverish (2010), both screened at previous editions of l'Al-ternativa.

European Media Art Festival Osnabrück 2012 / German Film Award -Hamburg International Short Film Festival 2012

CONTACTE: mes.skinny.fists@gmail.com +49 1708038635

Oh Willy... PAÍS Bèlgica / França / Països Baixos ANY 2012 FORMATVídeo DURADA 16 min IMATGE Color IDIOMA Sense dià-legs DIRECCIÓ Emma de Swaef, Marc James Roels PRO-DUCCIÓ Ben Tesseur / Beast Animation GUIÓ Emma DeSwaef, Marc James Roels FOTOGRAFIA Marc James RoelsMUNTATGE Dieter Diependaele ANIMACIÓ Alice Tambellini,Andreas De Ridder, Steven De BeulMÚSICA Wagner, Li SOBram Meindersma

Oh, Willy... Forçat a tornar a les seves arrels naturistes, en Willy espat-lla el seu camí cap al salvatgisme noble. Emma De Swaef (Gant, 1985) va estudiar Animació a Bris-tol. Entre els seus films trobem Zachte Planten (2008).Marc James Roels (Johannesburg, 1978) va estudiar Ani-mació a la KASK de Gant. Entre els seus films trobem AGentle Creature (2009).

Oh, Willy... Obligado a regresar a sus raíces naturistas, Willy fastidiasu camino hacia el salvajismo noble. Emma De Swaef (Gante, 1985) estudió Animación en Bris-tol. Entre sus films se encuentran Zachte Planten (2008).Marc James Roels (Johannesburgo, 1978) estudió Anima-ción en la KASK de Gante. Entre sus films se encuentranA Gentle Creature (2009).

Oh Willy...Forced to return to his naturist roots, Willy bungles his wayinto noble savagery. Emma De Swaef (Ghent, 1985) studied animation in Bris-tol. Her films include Zachte Planten (2008). Marc JamesRoels (Johannesburg, 1978) studied animation at KASK inGhent. His films include A Gentle Creature (2009).

Festival International du Court Métrage de Clermont-Ferrand 2012 /Grand Prix - Holland Animation Film Festival 2012 / Jury Prize - BrusselsShort Film Festival 2012 / Grand Prix & Audience Award - AnimafestZagreb 2012

CONTACTE: ben@beastanimation.be +32 15828636

CURTMETRATGES I 37

Un Archipel PAÍS França ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 11 minIMATGE Color IDIOMA Sense diàlegs DIRECCIÓ ClémentCogitore PRODUCCIÓ GREC MUNTATGE Isabelle Manqui-llet SO Vincent Cosson, Julien Ngo Trong

Un arxipèlag El 22 d'octubre de 2010, l'HMS Astute, un submarí nuclearde l'exèrcit britànic, es va encallar misteriosamente davantla costa de Skye, a Escòcia. Clément Cogitore (Colmar, 1983) va estudiar a l'École su-périeure des arts décoratifs d'Estrasburg i a Le Fresnoy. Elseu treball combina cinema, vídeo, instal·lació i fotografia.

Un archipiélago El 22 de octubre de 2010, el HMS Astute, un submarinonuclear del ejército británico, se varó misteriosamentefrente a la costa de Skye, en Escocia. Clément Cogitore (Colmar, 1983) estudió en la École su-périeure des arts décoratifs de Estrasburgo y en Le Fresnoy.Su trabajo combina cine, vídeo, instalación y fotografía.

An Archipelago On 22 October 2010, HMS Astute, a British Army nuclearsubmarine, mysteriously ran aground off the coast of Skyein Scotland. Clément Cogitore (Colmar, 1983) studied at the École Su-périeure des Arts Décoratifs in Strasbourg, and at Le Fres-noy. His work combines film, video, installation andphotography.

Festival del Film Locarno 2012

CONTACTE: macampos@grec-info.com +33 144899999

Un dimanche matin PAÍS França ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 18 minIMATGE Color IDIOMA Sense diàlegs DIRECCIÓ DamienManivel PRODUCCIÓ GREC. GUIÓ Damien Manivel FOTO-GRAFIA Julien Guillery MUNTATGE Suzana Pedro SO Jé-rôme Petit ACTORS Ivan Borin, Stiki

Un diumenge al matí Com cada diumenge, un home passeja el gos als suburbisde París. Damien Manivel (Brest, 1981) va treballar com a ballarí iacròbata durant uns anys. Després va estudiar cinema a LeFresnoy. Entre els seus curts trobem Sois sage, ô ma dou-leur (2008) i The Lady with the Dog (2010).

Un domingo por la mañanaComo cada domingo, un hombre pasea a su perro en lossuburbios de París. Damien Manivel (Brest, 1981) trabajó como bailarín yacróbata durante unos años. Después estudió cine en LeFresnoy. Entre sus cortos se encuentran Sois sage, ô madouleur (2008) y The Lady with the Dog (2010).

A Sunday Morning Like every Sunday morning, a man walks his dog in theParis suburbs. Damien Manivel (Brest, 1981) worked as a dancer andacrobat for several years. He later studied film at Le Fres-noy. His short films include Sois sage, ô ma douleur (2008)and The Lady with the Dog (2010).

Prix Découverte - International Critics' Week, Cannes 2012

CONTACTE: macampos@grec-info.com +33 144899999

36 I CURTMETRATGES

Posledný autobus PAÍS Eslovàquia ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 15min IMATGE Color IDIOMA Eslovac DIRECCIÓ Martin Sno-pek, Ivana Lau�íková PRODUCCIÓ Ivana Laučíková / FeelMe Film GUIÓ Patrik Pass Jr, Martin Snopek FOTOGRAFIABoleslav Boska, Juraj ChlpikMUNTATGE Frantisek Krähen-bielMÚSICA Jakub Ursíny SO Róbert Barčák ACTORS Mi-chal Rovnák, Vlado Zboron, Ivan Martinka, Vit Bednárik

L'últim autobús Una paràbola desconcertant extreta del regne animal enquè, quan arriba el moment crític, els protagonistes revelenla seva veritable naturalesa. Martin Snopek i Ivana Laučíková van estudiar animació al'Acadèmia d’Arts Escèniques de Bratislava. Snopek treballacom a dissenyador gràfic i Laučíková va fundar i és cap edi-toral de la revista Homo Felix.

El último autobús Una parábola desconcertante tomada del reino animal enla que, cuando llega el momento crítico, los protagonistasrevelan su verdadera naturaleza. Martin Snopek e Ivana Laučíková estudiaron animaciónen la Academia de Artes Escénicas de Bratislava. Snopektrabaja como diseñador gráfico y Laučíková fundó y es edi-tora jefe de la revista Homo Felix.

The Last Bus A disconcerting parable taken from the animal kingdomwhere, when the critical moment arrives, the protagonistsreveal their true natures. Martin Snopek and Ivana Laučíková both studied animationat the Academy of Performing Arts in Bratislava. He worksas a graphic designer, and she is founder and editor-in-chiefof the magazine Homo Felix.

Grand Prix - Animateka Ljubljana 2011 / Prix de la Jeunesse - FestivalInternational du Court Métrage de Clermont-Ferrand 2012 / Grand Prix- Tampere International Short Film Festival 2012 / Grand Prix - TrickFilmFestival Stuttgart 2012

CONTACTE: vava@feelmefilm.com +421 905745667

The Pub PAÍS Regne Unit ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 8 minIMATGE BN IDIOMA Anglès DIRECCIÓ Joseph Pierce PRO-DUCCIÓ Mark Grimmer / 59 Productions GUIÓ JosephPierce FOTOGRAFIA Vanessa Whyte MUNTATGE RobbieMorrison ANIMACIÓ Joseph Pierce MÚSICA Blair MowatSO Dominic Fitzgerald ACTORS Aneta Piotrowska

El pub Kemi viu i treballa en l'obscur deixant d'un pub del nordde Londres. A mesura que l'alcohol corre, la línia entre elque passa darrere la barra i el que passa al davant es tornacada vegada més borrosa. Joseph Pierce va acabar un màster en Animació a la Na-tional Film and Television School. Entre els seus curtme-tratges trobem Stand Up (2008) i A Family Portrait (2010),projectat a l'Alternativa 2010.

El pub Kemi vive y trabaja en la oscura estela de un pub del nortede Londres. A medida que el alcohol fluye, la línea entrelo que ocurre detrás de la barra y lo que ocurre delante sevuelve cada vez más borrosa. Joseph Pierce terminó un máster en Animación en la Na-tional Film and Television School. Entre sus cortometrajesse encuentran Stand Up (2008) y A Family Portrait (2010),proyectado en l'Alternativa 2010.

The Pub Kemi lives and works in the murky slipstream of a NorthLondon pub. As the booze flows, the line between whobelongs behind and in front of the bar becomes increasinglyblurred. Joseph Pierce graduated with an MA in animation fromthe National Film and Television School. His short filmsinclude Stand Up (2008) and A Family Portrait (2010),screened at l'Alternativa 2010.

Festival International du Court Métrage de Clermont-Ferrand 2012 /Trickfilm Festival Stuttgart 2012 / Festival du Film d'Animation d'Annecy2012

CONTACTE: katie@fiftynineproductions.co.uk +44 7709546877

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

SECCIONS PARAL·LELES

SECCIONESPARALELAS

PARALLEL SECTIONS

38 I CURTMETRATGES

Velocity PAÍS Regne Unit ANY 2012 FORMAT 16 mm DURADA 6 minIMATGE BN IDIOMA Anglès DIRECCIÓ Karolina GlusiecPRODUCCIÓ Royal College of Art GUIÓ Karolina GlusiecMUNTATGE Karolina Glusiec ANIMACIÓ Karolina Glusiec,Neely Goniodsky, Hanna Jacobs, Chloe Feinberg MÚSICAKrzysztof Grudzinski, Tadeusz Kulas SO Zuzanna ZiolkowskaACTORS Dougie Hastings

Velocitat Una col·lecció de dibuixos, una col·lecció de records, unrecull de pèrdues. Aquestes imatges no existeixen, però elsdibuixos són reals. Karolina Glusiec (Lublin, 1986) va estudiar ComunicacióAudiovisual a l'Acadèmia d'Humanitats i Economia deLodz i recentment ha acabat un màster en Animació alRoyal College of Art de Londres.

VelocidadUna colección de dibujos, una colección de recuerdos, unacolección de pérdidas. Estas imágenes no existen, pero losdibujos son reales. Karolina Glusiec (Lublin, 1986) estudió ComunicaciónAudiovisual en la Academia de Humanidades y Economíade Lodz y ha finalizado recientemente un máster en Ani-mación en el Royal College of Art de Londres.

Velocity A collection of drawings, a collection of memories, acollection of loss. These images do not exist but thedrawings are real. Karolina Glusiec (Lublin, 1986) studied audiovisual com-munication at the Academy of Humanities and Economicsin Lodz and has recently completed an MA in animation atthe Royal College of Art in London.

First Prize - Jerwood Drawing Prize London 2012

CONTACTE: jane.colling@rca.ac.uk +44 2075904512

JEANNE BALIBAR. MUSA DEL CINEMA D’AUTOR FRANCÈS I 41

actrices (2009), in which she played herself as an intellec-tual actor.As her academic past suggests – she didn’t think twiceabout giving up the brilliant university career that awaitedher after attending an École normale supérieure, the preser-ve of the French intellectual elite, in favour of Cours Flo-rent, a private acting school – she likes to be where peopleleast expect her to be.Her idiosyncratic ways took centre stage at the 2010 CésarAward ceremony, when she came on to announce the win-ner of Best Music Award by singing her version of a Bau-delaire poem, Tu es mon porc (sic), complete with piggrunts.A highly talented, unashamedly intellectual artist, JeanneBalibar never ceases to surprise through her sparkling senseof humour and astonishing warmth.

Yannick RascouëtDirector of the French Institute in Barcelona

JEANNE BALIBAR.MUSA DEL CINEMAD’AUTOR FRANCÈS

JEANNE BALIBAR.MUSA DEL CINE DEAUTOR FRANCÉS

JEANNE BALIBAR.MUSE OF FRENCHCINÉMA D’AUTEUR

cantant una peça que va atribuir en aquell moment a Bau-delaire, Tu es mon porc (“Ets el meu porc”), imitant per al’ocasió l’animal que tan injustament denigrem.Artista superdotada, intel·lectual sense complexos, JeanneBalibar no deixa de sorprendre tant pel seu talent com pelseu sentit de l’humor i la seva impressionant amabilitat.

Yannick RascouëtDirector de l’Institut Francès de Barcelona

Actriz, cantante, bailarina de gran nivel, Jeanne Balibar seha dedicado exclusivamente al arte a lo largo de toda sucarrera. Actriz comprometida, denuncia la mercantilizaciónque demasiado habitualmente sufre el arte, a la vez quetambién se implica en causas delicadas como la regulariza-ción de los sin papeles o la solidaridad social.Estandarte del cine de autor, Balibar tampoco niega suinclinación por las comedias más populares —pero no poreso de menor calidad— como Ça Ira mieux demain (2000)de J. Labrune y sabe reírse de sí misma en trabajos comoLe bal des actrices (2009) de Maïwenn, en el que se inter-preta a ella misma en el papel de la actriz intelectual.Como su pasado académico ya dejaba entrever —fue nor-malienne, alumna de l’École normale supérieure, reservadaa la élite intelectual francesa—, no dudó ni un segundo enabandonar la brillante carrera universitaria que la aguarda-ba para entrar en Cours Florent, una escuela privada de for-mación de actores. A Balibar le gusta estar donde nadie laespera.Su gusto por la subversión protagonizó un célebre episodiodurante la ceremonia de los premios César de 2010, cuandorindió un personal homenaje al premio a la mejor músicacantando una pieza que atribuyó en aquel momento a Bau-delaire, Tu es mon porc (“Eres mi cerdo”), imitando parala ocasión al animal que tan injustamente denigramos.Artista superdotada, intelectual sin complejos, Jeanne Bali-bar no deja de sorprender tanto por su talento como por susentido del humor y su increíble amabilidad.

Yannick RascouëtDirector del Instituto Francés de Barcelona

Actor, singer and top-class dancer Jeanne Balibar has spenther entire career at the service of art. A deeply engaged acti-vist, she has often spoken out against the increasing com-mercialisation of art and repeatedly stood up for causessuch as the rights of illegal immigrants and the need forsocial solidarity. A cinéma d’auteur icon, she has never shied away frommore popular, though no less valuable, comedies such as JLabrune’s Ça ira mieux demain (2000) or been afraid tolaugh at herself in films such as Maïwenn’s Le bal des

Actrice, chanteuse, danseuse de haut niveau, Jeanne Bali-bar a tout au long de sa carrière été exclusivement dévouéeà l’Art. Comédienne engagée, elle dénonce la marchandi-sation dont ce dernier fait trop souvent l’objet, et s’impli-que également dans des sujets sensibles tels que la régula-risation des sans-papiers ou le retour à la solidarité sociale.Egérie du cinéma d’auteur, Jeanne Balibar ne désavoue paspour autant son inclinaison pour des comédies plus popu-laires, néanmoins d’une grande qualité telles que Ça Iramieux demain (2000) de J. Labrune, et sait se montrer capa-ble d’une autodérision rare comme dans Le bal des actrices(2009) de Maïwenn, où elle interprète son propre rôle d’ac-trice « intello ».Comme son passé académique pouvait déjà le donner àpenser – normalienne, elle a abandonné sans un regret labrillante carrière universitaire qui lui semblait promise pourrentrer au Cours Florent – la comédienne aime être là oùon ne l’attend pas.Son goût pour la subversion a notamment connu une illus-tration remarquée lors de la cérémonie des Césars 2010, oùelle a rendu à sa façon hommage au prix de la meilleuremusique en chantant une œuvre qu’elle attribue alors àBaudelaire, « Tu es mon porc », imitant pour l’occasion l’a-nimal injustement dénigré.Artiste surdouée, intellectuelle décomplexée, Jeanne Bali-bar ne cesse d’étonner tant par son talent que par sonhumour et son incroyable gentillesse.

Yannick RascouëtDirecteur de l’Institut Français de Barcelone

Actriu, cantant, ballarina d’excel·lent nivell, Jeanne Balibars’ha dedicat exclusivament a l’art durant tota la seva carre-ra. Actriu compromesa, denuncia la mercantilització a laqual es veu sotmès l’art massa sovint i s’implica també encauses delicades com ara la regularització dels sense paperso el retorn a la solidaritat social. Estendard del cinema d’autor, Balibar no nega tampoc laseva inclinació per les comèdies més populars —però noper això de menor qualitat— com ara Ça Ira mieux demain(2000) de J. Labrune i sap riure’s de si mateixa en treballscom Le bal des actrices (2009) de Maïwenn, en el qual s’in-terpreta a si mateixa en el paper de l’actriu intel·lectual. Tal i com el seu passat acadèmic ja anunciava —va sernormalienne, alumna de l’École normale supérieure, reser-vada a l’elit intel·lectual francesa—, no va dubtar ni unmoment a abandonar la brillant carrera universitària queli semblava assegurada per entrar a Cours Florent, unaescola privada de formació d’actors. A Balibar li agradaser allà on no l’esperen.El seu gust per la subversió va protagonitzar un cèlebre epi-sodi durant la cerimònia dels premis César de 2010, quanva retre un personal homenatge al premi a la millor música

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

La projecció d’alguns films d’aquesta secció es prolongarà més en-llà de les dates de l’Alternativa en el marc de la programació audio-visual de l’Institut Francès de Barcelona.www.institutfrancais.es/ barcelona.

La proyección de algunos films de esta sección se prolongará másallá de las fechas de l’Alternativa dentro de la programación audio-visual del Instituto Francés de Barcelona.www.institutfrancais.es/barcelona.

Some films will be screened after l’Alternativa has finished as part of the programme of activities at the French Institute in Barcelona.www.institutfrancais.es/barcelona

Aquesta secció es complementa amb la taula rodona El cinemasegons Jeanne Balibar i Pedro Costa.

Esta sección se complementa con la mesa redonda El cine segúnJeanne Balibar y Pedro Costa.

This section ties in with the roundtable Filmmaking According toJeanne Balibar and Pedro Costa.

JEANNE BALIBAR. MUSA DEL CINEMA D’AUTOR FRANCÈS I 4342 I JEANNE BALIBAR. MUSA DEL CINEMA D’AUTOR FRANCÈS

Comèdia de la innocència En Camille té nou anys, una vida fa-miliar confortable i una petita càmerade vídeo amb què filma tot el que l'en-volta. A través de les filmacions delpetit Camille, Ruiz elabora una refle-xió sobre el lloc que ocupen les imat-ges, els sons de la nostra vida i aquellsa qui enregistrem. Una investigaciósobre l'altre que ens situa de ple en unassaig sobre la imaginació.

Comedia de la inocencia Camille tiene nueve años, una vida fa-miliar confortable y una pequeña vide-ocámara con la que filma todo lo quele rodea. A través de las filmacionesdel pequeño Camille, Ruiz elabora unareflexión sobre el lugar que ocupan lasimágenes, los sonidos de nuestra viday aquellos a los que grabamos. Una in-vestigación sobre el otro que nos sitúade pleno en un ensayo sobre la imagi-nación.

Comedy of InnocenceNine-year-old Camille lives a comfor-table life with his family and uses asmall video camera to film his su-rroundings. Ruiz uses these recordingsto explore the role of images andsounds in our lives and how we decidewhich ones to record. A look at the no-tion of the other that plunges us into anessay on the imagination.

Comédie de l'innocencePAÍS França ANY 2001 FORMAT 35 mm DURADA 102 min IMATGE Color IDIOMA Francès DIRECCIÓ Raoul Ruiz PRO-DUCCIÓ Antonie i Martine de Clermont-Tonnerre GUIÓ Raoul Ruiz, Françoise Dumas FOTOGRAFIA Jacques BouquinMUNTATGE Mireille HannonMÚSICA Jorge Arriaga ACTORS Isabelle Huppert, Jeanne Balibar, Charles Berlina, Nils Hugon

Vés a saberEl teatre serveix de revelador teló defons per a tots els involucrats a mesuraque les passions augmenten durant lesrepresentacions del Com tu em desit-ges de Pirandello. Després de trobarl'amor i l'èxit a Itàlia, la jove actriufrancesa Camille torna a París, la ciutatde la qual va fugir misteriosament tresanys enrere. Tem secretament enfron-tar-se al seu antic xicot, Pierre. El seunou amant, Ugo, director de la com-panyia de teatre, també amaga un se-cret.

Quién sabeEl teatro sirve como revelador telón defondo para todos los involucrados amedida que las pasiones aumentan du-rante las representaciones del Como túme deseas de Pirandello. Después deencontrar el amor y el éxito en Italia,la joven actriz francesa Camille re-gresa a París, la ciudad de la que huyómisteriosamente tres años atrás. Temeen secreto enfrentarse a su exnovio,Pierre. Su nuevo amante, Ugo, directorde la compañía de teatro, también es-conde un secreto.

Who Knows?The theatre serves as a revelatorybackdrop for all involved as passionsrise during performances of Pirande-llo's As You Desire Me. After findinglove and success in Italy, young Frenchactress Camille returns to Paris, thecity she mysteriously fled three yearsago. She secretly dreads confrontingex-boyfriend Pierre. Her new lover,theatre company director Ugo, alsohides a secret.

Va savoirPAÍS França / Alemanya / Itàlia ANY 2001 FORMAT 35 mm DURADA 150 min IMATGE Color IDIOMA Francès DIRECCIÓJacques Rivette PRODUCCIÓ Martine Marignac GUIÓ Jacques Rivette FOTOGRAFIA William Lubtschansky MUNTATGENicole Lubtschansky SO Florian Eidenbenz ACTORS Jeanne Balibar, Sergio Castellito, Bruno Todeschini, Marianne Basler,Jacques Bonnafé, Hélène de Fougerolles

Premio especial del jurado - Seminci Valladolid 2001

JEANNE BALIBAR. MUSA DEL CINEMA D’AUTOR FRANCÈS I 4544 I JEANNE BALIBAR. MUSA DEL CINEMA D’AUTOR FRANCÈS

La duquessa de Langeais El general Armand de Montriveau s'e-namora d'Antoinette de Langeais.L'encisadora dama organitza un calcu-lat joc de seducció en què rebutja elgeneral en diverses ocasions. Malgratles seves declaracions romàntiques isinceres, la passió de Montriveau con-tinua insatisfeta. Quan finalment, hu-miliat, busca venjança, l'amord'Antoinette desperta, però pot ser queja sigui massa tard.

La duquesa de LangeaisEl general Armand de Montriveau seenamora de Antoinette de Langeais. Lacautivadora dama organiza un calcu-lado juego de seducción en el que lorechaza en repetidas ocasiones. Apesar de sus románticas y sinceras de-claraciones, la pasión de Montriveaucontinúa insatisfecha. Cuando final-mente, humillado, busca venganza, elamor de Antoinette despierta, peropuede que ya sea demasiado tarde.

The Duchess of LangeaisGeneral Armand de Montriveau fallsin love with the beguiling Antoinettede Langeais, who draws him into a cal-culated game of seduction in whichshe repeatedly rejects him. Despite hisheartfelt declarations, his love remainsunrequited. When, humiliated, heseeks revenge, Antoinette's passion isfinally kindled, but now it could be toolate.

Ne touchez pas la hachePAÍS França ANY 2007 FORMAT 35 mm DURADA 137 min IMATGE Color IDIOMA Francès DIRECCIÓ Jacques RivettePRODUCCIÓMartine Marignac, Maurice Tinchant GUIÓ Jacques Rivette FOTOGRAFIA William LubtchanskyMUNTATGENicole Lubtchansky MÚSICA Pierre Allio SO Floriean Eidenbenz ACTORS Jeanne Balibar, Guillaume Depardieu, MichelPiccoli, Bulle Ogier

Festival Internacional de Cinema de Berlín 2007 / Festival de Cine Europeo de Sevilla 2007 / Nominació Millor Pel·lícula Europea - Premis GaudíAcadèmia del Cinema català 2009

L'idiotaHi ha quatre homes a la vida deNastassia Philippovna. Un és el seuprotector i vol desfer-se d'ella per con-traure un matrimoni de conveniència.Al segon ha estat promesa a canvi d'undot avantatjós. També hi ha el seu pre-tendent, marginal, ric i tenebrós. I l'i-diota, que l'estima amb bogeria i hadecidit salvar-la. Els quatre coincidei-xen durant una vetllada.

El idiotaHay cuatro hombres en la vida de Nas-tassia Philippovna. Uno es su protectory quiere deshacerse de ella para con-traer un matrimonio de conveniencia.Al segundo ha sido prometida a cam-bio de una ventajosa dote. Tambiénestá su pretendiente, marginal, rico ytenebroso. Y el idiota, que la ama conlocura y ha decidido salvarla. Los cua-tro coinciden en una velada.

The IdiotNastassia Philippovna has four men inher life: her protector, who wants to getrid of her to enter a marriage of conve-nience; her fiancé, to whom she is en-gaged to another in return for a juicydowry; her rich, shady, sinister suitor;and the idiot, who loves her madly andhas decided to save her. One eveningthe four coincide.

L'idiotPAÍS França ANY 2009 FORMAT Vídeo DURADA 61 min IMATGE BN IDIOMA Francès DIRECCIÓ Pierre Léon PRODUCCIÓPierre Léon GUIÓ Pierre Léon FOTOGRAFIA Thomas Favel MUNTATGE Martial Salomon MÚSICA Benjamin Esdraffo SORosalie Revoyre ACTORS Jeanne Balibar, Laurent Lacotte, Sylbie Testud, Bernard Eisenschitz

46 I JEANNE BALIBAR. MUSA DEL CINEMA D’AUTOR FRANCÈS

Per exemple, ElectraEls directors vaguen per París vestitsde turistes mentre preparen una obrade teatre amb una productora que nopara de canviar-se de roba. En un mónparal·lel, els actors assagen els seustextos per a una tragèdia grega a laplatja de Deauville i en racons pari-sencs il·lustres. Aquesta és la històriad'Electra, probablement un personatgebastant ineficient, però que perseverai es nega a abandonar la lluita contra lainjustícia.

Por ejemplo, ElectraLos directores vagan por París vestidosde turistas mientras preparan una obrade teatro con una productora que nopara de cambiarse de ropa. En unmundo paralelo, los actores ensayansus textos para una tragedia griega enla playa de Deauville y en lugares pa-risinos ilustres. Esta es la historia deElectra, probablemente un personajebastante ineficiente, pero que perse-vera y se niega a abandonar la luchacontra la injusticia.

Electra, for InstanceThe directors roam through Paris intourist outfits as they prepare a playwith a producer who keeps changingher clothes. In a parallel world, actorsrehearse their texts for a Greek tragedyon the beach at Deauville and at pro-minent Parisian locations. This is thestory of Electra, probably a rather in-efficient character, but one who perse-veres and refuses to give up the battleagainst injustice.

Par exemple, ElectrePAÍS França ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 80 min IMATGE Color IDIOMA Francès DIRECCIÓ Jeanne Balibar, PierreLéon PRODUCCIÓMartine Marignac GUIÓ Jeanne Balibar, Pierre Léon FOTOGRAFIA Sébastien Buchmann, Jeanne LapoirieMUNTATGE Pierre Léon, Martial Salomon SO Mathieu Deschamps, Jean Mallet ACTORS Édith Scob, Evelyne Didi, JeanneBalibar, Pierre Léon, Emmanuelle Béart, Yves-Noël Genod, Barbet Schroeder

Pedro Costa: canviar-ho tot per no canviar res

Pedro Costa diu que mantenir el to d’un film és senzill. Elsproblemes es presenten quan es tracta d’enlairar-lo o fer-loaterrar. Aquesta idea la va aprendre de Danièle Huillet i Jean-Marie Straub, als quals va filmar en l’episodi de la míticasèrie Cinéastes de notre temps i, coherent amb els seus mes-tres, el portuguès proposa les seves pel·lícules com a frag-ments de la realitat. Una realitat capturada, en alguns delsseus films més coneguts, als barris més miserables de Lisboaperò a la vegada sublimada per la capacitat expressiva delcinema. La vida quotidiana de la protagonista de No quartoda Vanda està impregnada d’una droga que cavalca molt mésràpidament que les excavadores que converteixen vells edi-ficis en runes. A la vegada, però, el director d’Ossos és capaçde convertir en poesia elements tan efímers com un feix dellum, l’ombra fugissera que travessa la pantalla o els sonsenregistrats en bandes sonores particularment riques.Costa s’ha format amb els cineastes clàssics, als quals citasovint, per filmar en present. En el seu, el dels nostres dies,però també en el d’una manera d’expressar-se amb la càme-ra que és la del cinema contemporani. En el seu darrer film,Ne change rien, ha trobat una còmplice d’excepció en l’ac-triu i cantant francesa Jeanne Balibar. Escenaris o localsadaptats per a l’assaig musical han substituït els miserablesbarris portuguesos, però la sublimació de la realitat és lamateixa i les filiacions resulten inequívoques. Si la filmacióde la interpretació de la balada de Johnny Guitar despertaemocions incontrolables, el títol remet al Godard d’Histo-ire(s) du cinéma i, a través d’ell, a El guepard de Visconti.Parafrasejant Lampedusa, el cinema de Pedro Costa ho can-via tot per no canviar res.

Esteve RiambauDirector de la Filmoteca de Catalunya

Pedro Costa: cambiarlo todo para no cambiar nada

Pedro Costa dice que mantener el tono de un film es senci-llo. Los problemas surgen cuando se trata de elevarlo o dehacerlo aterrizar. Esta idea la tomó de Danièle Huillet yJean-Marie Straub, a los que filmó en el episodio de la míti-ca serie Cinéastes de notre temps y, coherente con susmaestros, el portugués propone sus películas como frag-mentos de la realidad. Una realidad capturada, en algunosde sus films más conocidos, en los barrios más miserablesde Lisboa pero, a su vez, sublimada por la capacidad expre-siva del cine. La vida cotidiana de la protagonista de Noquarto da Vanda está impregnada de una droga que cabalgamucho más rápidamente que las excavadoras que convier-ten viejos edificios en escombros. Aun así, al mismo tiem-po, el director de Ossos es capaz de convertir en poesía ele-mentos tan efímeros como un haz de luz, la sombra huidizaque atraviesa la pantalla o los sonidos gravados en bandassonoras particularmente ricas.Costa se ha formado con los cineastas clásicos, a los quecita a menudo, para filmar en presente. En el suyo, el de

PEDRO COSTA

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

PEDRO COSTA I 4948 I PEDRO COSTA

Pedro Costa (Lisboa, 1959). Va abandonar els estudisd’Història a la Universitat de Lisboa per començar-ne denous a l’Escola Superior de Teatro e Cinema. Després detreballar com a ajudant de direcció per a diversos directors,el 1989 va realitzar els seu primer llargmetratge, O Sangue.Pertany a la generació sorgida als anys noranta, un conjuntde potents mirades individuals que coincideixen a l’horade filmar un cinema de resistència, treballar des dels mar-ges, endinsar-se en una realitat esquinçada i donar visibili-tat a figures i territoris entelats en qualsevol altre àmbit. Ésconsiderat un gran innovador. Com a eines bàsiques de gra-vació fa servir les càmeres de vídeo digital lleugeres.

Pedro Costa (Lisboa, 1959). Abandonó los estudios deHistoria en la Universidad de Lisboa para ingresar en la Es-cola Superior de Teatro e Cinema. Después de trabajarcomo ayudante de dirección para varios directores, realizósu primer largometraje, O Sangue, en 1989. Pertenece a lageneración surgida en los años noventa, un conjunto de po-tentes miradas individuales que coinciden en filmar un cinede resistencia, trabajar desde los márgenes, adentrarse enuna realidad desgarrada y dar visibilidad a figuras y terri-torios velados en cualquier otro ámbito. Es considerado ungran innovador. Utiliza como herramientas básicas de gra-bación las cámaras de video digital ligeras.

Pedro Costa (Lisbon, 1959) switched from studying his-tory at the University of Lisbon to enrol at the city’s Filmand Theatre School. After working as assistant to severaldirectors, he made his first feature film, O Sangue, in 1989.He belongs to a 1990s generation of filmmakers with pow-erful individual visions who make hard-nosed films, work-ing on the edges, exploring tattered realities and giving avoice to otherwise hidden people and places. Regarded asa great innovator, he uses lightweight digital video camerasas the basic tools of his trade.

Filmografia / Filmografía / Filmography

É Tudo Invenção Nossa, 1984O Sangue, 1989Casa de Lava, 1995Ossos, 1997No Quarto da Vanda, 2000Où gît votre sourire enfoui? Onde Jaz o Teu Sorriso? (amb Danièle Huillet i Jean-Marie Straub), 2001Juventude em Marcha, 2006Memories, 2007O Estado do Mundo (episodi “Tarrafal”), 2007Ne change rien, 2009O Nosso Homem, 2010

En negreta, films presentats a l’Alternativa 2012En negrita, films presentados en l’Alternativa 2012In bold, films screened at l’Alternativa 2012

Aquesta secció es complementa amb la taula rodona El cinema segons Jeanne Balibar i Pedro Costa.

Esta sección se complementa con la mesa redonda El cine según Jeanne Balibar y Pedro Costa.

This section ties in with the roundtable Filmmaking According toJeanne Balibar and Pedro Costa.

Ossos Primera pel·lícula de la trilogia queexplora la vida a les barraques d'AsFontainhas, Ossos aborda la duresa del'embaràs adolescent en aquest indretde pobresa. Una jove mare s'enfronta anoves responsabilitats mentre que elpare explota el nen fent-lo demanaralmoina pels carrers de Lisboa.

HuesosPrimera película de la trilogía queexplora la vida en las chabolas de AsFontainhas, Ossos aborda la dureza delembarazo adolescente en este lugar depobreza. Una joven madre se enfrentaa nuevas responsabilidades mientrasque el padre explota al niño haciéndolemendigar por las calles de Lisboa.

Bones The first film in a trilogy exploring lifein As Fontainhas shantytown, Ossostackles the issue of teenage pregnancyin a deprived area. A young motherfaces up to her new responsibilitieswhile the father takes advantage of herchild to beg on the streets of Lisbon.

OssosPAÍS Portugal / França / Alemanya ANY 1997 FORMAT 35 mm DURADA 94 min IMATGE Color IDIOMA Portuguès DIRECCIÓPedro Costa PRODUCCIÓ Paulo Branco / Madragoa Filmes in coproduction with Zentopa & Gemini Films GUIÓ Pedro CostaFOTOGRAFIA Emmanuel Machuel MUNTATGE Jackie BastideMÚSICA SO Henri Maikoff, Gérard Rousseau ACTORS VandaDuarte, Nuno Vaz, Maria Lipkina, Isabel Ruth, Inês Medeiros, Miguel Sermão, Berta Susana Teixeira, Clotilde Montrond, ZitaDuarte, Beatriz Lopes, Luísa Carvalho

nuestros días, pero también en el de una manera de expre-sarse con la cámara que es la del cine contemporáneo. Ensu último film, Ne change rien, ha encontrado una cómpli-ce de excepción en la actriz y cantante francesa JeanneBalibar. Escenarios o locales adaptados para el ensayomusical han sustituido a los miserables barrios portugueses,pero la sublimación de la realidad es la misma y las filia-ciones resultan inequívocas. Si la filmación de la interpre-tación de la balada de Johnny Guitar despierta emocionesincontrolables, el título remite al Godard de Histoire(s) ducinéma y, a través suyo, a El gatopardo de Visconti. Para-fraseando a Lampedusa, el cine de Pedro Costa lo cambiatodo para no cambiar nada.

Esteve RiambauDirector de la Filmoteca de Catalunya

Pedro Costa: changing everything to leave everything unchanged

Pedro Costa says it’s easy to sustain the tone of a film. Theproblems arise when you try to make it take off or land. Helearnt this idea from Danièle Huillet and Jean-MarieStraub, whom he filmed for a chapter of the acclaimedseries Cinéastes de notre temps and, true to his teachers,Costa creates his films as fragments of reality. This realityis captured in some of his best-known films set in the mostwretched Lisbon neighbourhoods but is also sublimated bythe expressive power of film. The everyday life of the maincharacter in No quarto da Vanda is infused by a drug thatraces along far faster than the diggers turning old buildingsinto ruins. At the same time, though, the director of Ossoscan craft poetry from such ephemeral things as a beam oflight, a fleeting shadow darting across the screen or simplesounds from exceptionally rich soundtracks.Costa trained with the filmmaking greats, whom he oftenreferences by filming in the present. His present, our present,but also the present in the way he uses the camera to expresshimself in the fashion of contemporary filmmaking. In hislatest film, Ne change rien, he found an exceptional ally inthe French actress and singer Jeanne Balibar. Stages and re-hearsal rooms replace squalid Portuguese neighbourhoods,but the sublimation of reality is just the same and the con-nections are unmistakable. The scene of her performing thesong from Johnny Guitar stirs irrepressible emotions andthe title of the film refers to Godard’s Histoire(s) du cinémaand, in turn, to Visconti’s Il Gattopardo. ParaphrasingLampedusa, Pedro Costa’s filmmaking changes everythingto leave everything unchanged.

Esteve RiambauDirector of the Filmoteca de Catalunya

PEDRO COSTA I 5150 I PEDRO COSTA

A l'habitació de VandaVanda Duarte s'interpreta a si mateixaen la segona pel·lícula de la trilogiad'As Fontainhas. Ella i la germana,Lena, són dues dones drogoaddictesque passen els dies fumant crack men-tre el seu edifici és enderrocat.

En el cuarto de VandaVanda Duarte se interpreta a sí mismaen la segunda película de la trilogía deAs Fontainhas. Ella y su hermana Lenason dos mujeres drogadictas que pasansus días fumando crack mientras suedificio es derribado.

In Vanda's RoomVanda Duarte plays herself in thesecond film in the As Fontainhas tri-logy. She and her sister Lena are drugaddicts who spend their days smokingcrack as their building is being demo-lished.

No quarto da VandaPAÍS Portugal / Alemanya / Suïssa ANY 2000 FORMAT VídeoDURADA 178 min IMATGE Color IDIOMA Portuguès DIRECCIÓPedro Costa PRODUCCIÓ Francisco Villa-Lobos / Contracosta Produções in co-production with Pandora Film, Ventura Film,ZDF Das Kleine Fernsehspiel, RTSI Radiotelevisione Svizzera Italiana and Radiotelevisão Portuguesa FOTOGRAFIA PedroCostaMUNTATGE Dominique Auvray SO Phillipe Morel, Matthieu Imbert ACTORS Vanda Duarte, Zita Duarte, Lena Duarte,António Semedo Moreno, Paulo Nunes, Pedro Lanban, Geny, Paulo Jorge Gonçalves, Evangelina Nelas, Miquelina Barros,Fernando Paixão, Julião, Mosca, Manuel Gomes Miranda, Diogo Pires Miranda

Ne change rienNe change rien neix de l'amistat entrel'actriu Jeanne Balibar, el tècnic de soPhilippe Morel i el cineasta PedroCosta. Jeanne Balibar és una cantantque viu entre els assajos i les grava-cions, els concerts de rock i els cursosde cant líric, entre un àtic a Sainte-Marie-aux-Mines i l'escenari d'un cafèa Tòquio, de Johnny Guitar a La Péri-chole d'Offenbach.

Ne change rienNe change rien nace de la amistadentre la actriz Jeanne Balibar, el técni-co de sonido Philippe Morel y el cine-asta Pedro Costa. Jeanne Balibar esuna cantante que vive entre los ensa-yos y las grabaciones, los conciertosde rock y los cursos de canto lírico,entre un ático en Sainte-Marie-aux-Mines y el escenario de un café enTokio, de Johnny Guitar a La Péricho-le de Offenbach.

Ne change rienNe change rien stems from thefriendship between actor Jeanne Bali-bar, sound engineer Philippe Moreland filmmaker Pedro Costa. JeanneBalibar's life swings from rehearsalsto recording sessions, from rock con-certs to classical singing lessons, froma top-floor flat in Sainte-Marie-aux-Mines to the set of a Tokyo café, fromJohnny Guitar to Offenbach's La Péri-chole.

Ne change rienPAÍS Portugal / França ANY 2009 FORMAT Vídeo DURADA 98 min IMATGE BN IDIOMA Francès DIRECCIÓ Pedro CostaPRODUCCIÓ Abel Ribeiro Chaves & Sociedade Óptica Técnica / Optec in coproduction with Sébastien de Fonseca CédricWalter Red Star Cinéma FOTOGRAFIA Pedro CostaMUNTATGE Patrícia SaramagoMÚSICA P. Alferi, R. Burger, J. OffenbachSO Philippe Morel, Olivier Blanc, Vasco Pedroso ACTORS Jeanne Balibar, Rodolphe Burger, Hervé Loos, Aranud Dieterlen,Joël Theux, François Loriquet, Fred Cacheux

France Cultura Prix - Festival de Cannes 2002

52 I PEDRO COSTA

El nostre home“Jo era un bon obrer. No vaig aixecarmai un mur de qualsevol manera. Elmeu cap no va tenir mai la més míni-ma queixa de mi. Un dia, la feina vaaturar-se. Vaig perdre l'atur. Sensepensió de jubilació, sense ajudessocials. Vaig buscar feina per tot arreu,però res. No duia diners a casa. LaSuzete em va fer fora.”

Nuestro hombre“Yo era un buen obrero. Nunca levan-té un muro de cualquier manera. Mijefe nunca tuvo la menor queja de mí.Un día, el trabajo se paró. Perdí elparo. Sin pensión de jubilación, sinayudas sociales. Busqué trabajo portodas partes, pero nada. No traía dine-ro a casa. Suzete me echó a la calle.”

Our Man“I was a good worker. I built solidwalls. My boss never had any com-plaints about me. One day work driedup. I lost my job. No pension or bene-fits. I looked for work everywhere, butnothing. I couldn't bring any moneyhome. Suzete threw me out onto thestreet.”

O nosso homemPAÍS Portugal ANY 2010 FORMAT Vídeo DURADA 23 min IMATGE Color IDIOMA Crioll de Cap Verd DIRECCIÓ PedroCosta PRODUCCIÓ Pedro Costa & Optec - Sociedade óptica técnica FOTOGRAFIA Pedro Costa MUNTATGE Patricia Sa-ramago, João Dias MÚSICA N'toni Denti d'Oro SO Vasco Pedroso, Olivier Blanc, Branko Neskov ACTORS Alfredo Men-des, Jose Alberto Silva, Lucinda Tavares, Ventura, Antonio Semedo, Pedro Costa

PANORAMA

En una conjuntura en què la creació cinematogràfica mésindependent pateix la fustigació dels organismes oficials ide les indústries culturals, la secció Panorama es presentacom una finestra imprescindible per facilitar la visibilitatde les pel·lícules realitzades al marge de la indústria.

Cada dia és fa més difícil accedir als treballs més indepen-dents, a les pel·lícules que contenen les mirades més perso-nals, les històries més locals i un llenguatge cinematogràficque no deshumanitza els personatges ni etziba cops baixosa l’espectador.

Enguany, Panorama ens permet apropar-nos als films dePela del Álamo, Teresa Arredondo i Homer Etminani,treballs que pel seu compromís i singularitat tenen vedatl’accés als circuits d’exhibició i a les programacions de lestelevisions.

A Sibila i a N-VI assistim a una recerca de la memòria; a laprimera, al voltant d’un personatge de la família de l’autora,i a la segona, entorn dels personatges i els paisatges d’unaruta que ha caigut en l’oblit. A Nació se’ns revelen elsaspectes d’una professió —la de retallador— que pertany aallò que podríem anomenar els marges de la festa dels toros.

Unes pel·lícules que, enfront de l’esgotament del cinemaindustrial com a forma expressiva en contacte amb la reali-tat i amb les sensibilitats més lliures, proposen unes miradesno contaminades pel cinema-espectacle.

És un cinema de marges, de preguntes sense resposta, depersones i llocs als quals no podríem accedir si no fos peraquestes pel·lícules, realitzades amb la humilitat i la since-ritat de l’artesà. Un cinema que es resisteix a sucumbir alsllocs comuns del cinema industrial.

José María de Orbe

PANORAMA I 5554 I PANORAMA

En una coyuntura en la que la creación cinematográficamás independiente sufre el hostigamiento de los organis-mos oficiales y de las industrias culturales, la sección Pano-rama se asoma como una ventana imprescindible para faci-litar la visibilidad de las películas realizadas al margen dela industria.

Cada día resulta más difícil acceder a los trabajos más inde-pendientes, a las películas que contienen las miradas máspersonales, las historias más locales y un lenguaje cinema-tográfico que no deshumaniza a los personajes ni da golpesbajos al espectador.

Este año, Panorama nos permite acercarnos a los films dePela del Álamo, Teresa Arredondo y Homer Etminani,trabajos que por su compromiso y singularidad tienen veda-do su acceso a los circuitos de exhibición y a las programa-ciones de las televisiones.

En Sibila y en N-VI asistimos a una búsqueda de la memo-ria, en el primer caso sobre un personaje de la familia de laautora y en el segundo sobre los personajes y paisajes deuna ruta que ha caído en el olvido. En Nació se nos desve-lan aspectos de una profesión —la de recortador— que per-tenece a lo que podríamos denominar los márgenes de lafiesta de los toros.

Unas películas que, ante el agotamiento del cine industrialcomo forma expresiva en contacto con la realidad y con lassensibilidades más libres, proponen unas miradas no con-taminadas por el cine-espectáculo.

Es un cine de márgenes, de preguntas sin respuesta, de per-sonas y lugares a los que no podríamos acceder si no es porestas películas, realizadas con la humildad y la sinceridaddel artesano. Un cine que se resiste a sucumbir a los lugarescomunes del cine industrial.

José María de Orbe

At a time when independent filmmaking is under siege byofficial bodies and cultural industries, the Panorama sectionstands up to champion films made on the fringes of theindustry.

Every day it is becoming more and more difficult to findthe most independently minded work, films offering themost personal visions and telling the stories closest to homein a language that refuses to dehumanise people or takecheap shots.

This year, the Panorama section brings us three remarkable,bold films by Pela del Álamo, Teresa Arredondo andHomer Etminani that you are unlikely to see at the cinemaor on television.

Sibila and N-VI take us on a search for memory, be it thatof a member of the director’s family or the people andplaces along a forgotten route. In Nació we discover aspectsof a lesser-known bullfighting profession, the recortador.

Given the film industry’s lacklustre offerings that have littleto do with the real world or free thinkers, this section offersa series of visions that don’t see filmmaking as a spectacle.

On offer here are films from the fringes that pose questionswithout offering any answers and show us people andplaces we would otherwise never know about. Filmmakingthat steers clear of the filmmaking industry’s tired ground.

José María de Orbe

NacióUn jove català, Jesús Navarro, entrenasense descans cos i ment entre parat-ges naturals. Aquesta exhaustiva pre-paració es deu a una perillosa activitatque es revela al final del film.Homer Etminani va néixer a Teheran(Iran) el 1974. Resident a Barcelonades de 1987 i de nacionalitat espanyo-la. Llicenciat en Filosofia i Lletres perla Universitat de Barcelona. Diplomatpel Centre d'Estudis Cinematogràficsde Catalunya (CECC). Filmografia:Desencuentro (2003) i Nació (2011).

NaciónUn joven catalán, Jesús Navarro, en-trena sin descanso mente y cuerpo enmedio de parajes naturales. Esta ex-haustiva preparación se debe a una pe-ligrosa actividad que se revela al finaldel film.Homer Etminani nació en Teherán(Irán) en 1974. Residente en Barcelo-na desde 1987 y de nacionalidad espa-ñola. Licenciado en Filosofía y Letraspor la Universidad de Barcelona. Di-plomado por el Centre d'Estudis Cine-matogràfics de Catalunya (CECC).Filmografía: Desencuentro (2003) iNació (2011).

NationJesús Navarro, a young Catalan man,undergoes thorough physical and men-tal training in nature in preparation fora dangerous activity that is only reveal-ed at the end of the film.Homer Etminani (Teheran, 1974) haslived in Barcelona since 1987 and hasSpanish nationality. He graduated inphilosophy and arts from the Univer-sity of Barcelona and has a diplomafrom the Centre d'Estudis Cinemato-gràfics de Catalunya (CECC). Hisfilms include Desencuentro (2003)and Nació (2011).

NacióPAÍS Espanya ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 66 min IMATGE Color IDIOMA Sense diàlegs DIRECCIÓ I PRODUCCIÓHomer EtminaniGUIÓ Homer Etminani, Antonio Martínez FOTOGRAFIA Beñat RevueltaMUNTATGE Rapha SpencerMÚSICAJose Cañas SO Juan Monsalve ACTORS Jesús Navarro

IDFA Amsterdam 2011 / First Appearance Competition - Full Frame Documentary Film Festival 2012 / Documenta Madrid 2012

PANORAMA I 5756 I PANORAMA

N-VIAbans viatjàvem per carreteres quetravessaven llocs habitats. Avui, aque-lles carreteres han estat substituidesper autopistes aïllades del paisatge quetravessen. Entre el punt de partida i elpunt d'arribada han quedat enrere elsllocs de pas, on aparentement ja no hipassa res. La N-VI és una d'aquestescarreteres. Pela del Álamo és gallec i té 32 anys.Llicenciat en Comunicació Audiovi-sual i màster en Documental de Crea-ció per la Universitat Pompeu Fabra.Ha treballat en publicitat, ficció i tele-visió. Ha dirigit A cuarta pista (2006)i N-VI (2012). El seu treball l'ha dut aDocsBarcelona Pitching, Alcances,Play-Doc, Mediterranean Film Festi-val, DokuFest, Documenta Madrid i alFestival de Màlaga, entre d'altres.

N-VIAntes viajábamos por carreteras queatravesaban lugares habitados. Hoy,aquellas carreteras han sido sustituidaspor autopistas aisladas del paisaje queatraviesan. Entre el punto de partida yel punto de llegada han quedado atráslos lugares de paso, donde aparente-mente ya no ocurre nada. La N-VI esuna de esas carreteras.Pela del Álamo es gallego y tiene 32años. Licenciado en ComunicaciónAudiovisual y máster en Documentalde Creación por la Universidad Pom-peu Fabra. Ha trabajado en publicidad,ficción y televisión. Ha dirigido Acuarta pista (2006) y N-VI (2012). Sutrabajo le ha llevado a DocsBarcelonaPitching, Alcances, Play-Doc, Medite-rranean Film Festival, DokuFest,Documenta Madrid y al Festival deMálaga, entre otros.

N-VI: Vanishing RoadsidesWe used to travel along roads throughplaces where people lived. Now theseroads have been replaced by motor-ways that are cut off from the land-scape they cross. Somewhere betweenleaving and arriving, we've lost theplaces on the way, where apparentlynothing happens. The N-VI is one ofthese roads.Pela del Álamo is 32-year-old Gali-cian. He graduated in audiovisualcommunication and did a masters' increative documentary at PompeuFabra University. He has worked inadvertising, fiction and television andhis work has taken him to DocsBarce-lona Pitching, Alcances, Play-Doc,Mediterranean Film Festival, Doku-Fest, Documenta Madrid and MálagaFilm Festival, amongst others. Hisfilms include A cuarta pista (2006)and N-VI (2012).

N-VIPAÍS Espanya ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 86 min IMATGE Color IDIOMA Castellà / Gallec DIRECCIÓ I PRODUCCIÓPela del ÁlamoGUIÓ Pela del Álamo FOTOGRAFIA Francisco ArnosoMUNTATGE Ariadna Fatjó Vilas-MestreMÚSICA XabierG. Mera SO David Machado, Daniel Fernández Durán

Festival de Málaga / Documenta Madrid

SibilaRecordo la nit en què la història de lameva família va canviar. Algú va trucardes del Perú per avisar que a la mevatia, Sibila, l'havien fet presonera acu-sada de ser membre de Sendero Lumi-noso. Jo tenia 7 anys i el silenci pro-tector dels meus pares va ajudar perquèla seva figura es convertís en un granmisteri a la meva vida. El seu empre-sonament va durar 15 anys. Avui éslliure i vull apropar-m'hi, escoltar-la,comprendre.Teresa Arredondo du a terme el màsteren Documental Creatiu de la UAB, du-rant el qual realitza el seu primer curt-metratge, In crescendo. El seu segontreball, Días con Matilde, va ser guar-donat i va ser present a nombrosos fes-tivals, entre ells el ZINEBI i el Festivalde Cinema de Huesca. Sibila (2012)és el seu primer llargmetratge i fins araha estat guardonat a BAFICI i al Fes-tival de Màlaga.

SibilaRecuerdo la noche en que la historiade mi familia cambió. Llamaron desdePerú para avisar que mi tía, Sibila, es-taba presa acusada de ser miembro deSendero Luminoso. Yo tenía 7 años yel silencio protector de mis padresayudó a que su figura se convirtiera enun gran misterio en mi vida. Su encie-rro duró 15 años. Hoy está libre yquiero acercarme a ella, escucharla,entender.Teresa Arredondo realiza el máster enDocumental Creativo de la UAB,donde realiza su primer cortometraje,In crescendo. Su segundo trabajo, Díascon Matilde, fue premiado y estuvopresente en numeros festivales, entreellos el ZINEBI y el Festival de Cinede Huesca. Sibila (2012) es su primerlargometraje y hasta ahora ha sido pre-miado en BAFICI y en el Festival deMálaga.

SibilaI remember the night the story of myfamily changed. We got a call fromPeru telling us my aunt Sibila was inprison on suspicion of belonging to theSendero Luminoso. I was only sevenand thanks to my parents' protectivesilence, the figure of my aunt becamea great mystery in my life. She was inprison for fifteen years. Today she isfree and I want to discover her, listento her and understand her.Teresa Arredondo did a master's increative documentary at the UAB,where she made her first short film, Increscendo. Her second film, Días conMatilde, was screened and won awardsat several festivals, including ZINEBIand the Huesca Film Festival. Sibila(2012), her first feature film, has wonawards at BAFICI and the MálagaFilm Festival.

SibilaPAÍS Xile / Espanya ANY 2012 FORMAT Vídeo DURADA 94 min IMATGE Color IDIOMA Castellà DIRECCIÓ I PRODUCCIÓTeresa ArredondoGUIÓ Teresa Arredondo, Martín Sappia FOTOGRAFIA Teresa Arredondo, César BorettiMUNTATGE MartínSappiaMÚSICA Esteban Anavitarte SO María Elisa Cánobra ACTORS Sybila Arredondo de Arguedas, Teresa Lugon, MarcialArredondo, Matilde, Ladrón de Guevara, Inti Briones, Carolina Teillier, Marco Briones, Julio, Lugon Badaraco, Jaime Urrutia,Luis Fernando Romero, Tamia Portugal

Premio a la Mejor Película de la Competencia de Derechos Humanos - BAFICI 2012 / Mención Especial en la Competencia Oficial de Documentales -Festival de Cine de Málaga 2012 / Festival de Cine de Toulouse 2012 / Documenta Madrid 2012 / Vancouver Latin Film Festival 2012 / EDOC 2012

CONTRA EL SILENCIO TODAS LAS VOCES I 59

CONTRA EL SILENCIOTODAS LAS VOCES

A l’Havana parlen de l’arquitectura miracle com l’exponentde la seva realitat urbanística. Ningú no sap com aquellsbalcons escantellats i aquelles finestres sense marc no s’es-fondren d’una vegada per totes, ni s’expliquen aquells deumil cables que creuen patis sota la pluja tropical sense elec-trocutar a ningú. D’aquí el miracle. El pròleg ve al cas per-què la col·laboració d’enguany amb el Festival de CinemaIndependent de Barcelona, l’Alternativa ha estat un verita-ble miracle. Amb poca imaginació i molt telenotícies entenen prou per saber de què parlo. Però, contràriament a ladesequilibrant arquitectura de l’Havana, aquest miracle ésperfectament explicable. Complicitat. Complicitat entre ladirecció del festival i Casa Amèrica Catalunya, convocadaa continuar dissenyant una programació conjunta, tambéaquest any. Complicitat amb la direcció del Departamentde Cinematografia de la Universidad Veracruzana. I, final-ment, complicitat amb la direcció del festival biennal mexi-cà Contra el silencio todas la voces, que ens permet pre-sentar al nostre auditori una selecció dels documentalsguardonats el 2012. Un recorregut visual per treballs inde-pendents presentats des de diferents punts d’Iberoamèrica.Documentals amb què habitar les històries d’expresonerespolítiques enfrontades a la seva antiga presó convertida encentre comercial de luxe; històries per transitar la quotidia-nitat de joves indígenes urbans que volen viure la seva cul-tura sense renunciar a la vida de la ciutat, o històries queens parlen d’habitants que s’enfronten amb la depredaciódel seu hàbitat, ja visquin a Espanya o ho facin a Guatema-la. Totes, històries que trenquen el silenci, càmera en mà,des del cinema independent. Així doncs, també enguany ien ocasió del Festival de Cinema Independent de Barcelona,l’Alternativa, els esperem a la nostra casa. Miracle? Equi-libri? Complicitat. Que la gaudeixin.

Marta Nin i CampsDirectora de Cultura i Exposicions

Casa Amèrica Catalunya

En La Habana hablan de la arquitectura milagro como elexponente de su realidad urbanística. Nadie sabe cómo esosbalcones desconchados y esas ventanas sin marco no sederrumban de una vez por todas, ni se explican esos diezmil cables cruzando patios bajo la lluvia tropical que a nadieelectrocutan. De ahí el milagro. El prólogo viene a cuentoporque la colaboración de este año con el Festival de CinemaIndependent de Barcelona, l’Alternativa ha sido un verdaderomilagro. Con poca imaginación y mucho telediario les bastapara saber de lo que hablo. Pero al contrario de ladesequilibrante arquitectura habanera, este milagro esperfectamente explicable. Complicidad. Complicidad entrela dirección del festival y Casa Amèrica Catalunya,convocada a seguir armando una programación conjunta,también este año. Complicidad con la dirección delDepartamento de Cinematografía de la UniversidadVeracruzana. Y, finalmente, complicidad con la direccióndel festival bianual mexicano Contra el silencio todas lavoces, que nos permite presentar en nuestro auditorio unaselección de los documentales premiados en el 2012. Unrecorrido visual por trabajos independientes presentadosdesde diferentes puntos de Iberoamérica. Documentales conlos que habitar las historias de exprisioneras políticasenfrentadas a su antigua cárcel convertida en centrocomercial de lujo; historias para transitar la cotidianidad dejóvenes indígenas urbanos que quieren vivir su cultura sinrenunciar a la vida de la ciudad, o historias que nos hablande habitantes que se enfrentan con la depredación de suhábitat, ya vivan en España o en Guatemala. Todas ellas,historias que rompen el silencio, cámara en mano, desde elcine independiente. Así pues, también este año, y en ocasióndel Festival de Cine Independiente de Barcelona,l’Alternativa, les esperamos en nuestra casa. ¿Milagro?¿Equilibrio? Complicidad. Que ustedes la disfruten.

Marta Nin i CampsDirectora de Cultura y Exposiciones

Casa Amèrica Catalunya

In Havana, people talk of its miraculous architecture as thecity’s greatest wonder. No one knows how those crumblingbalconies or frameless windows are still standing or whynobody has been electrocuted by the hundreds of thousandsof cables crisscrossing courtyards under the tropical rain.Therein lies the miracle. I mention this because this year’spartnership with the Barcelona Independent Film Festivalhas been nothing short of a miracle. With a little imagina-tion and endless hours watching the TV news you’ll knowwhat I’m talking about. In contrast to the gravity-defyingCuban architecture, though, this miracle is perfectly expli-cable. Shared urges. The Festival team’s shared urge withCasa Amèrica Catalunya to put together a programme thisyear just as in previous years. A shared urge with the headsof the Filmmaking Department at the University of Ver-acruz. And a shared urge with the team at the two-yearlyMexican festival Contra el silencio todas las voces whichhas made it possible to screen a selection of award-winningdocumentaries from 2012 in our auditorium. These inde-pendent films present a range of different perspectives fromacross Latin America: documentaries that give a voice toformer political prisoners who have seen their erstwhilewomen’s prison turned into a luxury mall; stories of theeveryday lives of young urban indigenous people strivingto keep their culture alive in the city; and tales of residentsfighting the environmental degradation of their land inSpain or Guatemala. Behind all these stories are originalindependent filmmakers brandishing a camera and break-ing the silence. So, once again this year, we’ll be waitingfor you here during the Barcelona Independent Film Festi-val. A miracle? Gravity-defying? Shared urges. We hopeyou enjoy it.

Marta Nin i CampsDirector of Culture and Exhibitions

Casa Amèrica Catalunya

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

CONTRA EL SILENCIO TODAS LAS VOCES I 6160 I CONTRA EL SILENCIO TODAS LAS VOCES

La petita llavor en l'asfaltLa història de quatre persones provi-nents de diferents ètnies indígenes deChiapas que inicien un llarg recorreguten sortir de la comunitat en la qual vannéixer per instal·lar-se a la gran ciutat.Allà lluiten per aconseguir una vidadigna i justa i inicien una cerca de re-coneixement en una nova comunitat.Construeixen diàriament una novaidentitat que ja no vol ser un estigma,sinó un signe d'orgull.

La pequeña semilla en el asfaltoLa historia de cuatro personas prove-nientes de diferentes etnias indígenasde Chiapas que inician un largo reco-rrido al salir de la comunidad dondenacieron para instalarse en la urbe. Allíluchan para lograr una vida digna yjusta e inician una búsqueda de reco-nocimiento en una nueva comunidad.Construyen diariamente una nuevaidentidad que ya no quiere ser un es-tigma, sino un signo de orgullo.

The Little Seed in the AsphaltThe story of four people of differentraces in Chiapas who set out on a longjourney from their rural homes to thecity. There they struggle for a decent,fair life and begin to search for recog-nition in a new community. Every daythey create a new identity that is nolonger a stigma but a badge of pride.

La pequeña semilla en el asfaltoPAÍS Mèxic ANY 2010 FORMAT Vídeo DURADA 80 min IMATGE Color IDIOMA Castellà DIRECCIÓ Pedro Daniel LópezLópez PRODUCCIÓ Pedro Daniel López López, Dolores Sántiz Gómez GUIÓ Pedro Daniel López López FOTOGRAFIA CeciliaMonroy Cuevas, Pedro Daniel López López MUNTATGE Pedro Daniel López López MÚSICA Damián Martínez SO PabloFernández Murguía

Buen Pastor. Una fuga de donesCórdoba, 24 de maig de 1975. Vint-i-sis presoneres polítiques s'escapen dela presó del Buen Pastor. 4 d'agost de2007. El govern de José Manuel de laSota inaugura el Paseo del Buen Pas-tor, un complex comercial, gastronò-mic i recreatiu. Reconstruir la memò-ria. Tornar a donar significació a lallibertat.

Buen Pastor. Una fuga de mujeresCórdoba, 24 de mayo de 1975. Veinti-séis presas políticas se fugan de la cár-cel del Buen Pastor. 4 de agosto de2007. El gobierno de José Manuel dela Sota inaugura el Paseo del BuenPastor, un complejo comercial, gastro-nómico y recreativo. Reconstruir lamemoria. Resignificar la libertad.

Buen Pastor. Women Break OutCórdoba, 24 May 1975. Twenty-sixfemale political prisoners break out ofBuen Pastor prison. 4 August 2007.José Manuel de la Sota's governmentopens Paseo del Buen Pastor mall andcultural centre. Rebuilding memory.Rethinking freedom.

Buen Pastor. Una fuga de mujeresPAÍS Argentina ANY 2010 FORMAT Vídeo DURADA 75 min IMATGE Color IDIOMA Castellà DIRECCIÓ Matías Herrera Cor-doba, Lucía Torres PRODUCCIÓ Viviana García, Carlos Maristany GUIÓ Matías Herrera Cordoba, Lucía Torres FOTOGRAFIAEzequiel Salinas MUNTATGEMatías Herrera Cordoba MÚSICA Nancy Nager SO Lucas Fanchin

CONTRA EL SILENCIO TODAS LAS VOCES I 6362 I CONTRA EL SILENCIO TODAS LAS VOCES

L'or o la vida. Recolonitzaciói resistència a l'Amèrica CentralGoldcorp és la companyia canadencad'or amb més expansió a Hondures iEl Salvador. Durant els darrers anys,l'empresa ha provocat contaminació,malalties, mort, divisió comunitària icriminalització de la protesta social. AGuatemala, més de 50 pobles maiahan decidit aturar l'expansió minera através de consultes comunitàries. Laindignació i l'organització creixen diaa dia.

El oro o la vida. Recolonización y resistencia en CentroaméricaGoldcorp es la compañía canadiensede oro con mayor expansión en Hon-duras y El Salvador. Durante los últi-mos años, la empresa ha provocadocontaminación, enfermedades, muerte,división comunitaria y criminalizaciónde la protesta social. En Guatemala,más de 50 pueblos mayas han decididofrenar la expansión minera por mediode consultas comunitarias. La indigna-ción y la organización crecen cada día.

Gold or Life. Recolonisation and Resistance in Central AmericaGoldcorp is the biggest Canadian goldcompany in Honduras and El Salvador.In recent years it has been responsiblefor pollution, illness, death, dividedcommunities and a criminalisation ofsocial protest. In Guatemala over fiftyMayan communities have decided tohalt the expansion in mining by hold-ing Community Consultations. Out-rage is growing and people are gettingbetter organised every day.

El oro o la vida. Recolonización y resistencia en CentroaméricaPAÍS Guatemala / Hondures / El Salvador ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 57 min IMATGE Color IDIOMA Castellà /Mam / QuichéDIRECCIÓ Álvaro Revenga PRODUCCIÓ Álvaro Revenga GUIÓ Álvaro Revenga FOTOGRAFIA Álvaro Revenga,Sergio ParedesMUNTATGE Álvaro Revenga, Victorino TejaxúnMÚSICA Grupo Sotz´il, MC Lethal, Isaías Pérez, Ronny Her-nández, Música tradicional Q´anjobal, Blues Joel SO Victorino Tejaxún

Ovelles blavesUna faula entre documental i ficció,entre màgia i realitat. La història d'unpoble de Zamora que viu al voltantd'un transformador d'energia i on moltsdels seus habitants han patit càncer.

Ovejas azulesUna fábula entre documental y ficción,entre magia y realidad. La historia deun pueblo zamorano que vive en tornoa un transformador de energía y dondemuchos habitantes han sufrido cáncer.

Blue Sheep A fable halfway between documen-tary and fiction, magic and reality.The story of a town in Zamora underthe shadow of an electricity trans-former, many of whose inhabitantshave cancer.

Ovejas azulesPAÍS Espanya ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 28 min IMATGE Color IDIOMA Castellà DIRECCIÓ Noel GálvezPRODUCCIÓ Blue Sheep Films GUIÓ Noel Gálvez FOTOGRAFIA Luis Ángel PérezMUNTATGE Noel Gálvez SO SantiagoGarcía

64 I CONTRA EL SILENCIO TODAS LAS VOCES

Silvestre PantaleónSilvestre Pantaleón narra la lluita quo-tidiana d'un avi per aconseguir els di-ners necessaris per sotmetre's a unacerimònia de curació.

Silvestre PantaleónSilvestre Pantaleón narra la lucha co-tidiana de un anciano por conseguir eldinero necesario para someterse a unaceremonia de curación.

Silvestre PantaleónSilvestre Pantaleón tells the story of anold man's daily struggle to get enoughmoney together to pay for a healing ce-remony.

Silvestre PantaleónPAÍS Mèxic ANY 2011 FORMAT Vídeo DURADA 65 min IMATGE Color IDIOMA Náhuatl DIRECCIÓ Roberto Olivares Ruiz,Jonathan D. Amith PRODUCCIÓ Jonathan D. Amith GUIÓ Roberto Olivares Ruiz, Jonathan D. Amith FOTOGRAFIA RobertoOlivares Ruiz MUNTATGE Roberto Olivares Ruiz MÚSICA Carlos Salomón SO Hector García Sandovel, Ceberino HipólitoMorales, Diego de la Torre

PETITSEXPERIMENTS

PEQUEÑOS EXPERIMENTOS

SMALLEXPERIMENTS

En un marc força homogeni pel que fa a l’oferta comercialde cinema infantil i familiar, és un orgull poder presentarun any més El Meu Primer Festival, un petit festival queintenta descobrir als nens i nenes la grandesa de la creacióaudiovisual des d’una òptica àmplia, creativa i plural. Per-què més enllà dels grans projectes trobem també moltíssi-mes produccions petites que enriqueixen el panoramaaudiovisual i poden enriquir la mirada cinematogràfica delsmés petits. Altres veus, altres ritmes, altres colors, altresmaneres de plantejar el fet creatiu, no tant com a negocisinó com a expressió artística i de valors. El programa dela cinquena edició d’El Meu Primer Festival és una seleccióacurada de creacions que reuneixen qualitat artística i pe-dagògica. Més de seixanta films procedents d’una vintenade països d’arreu del món, presentats amb fitxes didàcti-ques, tallers complementaris, votacions per part dels nensi xerrades amb els creadors en algunes sessions.

Una de les apostes de més èxit del festival ha estat, des defa dos anys, la col·laboració amb el Festival de Cinema In-dependent de Barcelona, l’Alternativa. Enguany presentemmés films i afegim al programa més experimental de lamostra, Petits experiments, el programa Grans mestres del’animació, una proposta per descobrir als més petits obresd’il·lustres animadors que poques vegades s’han vist alnostre país.

Desitgem que tothom hi trobi el seu espai i gaudeixi d’ElMeu Primer Festival i l’Alternativa amb intensitat!

Associació Cultural ModibandEL MEU PRIMER FESTIVALDel 17 al 25 de novembre de 2012Cinemes Verdi, Cinemes Girona, Filmoteca de Catalunya i CCCBwww.elmeuprimerfestival.com

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

PETITS EXPERIMENTS I 6766 I PETITS EXPERIMENTS

En la óperaDIRECCIÓ Juan Pablo ZaramellaPAÍS Argentina ANY 2010DURADA 1 min IMATGE Color

Punkt & StricheDIRECCIÓ Jesús Pérez PAÍS Suïssa ANY 2005DURADA 6 min IMATGE Color

Saari “Blau”DIRECCIÓ Verónica LasseniusPAÍS Espanya ANY 2010DURADA 3 min IMATGE Color

VentDIRECCIÓ Erik van SchaaikPAÍS Alemanya ANY 2004DURADA 5 min IMATGE Color

Ljubljana Kva?DIRECCIÓ Maya YoneshoPAÍS Eslovènia / Japó ANY 2012DURADA 6 min IMATGE Color

En el meu capDIRECCIÓ Verónica LasseniusPAÍS Espanya ANY 2008DURADA 3 min IMATGE Color

Given the uniform nature of mainstream films for childrenand families, we are once again proud to present El MeuPrimer Festival, a small festival designed to open children’seyes to the weird and wonderful world of audiovisual cre-ation. Besides blockbuster animations there are many othersmall films that enrich the audiovisual landscape and sparkchildren’s imagination. Other voices, other rhythms, othercolours, other approaches that see the creative process as aform of artistic expression and a statement of values ratherthan a business. The programme for the fifth edition of ElMeu Primer Festival brings together films carefully se-lected for their artistic and educational value. Over sixtyanimations from some twenty countries from around theworld will be screened and there will also be workpacks,workshops, children’s votes and talks with the creators atsome sessions.

One of the festival’s most successful initiatives has beenits two-year partnership with the Barcelona IndependentFilm Festival, l’Alternativa. This year we are presentingnot only the experimental Small Experiments session, butalso the Great Masters of Animation session designed toopen young eyes to little-known work by acclaimed ani-mators.

We hope everyone finds something for them and enjoys ElMeu Primer Festival and l’Alternativa to the full!

Modiband Cultural AssociationEL MEU PRIMER FESTIVAL17-25 November 2012Cinemes Verdi, Cinemes Girona, Filmoteca de Catalunya and CCCB.www.elmeuprimerfestival.com

En un contexto muy homogéneo por lo que respecta a laoferta comercial de cine infantil y familiar, es un orgullopoder presentar un año más El Meu Primer Festival, un pe-queño festival que intenta descubrir a niños y niñas la gran-deza de la creación audiovisual desde una óptica amplia,creativa y plural. Porque más allá de los grandes proyectosexisten muchísimas pequeñas producciones que enriquecenel panorama audiovisual y pueden enriquecer la mirada ci-nematográfica de los más pequeños. Otras voces, otros rit-mos, otros colores, otras maneras de plantear el hechocreativo, no tanto como negocio sino como expresión ar-tística y de valores. El programa de la quinta edición de ElMeu Primer Festival es una cuidada selección de creacionesque reúnen calidad artística y pedagógica. Más de sesentafilms procedentes de una veintena de países de todo elmundo, presentados con fichas didácticas, talleres comple-mentarios, votaciones por parte de los niños y charlas conlos creadores en algunas sesiones.

Una de las apuestas de más éxito del festival ha sido, desdehace dos años, la colaboración con el Festival de Cine In-dependiente de Barcelona, l’Alternativa. Este año presen-tamos más films y añadimos al programa más experimentalde la muestra, Pequeños experimentos, el programa Gran-des maestros de la animación, una propuesta para descubrira los más pequeños obras de ilustres animadores que pocasveces se han visto en nuestro país.

¡Deseamos que todo el mundo encuentre su espacio ydisfrute de El Meu Primer Festival y l’Alternativa con in-tensidad!

Associació Cultural ModibandEL MEU PRIMER FESTIVALDel 17 al 25 de noviembre de 2012Cines Verdi, Cines Girona, Filmoteca de Catalunya y CCCBwww.elmeuprimerfestival.com

Petits joueursDIRECCIÓ Bruno ColletPAÍS França ANY 2011DURADA 2 min IMATGE Color

Das HausDIRECCIÓ David BuobPAÍS Alemanya ANY 2011DURADA 7 min IMATGE Color

Bonequinha do papaiDIRECCIÓ Luciana Eguti, Paulo Muppet - Birdo Studio PAÍS BrasilANY 2010 DURADA 5 min IMATGE BN

La mère aux têtardsDIRECCIÓ Guillaume DelaunayPAÍS França ANY 2010DURADA 2 min IMATGE Color

The Little Red PlaneDIRECCIÓ Charlotte BlackerPAÍS Regne Unit ANY 2011DURADA 4 min IMATGE Color

The Birds from the Pink LaurelsAvenue DIRECCIÓ Jean-Luc CharlesPAÍS França ANY 2008 DURADA 5 minIMATGE BN

Sessió Petits experimentsPer a nens i nenes de més de 5 anys Dissabte 24, 12 h, Auditori delCCCB, 55 min

Un combinat de curtmetratges de tècni-ques diverses que juguen de maneracreativa amb elements, històries i am-bients. Produccions d’aquí i d’arreu delmón que aposten pel sentit de l’humor ola sensibilitat més delicada.

Sesión Pequeños experimentos Para niños y niñas de más de 5 años Sábado 24, 12 h, Auditorio delCCCB, 55 min

Un combinado de cortometrajes de téc-nicas diversas que juegan de maneracreativa con elementos, historias y am-bientes. Producciones de aquí y de todoel mundo que apuestan por el sentido delhumor o la sensibilidad más delicada.

Small Experiments sessionFor children aged 5 and upwards Saturday 24 November, noon,CCCB Auditorium, 55 min

A creative combination of short filmsmade using different techniques thatplay with evocative contents, stories andatmospheres. Productions from hereand around the world with a sharp senseof humour and a rare beauty.

El Meu Primer Festival ofereix també, en el marc de les ActivitatsParal·leles de l’Alternativa 2012, el taller pràctic de dibuixosanimats Crea el teu curt!.

El Meu Primer Festival ofrece también, en el marco de lasActividades Paralelas de l’Alternativa 2012, el taller práctico de dibujos animados ¡Crea tu corto!.

El Meu Primer Festival is also holding a hands-on animationworkshop (Create Your Own Short!) to tie in with these Parallel Sections.

68 I PETITS EXPERIMENTS

Father and DaughterDIRECCIÓ Michaël Dudok de Wit PAÍSHolanda / Bèlgica / Regne Unit ANY2000 DURADA 9 min IMATGE Color

La linea (episodio 127)DIRECCIÓ Osvaldo CavandoliPAÍS Itàlia ANY 1978DURADA 3 min IMATGE Color

Les trois inventeursDIRECCIÓMichel OcelotPAÍS França ANY 1980DURADA 13 min IMATGE Color

A Night in TunisiaDIRECCIÓ Jannik HastrupPAÍS Dinamarca ANY 1995DURADA 5 min IMATGE Color

Crack!DIRECCIÓ Frederick BackPAÍS Canadà ANY 1981DURADA 15 min IMATGE Color

The Monk and the FishDIRECCIÓ Michaël Dudok de WitPAÍS Holanda ANY 1994 DURADA 7 min IMATGE Color

Dream a Little Dream of MeDIRECCIÓ Jannik HastrupPAÍS Dinamarca ANY 1995DURADA 4 min IMATGE Color

La linea (episodio 8)DIRECCIÓ Osvaldo Cavandoli PAÍS Itàlia ANY 1971DURADA 4 min IMATGE Color

Sessió Grans mestres de l’animacióPer a nens i nenes de més de 7 anys Diumenge 25, 12:30 h, Auditoridel CCCB, 60 min

Un programa de curts que vol posar derelleu i donar conèixer als nens i nenespetites obres d’art del cinema d’anima-ció de tots els temps. Obres que handonat la volta al món i que, tot i així, nosón conegudes pel gran públic. Enaquesta ocasió us volem fer descobrir,entre d’altres, l’animador danès JannikHastrup (i els seus curts dedicats aljazz), l’italià Osvaldo Cavandoli (amb unade les sèries més mítiques de la televisióitaliana) i la faceta més desconeguda iartesanal de Michel Ocelot.

Sesión Grandes maestros de la animaciónPara niños y niñas de más de 7 años Domingo 25, 12:30 h, Auditorio del CCCB, 60 min

Un programa de cortos que quiere ponerde relieve y dar a conocer a los niños yniñas pequeñas obras de arte del cinede animación de todos los tiempos.Obras que han dado la vuelta al mundoy que, a pesar de ello, no son conocidaspor el gran público. En esta ocasión que-remos haceros descubrir, entre otros, alanimador danés Jannik Hastrup (y suscortos dedicados al jazz), al italiano Os-valdo Cavandoli (con una de las seriesmás míticas de la televisión italiana) y lafaceta más desconocida y artesanal deMichel Ocelot.

Great Masters of AnimationsessionFor children aged 7 and upwards Sunday 25 November, 12:30 pm,CCCB Auditorium, 60 min

A programme of shorts designed to in-troduce young children to inspiringworks of art from the world of animatedfilmmaking across the decades. Thesefilms have travelled the globe, yet remainlargely unknown. In this session we in-vite you to discover Danish animatorJannik Hastrup (and his shorts on jazz),Italian cartoonist Osvaldo Cavandoli(with a classic Italian TV series), and Mi-chel Ocelot’s lesser-known artistic side.

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

ACTIVITATS PARAL·LELES

ACTIVIDADESPARALELAS

PARALLELACTIVITIES

70 I ACTIVITATS PARAL·LELES

Jeanne Balibar – Pedro Costa, the Story of an Encounter

“Life is what happens to you while you’re busy makingother plans”. The words are John Lennon’s, and JeanneBalibar discovered them thanks to her grandmother, whowasn’t exactly a big rock & roll fan. Pedro Costa also filmsby waiting for life to pass by in front of his camera, insearch of moments of truth. And he knows he can onlycapture what no one else films if he shoots for long enoughand avoids making chewing gum for the eyes. Balibar be-lieves she made a Marxist film with Costa because Nechange rien shows the artistic work in progress. And whenshe says work, she doesn’t mean the result, the play put onstage or the song we hear on the radio, but rather every-thing done before it is put on or released. You have to re-hearse, repeat, look for solutions, learn, improve, reflectand select. Jeanne Balibar, accompanied above all byRodolphe Burger, does all this and delivers herself to uswith a degree of sincerity rarely seen on screen. Material-istically, Costa dedicates himself to Godard or Straub.

Balibar says she only decides which films to do if she feelsan affinity with the director before starting. She doesn’tread the screenplay; she relies on her intuition. With Costa,her preparation consisted of a series of conversations indifferent bars in different cities. And once she was ready,the work began in earnest, singing over and over again infront of the camera, listening again and again. Sometimeswe hear the singing teacher; other times, the composer andguitarist. Costa always creates an immensely rich spaceoff-camera. Jeanne is clearly absorbed by what she does,the hypnotic pace, the places where we never knowwhether it’s night or day. And that’s as it should be. Nechange rien. Don’t change anything.

Seeing her sing, learning how she makes her way to thesong, means discovering the thousand nuances the per-former works with. Balibar wants us to be interested in the“actors’ politics”, to be able to say interesting things abouttheir work. And Costa films time and bodies and faces bysquaring up to this time. They were fated to meet.

Octavi MartíDeputy director of the Filmoteca de Catalunya

Jeanne Balibar - Pedro Costa, historiade un encuentro

“La vida es lo que pasa mientras estás ocupado haciendootros planes.” La frase es de John Lennon, y Jeanne Bali-bar la descubrió gracias a su abuela, que no era nada rock& roll. Pedro Costa también filma esperando que la vidapase por delante de la cámara, busca momentos de verdad.Y sabe que solo puede captar lo que nadie filma si filma eltiempo suficiente, si evita hacer chicle para los ojos. Bali-bar cree que con Costa ha hecho un film marxista porqueNe change rien muestra el trabajo artístico elaborándose.Y cuando dice trabajo no se refiere al resultado, a la obraque sube a escena o la canción que escuchamos en la radio,sino a todo lo que se hace antes de estrenar o difundir. Hayque ensayar, hay que repetir, buscar soluciones, aprender,hay que mejorarse, reflexionar y escoger. Jeanne Balibar,acompañada sobre todo de Rodolphe Burger, hace todo es-to y se nos libra con un grado de sinceridad raramente vis-to en una pantalla. Costa se pone bajo la avocación mate-rialista de Godard o Straub.

Ella asegura que escoge los films que decide hacer en fun-ción de la afinidad que descubre con el director antes deempezar. No necesita leer el guión, quiere fiarse de su in-tuición. Con Costa la preparación consiste en una serie deconversaciones en distintos bares de diferentes ciudades. Yuna vez hecha esta preparación, comienza el trabajo propia-mente dicho, el cantar y volver a cantar delante de la cáma-ra, el escuchar y volver a escuchar. A veces escuchamos ala profesora de canto, otras veces al compositor y guitarris-ta. El espacio off de Costa es siempre riquísimo. Jeanne semuestra absorbida por lo que hace, por un ritmo hipnótico,en lugares donde nunca sabemos si es de día o de noche. Yestá bien que así sea. Ne change rien. No cambies nada.

Ver cantar, aprender cómo se llega al canto, es descubrirtambién los mil matices con los que trabaja la intérprete.Balibar querría que nos interesáramos por “la política delos actores”, que fuéramos capaces de decir cosas intere-santes sobre su trabajo. Y Costa filma el tiempo y los cuer-pos y los rostros plantando cara a este tiempo. Estabancondenados a encontrarse.

Octavi MartíDirector adjunto de la Filmoteca de Catalunya

Jeanne Balibar - Pedro Costa, història d’una trobada

“La vida és allò que passa mentre estàs ocupat fent altresplans.” La frase és de John Lennon, i Jeanne Balibar la vadescobrir gràcies a la seva àvia, que no era gens rock &roll. Pedro Costa també filma esperant que la vida passiper davant de la càmera, busca moments de veritat. I sapque només pot captar el que ningú filma si filma prou es-tona, si evita fer xiclet per als ulls. Balibar creu que ambCosta ha fet un film marxista perquè Ne change rien mos-tra el treball artístic elaborant-se. I quan diu treball no esrefereix al resultat, a l’obra que puja a l’escena o la cançóque escoltem a la ràdio, sinó a tot el que es fa abans d’es-trenar o difondre. Cal assajar, cal repetir, cal buscar solu-cions, cal aprendre, cal millorar, cal reflexionar i fer tries.Jeanne Balibar, acompanyada sobretot de Rodolphe Bur-ger, fa tot això i se’ns lliura amb un grau de sinceritat rara-ment vist en una pantalla. Costa es posa sota l’advocaciómaterialista de Godard o Straub.

Ella assegura que tria els films que decideix fer en funcióde l’afinitat que descobreix amb el director abans de co-mençar. No necessita llegir el guió, vol refiar-se de la sevaintuïció. Amb Costa la preparació consisteix en una sèriede converses en diversos bars de diferents ciutats. I un copfeta aquesta preparació, comença la feina pròpiament dita,el cantar i tornar a cantar davant la càmera, l’escoltar i tor-nar a escoltar. A vegades sentim la professora de cant, al-tres cops el compositor i guitarrista. L’espai off de Costaés sempre riquíssim. Jeanne es mostra absorbida pel quefa, per un ritme hipnòtic, en llocs on mai sabem si és dedia o de nit. I està bé que així sigui. Ne change rien. Nocanviïs res.

Veure cantar, aprendre com s’arriba al cant, és descobrirtambé els mil matisos amb què treballa l’intèrpret. Balibarvoldria que ens interesséssim per “la política dels actors”,que fóssim capaços de dir coses interessants sobre el seutreball. I Costa filma el temps i els cossos i els rostresplantant cara a aquest temps. Estaven condemnats a tro-bar-se.

Octavi MartíDirector adjunt de la Filmoteca de Catalunya

Taula rodona. El cinema segons Jeanne Balibar i Pedro CostaMesa redonda. El cine según Jeanne Balibar y Pedro CostaRoundtable. Filmmaking According to Jeanne Balibar and Pedro Costa

Dijous 22 de novembre, 19.30 hAuditori de l’Institut Francès de Barcelona Entrada gratuïta. Aforament limitatEntrada gratuita. Aforo limitadoFree admission. Limited places

Ponents / Ponentes / Speakers:

Jeanne Balibar, directora de cinema, actriu i cantant / directora de cine, actriz y cantante / film director, actress and singerPedro Costa, director de cinema / director de cine / film director

Moderador / Moderator:

Octavi Martí, director adjunt de la Filmoteca de Catalunya /director adjunto de la Filmoteca de Catalunya / deputydirector of the Filmoteca de Catalunya

Aquesta activitat complementa les seccions paral·leles JeanneBalibar. Musa del cinema d’autor francès i Pedro Costa.Esta actividad complementa las secciones paraleles JeanneBalibar. Musa del cine de autor francés y Pedro Costa. This activity ties in with the parallel sections Jeanne Balibar.Muse of French cinéma d’auteur and Pedro Costa.

ACTIVITATS PARAL·LELES I 71

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

ACTIVITATS PARAL·LELES I 7372 I ACTIVITATS PARAL·LELES

Taller: Reciclatge d’imatgesTaller: Reciclaje de imágenesImage Recycling Workshop

Dijous 22 i divendres 23 de novembre, de 17 a 21 hSala Mirador del CCCBInscripció prèvia. Nombre màxim d’assistents: 25 personesInscripción previa. Número máximo de asistentes: 25 personasPrior registration necessary. Maximum number ofparticipants: 25 people

Una proposta de Ricardo Benett relacionada amb aquellmaterial que guardem al calaix o que editem i no presen-tem, allò que no ens convenç. Es tracta d’un material quetant pràcticament com filosòficament ens serveix per a unagran reflexió sobre l’acumulació sense sentit d’imatges.

Som testimonis del món, però tot passa tan ràpid que deseguida es torna nostàlgia i avantpassat. Atrapar-lo en imat-ges s’ha convertit en la nostra il·lusió de transcendència.Tanmateix, no tot hi cap, no tot importa. Les imatges sesucceeixen i s’acumulen en el nostre dia a dia; algunesaconsegueixen una sortida digna i la majoria es queden,sense pena ni glòria, al calaix de l’oblit. No ens atrevim arecordar-les ni a desfer-nos-en. Donem-los una altra opor-tunitat.

Impartit per Ricardo Benett

Dirigit a aquells que aposten per un ordre narratiu, con-vencional o no, en el món audiovisual i no es resignen aperdre les imatges vagabundes que van generar.

ContingutExposició teòrica sobre l’acumulació, el rescat i la pèrdua. Pluja d’imatges sense connexió narrativa per trobar aque-lles que mereixen sobreviure.Pluja d’idees per donar sentit a les imatges seleccionades.Guió a partir del que haurem vist.

Material necessariCal portar una sequència (o preses separades) de màxim 2minuts amb algun valor emocional.

SESSIÓ 1Fusió de materials ja existents A partir d’un material personal fallit i l’encontre amb elstime lapses realitzats per un jove estudiant de cinema, ex-plorarem la narració, assajarem la mescla i donarem unanova possibilitat a les imatges adormides.

SESSIÓ 2 Històries sense imatges / Imatges sense història Es construeix un guió i es planteja un rodatge al voltantd’un material que ja existeix —imatges valuoses per la sevaforça, que no pretenien, d’entrada, cap narració— perdonar-li llenguatge i sentit narratiu i emocional.

Una propuesta de Ricardo Benett relacionada con el mate-rial que guardamos en el cajón o que editamos y que des-pués no presentamos, el que no nos convence. Se trata deun material que tanto prácticamente como filosóficamenteda para una gran reflexión sobre la acumulación sin sentidode imágenes.

Atestiguamos el mundo, pero todo pasa tan rápido quepronto se vuelve nostalgia y antepasado. Atraparlo en imá-genes se ha convertido en nuestra ilusión de trascendencia.Pero ni todo cabe, ni todo importa. Las imágenes se suce-den y se acumulan en nuestro día a día; algunas logran unasalida digna y las más se quedan, sin pena ni gloria, en elcajón del olvido. No nos atrevemos a recordarlas ni a des-echarlas. Démosles otra oportunidad.

Impartido por Ricardo Benett

Dirigido a quienes apuestan por un orden narrativo, con-vencional o no, en el mundo audiovisual y no se resignana perder las imágenes vagabundas que generaron.

ContenidoExposición teórica sobre la acumulación, el rescate y lapérdida. Lluvia de imágenes sin conexión narrativa para encontrarlas que merecen sobrevivir.Lluvia de ideas para dar sentido a las imágenes seleccio-nadas.Guión a partir de lo visto.

Material necesarioLos asistentes tienen que traer una secuencia (o tomas suel-tas) de no más de 2 minutos de duración y que tengan algúnvalor emocional.

SESIÓN 1Fusión de materiales ya existentesA partir de un material personal fallido y el encuentro conlos time lapses realizados por un joven estudiante de cine,exploraremos la narración, ensayaremos la mezcla y dare-mos una nueva posibilidad a las imágenes dormidas.

SESIÓN 2 Historias sin imágenes / Imágenes sin historia Se construye un guión y se plantea un rodaje alrededor deun material ya existente —imágenes valiosas por su fuerza,que no pretendían, al inicio, narración alguna— para darlelenguaje y sentido narrativo y emocional.

This initiative by Ricardo Benett delves into the materialwe store away in boxes or edit but then never present. Theaim is to unlock the wealth of practical and philosophicalopportunities offered by this material and explore the issueof the meaningless accumulation of images.

We are privileged witnesses to the world, but everythinghappens so fast now that it soon vanishes into nostalgia.Capturing it in images is our only hope of transcendence.But not everything fits and not everything matters. Imagesappear and pile up in our everyday life. Some find a digni-fied exit; others lie forgotten at the back of our minds. Wedaren’t recall them or throw them away. But they deserveanother chance.

Given by Ricardo Benett

Aimed at those interested in narrative order – conventionalor otherwise – in the audiovisual world.Those who are keen not to lose the stray images they cre-ated.

ContentTheoretical ideas of accumulation, rescue and loss.Brainstorming of images with no narrative connection tofind those that will survive.Brainstorming to give meaning to the selected images.Screenplay based on the images seen.

Material requiredParticipants should bring a sequence (or set of individualshots) lasting no more than two minutes that has some emo-tional value for them.

1st SESSION Fusion of existing materials.Unsuccessful personal material combined with time lapsesmade by a young film student lead to an exploration of nar-ration, a mixing rehearsal and a second life for the images.

2nd SESSIONStories without images / Images without a story.We write a screenplay and plan a shoot around existingmaterial – images valued for their impact but whichdidn’t set out to narrate anything – in order to give them alanguage and narrative-emotional meaning.

Amb la col·laboració de: Con la colaboración de:In collaboration with:

ACTIVITATS PARAL·LELES I 7574 I ACTIVITATS PARAL·LELES

Crea el teu curt! Taller pràctic de dibuixos animats¡Crea tu corto! Taller práctico de dibujos animadosCreate Your Own Short! Hands-on Animation Workshop

Aquest taller és un complement de la secció paral·lela Petitsexperiments, l’objectiu de la qual és posar a l’abast delsnens els recursos i el llenguatge cinematogràfic perquè, desde ben petits, disposin de les eines per analitzar el fet cine-matogràfic i contribuir així a construir un nou subjecte es-pectador més crític i reflexiu.

El taller Crea el teu curt! és un exercici pràctic perquè elsnens i nenes prenguin consciència del procés de creació enel llenguatge animat i realitzin amb les seves pròpies mansun breu curt d’un minut. Començarem amb una introducciópràctica sobre els efectes òptics que intervenen en l’anima-ció, a partir de la presentació d’una sèrie de joguines òpti-ques, i continuarem amb la realització conjunta d’un dibuixanimat d’un minut de durada, completament dibuixat i ani-mat pels mateixos nens. El resultat d’aquest treball es pro-jectarà en el marc del festival i es publicarà als webs afins.

Este taller es un complemento de la sección paralela Petitsexperiments, cuyo objetivo es poner al alcance de los niñoslos recursos y el lenguaje cinematográfico para que desdepequeños tengan las herramientas con las que analizar elhecho cinematográfico, contribuyendo así a construir unnuevo sujeto espectador más crítico y reflexivo.

El taller ¡Crea tu corto! es un ejercicio práctico para quelos niños y niñas tomen conciencia del proceso de creaciónen el lenguaje animado y realicen con sus propias manosun breve corto de un minuto. Empezaremos con una intro-ducción práctica sobre los efectos ópticos que intervienenen la animación, a partir de la presentación de una serie dejuguetes ópticos, y continuaremos con la realización con-junta de un dibujo animado de un minuto de duración, com-pletamente dibujado y animado por los propios niños. Elresultado de este trabajo se proyectará en el marco del fes-tival y se publicará en las webs afines.

This workshop ties in with the Small Experiments parallelsection, which is designed to open children’s eyes to dif-ferent filmmaking resources and languages and equip themwith the necessary tools to analyse films as critical,thoughtful viewers.

The Create Your Own Short workshop gives children ahands-on opportunity to get an idea of the creative processbehind animation films and make their own 1-minute short.After a practical introduction to the optical effects involvedin animation explained using optical toys, the children willget together to make a 1-minute cartoon drawn and ani-mated entirely by them. The result will be screened at thefestival and uploaded to partner websites.

Diumenge 25 de novembre, 11 hHall del CCCB

El Meu Primer Festival ofereix també, en el marc de lesSeccions Paral·leles de l’Alternativa 2012, dues sessions de projeccions dins de la secció Petits experiments.

El Meu Primer Festival ofrece también, en el marco de lasSecciones Paralelas de l’Alternativa 2012, dos sesiones de proyecciones dentro de la sección Pequeñosexperimentos.

El Meu Primer Festival is also holding two screenings as partof the Small Experiments parallel section at l’Alternativa2012.

Amb la col·laboració de: Con la colaboración de:In collaboration with:

ESCOLES DE CINEMA I 77

Des dels seus inicis, l’Alternativa haapostat per reivindicar el paper de lesescoles en la formació dels professio-nals de l’àmbit audiovisual. Per aquestmotiu, dedica una secció a presentarles obres més interessants dels estu-diants de cinema d’arreu del món. Ésuna oportunitat única per mostraraquests treballs en un entorn profes-sional i oferir un panorama de lesnoves mirades que estan sorgint a lesescoles.

Paral·lelament, tornem a oferir unasèrie d’activitats programades conjun-tament amb centres formatius de Bar-celona, tot atorgant un major protago-nisme a l’aprenentatge de l’ús d’einesper a la creació audiovisual i oferint alpúblic la possibilitat de participar enseminaris pràctics impartits per aques-tes escoles i debatre amb elles les pre-ocupacions dels futurs professionals id’aquells que ja ho són.

Desde sus inicios, l’Alternativa haapostado por reivindicar el papel delas escuelas en la formación de losprofesionales del ámbito audiovisual.Por ello, dedica una sección a presen-tar las obras más interesantes de losestudiantes de cine de todo el mundo.Es una oportunidad única para mostrarestos trabajos en un entorno profesio-nal y ofrecer un panorama de las nue-vas miradas que están surgiendo en lasescuelas.

Paralelamente, volvemos a ofreceruna serie de actividades programadasconjuntamente con centros formativosde Barcelona, otorgando un mayorprotagonismo al aprendizaje del usode herramientas para la creaciónaudiovisual y ofreciendo al público laposibilidad de participar en seminariosprácticos impartidos por estas escuelasy debatir con ellas las preocupacionesde los futuros profesionales y de aque-llos que ya lo son.

L’Alternativa has always been keen tochampion film schools’ key role intraining audiovisual professionals andevery year puts together a section topresent the most interesting work bystudents at film schools all over theworld. This section offers a uniqueopportunity to show these films in aprofessional setting and get a glimpseof the new visions emerging fromschools.

Alongside the screenings, we shallonce again be offering a series of par-allel activities programmed in partner-ship with schools in Barcelonafocused on the use of tools for audio-visual creation and giving the publicthe chance to take part in hands-onworkshops run by schools and discussthe interests of present and futurefilmmaking professionals.

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

ESCOLES DE CINEMA

ESCUELAS DE CINE

FILMSCHOOLS

ESCOLES DE CINEMA I 7978 I ESCOLES DE CINEMA

ProjeccionsProyeccionesScreenings

City College of New York www1.ccny.cuny.eduOnly Solomon LeeDIRECCIÓ Álex Lora PAÍS Estats Units / Espanya ANY 2012DURADA 16 min IMATGE Color FORMAT Vídeo

ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) www.escac.esHasta que la muerte nos separeDIRECCIÓ Gabriela Amione PAÍS Espanya ANY 2012DURADA 9 min IMATGE Color FORMAT 35 mm

ECAM (Escuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid) www.ecam.esShoot for the MoonDIRECCIÓ Casandra Macías Gago PAÍS Espanya ANY 2012DURADA 10 min IMATGE Color FORMAT Vídeo

Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UABwww.documentalcreativo.edu.esJo confessoDIRECCIÓ Adriana Molas Serra PAÍS Espanya ANY 2011DURADA 8 min IMATGE Color FORMAT Vídeo

Royal College of Art www.rca.ac.uk/animationTired of SwimmingDIRECCIÓ Anna Eijsbouts PAÍS Regne Unit ANY 2012DURADA 6 min IMATGE Color FORMAT Vídeo

Universidad Veracruzanawww.uv.mxLa requisaDIRECCIÓ Martín Boege PAÍS Mèxic ANY 2003DURADA 23 min IMATGE Color/BN FORMAT 35 mm

Universidad del Cinewww.ucine.edu.arAsesinato en JunínDIRECCIÓ Andrew Sala PAÍS Argentina ANY 2012DURADA 10 min IMATGE Color FORMAT Vídeo

Hochschule für Fernsehen und Film München www.hff-muc.deSan Agustin - Ebbe im Plastikmeer (San Agustin - Lowtide in the plastic sea)DIRECCIÓ Gudrun Gruber, Alexander Hick, Michael SchmittPAÍS Alemanya ANY 2012 DURADA 71 min IMATGE BNFORMAT S16 mm

ESCOLES DE CINEMA I 8180 I ESCOLES DE CINEMA

Seminaris: present i futur de l’audiovisualSeminarios: presente y futuro del audiovisualWorkshops: audiovisual present and future

Dimarts 6 de novembreEspai Martí l’Humà. Museu d’Història de Barcelona(19:00-20:00 h)9zeroswww.9zeros.com

Nous creadors enfront de velles tecnologiesQuè passaria si els creadors del segle XXI només poguessinfer servir una joguina del passat per realitzar la seva obra?El 1931, els germans Nicolau Griñó van patentar el CineNIC, un best seller mundial que permetia la creació caso-lana de pel·lícules animades. L’escola 9zeros, amb exem-ples pràctics realitzats pels seus alumnes, presenta unseminari-taller de Cine NIC per a tots els públics que am-plia, en el marc de l’exposició Il·lusió i moviment. De lesombres al film, les activitats de la secció Escoles de Ci-nema.9zeros té com a objectiu barrejar joc i tècnica, passat i futurper fer créixer els alumnes com a creadors i artistes, i ofe-reix aquest taller en un moment en què la majoria de l’ani-mació es construeix amb i per a la tecnologia.

Nuevos creadores frente a viejas tecnologías¿Qué pasaría si los creadores del siglo XXI solo pudiesenutilizar un juguete de antaño para realizar su obra? En1931, los hermanos Nicolau Griñó patentaron el Cine NIC,un best seller mundial que permitía la creación casera depelículas animadas. La escuela 9zeros, con ejemplos prác-ticos realizados por sus alumnos, presenta un seminario-ta-ller de Cine NIC para todos los públicos que amplía, en elmarco de la exposición Ilusión y movimiento. De las som-bras al film, las actividades de la sección Escuelas de Cine.9zeros tiene como objetivo mezclar juego y técnica, pasadoy futuro para hacer crecer a los alumnos como creadores yartistas, ofreciendo este taller en un momento en que la ma-yoría de la animación se construye con y para la tecnología.

New creators v old technologiesWhat would happen if 21st-century filmmakers could onlyuse a toy from yesteryear to create their work? In 1931, theNicolau Griñó brothers patented the Cine Nic, a device formaking homemade animated films that became a world-wide bestseller.

El documental interactivoEl documental interactivo es una nueva manera de hacer yentender el documental, ya que usa narrativas que rompenla distancia entre el espectador y el autor y genera un nuevomodelo de realización y producción. En relación con elnuevo paradigma impuesto por las plataformas y conteni-dos digitales, se plantea una sesión de presentación y na-vegación sobre distintos proyectos desarrollados durantelos últimos años con la finalidad de dar a conocer y debatiralgunas tendencias en este ámbito.Los siguientes proyectos serán presentados por sus autores:Projecte Lumières (www.projectelumieres.com)Metamental-i-DOC (http://metamentaldoc.com)En un xip multicolor (www.xipmulticolor.com)Seat. Las sombras del progreso (http://sombrasdelprogreso.com)Posteriormente se abrirá un debate con el público.

Interactive documentary Interactive documentary is a new way of creating and under-standing documentary filmmaking, since it uses narratives tobring viewers and creators closer together and creates a newmodel for creation and production.Given the new paradigm created by platforms and digitalcontents, this session will present and explore differentprojects carried out in recent years to promote and debatetrends in this field.The following projects will be presented by their creators,followed by a debate with the audience:Projecte Lumières (www.projectelumieres.com)Metamental-i-DOC (http://metamentaldoc.com)En un xip multicolor (www.xipmulticolor.com)Seat. Las sombras del progreso (http://sombrasdelprogreso.com)Followed by a Q&A session.

Divendres 23 de novembreAuditori del CCCB (11:00-13:00 h)Estudio de Cinehttp://estudiodecine.com

La revolució de les webseriesDaniel Resnich, coordinador del Màster de Guió d’Estudiode Cine, ens proposa una introducció a la creació de web-

9zeros film school will present practical examples madeby its students and give a Cine NIC seminar-workshop forall audiences to expand on the activities in the Film Schoolsection as part of the exhibition Illusion and Movement:from Shadows to Film.By running this workshop, 9zeros aims to combine fun andtechnique, past and future to help students grow as creatorsand artists at a time when most animation is created withand for technology.

Dijous 22 de novembreAuditori del CCCB (11:00-13:00 h)Universitat de Vic / Màster en Teoria i Pràctica delDocumental Creatiu de la UABwww.uvic.es www.documentalcreativo.edu.es

El documental interactiuEl documental interactiu és una nova manera de fer i com-prendre el documental, ja que empra narratives que tren-quen la distància entre l’espectador i l’autor i genera unnou model de realització i producció. En relació amb elnou paradigma imposat per les plataformes i continguts di-gitals, es planteja una sessió de presentació i navegaciósobre diferents projectes desenvolupats durant els darrersanys amb la finalitat de donar a conèixer i debatre algunestendències en aquest àmbit.Els següents projectes seran presentats pels seus autors:Proyecto Lumières (www.projectelumieres.com)Metamental-i-DOC (http://metamentaldoc.com)En un chip multicolor (www.xipmulticolor.com)Seat. Les ombres del progrés (http://sombrasdelprogreso.com)Posteriorment s’obrirà un debat amb el públic.

series. El talent emergent de la nova ficció aboca a Internetla seva força innovadora. Revisarem les claus creatives deles webseries de més èxit per respondre diverses qüestions:com muntar una webserie?, quins són els formats?, què nopot faltar al guió?, com triar el gènere?, quines són les mi-llors estratègies?Una alenada d’aire fresc que animarà a imaginar la tevapròpia sèrie inspirada en exemples com The booth at theend, Perestroika, La loca de mierda, Con pelos en la len-gua, Cien enfermedades incurables, Desalmados, Las cró-nicas de Maia, Desenterrats, Hasta que la boda nos separe,LHC, Háztelo mirar i Serienómanos, entre d’altres.

La revolución de las webseriesDaniel Resnich, coordinador del Máster de Guión de Estu-dio de Cine, nos propone una introducción a la creación dewebseries. El talento emergente de la nueva ficción vuelcaen Internet su fuerza innovadora. Revisaremos las clavescreativas de las webseries más exitosas para responder adiferentes cuestiones: ¿cómo montar un webserie?, ¿cuálesson los formatos?, ¿qué no puede faltar en el guión?, ¿cómoelegir el género?, ¿cuáles son las mejores estrategias?Una bocanada de aire fresco que animará a imaginar tu pro-pia serie, inspirada en ejemplos como The booth at the end,Perestroika, La loca de mierda, Con Pelos en la lengua,Cien enfermedades incurables, Desalmados, Las crónicasde Maia, Desenterrats, Hasta que la boda nos separe, LHC,Háztelo mirar y Serienómanos, entre otras.

The web series revolutionDaniel Resnich, coordinator of Estudiodecine’s master’s inscreenwriting, offers an introduction to creating web series.Up-and-coming talent in the world of new fiction looks tothe internet for inspiration and innovation. We shall look atthe creative keys to the most successful web series to answersome key questions: How do you set up a web series? Whatformats can you use? What must be in a screenplay? Howdo you choose a genre? What are the best strategies? Thissession offers a breath of fresh air to encourage you to comeup with your own series, inspired by the likes of: The Boothat the End, Perestroika, La loca de mierda, Con Pelos en lalengua, Cien enfermedades incurables, Desalmados, LasCrónicas de Maia, Desenterrats, Hasta que la boda nos se-pare, LHC, Háztelo Mirar, Serienómanos, etc.

IFN I 83

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

XARXA DE CINEMA

INDEPENDENT

RED DE CINE INDEPENDIENTE

INDEPENDENTFILM

NETWORK

Durant els últims anys s’han reduït, encara més, les parti-des pressupostàries destinades a la producció cinematogrà-fica. Han desaparegut televisions locals, s’han dut a termeERO a les televisions autonòmiques, i la televisió públicaestatal produeix, gairebé únicament, telenotícies i progra-mes de societat. A tot això cal sumar-hi el fet que els esde-veniments culturals com ara festivals de cinema i mostresestan desapareixent, i els que sobreviuen ho fan a costa degrans sacrificis.

Per si això no fos suficient, s’apuja el preu de l’entrada ales sales, un espai difícil de mantenir amb pel·lícules quefacin justícia a la denominació de setè art. Mentrestant, elcinema més comercial discuteix els efectes de la pirateriai mira Internet com a culpable de la manca d’ingressos sen-se saber quina es la manera més intel·ligent de fer serviruna eina tan summament àmplia.

Si es tanquen unes finestres, se n’hauran d’obrir de noves.Si els actuals models de negoci ja no serveixen, se n’hau-ran d’inventar uns altres. Si el públic no se sent atret per uncinema més crític, artístic i arriscat, caldrà d’atraure’l. Siles ajudes monetàries claudiquen en favor d’una amortit-zació que és només sinònim de diners, sense tenir encompte la cultura que genera en un país, s’haurà d’invertiren l’educació d’un nou espectador conscienciat. Ens reno-vem o esperem a veure què passa?

Patricia SánchezResponsable de la IFN

En los últimos años se han reducido, más aún, las partidaspresupuestarias destinadas a la producción cinematográfica.Han desaparecido televisiones locales, se han llevado a ca-bo ERE en las televisiones autonómicas, y la televisión pú-blica estatal produce, casi únicamente, telediarios y progra-mas de sociedad. A todo esto hay que sumarle que loseventos culturales como festivales de cine y muestras estándesapareciendo, y los que sobreviven lo hacen a costa degrandes sacrificios.

Por si fuera poco, sube el precio de la entrada a las salas,un espacio difícil de mantener con películas que hagan jus-ticia a la denominación de séptimo arte. Mientras tanto, elcine más comercial discute sobre los efectos de la pirateríay mira a Internet como culpable de la falta de ingresos sinsaber cuál es la manera más inteligente de utilizar una he-rramienta tan sumamente amplia.

Si se cierran unas ventanas, habrá que abrir otras. Si no sir-ven los actuales modelos de negocio, habrá que inventarotros. Si el público no se ve atraído por un cine más crítico,artístico y arriesgado, habrá que atraerlo. Si las ayudas mo-netarias claudican en favor de una amortización que es so-lo sinónimo de dinero, sin tener en cuenta la cultura quegenera en un país, habrá que invertir en la educación de unnuevo espectador concienciado. ¿Renovarse o esperar aver qué pasa?

Patricia SánchezResponsable de la IFN

Jornada professionalLes noves circumstàncies del cinema independent

Amb el suport de:Con el apoyo de:Supported by:

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

CONTRA EL SILENCIO

TODAS LAS VOCES

PANTALLA HALL

HALLSCREEN

Foto: Eladio Agudo www.eladioagudo.com

84 I IFN

In recent years film production budgets have been slashedeven further, local television stations have disappeared,employees have been laid off at regional television broad-casters, and the state public television broadcaster pro-duces little more than news bulletins and chat shows. Inaddition, cultural events such as film festivals are becom-ing few and far between, and those that do manage to sur-vive only do so by making major sacrifices.

And if that weren’t enough, it’s now more expensive to gothe cinema, a space that is difficult to keep alive with filmsthat do justice to the notion of the seventh art. Meanwhile,the mainstream film industry endlessly debates the effectsof film piracy and sees the internet as solely responsiblefor its reduced turnover without thinking about how tomake the most this remarkable tool.

If some windows close, other will have to open. If currentbusiness models don’t work, we’ll have to invent others. Ifaudiences aren’t attracted by critical, artistic, daring film-making, we’ll have to find ways of attracting them. If fi-nancial aid is only forthcoming for ventures where profit isthe chief concern, we’ll need to invest in educating sharper-eyed filmgoers. Renew ourselves or wait and see whathappens?

Patricia SánchezHead of the IFN

21 de novembre, de 9:30 a 13:30 hAuditori del CCCBDirigit a professionals del sectorDirigido a profesionales del sectorAimed at industry professionals

Entrada gratuïta. Inscripció prèviaEntrada gratuita. Inscripción previaFree admission. Sign up beforehand

Ponents / Ponentes / Speakers:

Diana KarklinVendes i adquisicions a Rise and Shine World SalesVentas y adquisiciones en Rise and Shine World SalesSales and acquisitions at Rise and Shine World Sales

Enrique Costa / María ZamoraDistribució a AvalonDistribución en AvalonDistribution at Avalon

Jérôme Vidal Productor a Noodles ProductionsProductor en Noodles ProductionsProducer at Noodles Productions

Bárbara Tonelli Cofundadora de TouscoprodCofounder of Touscoprod

Moderador / Moderator:

Jaume Ripoll Cofundador de FilminCofounder of Filmin

86 I PANTALLA HALL

Als festivals, generalment em passol’estona o bé mirant pel·lícules o bé,quan no n’estic mirant, provant de nosemblar que no sé què fer amb mi ma-teixa. Durant els darrers dos anys,Pantalla Hall de l’Alternativa m’haofert una gran varietat de coses a ferper evitar deambular amb cara d’i-diota i d’estar completament desubi-cada.Passar l’estona als pufs mentre miresuna pel·li no només farà que semblique estàs ocupada, sinó que, a més, defet, en la majoria dels casos veuràs al-guna cosa interessant i desafiant (iaixò mereix menció especial i no s’hade donar mai per descomptat en unfestival de cinema!). Durant les (des-afortunades) pauses del programa, lallarga rampa que du cap a la sortidafarà que —si camines determinada-ment a poc a poc— el temps total dela pausa per fumar-te el cigarro s’allar-gui fins als dotze minuts. I si això en-cara no és suficient, trobaràs flyers icatàlegs escampats pertot arreu quepodràs fullejar tranquil·lament.Altres activitats ben divertides comara aconseguir entrades per als passisde les pel·lícules a competició a les ta-quilles i beure alguna cosa al bar etpermetran reflexionar sobre l’arqui-tectura i la funcionalitat d’aquestespai transitori que aconsegueix àm-pliament crear l’atmosfera tranquil·laidònia per veure pel·lícules i tambéper mantenir converses tranquil·les. Si, contràriament al teu millor judicii coneixement de la importància i per-tinència de la qüestió, encara et pre-ocupa semblar que no saps què feramb tu mateixa, introdueix-te en unad’aquestes converses relaxades quecomentàvem fa un moment ambalgun dels membres del fantàsticequip o, com a alternativa, amb elsconvidats o els amics del festival (alsamics se’ls convenç fàcilment perquès’hi apuntin, ja que totes les activitatsde Pantalla Hall són gratuïtes). Unavegada el darrer film de la jornada haarribat al seu final, molt probablementtothom s’uneixi per anar a prendre al-guna cosa a alguna banda. En aquestsmoments també podràs seure i parlarde les pel·lícules. I beure cervesa, siet ve de gust. O qualsevol altra be-guda del teu grat. No semblarà que si-guis idiota o estiguis desubicada. Nopateixis.

En los festivales, por lo general mepaso el rato o viendo películas o,cuando no las estoy viendo, inten-tando no parecer que no sé qué hacerconmigo misma. Durante los dos úl-timos años, Pantalla Hall de l’Alter-nativa me ha ofrecido una granvariedad de cosas que hacer para evi-tar deambular con pinta de idiota y deque estoy completamente desubicada.Pasar el rato en los pufs mientras vesuna peli no solo hará que parezca queestás ocupada, sino que, además, dehecho, en la mayoría de los casos po-drás ver cosas interesantes y desafian-tes (y esto merece mención especial y¡no debe darse nunca por garantizadoen un festival de cine!). Durante las(desafortunadas) pausas en el pro-grama, la larga rampa que conduce ala salida permitirá que —si andas de-terminadamente lento— el tiempototal de la pausa para fumarte tu ciga-rrillo se alargue hasta los doce minu-tos. Y si todo esto todavía no essuficiente, encontrarás flyers y catálo-gos esparcidos por todos sitios quepodrás ojear tranquilamente. Otras actividades divertidas comoconseguir entradas para los pases delas pelis a competición en las taquillasy tomar algo en el bar te permitiránreflexionar sobre la arquitectura y lafuncionalidad de este espacio transi-torio que consigue sobradamentecrear la atmosfera tranquila ideal paraver películas y, al mismo tiempo,mantener tranquilas charlas.Y si, contrariamente a tu mejor juicioy conocimiento de la importancia ypertinencia de la cuestión, todavía tepreocupa parecer que no sabes quéhacer contigo misma, únete a una deestas charlas relajadas que comentába-mos hace un momento con alguno delos miembros del fantástico equipo o,alternativamente, con los invitados olos amigos del festival (a los amigosse les convence fácilmente para que seapunten, puesto que todas las activi-dades de Pantalla Hall son gratuitas).Y cuando la última película de la jor-nada ha llegado a su fin, muy proba-blemente todo el mundo se una para ira tomar algo a algún sitio. En estosmomentos también podrás sentarte yhablar de las películas. Y beber cer-veza, si te apetece. O cualquier otrabebida que te plazca. No parecerásidiota ni desubicada. No te preocupes.

At festivals I’m usually either watch-ing films or the rest of the time tryingnot to look like I don’t know what todo with myself. For the last two years,the Hall Screen at l’Alternativa hasoffered me a great variety of things todo other than just standing aroundlooking stupid and lost.Chilling out on the beanbags whilewatching films will not only makeyou look busy, you will in most casesactually see something interesting andchallenging (this does deserve a spe-cial mention and must never be takenfor granted at a film festival!). Duringthe unfortunate breaks in the pro-gramme, the long ramp leading up tothe exit will – if you walk in slow de-termination – increase the total occu-pation time of your cigarette break upto about twelve minutes. If that’s stillnot enough, there’ll be flyers and cat-alogues lying around downstairs thatyou can leaf through. Other fun activities like getting tick-ets for competition screenings at theticket counter or having a drink orsnack at the bar will give you thechance to reflect on the architectureand functioning of this transitoryspace that somehow manages to cre-ate both a quiet atmosphere forwatching films and the perfect settingfor relaxed conversations. If – against your better judgment andknowledge of the importance and rel-evance of the issue – you are stillworried about appearing like youdon’t know what to do with yourself,engage in one of those aforemen-tioned relaxed conversations with oneof the wonderful staff or alternativelywith festival guests or friends (friendsare generally easily convinced tocome along since the Hall Screen isfree). Once the day’s last film has fin-ished, most likely everyone will gofor a drink together. There you can sitand talk about the films. And drinkbeer if you want to. Or any other bev-erage of your choice. You won’t lookstupid or lost. Don’t worry.

Vika Kirchenbauer

PANTALLA HALL I 87

L’Alternativa proposaL’Alternativa propone L’Alternativa proposes

Una secció dividida en sis programesconfeccionats des de l’Alternativa ex-clusivament per a Pantalla Hall: unventall de cinema i vídeo internacionalper a tots els públics, tot i que potserno per a tots els gustos. Excentricitats,convencions, enginy, documentació,crítica, humor, observació, visions ín-times. Eclecticisme pur per als ulls cu-riosos.

Una sección dividida en seis progra-mas confeccionados desde l’Alterna-tiva exclusivamente para PantallaHall: un abanico de cine y vídeo inter-nacional para todos los públicos, aun-que quizás no para todos los gustos.Excentricidades, convenciones, inge-nio, documentación, crítica, humor,observación, visiones íntimas. Eclec-ticismo puro para ojos curiosos.

This section comprises six program-mes put together exclusively by l’Al-ternativa for the Hall Screen: a richtapestry of international films and vi-deos for all audiences, although per-haps not for all tastes. Eccentricities,conviction, genius, documentary, cri-ticism, humour, observation and inti-mate visions. Pure eclecticism forcurious eyes.

EmpremtesFurgar en el passat per desempolsarles empremtes amagades i rescatar-lesde l’oblit.

HuellasHurgar en el pasado para desempolvarlas huellas escondidas y rescatarlas delolvido.

TracesDelving into the past to uncover hid-den traces lest they slip out of memoryforever.

La huellaTatiana Fuentes SadowskiFRANÇA 2012 16 MM 18’ BNntrebik@lefresnoy.net

Schwester Gretel #2 - Flucht (NurseGretel #2 - Escape)Barbara HlaliALEMANYA 2012 FRAME BY FRAMEANIMATION 23’ BN/COLORbhlali@stadtdo.de

Two IslandsJan IjäsFINLÀNDIA 2012 S8 MM 5’ BN/COLORjanijas@hotmail.com

PolvoAngela ReginatoESTATS UNITS / MÈXIC 2012 S8 MM28’ COLOR angela.reginato@gmail.com

PANTALLA HALL I 8988 I PANTALLA HALL

Christmas in IcariaDaniel García, Aurelio MedinaESPANYA 2012 VÍDEO 39’ COLOR danielgarciaanton@gmail.com

SaskatchewanRichard WiebeESTATS UNITS / CANADÀ 2012 16 MM16’ BN rhw6487@yahoo.com

Where She Stood in the First Place Lindsay McIntyreCANADÀ 2011 16 MM 10’ BN director@cfmdc.org

Little HeavenLieven CorthoutsBÈLGICA 2011 VÍDEO 69’ COLORsales@taskovskifilms.com

La lutte n’est pas pour tous…Guillaume KozakiewiezFRANÇA 2011 VÍDEO 85’ COLOR distribution@mille-et-une-films.fr

A la recerca del paradísÈxits i fracassos, il·lusions i desil·lu-sions de comunitats que voregen elsterritoris de les seves utopies, o de lesnostres.

En busca del paraísoLogros y fracasos, ilusiones y desilu-siones de comunidades bordeando losterritorios de sus utopías, o de lasnuestras.

In Search of Paradise The achievements and failures, hopesand disillusionments of communitiesexploring the realms of their ownutopias, or ours.

Sessió 1 I Sesión 1 I Session 1

Sessió 3 I Sesión 3 I Session 3

Sessió 2 I Sesión 2 I Session 2

Please, Revolution!Lluís EscartinESPANYA / EGIPTE 2012 VÍDEO 34’COLOR camaraexcentrica@gmail.com

SkirmishFilastine, Simona Malatesta, StefanoCasella, Miki Arregui VideocratzESPANYA / EGIPTE / TUNÍSSIA / GRÈCIA 2012 VÍDEO 4’ COLOR us@postworldindustries.com

Bon VoyageFabio FriedliSUÏSSA 2011 35 MM 6’ COLOR fabio.friedli@hotmail.com

Octobre noir ou Malek, Saïd, Karimet les autres...Florence Corre, Aurel FRANÇA 2011 VÍDEO 12’ COLOR onna@la-fabrique.com

The DevilJean-Gabriel PériotFRANÇA 2012 VÍDEO 7’ BNfestival_local@yahoo.fr

HermeneuticsAlexei DmitrievRÚSSIA 2012 VÍDEO 4’ BN alexei.v.dmitriev@gmail.com

We’ll Become OilMihai Grecu FRANÇA 2011 VÍDEO 8’ COLORm_f_grecu@yahoo.fr

Muški film (Real Man’s Film)Nebojša SlijepčevićCROÀCIA 2012 VÍDEO 11’ COLOR vanja@restarted.hr

A les armes!Petites guerres, grans guerres. Guerrespassades, presents, òbvies, encavalca-des. Peces per mirar-les a la cara.

¡Más madera......es la guerra! Grandes, pequeñas.Guerras pasadas, presentes, obvias, so-lapadas. Piezas para mirarlas de frente.

More Wood……it’s war! Big, little. Past, present,obvious, undercover wars. Films towatch head on.

PANTALLA HALL I 9190 I PANTALLA HALL

Somnis i malsonsPeces entre el somni i la vigília, al llin-dar d’allò inquietant. Portes entreober-tes per on podem intuir elementsonírics, amb la seva corresponent di-gestió de la realitat.

Ensoñaciones y pesadillasPiezas entre el sueño y la vigilia, en elumbral de lo inquietante. Puertas en-treabiertas por donde asoma lo oní-rico, con su particular digestión de loreal.

Fantasies and NightmaresFilms from a hazy place somewherebetween waking and dreaming.Dreamlike worlds drift through half-open doors with their personal take onreality.

Nobody’s FoolAlexandra Kardinar, Volker SchlechtALEMANYA 2012 VÍDEO 3’ COLORdrushba@drushbapankow.de

Sweet Mov(i)eJan IjäsFINLÀNDIA 2011 VÍDEO 4’ BNjanijas@hotmail.com

La vueltaMarius PortmanSUÏSSA 2011 VÍDEO 7’ COLORinfo@mariusportmann.ch

No StepMiki Arregui VideocratzESPANYA 2012 VÍDEO 2’ COLOR arregar@gmail.com

FramestormJames PomeroyCANADÀ 2011 S8 MM 4’ COLOR jamfilm60@hotmail.com

VertigeChristophe Gautry, Mathieu BrisebrasFRANÇA / BÈLGICA 2012 VÍDEO 8’COLOR mikhal.bak@gmail.com

ShiftMax HattlerALEMANYA / REGNE UNIT 2012 VÍDEO3’ COLOR me@maxhattler.com

Faraw ka taama (Journey of Stones)Seydou CisséFRANÇA 2012 VÍDEO 11’ COLOR ntrebik@lefresnoy.net

PuentesEnrique PiñuelESPANYA 2012 VÍDEO 9’ COLORinfo@playtimeaudiovisuales.com

Dell’ammazzare il maialeSimone MassiITÀLIA 2011 VÍDEO 7’ COLORnuvole@simonemassi.it

Piirongin Pilloissa (A Chest of Drawers)Sanni LahtinenFINLÀNDIA 2011 VÍDEO 7’ COLOReija.saarinen@turkuamk.fi

Frühzug (Morning Train)Delia HessSUÏSSA 2012 VÍDEO 5’ COLOR chalet@hslu.ch

Orpheus’ PonyMichael FragsteinALEMANYA 2011 VÍDEO 4’ BNturan.tehrani@8apr.de

The Paris Quintet in Practice Makes PerfectBenjamin SchuetzeCANADÀ / FRANÇA 2010 VÍDEO 11’COLOR cyrilcadars@gmail.com

Marie // Más alláEnrique PiñuelESPANYA 2011 VÍDEO / FOUND FOOTAGE 5’ COLOR info@playtimeaudiovisuales.com

HelloMatthijs VlotPAÏSOS BAIXOS 2012 VÍDEO 2’BN/COLOR info@mattatjeoorlog.nl

Music AllPetita col·lecció de perles audiovisualsque es recreen en el diàleg entre mú-sica i imatge tot fent-les ressonar l’unaamb l’altra.

Music AllPequeña colección de perlas audiovi-suales que se recrean en el diálogoentre música e imagen haciéndolas re-sonar la una con la otra.

Music AllA small collection of audiovisual jew-els that play with music and images tomake them chime.

PANTALLA HALL I 9392 I PANTALLA HALL

Arts + Crafts Spectacular #2Wolf & RitterskampALEMANYA 2012 VÍDEO 8’ COLORianian@gmx.net

El oso verde Sylvia Winkler, Stephan KoeperlESPANYA / ALEMANYA 2011 VÍDEO 4’BN/COLOR sywin@gmx.net

The Great RabbitAtsushi WadaFRANÇA 2012 VÍDEO 7’ COLOR contact@sacrebleuprod.com

BestiesesBestioles animades, mutacions, di-buixos enrevessats i passats de rosca.

AnimaladasBichos animados, mutaciones, dibu-jitos retorcidos y vueltas de tuerca.

Messed-up BeastiesAnimated, mutated beasties, twisteddrawings and tightened screws.

MoxieStephen IrwinREGNE UNIT 2011 VÍDEO 6’ BN stephen@smalltimeinc.com

Galim susitikti, galim nesusitikti (We May Meet, We May Not)Skirmanta JakaiteLITUÀNIA 2011 VÍDEO 8’ COLORinfo@filmshorts.lt

The BankerPhil MulloyREGNE UNIT 2012 VÍDEO 3’BN/COLOR philmulloy@hotmail.com

The Whale StoryTess MartinESTATS UNITS 2012 VÍDEO 4’ COLORtessmartin@hotmail.com

Sponge IdeasKatarzyna Nalewajka, PaulinaSzewczykPOLÒNIA 2011 VÍDEO 5’ COLOR a.waszczuk@se-ma-for.com

Intercanvi Intercambio Exchange

Des de Pantalla Hall seguim apostantpels intercanvis de programació entrefestivals afins per prolongar un “ci-nema de la diferència” que uneixi en-igma, gust per l’experimentació i untreball diferencial amb el desig que esrebel·la contra els estàndards i les nor-mes assumint que no li sobren oportu-nitats per captar la realitat i fer-laperceptible. Mostrarem el programaproposat per anim’est InternationalAnimation Film Festival de Bucarest.

Desde Pantalla Hall seguimos apos-tando por los intercambios de progra-mación con festivales afines paraprolongar un “cine de la diferencia”que aúne enigma, gusto por la experi-mentación y un trabajo diferencial conel deseo que se rebela contra los están-dares y las normas asumiendo que nole sobran oportunidades para captar larealidad y hacerla perceptible. Mostra-remos el programa propuesto poranim’est International AnimationFilm Festival from Bucarest.

On the Hall Screen we are once againshowing work from similarly mindedfestivals to promote ‘filmmaking witha difference’ – films that combineenigma, an urge to experiment and anunique approach with the desire torebel against the norms, knowing fullwell that there are plenty of opportu-nities to capture and reveal reality. Weare showing a programme fromanim’est International AnimationFilm Festival de Bucharest.

anim’est Festival Internacional deCinema d’Animació és una iniciativade l’associació cultural ESTENEST iés l’únic festival d’aquestes caracte-rístiques que existeix a Romania. Pro-grama set categories a competició, en-tre elles la dedicada a les pel·lículesd’animació romaneses de creació mésrecent. A més a més, en cada ediciópresenta més de 450 curtmetratges illargmetratges i reuneix un públic deprop de 20.000 persones. L’esdeveni-ment més popular que programaés, sens dubte, la molt esperada Nitd’animació horripilant. La 7ª ediciód’anim’est va tenir lloc entre el 5 i el14 d’octubre de 2012.

anim’est Festival Internacional deCine de Animación es una iniciativade la asociación cultural ESTENESTy es el único festival de este tipo queexiste en Rumanía. Programa sietecategorías a competición, entre ellas ladedicada a las películas de animaciónrumanas de más reciente creación.Además, en cada edición presenta másde 450 cortometrajes y largometrajesy reúne a un público de alrededor de20.000 personas. El acontecimientomás popular que programa es, sinduda, la muy esperada Noche de ani-mación espeluznante. La 7ª edición deanim’est tuvo lugar entre el 5 y el 14de octubre de 2012.

anim’est International AnimationFilm Festival is presented by ESTE-NEST Cultural Association and it isthe only festival of its kind in Roma-nia. It has seven competitive catego-ries, including the one dedicated to thenewest Romanian animated films, andit annually screens 450 shorts and fea-tures and gathers an audience ofaround 20,000. Its most popular eventis undoubtedly the long awaitedCreepy Animation Night. The 7th edi-tion of anim’est took place on October5 -14, 2012.

anim’est International Animation Film Festivalwww.animest.ro/home contact@estenest.ro

Prietenul meu e un nor (My Friend Is a Cloud)Anton OctavianROMANIA 2009 VÍDEO 5’ COLOR

Liminal introspect Mircea PurdeaROMANIA 2009 STOP MOTION / 2DCOMPUTER 3’ COLOR

Zgomot Alb (White Noise)Marius PandeleROMANIA 2009 VÍDEO 3’ COLOR

PANTALLA HALL I 9594 I PANTALLA HALL

[Klun]Vlad SanduROMANIA 2011 VÍDEO 5’ COLOR

Keha mälu (Body Memory)Ülo PikkovESTÒNIA 2011 VÍDEO 9’ COLOR

The ScreamSebastian CosorROMANIA 2011 VÍDEO 3’ COLOR

The External World David O’ReillyALEMANYA 2010 VÍDEO / ANIMACIÓ3D 15’ BN/COLOR

The Phantom of the CinemaErik van SchaaikPAÏSOS BAIXOS 2008 ANIMACIÓ 2D /3D 11’ COLOR

Día festivoEber GarcíaMÈXIC 2008 VÍDEO 12’ COLOR

Camino abajoLázaro OlmedoMÈXIC 2012 VÍDEO 12’ COLOR

VoladoraChloe CamperoMÈXIC 2007 VÍDEO 10’ COLOR

El llanto de la tierraLucio OlmosMÈXIC 2007 VÍDEO 8’ COLOR

How to Deal with NonsenseVeronica SolomonROMANIA / ALEMANYA 2010 VÍDEO 5’COLOR

GrowingRoxana BentuROMANIA 2011 VÍDEO / 2D COMPUTER 3’ BN

Make Love, Not SexSzócs TamásROMANIA 2010 Video 2’ VÍDEO COLOR

Didàctiques de la imatge Didácticas de la imagen Image Didactics

Iniciatives que treballen amb la forma-ció audiovisual com a eina de coneixe-ment, intercanvi, reflexió i denúncia.A través de col·loquis i projeccions,presentarem dos projectes creats desde perspectives i contextos bastantpropers i que treballen amb el vídeo iel vídeo participatiu: el de la Univer-sidad Veracruzana, centrat en les co-munitats indígenes de Mèxic, i el deZaLab, que, a través de la seva seuprincipal d’Itàlia, teixeix una impres-sionant xarxa internacional de projec-tes i intercanvis, entre altres, ambBarcelona.

Iniciativas que trabajan con la forma-ción audiovisual como herramienta deconocimiento, intercambio, reflexióny denuncia. A través de coloquios yproyecciones presentaremos dos pro-yectos creados desde perspectivas ycontextos bastante cercanos que traba-jan con vídeo y vídeo participativo: elde la Universidad Veracruzana, cen-trado en las comunidades indígenas deMéxico, y el de ZaLab que, con susede principal en Italia, teje una im-presionante red internacional de pro-yectos e intercambios, pasando porBarcelona.

Initiatives that work with audiovisualeducation and training as a tool forknowledge, exchange, reflection andcriticism. We have programmed a se-ries of talks and screenings to presenttwo projects created from recognis-able perspectives and contexts work-ing with video and participatoryvideo: one from the University of Ve-racruz focused on the indigenouscommunities in Mexico, and the otherfrom Italian-based ZaLab, which runsan impressive international network ofprojects and exchanges that includesBarcelona.

“Quan vaig tornar a la meva Veracruznatal vaig haver de refer la meva visiósobre aquesta terra rural i urbana, in-dígena i mestissa, que mira al llarg de700 km cap a l’Atlàntic. Vaig decidirguiar la mirada dels altres, aquells quem’han tornat —amb gairebé 50curts— una mirada entranyable.” Ri-cardo Benett

“Cuando regresé a mi natal Veracruztuve que rehacer mi visión sobre estatierra rural y urbana, indígena y mes-tiza, que mira por 700 km al Atlán-tico. Decidí guiar la mirada de losotros, quienes me han devuelto —concasi 50 cortos— una mirada entraña-ble.” Ricardo Benett

“When went back to my native Ver-acruz I had to rethink my vision ofthis rural and urban land with indige-nous and mixed-race people thatlooks out over the Atlantic for 700km. I decided to guide the vision ofother people who created almost fiftyshorts revealing a captivating insightinto their world.” Ricardo Benett

Universidad Veracruzanawww.uv.mx benetrik@gmail.com

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

96 I PANTALLA HALL PANTALLA HALL I 97

Projecció espontània de films presen-tats pels seus realitzadors a l’Alterna-tiva durant la setmana del festival. Sivols presentar el teu (menys de 15min), informa-te’n a l’estand de l’Al-ternativa (Hall CCCB, Montalegre, 5)a partir del dimarts 20.

Proyección espontánea de films pre-sentados por sus realizadores en l’Al-ternativa durante la semana delfestival. Si quieres presentar el tuyo(menos de 15 min), infórmate en elstand de l’Alternativa (Hall CCCB,Montalegre, 5) a partir del martes 20.

Spontaneous screening of films pre-sented by the directors at l’Alternativaduring the festival week. If you wantto present your film (maximum lenght15 min), ask at the l’Alternativa stand(Hall, CCCB, Montalegre 5) fromTuesday 20 November.

ZaLabwww.zalab.org www.zalab.tv info@zalab.org

ZaLab produeix tallers de vídeo parti-cipatiu i documentals en contextosinterculturals i en situacions de margi-nalitat geogràfica i social. Els tallers esdirigeixen a persones que, en no tenirl’oportunitat d’expressar-se amb elvídeo, ben sovint saben il·luminar larealitat amb una mirada inèdita.ZaLab ha dut a terme tallers de vídeoparticipatiu a Itàlia, Barcelona, Alema-nya, Tunísia i Palestina i col·laboraamb xarxes europees de vídeo partici-patiu a França, Holanda, Espanya iBèlgica. Els documentals de ZaLabsorgeixen tant de tallers de vídeo par-ticipatiu com del camí individual d’unautor i parlen de vides ignorades i mar-cades pels conflictes actuals, amb eldesig de fer-ne relats d’abast universal.

ZaLab produce talleres de vídeo parti-cipativo y documentales en contextosinterculturales y en situaciones de mar-ginalidad geográfica y social. Los talle-res se dirigen a personas que, al notener la oportunidad de expresarse conel vídeo, saben a menudo iluminar larealidad con una mirada inédita.ZaLab ha realizado talleres de vídeoparticipativo en Italia, Barcelona, Ale-mania, Túnez y Palestina y colaboracon redes europeas de vídeo participa-tivo en Francia, Holanda, España yBélgica. Los documentales de ZaLabnacen tanto de talleres de vídeo partici-pativo como del camino individual deun autor y hablan de vidas ignoradas ymarcadas por los conflictos actuales,con el deseo de hacer de ellas relatos dealcance universal.

ZaLab runs participatory video anddocumentary workshops in intercultur-al contexts and socially deprived situ-ations in less accessible locations.ZaLab workshops are aimed at peoplewho don’t usually express themselvesthrough video and therefore have anoriginal take on reality. ZaLab hasheld participatory video workshops inItaly, Barcelona, Germany, Tunisia andPalestine and works with Europeanparticipatory video networks inFrance, the Netherlands, Spain andBelgium. ZaLab documentaries canemerge either from these workshops orfrom participant’s individual experi-ence. They tell of lives largely ignoredby the mainstream media marked bytoday’s conflicts; our desire is to makethese stories accessible to all.

Sueños de barrio. VenganzaEscola Popular de CinemaESPANYA 2010 VÍDEO 5’ COLOR

Teatre comunitari al barri de Sant PereAlberto Bougleux, Escola Popular deCinemaESPANYA 2012 VÍDEO 2’ COLOR

Sueños de barrio. TopmantaEscola Popular de CinemaESPANYA 2010 VÍDEO 7’ COLOR

Filastrocche di mareEscola primària de Salina (Sicília)ITÀLIA 2012 VÍDEO 12’ COLOR

Atelier MarionnettesTaller El JemESPANYA / ITÀLIA / TURQUIA 2007VÍDEO 2’ COLOR

Sueños de barrio. TelarañaEscola Popular de CinemaESPANYA 2010 VÍDEO 6’ COLOR

Palestina. Sueño de MarNawafeth Youth ForumITÀLIA / PALESTINA 2007 VÍDEO 3’COLOR

Presentem Presentamos We Present

LomokinoLomography va entrar l’any passat almón del cinema de la mà de l’encisa-dora Lomokino i ha demostrat que elcinema mut i analògic està molt llunyd’extingir-se. Un taller, organitzat encol·laboració amb el 19è Festival deCinema Independent de Barcelona,demostra la vigència del cel·luloide,encara que sigui en format de pel·lícu-la fotogràfica, i convoca estudiants decinema per a la realització d’un curtfilmat íntegrament en analògic.

LomokinoLomography entró el pasado año en elmundo del cine de la mano de laencantadora Lomokino y ha demostra-do así que el cine mudo y analógicoestá muy lejos de extinguirse. Untaller, organizado en colaboración conel 19º Festival de Cine Independientede Barcelona, demuestra la vigenciadel celuloide, aunque en formato depelícula fotográfica, y convoca a estu-diantes de cine para la realización deun corto filmado íntegramente en ana-lógico.

LomokinoLomography burst onto the world offilmmaking last year in the form of thebrilliant LomoKino and proved thatsilent, analogue film is very muchalive and kicking. A workshop organ-ised in conjunction with the BarcelonaIndependent Film Festival invites filmstudents to make a short film shotentirely on analogue celluloid.

Pantalla lliure Pantalla libreOpen Screening

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

SafariPAÍS I ANY Catalunya, 2012 PRODUCTORA Laboratorium www.laboratorium.cat CLIENT L’Alternativa, Festival de CinemaIndependent de Barcelona DURADA 49’’ FORMAT Vídeo digital (DCP) a partir de Super8 mm SO Dolby Digital IDEAORIGINAL, GUIÓ, REALITZACIÓ, ANIMACIÓ, MUNTATGE I DISSENY DE SO Laboratorium (Laura Ginès i Pere Ginard)ARXIU IMATGES SUPER8 MM Carles Ginès & Laboratorium PRODUCCIÓ EXECUTIVA La Fàbrica de Cinema AlternatiuMESCLA DOLBY Imasblue LABORATORI Image Film ESPOT PROJECTAT A CCCB, Cinema Maldà, Institut Francès deBarcelona, Casa Amèrica Catalunya, Cinemes Verdi, Cinema Méliès, Barcelona Televisió i Xarxa de Televisions LocalsAGRAÏMENTS ESPECIALS Carles Ginès i Mariona Ginès AGRAÏMENTS Ricard Almazán (Cinemes Verdi), Javier Escrivà(Cinema Maldà), Marta Rañé i Carles Balagué (Cinema Méliès), Marel Camarena i David Cárceles (Image Film), GabrielJorges, Xavi Palliser, Giselle Taboada i Sílvia Torrent (Imasblue)

Amb la col·laboració de:Con la colaboración de:In collaboration with:

Espot l’Alternativa 2012Spot l’Alternativa 2012Trailer l’Alternativa 2012

98 I ESPOT

108 I ÍNDEX DE PEL·LÍCULES

#5 Broken Cameras 17

AA Night in Tunisia 68A nossa forma de vida 18A Story for the Modlins 29Água Fria 29L'Ambassadeur & moi 30Arts + Crafts Spectacular #2 92As Above, So Below 19Asesinato en Junín 79Atelier Marionettes 96

BBon Voyage 88Bonequinha do papai 67Buen Pastor. Una fuga de mujeres 60

CCamino abajo 95La casa Emak Bakia 20Christmas in Icaria 89Comédie de l'innocence 42Crack! 68Crulic - drumul spre dincolo (Crulic. The Path to Beyond) 21

DDas Haus (The House) 67Dell'ammazzare il maiale 91Día festivo 95Dream a Little Dream of Me 68

EEn el meu cap 67En la ópera 67Enero 2012 o la apoteosis de Isabel la Católica 30

FLe Facteur humain 31Faraw ka taama (Journey of Stones) 91Father and Daughter 68Filastrocche di mare 96Framestorm 90Frühzug (Morning Train) 91

GGalim susitikti, galim nesusitikti (We may meet, we may not) 92Growing 94

HHänen tilanne (When One Stops) 31Hasta que la muerte nos separe 78Hello 90Hermeneutics 88How to Deal with Nonsense 94La Huella 87

IIch fahre mit dem Fahrrad in einer halbenStunde an den Rand der Atmosphäre (I Ride to the Edge of the Atmosphere in a Half Hour on my Bicycle) 32

L'idiot 45

JJ.M. Mondésir 32Jo confesso 78

KKako Sam Zapalio Simona Bolivara (TheFuse: or How I Burned Simon Bolivar) 33Kaspar 33Keha mälu (Body Memory) 94[Klun] 94

LLa linea (episodio 127) 68La linea (episodio 8) 68Like Rats Leaving a Sinking Ship 34Liminal Introspect 93Little Heaven 89Ljubljana Kva? (Ljubljana, What?) 67La lutte n’est pas pour tous… 89El llanto de la tierra 95

MMake Love, Not Sex 94La mare aux têtards 67Marie//Más allá 90Los mejores temas 22Moxie 92Muški film (Real Man's Film) 88

NN-VI 56Nacer. Diario de maternidad 23Nació 55Nana 24Ne change rien 51Ne touchez pas la hache 44No quarto da Vanda 50No Step 90Nobody's Fool 90

OO nosso homem 52Octobre noir ou Malek, Saïd, Karim et les autres... 88Oh Willy... 34Only Solomon Lee 78Orizont 35El oro o la vida. Recolonización y resistencia en Centroamérica 62Orpheus' Pony 91El oso verde 92Ossos 49Ovejas azules 63Ovos de dinossauro na sala de estar 35

PPalestina - Sueño de Mar 96Par exemple, Electre 46La pequeña semilla en el asfalto 61Petits joueurs 67Piirongin Piiloissa (Chest of Drawers) 91Please, Revolution 88Polvo 87Posledný autobus (The Last Bus) 36

Prietenul meu e un nor (My Friend is aCloud) 93Puentes 91Punkt & Striche (Dot & Dash) 67

RRevision 79La requisa 25

SSaari “Blau” 67El salvavidas 26San Agustín - Ebbe im Plastikmeer (SanAgustín - Low Tide in the Plastic Sea) 79Saskatchewan 89Schwester Gretel #2 - Flucht (Nurse Gretel #2 - Escape) 87Shift 90Shoot for the Moon 78Skirmish 88Sibila 57Silvestre Pantaleón 64Sponge Ideas 92Sueños de barrio, Telaraña 96Sueños de barrio, Topmanta 96Sueños de barrio, Venganza 96Sweet Mov(i)e 90

TTeatre Comunitari al Barri de Sant Pere 96The Banker 92The Birds from the Pink Laurels Avenue 67The Devil 88The External World 94The Great Rabbit 92The Little Red Plane 67The Monk and the Fish 68The Paris Quintet in Practice Makes Perfect 90The Phantom of the Cinema 94The Pub 36The Scream 94The Whale Story 92Tired of Swimming 79Les trois inventeurs 68Two Islands 87Two Years at Sea 27

UUn Archipel 37Un dimanche matin 37

VVa savoir 43Velocity 38Vent 67Vertige 91Voladora 95La vuelta 90

WWe'll Become Oil 88Where She Stood in the First Place 89

ZZgomot alb (White Noise) 93

ÍNDEX DE PEL·LÍCULES / ÍNDICE DE PELÍCULAS / FILM INDEX