L’arxiu de la baronia d’Eramprunyàcentredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2012/09/1714...El que ens diu la microhistòria . Josep Campmany Guillot

Josep Campmany Guillot Gavà, 10/09/2012

Gavà i la guerra de successió i l’Onze de Setembre del 1714

Microhistòria de l’Onze de setembre


Carrers i places de la ciutat

• Carrer i plaça de Josep Moragues • Monument a Josep Moragues

• Carrer de Rafael Casanova

• Carrer dels Màrtirs del 1714

• Monument als màrtirs del 1714

Qüestió local?


Conflicte intern de política espanyola? Conflicte per la llibertat nacional catalana?

Qüestió nacional?


El context històric local



Gavà, vers l’any 1700

• 68 cases (1702): 53 pagesos, 6 església, 9 burgesos (1689)

• Les cases: 17 bones, 23 mitjanes, 13 pobres (1689)

• 81 veïns (caps de família, 1717)

• 224 habitants (1716, 1719)



Gavà forma part de la baronia d’Eramprunà

Francesc de Bournonville

Francesc de Copons


El context històric general


1700-1712 La guerra de successió a la corona d’Espanya

Carles III Felip V


Qui feia «política»? Qui participava a les Corts?

• Nobles – ducs, comtes i barons

• Eclesiàstics – monjos, frares i capellans

• Burgesos – mercaders, advocats, artesans

Prevalen els interessos elitistes respecte de l’organització de la monarquia hispànica


Els interessos particulars s’articulen amb els interessos geopolítics internacionals

Del conflicte civil al conflicte internacional

La primera «guerra mundial» de la història


L’escenari europeu

- Guerra d’Itàlia

- Guerra al Rhin

- Guerra a Espanya

- Atacs turco-hongaresos a Àustria


L’escenari americà

-Atac anglès al Quebec

-Raids anglesos i francesos al Carib


• 1700: Felip V proclamat rei d’Espanya

• 1702: Corts catalanes. Jurament de lleialtat dels catalans a Felip V

• 1702: Gran Aliança de la Haia

• 1703: Carles III proclamat rei d’Espanya

• 1704: els aliats conquereixen Gibraltar

• 1705: pacte de Gènova entre el partit dels «vigatans» i l’ambaixador de la reina Anna

• 1705: els aliats desembarquen a Barcelona

• 1706: Corts catalanes. Jurament de lleialtat dels catalans a Carles III


Corts de 1702 Corts de 1706


La guerra de successió en el context local


1700-1712 Les elits trien partit

Jurisdicció reial Vicenç Duran i Móra - burgès Josep de Mora i Solanell - cavaller Francesc Argemir - burgès Abat de Montserrat Bisbe de Barcelona Marquès de Castellbell - marquès Marquès de Sentmenat - marquès Ignasi de Bòria - burgès Josep d’Amigant - burgès Marquesa de los Vélez - marquesa Baró de Sant Vicenç - cavaller Barons d’Eramprunyà – duc i baró

Austriacista Borbònic

Canvia de bàndol


Barons

Eclesiàstics

Francesc de Bournonville, Marquès de Rupit i baró

d’Eramprunyà

Francesc de Copons, baró d’Eramprunyà

Agustí de Copons, Marquès de la torre de Moja, baró d’Eramprunyà

Josep Marí,

rector de Gavà i Sant Climent-Viladecans

Burgesos Antoni Pau Duran, Terratinent (torre Lluch,

can Gayralt)

Francesc de Toda i Gil

Terratinent (can Pere Bori,

can Pauet dels dents)


0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

1587 1632 1700

Anys

Terres de Gavà en mans de terratinents barcelonins

Els burgesos

• Mas Comes • Mas Sauleda • Mas Pujols de la Riera • Can Pere Bori • Casa Gran • Can Glòria • La casa Vella • Mas Gallart • Mas Martí de la Riera • Mas Abril


Els eclesiàstics


Josep Marí

«Complot de Gavà» (1701)

Empresonat (1704)

Ajuda a desembarcar l’Arxiduc (1705)

Escriu pamflet austriacista (1707)




Els barons Francesc de Bournonville, Marquès de Rupit i baró d’Eramprunyà - Defensor de pagesos aixecats contra el virrei (1689)

- Ambaixador de la Generalitat a Madrid (1691)

- L’aristòcrata més important resident al Principat

- Premiat amb títol de Gentilhome de cambra de Felip V (1702)

- Enviat a reprimir el partit dels «vigatans» (1704)

- Exiliat a la Conca Dellà (fins al 1708)

- Exiliat a Madrid (des del 1709)

- Premiat amb el càrrec de primer regidor (alcalde) de Barcelona (1714)

Agustí de Copons, Marquès de Moja - Membre de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700)

- Premiat amb títol de marquès de Moja per Felip V (1702)

- Allistat a l’exèrcit de Felip V a Itàlia (1702)

- Exiliat a Madrid (1705)

- Comandant militar a les victòries filipistes de Villaviciosa i Brihuega (1710)

- Premiat amb el càrrec de regidor perpetu de Barcelona (1716)


• 1704: Victòria aliada de Blenheim

• 1704: Presa aliada de Gibraltar

• 1706: Victòria aliada a Ramilliers, Flandes

• 1706: Victòria aliada de Torí, Itàlia

• 1706: fracàs borbònic a Barcelona i posterior presa i retirada de Madrid

• 1707: batalla d’Almansa, cau València

• 1708: victòries aliades de Lilla i Oudenarde

• 1710: ocupació i retirada aliada de Madrid

• 1711: victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa. Cauen Lleida, Girona i Tortosa.



El gir del 1713

del conflicte de successió hispànic a una guerra de supervivència nacional


1713 – Converses i tractat d’Utrech

Canvi internacional d’aliances

Els Borbons firmen la pau amb Anglaterra, Portugal, Holanda i Savoia


1713: Tractat d’Utrech

1714: Tractats de Rastatt i Baden

Conveni de l’Hospitalet

22 de juny de 1713


Conveni de l’Hospitalet 22 de juny de 1713

Àustria acorda la retirada de tropes


Junta de Braços Fugen a Mataró:

Francesc de Copons

Ramon Fèlix d’Ivorra

Josep Marí Traslladat a la Pobla de

Claramunt

Les Corts Catalanes aposten per la resistència

30 de juny – 6 de juliol 1713

OBJECTIU: Resistir per assolir pau

pactada i conservar les constitucions


1713 - 1714 La guerra de Catalunya

• La majoria de nobles -> fugen

• La resisència -> burgesia barcelonina

• Gener 1714 -> aixecament popular general – Taxes abusives de l’exèrcit borbònic

– Exigències en serveis de bagatges i allotjaments

– Consciència que els borbònics vulneren les lleis de la terra

Nou escenari «guerra nacional»


L’escenari barceloní

- Setge de Barcelona: 25 juliol 1713


Inici del setge de Barcelona: 25 de juliol de 1713


El que ens diu la microhistòria



Fortificació de Castelldefels (1695)

Reforç de la Torre Barona


Batalla de Gavà-Viladecans-Sant Climent:

6 d’agost de 1713


Relat coetani:

Gazeta de Barcelona

18 – agost - 1713


Batalla de Bruguers:

memòria oral


Recluta de voluntaris per part del capità Fr. Armiges:

10 d’abril de 1714


600 voluntaris

Abril 1714


Batalla de Castelldefels:

Abril/maig de 1714

El mariscal de Tessé


Regiment de la Generalitat (exèrcit català)

Regiment de Castella (exèrcit borbònic)


Conveni de l’Hospitalet

Xoc amb victòria filipista

Xoc amb victòria catalana

Castell pres pels filipistes

Castell pres pels catalans

Ciutat presa pels filipistes

Assalts puntuals catalans

Assalts puntuals filipistes

Guarnicions filipistes


Darrers intents de socórrer Barcelona

11 d’agost de 1714


Rendició de Barcelona: 11 de setembre de 1714

Final de la guerra: 1715



Guerra civil espanyola?

Guerra per la llibertat nacional catalana?

1702-1712

1713-1714


La lectura contemporània

dels fets del 1714



Acta del Ple de l’Ajuntament de Gavà

12/08/1922

«Dada lectura de una comunicación suscrita por el periódico “Aramprunyà” pidiendo se dé el nombre de Rafael de Casanova a una calle principal de la población, teniendo en cuenta sus antecedentes, por unanimidad se acuerda conceder la calle Nueva a dicho fin llamándose en lo sucesivo Carrer dels Martres de 1714 y contribuir a los gastos de la colocación de la lápida y corona en el monumento de los mismos».


Acte 11 de setembre de 1922

Assistents a l’acte de col·locació de la placa amb el nou nom del carrer, a les antigues escoles públiques de la Plaça Major

(actual mercat municipal de la plaça Major)


Acte 11 de setembre de 1922

L’acte de canvi de nom inclogué diversos parlament. Obri l'acte el metge de Gavà Rafael Garriga, president de la comissió organitzadora, i hi intervingueren Miquel Tintoré Miarnau, del periódic L'Aramprunyà, que amb el temps esdevindria el primer alcalde republicà de Gavà, Miquel Pascual de l‘Associació Catalana de Beneficència, representants dels periòdics separatistes barcelonins La Tralla i L’Intransigent, l’advocat Narcís Pla i Carreras, Miguel Ferrer de Vilches, del Partit Republicá Catalá, i clogué l’acte Daniel Roig i Pruna de la Unió Catalanista.


Gràcies per la vostra

Atenció!

Documents

L’arxiu de la baronia d’Eramprunyàcentredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2012/09/1714...El que ens diu la microhistòria . Josep Campmany Guillot