Embed Size (px)
Citation preview
L´ADAPTACIÓ
D´UN
CARGOLET
Com bé explica n´Àngels, als adults acompanyants
ens recomanen no intervenir per res.
Hem de servir als nostres fills com un referent
visual al que poden acudir en cas de necessitat;
però sempre ens hem de mantenir dintre del
nostre “perímetre imaginari” que per anar bé, no
s´ha de traspassar per res.
La idea és que l´infant se familiaritzi amb tot allò de nou que l´envoltarà a partir d´aquell moment:
l´espai, els jocs, els companys, i sobretot , amb les Mestres que el cuidaran.
Les Mestres i cuidadores, en un
principi i per tal d´establir vincles
amb els infants, han d´estar molt
atentes a qualsevol necessitat
d´intervenció, ja que els infants les
aniràn confirmant com a referents
dins l´entorn escolar; i per tant, és
important que ells es sentin
recolzats i reconfortats per elles.
Durant l´adaptació, ens deixaren dur a l´escola els xumets dels infants, ja que sempre hi havia algún
moment de la jornada, normalment la que precedía a la son, en el cas den Francesc, en la que eren
necessaris tots els recursos a l´abast. Sobretot, com a objecte de transició, com ens ha contat n´Àngels
i la girafa del seu alumne.
Un cop finalitzada l´ Francesc
sempre acudia a la mestra amb qui va
tenir un vincle més ferme,
n´Estrella.
La meva experiencia me va mostrar que hi ha molta diferencia en l´adaptació segons parlem d´infants
de principis d´any o de finals, i també depén de si són fills únics o si ténen germans. En el meu cas, en
Francesc és de Juliol, per tant era més bé dels petits, i cada día durant tot el curs necessitava dormir
una estoneta. Les Mestres el tenien ben “calat”: “quan se seu amb es xumet i comença a mirar-se als
altres com juguen, és que ja te son”. Me dèia la seva mestra, na Iris, i sa veritat és que veure que
coneixíen tant bé al meu fill i les seves necessitats me donava molta tranquilitat i confiança en la
mestra per la bona feina que es portava a terme.
Poc a poc els infants i els adults ens arribem a adaptar a
la nova situació de manera natural i sense
complicacions, tot i açò, la meva experiencia m´ha
demostrat que amb els darrers amb qui es relaciona el
nen és amb els companys. Ara, quan comencen a fer
“amistat” significa que ja s´han adaptat absolutament a
tot.
Pel que fa als companys, personalment crec que el
fet de fer companys de joc, esdevé quan els infants
són un poc més grans, i ja están preparats per la
socialització; però sempre hi te a veure si l´adaptació
a l´entorn ha estat bona o no.
Un altre aspecte important que trobem que es
dóna als inicis, i un cop pasada l´adaptació inicial, és
l´aprenentatge de rutines.
Si és un fillet menjador com el meu, no hi ha cap
problema; però quan es tracta d´infants poc o mal
menjadors, la cosa se complica bastant, ja que els
costa seure per berenar.
El que està claríssim, al manco des de
l´experiència que jo tenc, és que quan un infant
estableix un vincle ferme amb un altre, aquest
romàn en el temps.
Per exemple en Francesc i na Catalina, encara
avui en dia són molt amiguets a part d´anar a
l´escola junts.
El que està ben clar, és que un infant feliç a
l´escola suposa la felicitat de tota la familia, ja que
com va dir Carles Perellada , els pares i mares
deixem a l´escola allò que més ens estimem en el
món.
