«A la independència s’hi ha d’arribaramb la il·lusió de crear un país nou ide ser-ne protagonistes»

Número 52 - Abril 2013 Publicació trimestral de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya Distribució gratuïta

JOAN LLUCH I PUIG55 anysTreballador a les artsgràfiques i una micaninotaire.

JAN AMAT I BADIELLA19 anysEstudiant a la UPCPortaveu de les JERC aTerrassa

Transició nacional, procés sobira-nista, procés independentista?Com li diríeu, vosaltres? On creieuque som, ara mateix?J.A.- No crec que sigui cosa denoms, però és un fet que les cosesestan canviant molt ràpid, per pri-mer cop pot ser majoritària la con-vicció que sota Espanya no tenimfutur, l'estat i la societat espanyolesporten molts anys esforçant-se perdeixar-ho clar. Estem en el punt enel qual cap alternativa viable dinsespanya convenç per avançar capa la normalitatnacional, demo-cràtica etc. Lagent ja no es con-forma amb veureels seus drets i elseu futur desapa-rèixer per estar enun estat quementres s'enfon-sa es comportacom si hagués apostat en contraseva i que sempre ofereix diàleg, undiàleg del qual tothom sap la res-posta; no a tot.

J.LL.-Jo no sé gaire com dir-li,però ja fa temps que s’ha enge-

gat un procés que em semblairreversible. Cada vegada

més gent de diferenttendència política veuclar que la indepen-dència és l’única sor-

tida per a poder créi-xer com a país, com a

persones i, també, com acol·lectiu econòmic, cul-tural... se l’anomenicom vulgui crec que

estem a les beceroles, al’inici d’un procés que had’acabar amb un estat

propi.

Quin és el vostre objectiu?Com veieu el país l’ende-

mà de la proclamació de laindependència? Quines són

les passes que caldria fer? Ofins i tot, quines caldria que fés-

sim ara per poder tenir un paísl’endemà?J.A.- L'objectiu, el que per comen-çar fa atractiva la independència éspoder ser el que sóc amb normali-tat, oblidar per sempre la sensaciód'estar en un lloc on no em volen. Apartir d'aquí construïr tot allò que aEspanya es troba en un carrerósense sortida permanentment, la lli-bertat, la justícia, etc. Òbviament molts mals que patimtenen orígen a casa i no ho cura-rem, els ases segueixent sent ases

un cop se'ls deslliga del molí, peròés impossible que cap problema essolucioni si qui ho pot fer guanyaeleccions gràcies a enfonsar-te enla misèria. Els deures des d'avui fins el dia dela independència són, com amínim, assegurar que l'endemà nofarem aigues per tot arreu.

J.LL.- Aquest procés s’ha de fer, pri-mer de tot, amb la il·lusió de crearuna cosa nova i per tant ha de sertranquil, respectuós i que no estiguifet contra ningú sinó a favor denosaltres mateixos, de la majoria dela gent i tothom hi ha de poder par-ticipar i sentir-se’n responsable. Elmés important és que la societat hiparticipi, que sigui un procés crea-tiu que ens permeti organitzar-noscom a comunitat. Que la gent jove,com el Jan i molts altres que finsara han estat una mica al marged’aquesta “transició democràtica”que ve del post-franquisme veginclar que poden construir aquí el seufutur i poder triar les eines i els ins-truments que creguin per a fer-horealitat. A vegades el pes del passat

GIL

VE

NT

UR

A

pot tallar les ales al futur, i hemd’acceptar que tot està per fer i totés possible... aquesta és la granil·lusió. Hem de creure’ns –perquèés del tot cert– que el poder és nos-tre, de la gent, de la majoria i és capaquí que hem de treballar, perconstruir una majoria que ens per-meti liderar el procés.Cal que es faci la consulta com mésaviat millor, que la ciutadania tinguiel dret a decidir el seu futur i el queés més important: la joventut ha dedecidir bàsicament el seu futur.

Nosaltres –elsmés grans–podem decidir elpresent i el futurmés immediat,però la solució ala crisi, tant eco-nòmica comnacional i social,està en mansdels joves, ells

són els que han de marcar el camía fer.

Joan, tu vas viure tota la transició.Jan, tu ni tan sols havies nascut.Com ho veieu, amb aquesta pers-pectiva tan diferent? Ho veies pos-sible? Ho veus natural? Quinessensacions us deixen les mostresd’independentisme que veiem dià-riament?J.LL.- Sincerament, tal i com vaanar això de la “transiciódemocràtica” jo no pensa-va que arribaríem onestem ara. Semblavaque amb un Estatutetd’Autonomia la gent ja esconformaria. Tot ha anat evolu-cionant de manera que la burge-sia catalana –que era la quetenia majoria al país- es queda-ria amb aquesta opció. No és finsal tripartit i la retallada del nouEstatut que aquesta gent vacomençar a veure clar que l’encaixde Catalunya a l’Estat Espanyol erabastant impossible i amb la pressióde la societat civil i, en gran partd’Esquerra Republicana, s’ha

Moltes vegades ens hem anatacostumant a petits passos: allò del

peix al cove, però hem pogutcomprovar ja fa temps, que aquest

cove estava foradat

aconseguit posar en el centre deldebat polític i del projecte nacionalel tema de la independència. Elsque venim del post-Franquismemoltes vegades ens hem anat acos-tumant a petits passos: allò del peixal cove, però hem pogut comprovarja fa temps que aquest cove estavaforadat i que el peix entrava per unabanda i sortia per una altra. Calcanviar el cove, l’Estatut ja no ensserveix, només ha servit per poderdemostrar públicament que enaquest marc Constitucional no hitenim cabuda.

J.A.- La meva consciència moral lavaig obtenir just abans del punt apartir del qual ser independentistacomençava a ser una obligació perqui tocava una mica de peus aterra, a partir d'aleshores tot haanat cap amunt i sem-bla que la cosano frena. Ésdel tot

GIL

VE

NT

UR

A

Dos militants d’Esquerra Republicana d’edats diferents par-len de com veuen l’actualitat política i el procés cap a laindependència des de la joventut o de la perspectiva de la“transició democràtica” i la lluita antifranquista.

2 OPINIÓ Abril 2013

Notícies, agenda, opinió... Tot i més a la nostra web:http://www.esquerra.cat/terrassa

a la web de l’Isaac Albert: www.isaacalbert.catI també als nostres blocs: El bloc de l’Isaac Albert:

http://blocs.esquerra.cat/isaacalbertTwitter:@ercterrassa

Facebook.com: ercterrassa

PUBLICACIÓ TRIMESTRAL D’INFORMACIÓ MUNICIPALESQUERRA REPUBLICANA DE TERRASSA

Consell de Redacció: Isaac Albert, Montse Pujol, Carles Caballero,Jordi Centelles, Joan Lluch, Raül Murcia, Eduard Gonzàlez, CescCabezas, Comissió de comunicació ERC Terrassa.Maquetació: Joan Lluch.Fotografies: Gil Ventura, Jordi Rios, Arxiu, Cesc Cabezas.

D.L. B-20396-97

Els articles signats no representen necessàriament l’opinió de la redacció d’aquestapublicació. Imprès a Catalunya.

EDITORIAL

Des de fa una mica més de tres mesos Terrassaté nou alcalde, en Jordi Ballart. Li desitgem totala sort del món. La seva sort, els seus encerts,seran la sort i els encerts de la ciutat de Terrassai dels seus ciutadans i és per aquest motiu queesperem que estigui a l'alçada de tan importantrepresentació. No compartim la fórmula, ja habi-tual en el partit socialista, de canviar d'alcalde amitja legislatura, que, tot i legítima, no ajuda atransmetre la necessària i indispensable proximi-tat i transparència que tota decisió política ha detenir. De manera conscient o no, el PSC confon,massa sovint, el Raval de Montserrat amb elcarrer de la Rasa; l'Ajuntament amb la seu delpartit; l'alcaldia amb la Primera Secretaria delpartit dels Socialistes de Terrassa.En relació al primer discurs del nou Alcalde, envalorem les bones paraules, la bona voluntat deser l'Alcalde de tots i de treballar incansablementper la ciutat. Bones paraules, però, que sonenantigues, bones voluntats que ja les coneixem,nous projectes que són els mateixos.La ciutat no està per festes, i el nou Alcalde hosap molt bé. Tot i això, i després d'escoltar el dis-curs, tenim la sensació que encara creu que potmoure’s en paradigmes antics que ja no corres-ponen a la realitat. Ens trobem en un moment degrans incerteses, de dubtes, de cruïlles. Aquestcanvi de paradigma és múltiple: és econòmic,social, però sobretot és polític. El món econòmicviu immers en una profunda crisi financera ambcanvis sense precedents en els àmbits industriali bancari, on és ben clar que les coses ja no tor-naran a ser com eren. El plantejament social haviscut, també, una transformació profunda, i lapolítica es veu sacsejada per noves fórmules:democràcia directa a través de consultes, multi-plicitat de partits polítics que van omplint nínxolsd’electors, el dret a decidir, etc... De tot això quanentres a l'Ajuntament no en veus res, tot segueixigual, les mateixes persones, les mateixes for-mes, noves paraules perque tot segueixi igual.Qui ha fet durant tota la vida les coses igual,pensa que no es poden fer d'una altra manera, iés per això, que tot i les bones paraules, és difí-cil que no hi hagi reticències al canvi per partdels qui fins ara ho han tingut tot de cara, comés el seu cas. Que tinguem sort!

Bones paraules que

sonen antigues

ESQUERRA, MÉS @ PROP TEU!

Els continguts de l’Acció, així com els números anteriors, els podeu consultar a www.esquerra.cat/terrassa

Si vols rebre l’ACCIÓ a casa teva, o béinformació d’Esquerra, de la secció local...Si vols que t’enviem notícies per correuelectrònic o si senzillament vols

comentar-nos alguna inquietud,suggeriment...

ens trobaràs al carrer de l’Era,22 de Terrassa (08221)

Tel. 93 733 13 97 o bé aterrassa@esquerra.org

GIL

VE

NT

UR

A

La gent del vostre entorn ha evolu-cionat cap a posicions indepen-dentistes? I quins han estat elsmotius que els ha portat a aquestcanvi de postura? Segur que hi hamoltes de les vostres amistats,coneixences i saludats que us hanvingut a dir “però si tot això josempre ho he pensat!” quan no éscert. Què feu, llavors?J.A.- Hi ha molta gent que ha can-viat la seva opinió respecte això, faanys que ser independentista ja noestà reservat a cap grup de “freaks”que vol portar la contrària. L'únicque tenim i que ens pot salvar és elque durant anys la gent ha anatveient i notant, aquest sentiment éstan fort que molta gent que abansdefensava posicions contràries araés obertament independentista.Com més independentistes siguemmillor, només faltaria, i si abansdefensaven el contrari millor, menysgent per convèncer, el problemaapareix quan aquells que mai hanfet res per l'emancipació donin lli-çóns de patriotisme i moral i gene-rin mal ambient dins de l'indepen-dentisme.

J.LL.- La situació de crisi econòmi-ca ha afavorit el fet que molta gentpensi que la independència és unasolució. No és que siguin indepen-dentistes, a molts ja els està béestar a Espanya, però el dèficit fis-cal ha anat augmentant el seu con-venciment cap a la independència.Molta gent només és independen-tista per motius econòmics.També s’ha de dir que les sentèn-cies del Tribunal Constitucional i lapolítica del Partit Popular ha accen-tuat la sensació que el poder cen-tral actua amb premeditació contraqualsevol avenç nacional i això faque hagin vist clar que només ambla independència tenim una sortidadigna com a país i com a persones.

Tots dos sou terrassencs, oi? Quèus sembla que en aquestsmoments dos representants polí-tics de la ciutat tinguin un papertan rellevant en el procés ?Terrassa assumeix un paper cen-tral en la política del país?J.LL.- Terrassa va tenir un pes polí-tic especial en la “transició demo-cràtica” el moviment obrer, associa-tiu tenia molta influència en la polí-tica terrassenca i catalana, en moltscasos va ser capdavantera. L’Ajun-tament va voler capitalitzar totaquest entramat associatiu i el queva aconseguir va ser controlar-loperquè no li fés d’oposició i es vaconvertir en el coordinador de laparticipació ciutadana i en el princi-pal generador de l’activitat cultural.Això va afeblir l’entramat civil d’as-sociacions i entitats. Això no nomésva ser a Terrassa, a tot Catalunya elsAjuntaments van seguir aquestapolítica i ara en temps de crisi queels Ajuntaments necessitarien unasocietat civil que els recolzés s’hantrobat que els grups i assiciacionsque són actius ho són a la sevacontra: contra les retallades, contrala política urbanística –que els halucrat àmpliament– i contra lacorrupció que ha afectat moltsajuntaments. No crec que el Sr.Rull ni el Sr. Pere Navarro estiguinon estan per la seva actuació a laciutat, hi són per altres motius peròTerrassa no crec que tingui pes enla política catalana ni que sigui capexemple de res.

J.A.-Independentment del paperque juguin aquests representants,segur que no és dolent queTerrassencs tinguin aquest protago-nisme, diuen que, sigui bo o dolent,el que importa és que es parli de tu.

En una frase, quin és el vostreobjectiu nacional ara mateix?J.A.- Salvar els mobles i reconstruïrla casa.

J.LL. – Tot està per fer... i tot és pos-sible. Depèn de nosaltres!

A.V.

natural que quan els humans estroben en la situació de no tenir capesperança en el futur si tot esqueda com està acceptin la neces-sitat de canvi, això són les revolu-cions, només falta que la por no hoespatlli tot com sempre.

Què va suposar per vosaltres l’11de setembre de 2011? Com hovau viure? Joan, ho pots compararamb algunes de les manifesta-cions anteriors? Jan, havies viscutmai una situació similar?J.LL.- La manifestació de l’11 desetembre va representar l’expressiópacífica i ferma de que la gent volun canvi, un canvi radical pel quefa a la política del país: no nomésen el tema autonòmic sinó en laorganització política de la societatcatalana. La diferència amb altresmanifestacions, sobretot en l’èpocaFranquista era que sempre anàvenen contra d’alguna cosa o d’algunespersones. Ara, en canvi, s’ha fetuna manifestació a favor nostre, rei-vindicant el paper de la gent, de lasocietat en la construcció del futur,aquesta ha estat la gran diferència id’aquí el seu èxit. Cada vegada mésels joves i la població en generaltenen clar que la política s’ha de ferd’una altra manera, ha de ser unapolítica de proximitat, de conèixerles preocupacions reals de la gent id’una manera transparent, hones-ta. Ha de canviar la manera de ferpolítica. Les estructures del poder ila seva organització són encara delsegle XVIII.

J.A- Aquell dia es va veure, sensenecessitar el motiu de la retalladade l'estatut, per exemple, que elpoble era capaç d'aixecar-se i dei-xar clar qui som i què volem. Capsituació anterior o posterior m'harecordat, ni de lluny, el que es vaveure aquell dia.

La situació de crisi política ha fetque molta gent vegi la

independència com una solició

“Ens mantindrem fidels per sempre mésal servei d’aquest poble”

Nova executiva de lesJERC-Terrassa

ERC reclama la posada enservei de l’enllumenatpúblic dels habitatges deCan Colomer

Mort certa, horaincerta

Abril 2013 BREUS 3

Esquerra Republicana té des de faunes setmanes un nou logotip ambla voluntat d'incorporar els treseixos ideològics del partit que fona-menten el caràcter dels seus amicsi militants: polítiques d'Esquerra,Republicanisme i Catalanisme.La iniciativa de canvi va sorgir a l'úl-tim Congrés Nacional i ha estat unprocés obert als professionals quehan aportat les seves propostes, i

als militants, simpatitzants i amicsque han pogut donar la seva opinióa través d'Internet, votant a la webd'Esquerra entre les opcions finalsque van ser escollides perl'Executiva Nacional. Aquest procésdemocràtic ha estat pioner al país ievidencia clarament la voluntat dela nova direcció de deixar en mansdels militants les decisions queafecten al partit. ■

Nou logotip d’Esquerra

El passat 21 de febrer es va dur a terme una taularodona a l'auditori del Diari de Terrassa amb el títol "Un any de la reforma laboral. La desocupació aTerrassa".A l’acte hi van participar com a ponents, Josep

Santcristòfol, secretari comarcal d'UGT Vallès Occ.,Joan Alcàntara, responsable d'Acció Sindical deCCOO, Josep Mª Bosch, assessor de CECOT i vapresentar i moderar el debat el president d'ERCTerrassa, Isaac Albert.Els ponents van exposar com la reforma laboral haestat inútil per crear ocupació, que era la suposadaintenció del govern del PP, donada la esfereïdoraxifra de més de 24.000 aturats i unes 9.000 perso-nes sense cap ingrés a la ciutat. Tot i les diferentsvisions dels agents socials, aquests van coincidirque la mesura ha castigat més que no beneficiat elmercat de treball i ha debilitat la negociació col·lec-tiva. També van apostar per la creació d'un marccatalà de relacions laborals com un possible inici pergenerar ocupació. ■

Un any de la reforma laboral,la desocupació a Terrassa

8 de març, diainternacionalde la donatreballadora

Enguany es commemora el cente-nari del naixement de SalvadorEspriu. Per tal d’honorar la sevamemòria i difondre’n l’obra i el lle-gat, el Govern de la Generalitat deCatalunya ha designat el 2013 coml'“Any Espriu”, que té un marcatcaràcter cultural, cívic i participatiu.Podeu trobar tota la informaciósobre les activitats organitzades a laweb www.anyespriu.cat També podeu llegir la “Frase deldia” mitjançant el compte de Twitter@AnyEspriu. ■

El meu poble i jo

Bevíem a glopsaspres vins de burlael meu poble i jo.

Escoltàvem fortsarguments del sabreel meu poble i jo.

Una tal lliçóhem hagut d'entendreel meu poble i jo.

La mateixa sortens uní per sempre:el meu poble i jo.

Senyor, servidor?Som indestriablesel meu poble i jo.

Tenim la raócontra bords i lladresel meu poble i jo.

Salvàvem els motsde la nostra llenguael meu poble i jo.

A baixar graonsde dol apreníemel meu poble i jo.

Davallats al pou,esguardem enlaireel meu poble i jo.

Ens alcem tots dosen encesa espera,el meu poble i jo.

Salvador Espriu (1968)

“És molt fàcilde rebentar, ésmolt difícil de

construir.”

Mort certa, horaincerta del’Ernest Benachi de MiquelPueyo és unaaproximació a lahistòria de lacultura de lamort i una medi-

tació sobre la vida, el temps, lamemòria, l’amor i la identitat. Lessocietats occidentals han convertitla mort en un tabú, l’han amagada,però això no elimina l’angoixa desaber que la mort no farà unaexcepció amb cap de nosaltres i famés difícil que l’afrontem amb sere-nitat. La nostra vida és com unllampec en la nit, precedit i seguitper milions d’altres, i és justamentla limitació del temps que ens haestat concedit allò que dóna unsentit únic a cada existència.Durant segles, hem regulat lamemòria i l’herència dels difunts.Ara, a principis del segle XXI, immer-ses en la societat xarxa, milions depersones s’han dotat d’una identitatdigital tan potent com la real i elsautors fan una proposta sobre comhauríem de gestionar la mort, lamemòria i l’oblit digitals. ■

EsquerraRepublicana deCatalunya 1931-2012

E s q u e r r aRepublicanade Catalunya1931-2012,Joan B. CullaUna bona lec-tura per enten-dre la vida, eta-pes i evoluciód'un partit que

també ho és del reflex d'un país i laseva història. Des del naixement del partit mésantic dels que avui en dia represen-ten el marc parlamentari del nostrepaís, passant per les seves disjunti-ves i també la seva evolució des-prés d'haver pogut sobreviure a unaguerra civil, una dictadura i tots elscanvis esdevinguts a la nostrasocietat en aquests 81 anys. Canvissocials, econòmics i ideològics, quehan fet evolucionar Esquerra Repu-blicana de Catalunya, des d'unrepublicanisme enfrontat a lesvelles estructures vuitcentistes finsa l'independentisme socialdemò-crata. ■

Dimecres dia 13 de març de 2013 va tenir lloc l'Assemblea local deTerrassa de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC). Enaquesta, Bernat Pizà va deixar el càrrec de portaveu local ja que assumeixel càrrec de secretari de finances i territori comarcal del Vallès Occidentali ocupa el seu lloc Jan Amat.L’executiva local ha estat ampliada i s’han produït canvis ja que hi hahagut noves incorporacions joves a la militància en els darrers anys. Elsnous secretaris són:Secretaria de xarxa i web 2.0: Sergi CastellsSecretaria de comunicació: Anna EstebanellSecretaria d’imatge: Laia PujolSecretaria d’acció: Cristina Abellan, Victor Ruiz i Quim BelilSecretaria d’igualtat: Paula CasadoSecretaria d’organització: Ona MartínezSecretaria de moviments socials: Arnau Castan i Max EritjaSecretaria de formació: Bernat Pizà, Pau Garcia i Laura SellarèsSecretaria de coordinació interna: Albert PeraltaSecretaria de finances: Ignasi Ferrer ■

El 8 de març i commemorant el dia internacio-nal de la dona, les JERC van fer una paradetainformativa a la Plaça Vella reividicant i denunciant la desigualtat en el tre-ball. La bretxa salarial, professions ultra-feminitzades, impossibilitat d'arribara càrrecs de responsabilitat, discriminació laboral per causa del gènere, sónencara problemes socials no resolts. A Catalunya la bretxa salarial entrehomes i dones és "només" del 17%, quan a Espanya és més del 20%; enteoria la igualtat prima a totes les feines, però el cert és que les dones carre-guen amb les dobles jornades, laboral i domèstica, amb la cura de fills ipares, complicant així la conciliació laboral i familiar i des de les empreses oles administracions no es fa gran cosa per donar solucions. Les dones patei-xen més la temporalitat, precisament per les dificultats de conciliació, i per-què els rols familiars continuen estant culturalment predeterminats. JERCTerrassa va fer un acte simbòlic, un muntatge gràfic de les desigualtats queencara avui existeixen per raons de sexe. Van llegir i repartir el manifestexpressant el desig d'acabar amb la desigualtat entre ambdós sexes i decla-rant la voluntat d'eliminar les injustícies entre dones i homes.

Dones amb tots els drets!El 8 de març és el dia Internacional de les Dones, una diada en què comme-morem la lluita internacional pels drets de les dones. Una diada que tenimmarcada amb color vermell al nostre calendari de lluita internacional des defa més d'un segle. Avui, és més necessari que mai que no oblidem un seglellarg de lluita de les dones arreu del món per la consecució dels nostres dretslaborals i socials. Les retallades socials, laborals i de drets que patim dia adia ens afecten especialment com a dones i ens posen en un punt d'inflexió:podria ser que féssim un retrocés en els drets de les dones, com ja va pas-sar durant el franquisme després de la segona República, quan érem ciuta-danes de primera i no de segona com ens volen fer tornar a ser. Per tot això,no ens podem quedar callades i a casa, sortim al carrer i defensem els nos-tres drets! Si volem ser una societat lliure, cal també que la fem millor i aixòpassa necessàriament per què les dones tinguem un paper protagonista alcostat dels nostres companys.Volem ser Dones Lliures en una Terra Lliure! ■

Els habitatges de lloguer social de Can Colomer, al barri de Poble Nouuna promoció on hi viuen 115 famílies i on l'ocupació és del 90%segons la mateixa promotora, van estar dos mesos després de l’entra-da de les primeres famílies sense enllumenat públic.Aquesta promoció a la carretera de Rellinars es troba a gairebé un qui-lòmetre de la ciutat, un tram desèrtic, on tot i que la il·luminació estàinstal·lada no funcionava. Des d’ERC de Terrassa es va vehicular lapetició a l’alcaldia que va comprometre’s a resoldre-ho en el terminid’una setmana. A mitjans del mes de març es va posar finalment enfuncionament l'enllumenat públic. A més plantegem la possibilitatd’ampliar en una parada la línia d’autobusos H, que finalitza trajecte aPoble Nou i que podria acostar els veïns el tram que els separa de laciutat. ■

XÈ

NIA

ALB

À

isaacalbert _@isaacalbertL'atur registra un nou rècord a#Terrassa amb 24.448 desocu-pats. Els problemes de la ciutatson estructurals; la crisi els hafet evidents.

El desnonament de @Unnim@bbva d'avui a les Fonts s'haparalitzat gràcies a la pressió de@LA_PAH http://hipotecados-terrassa.blogspot.com.es/2013/03/nueva-amenaza-de-des-

ahucio-en-les-fonts.html … cc @PAH_BCN

Mireia Bercial _@MireiaBercialTot el suport a la @PAH_Trsque estara a les 11h als jutjatsde #terrassa!

Cesc Cabezas _@Cesc537+1 “@ERCterrassa: Desd'Esquerra #Terrassa donemtot el nostre suport a lesaccions promogudes per la@PAH_Trs. Endavant!”

Montse Pujol _@cargol2#82perlallibertat la igualtat i lajustícia social, i continuarem lalluita fins que ho aconseguim!Felicitats @ERCterrassa@Esquerra_ERC

ERC Terrassa _@ERCterrassaEls companys d'@Esquerra_ERC #Terrassa @Cesc537 iCarles Codina donaran suport al'AMPA de @canmontllor en laprotesta d'aquesta nit.

Jordi Centelles _@jordicentelles22 feb. Avui fa dos anys que laMontse Prat ens va deixar.Trobo a faltar la teva energia i lateva vitalitat. Fins sempre! c/c@ERCterrassa #Terrassa

Núria Sucarrats _@nursucar18 mar. Premis Gorra Frígia iGuillotina: Ja pots votar els pre-mis Gorra Frígia i Guillotina...http://gorrafrigia.blogspot.com/2013/03/ja-pots-votar-els-pre-

mis-gorra-frigia-i.html?spref=tw … /@ERCterrassa

Arnau Castan ||*|| _@arna1cb8 mar.Celebrant el dia de la DonaTreballadora a #Terrassa i rei-vindicant la igualtat efectiva!@jerctrs @ERCterrassa

Sergi Castells#joERC _@sermt23 feb Ens menteix el senyor alcaldesobre el tancament de#CanMontllor? És cert que ja hosabia?

Carles Caballero _@CarlesCa-ballero5 abr. Coordinadora del distric-te II:confio en l'Antonio, confioen el Raül, confio en la Najoua.Amin s'equivoca d'arrel

#Terrassa @ERCterrassa

AR

XIU

4 PARLEM AMB Abril 2013

TUITA DE LLETRES

Què és l’Associació de MestresAlexandre Galí? Es tracta d’una entitat amb uncentenar de socis, principal-ment mestres i professors /res,que forma part de la Federacióde Moviments de RenovacióPedagògica de Catalunya. De fetsom el representant del movi-ment a Terrassa. Per entendre-’ns, l’escola Rosa Sensat, que ésmés coneguda, seria la repre-sentant del moviment aBarcelona. Com el seu nomindica el moviment vetlla pelsprojectes educatius innovadorsamb una voluntat ferma per l’e-ducació pública de qualitat deslligada d’a-priorismes tan ideològics com polítics, peròamb una clara voluntat de servei a la ciutada-nia i al país. Enllaça amb el que havia estatl’escola de la segona República, molt reivin-dicada i fins a cert punt idealitzada, finsentroncar amb l’Escola Moderna de Ferrer iGuàrdia. Amb tota la modèstia del món pre-tenem donar un caire progressista, participa-tiu, inclusiu i actiu a l’educació en tots elsseus vessants.

Quines activitats organitzeu?L’Associació ja fa anys que realitza diversesactivitats a Terrassa i al Vallès. Les dues méssignificatives i que tenen una repercussiómés àmplia són la Setmana del’Ensenyament, organitzada amb altres enti-tats educatives de la ciutat, i l’Escola d’Estiudel Vallès Occidental. La Setmana del’Ensenyament, com també diu el nom, éstota una setmana plena d’activitats (confe-

rències d’especialistes, tallers amb professo-rat i estudiants, exposicions, etc...) que cadaany se centren en un tema o eix conductor.Enguany, que és ja la 17a edició, l’eix temàticserà l’Anella Verda de Terrassa, és a dir, lazona periurbana on l’activitat agropecuària il’entorn natural interactuen. Es tracta, doncs,d’una temàtica transversal que toca diferentsàrees de coneixement i que pot ser tractadaa diferents nivells educatius.El que queda clar del tema triat és la voluntatformadora i de servei que se’n deriva, aixícom la forma coordinada amb les altres enti-tats de programar-la. L’Escola d’Estiu es rea-litza a la UAB i es tracta d’unes jornades deformació per educadors, mestres i professo-rat que es du a terme la primera setmana dejuliol. Aquest any ja serà la 34a edició!

Així doncs l’associació està molt dirigida aprofessorat i centres educatius, no?Sí, però cal tenir en compte que per les

dimensions de l’associació (molt modesta)aquestes dues activitats comporten un treballque s’allarga durant tot el curs i impliquenmoltes hores de voluntariat. De totes mane-res hem iniciat una nova activitat en coordi-nació amb la cooperativa Abacus deTerrassa. Hem organitzat un cicle de presen-tacions de llibres centrats en l’educació queha començat ara a l’abril i s’allargarà fins afinals d’any. El format del cicle, que hem ano-menat “Llibres Educats”, i el fet de realitzar-lo a l’Abacus (situada en l’espai inigualabledel Gran Casino i de tractar-se d’una coope-rativa) creiem que ens permet obrir-nos a laciutat i obrir el debat al voltant de temes edu-catius ja no només rellevants sinó urgents.

Quins serien, doncs, aquests temes relle-vants i quins serien els urgents? M’atreviria a anomenar dos dels mésurgents. Caldria dir que són els dos temesque la Comissió en Defensa de l’EducacióPública ha triat per la movilització que es faràel 25 d’abril. Aquest és el nom de la platafor-ma que se li ha donat al MUCE a Terrassa, ésa dir, al Marc Unitari de la ComunitatEducativa. Des de l’Associació de Mestres hiparticipem i jo en sóc el representant. De fetja vam organitzar la jornada festiva i reivindi-cativa del 3 de març al Parc de Vallparadís,que va ser tot un èxit de participació. Doncsels dos grans temes són la nova llei que està

preparant el ministre Wert i querepresenta un retorn als planteja-ments del nacionalcatolisisme, laLOMCE, i el conjunt de retalladesa les quals s’està sotmetent el sis-tema educatiu. Són dos atacsdirectes a l’escola pública catala-na de qualitat que provenend’àmbits polítics diferents peròque combinades poden repre-sentar el final del sistema públicd’ensenyament.

Doncs si aquests són els urgentsno m’imagino quins deuen sermés rellevants...El que és rellevant és poderdotar-nos d’un sistema educatiu

propi, sense dependre de la voluntat contí-nua de l’Estat central de coartar la llibertatd’expressar-nos en català i de controlar elscontinguts del que expliquem o deixem d’ex-plicar a classe. El que és rellevant és pensaren els interessos dels nostres estudiants, delsque seran ciutadans amb drets i deures d’a-quest país i dels que seran treballadors i uni-versitaris altament qualificats.La República Catalana, si vol convertir-se enuna realitat, caldrà que una de les estructu-res d’estat de què tant es parla i que s’hauràde dissenyar a consciència sigui un sistemaeducatiu propi despolititzat, que pensi en elsseus ciutadans i que creï professionals queno se n’hagin d’anar a treballar a ultramar.Això només serà possible en un estat propi.Però que ningú no en tingui cap dubte: sommolts els que estem treballant perquè aquestestat sigui una realitat ben aviat. Ep, això hodic com a militant d’ERC, no com a soci del’Alexandre Galí, que consti... ■

El sistema educatiu de la RepúblicaCatalana serà una eina imprescindiblepel futur del país

Parlem amb Carles Codina, soci de l’Associació de MestresAlexandre Galí, membre de l’executiva d’ERC Terrassa i de la sectorialnacional d’educació

La LOMCE i el conjunt deretallades són dos atacs directes

a l’escola pública catalana dequalitat que provenen d’àmbits

polítics diferents però quecombinades poden representar

el final del sistema públicd’ensenyament