L’atur de llarga durada1r trimestre de 2005

Secretaria GeneralGabinet Tècnic

Servei d’Estudis i EstadístiquesBarcelona, maig de 2005

1

ÍNDEX

1. Una visió general de l’atur de llarga durada.................................... 2

2. El perfil de l’aturat de llarga durada a Catalunya............................. 5

3. Les polítiques d’ocupació a favor d’aquest col·lectiu .................... 10

4. Conclusió ..................................................................................... 21

2

1. Una visió general de l’atur de llarga durada En les darreres dècades hem assistit a un procés de desenvolupament no només de caire econòmic sinó també social i cultural. El context d’internacionalització i de liberalització dels mercats ha afavorit aquest procés i ha potenciat el creixement econòmic de Catalunya i de la resta d’economies. L’objectiu és créixer econòmicament, però no de qualsevol manera. Les consideracions socials i mediambientals han anat guanyant pes, sobretot en els últims anys. El creixement econòmic ha de beneficiar a tothom i a més ha de ser respectuós amb el medi en el qual vivim, ja que sinó es pot veure amenaçada la qualitat de vida i el benestar de la societat en el seu conjunt, tant de la societat actual com de les generacions futures. Aquest canvi de mentalitat també s’ha reflectit a la pròpia Unió Europea. Sense anar més lluny, en el Consell Europeu de Lisboa, es va marcar l’objectiu de “convertir-se en l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament”, però, “de manera sostenible amb més i millors llocs de treball i amb una major cohesió social”. En l’objectiu esmentat es plantegen varis reptes de futur. Aquí ens centrarem, però, en aquells que s’emmarquen dins l’àmbit laboral. L’atur, en general, i el de llarga durada, en particular, és un dels principals desequilibris dels mercats de treball europeus i per tant la seva correcció és un dels reptes més importants als qual s’han d’enfrontar els països desenvolupats. Actualment, es considera aturat de llarga durada a aquella persona que no treballa i que porta un any o més buscant feina1, aquesta és la definició generalment acceptada i consensuada. Però, cal tenir en compte que el concepte d’atur de llarga durada ha evolucionat amb el temps. Durant els anys seixanta i setanta, la durada mínima per considerar-se aturat de llarga durada era de sis mesos i no dotze. A mesura que el problema de l’atur de llarga durada s’ha anat aguditzant, la definició de dotze mesos ha anat guanyat pes i s’ha establert com a norma general en el conjunt d’Europa. Cal matisar, si més no, que hi ha molts països que adopten una definició més flexible d’atur de llarga durada en determinats casos, per adaptar-la a les característiques específiques que envolten a certs col·lectius. Per exemple, en el cas dels joves, molts països opten per definir l’atur de llarga durada mitjançant un període més curt (sis mesos) que el que utilitzen en el cas de les persones de més edat (dotze mesos), per tenir en compte les greus conseqüències que pot tenir un llarg període de desocupació en el moment de l’entrada en el mercat de treball.

1 Definició de l’OCDE.

3

L’atur de llarga durada és un fenomen que afecta amb una major intensitat a certes categories de treballadors actius, com poden ser les dones, els joves, els majors de 45 anys i les persones amb disminució, col·lectius tots ells que, com és ben sabut, compten amb dificultats especials d’accés a l’àmbit laboral. Aquests són precisament els col·lectius que han de rebre una atenció específica en el disseny de les polítiques d’ocupació. L’atur de llarga durada té uns costos importants, socials i econòmics, que afecten tant a l’individu pròpiament dit com a la societat en tot el seu conjunt. Si ens centrem en la vessant econòmica, l’atur de llarga durada suposa: l una infrautilització i un desaprofitament dels recursos d’una economia, en aquest cas, del factor

treball. Això té un efecte clarament negatiu sobre la riquesa i la capacitat de creixement d’un país. l un increment de les despeses socials, com a conseqüència de l’augment de les prestacions

contributives i assistencials destinades a la protecció contra l’atur. l I, no podem oblidar, el cost d’oportunitat que suposa tenir elevats nivells d’atur (sigui o no sigui de

llarga durada), en termes de cotitzacions a la Seguretat Social que es deixen d’ingressar per part de les persones aturades i dels seus ocupadors, aportacions que contribuirien, del tot positivament, al sosteniment del propi sistema en el futur.

Però, sens dubte, el més important és el perjudici social que implica per a la persona que ho pateix. El problema de l’atur de llarga durada és que s’autoreforça a sí mateix, és a dir, es converteix en un cercle viciós. L’aturat s’afronta a una sèrie de problemes econòmics, socials i psicològics. Si aquesta situació es perllonga durant molt de temps, els problemes s’agreugen encara més i les possibilitats de reinserció en el mercat de treball disminueixen. Això és degut a que el treballador perd el contacte amb el món laboral, i això provoca una obsolescència de les seves qualificacions, la seva formació no s’adequa a les necessitats del mercat. A més, la capacitat per adaptar-se a les noves tecnologies i procediments també es pot veure perjudicada. Hi ha un altre factor que també influeix de manera negativa, i és que llargs períodes a l’atur poden provocar un deteriori personal: canvis de conducta, pèrdua d’autoestima i, fins i tot, desànim i desmotivació per trobar una ocupació. Tots aquests factors fan que augmenti el risc d’exclusió laboral. L’aturat de llarga durada por arribar a trobar-se en situació “d’exclusió laboral total” o “desocupació estructural crònica”. Fins i tot, pot arribar a caure en la marginació social, amb la qual cosa el treballador surt definitivament del sistema (tant de l’àmbit laboral com social).

4

És per aquest motiu que els governs dissenyen polítiques d’ocupació destinades a reincorporar a aquests persones en el mercat de treball. Aquestes polítiques tenen una doble vessant: l D’una banda, intentar que els desocupats no arribin a ser aturats de llarga durada, és a dir, acció

preventiva. Per a molts estudiosos la millor política per combatre l’atur de llarga durada és la preventiva.

l D’altra banda, i en relació als que ja ho són, intentar-los reinserir en el mercat laboral el més aviat possible.

5

2. El perfil de l’aturat de llarga durada a Catalunya Segons l’Enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre de 20052, a Catalunya hi ha un total de 276.100 desocupats. D’aquests el 26,3% fa més de 12 mesos que busquen feina, és a dir, són aturats de llarga durada (72.700). Cal assenyalar que un 13,2% dels desocupats fa, concretament, més de dos anys que es troben en aquesta situació (36.400).

Distribució dels desocupats segons el temps de cerca d'ocupació a Catalunya

Primer trimestre de 2005

Font: Enquesta de població activa

En els últims anys, l’atur de llarga durada ha anat perdent pes respecte del total de la desocupació; de representar el 59% l’any 1996 ha passat al 26,3% abans esmentat. Tal i com es pot observar al gràfic adjunt, la seva tendència és clarament decreixent, tant a Catalunya com a tot l’Estat.

Percentatge d’atur de llarga durada

Valors el primer trimestre de cada any

Font: Enquesta de població activa

2 Totes les dades de Catalunya i Espanya estan calculades amb la nova metodologia de l’EPA, 2005.

20%25%30%35%40%45%50%55%60%65%

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Espanya

Cataluña

9,4%13,2%

13,1%

14,3% 50,0%

5 mesos i menys

De 6 a 11 mesos

De 12 a 23 mesos

2 anys i més

Ja han trobat una ocupació

6

A la UE25 els aturats de llarga durada representen el 44,2% de la desocupació i al conjunt d’Espanya, el 29,7%. Catalunya se situa per sota de la mitjana comunitària i de l’espanyola; podríem dir, per tant, que el problema de l’atur de llarga durada es manifesta de manera menys intensa.

Percentatge d’atur de llarga durada

Font: Enquesta de població activa (Catalunya i Espanya). Primer trimestre de 2005

Enquesta sobre les forces de treball (Unió Europea). Segon trimestre de 2004

Els països amb una situació més favorable són Suècia, Finlàndia i Regne Unit, amb uns percentatges del 17,8%, 21,1% i 21,4%, respectivament. Enfront d’altres països com Eslovàquia, Grècia, Polònia, Lituània, Eslovènia, Estònia, Alemanya, Txèquia i Malta, on més de la meitat dels desocupats són aturats de llarga durada.

Eslovàquia 63,9%Grècia 54,8%Polònia 53,7%Lituània 53,3%Eslovènia 53,1%Estònia 52,4%Alemanya 51,8%Txèquia 51,0%Malta 50,9%Itàlia 49,7%Bèlgica 49,6%Hongria 45,0%Letònia 44,6%UE25 44,2%Portugal 43,2%UE15 41,1%França 41,0%Irlanda 34,3%Països Baixos 32,5%Espanya 29,7%Xipre 28,0%Àustria 27,3%Catalunya 26,3%Dinamarca 22,6%Luxemburg 22,6%Regne Unit 21,4%Finlàndia 21,1%Suècia 17,8%

7

Per poder concretar quins col·lectius de persones es troben més afectats per l’atur de llarga durada, necessitem utilitzar les dades del registre d’atur de les Oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, atès el seu major nivell de desglossament. En el registre d’atur hi consten 207.521 aturats a 31 de desembre de 2004. Segons aquestes dades, l’atur de llarga durada afecta a 3 de cada 10 desocupats catalans (concretament, al 30,1%). En valors absoluts, els aturats de llarga durada es xifren en 62.427, dels quals 21.334 són homes (el 34,2%) i 41.093, dones (el 65,8%). Segons l’edat, les persones de 45 i més anys són les que apleguen un major percentatge, el 66,5% del total. Vista la distribució per sexes i per edat, passarem a veure l’efecte directe dins dels diferents col·lectius, analitzant el pes que té l’atur de llarga durada dins de cadascun d’ells per separat. Això ens permetrà detectar quins són els col·lectius que comptem amb majors dificultats d’inserció laboral. El col·lectiu més afectat per l’atur de llarga durada és el de les persones majors de 45 anys, ja que gairebé la meitat dels aturats amb aquesta edat porten més d’un any a la recerca de feina, en concret, el 49%. En el cas de les dones, l’esmentat percentatge augmenta fins el 55,4% i baixa una mica en el cas dels homes, fins el 41,3%. Aquesta pauta de comportament es repeteix dins tots els trams d’edat, les dones pateixen l’atur de llarga durada de manera més intensa que els homes. Atur registrat segons la durada de la demanda. Catalunya

Valors a 31 de desembre de 2004

Font: Departament de Treball i Indústria.

Sexe i edat Més de 12 mesos Total % atur ll.duradaHomes

Menors de 25 anys 371 13.687 2,7%De 25 a 44 anys 5.235 39.760 13,2%45 anys i més 15.728 38.062 41,3%Total homes 21.334 91.509 23,3%

DonesMenors de 25 anys 540 11.727 4,6%De 25 a 44 anys 14.763 57.693 25,6%45 anys i més 25.790 46.592 55,4%Total dones 41.093 116.012 35,4%

TotalMenors de 25 anys 911 25.414 3,6%De 25 a 44 anys 19.998 97.453 20,5%45 anys i més 41.518 84.654 49,0%Total 62.427 207.521 30,1%

8

Segons el nivell d’estudis, el 80,7% dels aturats de llarga durada són persones amb estudis primaris, mentre que si tenim en compte el total de l’atur aquestes persones representen el 75,1%; per tant, l’atur de llarga durada afecta més a les persones amb un nivell d’estudis baix, ja que, tal i com es pot observar al gràfic adjunt, a mesura que augmenta el nivell d’estudis, la proporció d’aturats de llarga durada disminueix. Percentatge d’atur de llarga durada segons el nivell d’estudis. Catalunya

Valors a 31 de desembre de 2004

Font: Departament de Treball i Indústria.

Sectorialment, la indústria és el sector on l’atur de llarga durada té una major incidència, el 42,6% dels aturats fa més d’un any que busquen feina. A l’extrem contrari trobem la construcció, amb un percentatge del 21,4%, que se situa força per sota de la mitjana catalana (30,1%). Les branques d’activitat que compten amb una major proporció d’aturats de llarga durada són: “Indústries tèxtils” (el 57,2% dels aturats d’aquest subsector ho són), “Indústries de la confecció i de la pelleteria” (45,2%), “Indústries químiques” (44,1%) i “Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres” (42,5%). A l’”Hoteleria”, en canvi, els aturats de llarga durada representen un 17,8% de la desocupació total; a les “Activitats recreatives, culturals i esportives”, un 20,2%, i al “Transport terrestre; transport per canonades”, un 20,6%. Territorialment, Barcelona concentra el 78,1% dels aturats catalans, percentatge que s’eleva fins el 84,1% en el cas dels de llarga durada. La demarcació barcelonina és la més afectada per aquest

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Senseestudis

Estudisprimaris

Certificatescolar

EGB/batxilleratelemental/

graduatescolar

BUP/batxillersuperior/

COU

FP Titulat degrau mig

Titulat degrau

superior

9

fenomen, concretament, un 32,4% dels aturats registrats en aquesta demarcació porten més d’un any inscrits com a demandants d’ocupació. A continuació se situa Lleida (25,2%), Tarragona (21,5%) i Girona (21%), totes elles amb proporcions inferiors a la mitjana catalana (30,1%). En resum, per donar un perfil el més aproximat possible, podríem dir que l’atur de llarga durada afecta sobretot a les persones majors de 45 anys, a les dones i a les persones amb un nivell d’estudis baix. Sectorialment els treballadors que provenen de la indústria són els més perjudicats, sobretot els del tèxtil.

10

3. Les polítiques d’ocupació a favor d’aquest col·lectiu Segons l’opinió d’experts i estudiosos hi ha diferents actuacions que poden ajudar a combatre el problema de l’atur de llarga durada, sempre posant l’èmfasi en les mesures preventives, és a dir a combatre la situació d’atur abans que esdevingui de llarga durada Entre aquestes mesures poden destacar: La Formació professional ocupacional (FPO), que és l’eina principal per lluitar contra la insuficiència o l’obsolescència de qualificacions de les persones desocupades. La formació ha d’estar adequada les necessitats del mercat i, en especial, ha d’anar dirigida a aquelles persones que tenen un desfasament més elevat (ja sigui pel transcurs del temps o per la pèrdua de contacte amb l’àmbit laboral). L’actualització i millora dels coneixements beneficiarà treballador, empresari i a l’economia en general. Cal tenir present que els aturats de llarga durada de més edat haurien de ser els principals destinataris d’aquestes accions, atès que són els que, en major grau, pateixen l’atur de llarga durada. Tot i això, hi ha estudis3 que posen de manifest que no tots els col·lectius afectats per l’atur responen positivament (és a dir, veuen augmentada la seva ocupabilitat) pel fet d’haver participat en cursos de FPO. En els que sí s’observa aquesta millora és en els homes, els joves, les persones que no han assolit l’educació secundària, els aturats de curta durada i els perceptors de prestacions contributives o de qualsevol subsidi. Concretament: l La FPO sembla que aconsegueix millors resultats en aquells col·lectius que parteixen d’un menor

nivell d’estudis en el sistema educatiu reglat, mentre que redueix considerablement la seva eficàcia, i fins i tot pot convertir-se en una senyal negativa en el mercat de treball, en el cas dels receptors de FPO amb estudis superiors.

l També sembla que s’assoleixen resultats positius entre els homes menors de 35 anys i els aturats de curta durada, tot i que els millors rendiments s’observen en els joves desocupats de curta durada i, en menor mesura, en els adults també de curta durada.

l Les possibilitats de millorar la inserció laboral en els aturats de llarga durada es van reduint progressivament, tot i participant en accions formatives.

Les conclusions d’aquest estudi el que sí posen de manifest és que el que funciona és l’enfocament preventiu, orientat a concentrar els esforços sobre col·lectius específics amb la finalitat d’evitar que es converteixin en desocupats de llarga durada. Els cursos de reciclatge, que són la via més adequada per evitar l’atur, i òbviament l’atur de llarga durada, ja que ajuden a mantenir l’ocupabilitat de les persones. La introducció de les noves tecnologies en els processos productius provoca una reassignació de llocs de treball i una alteració de les necessitats formatives dels treballadors de les diferents unitats productives. Els cursos de

3 Vegeu Evaluación de efectos de programas activos de formación sobre los colectivos de la estrategia Europea de Empleo en España, de Carlos Álvarez Aledo i María Ángeles Dávia Rodríguez de la Universitat de Castella la Manxa.

11

reciclatge possibiliten l’adaptació dels treballadors a la nova realitat empresarial i a la nova organització del treball. Amb aquests canvis, hi ha certes categories de treballadors que es veuen afectades especialment, com ara la dels treballadors de més edat. Segons l’estudi “La demanda de formación contínua en España 2004-20054”, els indicadors d’Eurostat reflecteixen que Espanya és el cinquè país per la cua en percentatge de població d’entre 25 i 65 anys que realitza formació contínua. A més, a l’estudi s’afirma que els alumnes de la formació contínua són, majoritàriament, treballadors del sector serveis, especialment de l’administració pública, del sector educatiu i de la salut, i amb contracte indefinit. Això significa que aquest tipus de formació arriba més als millor preparats (i probablement millor retribuïts) i, per tant, menys als col·lectius amb més risc d’exclusió, amb contractes inestables i dels sectors industrials, de la construcció i de l’agricultura. L’augment el vincle entre la formació reglada (a tots els nivells), l’ocupacional i la contínua i el mercat laboral. Així es podran detectar les noves necessitats, les mancances i oferir una formació que respongui a les necessitats de les empreses i dels treballadors. Potenciar els Serveis Públics d’Ocupació, sobretot pel que fa a les seves funcions d’orientació i assessorament, tant individual com col·lectivament, i potenciar la recerca activa de feina entre els aturats de llarga durada i entre els aturats en general. Els Serveis Públics d’Ocupació tenen capacitat per incidir i promocionar determinades actituds i poden ajudar els aturats en aquesta recerca activa. Establiment d’incentius econòmics als empresaris privats per promoure i incrementar l’ocupació de determinats col·lectius. Per exemple, mitjançant reduccions o bonificacions a les quotes de la Seguretat Social, que representaran per a l’empresari una disminució dels costos laborals. Altres mesures destacables són: aquelles que constitueixen una creació directa d’ocupació (programes que es posen en marxa generalment des del sector públic i consisteixen, bàsicament, en la contractació directa de treballadors que es troben en situació d’atur per a la realització i prestació de determinats serveis específics. Aquests contractes solen ser de caràcter temporal i la finalitat és que l’aturat, entri un altre cop en contacte amb el món laboral); la promoció del treball autònom o per compte propi (estimular a les persones aturades per a que s’estableixin com a treballadors independents, a través de programes i d’altres iniciatives); aprofitar les oportunitats que ens ofereixen els nous jaciments d’ocupació (en activitats com la cura dels infants, de les persones de més edat, l’oci, el medi ambient, etc.), i fomentar la mobilitat geogràfica dels aturats, per cobrir la manca de mà d’obra existent en determinats àmbits territorials amb l’excés existent en d’altres zones. Fins ara ens hem referit a la implementació de polítiques actives. Les polítiques passives (prestacions contributives i assistencials) també juguen un paper molt important, garantint un nivell mínim d’ingressos a les persones que es troben en situació d’atur. Tot i això, cal anar amb compte i revisar el

4 De DEP Consultoría Estratégica.

12

sistema actual de prestacions, de manera que no es converteixi en un desincentiu per a la recerca activa de feina. En tot cas el que sí és necessari són polítiques de prevenció, cal avançar-se al problema i intentar que els aturats no arribin a ser aturats de llarga durada. Contra més temps estigui una persona a l’atur, les probabilitats de trobar feina disminueixen, cada cop es va fent més difícil la seva reinserció en el mercat laboral, per això actuar ràpid serà la millor política a seguir. Què s’està fent a la pràctica? Des del seu inici l’Estratègia Europea per a l’Ocupació sempre ha tingut una consideració especial pel col·lectiu d’aturats de llarga durada, donades les especials dificultats a que s’afronten les persones que es troben en aquesta situació. Aquesta preocupació s’ha vist reflectida, lògicament, en les directrius que la Comissió Europea ha proposat als estats membres, directrius que tots hauran de tenir en compte a l’hora de dissenyar les seves polítiques d’ocupació i que es concretaran en els respectius Plans d’Acció Nacional. Sense anar més lluny en les corresponents a l’any 2004, podem observar referències com: “Els estats membres desenvoluparan i aplicaran mesures tant actives com preventives a favor dels desocupats i les persones inactives destinades a evitar l’atur de llarga durada i fomentar la integració sostenible en el mercat de treball dels aturats i inactius. En aquest sentit, els estats membres haurien de: l “Vetllar perquè s’identifiquin les necessitats dels demandants d’ocupació, i perquè disposin de

serveis d’orientació i assessorament, de recolzament a l’hora de buscar feina i de plans d’acció personalitzats des d’una primera etapa del període d’atur;”

l “basant-se en l’esmentada identificació, oferir als demandants d’ocupació un accés a mesures

eficients i efectives per augmentar la seva ocupabilitat i les seves oportunitats d’integració, prestant especial atenció a les persones amb majors dificultats en el mercat laboral”

l “modernitzar i enfortir les institucions del mercat de treball, especialment dels serveis públics

d’ocupació”. l “Els estats membres asseguraran que s’ofereixi a cada aturat una nova oportunitat abans que

s’arribi als sis mesos d’atur en el cas dels joves, i als dotze en el cas dels adults, en forma de formació, reconversió, experiència professional, ocupació o qualsevol altra mesura destinada a afavorir l’ocupabilitat, combinada si s’escau amb l’oportú ajut per a la recerca d’ocupació”.

Fins i tot s’estableixen objectius quantitatius:

13

- “el 2010 el 25% dels aturats de llarga durada haurà de participar en una mesura activa, ja sigui de formació, reconversió, pràctiques o d’altres mesures que afavoreixin l’ocupabilitat, amb l’objectiu d’aconseguir la mitjana dels tres estats membres més avançats”.

També es fa referència, d’una banda, a la necessitat que els diferents estats membres promoguin la integració laboral de les persones desfavorides en el mercat de treball i combatin la discriminació a què estan subjectes. Entre els col·lectius que es citen trobem els joves que abandonen prematurament el sistema escolar, els treballadors poc qualificats, les persones amb discapacitat, els immigrants i els membres de minories ètniques, grups tots ells que es poden veure afectats fàcilment pel problema de l’atur de llarga durada. I de l’altra a “fer que treballar resulti més rendible per mitjà d’incentius que facin atractiu el treball”. L’objectiu és “animar als homes i dones a buscar, ocupar i conservar un lloc de treball”. Els estats membres hauran de revisar, i si s’escau, modificar els seus sistemes fiscals i de prestacions socials per “eliminar les trampes de la desocupació….i estimular la participació en l’ocupació de les dones, els treballadors poc qualificats, els treballadors de més edat, les persones amb discapacitat i les persones més allunyades del mercat de treball”. Hi ha d’altres directrius específiques relacionades amb la promoció de la mobilitat i l’adaptabilitat en el mercat de treball, el foment del desenvolupament del capital humà i l’aprenentatge permanent. Mesures totes elles que poden ajudar en la lluita contra l’atur de llarga durada. Com s’ha comentat anteriorment, els estats membres han de tenir en compte totes aquestes mesures i línies d’actuació a l’hora de dissenyar les seves polítiques. A més, també han de considerar una sèrie de recomanacions que la Comissió fa específicament a cadascun d’ells, en funció de les necessitats i mancances detectades a cada país. Entre les recomanacions efectuades a Espanya per la Comissió, podem destacar la “d’augmentar la cobertura i l’eficàcia de les mesures actives del mercat de treball per a les persones desfavorides, en particular les persones joves, amb discapacitat, immigrants i els aturats de llarga durada”. El Pla d’Acció Nacional per a l’Ocupació d’Espanya 2004, elaborat en base a aquestes directrius i recomanacions europees, a més de recollir totes les accions que el govern pretén desenvolupar en els pròxims anys a favor de l’ocupació, fa una anàlisi del que ja s’ha fet. A continuació detallem les accions que s’han adreçat específicament al col·lectiu objecte del nostre estudi. L’any 2003 van participar en accions d’inserció 1.410.719 aturats de diferent tipus. En el 76% dels casos es va actuar de forma preventiva (abans d’arribar als sis mesos o als dotze mesos en situació d’atur, segons l’edat) i en el 24%, es va treballar amb aturats de llarga durada. La distribució segons l’edat i la permanència a l’atur és la següent:

Distribució Total participants Pes sobre total (%)Menors de 25 anys i menys de 6 mesos a l’atur 293.051 20,8

Majors de 25 anys i menys de 12 mesos a l’atur 779.116 55,2Aturats de llarga durada 338.552 24,0

Total participants 1.410.719 100,0

14

Cadascun dels participants va realitzar una mitjana de 1,38 accions, la qual cosa va suposar la realització de 1.942.393 accions d’inserció. Del total d’accions, el 22,3% van ser formatives, el 3,6% van combinar ocupació i formació, el 56,2% van correspondre a orientació laboral per a l’ocupació o l’autoocupació i l’11,4% van ser ajudes directes a la contractació en treballs públics d’interès social. Les accions orientades, concretament, als aturats de llarga durada per a la millora de la seva capacitat d’inserció professional van suposar un total de 423.779 accions. Com a complement, l’administració pública (estatal i autonòmica) va finançar la contractació de 631.292 aturats a través de bonificacions o subvencions. La despesa total d’aquestes actuacions (accions d’inserció + bonificacions i subvencions) es va elevar a més de 2.580 milions d’euros, lleugerament per sobre dels 2.552 milions previstos. Per a l’any 2004 es preveu la realització d’1.717.183 accions d’inserció, en les quals participaran 1.460.000 aturats. Respecte del 2003, el pes de les accions destinades a l’orientació laboral disminuirà fins el 46,6%, mentre que la resta augmentaran la seva proporció. El pressupost de 2004 per a accions d’inserció serà de 2.738 milions d’euros. Augmenten els fons destinats a Formació ocupacional, ocupació de discapacitats, orientació per a l’ocupació i suport a l’autoocupació. No obstant això, més del 70% del pressupost es destinarà a formació professional, ocupació-formació i ocupació d’interès social. Que s’està fent a Catalunya? Tot seguit es relacionen un conjunt de mesures i actuacions que es porten a terme al nostre país per lluitar contra l’atur, amb un enfocament de caràcter preventiu per evitar que es vagi allargant en el temps, però també amb la intenció de donar una resposta als desocupats de llarga durada: l Contracte de foment de la contractació indefinida Aquests contractes van adreçats a determinats col·lectius, entre els quals trobem, els aturats que porten sis mesos o més inscrits com a demandants d’ocupació. Suposen una reducció dels costos d’acomiadament, la indemnització per acomiadament improcedent és de 33 dies per any treballat, fins a un màxim de 24 mensualitats, enfront els 45 dies per any, amb un límit màxim de 42 mensualitats establerts en els casos generals. l Foment de la contractació indefinida de determinats col·lectius a través de bonificacions a les

quotes de la Seguretat Social Suposen un incentiu econòmic per a l’empresari ja que aquests contractes comporten una bonificació en la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comuns, que en el cas dels aturats de llarga durada és del 20% i s’aplicarà durant els 24 mesos següents a l’inici del contracte.

15

Si es tracta d’aturats majors de 45 anys, la bonificació pot arribar i, fins i tot, superar el 50% i el període d’aplicació serà tot el de vigència del contracte. En aquest cas no es té en compte el temps que la persona porta com a demandant d’ocupació, però ja hem comentat en diverses ocasions que aquest col·lectiu és un dels més afectats per l’atur de llarga durada. l Foment de l’economia social Es tracta de subvencions per a fomentar l’economia social. Per a la concessió o denegació es té en compte entre d’altres criteris: la creació i/o el manteniment de llocs de treball, especialment en el cas de dones, desocupats majors de 45 anys (principals perjudicats per l’atur de llarga durada), desocupats menors de 25 anys (es podria tractar d’una mesura preventiva) i immigrants.

l Subvencions per al desenvolupament de l’economia social En aquest cas, les subvencions són per a fomentar l’ocupació en cooperatives i societats laborals. Hi ha varies subvencions, entre d’altres: “Subvenció per a la incorporació de desocupats com a socis treballadors de cooperatives i societats laborals”.

Aquesta es pot concedir a les cooperatives i societats laborals que incorporin com a socis o socis de treball a: desocupats que acreditin, almenys, un any ininterromput de permanència com a demandants d’ocupació, període que es reduirà a 6 mesos quan es tracti de dones que es reincorporen al mercat de treball després d’un període d’absència de tres anys (cal aclarir que hi ha d’altres col·lectius que es poden beneficiar, però esmentem només aquells més significatius pel nostre estudi).

l Programa experimental de suport a la contractació del primer empleat per part de treballadors

autònoms (1+1) Es pretén facilitar i fomentar la contractació de persones que pertanyen a col·lectius amb especials dificultats de col·locació, mitjançant ajuts als treballadors autònoms que contractin el seu primer empleat amb caràcter indefinit. Aquests treballadors hauran d’estar necessàriament inscrits als registres d’atur.

Entre els col·lectius que s’especifiquen trobem els aturats de llarga durada i els majors de 40 anys, entre d’altres.

l Accions integrades per a col·lectius amb especials dificultats d’inserció laboral Un dels col·lectius que es poden beneficiar d’aquestes accions integrades són els aturats de llarga durada. L’objectiu és la integració laboral plena d’aquests treballadors. Es porten a terme accions específiques adaptades a aquests col·lectius i es procura, si es pot, la seva incorporació en accions ordinàries o genèriques.

16

S’inclouen diverses accions: formació ocupacional específica per a millorar les possibilitats d’ocupabilitat del col·lectiu; accions d’adaptació i reciclatge professional per tal de facilitar-los la promoció i adequació en el mercat de treball, i d’altres accions que possibilitin la integració laboral d’aquestes persones, especialment accions d’acompanyament i suport a la inserció laboral. l Tallers d’ocupació La finalitat és millorar l’ocupabilitat de certs col·lectius de persones i facilitar la seva incorporació en el mercat de treball. En els tallers d’ocupació es desenvolupen obres o serveis d’utilitat pública i d’interès social, amb la finalitat que els treballadors que hi participin realitzin un treball efectiu que, conjuntament amb la formació professional rebuda al llarg del projecte, millori la seva qualificació professional i afavoreixi la seva inserció laboral. Els treballadors reben, durant tot el procés, formació, orientació, assessorament, informació professional i formació empresarial, així com formació en seguretat i salut laboral. Les entitats promotores, un cop finalitzat el taller d’ocupació, facilitaran assistència tècnica als treballadors participants per a la recerca d’ocupació tant per compte d’altri com per compte propi. Aquests tallers estan adreçats a persones en situació d’atur de 25 o més anys que tinguin especials dificultats per a la seva inserció laboral, com aturats de llarga durada, dones majors de 45 anys i persones amb discapacitació o que pertanyin a col·lectius preferents d’actuació en els plans nacionals d’acció per a l’ocupació cada any. l Formació professional ocupacional per a persones aturades

L’objectiu és la qualificació professional d’aquestes persones i la seva integració laboral. Els aturats majors de 25 anys i, especialment, aquells que porten més d’un any inscrits com a demandants d’ocupació tenen preferència per a participar en aquests cursos. l Programes d’escoles taller i cases d’oficis Són programes per inserir laboralment a joves menors de 25 anys aturats, a través de l’alternança entre formació i pràctica professional. Igual que en el cas dels tallers d’ocupació, els desocupats porten a terme obres o serveis d’utilitat pública i d’interès general i social. Un dels criteris preferents per a participar en aquests programes és el temps que es porta en situació d’atur. l Programa de subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma L’objectiu és facilitar que les persones en situació d’atur s’estableixin com a treballadors autònoms, a través d’ajut financer o subvencions a determinats projectes. Hi ha subvencions que van adreçades específicament a aturats de llarga durada.

17

l Programes experimentals de noves vies d’inserció laboral dels demandants d’ocupació Es tracta de subvencionar programes innovadors (ja sigui per la seva naturalesa o metodologia) que pretenen facilitar la inserció laboral d’aturats amb risc d’exclusió social i d’altres col·lectius amb dificultats d’integració.

l EQUAL

EQUAL és una Iniciativa Comunitària de Recursos Humans promoguda pel Fons Social Europeu per al període 2001-2006, que s’emmarca dins l’Estratègia Europea per a l’Ocupació. L’objectiu és la lluita contra la discriminació i desigualtat en el mercat de treball, ja sigui per raó de sexe, raça, origen ètnic, creences o edat. La reinserció en el mercat de treball de persones que pateixen dificultats per integrar-se és una de les principals actuacions que s’emmarquen dins d’aquesta iniciativa, entre d’altres. Els programes o projectes finançats han de ser innovadors, plurianuals, fruit de la cooperació entre entitats de diferent natura, han d’incorporar transnacionalitat (és a dir, ha d’haver cooperació d’altres entitats europees) i hi ha d’haver efecte multiplicador (difondre experiències) i transferència cap a les polítiques generals (és a dir, els resultats passaran a formar part de les polítiques actives).

l Renda Activa d’Inserció El que es pretén és incorporar el col·lectiu d’aturats de llarga durada (concretament, aquells que tenen 45 o més anys) en un programa que aplega, d’una banda, polítiques actives amb l’objectiu d’incrementar les seves possibilitats d’entrada en el mercat laboral, i, si és necessari, un ajut econòmic (Renda Activa d’Inserció) per a la realització d’actuacions en matèria de polítiques actives que no impliquen una retribució salarial. Els beneficiaris d’aquesta prestació s’han de comprometre a realitzar les accions que afavoriran la seva reinserció laboral.

El programa de la Renda Activa d’Inserció pretén incentivar la recerca activa de feina per part dels aturats de llarga durada i evitar la desmotivació. Per aquest motiu, si la persona aturada comença a treballar durant el temps que dura la percepció d’aquesta renda (com autònom o com assalariat a temps complet), el treballador no deixa de cobrar el total de la quantia sinó que manté el dret a rebre un 25% durant un màxim de 180 dies.

A més de totes aquestes accions específiques, hi ha també tot un llistat de mesures que, si bé no fan referència concreta als aturats de llarga durada, també poden ajudar, i molt, en la seva inserció en el mercat de treball.

18

l Nous filons d’ocupació

La finalitat és promoure projectes per potenciar la creació d’ocupació en el marc dels nous filons d’ocupació (cura dels infants, de les persones de més edat, activitats d’oci, etc). Inclou diverses accions:

- Formació i millora de la qualificació de les persones desocupades per a que puguin desenvolupar una activitat laboral en l’àmbit dels nous filons d’ocupació. Aquesta formació s’ha de dur a terme en el marc de les accions de formació ocupacional del Departament de Treball i Indústria.

- Creació directa de llocs de treball. Es tracta de donar suport a la contractació directa de persones desocupades per a que treballin en aquest àmbit.

- Mesures mixtes “ocupació-formació” per a la creació directa de llocs de treball.

l Orientació professional

Es pretén oferir al treballador aturat un consell d’orientació acompanyat d’un seguiment posterior, que els permeti conèixer millor les seves possibilitats d’incorporació a la vida laboral i determinar la formació més adient per aquesta persona, per tal d’oferir-li una sortida professional vàlida.

l Subvencions per als projectes destinats a la contractació de treballadors desocupats per a la

realització d’obres i serveis d’interès general i social La finalitat és la creació directa d’ocupació. Algunes experiències de bones pràctiques A continuació parlarem de dues iniciatives, una portada a terme pel govern alemany l’any 2003 i una altra desenvolupada per l’associació espanyola sense ànim de lucre ASCODEL, ambdues destaquen pels seus resultats exitosos en la lluita contra l’atur de llarga durada. Asociación para la Correccción del Desempleo de Larga Duración (ASCODEL) Aquesta és una associació sense ànim de lucre amb representació al País Basc, la Comunitat Valenciana i Galícia. L’any 2002 va endegar un programa experimental que anava adreçat a aturats de llarga durada majors de 45 anys, sense rendes i sense dret a prestacions o subsidis, i que, donada la seva situació, eren beneficiaris de la Renda Activa d’Inserció. La principal novetat que incorporava aquest programa era la figura del “reinseridor laboral”. Es treballava en dos grans línies: d’una banda, a través del contacte directe i permanent amb els aturats, per detectar les mancances (ja sigui d’actitud, professionals o sociolaborals) i intentar corregir-les; de l’altra, fent una funció d’intermediació laboral amb les empreses de l’entorn.

19

A través d’aquesta iniciativa, l’any 2002 Ascodel va intervenir en la realització de 1.945 contractes de treball amb aturats majors de 45 anys, fet que va suposar un estalvi de 8.416.020 euros per a la Administració5. Els resultats del 2003 també van ser positius: 2.196 contractes i un estalvi un 12,9% superior al de l’any anterior. L’experiència alemanya Alemanya és una de les economies occidentals on les persones es mantenen més temps en situació d’atur6. El mercat de treball alemany no és suficientment dinàmic i el procés de col·locació dels demandants d’ocupació és massa llarg i complicat. El govern federal, en el marc de la “Comissió Hartz”, ha aprovat diferents normes encaminades a modernitzar el mercat de treball. Les principals accions de la reforma legislativa es resumeixen en els següents punts:

- accelerar i millorar la col·locació dels demandants d’ocupació reformant les Agències de Servei Personal i els Centres de Treball

- incentivar als aturats a convertir-se en autoocupats i a crear els seus propis negocis mitjançant la subvenció “Ich-AG”

- facilitar la contractació d’aturats de llarga durada a través de la fórmula del “mini i midi-jobs” Els aturats individuals que volen convertir-se en autoocupats reben la subvenció “Ich-AG” a través de l’Agència de Servei Personal. El sistema es basa en un subsidi gradual mensual: 600 euros pel primer any, 360 euros pel segon i 240 euros pel tercer. Aquest subsidi no està subjecte a impostos i no ha de ser retornat. En el cas que la nova empresa tingui èxit durant la fase inicial i registri uns beneficis anuals superiors als 25.000 euros, la subvenció finalitza l’any següent. La percepció de la subvenció no impedeix als emprenedors tenir dret a les prestacions socials. La subvenció “Ich-AG” es va implantar l’1 de gener de 2003 i fins el desembre de 2003 es van crear 93.000 llocs de treball d’autoocupats. La fórmula de “mini i midi-jobs” permet als aturats de llarga durada obtenir una feina amb unes condiciones impositives especials i obtenir uns ingressos complementaris al subsidi d’atur. El concepte mini-job inclou aquelles feines a petita escala (feines de curta durada i servei domèstic privat) amb uns ingressos mensuals de com a màxim 400 euros. D’aquests ingressos l’empleat no ha de pagar impostos ni cotitzacions socials. L’empresari, a través del procediment d’inscripció simplificada, paga només el 25% de les taxes i les contribucions a la Seguretat Social. Els particulars

5 Segons fonts oficials, la despesa pública que representa un aturat de llarga durada se situa en 12.020 euros anuals. 6 L’anàlisi de la situació del mercat de treball alemany i del model “mini-job” es basa en el document elaborat pel Govern Alemany “Agenda 2010 Deutschland bewegt sich. English Edition 2004”, The Federal Government (Febrer 2004).

20

que contracten personal per a feines domèstiques sota la fórmula dels mini-jobs paguen la meitat d’aquest 25%. El midi-job està associat a les feines amb uns ingressos mensuals d’entre els 400 euros i 800 euros; en aquest cas, la contribució a la Seguretat Social pagada per l’empleat augmenta gradualment amb les retribucions fins a la quota sencera i l’empresari paga tota la quota de la Seguretat Social. Segons el Govern Alemany, des de l’1 d’abril de 2003 quan es posa en funcionament del model “mini-job” fins a finals de 2003 es van crear més d’un milió de nous mini-jobs. Hores d’ara, pràcticament dos anys després de l’entrada en vigor de la mesura, en les darreres previsions econòmiques de la Comissió Europea7 es destaca la mesura dels mini-jobs com un dels principals factors que permetrà mantenir la taxa d’ocupació en aquesta economia en recessió.

7 “Economic Forecasts Spring 2005”, European Comission (Abril 2005).

21

4. Conclusió El concepte d’atur de llarga durada fa referència als aturats que fa 12 mesos o més que busquen feina; tot i que en el cas dels joves aquest període és menor, de sis mesos o més.

Actualment, l’atur de llarga durada afecta el 26,3% dels desocupats catalans, el 29,7% dels espanyols i el 44,2% dels europeus. A Catalunya, les persones més afectades per aquesta situació són els majors de 45 anys, les dones i les persones amb baixa qualificació. Sectorialment destaquen els desocupats provinents de la indústria i dins d’aquesta, els del sector tèxtil.

La permanència a l’atur durant un llarg període de temps té uns costos molt importants en termes econòmics (infrautilització de recursos, pèrdua de capital humà, despeses socials elevades, menor recaptació…) però, sobretot, socials (pèrdua de l’ocupabilitat i de l’autoestima, risc d’exclusió social, etc.). És per això que l’atur de llarga durada esdevé un dels principals problemes de la societat actual.

La reducció d’aquest tipus de desocupació és un dels objectius prioritaris de la política d’ocupació a nivell europeu, tal i com queda recollit a l’Estratègia Europea per a l’Ocupació, i per tant, dels estats membres de la Unió Europea.

La integració social i laboral de les persones (i, en concret, dels aturats de llarga durada) és un dels eixos prioritaris de la política social i d’ocupació de Catalunya, com queda palès en el Pla de Govern 2004-2007. En aquest sentit, cal assenyalar que moltes de les mesures de política d’ocupació que es duen a terme a Catalunya coincideixen amb les actuacions que recomanen els estudiosos i que s’han analitzat a l’apartat 3.

Darrerament s’ha produït una davallada de la proporció que representa l’atur de llarga durada sobre el total de la desocupació. Tanmateix, els governs han de continuar treballant per tal de facilitar el reingrés al mercat de treball d’aquelles persones que porten molt de temps desocupades atès que en una societat avançada i cohesionada és fonamental que els seus membres puguin portar a terme el seu propi projecte de vida i progressar tant des del punt de vista econòmic com social.

S’han de reforçar les actuacions que ja s’estan desenvolupant i endegar d’altres projectes i accions innovadores, perquè totes les persones accedeixin al mercat de treball en igualtat d’oportunitats. En el disseny de les polítiques caldrà tenir en compte però, que, com posen de manifest alguns estudis, determinades actuacions poden perdre la seva eficàcia depenent del col·lectiu sobre el qual s’apliquen. Així, hem vist que la formació ocupacional obté resultats favorables en el cas d’aturats amb un nivell d’estudis baix, però en el cas de les persones amb estudis superior fins i tot pot arribar a tenir efectes negatius. Respecte a la formació contínua, dins de la UE, Espanya és el cinquè país per la cua en percentatge de població d’entre 25 i 65 anys que realitza aquest tipus de formació. A més, els alumnes de la formació contínua són, majoritàriament, treballadors del sector serveis, especialment de l’administració

22

pública, del sector educatiu i de la salut, i amb contracte indefinit. Això significa que aquest tipus de formació arriba més als millor preparats (i probablement millor retribuïts) i, per tant, menys als col·lectius amb més risc d’exclusió, amb contractes inestables i dels sectors industrials, de la construcció i de l’agricultura. Per últim, cal tenir present aquelles iniciatives o experiències innovadores que s’estan portant a terme en d’altres àmbits perquè poden constituir noves vies de reducció de la problemàtica de l’atur de llarga durada. D’aquestes iniciatives hem destacat dues mostres que estan donant bons resultats: la tasca realitzada per l’associació Ascodel i els mini i midi-jobs alemanys.