AllioliINTERSINDICAL

VALENCIANAQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 223 · Època IV · Maig 2009

Intersindical

Les mobilitzacions exigeixen al Consell unaltre estil i una altra política educativa

28-A

Jornada històrica per a

> 8 La Conselleriano respecta lesplantilles de laLOE

> 9STEPV insisteixque cal un nouacord sobreprofessoratinterí

> 14Els centresconcertatsrecuperen lesclasses de repàs

> 16Una nova FP pera un nouescenarieconòmic i social

> 19La Universitat deValència ret unhomenatgepòstum a AntoniViñas

L’EDUCACIÓ> 5, 6 i 7

Reina per un diaCiutats educadoresMaria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Carme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

Des de fa temps la complexitat social,que canvia amb rapidesa, provocaque hom vulga adjudicar a l’escolatots els aspectes educatius i

d’aprenentatges nous, que van derivant-se del’esmentada complexitat: a més de totes lesàrees del currículum cal fer educació per a lasalut, inclosa la prevenció dedrogodependències, i educació viària, i educacióper al consum responsable i educaciómediambiental. Cal fer educació sentimental ipromoure l’adopció de tot tipus de valorspositius. Cal utilitzar les noves tecnologies. Calresoldre tot tipus de problemes de convivènciaque es presenten a l’aula i al centre i calatendre les individualitats i les necessitats decadascun dels educands. I cal viure laintercuturalitat de manera activa i positiva.

Quan a la societat es presenta un problemao unes necessitats noves hom pensaimmediatament en l’escola com a espai deresposta. I això és absolutament impossible.L’acció educativa, actualment necessita atendreinfinitat de paràmetres i d’elements diversosque ni l’escola ni la família poden assumir, tot iel seu paper bàsic com a agents educadors.Però els xiquets i joves tenen dret —i la societattambé ho necessita— a ser educats en tots elsaspectes i és per això que altres institucions ialtres espais hauran d’assumir també la tascaeducadora. I és des d’aquesta perspectiva quehom pensa en la ciutat com a àmbit educador.

La ciutat —i ens referim també als pobles—disposa de les millors condicions per a oferirels coneixements útils per viure en societat iper difondre valors positius. Per la seuaproximitat als ciutadans és un sistema que potser molt obert i transparent, i les decisionsmunicipals són les que més fàcilment generenopinió pública. La planificació urbana, la cultura(biblioteques, activitats musicals, teatre...) elmedi ambient, els esports, els aspecteseconòmics i pressupostaris, la mobilitat i eltransport, la seguretat i els mitjans decomunicació, entre altres assumptes, inclouen igeneren diversos aprenentatges i diversesformes d’educació.

Però per a ser ciutat educadora cal tindre laintenció de ser-ho, cal imprimir eixe aspecte entots els àmbits municipals. No n'hi ha proud'oferir alguns recursos educatius als escolars,sinó que l’acció educadora s’ha de reflectir desde totes les actuacions. Per exemple, el dissenyurbanístic pot afavorir la integració i laconvivència o, per contra, alçar barreres a lacomunicació i exclusions. Tota la vida municipalpot ser respectuosa amb el medi ambient o, alcontrari, pot degradar-lo.

Com diu Paulo Freire: “Una bona part de latasca educativa de la ciutat està unida alposicionament polític i, òbviament, a com s’hiexerceix el poder i a com el somni i la utopiaimpregnen les polítiques al servei d’allò id’aquells a qui volem servir.”

La meua filla de sis anys m'explicavaaixí el que significa el Dia de laDona: “En la meua escola els xicsregalen flors a les xiques, eixe dia

ells ens ho fan tot: els treballs, el menjar, laneteja… Nosaltres manem i ells ens fanregals”. Per a ella és complicat d’entendre-ho, però em sembla preocupant que des del'educació formal no s’aborde el tema ambmés altura de mires. Celebrar el Dia de laDona és commemorar una història de lluitaper la igualtat, visibilitzar l'existència decol·lectius i espais de denúncia i propostespolítiques per a una transformació de totsels sistemes de dominació. Es potcomunicar això als més menuts?

La resposta no és senzilla, però s’hipoden fer coses. Per exemple, celebrar lasort que tenim de ser diferents i alhoraiguals: en l'aula, el pati, la família i tantsaltres espais importants. O incidir en els

vincles de l’amistat entre xiquets i xiquetes,el reconeixement de tot el que els separa —jocs, gustos, preferències estètiques i altresaspectes circumstancials—, molt menysrellevant que el que els uneix com acompanys i companyes de sentiments,emocions i projectes comuns. Això nosuposa eludir els condicionaments que lesdiferències representen per a la pròpiaidentitat; més prompte significa que són elpunt de partida des d’on actuar ambprojectes d'emancipació compartits ambpersones que partisquen d'altres posicions.

En la formació de la identitat sexual queté lloc a l'aula, cada xiqueta, alhora queprocessa un seguit d'imatges associades alseu gènere, fa front comú amb els seusiguals davant els xiquets. El procés no ésfàcil. Sobretot perquè els mitjans decomunicació fan més negoci amb la divisióde gèneres que amb els missatgesd'igualtat. Per això cal anar amb molt decompte si volem que els joves visquen lesrelacions entre els gèneres de forma mésconscient, lliure i transformadora.

Cal trobar gestos nous que visibilitzen el8 de Març sense reforçar la celebració ambaltres vestidures com les d’aquell concurstelevisiu del Reina per un día dels anysseixanta en el qual a la dona elegida se lipermetia seure en un tron amb un immensram de flors i se li concedia un desig.

A la meua filla li encanta eixa ideaperquè és el més semblant al món indolenti fantàstic de Disney, però la lluita de donesi homes per unes relacions humanes dignesno hauria de comparar-se amb aquellacaricatura.

Gabilondo comença perdent tempsJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

La ciutat disposa de lesmillors condicions per a oferirels coneixements útils per viure en societat i perdifondre valors positius

Josep Herrero

Podem celebrar la sort que tenim de ser diferents i alhora iguals: en l'aula, el pati, la família i tants altresespais importants

2 / 223 / MAIG 2009

Ja tenim un nou ministred’Educació i, com és habitual,nous missatges grandiloqüentss’han llançat a l’opinió pública

per a justificar una renovada políticaeducativa, l’impuls a alguna cosa queestà pendent, una declaraciód’intencions sobre la voluntat de fertotes les coses que es podien haver fet ino s’han fet, i amunt i avall.

No dubtem de la capacitat del nouministre, Ángel Gabilondo, catedràticde Metafísica, exrector de laUniversitat Autònoma de Madrid iexpresident de la conferència derectors de les universitats espanyoles.Té fama de treballador i en el passatha estat partidari d’incrementar elsrecursos per a la universitat pública.Esperem que eixa voluntat la pose enpràctica i que es faça extensiva a laresta del sistema educatiu públic.

El que no podem dir del ministreés que siga original. En la seuaestrena no ha proposat incorporar elxinés mandarí al currículum —quinavulgaritat!—, ni obrir les aules totesles hores de tots els dies —ja estàmassa promés—, ni regalarordinadors —per a això ja estàZapatero—, ni cap altra idea exòtica.

No, senyores i senyors, el nostreministre vol ser més original i vol fer,ni més ni menys: un gran pacte perl’educació!!! (Ostres, quina novetat!)

Gabilondo creu que cal posard’acord tota la societat i, per això, s’hainventat nous fòrums: la mesa social idues més amb les comunitatsautònomes en el marc de laconferència sectorial, i una altra ambels partits polítics en la comissiód’Educació del Congrés dels Diputats.

Alguna persona il·lusa podria

pensar que, a la fi, després de dosanys i mig sense reunir-la, el Ministerid’Educació convocaria i constituiria lamesa sectorial d’educació, la que perllei està destinada a allotjar lanegociació col·lectiva del professorat.Doncs no. Eixe gest, si existeix, no seràimmediat. Ara, la part de la societat —inclòs el professorat— que mésinteressa al nostre ministre és la queestà representada exclusivament pelsdos sindicats anomenats majoritaris.Això, per desgràcia, no és cap novetat.Mal comencen les preparacions delgran Pacte per l’Educació.

No tornarem a dir ara que qualsevolpacte s’ha de fer sobre la consideracióde la xarxa pública com a vertebradoradel sistema educatiu. Tampocinsistirem sobre del paper delprofessorat i de la revaloració deltreball docent. No ho farem si elministre, d’entrada, opta ja per beneirel paper d’uns i ignorar el d’uns altres.

Es reunirà en el Congrés delsDiputats amb dos partits polítics iignorarà la resta de formacionspolítiques? Reunirà dues o trescomunitats autònomes i passarà deles altres?

És clar que no. Aleshores, quinanecessitat té de començar l'exercicidel càrrec afrontant la majoria dedocents que no estan representatsper CCOO i UGT?

Gabilondo podria haver començatmillor, trencant la ignominiosanegativa a convocar la mesa sectorial.Hauria sigut un gest de voluntat deconfluència, d'autèntica voluntatd’arribar a un gran pacte. No ha sigutaixí. És una mala notícia per al’ensenyament, i algú en el Ministeri liho hauria d’explicar.

PENSADES

ÈPOCA IV - Núm. 223 · MAIG 2009 ·SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORESDE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. INTER-SINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) DIRECTOR: Joan Blanco · CAP DE REDACCIÓ: RafaMiralles · COORDINACIÓ: Rosa Roig COL•LABO-RADORS: Josep Aranda, Francesc Badia, MarcCandela, Beatriu Cardona, Sonia Ibañez, HelèniaLópez, Jaume Llopis, Vicent Maurí, Voro Sanmartín,Paco Tortosa, Rosa Vila. PRODUCCIÓ: Pep Ruiz ·DISSENY I MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, JordiBoluda, Amadeu Sanz · CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Toni Soriano· ADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLI-CITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 · allioli.stepv@intersindical.org · www.intersindical.org/stepv · IMPRIMEIX: · Bronte Graf, S. L. · Cullerers,18. Alaquàs. · T. 961515017 · TIRATGE: 15.000 exem-plars · ISSN: 1576-0197 · DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075 · INTER-SINDICAL VALENCIANA · ALACANT: Glorieta P.Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T. 965985165 · ALCOI:Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Avgda.Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T.964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T.966225616 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8.12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 -1r dta. 46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan deMena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal delLleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067 · UNIVERSITAT D’A-LACANT: Edifici Ciències Socials. Tel. 965909512 ·UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat.Campus Riu Sec. Tel. 964728812 · UNIVERSITATVALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 · UNI-VERSITAT POLITÈCNICA VALÈNCIA: Camí de Vera,s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUEL HER-NÁNDEZ (ELX): Maximilià Thous, 121 b. Tel.966225616 · UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA:Alfara del Patriarca. Tel. 963877046 · UNIVERSITATCATÒLICA S. VICENT: Godella. Tel. 963877046

A les paraules de l’alcalde de Xàtiva i president de la Diputació deValència, Alfonso Rus, “ a rematar-los”, perquè és el crit xenòfob contrala saviesa i els que s’encarreguen detransmetre-la, els docents.

A les escoles rurals, que viuen cada any pendents de decisionsmercantilistes que es prenen endespatxos allunyats de les seuescomunitats. A la força de la seualluita, perquè és la mostra d’unarealitat educativa viva, que volenamputar.

OLI

ALL

Amb la destacada participaciódel conjunt de la comunitateducativa en la vaga del 28d’abril conclou una fase de la

mobilització i marca l’inici d’una novaetapa. Als darrers mesos, elsresponsables de la Generalitat haninsistit en el seu peculiar estild’administrar el poder que les urnes livan atorgar. Guanyar unes eleccionsdóna el dret a governar des de lamajoria, sí, però no representa cap xecen blanc, ni resta un gram de credibilitatals moviments socials que s’oposen a laseua política.

Del franquisme i la Transició, passantper la UCD, el PSOE, o ara el PP, capgovern s’ha lliurat de la reivindicació.Que li ho pregunten al ministre Maravallo al conseller Ciscar, que el 1988 vanaguantar més d’una vintena de jornadesde vaga.

L’actual conflicte, però, evidencial’existència de greus problemes en elsistema educatiu valencià, sense elsquals no hagués estat possible launanimitat i la rotunditat de lamobilització. Tanmateix, els problemesno són nous. Existien amb governantsanteriors, alguns també dels queintegraven el Consell abans del PP.

Per això, l’obsessió del govern de laGeneralitat per intentar atribuir raonspolitiques a la mobilització, l’inhabilitenper a entendre quins són els problemesi, per tant, quines són les solucions.

No obstant això, en el nou escenarique patim, s’hi ha afegit una allaud’improvisacions i desgavells que sónresponsabilitat exclusiva de l’equip deFont de Mora. No es tracta, com haescrit algun analista, que la mobilització

pretenguera canviar el govern en laGeneralitat, però potser el conflictehaguera derivat cap a altres indretsmenys encrespats si els responsableseducatius hagueren estat uns altres.

La continua política de desficacis iocurrències al marge i en contra de totsels fòrums de negociació i participació,els reiterats acords incomplits il’extravagància d’algunes decisions,unida a l’autoritarisme desbocat en lesrelacions amb la comunitat educativa i aun exercici de la funció inspectoraorientat al control de la discrepància hanconformat un còctel insuportable per ala majoria dels agents educatius.

Si fa un any una part del professoratestava fart de tanta incoherència, al llargdel curs la nòmina s’ha eixamplat.L’ajornament de la vaga de desembre vafrenar la mobilització, però el resultat deles converses amb els portaveus de laconselleria va posar en evidència queells només volien guanyar temps. I, elque és pitjor, la dilació que hanaconseguit ha provocat l’enquistamentdel conflicte amb l’estil autoritari que elscaracteritza.

Camps i el seu Consell —si sóncapaços de resoldre els greus afersdomèstics que els ocupen últimament—no haurien de fer una lectura simplistadel conflicte. Més aïna convindria, pel béd’una comunitat educativa a la qual hande servir, que dedicaren totes lesenergies a endreçar la situació que hanprovocat i a posar fi a tants desficacisacumulats. Hauran de canviar depolítica, sí, però també hauran de cuidarmolt més les formes d’aplicar-la.Perquè, com diuen a Itàlia, els hamancat una bona dosi de finezza.

EDITORIALAls governants els manca ‘finezza’L’instrumentEm mira malament!

Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

‘‘La lengua es un instrumento ysi por mi fuera hubierallevado a mis hijos a unaescuela en inglés. Ahora

espero que mis hijos lleven a sus hijos, esoes el futuro”. Així s’expressava l’altre dia uncompany a l’hora de l’esmorzar, una opinió iuna opció com qualsevol altra. Però, el queem va fer pensar d’aquelles paraules va serl’afirmació que la llengua és un instrument,la qual no compartisc en absolut. Si fóra així,un simple instrument, ¿per què tantesbaralles, tantes lluites, tantes reivindicacionsi tants patiments... per a defensar lapervivència d’una llengua? Conste que emreferisc només a la nostra, a l’èuscar, elgallec, el sard, el finés, i milers de llengüesque ara mateix són defensades i parladespels pobles que les consideren una part delseu patrimoni de vida i que no volen quedesapareguen amb ells.

¿Per què ens entristeix la notícia que hamort l’últim parlant d’una llengua, perexemple d’una tribu d’indis d’Amèrica delNord? ¿Què ens porta, a una part importantde la humanitat, a defensar aferrissadamentl’ús de la llengua que vam sentir nomésnàixer i que imaginem en perill d’extinció?¿Per què no deixar-ho córrer si només estracta d’un instrument, i adquirir-ne un altrede nou —una nova llengua— amb mésprestigi, més útil i més d’acord amb elstemps que corren?

¿Per què ha tingut tan poc d'èxitl’esperanto, una llengua inventada persuperar totes les altres? Senzillamentperquè és un idioma sense ànima, sensel’ànima d’un poble.

Tanmateix, la nostra Generalitat ho té clari per això ha apostat per l’instrument. Elconseller d’Educació, amb el cinisme que elcaracteritza, va dir en finalitzar 2008 que,“2008 ha sido muy positivo gracias alimpulso del inglés en Educación para laciudadanía y el fomento del plurilingüismoen las aulas”. Per a ell, queda clar que l’èxitve per l’anglés, perquè l’objectiu deldepartament que presideix Font de Mora noés aconseguir que el 100% del professoratque treballa al País Valencià estiga capacitaten valencià, que l’acreditació lingüística sigaun requisit imprescindible per a accedir auna plaça docent a través d’una oposició, peral concurs de trasllats o per a qualsevoladjudicació d’interins. El conseller tampoc nopretén que l’alumnat estiga escolaritzat envalencià i siga competent en els dos idiomesoficials, sense menyscapte de la introducciód’una tercera llengua estrangera —que nopròpia, per si cal recordar-ho—. Per a ell,l’èxit és traure’ns l’ànima i substituir-la perun alien. Per ací es comença.

La professora entra a l'aula i, encreuar-se amb la mirada deJuanito, nyas!, s’adona que la miramalament. És exactament el

mateix que li passa a Josep, el profe deMatemàtiques quan acudeix a la reunió delclaustre: el miren malament! També lipassa a la mestra de Llengua quan esreuneix amb els pares i les mares, o alconserge amb els de l'equip de bàsquet. Iaixí successivament en un absurdencadenament de la sospita. O potser notan absurd. Al cap i a la fi, la professora jasabia abans de l'inici del curs que Juanitoera un cas perdut, i ella tan recta i exigentno estava disposada a afluixar la corda. Elde Mates té molt clar que en aquestclaustre tots són uns borinots; la deLlengua no aguanta les reunions de paresperquè li pregunten ximpleries i noméss'interessen pel seu xiquet; el conserge sapque els del bàsquet un dia trencaran laporta dels vestidors, i el director passa detot. Així successivament, en un absurdencadenament de prejudicis.

Una vegada vaig anar a un lloc on creienque un altre món era possible, i jo veia en elsrostres d'aquelles persones el desig de viureunes altres relaciones. Crec que l’altre mónpossible estava ja dintre de cadascuna

d'aquestes persones. En les seues mirades,en les seues carícies, la seua relació deconfiança, la seua voluntat d’amor.

Però, és clar, t'ho has de creure. Si no, vasapanyat. Tot es torna ressentiment, dubte,desconfiança. En l'escola, la bona pedagogiapassa per una relació de suport mutu, deconfiança, reconeixement i assossec. Latrobada amb l'altre, sempre diferent d'unmateix, és la trobada amb la possibilitatd'emancipació, amb el desenvolupament del'autoestima, amb el cultiu de la discrepànciapacífica i creadora. Perquè és l'única manerade fer bona educació. Si per contra caminemamb por, pensant en els alumnes com aenemics, declarant idiotes els qui no són comnosaltres, sospitant de tot el que ensesperona des d’experiències de vidadiferents, llavors queda poc de marge per ala bona escola. I podem acabar reproduint elque a cap de nosaltres ens agradava quanérem petits: l’autoritarisme cec, la sospitainfundada i policial, l'odi i la violència.

Ara us recordaré Gonzalo Anaya. Ell ensdiria que per a ajudar els xiquets i lesxiquetes, i per ajudar-nos a nosaltres acréixer com a persones, ens cal aprendre amirar i ensenyar a mirar amb els ulls de laconfiança mútua, els ulls de l'estima, el ullsde la generositat.

¿Per què ha tingut tan pocd'èxit l’esperanto?Senzillament perquè és un idioma sense ànima,sense l’ànima d’un poble

Podem acabar reproduint el que no ens agradava quanérem petits: l’autoritarismecec, la sospita infundada i policial, l'odi i la violència

MAIG 2009 / 223 / 3

PENSADES

AllioliLa comissió tècnica de negociació dela llei d'ordenació i gestió de la funciópública valenciana ha finalitzat la fasetècnica d’anàlisi sobre de la negociacióde la llei, a partir de l’esborranyenllestit per la Conselleria de Justíciai Administracions Públiques. La Inter-sindical ha manifestat que la comissió“ha incorporat diversos assumptes,però cap que afecte els temes més im-portants”. “S’han rebutjat algunespropostes amb el pretext que no erende caràcter tècnic, i que havien de serels responsables polítics els qui ho de-cidiren”. Hi ha moltes discrepàncies en-

tre el text defés per l’administració i lesorganitzacions sindicals, també amb In-tersindical Valenciana en particular, re-ferides al model de la Conselleria i elSindicat. “Serà impossible que donemsuport a la llei si les diferències no esresolen en la pròxima fase”, ha indicatun portaveu de la Intersindical.

Les discrepàncies afecten algunesmancances detectades en el projectepresentat per l'administració valencia-na: inclusió en l'àmbit d'aplicació defundacions públiques i consorcis; ne-gociació de la classificació de llocs i deles relacions de llocs de treball; creacióde l'observatori sobre l'ocupació públi-

ca; negociació dels casos en què es po-den nomenar interins per acumulacióde tasques i programes temporals i elseu volum; selecció del personal tem-poral vinculat amb les ofertes públi-ques d'ocupació, a través de borses; l’I-VAP com a òrgan de selecció i integra-dor de tota la formació; requisit deconeixement dels dos idiomes oficialsper a l'accés a la funció pública; forma-ció dins de la jornada; restricció de lalliure designació a subdireccions gene-rals i secretaries d'alts càrrecs; apli-cació de carrera professional a perso-nal interí, laborals i millora d'ocupació;manteniment del percentatge en la

promoció interna; excedència automà-tica en els casos que una persona fun-cionària siga nomenada interina en unaaltra administració; renegociació de totl’apartat sobre representació sindicali negociació (títol IX); inclusió de les ma-tèries a negociar de forma àmplia.

Moltes de les discrepàncies sobre lallei afecten les condicions laborals delpersonal de l'administració del Consell,com els serveis territorials o les con-selleries. En canvi, al personal sanitario educatiu només els afecta en algunsdels apartats ja que tenen una regula-ció pròpia en algunes matèries.

La nova llei de la funció pública va-

lenciana és conseqüència directa del'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic,acordat amb CCOO, UGT i CSIF pel go-vern espanyol. Es tracta d’un estatutque no va ser consultat amb les em-pleades i els empleats públics i queno s’ha desenvolupat en aspectesclau com la jubilació anticipada o par-cial. L’Estatut també preveu centra-litzar la negociació col·lectiva delsector públic en una única mesa denegociació que n'exclou els sindicatssectorials i els d'àmbit estatal o au-tonòmic.

Intersindical Valenciana ha indicatque els objectius en aquesta negociaciórequereixen “aconseguir una llei obertaa la ciutadania, que garantisca la pres-tació dels serveis públics de titularitatpública, que permeta la millora de lescondicions laborals del personal quetreballa en les administracions públi-ques i que reconega la pluralitat sin-dical”. Intersindical no donarà suporta la llei si l'administració valenciana norectifica”.

4 / 223 / MAIG 2009

FUNCIÓ PÚBLICA

AllioliEl personal que treballa en les admi-nistracions públiques valencianesarrossega 15 anys continus de pèrduaadquisitiva, un fet que IntersindicalValenciana (Iv) ha volgut recordar per-què l’índex de preus de consum actualno emmascare la situació: “No hem re-cuperat el poder adquisitiu, ni en el pas-sat ni enguany”. Amb aquests argu-ments, la Intersindical ha defés en lamesa general de la funció pública, unaugment salarial per a tot el col·lectiu.Pel que fa a les pagues extres, el Sin-dicat manté un contenciós judicialamb la Generalitat perquè es pague co-rrectament, amb una aportació d’un al-tre 1% de la massa salarial.

Durant 2009, el Tribunal Superior deJustícia ha de dictar sentències quefacen ferma la postura de la Intersindical,a partir de la qual caldrà negociar-ne l’e-xecució. El Sindicat aposta per “unanova aportació que, modificant la taularetributiva en 2010, torne les coses al seulloc”. Si no hi ha receptivitat per part delsresponsables d’Economia, les disputeslegals prometen ser, entén la Intersin-dical, “llargues, feixugues i desagrada-bles”.

Sindicats i plans de pensionsD'altra banda, Intersindical Valencianaés l'única organització que s’oposa alpla de pensions de les treballadores iels treballadors de la Generalitat per-què considera que aquests diners “hand'anar a la nòmina”.

L'actual conjuntura econòmica con-firma més encara els arguments al·le-gats. El personal de l'administració ge-neral de l'estat que des de fa anys té unpla de pensions —en mans d’unaentitat gestora, Gestora de Previsión yPensiones, SA—, ha perdut una partconsiderable del capital invertit. I la

perspectiva per al futur no serà millor.La Intersindical continua oposant-se alpla de pensions privat i aposta “perquèels diners destinats a aquests vagen di-rectament a la nòmina de cadascuna deles persones afectades, unes 134.000”.A la comissió de valoració de les ofertespresentades per a la selecció de l'entitatgestora i l'entitat depositària del pla depensions del personal de la Generalitat,prevista per al 18 de maig, s'han pre-sentat sis empreses: Caja Madrid,Gestora de Previsión yPensiones/BBVA, Ibercaja, Mediterrá-neo vida/CAM, Vidacaixa/La Caixa iAseval/Bancaixa.

L'entitat Gestora de Previsión y Pen-siones, SA —la mateixa empresa quegestiona amb resultats adversos el plaa l'administració de l'estat— inclou elssindicats UGT (20%) i CCOO (20%), i l'al-tre 60% pertany al BBVA. La Intersindicalconsidera “inconcebible” que hi haja or-ganitzacions sindicals que hi participen“amb empreses privades que gestionenplans de pensions privats”. “Al PaísValencià, són aquests sindicats els fa-vorables als plans de pensions per alpersonal de les administracions públi-ques, els mateixos que estan en la co-missió de valoració i alhora participenen l'accionariat d'una de les empresesque opta a la gestió dels plans de pen-sions”.

El Sindicat estima que CCOO i UGT“s'haurien d'abstindre en la comissió devaloració per evitar que l'empresa de laqual formen part siga beneficiada ambels seus vots i que les altres puguen,com no pot ser d'altra manera, recórrerla decisió final”. La Intersindical haadvertit que la situació “planteja serio-sos dubtes sobre la seua legalitat, ambvista, sobretot, a l’aplicació del règimd’abstencions i recusacions que marcala llei”.

La negociació de la llei de la funciópública finalitza la primera fase

‘Euromanifestació’ en defensa d’un nou compromis socialRepresentants de STES-Intersindical i de la Confederació Intersindical van participar, el 14 de mayo, enl“euromanifestació” convocada a Madrid per la Confederació Europea de Sindicats (CES) i que reivindica un nou compromissocial i més inversió per a l’escola pública i un ensenyament de qualitat. També es demana una ocupació estable, ique els diners públics es destinen a finançar els servicios públics, “no a alimentar la voracitat dels sectors que l’hanprovocat”. La Confederació de STES ha fet una crida pública a totes les organitzacions defensores de l’Escola Públicaper a realizar mobilitzacions arreu de l’estat per a avançar amb aquests objectius.

L’exigència de l'aplicació de la llei de dependència convoca milers de manifestants“Ni un pas arrere en la defensa dels drets socials, xarxa pública d'atenció a la dependència”. Amb aquest lema, milersde persones convocades per la plataforma en defensa de la llei de dependència es van manifestar el 16 de maig pelscarrers de València. La plataforma, integrada per organitzacions socials i sindicals, entre les quals hi ha IntersindicalValenciana, reivindica la correcta aplicació de la Llei de Promoció d'Autonomia Personal i Atenció a Situacions de De-pendència. “La Gran Marxa Taronja”, com es va batejar la manifestació, escenificava la protesta d’organitzacions, as-sociacions veïnals, sindicats, ciutadanes i ciutadans aplegats des de diferents localitats, barris i pobles de les distintescomarques del País. Es tracta de la primera acció de denúncia per un gran moviment social estés a l’estat espanyol,que mostra el cansament de la ciutadania davant el tracte de què està sent objecte en l'aplicació de la llei.La marxa va comptar amb l'adhesió de plataformes i moviments de discapacitats i salut mental. La mobilització preteniacriticar l'actuació del govern valencià i la seua manca de voluntat política en la gestió sobre la llei de dependència,l'aplicació i desenvolupament de la qual és competència de la Generalitat. La pancarta de la Intersindical denunciavala-no aplicació de la llei i l'intent del govern valencià de privatitzar els serveis d'atenció a les persones dependents.

La Intersindical adverteix que no hi donarà suport si l’administració no rectifica

El personal de la Generalitatha de recuperar les pèrduessalarials, diu la IntersindicalLa defensa dels serveis públics i els dretslaborals, exigències de la Intersindical

MAIG 2009 / 223 / 5

ENSENYAMENT

AllioliEl 28 d’abril, els centres educatius va-lencians es van buidar de professorati d’alumnat, en resposta a la convoca-tòria de vaga per la millora del sistemaeducatiu valencià, subscrita per laPlataforma per l’Ensenyament Públic.Un 70% del professorat va secundar lavaga, mentre que un 90% de l’alumnatno va anar a les aules, perquè la ma-joria dels pares i les mares no van durels seus fills a classe. De Vinaròs aGuardamar, es va aturar el sistemaeducatiu. L’èxit de la vaga confirma elmalestar de la comunitat educativaamb la Conselleria d’Educació, incapaçde donar una resposta satisfactòria ales demandes de la Plataforma, des-prés de dos mesos de negociació. Elmalestar es va visualitzar en les ma-nifestacions que van recórrer les tres

capitals valencianes, 6.000 persones aCastelló, 15.000 a Alacant i més de50.000 a València, que van demanar ladimissió del conseller i un canvi derumb en la política educativa. La Pla-taforma ha exigit la represa de les ne-gociacions per a posar fi a la políticad'imposicions, desgavells i improvisa-cions continuades.

STEPV ha felicitat el professorat, l’a-lumnat i els pares i mares "per l’èxitde la vaga, l’aturada de les classes i lesmobilitzacions", i ha animat a "man-tindre aquesta actitud reivindicativamentre la Conselleria no atenga lesdemandes de la comunitat educativa".

I ara què? El procés de mobilitzacions continuaen marxa després de la vaga del 28d’abril. La Plataforma ha proposat no-

ves accions de protesta fins a l’inici decurs mentre Francisco Camps i el con-seller d’Educació no facen mostrad’un canvi en la política educativadel govern valencià. Per molt quehagen intentat minimitzar a xifres ri-dícules la incidència de la vaga i ma-nipular-la a través de Canal 9, sónconscients del conflicte de l’ensenya-ment públic valencià i que han de bus-car una solució. Per al Sindicat aques-ta requereix, indefugiblement, la di-

missió del conseller Font de Mora i dela secretària autonòmica d’Educació,Concha Gómez, responsables políticsde la Conselleria. I més encara si esconfirma el presumpte favoritisme dela Conselleria d’Educació cap a OrangeMarket –la versió valenciana del casGürtel- en l’organització d’un congrésde programari lliure a Castelló.

Cal, doncs, que un nou equip s’in-corpore a la Conselleria d’Educació,amb un manament clar del govern va-

lencià de negociar seriosament, d’a-tendre les demandes de la Plataformaper l’Ensenyament Públic i de posar fia la política d’ocurrències, de desga-vells i d’imposicions que presideix laConselleria, i que evite que el pròximcurs es torne a donar una onada demobilitzacions arreu del País Valenciàque desgasten encara més la ja degra-dada imatge del conseller i del presi-dent de la Generalitat.

Una jornadahistòrica de

La comunitat educativa dónaun suport massiu a laconvocatòria del 28 d'abril

Continuen les tancades

Des que la Plataforma va anunciar el 12 demarç la convocatòria de vaga per al 28d’abril, els centres docents han organitzatnoves activitats de protesta, especialmenttancades, però també adhesions a la vaga,concentracions, fogueres simbòliques,taules redones, sopars, assemblees… ElSindicat ha pogut comptabilitzar almenysuna vintena de tancades en centresdocents arreu del País Valencià entre finalsde març i la nit anterior a la jornada devaga (amb les vacances de Pasqua pelmig), que manifestat el descontentamentde la comunitat educativa amb la gestió dela Conselleria d’Educació. Desenes declaustres, consells escolar i AMPE han fetarribar escrits d’adhesió a la vaga del 28-Aa la Plataforma, així com entitats alienes al’àmbit educatiu, plenaris d’ajuntaments ipartits polítics. A aquestes activitats deprotesta, s’han sumat també les escolesoficials d’idiomes, que han vist amenaçat elseu futur per la pretensió de la Conselleriad’augmentar el mínim d’alumnat necessariper a poder impartir diversos idiomes.

Una marea groga

La Plataforma va proposar vestir de grocels centres docents el 23 d’abril, Dia delLlibre i de la Rosa, i convertir aquestajornada en una protesta prèvia a la vaga.Molts centres educatius van respondre a lacrida i van decorar els centres amb llaços illençols. Fins i tot, en algun centre docentsi alumnes van assistir a classe vestits degroc. Mentrestant, representants de laPlataforma lliuraven al conseller, perregistre d’entrada, un ram de tretze florsde paper elaborat al col·legi Lluís Braille,de València, amb cada una de lesdemandes del manifest escrites en cadauna de les flors.Per la vesprada, al voltant d’unes 3.000persones es van aplegar en les diversesconcentracions convocades per lesplataformes comarcals a la Foia de Bunyol,l’Horta Nord i Sud, la Safor, la Ribera i laCostera. I a la nit, nombrosos centresrealitzaven noves tancades reivindicatives.

Més plataformes comarcals

Al llarg de les mobilitzacions, s'hanconstituït plataformes per l’ensenyamentpúblic d’àmbit comarcal. Algunes sónnoves i unes altres són reactivades,després de temps d’inactivitat. Ara per ara,hi ha plataformes comarcals a la Plana, laFoia de Bunyol, l’Horta Sud, la Ribera, laSafor, la Costera, la Marina, l’Alcoià-Comtat, el Baix Vinalopó i l’Alacantí.Aquests àmbits organitzatius hanrepresentat un paper clau en l’èxit de lesmobilitzacions i han permés canalitzar lesdemandes de la comunitat educativa de lesrespectives comarques, coordinar lesactivitats convocades i descentralitzar-les.L’èxit de les plataformes comarcals esvisualitzarà més encara el dissabte 13 dejuny, que hi ha convocada una trobadaconjunta a la ciutat de València.

Suports diversos

Des de la convocatòria de la vaga, diversesentitats socials, culturals i cíviques handonat suport a la convocatòria de vaga ihan participat en les mobilitzacions.Entitats com Acció Cultural, laConfederació d’Associacions de Veïns iConsumidors (CAVECOVA), la Plataformaen Defensa de la Llei de la Dependència ola Colla de Xirimiters La Xaramita Cana deNovelda, per posar-ne alguns exemples,s'hi han adherit. Els partits PSPV, EU, Bloci Iniciativa també van escenificar a lesCorts Valencianes, el 6 d’abril, la seuaadhesió a les mobilitzacions, i ERPV, ElsVerds del País Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista del PV també s’hi vansumar. Cal destacar l’esforç i la implicacióde les organitzacions d’estudiants –BEA,SEPC i SE– en la mobilització de l’alumnat ide les FAPA en la mobilització dels pares imares.

Un aspecte de la manifestació del 28 d’abril a València / A.S.

VAGA

� SETEMBREEn els conservatoris pro-fessionals de música, la re-ducció horària de les ma-tèries comunes fa perillarels llocs de treball .

� FEBRERLa mesa sectorial acordaincrementar els comple-ments per càrrecs direc-tius. Fins a desembre de2008 no es comencen aabonar.

�MAIG / SETEMBREL’ordre sobre Ciutadaniaen anglés i la resolucióposterior d’impartició pro-voquen una gran indigna-ció entre tot el professorat.És el detonant de les mas-sives mobilitzacions.

� JULIOLEl decret de currículumdel batxillerat retalla horesde filosofia, restringeix l’oferta de la modalitatcientificotecnològica, queafecta el professorat deTecnologia, i reforça l’as-sig natura de Religió.

� AGOSTLa resolució sobre la im-partició d’anglés a infantilno preveu l’increment d’es-pecialistes d’anglés. Elscentres es veuen forçats areubicar el professorat ha-bilitat en aquesta llengua.

� SETEMBRELa Conselleria amenaça iobri expedients al profes-sorat que vol impartir Ciu-tadania en les llengüesoficials. Membres de lainspecció educativa inicienuna cacera de bruixes.

�NOVEMBRELa normativa de renovacióde càrrecs directius incor-pora 11 ítems que han deser avaluats positivamentper la Inspecció. Conselle-ria ja havia emprat unanorma similar per a norenovar directors de pres-tigi durant el curs anterior.

6 / 223 / MAIG 2009

EL CONSELL CONTRA EL COL·LECTIU DOCENTEl president Camps, el conseller Font de Mora i la secretàriaGómez han estat els protagonistes, en diversa escala, d’una política educativa injusta per a l’educacióvalenciana. Els tres són també els principalsresponsables del menyspreu exercit contra el professorat de tots els àmbits i nivells.

21 maig Davant l’absurdde la situació, STEPV,CCOO, UGT i CSIFconvoquenmanifestacions massivesen les tres capitalsvalencianes en protestaper la política educativadel Consell. Lesmobilitzacions continuenel 5 i el 10 de juny.

24 juny L’IES BallesterGozalvo de Valènciamanifesta que impartiràEpC en valencià. Diversosclaustres es manifestenen el mateix sentit.

3 setembre Inspeccióenvia una circular ambinstruccions sobre EpC:al professor deCiutadanial’acompanyarà un altred’anglés, que farà detraductor simultani.10 setembre El claustrede l’IES Altaia d’Alteaacorda no impartir EpCen anglés. Altrescentres el seguiran.26 setembre Dosinspectors interroguenels docents de l’IESAltaia, a Altea, i elsinformen que iniciaranun procés sancionadorsi no imparteixen EpCen anglés. 29 setembreL’Associaciód’Inspectors i Inspectores d’Educaciódel País Valencià(ADIDE-PV), fa públicque com a funcionaristècnics en educació, no han d’assolirfuncions com a“comissaris polítics” alservei de cap ideologia,siga del signe que siga.

ENSENYAMENT

20082007

2 octubre Un miler depersones reunides enassemblees unitàries a Castelló, València i Alacant,convocades per STEPV, UGT i CCOO, acorden obilitzacions i una possible vaga.15 octubre Tancaments depares i mares, professorat i alumnat en centenars decentres arreu el País Valenciàcontra la política d’Educació. 15 octubre El Secretariat del’STEPV respon a lesamenaces dels altscàrrecs de laConselleria.16 i 20 octubreConcentracionsmassives de lacomunitat educativa en les principals ciutatsdel País Valencià.23 octubre Lesassemblees unitàries aCastelló, València i Alacant, convocadesper STEPV, UGT i CCOO,donen suport al noucalendari demobilitzacions.27 octubre Milers depersones es Manifestena Alacant, Castelló i València.

29 novembre Desenesde milers de docents,estudiants, pares i mares assisteixen a València, a lamanifestació per la millora del’ensenyament públic.

15 desembre Davant laimminència de la vagadel dia 17, el Consell fa una proposta demoratòria de Ciutadania i de calendari de negociacions. La Plataforma perl’ensenyament decideixdonar una oportunitat a la negociació i ajorna la vaga.

EL PRESIDENTFrancisco Camps va ser l’autor de l’ocurrència d’impartir al PaísValencià Educació per a laCiutadania en anglés. Va ferl’anunci el 19 de setembre de 2007.

EL CONSELLERAlejandro Font de Mora es vaerigir en l’executor principal de laconsigna del president. La seuaactitud provocadora i xulesca l’haconvertit en el pitjor conseller dela història, de moment.

LA SECRETÀRIA AUTONÒMICAConcha Gómez ha estat el peódel conseller, l’encarregada de mantindre les converses amb els sindicats i la Plataforma, i de posar la cara davant elsmitjans i les Corts.

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Amadeu Sanz

La política educativa del govern va-lencià inquieta i preocupa de maneraespecial el professorat interí, quepateix unes condicions laborals ad-verses i que es troba més indefens

davant l’administració. El col·lectiuha denunciat la Conselleria per l’in-compliment de l’Acord de 8 de maig2007, sobre condicions laborals. Lareducció d’hores en diferents espe-

cialitats comporta menys places aoferir en els processos d’adjudicaciói, per tant, menys possibilitats defaena per al professorat interí. Edu-cació només s’ha mostrat interessata establir un nou acord per obligara cobrir temps parcials, però noper millorar les condicions d’aquestsdocents.

D’altra banda, la percepció delstriennis —a què tenien dret des delmaig de 2007, quan es va promulgarl’Estatut Bàsic de l’Empleat Pú-blic— s’ha materialitzat amb molt deretard i amb moltes incidències,perquè hi ha docents que encara noels cobren amb normalitat.

� GENER• La Conselleria proposa reconvertircentres de secundària en centres in-tegrats de FP sense una planificacióprèvia. El professorat afectat quedaràsuprimit, no podrà participar ambdret preferent en el concurs de tras-llats i desconeix on serà reubicat.• Directors i directores d'infantil iprimària protesten per la sobrecàrre-ga de tasques burocràtiques i la man-ca de personal administratiu. L’admi-nistració es nega a atendre aquestesdemandes.

� FEBREREn 2007 es va aprovar la Llei de Cre-ació de l’Institut Superior d’Ensenya-ments Artístics (ISEA). En 2008 se'nredacten els estatuts, que el ConsellValencià hauria d’haver aprovat aquestmes. Educació no n’ha informat ni ala mesa sectorial ni al professoratafectat. Tampoc no diu res sobre elmanteniment de les borses d’interinsd’aquestes especialitats, ni dels ciclesformatius i batxillerat en aquestscentres.

�MARÇEducació presenta una proposta d’or-dre que transformarà en places de se-cundària unes 700 destinacions demestres de primer cicle d’ESO. Capdels mestres sense destí definitiu enaquest cicle no hi podrà accedir. LaConselleria es nega a establir unprocediment de transformació graduali consensuat.• La Conselleria expedienta el directorde l’IES Las Norias de Monfort del Cid,on hi ha penjada una imatge de Fontde Mora cap per avall, i proposa san-cionar-lo (abril 2009) amb tres anysd’inhabilitació com a director i com adocent.

� ABRILNegociació de les ordres d’optativesde batxillerat i de modalitats de bat-xillerat. Gràcies a la pressió del pro-fessorat de Llatí i Grec i dels sindicats,s’aconsegueix mantindre l’optativade Fonaments Lèxics, suprimida en unprimer esborrany. En l’ordre de mo-dalitats del batxillerat —diürn, nocturni a distància— es torna a restringir lamodalitat cientificotecnològica, queprovoca la protesta del professorat deTecnologia. L’administració es nega arecuperar l’hora de Filosofia adjudi-cada a Religió en els nous horaris.• La Conselleria proposa un nou re-glament orgànic i funcional de les es-coles oficials d’idiomes que perjudicael professorat de rus, xinés, italià, en-tre altres. Les ràtios comporten la re-ducció de grups i de professorat. Elprofessorat de Francés de secundàriase sent discriminat amb els plans plu-rilingües de la Conselleria, que nomésfomenten l’anglés com a llengua es-trangera.

MAIG 2009 / 223 / 7

‘‘Cada vegada amb mésclaredat, va perfilant-se tot un programa depolítica educativa: una

escola privada potenciada ifinançada pels fons públics per a serrica, elitista i confessional. Unaescola estatal desprestigiada, pobra iasèptica, no plural ni compromesa,ni racional ni científica. Una escolade funcionaris grisos i pobres quefabriquen obrers resignats a éssergrisos i pobres. Cultura debeneficència per a la fam de saberde les classes populars” (Allioli,novembre 1979).

Aquella va ser una tardor demobilització i, com es veu en lacitació, els motius de fonss'assemblen com dues gotes d'aiguaals que ens mouen en 2009. Abansque se m'adjudique cap intenciódemagògica, m'apresse a afirmarque, efectivament, trenta anys ésmolt de temps i que ni el paisatge niel paisanatge són els mateixos. Eltemps no passa mai debades,especialment per a les persones, aixíque tampoc per a les societats. Delque es tracta és de conéixer lahistòria, especialment la pròpia.

Algunes coses les sabem gràciesa l'edat i d’altres al fet que hem anata escola. Jo era un tendre batxillerelemental en un institut on, tot i queera a la Ribera, manava Franco, quevivia a les rodalies de Madrid. Elnostre professor de Llatí (peròllicenciat en Història), quan venia depermís de la mili ens explicava que,encara que ens fera la impressió quede vegades el temps tornava arrere,mai ho feia ni al mateix lloc ni de lamateixa manera. La història notransita per un escalèxtric, sinó quemés aviat traça una espiral, ens deia.Alerta, doncs, a pensar que tant s'hival, adés i ara és el mateix, sobretot,perquè sempre pot empitjorar.

Reprenc el fil del 79 perquè hi hamés lliçons interessants: “La nostralluita no la podem guanyar a Madrid(...) cal fer-la en cada centre detreball, junt als pares i lesinstitucions democràtiques. Aqueixalluita, que és i ha de ser quotidiana,ha de manifestar-se també (...) enjornades de mobilització quepotencien el treball junt amb elspares i afermen la unitat d'acció delsensenyants de tots els sectors del'ensenyament, des de la guarderiafins a la universitat”. El dia 21 denovembre, dia proposat unitàriamentcom a dia de vaga a totl'ensenyament (...).

Efectivament, no som comaquells funcionaris pobres. Però, sino som tampoc uns funcionarisgrisos és perquè hem anat a escola,a la de pissarra i clarió i a la que viuen la nostra memòria. Després del28 d'abril, res no s'ha acabat.

ADÉS I ARA

Mobilització

VICENT ESTEVE

ENSENYAMENT

2009

EL PROFESSORAT INTERÍ

INDEFENS

I ARA L’ALCALDE“A esos profesores que dicengairebé y aleshores, a esosgilipollas… ¡Vamos a rematarlos!¡Vamos a rematarlos!”2 març Després de vora tres mesos

de negociacions, la Conselleriapresenta un document definitiu enresposta a les tretze reivindicacionsde la Plataforma. Aquesta el trobadel tot insuficient i decideixreprendre les mobilitzacions. Fixael 28 d’abril com a data per a unagran vaga a l’ensenyament.

28 abril Un 70 % del professorat i un 90 % de l’alumnat secunda la convocatòria de vaga. Tres gransmanifestacions, a les capitalsvalencianes, culminen l’èxit de la mobilització.

Les plantilles del País Valencià, una altra assignatura pendent

Conselleriarectifica i retiral’ordre sobreplurilingüisme

Els centres d’infantil i primària no s’han adaptat encara a la LOE

La Conse-lleria no

ha adequat les plantilles als nous cu-rrículums. L’administració educativaignora els preceptes de la Llei d’Edu-cació (LOE) i els nous reptes socials.La LOE (2006) actualitza el sistemaeducatiu, mentre que la configuracióde les actuals plantilles d’infantil i pri-mària es remunta a 1996.

Entre les necessitats que ha d’aten-dre l’educació hi ha la de garantir l’en-senyament de llengües estrangeres.Per això hem denunciat en reiteradesocasions que el professorat especia-lista d’anglés destinat en els centresés insuficient per a aplicar els nouscurrículums de primer cicle de primà-ria i segon cicle d’infantil. Cal tindrepresent que l’oferta d’ensenyamentd’altres llengües estrangeres —fran-cés al tercer cicle de primària— s’had’assegurar sense que això supose larecatalogació d’aquests llocs de tre-ball.

Les plantilles que els centresnecessiten han d’impulsar l’educacióen valors. En aquesta direcció, hand’establir temps per a la realitzaciódels plans de convivència, dins del’horari escolar. Tot l’alumnat ha

d’accedir a les Tecnologies de la in-formació i comunicació (TIC), i aixòimplica que els centres han de comp-tar amb hores de dedicació a les tas-ques del coordinador o coordinadoraTIC i desdoblaments de grups per aatendre grups reduïts. S’ha d’atendrela diversitat amb personal adequat—psicopedagogs, educadors, fisiote-rapeutes, mestres de compensacióeducativa— i afavorir la continuïtatdels programes de compensació.Cal facilitar agrupaments flexibles,grups de reforç i desdoblamentsper als programes específics de su-port. També cal garantir l’ensenya-ment de les dues llengües oficials delPaís Valencià per a complir la lega-litat, i impulsar els programes d’e-ducació bilingüe, amb dotació demestres de valencià com a suport, entots els centres, a les línies d’immer-sió lingüística.

Les noves plantilles que els centresnecessiten han d’atendre les múltiplesgestions administratives. I per a aixòcal dotar-los de personal administra-tiu. L’impuls de la biblioteca de centre,com a eix metodològic, ha de respec-tar l’horari per a la coordinació de labiblioteca.

Per a afavorir la coordinació entretots els professionals que intervenenen un centre i apliquen les mesuresestablides en el projecte educatiu, calgarantir una dedicació temporal; s’hand’augmentar les hores de dedicació alcentre dels càrrecs directius; són fo-namentals les guàrdies de substitucióper a permetre que l’absència d’unamestra no impedisca prosseguir ambles programacions didàctiques; calcrear comités de salut, i avaluar i con-trolar els rics laborals en els centres.

Davant d’aquestes demandes, laConselleria d’Educació ha sentenciatamb les últimes normatives, impedintl’augment de les plantilles, l’escassavoluntat política que té per a respondrea les noves necessitats del sistemaeducatiu. Bon exemple d’aquesta ne-fasta política el vam poder identificaren la Resolució de 30 de juliol de 2008,que deixa en mans dels centres la vo-luntarietat de l’ensenyament de lallengua estrangera, tot remarcantque en cap cas suposaria augment deplantilla. Enguany, l’administració hadeixat la major part de l’alumnatsense ensenyaments d’anglés desd’infantil.

Davant les elevades xifres de fracàs

escolar, la mateixa Conselleria ha dic-tat la resolució de 6 d’abril de 2009,que regula el funcionament del pro-grama experimental d’ampliació del’horari escolar, i manifesta expressa-ment que els centres que vulguen vo-luntàriament acollir-se ho faran ambels recursos propis del centre, sensecap obligació de l’administració de do-tar-los de recursos personals ni eco-nòmics.

La Conselleria ha de canviar laseua política educativa, si vol garantirun ensenyament públic de qualitat. Enles negociacions amb els represen-tants del professorat, l’administracióha de materialitzar l’adequació i l’aug-ment d’unes plantilles que respon-guen realment a les noves necessitats.

STEPV ha proposat a la Conselleriala seua proposta, amb les plantillesque necessiten els centres educatius.Una autèntica negociació amb el go-vern valencià, que done complimenti desplegue les normatives vigentshauria de permetre millorar les dota-cions i prestacions dels nostres cen-tres educatius.

AllioliL’avís de STEPV en el sentit que presen-tarà un recurs si no es modifiquen elsarticles més polèmics de l’ordre sobreles modalitats de batxillerats, arreplegael malestar que des de diversos sectorsha acompanyat la negociació d’una po-lèmica disposició de la Conselleriad’Educació. Distints col·lectius docents,sobretot de tecnologia, llatí i grec,s’han oposat a una norma que amena-ça les seues especialitats.

Les qüestions més preocupantsafecten el tractament de la Religióperquè, en contra del que diu la LOE,l’administració vol imposar horesd’atenció educativa a l’alumnat com

a alternativa. Un altre aspecte contro-vertit és la discriminació per a l’alum-nat que vulga cursar l’opció del bat-xillerat cientificotecnològic, que exi-geix un mínim de 12 estudiants perconstituir grup, en els centres que notinguen autoritzada aquesta opció.

Pel que fa a l’ordre d’optatives,Educació ha acceptat la proposta deSTEPV de no limitar el nombre degrups d’optatives i rebaixar-lo de 15 a12 el total d’alumnes que podransol·licitar-los. Sobre les optatives declàssiques, l’administració s’ha com-promés també a revisar la ubicació deFonaments lèxics de la tècnica i de laciència, i ha deixat la porta oberta per-

què puga passar d’oferir-la només ala modalitat d’humanitats a ser d’ofertaen totes les modalitats, cientificotec-nològica i artística. La negociació hapermés recuperar optatives desapa-regudes de l’anterior esborrany, comara Física aplicada, Antropologia, Va-lencià: habilitats comunicatives, Cas-tellà: expressió i comunicació, entre al-tres matèries, i en l’atribució docent dela majoria d’especialitats s’ha incorpo-rat una certa lògica.

STEPV ha denunciat l’administracióper no atendre aspectes importants,com l’establiment de preferències se-gons el currículum —quan s’atribueixuna optativa a més d’una especialitatde professorat—, o l’equilibri entrel’anglés, el francés o altres llengües,com l’italià o l’alemany. El Sindicat tam-bé lamenta que les optatives de moda-litat s’oferisquen en tots el centres i esmantinguen sempre que hi haja profes-sorat.

AllioliLa Conselleria d’Educació ha retirat l’or-dre sobre plurilingüisme i l’ha reconver-tit en una norma específica nomésper a tres centres, un per província, quedesenvoluparan el programa experi-mental de plurilingüisme. La retiradade la proposta havia estat plantejada perSTEPV, que s’ha manifestat favorable amantindre un debat i a consensuar mo-dels d'educació plurilingüe. El Sindicatha expressat que cal respectar “elsdrets lingüístics de l’alumnat i treballarper introduir llengües estrangeres enharmonia amb la llengua pròpia del PaísValencià”.

Inicialment, a l'abril, l’administracióva presentar un esborrany d’ordresobre programes experimentals pluri-lingües dirigits, en el curs 2009/10, alscentres d’infantil i primària. STEPV, d’a-cord amb les recomanacions del Con-sell d’Europa de 2007, va demanar la re-tirada de la proposta de la Conselleriai l’inici d’un ampli debat social, amb laparticipació d'experts, sindicats, partitspolítics, pares, mares i alumnes, previa l’inici d’experiments insuficientmentreflexionats i consensuats. L’esborranypresentat per l’administració feia refe-rència a l’anglés, sense la possibilitatd’estendre els plans plurilingües a al-tres idiomes, com el francés.

El Sindicat ha mostrat la seua pre-ocupació perquè les polítiques lingüís-tiques de la Conselleria potencien moltmés l’anglés —el 80% del currícu-lum— que la llengua pròpia, “quan elvalencià encara no està en igualtat decondicions respecte del castellà enmolts centres educatius”. STEPV con-sidera que la introducció d’una llenguaestrangera, sense prendre el valenciàcom a llengua base de l’ensenyament,“perjudicarà la llengua pròpia”.

STEPV recorrerà l’ordre de batxillerats

8 / 223 / MAIG 2009

ENSENYAMENT

STEPV demana obrir un debat social sobre plurilingüisme

El Sindicat dóna suport a les reivindicacions del professorat de Tecnologia

STEPV ha donat suport alprofessorat de Tecnologia, que haexpressat la seua protesta enconsiderar-se perjudicat perl’excessiu nombre d’alumnesrequerits per a cursar lamodalitat cientificotecnològica ila condició de comptar amb aulesadequades. Aquest col·lectiu vaprotagonitzar accions de protestael curs passat davant lanegociació del currículum debatxillerat.

Fonaments lèxics, en lesoptatives de batxillerat

Representants del professoratde clàssiques s’han dirigit alssindicats i a la administració permantindre l’assignaturaReferents lèxics com a optativa,per les greus conseqüèncieslaborals que en comportaria ladesaparició. STEPV ha fet seuala proposta i l’ha traslladada a laConselleria, que finalment l’harecollida. Fonaments lèxics esmantindrà com a optativa enbatxillerat, tot i que noméss’ofereix en la modalitatd’Humanitats. En la mesasectorial, el Sindicat defendràque la matèria s’oferisca entotes les modalitats.

Amadeu Sanz

MAIG 2009 / 223 / 9

ENSENYAMENT

AllioliRepresentants de l’administracióeducativa han presentat una propostad’acord sobre el professorat interí queempitjora les condicions vigents enl’actual acord i no incorpora els prin-cipals aspectes recollits en la propos-

ta sindical. La Conselleria apostaper la desaparició de la restricció deprovíncia, en comptes d’ampliar lapossibilitat a tot el col·lectiu. Com aalternativa, l’administració plantejauna zonificació sense definir, quenomés coneix i determina la pròpia

administració. La proposta preveul’adjudicació de les vacants de tempsparcials de forma obligatòria, una me-sura que ha estat molt contestadapels representants del professorat.STEPV ha insistit en “la necessitat d’a-rribar a un nou acord que incorporemillores sensibles en les condicionslaborals dels interins”. Per la seuabanda, l’administració educativa esnega a acceptar un pacte d’estabilitat,al cobrament dels mesos d’estiu peral personal que treballe cinc mesos,a la percepció de sexennis, i a la de-rogació de l’addicional tercera del De-cret 7/2008, que impossibilita laigualtat amb els funcionaris de carre-ra a la hora de demanar llicències.L’administració presentarà als sindi-cats un nou document abans de lesadjudicacions de les places docentsd’enguany.Al juliol, actes d’adjudicacióL’administració prepara canvis en elsactes d’adjudicació de places que

convoca cada estiu, unes novetatsque estan pendents de confirmacióoficial. Segons fonts de la mateixaconselleria, Educació pretén experi-mentar enguany una adjudicació“telemàtica” amb el professoratd’infantil i primària. Si la mesura esconfirma, per a adjudicar les placesdels provisionals, opositors i interinsd’infantil i primària, el professorathaurà d'omplir una instància quel’administració presentarà a travésd’Internet. La confirmació d’aquestsistema determinaria la desapariciódels actes presencials, un procedi-ment que sempre ha defensatSTEPV, per la transparència i les ga-ranties que dóna.

Pel que fa a l’oferta de places do-cents, els mestres no podran accedirenguany a les places del primercicle d’ESO en els instituts, una res-tricció que impedirà que unes 700 va-cants s’incorporen a l’oferta.

L’acord d’interins,pendent del’última proposta de l’administració

Falten placesen les escolesinfantilsdependents dela Conselleriad’Educació

AllioliLa demanda de places escolars, en lesescoles infantils que depenen de la Con-selleria d’Educació, sempre ha estat perdamunt de l’oferta. Però, enguany, eltancament de centres privats ha dispa-rat l’augment de demandes. Mentre quela demanda augmenta, en canvi, l’ad-ministració no amplia el total de centresper a atendre-la. Les comarques deCastelló, per exemple, només disposende sis centres d’aquestes característi-ques. D’altra banda, el nombre d’unitats

per centre tampoc ha augmentat, ni lesplantilles, uns dèficits que incompleixenl’acord per a la millora de les plantillesd’infantil en els col·legis públics, signatel novembre de 2005 per l’administració.L’acord estableix que en les plantilles hihaurà una mestra per centre, una edu-cadora per unitat i una educadora de su-port per cada tres unitats.

Tot i que en la LOE és voluntària l’es-colarització en la primera etapa d’infan-til, STEPV reclama a la Conselleria d'E-ducació “que responga a la creixent de-manda de les famílies que veuen enl'escolarització primerenca l'única for-ma de compaginar treball i atenció alsfills”. “La incorporació dels xiquets al'escola des dels primers anys de vidas'ha demostrat un element clau per alposterior èxit escolar, com assenyalentots els organismes europeus”.

La situació d’aquestes escolesinfantils a les comarques deCastelló és clarificador: la EIVerge de Lourdes de Castelló harepartit 137 preinscripcions per a80 places; la del Grau de Castellóde la Plana, 127 per a 49 places;la EI San José d'Almassora, 140per a 68 places; la EI Samborid'Onda, 150 per a 80 places; la EI.Sagrat Cor de la Vall d'Uixó, 120per a 80 places i la EI delsTeuladins, de Nules, 70 per a 52places.

La inspecció impedeix al professorat de la borsade Ciutadania impartir-laen valencià o castellà

La inspecció educativa ha rebut ins-truccions per a impedir que el profes-sorat provinent de la borsa de treballd’Educació per la ciutadania ambconeixements d’anglés impartiscal’assignatura en cap de les llengüesoficials. Segons la inspecció, l’últimacircular sobre la impartició de l’assig-natura, que permet al titular de l’as-signatura decidir sobre la presènciadel professorat d’anglés a l’aula, noafecta aquests docents perquè ja es-tan sols a l’aula. STEPV considera, encanvi, que la circular es refereix a “im-partir en su caso la asignatura deeducación para la ciudadania en cual-quiera de las lenguas cooficiales dela Comunidad Valenciana”, en refe-rència al conjunt del professorat, nonomés al que comparteix aula amb elprofessorat d’anglés. STEPV ha exigita la Conselleria que permeta a tot elprofessorat triar la llengua en què volimpartir l’assignatura, que es respec-ten els acords amb la Plataforma perl’ensenyament públic i que es retirel’Ordre de 10 de juny.

Les places de lesoposicions de 2009 esdistribuiran per tribunalsentre els aspirants

Les oposicions docents de 2009 in-clouen novetats. La principal, el repar-timent de places per tribunals. Desd’enguany, després de la primera fasede les proves, l’administració assignaràles places per tribunals en funció delnombre de persones opositores quehan realitzat la primera prova. LaConselleria d’Educació accepta aixíuna proposta sindical que permetrà ho-mogeneïtzar els criteris dels tribunalsen l’avaluació les proves. STEPV s’haviaqueixat altres anys per la desproporcióamb què alguns tribunals d’una matei-xa especialitat havien adjudicat lesplaces. Altres novetats de les oposi-cions són que els aspirants podran for-malitzar telemàticament la inscripcióen el procés els mèrits es presentarandesprés que es publique la llista d’a-provats. L’administració reservarà el 7%de les vacants per a les persones dis-capacitades.Més informacióhttp://www.intersindical.org/stepv/ensenya/oposicions/2009/GuiaOpo09-def.pdf

STEPV es manifesta en contra dels expedients als directors de Monfort i d’Énguera

L’expedient obert per la Conselleriad’Educació al director de l’institut LasNorias de Monfort, a la comarca del Vi-nalopó Mitjà, “atempta contra un dretbàsic i fonamental en democràcia comés la llibertat d’expressió”. STEPV haexigit l’arxivament d’aquestes diligèn-cies i també de les que s’han iniciatcontra la direcció de l’institut d’Énguera(Canal de Navarrés), “fruit de la inge-rència política en la gestió democràticadels centres docents”. STEPV ha de-nunciat “la persecució a les direccions,que responen a divergències ideològi-ques amagades sota l’aparença d’in-fraccions o incompliments de normes”.Els dos casos, juntament amb elsd’Almoines, Torrevella i Alzira, hanprovocat el suport incondicional de lesrespectives comunitats escolars. ElSindicat s’ha oposat des del primer mo-ment “a una normativa d’elecció i re-novació de les direccions dels centres,que ha sostret el debat de la comunitateducativa, amb l’única intenció de cas-tigar les direccions crítiques amb l’ad-ministració”.

La Conselleria potprevaricar si invalidaFilologia Catalana en les oposicions

Un any més, la convocatòria d’opo-sicions per a enguany no reconeixeràel títol de Filologia Catalana per a l’e-xempció de la prova de coneixementsdel valencià. Amb aquesta mesura,Educació continua incomplint lesreiterades sentències del TribunalSuperior de Justícia Valencià i del Tri-bunal Suprem. Per això, STEPV es-tudia la interposició d’una denúnciaper prevaricació als responsables del’administració. El conflicte provocatpel govern valencià ha costat a la Ge-neralitat 20 sentències en contra deles seues pretensions. L’última sen-tència del Tribunal Suprem estableixjurisprudència en aquest tema i tan-ca la possibilitat que la GeneralitatValenciana dicte normes que ignorenaquesta equivalència. L’alt tribunalespanyol adverteix que l’exclusiódel títol de Filologia Catalana enles oposicions docents al País Valen-cià podria derivar en un acte deprevaricació per part de l’administra-ció convocant.

La Conselleria es nega a incorporarles últimes propostes sindicals

Conselleria d’Educació / A.S.

L’administració incompleixel pacte que va signar ambels sindicats el 2005

El nombre d’unitats per centre tampoc ha augmentat, ni lesplantilles, uns dèficitsque incompleixen l’acordper a la millora de lesplantilles d’infantil en elscol·legis públics

Miguel FusterQue el fracàs escolar s'ha convertit enpreocupació ciutadana de primer ordre ésindubtable. Acostumats a la publicació anualde resultats en premsa, la seua interpretació—i fins i tot manipulació política interessada—és un indicador del funcionament del sistemaeducatiu.

Ara bé, el terme fracàs és per a moltsencara confús o imprecís, no sense raó. Tot ique pot donar-se en qualsevol nivelld'ensenyament, s'ha focalitzat enl'ensenyament secundari obligatori per raonspoc enteses per l'opinió pública. Quinze anysarrere, amb un sistema educatiu distint, esparlava ben poc de fracàs escolar. No calia itampoc no existia l’actual passió estadística.Tot aquell que no desitjava estudiar,abandonava els seus estudis, i assumpteresolt. En canvi, hui parlem de fracàs perquèexisteix un compromís europeu, mai explicatpels nostres gestors educatius, de fer del'educació el motor de progrés econòmic isocial, un compromís que pretenia, no solstindre l’alumnat a l’aula fins als 16 anys, sinóque rendira acadèmicament.

L’evolució de les xifresPer poc que escodrinyem l'evolució històricadels indicadors de referència de 2010, (Datos ycifras 2008/9, de Mepsyd), descobrim que, en1997, un 30% de la població entre els 18 i 25anys no havia completat la segona etapa desecundària ni seguia altres tipus de formació.En l'any 2007, el percentatge era d’un 31 %. Ésa dir, la variació estadística ha estatpràcticament nul·la.

Així que el fracàs —o l’èxit— escolar queens interessa i sobre el qual hi hacompromisos és el corresponent a lasecundària postobligatòria. Per a l'any 2010,data de referència, més del 85% de la poblacióestudiantil hauria d'aconseguir, com a mínim,acabar els seus estudis de batxiller, o de cicleformatiu mitjà. És a dir, mentre la legislacióindica l'obligatorietat de l'ensenyamentúnicament fins als 16 anys, en realitat el

compromís europeu s'hi situa més enllà, en els18 i, si s'ha de jutjar per la seua presència enels mitjans, aquest objectiu és inexistent perals nostres administradors. Per tant, seràimpossible assolir aquell compromís per labaixa taxa de graduació en secundàriaobligatòria, l'elevat nombre d'abandons i elsbaixos índexs de graduació en formacióprofessional.

Un altre factor que incideix en les nostresxifres de fracàs és el nivell educatiu i/oeconòmic dels progenitors. Perquè aquestseriós condicionament no siga determinant,calen més recursos i una gestió amb mesuresque pal·lien les diferències socioeconòmiques iculturals d'origen, i que donen majorautonomia als centres educatius. L'esforçeconòmic mitjà estatal —l’opacitat dels nostres

governants ens impedeix conéixer el del PaísValencià— mai ha arribat a la mitjana europeaen relació amb el PIB.

Crida també l’atenció que l'estat espanyol, iel País Valencià en particular, haja optat perdestinar recursos a l'ensenyament privatmitjançant la concertació. Datos y cifras de2008/9 situa Espanya com l'estat amb majorpercentatge de concertació de la Unió Europea(un 25%) després de Bèlgica, i just per davantde França. En canvi, països com Alemanya,Grècia, Itàlia, Polònia, Suècia o Finlàndia —aquesta última considerada modèlica pelsseus resultats— tenen percentatges d'escolapública superiors al 90%. L'aposta pel modelsegregador espanyol i valencià no ha contribuïta millorar les xifres de fracàs.

A títol personal, tem que sense laparticipació de la societat civil serà impossibleeixir d'aquest estancament. No és mal principique els ciutadans s'escandalitzen per lesxifres, però amb això no n’hi ha prou. Laparticipació activa de la societat civil podria sereficaç a partir de quatre eixos d'actuació:Conselleria, Consell Escolar Valencià, consellsescolars municipals i consells escolars decentres. En tot cas, caldria comptar amb dadesharmonitzades i actualitzades del fracàs i deles seues causes específiques. Aquestainformació hauria de ser controlada des delConsell Escolar Valencià, a través d'unacomissió de seguiment, i amb un calendariassumit per part de la Conselleria. És clau queaquestes mateixes dades siguen conegudes igestionades en l'àmbit municipal a través decomissions específiques permanents,paral·leles a les comissions d'escolarització, iper encàrrec dels seus respectius consellsescolars.

Finalment, tots i cadascun dels centreseducatius participarien de la mateixa manera,amb coneixement de les seues dades i lesalternatives proposades. Els consells escolars—de País, municipals i de centre— són, endefinitiva, els representants legítims de lasocietat civil i els transmissors delscompromisos educatius. Sobta que cap consellmunicipal o de centre conega els resultats delsseus propis centres, una informació sense laqual dificulta una solució justa i eficaç a lasituació d'estancament i de fracàs que pateix elPaís Valencià en conjunt, però que s'acarnissasobre l’ensenyament públic. No hi ha dubteque les escandaloses xifres conegudes per totsposen en dubte el mateix funcionament delnostre sistema educatiu.

Miguel Fuster és professor de la Universitat deValència

El nivell educatiu i/o econòmicdels progenitors és un factorque incideix a les xifres de fracàs escolar

Hi ha un compromís de fer del'educació el motor de progréseconòmic i social, que afecta a la secundària postobligatòria

10 / 223 / MAIG 2009

AllioliEl màxim responsable del departa-ment d’Educació va manifestar en elConsell Escolar Valencià, al principide curs, la necessitat d’impulsar“un diàleg profund” sobre els plansexperimentals contra el fracàs esco-lar. Tanmateix, el mateix Font deMora ha presentat recentment dosnous plans experimentals sense de-

batre’ls en la mesa sectorial amb larepresentació del professorat, el plaÈxit i el programa d’ampliació del’horari escolar.

El pla Èxit, “per a millorar els re-sultats i el rendiment acadèmic de l’a-lumnat”, es dirigeix a l’alumnat de 3ri 4t d’ESO amb dificultats en les ma-tèries instrumentals i l’anglés, i incloudues modalitats. La primera es rea-litza al maig i juny, amb sis hores dereforç de cada matèria. En la segona,al juliol, es dediquen 12 hores a cadaassignatura. El pla Èxit preveu lapossibilitat de programar una provaper a l’alumnat que, en el cas de ser

superada, l’eximirà de la prova ex-traordinària del setembre. La partici-pació del professorat en les duesmodalitats és voluntària i sense capremuneració.

STEPV s’ha oposat al pla Èxit “perquèpretén que el professorat i les direccionsdels centres, als quals se’ls canvien uni-lateralment les condicions laborals,treballen voluntàriament sense cap in-versió de la Conselleria” El Sindicat sos-pita que Educació vol estendre el pro-grama a tot el sistema educatiu, “perconvertir els períodes no lectius enlectius”.

El programa d’ampliació d’horariescolar previst per al pròxim curs —aprovat també sense debatre’l ambels agents socials—, ha sigut qualificatper STEPV com un atac frontal a les con-dicions laborals del professorat: “En lapràctica, els docents veuran ampliat elseu horari d’atenció a l’alumnat sensecap compensació econòmica, i les ac-

tuals hores no lectives dedicades a la co-ordinació dels equips docents podransubstituir-se per activitats de reforç ambl'alumnat, que les convertirà en horeslectives, per la porta falsa i sense nego-ciació”. La participació del professoraten aquest projecte no és voluntària, siprèviament el consell escolar del centreha determinat participar-hi. De fet, ésla direcció, amb l’informe de la coordi-nació pedagògica, la responsable de de-terminar les accions i el professorat quedesplegarà el projecte. L'objectiu ocultd'aquesta resolució és, assegura STEPV,“implantar la sisena hora lectiva en elsistema educatiu sense augmentar lesplantilles ni la dotació econòmica”.

Segons el Sindicat, els dos plans ex-perimentals són “una prova més del'actitud prepotent de la Conselleria en-vers a l'ensenyament, que ignora la veudels seus treballadors i treballadores.La modificació unilateral de les condi-cions laborals dels docents és una

causa que justifica la interposició d’unrecurs contra la resolució de la Conse-lleria d'Educació.

El fracàs, al País ValenciàEn el rànquing sobre la incidència delfracàs escolar en les diferents comu-nitats autònomes, una qüestió quepreocupa especialment els agents dela comunitat educativa, el País Valenciàocupa un dels primers llocs, amb un38%. Les massives mobilitzacions d’a-quest curs contra la política educativadel govern valencià han estat sensiblesa la preocupant incidència del fracàs alnostre territori.STEPV ha reiterat en distintes ocasionsla complexitat inherent al fracàs escolar,“un fenomen complex que requereix undiàleg amb la comunitat educativa pera analitzar la situació, avaluar les ac-tuacions i aplicar mesures per a millo-rar-la”.

ENSENYAMENT

Conselleria imposa uns plans contra el fracàsescolar de cost zero

El Sindicat podriapresentar un recurs contra els projectesexperimentals

Fracàs escolar i COMPROMÍS SOCIAL

Am

adeu

San

z

Àlex Agulló i GuerraLa comarca del Comtat, 28.000 habitants,constitueix una mostra viva de la realitat de l'escolarural, una escola —les escoles, com encara diuenper ací— que lluita per la seua continuïtat. La tisorade l'arranjament, any rere any, amputa serveiseducatius a una realitat educativa que s'aferra a laseua supervivència. L'exigència d'unes ràtiosmínimes marcades des dels despatxos, al Cap iCasal són una amenaça constant.

Una ullada per la comarca ens mostra unatipologia variada de centres i de situacions. Hi hapobles on les escoles o anar a costura sónexpressions que ja pertanyen a un passat allunyat id’altres, com Alcoleja, on encara tenen la feridarecent. L'Orxa encara manté la seua escolaincompleta, però la de Gorga esgota els seusdarrers dies. Hi ha pobles que concentrenl'alumnat de primària i de secundària obligatòriaen un mateix edifici i comparteixen serveis, comBenilloba, que atén 13 pobles. Però enguany hansaltat novament les alarmes. La més grossa li hatocat enguany a Beniarrés: de quatre professorespassarà a dues en infantil. A primària, conservaràla de Pedagogia Terapèutica però, perdrà duestutories. Les diverses instàncies que han demanatreconduir la retallada han entropessat amb lafatídica xifra del mínim exigit, tot i que els sindicatsexigeixen una nova resolució a la junta de personal.

Per a fer front a tot això, hi ha pobles que s'hanconstituït en col·legi rural agrupat (CRA). És el casdel CRA Mariola-Benicadell —Gaianes, Alfafara iAgres—, que el curs passat va travessar el seucalvari particular perquè l'amenaça de perdre unaunitat a Alfafara arrossegava la desaparició de lesquatre places d'especialistes. La brega inesgotablede tota la comunitat educativa, a més de lainspectora, van aconseguir reduir la ferida:supressió d’una tutoria a Alfafara peròmanteniment d'especialistes. L’altre CRA de lacomarca, l’Encantada —Planes, Benimarfull il'Alqueria— funciona de moment amb normalitat,però ningú no pot assegurar que la seua vidacontinuarà... Més aïna caldria dir que en l’escolarural s'enquista el malviure per la subsistència.

MAIG 2009 / 223 / 11

AllioliEls representats d’STEPV van aban-donar la junta de portaveus del 12 demaig per l’actitud del director gene-ral de Personal, que presidia la ses-sió. David Barelles, justament en lareunió que havia d’abordar el calen-dari de negociació de la mesa sec-torial, es va negar a incloure en elsordres del dia de les pròximes ses-sions negociadores els tretze puntsdel manifest de la Plataforma perl’Ensenyament Públic, una exigènciaplantejada pel Sindicat. Barelles vaargumentar que la Plataforma haviarebutjat l’últim document del conse-ller, presentat el 8 d’abril. El directorgeneral va advertir que cap delspunts plantejats per la Plataforma nos’incorporaran a la negociació i, pertant, no s’aplicaran el pròxim curs.

En la primera intervenció en la

junta de portaveus, STEPV va exigirla negociació immediata de totes lesdemandes de la Plataforma, queaglutina el conjunt d’entitats repre-sentatives de la comunitat educativai de la societat valenciana que el 28d’abril passat van paralitzar les es-coles i instituts i es van manifestarper les principals ciutats del País.“David Barelles ha contradit les pa-raules del conseller del 8 d’abril —acusa el Sindicat—, el qual va decla-rar que si la Plataforma no acceptael document, la Conselleria es retro-traurà a la situació de partida”.STEPV, recorda que Font de Mora vaassegurar que “algunes de les me-sures incloses en el document es du-ran a terme, però unes altres no".

Segons el parer del Sindicat, lesdeclaracions de David Barelles són“molt greus, perquè és la mateixaConselleria la que diu ara que elscompromisos firmats per la secre-tària autonòmica i assumits pel con-seller són lletra morta, i que els pocsavanços que s’han produït en la ne-gociació no es duran a terme, ambel pretext que la Plataforma no as-sumeix la proposta de l’administracióen la seua totalitat”. STEPV considera

que, davant la negativa de la Conse-lleria a negociar les reivindicacionsamb la Plataforma, “ara no se li potexigir que assumisca el document enla seua globalitat”. “És una greuirresponsabilitat no aplicar per alcurs que ve qüestions com el desple-gament de la LOE i les plantilles, lacatalogació lingüística, la xarxa d’es-coles infantils de 0-3 anys o la reti-

rada de l’ordre de Ciutadania, entrealtres qüestions, que estan assumi-des per la secretària autonòmica ipel conseller en documents escritsi declaracions públiques”.

El Sindicat demana a la Conselle-ria “que es presente amb una únicaveu i no continue marejant i posantpegats a la planificació educativa, jaque, d’ella, en depén que el sistemaisca del pou on està, i que s’aprovenmesures que posen fi a la degradacióde les condicions laborals del profes-sorat i al fracàs educatiu de l’alum-nat”.

Una inspecció dòcil i acrítica al servei del govern del PP

Dins la seuapolítica decontrol de les

direccions dels centres educatius, l’ad-ministració s’ha dotat d’un cos d’ins-pecció educativa dòcil i acrític. Per aaprofundir en aquesta estratègia, elsinspectors accidentals, nomenats adit des que el Partit Popular va accedira la Generalitat, participaran en un con-curs de mèrits en què serà la mateixaadministració que els ha triat la que elsavaluarà i nomenarà legalment. STEPVha insistit en el fet que aquests funcio-naris siguen cessats immediatamentde la inspecció i que es convoque unprocediment de selecció transparent.En les oposicions a inspecció recent-ment convocades participaran ambavantatge els “inspectors accidentals”,als quals se’ls puntuarà com a expe-riència el temps de servei en la inspec-ció. La inspecció educativa ha d’actuaramb rigor i professionalitat. La seuafunció no és la persecució i la repressió,sinó l’assessorament i la garantia queel sistema funcione.

EL COMTAT,L'ESCOLA RURAL LLUITA PER LA SUPERVIVÈNCIA

Fisioterapeutesi personaleducatiu,convocats a unanova vaga

Després d’uncurs de mobi-

litzacions del personal educador i fisio-terapeuta, i huit mesos de negociacionsmarcades per la desídia d'una adminis-tració que s'ha vist forçada a aquestprocés per l'exigència i la combativitatde les treballadores i els treballadors,el 21 d'abril es va escenificar un nouatac contra aquest col·lectiu laboral.L'única proposta formal de l’adminis-tració —conselleries de Justícia i Ad-ministracions Públiques i d'Educa-ció— per a regular normativamentels horaris i les funcions d’un col·lectiuque treballa en centres educatius,obvia les seues reiterades reivindica-cions. També ignora fins i tot les opi-nions de tècnics d'ambdós departa-ments, que reconeixen que l'adscripcióorgànica i funcional a Educació —unareivindicació històrica del Sindicat— ésun requisit previ per a resoldre la pro-blemàtica global de l'alumnat i del per-sonal treballador.

Davant l'immobilisme polític i la ig-norància autoimposada d'una admi-nistració que no troba més argumentque el recurs a la prepotència, itambé davant l'abandó d’altres orga-nitzacions sindicals, STAS ha tornat aconvocar una nova jornada de lluitaper al 21 de maig, amb una vaga enel sector. El mateix dia es farà una as-semblea a la seu del Sindicat (C/ Juande Mena, 18, de València, metro ÀngelGuimerà), a les 10.30 h, i una concen-tració a les 13 h davant la seu de laConselleria de Justícia i Administra-cions Públiques.

ENSENYAMENT

Les paraules d’un director general provoquenl’eixida del Sindicat de la junta de portaveus

David Barelles,responsable de Personal,desautoritza elscompromisos delconseller

Sense escola

CRA (Col·legis Rurals Agrupats)

Escola incompleta

Centre de concentració comarcal

Escoles lliures d’un perill imminent

SITUACIÓ EN EL CURS 2009/10

Informació: Àlex Agulló i Guerra / Gràfic: Amadeu Sanz

Conselleria d’Educació / A.S.

12 / 223 / MAIG 2009

Conselleriadiscrimina elfrancés en laseua políticaeducativa

AllioliL’Associació de Professorat de Fran-cés de València ha denunciat elsplans plurilingües del conseller Fontde Mora, perquè entenen que discri-mina l’ensenyament de la llenguafrancesa. El col·lectiu assegura queels responsables d’Educació “arraco-nen un dels idiomes més parlats delmón, ja implantat en el nostre sistemaeducatiu, i ni tan sols es dignen a no-menar-lo entre les llengües estran-geres que conformen el pla institucio-nal de foment del plurilingüisme”.STEPV, que dóna suport a aquestesdenúncies, ha exigit a la Conselleriad’Educació que impulse en igualtat decondicions el francés en els seusplans plurilingües, “com a llengua jaimplantada en el sistema educatiu”.

El col·lectiu mostra exemples d’a-questa política d’omissió del francés:eliminació del del programa de suporta l’ensenyament i aprenentatge dellengües estrangeres, PALE, tot i lademanda del professorat; injustificadadesaparició de cursos de formació peral professorat previstos; dificultats pera formar grups de francés, malgrat lano-exigència d’un mínim d’alumnes;consideració de l’idioma com a matè-ria de segona —optativa—, que pro-voca que tant el professorat com l’a-lumnat hagen de lluitar per la seuasupervivència; la proposta de l’admi-nistració sobre matèries optativesnomés recull l’anglés pràctic i no elfrancés pràctic o la llengua estrange-ra: àmbit pràctic; no es preveu intro-duir en infantil o primer cicle de pri-mària l’estudi del francés o d’altresllengües estrangeres distintes del’anglés; absència del francés en lesproves d’accés a la universitat; noconsideració del francés o d’altresllengües estrangeres en els nous tí-tols de formació professional.

AllioliEls estatuts de l’Institut Superiord’Ensenyaments Artístics (ISEA), unaentitat dependent de la Conselleriad’Educació que gestionarà els tretzecentres valencians d’ensenyamentsartístics superiors (EAS), ja comptenamb l’informe favorable d’Hisenda.Queda pendent el vistiplau del governvalencià perquè els estatuts es publi-quen en el Diari Oficial i s’inicie el seuprocés de desplegament.

Els estatuts de l’ISEA en regulenl'estructura i el funcionament, i es-tableixen les seues competènciessobre els centres d’EAS quant a l’ac-tivitat acadèmica, l’elaboració deplans d’estudi i titulacions, l’activitatinvestigadora i creadora, l’organitzaciódels ensenyaments, la jornada laboraldel professorat, la programació anualde cada ensenyament, l’elecció de ladirecció dels centres, la relació dellocs de treball, la selecció del profes-sorat, etc.

El projecte d’estatuts conté as-pectes preocupants, ha indicat STEPV,“perquè plantegen un model organit-zatiu piramidal en què la intervenciódels claustres queda reduïda a la mí-nima expressió; centralitzen en l’ISEAaspectes que ara són competènciadels centres; regulen de manera dife-rent aspectes recollits en la LOE queafecten l’organització actual dels cen-tres d’EAS; i no recullen un àmbit denegociació de les condicions laboralsdel professorat més enllà del consellde direcció”.

Els estatuts plantegen la confor-mació de l’òrgan de govern de l’ISEA,el consell de direcció, que només tin-drà dos representants del professo-rat, elegits entre els que tinguendestí definitiu. El professorat interí,

majoritari en aquests ensenyaments,no podrà formar part d’aquest òrgan.

El Sindicat també ha manifestat laseua preocupació “perquè en els es-tatuts de l’ISEA no hi ha cap referènciani a la mesa sectorial d’educació ni aun òrgan semblant de negociació deles condicions laborals del professo-rat”. La selecció del personal docentdels centres dependents d’aquestaentitat està previst que estiga a càrrecde “professionals de provada i reco-neguda formació teòrica i pràctica enles distintes especialitats, amb capa-citat i vocació docents i investigado-res”, que actuarà “valorant l’ade-quació del seu perfil i formació a lesespecialitats que s'impartiran i hau-ran de superar les proves necessàriesque verifiquen la capacitat i compe-

tència dels aspi-rants”. STEPV ad-verteix que els es-tatuts “no especifi-quen, però, quinessón aquestes pro-ves ni si es respec-taran les borses detreball existentsactualment”.

D’altra banda,en els aspectes re-lacionats amb l’au-tonomia dels cen-tres, es dissenyaràla jornada laboraldel professoratadequant-la al per-fil de docent i d’in-vestigador de l’en-senyament supe-rior a partir de lainformació que elscentres remetran ala direcció de l’ISEA

sobre les assignatures, el professorat,els horaris, les avaluacions, etc. “Elscentres perdran, per tant, autonomiaen la gestió i organització del seu pro-fessorat”.

Pel que fa a l’elecció de la direcciódels centres, els estatuts indiquen que“serà nomenat pel director o directorade l’ISEA, d’entre els professors delcentre que presenten la seua candida-tura, escoltada prèviament l'opiniódel consell de centre i a proposta dela junta de directors de centre de l’I-SEA”. Es tracta, assenyala el Sindicat,“d’un procediment d’elecció que noestà previst en la LOE i que buida la jalimitada capacitat de decisió que elsclaustres i els consells escolars delscentres tenen actualment en l’eleccióde les seues direccions”.

ENSENYAMENT

AllioliEl 28 d'abril, molts professors i pro-fessores de les escoles oficials d’idio-mes (EOI) del País Valencià es van su-mar a la vaga general de l’ensenya-ment i van participar en lesmanifestacions i altres actes convo-cats per la Plataforma en Defensa del’Ensenyament Públic. Des de l’inici decurs, STEPV ha analitzat i diagnosticatels problemes que pateix l’ensenya-ment en les EOI, un diagnòstic que se-gueix vigent nou mesos després, i apunt d’iniciar les proves de certifica-ció.

Són molts els obstacles que s’in-terposen en el funcionament i la per-

vivència de les EOI, i són moltes lesmancances i conflictes provocats perl’esborrany d'ordre presentat per laConselleria que regula l'organitzaciói el funcionament d’aquests centres.Per començar, com que no té l'estatuslegal de ROF —que és un regla-ment—, no és la normativa que lesEOI demanden i necessiten. Aquestasituació no és exclusiva d’aquestscentres, perquè la Conselleria sempreha anat per darrere quant al desple-gament de la LOE en tots els nivellseducatius. Però l'absència d'una nor-mativa actualitzada és claramentperjudicial per als ensenyaments d'i-diomes, que des de 2007 han d’ajus-

tar-se a un nou pla d'estudis, cosa quenecessàriament implica una adaptacióde totes les normes publicades finsara.

I tan important com tindre una nor-mativa actualitzada és comptar ambunes disposicions específiques deles EOI —no còpies calcades de docu-ments d'altres nivells— que respon-guen a les particularitats d’aquestsensenyaments i del seu alumnat,majoritàriament adult.

Les reaccions derebuig a l'esborranyde l'ordre que s'hanposat en marxa ales EOI deixen palésque aquesta norma-tiva específica no potser redactada almarge del profes-sorat, representatpels sindicats, l’As-sociació de Profes-

sors d’EOI i els equips directius. Igno-rar aquests centres a l'hora d’enllestirdisposicions legals que els afecten di-rectament pot provocar que s’oblidendeterminats aspectes dels ensenya-ments d'idiomes que necessiten unaregulació específica, no equiparable aaltres nivells i modalitats educatives.Però el fet més greu és considerar lesescoles d’idiomes des d’un punt de vis-ta mercantil i imposar unes ràtios mí-nimes —equivalents a les ràtios mà-

ximes d'altres centres semblants,com l'Instituto Cervantes—, que con-vertiran les úniques institucions públi-ques valencianes d'ensenyament d'i-diomes en centres per a l'aprenentat-ge vespertí de l'anglés. Tot això podriafer oblidar l’autèntica filosofia queha d’impregnar aquests centres: for-mar la ciutadania en la major diversitatde llengües possible i contribuir a cre-ar la societat plurilingüe que el MarcComú Europeu de Referència postu-la.

Els claustres, que ja s'han pronun-ciat en contra dels plans de la Conse-lleria, no estan disposats a acceptaruna norma que, més que regular, obs-taculitza el bon funcionament i orga-nització de les EOI. El conseller d’E-ducació ha de saber que no es potconstruir una Europa plurilingüe sen-se garantir a la ciutadania l’accés a unensenyament d’idiomes realment dequalitat.

L’administració ignora el professorat de les escoles d’idiomes

El professorat vol saberquè passarà amb l’ISEA

La Conselleria d’Educació no hainformat als representants del pro-fessorat de les seues previsions dedesenvolupament de l’Institut Supe-rior d’Ensenyaments Artístics (ISEA).Ni la seua llei de creació ni l’avant-projecte d’estatuts han estat deba-tuts pels òrgans de representaciósindical, tot i que afecten les condi-cions laborals del professorat. Elpersonal docent dels centres depen-dents d’aquesta nova entitat esqueixa també perquè no ha estatconsultat ni informat suficientmentper la Conselleria.

Una representació de STEPV s’hareunit diverses vegades amb l’ante-rior director general d’Universitatsi Estudis Superiors, Herminio García,i amb la directora de l’ISEA, MaríaLuisa Martínez, per informar-sesobre el desenvolupament de l’ins-titut i traslladar als representants del’administració els suggeriments iles inquietuds del professorat. Pre-ocupa especialment la gestió deles borses de treball i el futur delscicles formatius i dels batxillerats enles escoles d’art i superiors de dis-seny.

Les respostes de l’administracióa aquestes demandes d’informacióhan sigut molt poc concretes i no hansatisfet el Sindicat. Amb tot i això, hatranscendit públicament que l’Escolad’Art i Superior de Disseny d’Oriolano impartirà el curs 2009/10 el pri-mer curs dels cicles formatius ni delbatxillerat. La previsió és que, se-gons publicava el diari Informaciónd’Alacant, “per a adaptar-se a l’EspaiEuropeu d’Ensenyaments Supe-riors”, siguen eliminats de maneraprogressiva. La mesura, de què nosabien res els sindicats, tampoc noha estat negociada amb aquests, toti que també afecta al professorat d’a-quests ensenyaments.

STEPV ha exigit als responsablesd’Educació que convoquen una mesasectorial per abordar el desenvolu-pament de l’ISEA i les afectacionsque la nova entitat tindrà sobre elscentres i el professorat.

El Sindicat manifesta les seues objeccions als estatuts de l’ISEAPreocupació pel futur de l’Institut Superiord’Ensenyaments Artístics

MAIG 2009 / 223 / 13

“El professors de música hemd’estar més interconnectats”

Manuel Tomàs, director del conservatori professional de música de Torrent

Rafael Miralles LucenaEls orígens de Manuel Tomàs Ludeña (Llíria,Camp de Túria, 1967), diuen molt d’aquestdinàmic músic i docent, professor d’oboé imembre de la Unió Musical del seu poble.Tomàs és director, des de 2001, delconservatori professional de Torrent.Amb 540 alumnes procedents de Torrent id’altres poblacions de la comarca, en aquestcentre treballen 72 persones, 64 d’ellesdocents. Dues terceres parts de la plantilladocent són funcionaris, un percentatge moltgran, sobretot si es compara amb l’elevatnombre d’interins que hi ha en altresconservatoris. La gran majoria d’estudiantscompatibilitzen l’aprenentatge de la músicaamb els ensenyaments ordinaris, generalmentde primària o secundària.

L’any 2002, en un projecte col·lectiupropiciat des de la mateixa comunitateducativa, el nou conservatori va estrenarunes flamants instal·lacions en un edificidissenyat a propòsit, modern, funcional imolt ben equipat. “Ens ho treballem molt,però ara som uns privilegiats”, reconeix eldirector, que s’entusiasma explicant lesimportants iniciatives i projectes que hicoordina.

El professorat de música, ¿ha estat un germàpobre de l’educació?Durant el segle XX, efectivament, elsconservatoris van estar aïllats, vam patir ladesatenció dels poders públics, però la inclusiódels ensenyaments musicals en el sistemaeducatiu que va fer la LOGSE va suposar uncanvi radical. En el seu moment, la llei va rebreun rebuig per part del nostre professorat, queinicialment no va entendre el que el nou marclegal comportava i es resistien, però desprésd’aquell xoc la majoria està convençuda queaquesta és la línia que cal seguir.

¿Quins són els trets d’identitat del vostreconservatori?El primer, la recerca de la qualitat educativa,per donar la millor formació musical a cadapersona en funció de les seuescaracterístiques i motivacions. El segon, fer unconservatori obert a la societat, que tota lagent de l’entorn gaudisca d'aquestesinstal·lacions i els projectes que despleguem iels senta com a propis. Per últim, tractem depromoure unes relacions interpersonals sanes,estimular la participació democràtica iresoldre els conflictes que apareixen.

¿Porteu a cap algun projecte didàcticsingular?Des de 2004, el projecte “Tots músics, totsdiferents” incorpora alumnes amb necessitatseducatives especials als ensenyamentselementals. Amb els 14 alumnes adscrits alprograma, hem canviat radicalment la concepciótradicional d’un conservatori. Les innovacionsabracen distints àmbits: l’organització, ladidàctica, els recursos, la formació delprofessorat o les pràctiques docents.

Un projecte que ha sigut guardonat...Dues vegades exactament, pel Ministerid’Educació. En 2006, ens van concedir el segonpremi Marta Mata a la qualitat educativa i, en2007, el primer. També hem sigut seleccionatsfa poc per l’Organització d’EstatsIberoamericans per representar Espanya en unprojecte d’alfabetització. A banda de tot això,“Tots músics, tots diferents” ha servit per acohesionar la comunitat educativa, per ail·lusionar-la i perquè la tasca docents’impregne d’aspectes ètics i solidaris, quetambé són elements clau del nostre projecte.

Des d’alguns sectors s’han criticat els nouscurrículums de música, que redueixen els

temps lectius en algunes assignatures.Això és cert, però també ho és que en aquestesmatèries les ràtios van descendir notablement,de 15 a 10 alumnes, i que se n’hi va incorporaralguna de nova, com és ara pianocomplementari en segon curs. Jo mateix vaigparticipar en la comissió que en va elaborar elsdissenys, on hi havia partidaris de mantindre elcurrículum i de reduir-lo, per l’elevada càrregalectiva, però el resultat final l’assumiscplenament.

Aquest nou disseny, ¿ha tingut algunaconseqüència laboral negativa? ¿S’han retallatles plantilles?Desconec les xifres globals però pucassegurar que els que vam redactar laproposta de nous currículums érem moltsensibles a la situació laboral. És cert que hiha assignatures que s’han reduït, però no espot perdre de vista que abans l’alumnat enalguns casos suportava càrregues lectives defins a 16 hores, a més del temps quededicava als seus estudis ordinaris, només

vam intentar posar-hi una mica deracionalització.Contràriament, STEPV va advertir que elsdecrets de currículum tindrien conseqüènciesnegatives, sobretot per al treball delprofessorat interí.Els nous currículums no crec que hagenafectat sensiblement el professorat. En tot cas,amb el desplegament de la LOE, les plantillesdels conservatoris s’han incrementat i, que josàpia, no hi ha hagut queixes significatives desdel sector. Sense anar més lluny, a Torrentcomptem ara amb més professors de pianoque abans. Dit això, ens cal un mapa decentres, i de vegades depenem molt de lesiniciatives que es plantegen en cada lloc.

¿S’ha avançat en la normalització del’ensenyament de la música per fer delsconservatoris uns centres, diguem-ne,“normals”?Durant molt de temps, hem sigut institucionsconcebudes més per a l’ensinistramentmusical que per a la formació integral.Abans, la gent venia sobretot a aprendre unofici, però ara els conservatoris tenim moltpresent que en les nostres societatsl’educació musical ha d’aconseguir tambéque els estudiants siguen millors persones imillors ciutadans.

Supose que, ara, l’Espai Europeud’Ensenyament Superior serà un repte moltimportant.Els nostres ensenyaments experimentaranuna transformació profunda amb l’adaptacióal procés de Bolonya i haurem d’estar moltatents a les implicacions que tot això tindràper a les plantilles o els currículums, entrealtres.

¿Com es veu, des del conservatori, ques’estudie música en l’educació obligatòria?És molt positiu; l’existència de la música com aassignatura, equiparada a les matemàtiques ola llengua, el que fa és recuperar l'esperit del'antic Quadrivium, que incorporava l’estudi dela música en les universitats medievals. Totsels professionals que treballem alsconservatoris, a les escoles de música, a lesescoles o als instituts, hauríem d’estar mésinterconnectats perquè ensenyem les mateixescoses, cadascú des d’un vessant diferenciat iamb objectius específics.

Quin panorama general dibuixaries sobre elsensenyaments musicals al País Valencià?Hem avançat moltíssim, més enllàd’endarreriments o avanços puntuals, però ensqueda molt per fer. Per exemple, cal establirun mapa de centres, de manera que l’ofertad’ensenyaments s’adapte a les necessitatsreals de la ciutadania, i donar suport a lesescoles de música i dinamitzar-les, com acentres identitaris valencians. Però, eneducació, el millor discurs és el de laresponsabilitat i, com diu José Antonio Marina,per a educar ens cal tota la tribu. Elsconservatoris hem de comptar amb projecteseducatius valuosos, les famílies han decol·laborar amb l’educació musical i, perdamunt de tot, l’alumne ha d’estar en el centredel debat educatiu.

És cert que hi ha assignaturesque s’han reduït, però abansl’alumnat suportava en algunscasos càrregues lectives de fins a 16 hores

Els conservatoris tenim moltpresent que l’educació musicalha d’aconseguir també que elsestudiants siguen millorspersones i millors ciutadans

ENSENYAMENT

Manuel Tomàs, a l’aula de persussió del Conservatori Professional de Música de Torrent / A.S.

14 / 223 / MAIG 2009

ENSENYAMENT PRIVAT

AllioliEls professorat dels centres concer-tats ampliarà, des del curs 2009/10,l’horari d’atenció i les activitats de re-forçament amb l’alumnat, segonsprescriu la resolució per a regular elfuncionament del programa experi-mental d'ampliació de l'horari esco-lar (Diari Oficial, 22 d'abril de 2009).La norma, redactada sense comptaramb l’opinió dels treballadors i lestreballadores de l’ensenyament con-certat, indica que hi podrà intervindretot el professorat del centre sensecap compensació econòmica.

La mesura, qualificada per STEPVcom “un dels atacs més greus per-petrats a les condicions laborals delpersonal docent de concertada”,permetrà que les tasques educativesrealitzades en horari no lectiu, comreunions, programacions, preparacióde treball, etc., siguen substituïdespel treball de reforçament amb l’a-lumnat. “Per la porta falsa i sense ne-gociació”, adverteix el Sindicat, “esconvertiran en hores lectives les quefins ara es dedicaven a altres activi-tats docents”.

En els centres concertats serà latitularitat del centre, de maneraunilateral i sense comptar amb l'a-provació del consell escolar, la quedeterminarà la participació enaquest programa experimental, aixícom el professorat que hi participa-

rà. En aquest sentit, és previsibleque l’interés de les direccions per-què tot l'alumnat participe en la novamodalitat de “repàs”, incrementaràels horaris lectius d’alumnes i do-cents.

Els serveis jurídics de STEPV in-terposaran recurs a una norma que,segons indiquen, “pretén augmentarl'horari lectiu de l’alumnat a costadels docents. L'objectiu ocult d'aques-ta resolució és implantar la sisenahora lectiva al sistema educatiu va-lencià”. El Sindicat segueix sostenintque l’atenció dels reforçaments pera l’alumnat “sempre s’ha d'acompan-yar d'un augment de les plantilles id'una dotació econòmica”.

Aquestes mesures, prossegueix elSindicat, “són antidemocràtiquesperquè al professorat i al consellescolar del centre se’ls impedeixparticipar-hi”. D’altra banda, el pro-grama experimental, que no es fona-menta pedagògicament, qüestiona lacoordinació d’equips docents, ja queemprar el temps destinat a aquestobjectiu. “El fet que en el programahaja de participar tot l’alumnat delcentre”, puntualitza el Sindicat, “im-possibilita l’atenció a la diversitatamb l’augment de l’horari de reforça-ment. Es tracta simplement d’unahora més de classe”.

Els extraplantilles de compensatòria seranestables a partir del mes de setembre

AllioliLa Conselleria d'Educació ha anunciatque considerarà com a extraplantilla,a partir de l'1 de setembre, els docentsde compensatòria recol·locats de for-ma provisional com a professorat in-definit i definitiu del centre. La nova si-tuació posa fi a la inestabilitat laboral

d'aquest col·lectiu que cada any depénde la decisió de l'administració derenovar el programa de compensatò-ria. La recol·locació per anticipació deplantilles de cicles formatius —pen-dents de negociar—, la possibilitatque els docents de la borsa siguen re-col·locats mitjançant contractes derelleu —jubilació parcial— i l'accés ala borsa d'interins són tres mesuresque podrien acordar-se en un futur im-mediat per recol·locar les treballadoresi els treballadors de la borsa decentres en crisi.

AllioliLa comissió de seguiment, integrada perl’administració, les patronals i els sin-dicats, va reprendre els seus treballs el28 d’abril, coincidint amb la jornada devaga en l'ensenyament públic. Feia sismesos que aquest òrgan no es convo-cava, una paràlisi davant la qual STEPVva expressar el seu malestar. El tempstranscorregut ha provocat l’acumulacióde temes que la comissió ha tornat a de-batre.�Borsa de recol·locació. La mesa tèc-nica del 13 de maig ha de determinar eltotal de persones de la borsa i lavoluntat de les treballadors i treballa-dores que la integren: recol·locació,indemnitzacions... STEPV ha demanata l’administració que aclarisca els seuscriteris sobre la borsa, atés que en elsúltims anys els serveis jurídics de laConselleria han interpretat l'acord demanera restrictiva.�Pagues d'antiguitat. Hi ha 28 paguesde 2008 i 12 de 2009 pendents d’abonarper diverses incidències. Per a saldar elsdeutes, Educació assegura que hasol·licitat més pressupost a Hisenda.STEPV considera en canvi que es tractad’una maniobra perquè l’administracióno disposa de fons econòmics suficientsper a complir els seus compromisos.�Plantilles d'infantil. Resta pendent laredacció final de l'acord. La Consellerian'ha lliurat una proposta que ha de re-metre a Hisenda perquè l’incorporeals pressupostos de 2010. Els termes de

la proposta són: en 2010, increment enla plantilla docent d’una persona, encentres de dues i tres línies; en 2011, in-crement en la plantilla docent d’una per-sona, en centres de tres línies. Incre-ment de dues, en centres de quatre lí-nies. L’aplicació de la proposta, encarapendent de concretar, suposarà l’homo-logació de les plantilles amb els centrespúblics. Els sindicats havien plantejat enaltres ocasions que l’ampliació de plan-tilles es materialitzara des de 2009.� Calendari de reunions. 13 de maig:Recol·locació del professorat i els do-cents extraplantilla recol·locats percompensatòria (mesa tècnica). 22 demaig: Increment de plantilles dels cen-tres específics d'educació especial. 3 dejuny: Plantilles d’FP, complement per-sonal transitori, i altres despeses.�Endarreriments i salaris 2009. Sobreels endarreriments de 2008, l'adminis-tració manifesta que, com que no constaaquest capítol en els pressupostos del2009, caldrà demanar a Hisenda l’aug-ment corresponent. Si la resposta és fa-vorable, els endarreriments s’abonaranabans de 2010.

Sobre l'actualització salarial de2009, la Conselleria planteja que per afer el pagament a compte cal l’acordprevi entre patronals i sindicats que in-cloga el complement autonòmic delPAS, congelat des de 2005, però les pa-tronals s’hi oposen frontalment fins quel'administració no els abone les quan-titats pactades sobre despeses defuncionament. STEPV ha sol·licitatformalment una reunió amb les patro-nals per a evitar que aquesta desavi-nença dilate més les negociacions. L’augment de l’horari

de reforçament suposa,simplement, una horamés de classe

La norma, sense capconsens, afecta tot elprofessorat sense capcompensació econòmica

El Sindicat qualifica la mesura de la Conselleria com “un dels atacs més greus al professorat”

ELS CENTRES CONCERTATS RECUPERENLES CLASSES DE ‘REPÀS’

Amadeu Sanz

La represa de lesnegociacions amb laConselleria deixa moltsassumptes en l’aire

Recol·locació,endarreriments salarials i plantilles d’infantil, entreels temes pendents

www.intersindical.org/stepv

MAIG 2009 / 223 / 15

Domingo Ortolà PlaUn comunicat de premsa de la Conselleriad'Educació assegura que en 2009/10 tots elscentres escolars disposaran de plans deprevenció o mesures d'emergència. L’afirmaciórepresenta una escalada en el nivell defalsedats que domina el conjunt de la políticapreventiva del departament que dirigeix Fontde Mora i confirma, paradoxalment, unarealitat ben certa i constatable. Això és, quehui, transcorreguts 14 anys des de l'aprovacióde la llei de prevenció de riscos laborals,l'absència de mesures preventives, totincloent-hi les més elementals, continua sentla realitat de bona part dels centres escolarsdel País Valencià. Tant és així que la mateixaconselleria ha reconegut en diverses ocasions,en resposta a les demandes del comité deseguretat i salut docent de València, que no hiha centres escolars amb plans de prevencióadaptats a la normativa vigent, com prescriul'Ordre de 31 de gener de 1995. Aquestaabsència de normes elementals de prevencióha costat a Educació dues denúncies en laInspecció de Treball.

La Conselleria també ha incomplit elsacords subscrits en la comissió sectorial dejuny de 2006, que van posar les bases per

arreglar aquest desficaci. Tot això, convérecordar-ho, a més d'una il·legalitat flagrantsuposa una irresponsabilitat extrema que posaen perill la seguretat i la salut laboral dels mésde 50.000 docents i més de 500.000 alumnesusuaris del sistema públic educatiu valencià.L'administració és conscient que els accidentsi incidents en els centres escolars no sóninfreqüents. Els moviments de terres, focs,pluges torrencials o vents de forta intensitat,entre altres incidents naturals, estan presentssovint en els nostres centres. No hauriend'esperar que ocorreguera una desgràciairremeiable per a actuar preventivament.

El més greu de tot és que els responsablesde les accions preventives són conscients deles seues mentides i no tenen cap voluntatpolítica de tirar-les avant, menyspreant elriscos que genera la seua desídia. Cal recordarque la majoria de centres educatius continuensense disposar de les preceptives avaluacionsde riscos, malgrat els successius acords icompromisos signats en les comissionssectorials de salut laboral. No es fa unavigilància efectiva de la salut laboral, unaobligació legal, i l'excusa de modernitzar elsprotocols de vigilància específica de salutlaboral no pot tindre com a única conseqüència

la paralització de tots els exàmens de salut ques’efectuen, amb limitacions, al professorat queho demana.

La Conselleria desestima els informes delsseus mateixos tècnics —com ha passat alPolitècnic de Castelló de la Plana— i ignora lesrecomanacions dels tècnics en prevenció deldepartament, que han originat una plantadadels alumnes. Amb molt bon criteri, elsestudiants no entenen que el dret a l'educacióno ha de comportar un risc innecessari per a laseua seguretat. Els serveis de prevenciófuncionen de manera incompleta i deficient i,en alguns casos, com ara Alacant, tambéescandalosament, on un únic tècnic had’atendre la planificació preventiva de tota laprovíncia.

L'incompliment dels acords assolits en lesmeses de negociació és el pa nostre de cadadia. Un any després d'aprovar el decretd'adaptació de llocs de treball i l'ordre decreació de coordinador de centre de salutlaboral, cap de les dues normes ha estatpublicada. Es tracta, evidentment, d’un un purexercici de desídia. O d'impotència.

El Reial Decret 393/2007 de 23 de març, unanormativa estatal, aprova la norma bàsicad'autoprotecció de centres, establiments i

dependències dedicades a activitats on espuguen produir situacions d'emergència. Lanorma determina l'obligatorietat que elscentres de treball siguen més segurs, quecomplisquen la normativa i que revisenperiòdicament les seues instal·lacions. LaConselleria en fa una interpretació restrictivamitjançant la qual l'obligatorietat dels plansd'autoprotecció s'ha de limitar als edificis demés de 28 metres d'alçada, o de més de 2.000alumnes. Educació obvia les peculiaritats delscentres educatius que atenen persones ambmobilitat funcional reduïda, com ara elscentres d'educació especial, els que acullenpersones amb discapacitats, o els centresd’infantil. Altres administracions educatives,com la Junta d’Andalusia, han decidit estendrea tots els centres escolars l'obligatorietat delsplans d'autoprotecció. La nostra administració,en canvi, planteja un termini d'implantacióexcessivament llarg dels plans, 18 mesos apartir de la publicació de l'ordre.

Els responsables de la Conselleria fandependre la confecció dels plansd'autoprotecció i les mesures d'emergència enels centres escolars d'una figura —elcoordinador de centre— pendent encara decreació. I, més greu encara, aquestsgovernants no tenen cap voluntat política, niper a formalitzar la figura del coordinador niper a dotar aquestes persones d’una formacióadient per tal que desenvolupen la seua tasca.Dit d'una altra manera: descarreguen la seuaresponsabilitat en una figura inexistent ipretenen presentar-ho com un avanç.

STEPV lluitarà de valent perquè tots elscentres escolars del País Valencià comptenamb plans d'autoprotecció, elaborats icontrolats per persones formades i amb unadedicació horària suficient. Els coordinadors iles coordinadores de centre han dedesenvolupar la seua tasca amb eficàcia i ambdignitat. Cal garantir a més que el seguimentdels plans d’autoprotecció siga supervisat perl'administració educativa, que ha de crearunitats de suport tècnic als coordinadors i alequips directius.

Domingo Ortolá Pla és coordinador de seguretati salut laboral de STEPV

Conselleria ha reconegut que no hi ha centres escolarsamb plans de prevencióadaptats a la normativa vigent

Els serveis de prevenciófuncionen de maneraincompleta i deficient i, enalguns casos, escandalosament

Cal garantir a més que el seguiment dels plansd’autoprotecció siga supervisatper l'administració educativa

SALUT LABORAL

Entre la desídia i la mentidaEls plans de prevenció continuen ignorats per la Conselleria d'Educació

Jord

i Bol

uda

16 / 223 / MAIG 2009

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

ARA I ACÍ

Arran de la crisi econòmica, la formacióprofessional eleva les garanties d’inserciólaboral a una gran part de la societat, nonomés els aturats. La llei de les qualificacions ide la formació professional, crea el catàlegnacional de qualificacions i estableix el marcpel qual un treballador pot validar els seusconeixements i experiència laboral per aaconseguir un certificat de professionalitat oun títol d'FP. La llei també defineix els centresintegrats d'FP, espais formatius on s’obtindranles acreditacions corresponents.

La formació professional respon a unanecessitat social, la de millorar lacompetitivitat i acreditar la professionalitat deles persones que es van incorporar al mónlaboral sense tindre cap títol.

L’estat espanyol arrossega un dèficit moltrellevant de persones amb qualificacióprofessional mentres que hi ha un excésd’estudiants universitaris que han acabat lacarrera i busquen un lloc de treball. De fet, hiha estadístiques que confirmen que fins a un80% d’estudiants que acaben un cicle formatiu,de grau mitjà o superior, troben un treball delseu àmbit en el primer any de buscar-ne.Actualment, els programes de qualificacióprofessional inicial han aconseguit fer quealumnes sense títol de secundària esreincorporen al sistema, obtinguen unaqualificació professional de nivell 1 i opten perincorporar-se al mercat laboral o perpresentar-se a les proves d’accés a cicles

formatius de grau mitjà. Aquests programesestan tenint una gran acceptació i s’estanestenent pels centres de secundària de lesprincipals localitats.

Però, alguns aspectes de l’FP a penes hanexperimentat canvis. Per exemple, laConselleria encara no facilita uns plans deformació contínua al professorat, dins del’horari laboral, com ho fa qualsevol empresa.La societat encara percep la l’FP com unamodalitat formativa menor, i no destinasuficients mitjans a dignificar-la. Han de serels professors i els centres els que, ambesforços i dedicació, creen una bona imatgeen els respectius entorns socioeconòmics.

És possible que la conjuntura econòmicas’encarregue de millorar la imatge de l’FP. Entot cas, cal seguir insistint als responsableseducatius que aproven més inversions. Perexemple, en dotacions de materials imaquinària que acosten les pràctiquesformatives a la realitat que en les empreses had’afrontar un tècnic o un tècnic superior.

La formació professional ha d’assolir lafunció de dinamitzar la qualificació delstreballadors i les treballadores i l’administracióno pot seguir eludint les seuesresponsabilitats.

POLÍTIQUES EDUCATIVES

Estudiants de cuina de cicles formatius / Jordi Boluda

Un nou model d’FP per al nouescenari econòmic i social

Nous currículums per a laformació professional

El desplegament de la LOE suposaadaptar els currículums dels ciclesformatius de FP al catàleg nacional dequalificacions professionals. Laurgència d’enllestir els continguts de latrentena de títols que entraran en vigoral País Valencià el curs 2009/10 hacomunicat un ritme frenètic alstreballs. STEPV ha demanat alsresponsables de l’administració quemodifiquen l’actual sistema de treball.Els responsables de la Conselleriafaciliten als representants delprofessorat els esborranys delsdissenys —de vegades, de maneraincompleta—, i en uns pocs dies elssindicats han de convocar professionalsexperts per a analitzar les propostes iformular les esmenes.

El marc general dels nous títolsestablits incorpora l’anglés en elscicles de grau superior, una mesuraque ha aprofitat el govern valencià pera estendre-la al grau mitjà. Aquestaexigència podria dificultar mésl’obtenció de la qualificacióprofessional de molts estudiants, motiupel qual STEPV proposa reduir elscontinguts d’anglés. S'ha de tindrepresent que una part de l'alumnat queaccedeix als cicles formatius de graumitjà ho fa des procedències diverses,el món del treball, programes dequalificació professional, i no prové del'ensenyament obligatori, i en algunscasos fa molt de temps que abandonàels estudis.

Pel que fa al tractament de lesllengües del sistema educatiu valencià,el sindicat ha demanat ques'introduïsca el valencià tècnic almateix nivell que l'anglés.

Inquietud per la conclusió delmapa de centres integratsd’FP

Els nous centres integrats de formacióprofessional, que imparteixen ciclesformatius en tres modalitats —presencial, semipresencial o adistància—, estan capacitats per areconéixer, avaluar i acreditar lesqualificacions professionals obtingudesper l’experiència laboral. Aquestscentres disposen d’un model de gestiópedagògica, organitzativa, econòmica ide personal que els garanteixl’autonomia de funcionament.L’administració, que ha sigut acusadade precipitació per no haver resoltsatisfactòriament la transformaciód’alguns centres, com l’IES 27 deValència, haurà de respondre a lesnecessitats formatives dels distintsentorns. És el cas, per exemple, decomarques com el Camp de Morvedreque, amb una tradició de la indústriasiderúrgica, esperen la ubicació d’uncentre integrat d’FP que serviria per adinamitzar el seu teixit socioeconòmic iafavorir la investigació. La Conselleriad’Educació té encara pendent deconcloure el mapa valencià delscentres integrats.

L’estat espanyol arrossega undèficit molt rellevant depersones amb qualificacióprofessional

Els PQPI han aconseguit fer que alumnes sense títol desecundària es reincorporen al sistema

MAIG 2009 / 223 / 17

POLÍTIQUES EDUCATIVES

Leslie Toledo, Albert Sansano, Belém do Pará (Brasil)L'aroma dels mangos cobria els carrers deBelém do Pará el 26 de gener el dia quecomençava el VI Fòrum Mundial d'Educació(FME). Deu mil persones es van concentrardurant dos dies en el gegantesc recinte del'Hangar per debatre l'estat de l'educació en elplaneta i intercanviar experiències. Des del 28de gener, el Fòrum Social Mundial (FSM)acollia més de 130.000 participants, 280seminaris, tallers i conferències i altresactivitats sobre temes vinculats amb l'educació.

L'FSM es tancava l'1 de febrer ambl'"assemblea de les assemblees", on vanarribar les conclusions de les assembleestemàtiques sobre el medi ambient, el deuteextern, la crisi internacional, els poblesoriginaris, els drets humans, els drets de lesdones, el canvi climàtic, l'aigua, la ciència, latecnologia, la infància i l'adolescència, entrealtres matèries. A més de les propostes del'FME, l'assemblea d'educació va recollir lesarribades de les xarxes, organitzacions imoviments socials internacionals, nacionals ilocals. L'assemblea, que va elaborar unaagenda de mobilitzacions, va reafirmar tots elspunts que conté la Plataforma Mundiald'Educació, i va afegir-n'hi un de nou sobrel'aprenentatge de joves i adults al llarg de totala vida.

Dos fòrums, una ciutatEn 2001, a Porto Alegre (Brasil), es va realitzarla primera edició de l'FSM i d'una sèrie de

fòrums socials locals, regionals, nacionals,continentals i temàtics, dins del procés del'anomenada globalització alternativa icontrahegemònica. A partir de 2005, es vadecidir que les edicions de l'FME es realitzarienconjuntament amb les de l'FSM i es va acordarimpulsar els fòrums regionals i temàtics. Elsfòrums celebrats a Còrdova (Andalusia) SaoPaulo, Xile, Buenos Aires, Santa María, NovaIguaçú, Alt Tietê responien a aquesta voluntat.La ciutat de Belém era molt més que unterritori per abrigar el fòrum. L'Amazòniaagrega un conjunt ampli i divers de movimentssocials, centrals sindicals, associacions,cooperatives, pobles indígenes i organitzacionsde la societat civil que lluiten per una Amazòniasostenible, solidària i democràtica, dins d'unampli moviment de resistència que aposta perun altre model de desenvolupament. Però elfòrum social de 2009 va ser també la mésimportant i més gran mobilització dels poblesindígenes des que se celebra l'FSM. Belém doPará va acollir més de 1.500 integrants de lespoblacions indígenes del món, especialmentles Amèriques. Aquests pobles van presentarles seues realitats i van plantejar la necessitatde llançar una campanya mundial en defensade la Terra. Cal destacar la metodologia detreball introduïda en el fòrum educatiu, en elqual es van prioritzar les veus i experiències deles organitzacions i persones participants,sobre l'esquema tradicional, que estableix unadivisió entre la gent que parla i la que escolta.Aquest gran avanç va ser reconegut per totesles persones participants.

A.S.La LOE estableix dos tipus de processos per

a les avaluacions de diagnòstic, les de caràctermostral, que permeten obtenir dadesrepresentatives de l'alumnat i dels centres tanta escala estatal com a autonòmica, i les decaràcter censal, que realitzaran tots elscentres i tindran caràcter intern, formatiu iorientador per als mateixos centres, iinformatiu per a les famílies i la comunitateducativa.

Si bé la llei ens indica que eldesenvolupament i el control d'aquestes

avaluacions corresponen a les administracionseducatives autonòmiques, la Generalitat hamostrat una peculiar forma d'entendre aquestprocés. Per una banda, ha intentat deslligar-sede tot allò que pogués fer pública la situaciódel sistema educatiu valencià —negativa adesenvolupar PISA— i, per l'altra,desenvolupant un desordenat i caòtic procésd'inconfessables intencions, ja que la seuacoordinadora, l'actual directora generald'Avaluació, Innovació i Qualitat Educativa,sempre va negar la possibilitat del seu controlpel consell escolar valencià.

Conscients que el debat sobre l'avaluació had'estar lligat al de qualitat educativa, i queaquesta té múltiples interpretacions —la llei dequalitat del PP—, hem recuperat algunes notessobre l'avaluació democràtica elaborades fa jamés de quinze anys en el manifest per unaavaluació democràtica del sistema educatiu(Cuadernos de Pedagogía 219, novembre1993):

�No haurà de seguir models burocràtics iproductivistes, que busquen i mesurenexclusivament el rendiment del sistema através de la utilització massiva d'instruments itècniques quantitatius.� Fomentarà l'ús d'estratègies, tècniques iinstruments amb validesa educativa, queassumisquen la complexitat de l'objecte del'avaluació i l'existència de diversesvaloracions, expectatives, interpretacions iinteressos de les persones implicades.�Haurà de preveure no només l'avaluaciód'alumnes, ensenyaments, centres i

professors, sinó també l'avaluació de la pròpiaadministració educativa.�Ha de ser formativa en el sentit que permetadetectar les deficiències i els problemes que esdonen en els diferents àmbits del sistemaeducatiu i possibilite les modificacions quepermeten superar-los. �Haurà de prestar especial atenció, a més deles particularitats de l'entorn social, a lescircumstàncies concretes (integració,diversitat, etc.) que atenguen els centres. �Haurà de ser discutida i acordada amb totsels sectors implicats: establiment de lesfinalitats i motius, delimitació del que seràobjecte d'avaluació, estratègies i instrumentsque seran utilitzats, la difusió que es donaràdels seus resultats, etc.� Serà un procés públic en la seua realització ifinançament, i els informes que generentindran també caràcter públic.� Els consells escolars han de ser una de lesinstàncies fonamentals en la determinació delsprocessos.

DAVANT LA LLEI D'EDUCACIÓ VALENCIANA (4)

Plataforma mundiald'educació

� Lluitar per la universalització del dreta l'educació pública amb totes i tots elshabitants del Planeta, com a dret social i humà d'aprendre, indissociabled'altres drets, i vincular la lluita perl'educació a l'agenda de les lluites detots els moviments i organismesimplicats en la construcció del procésde l'FME i l'FSM.� Difondre una concepció emancipadorade l'educació, que respecta i conviu ambla diferència i la semblança, popular i democràtica, centrada en la vida,associada amb la cultura de la justícia, la pau i la sostenibilitat al món.� Garantir l'accés a l'educació i l'ús de la riquesa socialment produïda, amb prioritat a les persones oprimides,silenciades, explotades i marginades del món.� Promoure el control social del finançament de l'educació i la desmercantilització de l'educació.� Exigir dels governs i organismesinternacionals el compliment efectiu de prioritzar l'educació.� Garantir l'educació i l'aprenentatge de joves i adults al llarg de tota la vida.Més informació:http://fme08.wordpress.com/fme-belem-2009-dossier/

El País Valencià, en l'executivadel Fòrum d'Educació

El Consell Internacional (CI) és una instànciapermanent del Fòrum Mundial d'Educació,integrada per organitzacions i movimentssocials vinculats amb l'educació. La seuafunció és establir relacions internacionals per a articular la societat civil. El CI promoula divulgació, el debat i la consolidació de laPlataforma Mundial de l'Educació, com apolítica pública per al benestar social. Enl'última edició del fòrum, el CI va triar la seuasecretaria executiva, integrada per AlbertSansano i Leslie Toledo, membres de STEPV i de la Federació de MRP del País Valencià.

Telesur, una televisió per a Llatinoamèrica

Telesur, un projecte televisiu presentat en el fórum per la Central Única delsTreballadors (CUT) del Brasil, és unaempresa multiestatal, constituïda i creadaper sis estats, l'Argentina, Bolívia, Cuba,l'Equador, Nicaragua i Veneçuela. En laprogramació d'aquesta nova cadenatelevisiva participen organitzacions socials,canals nacionals, regionals, universitaris,comunitaris i productors independents. Més informació sobre Telesur:http://www.telesurtv.net/

L'AMAZONES acull dos fòrums mundialsDesenes de milers de persones participen en el fòrum social i el d'educació

PER UNA AVALUACIÓDEMOCRÀTIC

Albert Sansano

18 / 223 / MAIG 2009

POLÍTIQUES D’IGUALTAT

Escriure la història de lesdones requereix sovintseguir rastres que l'oblit,quasi sempre intencionat,

s'obstina a esborrar. MaríaCarbonell (València, 1852-1926) ésuna d'aqueixes petjades delsprimers passos del feminisme alPaís Valencià. Mestra i pedagoga,professora de l'Escola Normal,treballadora incansable, Carbonellva deixar innombrables mostres delseu compromís amb l'educació coma eina per al canvi social, visiblesen el suport que va donar alTribunal Tutelar de Menors, en laseua obra literària i en els llibresde text que va escriure. Però sensdubte van ser dos els assumptesque van centrar el seu interés,l’ensenyament i la dona, dues clausque van fer que molts laconegueren com la ConcepciónArenal valenciana.

Carbonell va iniciar la seuacarrera en 1871 amb el grau demestra superior, el títol més alt a quèpodia optar, en un moment que lesdones i l’educació protagonitzaven undels debats clau de l'època. Arenal iPardo Bazán ho van deixar palés enels congressos pedagògics de 1882 i1892, trobades que no van tancar unadiscussió que es va continuar en lespàgines de La Escuela Moderna.Carbonell va participar en aquelldebat amb articles i conferències,com els recopilats en Las mujeres delQuijote y otros escritos.

Les reflexions d’aquesta mestra,influïdes per les seues conviccionscristianes i la Institució Lliured'Ensenyament, la situen a mijancamí entre la postura mésprogressista —defensa de la culturaintegral de la dona, l’accés laboral i laigualtat de drets— i la tradicionalista,oposada radicalment. Per aCarbonell, l'àmbit de la dona és lallar, però no com a renúncia a la seuacondició de ser intel·ligent, apta iactiva. La clau que planteja per a ladona és una educació que la prepareper a ser útil a ella mateixa i alsaltres, que permeta les méscapacitades arribar a les mateixesmetes que un home, i que garantiscaautonomia econòmica a les solteres inecessitades.

Es tracta d’un discurs moderat ipragmàtic que cal situar en el seucontext, un discurs que no obstantaixò rebutja “la inferioridadfemenina”, reivindica la dona com a“dueña de su destino”. MaríaCarbonell constitueix per tot això unapeça inel·ludible per a conéixer lahistòria de l'educació i del feminismevalencians.Professora de Literatura espanyola ala Universitat de València, editora irecopiladora de Las mujeres delQuijote y otros escritos (2006).

PETJADES DE DONA

El rastre oblidat deMaría Carbonell

BEGOÑA SÁEZ MARTÍNEZ

“Els drets humans de les dones inclouenel seu dret a exercir el control lliure

i responsable sobre qüestions relatives ala seua sexualitat, compresa la salut

sexual i reproductiva” (Beiging, 1995).

No podem deixar de celebrarl’aprovació, per part delgovern espanyol, de la lleique regula l’avortament

dins el marc de drets reproductius isexuals establits per l’ONU i l'OMS. Noobstant això, tot i que la nova llei recullaspectes positius —com elreconeixement del dret de decisió de lesdones a partir dels 16 anys, l'obligaciód'impartir l’educació afectivosexual, ol'accés a la IVE dins de la xarxa sanitàriapública—, no podem deixar de valorarnegativament altres aspectes. Així, el fetd’establir un període de reflexió de tresdies entre la manifestació de la voluntatd'avortar i l’avortament, implica prejuíd’irreflexió sobre la decisió de les dones.

D'altra banda, una llei de terministindria sentit si suposara homologar-los a aquells que tenen leslegislacions dels paisos mésprogressistes, i no les 14 setmanesque marca la nova llei. Quant als

supòsits, la llei per a la IVE estableixque més enllà de les 22 setmanesnomés es podrà practicar en els casosde greus malformacions del fetus, ideixa la decisió de realitzar-la a uncomité mèdic, les persones integrantsdel qual no poden ser manifestamentantiavortistes. Tanmateix, el fet que nohi haja regulació de l'objecció deconsciència, ni un registre depersones objectores, impedeixgarantir la neutralitat d’aquestscomités. A més, s'hi preveu el cas demalformacions del fetus, però no elrisc de salut de la dona.

Tampoc podem estar d'acord ni enla concertació ni en la privatització dela prestació que només agreujarà lesdiferències entre comunitatsautònomes depenent del govern quetinguen. Només la xarxa sanitàriapública pot garantir l’equitatterritorial. Finalment, recordem queen el Codi Penal continua penalitzatl'avortament per a les dones iprofessionals, en els casos que noestiguen dins dels supòsits de la llei.

Macu Gimeno és coordinadora del’Àrea de la Dona de la Intersindical

La regulació del'avortament,una reformanecessària

MACU GIMENO

La Intersindical denunciael programa ‘Més vida’ de Camps“Cal una educació afectiva, sexual i reproductiva,i de protecció a les dones”

El debatsobre el

projecte de llei de protecció a la ma-ternitat i paternitat, anunciat el go-vern valencià per la via d'urgència,coincideix amb la reforma estatal dela llei de l'avortament. IntersindicalValenciana ha denunciat que la inten-ció de Camps “no és defendre i mi-llorar la vida de les dones, sinó po-lemitzar amb l’estat, instrumentalit-zant en benefici propi temes tandelicats com l’avortament i la mater-nitat”. El Sindicat ha exigit al presi-dent “una política decidida de preven-ció d’embarassos no desitjats, mit-jançant una educació afectiva, sexuali reproductiva, i de protecció a les do-nes que vulguen interrompre l’em-baràs”.

La Intersindical ha demanattambé al president “que expliquecom es finançarà el projecte, d'oneixiran els fons per a la xarxa as-sistencial i les ajudes que prome-ten, que recorden les anunciadesajudes per naixement, que hanquedat en no res”. Pel que fa lesxarxes assistencials, el Sindicatrecorda “l'escassetat de cases d'a-collida per a dones maltractades ola inexistència d'un centre integralper a les dones víctimes de la vio-lència masclista” i ha advertit quevigilarà “que els recursos públicsdestinats a les associacions priva-des que han de gestionar els cen-tres d'ajuda a la maternitat, no esdediquen a subvencionar grupsantiavortistes”. Les ajudes s’han de

concedir per naixement i adopció,per a dones i homes, amb una du-rada temporal compaginada, entrealtres, amb la creació d'escoles in-fantils públiques de 0 a 3 anys. Lespromeses d’agilitació, anunciadesper la Generalitat, dels tràmitsd'adopció de les criatures de donessense recursos, podrien equipararla situació d’aquestes dones a lesembarassades amb “ventres delloguer”. Pel que fa a les ajudes queel govern valencià promet a les do-nes de sectors socials vulnerables,immigrants o dones amb diversitatfuncional, el Sindicat ha recordatque es tracta d’“uns sectors quenecessiten un tracte diferencialsempre, i no només en cas d’em-barassos”.

Organització de Dones, STES-IntersindicalAssistim en els últims temps a un debat sobre elscentres que segreguen l'alumnat i mantenen el seufinançament amb fons públics. Mentre continua elprocés de desenvolupament de la LOE, lesadministracions educatives han d'adaptar a la novallei el sistema de concerts amb els centres privats.Després de la sentència del Tribunal Suprem, d’abrilde 2008, que atorga a les diferents administracionseducatives la competència per a mantindre orescindir concerts als centres que segreguenl'alumnat en funció del seu sexe, algunes comunitatsautònomes —Andalusia, Balears, Catalunya,Castella-la Manxa, Cantàbria— han advertit quesuspendran els concerts amb els centres que noimpartisquen una educació mixta. Els governs de laComunitat de Madrid i la Generalitat Valenciana, encanvi, han confirmat que l'ensenyament segregat nosuposarà cap impediment per a prosseguir amb elsconcerts.

Denunciem la il·legalitat i el frau que suposafinançar amb fons públics determinats centreseducatius que seleccionen i segreguen l'alumnat persexes. Aquesta forma de fer i de gestionar els fonspúblics és contrària a la Constitució, a la LleiOrgànica d'Educació (LOE) i, per descomptat, al sentitcomú més elemental. Nosaltres hem defensatsempre l'escola mixta i la coeducació com elsmodels vertebradors del nostre sistema educatiu.Reivindiquem una educació que represente la realitat

de la nostra societat, una societat en la qual dones ihomes aspirem a conviure en igualtat. Reivindiquemuna escola en la qual els xiquets i xiquetes, les i elsjoves s'eduquen i aprenguen a conviure, a respectar-se i a valorar en positiu les diferències entre dones ihomes. Reivindiquem la coeducació en totes lesetapes educatives, perquè és el model que millorcontribueix a la cohesió social, que fomenta laigualtat entre persones de diferent sexes, queevidencia i prevé els prejudicis i estereotips sexistesque impregnen la societat, que ajuda a conviure en elrespecte i prevé la violència de gènere.

Rebutgem el model d’escola que reprodueix elsexisme, que gira l'esquena a la societat, quepretén obtindre rendiments acadèmics al margedel desenvolupament integral de totes lescapacitats humanes de l’alumnat. Rebutgem unmodel d'ensenyament que perpetua la desigualtatdels homes i dones. Per això, ens oposem de formacontundent al model educatiu que segregal'alumnat i demanen que es rescindisquen elsconcerts i subvencions a tots els centres que nocompleixen els principis constitucionals i amb laLOE.

Fem una crida a les diferents administracions del'estat perquè complisquen el compromís polític deno finançar amb fons públics aquelles institucionsque pretenen educar d’esquena a la societat, iperpetuar sistemes de dominació on els homes iles dones consoliden les seues diferències socials.

El Codi penal penalitzaràl’avortament en els casosque no estiguen dins delssupòsits de la llei

Contra la discriminacióeducativa en els centressegregats

Am

adeu

San

z

R.M.L.No cabia una ànima. El paranimf de laUniversitat de València, a l’històric edifici de laNau, era de gom a gom minuts abans decomençar l’acte en memòria d’Antoni ViñasAlmenar, professor i sindicalista de 63 anys,mort el 28 de setembre de l’any passat acausa d’un càncer. L’homenatge que des d’unsmesos abans preparaven conjuntament elFòrum de Debats de la Universitat i l’STEPV esva fer el 27 d’abril. Presidit pel rector,Francisco Tomàs, la cerimònia va estarimpregnada per una emoció visible en elsrostres de la majoria de les personesassistents.

Alfons Esteve, tècnic lingüístic de laUniversitat conductor de l’acte i company deViñas en la secció sindical de la universitat, vaexplicar que l’homenatjat “no tenia targetes devisita perquè li era impossible posar-hi totsels càrrecs pels què, evidentment, no rebiacap tipus de remuneració” . També varecordar que, representant al Sindicat, Viñasva ser un dels fundadors de la Mesa perl'Ensenyament en Valencià, una plataformaunitària, “molt conforme a la seua manera deser i treballar”. Va destacar també lesresponsabilitats jurídiques que va exercir elprofessor desaparegut, que també erallicenciat en Dret: “Toni ha tingut bona part dela culpa en les nombroses sentències quel’STEPV ha guanyat, l’última en el TribunalSuprem, contra les pretensions secessionistesde la Generalitat en defensa del títol deFilologia Catalana i de la unitat de la llenguacatalana”. Alfons Esteve va recordar que vaser Viñas, que va arribar a ostentar lapresidència de la junta del personal docent iinvestigador, qui el va animar en la redacciód’alguns articles dels Estatuts de laUniversitat de València. “Va ser una personacaracteritzada pel seu compromís social, pelseu treball, però sobretot per la seuabonhomia. Aquest homenatge era un deuteque teníem tots amb Toni. La seua tascaquedarà per temps; el seu record per a

sempre”.

Lluitador per la llibertatLa intervenció de Xavier Gómez, professor dela Facultat de Filologia, Traducció iComunicació, deixeble i amic inseparable deToni Viñas, va aconseguir augmentar encaramés la temperatura ambient al paranimf.Gómez no va amagar el dolor que l’acompanyades que va perdre el seu amic, del qual va feruna semblança, “per una afinitat queultrapassa l'amistat i s'acosta dolorosament ala familiaritat”. “Si els lluitadors per lesllibertats i els defensors de la cultura i delpoble mereixen el reconeixement delsciutadans i el record agraït de la posteritat —vaprosseguir—, Antoni Viñas ha de ser inclòsamb honors en aquest grup”. Xavier Gómez varememorar l’estreta vinculació que manteniael seu company amb Benimaclet, i la seuaactiva oposició al franquisme des de launiversitat. “Amb una formació i un bagatgeideològic envejables, ja aleshores alimentavales seues inquietuds amb la voraç lectura deteoria política”. Viñas va estudiar Dret, es vallicenciar en Filologia Clàssica i ocupava unaplaça de catedràtic d’institut. Des de 1983, eraprofessor associat en la Universitat deValència. Gómez també va recordar el paperdecisiu que va jugar el seu company en laimplantació del Sindicat a la seua universitat.L'alocució va finalitzar amb unes sentidesparaules per a la família de Viñas: “Encara enssembla veure la cara de pagat de Toni amb elseu netet".

A continuació, María José Coperías,degana de la mateixa Facultat, va subratllar“dues obvietats” referides a Antoni Viñas, que

era “molt estimat i molt bona persona, el queel feia dues vegades bo”. Coperías vainformar que la Facultat ha decidit atorgar elnom d’Antoni Viñas a un dels seus espaisdocents.

InsubstituïblePer la seua part, Vicent Esteve, delSecretariat Nacional de l’STEPV, vaemmarcar l’homenatge a Toni Viñas com unreconeixement “a una generació de mestresque es va entestar a construir, sobre lesrunes de l'escola franquista, una nova escolapública, democràtica i valenciana", i varememorar el seu tarannà. “La vàlua de laseua paraula procedia d'una documentadareflexió i una meditada experiència,desprovista, intencionadament, de la municióverbal que busca víctimes o derroteshumiliants”, va destacar. “Aquestescondicions el van convertir en una personainsubstituïble en l'STEPV”. També va insistiren el seu esperit insubornable: “Toni no maies deixà seduir per l’escalfor del poder, ni tansols de les seues rodalies. És una veritablefortuna que hi haja persones com ell queexercesquen un lideratge anònim, silenciósque, com el corcó, debilite l'estructura d'uncapitalisme inmisericorde, sense escrúpols”.“Davant la força del poder —va prosseguirEsteve—, era dels que nadava contracorrent i,per tant, era inevitable que es mullara laroba. Per això, qui no l’estimava, elrespectava. Toni va fer de la seua senzillesauna estètica i, vista l'agenda pública de cadadia, diríem que una ètica”.

El rector, Francisco Tomàs, va insistir que l’acteera un reconeixement de la comunitat universi-tària a “un clàssic, un humanista de debò”, expres-sions amb les que va subratllar el perfil acadèmicdel professor homenatjat. Va recordar que AntoniViñas havia participat de la vida acadèmica de launiversitat “en el sentit més ple” i havia estat elegitpels seus companys docents i investigadors pera representar-los. Referint-se a la seua activa pre-sència en els òrgans universitaris, Tomàs va as-segurar que Viñas era “una de les persones mésinstitucionals que he conegut” i, va dir, “cal re-cordar que la universitat està constituïtda per lespersones”. Per acomiadar l’acte acadèmic, el corde la Universitat va interpretar el ritual Laude-

MAIG 2009 / 223 / 19

A CASA NOSTRA

TONI VIÑAS EN EL RECORD

El paranimf de la Universitat deValència acull l’homenatgepòstum al professor i sindicalista

Poca gent sap que el nostre amic elaboràalguns currícula de Batxillerat de Llatí,Cultura Clàssica i Referents Clàssics (...) quepodien ser manuals d'especialitat en lacarrera. Si Làquesi i Àtropos no ho haguerendisposat així (...), haguera vist la llum unmanual universitari que preparàvem tots dos(...) Participà des del principi en gairebé totsels òrgans de representació i de govern de laUniversitat (...) Era un bon jurista, un millorprofessor i una òptima persona (...) La seuaentrega i la seua solidaritat el feien gens aliè ales inquietuds i fretures dels seus companys, iho demostrà de diverses maneres, però d'unafonamentalment: la seua activitat sindical. Fapoc, companys de treball ens definien anosaltres i al nostre sindicat com anacionalistes radicals. Què poc ens coneixen iquè no-gens coneixien Toni. Radical sí, però enla defensa argumentada dels seusposicionaments i el respecte al contrari i a lesregles democràtiques (...) Sense l'empenta deToni (...) la visibilitat del STEPV a lesuniversitats seria una altra (...) hemacompanyat Toni des del primer dia, hempassat moltes hores junts i hem esmerçatmolt de temps, sobretot caps de setmana querobàvem a nosaltres i a la nostra gent,treballant per i per al sindicat (...) Semprerecordarem la teua honestedat i bonhomia, lateua amena i instructiva conversa, el teu afanyd'aprendre i de gaudir, la teua alegria, el teuposat d'entremaliat i el teu esperit joganer. Itot amb una envejable disciplina, ben pocestoica. La teua vitalitat et sobreviurà.

Toni era un rara avis, un catedràtic de batxilleraten un inicial “sindicat de mestres”, una expressióque no sempre s'usava per parlar bé del sindicatni dels mestres. Que avui representem lamajoria de tot el professorat no universitariarreu del país i que comptem amb una presènciadestacable en el conjunt de les universitatsvalencianes és fruit del treball de vàriesgeneracions, on cal destacar la intel·ligència,l'esforç continu i la privilegiada capacitat per ales relacions humanes de Toni Viñas (...) Sentiavertadera aversió pel que ell anomenava “elvinagre”. El retret punyent o l'amargor de lesimputacions personals no mai van formar partdel seu argumentari (...) Seus són també elsmèrits d'haver contribuït força al prestigi delsseus serveis jurídics (...) Toni tenia la globalitatdel sistema educatiu al cap i utilitzava tan amplisconeixements sempre a favor de l'alumnat, lesseues famílies i del professorat, com un ferventpartidari de la participació escolar (...) Tonitreballava i gaudia alhora, no s’esperava a que elmón canviara. Se n’alegrava d’avantmà, acompte d’un futur millor que ell ajudava aconstruir cada dia. No cap més saviesa. Toni eraun mestre de la vida, un mestre sensepretensions de fer-ho valdre, com correspon aun veritable apassionat de la docència (...)S’allunyà tant com pugué del consumismeestèril per a poder conrear l’amor a la seuafamília, al seu país, a la cultura, al coneixement ia la justícia social, les seues prioritats.

Un mestre de la vidasense pretensionsde fer-ho valdreVICENT ESTEVE

Solidesa, seny,bonhomia

Vista del paranimf de la Universitat de València, durant l’homenatge a Toni Viñas / Amadeu Sanz

XAVI GÓMEZ

La Intersindical organitza un cicle de cinema per commemorar el 8 de Març

Allioli“Cinema en clau de dona” és ellema del cicle organitzat perl'àrea de la Dona de la Intersindi-cal que va tindre lloc en la seu dela capital valenciana amb motiude la celebració del del Dia Inter-nacional de les Dones. Les projec-cions van ser un èxit d’assistènciai de participació en els debats,amb una significativa presència depúblic jove universitari, i van dei-xar palés l'interés pels films se-leccionats, introduïts per BeatriuVallés, Alba Paz, Alvaro Yebra iIsabel González, joves especialis-tes en comunicació audiovisual.En els debats van participar re-presentants d'associacions dedones, com Sara Céspedes (Mu-

jeres Jóvenes Valencia Las Moi-ras), Amparo Madrigal (Católicaspor el derecho a decidir i Mujeresde Nicaragua) i Luisa Notario(Lambda). Hi va intervindre el di-rector Samuel Sebastiá, el repre-sentant dels Premis Tirant, JoséIgnacio Pastor, i especialistesuniversitàries com Leslie Toledo,Ana Lozano i Áurea Ortiz. Tambévan participar en el cicle elscol·lectius Dones en Acció i Victo-ria Sau, de Xirivella, el col·lectiuAurora, la Plataforma contra laExplotación Sexual, la Trata i elTráfico de Mujeres i PersonasMenores, les agents d'igualtatIOCOVA, l’àrea de dona d'EUPV iel Partit Feminista.

Vicent Maurí, guardonat pel CIEMENReconeixement a STEPV per la defensa de l’ensenyament de la llengua

El Centre Internacional Escarré per ales Minories Ètniques i les Nacions(CIEMEN) ha concedit el seu GuardóNacional 2008 a Vicent Maurí, portaveude la Intersindical Valenciana i membredel Secretariat Nacional de STEPV, enreconeixement a la seua “trajectòriaexemplar i, amb ell, l’organització sin-dical que representa”. La Junta delCIEMEN destaca, a més, que aquestatrajectòria és especialment remarcableen aquests moments “a causa de lagreu situació, sobretot institucional ipolítica, en què es troba l’ensenyamentde la llengua al País Valencià”. Elpremi ha estat concedit per una insti-

tució prestigiosa amb un llarg recorre-gut en la defensa, promoció i norma-lització de la llengua en tot l’àmbit lin-güístic.Per la seua part, Vicent Maurí haagraït en nom del Sindicat aquest re-coneixement: “Rebre aquest guardó, ennom d’una organització sindical del’àmbit docent i en un moment de mo-bilitzacions per millorar l’ensenyamental País Valencià és una motivació mésper a continuar treballant en la mateixalínia”. El lliurament del guardó a Bar-celona, el 7 de maig, va comptar ambl’assistència de personalitats de lavida política i sindical.

Ajude’ns a buscar nous subscriptors Si coneix alguna persona que es trobe interessada i encara no és subscriptor de l'edició d'El Punt del País Valencià, només calque el convide a remetre la butlleta que figura al peu d'aquesta plana o que telefone al 902 45 60 00. També pot fer-hodirectament per internet a l’adreça http://quiosc.elpunt.cat. Li enviarem el setmanari directament a sa casa i sense caprecàrrec. Moltes gràcies per la seua col·laboració.

20 / 223 / MAIG 2009

A CASA NOSTRA

En els 70 anys de larepressiófranquista

Fòrum per la Memòria del PaísValenciàEnguany fa 70 anys de l’entrada de lestropes franquistes a València i de l’inicid’una repressió que va durar anys.Aquesta repressió brutal va provocarmolts milers de víctimes directes (as-sassinats, torturats, represaliats, exi-liats...), així com indirectes en els fami-liars (empobriment, fam, malalties,morts, marginació social...). Va ser unarepressió tan extensa, en el nombre d’a-fectats i en el temps de durada, que elsseus efectes arriben fins als nostresdies. Però la part més dolorosa del casés que les víctimes i els seus familiars,encara ara, 70 anys després, continuenesperant veritat, justícia i reparacióintegral. De manera que la ferida segui-rà oberta mentre no s’aconseguiscaaquesta triple reivindicació.

És precisament per això que recla-mem el reconeixement legal de lamort de les víctimes del franquisme, lesquals, encara avui, no estan oficialmentinscrites com a difuntes. I exigim la pre-servació i dignificació de les fosses co-munes del cementeri general de Valèn-cia, com un espai de memòria d’aquellarepressió. Perquè el reconeixement le-gal és el primer pas necessari per alcomplet coneixement de la tragèdia. Iperquè el lloc on són soterrades milersd’aquelles víctimes ha de ser un recor-datori permanent d’uns fets que no po-dem oblidar.

Aquest homenatge és una mostrade la decidida voluntat que tenim de sa-ber la veritat, de fer justícia i d’aconse-guir la reparació de totes i cadascunade les víctimes de la repressió feixista,dels milers i milers de persones quelluitaren pel progrés i la llibertat.

Més informació i adhesions: fo-rumperlamemoria@nodo50.org

016Telèfon d’ajuda

Dones maltractades

Activitat de formaciósobre Jornada continuada

El proper 30 de maig es celebrarà ala Seu de l'STEPV de Castelló una Jor-nada de formació organitzada perl'ESFMB per debatre sobre la JornadaContinuada. Participaran diferentsmembres de la Comunitat Educativa(professorat i famílies) de diferents te-rritoris de l'Estat Espanyol on s'estàportant a terme (Castella -la Manxai Andalusia). També participaran es-coles del País Valencià que apostenper un canvi d'horari lectiu.

Homenatge a les víctimesdel franquisme soterradesa les fosses comunes delcementeri de València

Encara perplexos i amb elsulls horroritzats per lesimatges d'una Palestina denou envaïda i martiritzada

pels canons i les bombes, elsensenyants cal que ens fem lapregunta, una vegada més, sobre sil'escola ha de plantejar-se unprojecte social, cultural i polític, unespai de reflexió crítica que, des dela seua dimensió educativa, donellum i responga a tots elsinterrogants i incerteses d'un mónen permanent conflicte: ara mateixhi ha unes 50 guerres obertes en totel planeta.

Vivim en una societat de lainformació que satura de dades oque manté en l'oblit, de vegades demanera capritxosa, determinatsenfrontaments on està present fam ola malaltia, els desplaçats i elsrefugiats.

Amb freqüència, la informació iles imatges que ens presenten elsmitjans de comunicació sobreaquests conflictes estan motivadesper creences estereotipades delsinformadors, l’alumnat i laciutadania en general. Així, lesaudiències dels mitjans perceben larealitat de forma desconnectada ifragmentada. Precisament per aixòcal una intervenció educativa, perquèla interacció de factors i escalesd'anàlisis necessàries per acomprendre amb un mínim de rigoraquests conflictes, difícilment espoden treballar fora de les aules. Enaquest sentit, hauríem d'impulsarmodels d'investigació i deconstrucció de coneixement,mitjançant el tractament escolar deproblemàtiques socialmentrellevants.

És cert que alguns poden pensar,des d'una concepció d'escolatradicionalista i tancada quemenysprea el present real, quel'objectiu de l'educació és posarl'alumnat en contacte amb la grancultura. Altres considerem,tanmateix, que l'experiènciaeducativa ha de servir per areconéixer i comprendre aquestarealitat. L'escola ha de facilitarl'elaboració d'experiències d'unentorn, cada vegada més constituïten el doble pla local/global. Desd’aquesta perspectiva compromesaamb una realitat cada vegada mésconflictiva, es tracta d’educar per amirar el món i actuar sobre aquestarealitat.

MAIG 2009 / 223 / 21

L’ajuntament de Planes assola l’indret històric del Porxet de les MoreresL’alcalde de la vila de Planes (Comtat) ha decidit assolar el Porxet de les Mo-reres, una singular construcció del segle XV, que era l’entrada a l’hort demoreres per als cucs de seda de l’aristocràtica família Torres-Orduña. El Por-xet, que va fer funcions de portal del poble i de torre de vigilància i defensa,és molt semblant a l’existent a Cocentaina. L’assolament ordenat ara perl’ajuntament ignora que la rehabilitació prevista era una obra programadaque va ser avortada en 1995, en arribar el Partit Popular al govern de la Ge-neralitat. Precisament va ser l’anterior consistori municipal el que havia com-prat el solar, atenent el seu valor històric.

Acció Cultural emprén una moció perquè lestelevisions en català es puguen veure a tot el país

Acció Cultural del País Valencià ha promogut una iniciativa legislativa popularperquè el parlament espanyol aprove una llei que assegure que totes les te-levisions en català es puguen veure a tot el territori lingüístic, una acció que

implica recollir mig milió de firmes.ACPV recollirà signatures per tot l'estat,però l’entitat “vol donar una importànciaespecial al País Valencià, perquè és ladestrucció de la xarxa de repetidors deTV3 que motiva la campanya”. A mésdels territoris de llengua catalana, lacampanya s’estendrà especialment aGalícia i el País Basc.

Allioli“El valencià és la força i la dolçor afectivaque ens uneix, el vehicle de convivènciaque hem d'oferir a tots els valencians ivalencianes de la nostra terra, quevolem neta i sostenible. El valencià és una

llengua d'acollida, d'integració, de soli-daritat i d'esperança”. Amb el lema El va-lencià és teu, Escola Valenciana, l’entitatorganitzadora de la vintena de trobadesque, com cada primavera, se celebren enles distintes comarques del país vol

posar l’accent en la promoció de lalectura en valencià. Enguany, la 24aedició de les trobades va començar a Llut-xent (Vall d’Albaida) i acabarà el 6 de junya Albalat dels Tarongers (Camp de Mor-vedre). STEPV dóna suport, un any més,a les trobades.

Les trobades mobilitzen a milers depersones que reclamen més presènciade la llengua pròpia a l’ensenyament, “es-tancada per la manca d’interés de l’ad-ministració valenciana en el foment delvalencià, malgrat que els programes envalencià aconsegueixen un millor rendi-ment de l’alumnat, especialment, en l’ad-quisició de noves llengües”, ha indicat unportaveu de l’organització, que ha citat es-

tudis en poder de la Conselleria d’Edu-cació que l’administració es nega a fer pú-blics.

STEPV, que denúncia l’estancamenten la implantació de programes d’ensen-yament en valencià, ha participat enl’informe de la Mesa per l’Ensenyamenten Valencià amb motiu del 25è aniversaride la Llei d’ús i ensenyament del valencià.El Sindicat es queixa novament per lamanca d’interés per la normalització i elfoment del valencià en l’ensenyament, iinsta la Conselleria a rectificar la seua po-lítica lingüística. L’administració educativa,apunta l’STEPV, “ha d’escoltar les orga-nitzacions, les institucions, els tribunalsi els milers de persones que cada any re-clamen en les trobades més valencià al’ensenyament i menys usos partidistesde la llengua. L’insòlit interés per fomen-tar el plurilingüisme anunciat per Fontde Mora i la seua secretària, Concha Gó-mez, caldria concretar-lo en la potencia-ció del valencià, la llengua sobre la qualconstruir un projecte plurilingüe en l’en-senyament”.

Les trobades tornen a reclamar méspresència del valencià en l’ensenyamentLa 24a edició de la festa de les escoles valencianes rep novament el suport de STEPV

XXVI UNIVERSITAT D’ESTIU DE GANDIACurs: Educar (en) la ciutat: un futur incertDel 13 al 17 de juliol de 2009

Dilluns, 13. La ciutat educadora. Jaume Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogía, Universitat de Vic.Dimarts, 14. La participación de niños y jóvenes en las políticas de ciudad. Francisco García, Universidad de Sevilla.Dimecres, 15. Antiglobalización, decrecimiento, alternativas.Carlos Taibo, Universidad Autónoma de Madrid.Dijous, 16. Politizar la ciudad, vivificar la política.Marta Malo de Molina, Universidad Nómada.Divendres, 17. La ciutat que em fa, la ciutat que m’educa:l’experiència com a currículum. Jaume Martínez Bonafé, Universitatde València.

Pretenem estudiar la ciutat com a projecte i experiència didàctica, comcurrículum, és a dir, com a text que penetra l'experiència de subjectivacióen els diferents programes educatius en els quals participa el subjecte alllarg de la vida. La ciutat és currículum, territori sembrat per vells i nousalfabetismes. El subjecte habita la ciutat i és habitat per ella. El currículum habita el subjecte i és habitat per ell. Amb això pretenem subratllar el caràcter dinàmic detota producció cultural, de tot allò que qualsevol ésser humà genera isignifica en les seues pràctiques individuals i institucionals.Més informació: http://www.uv.es/cig/v/UEG.htmtels: 963864097, 963864871

JORNADAGonçal Anaya en la memòriaDissabte, 6 de juny de 2009Institut de secundària Gonzalo Anaya, Xirivella(Horta sud)

9:30 h. Recepció10:00 h. Cor de L’Eliana: cançons a la memòria de Gonçal.10:45 h. Gonçal Anaya: fragments d’una història de vida,per Jaume Martínez Bonafé, Universitat de València.12:00 h. Cafenet i intercanvis.12:30 h. Imatges i testimonis per al record.12:45 h. El moviment cívic, una cultura d’emancipació,per Manolo Rodríguez, Universitat de València.14:00 h. Dinar16:00 h. Seqüències cinematogràfiques per a Gonçal Anaya,per Jaume Carbonell, Cuadernos de Pedagogía.17:30 h. La qualitat democràtica,per Batiste Malonda, Col·lectiu de mestres de la Safor.20:00 h. Gonçal i la festa, pel grup Impresentables (simpatia i rock&roll)

Organitza: Federació de MRP-PV i IES G. Anaya, Xirivella. Col·labo-ra: Servei de Formació Permanent i Departament de Sociologia iAntropologia Social de la Universitat de València, Ajuntament deXirivella, Federació d’Escola Valenciana, Ca Revolta, CCOO, CGT,STEPV. Coordinació: Conxa Delgado (Güin), Carme Molina.

ALLEGRO MA NON TROPPO

Palestina, en el cor

FENT CAMÍ

JOSÉ ANTONIO ANTÓN VALERO

22 / 223 / MAIG 2009

Sanchis Guarner, unavida per al diàleghttp://stepv.intersindical.org/enxarxats/celebritats/sanchisguarner.ht

Dialnet. Servei d'alertessobre publicacions de continguts

Molts estarem d'acord a definir la sèrietelevisiva Escenas de matrimonio deteleporqueria. Molts, i molt, ens podemindignar, tant pel seu contingut com per la seuaprogramació, en la principal franja horària.Molts, i molt, ens podem sorprendre fins al’inconcebible perquè és la sèrie de majoraudiència. Es tracta d’una sèrie que reflecteix laguerra entre els sexes, de la manera mésgrollera i estereotipada possible. Ens pensàvemque una producció així era inimaginable, ambtota l'acció teòrica i pragmàtica del feminismedel segle XX.

Abandonem la definició —teleporqueria— dela indignació i de la sorpresa inconcebible iinimaginable, perquè si ens quedem acíimpedim la possibilitat de dilucidar per quèEscenas de matrimonio ha figurat, setmanarere setmana, entre les emissions més vistes dela televisió, fins a arribar a una quota del 30%.

No serem ara uns ingenus puritans queignorem que el matrimoni tanca una veritatdolorosa: la felicitat total i imaginària que hiesperàvem trobar es veu afectada pel pas deltemps i la quotidianitat. Per això, la instituciómatrimonial sempre ha sigut objecte de lacreació humorística: “Alguns matrimonisacaben bé, uns altres duren tota la vida” (WoodyAllen); “El matrimoni és la principal causa dedivorci” (Groucho Marx). Ara bé, en l'humor deAllen i Marx, la ironia, la part còmica se centraen la institució matrimonial i aconsegueix lacatarsi necessària, a través de la qual canalitzarla veritat dolorosa del matrimoni.

En canvi, l'humor d'Escenas de matrimonioconsisteix a ridiculitzar l'altre membre de laparella i menysprear-lo. “Avelino: No vull quem'incineren. / Pepa: “És que, si no, no caps perla tassa del vàter”.

L'humor groller d'Escenas de matrimonioconverteix l'altre en fem, en porqueria.Literalment, en una cosa menyspreable. Ladignitat de cadascun dels membres de la parellaés apalissada per l'altre, que és la projecció dela impotència de cadascun per a afrontar —nisol, ni acompanyat— la dolorosa veritat delmatrimoni. D’ací ve que l'altre es convertiscamés prompte en l'objecte constant de la burlatòpica i vulgar i no en el company amorós ambel qual afrontar l'existència.

Confiem que aquesta teleporqueriaaconseguisca materialitzar la irònica propostade Groucho Marx: “La televisió ha fet meravellesper la meua cultura. Quan algú encén latelevisió, me’n vaig a la biblioteca i llig un bonllibre”.

Begoña Siles Ojeda

La teleporqueria d'‘Escenas de matrimonio’

ENXARXATS

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

La natura ens aporta una granquantitat de remeis naturals que ensajuden a recuperar-nos millor. I mésràpidament quan patimdeterminades malalties. Lafitoteràpia utilitza les plantesmedicinals per a prevenir o guariruna malaltia, o bé per a curar petitstrastorns amb l’ús de les plantesmedicinals. El refredat és una de lesque podem combatre amb aquestsremeis.

Tothom coneix els efectesbeneficiosos per a l’aparellrespiratori d’una tisana amb fullesd’eucaliptus (Eucaliptus globulus),pel seu efecte anticatarral, antisèptici bactericida; per a combatre elsefectes d’un refredat, seguramenthem pres més d’una vegada, abansde gitar-nos, una infusió de timó(Tymus vulgaris) endolcida amb melde romer. Però n’hi ha moltes més,com ara: la malva (Malva sylvestris),pels seus efectes anticatarrals iantiinflamatoris; el saüc (Sambucusnigra), un dels millors sudorífics idepuratius de la sang, que té a méspropietats diürètiques iantiinflamatòries; el salze (Salixalba), que ja receptava el grecHipòcrates per les seues propietatsanalgèsiques i antipirètiques i pelseu contingut en salicina, que enl'organisme es transforma en àcidsalicílic (aspirina) i inhibeix lesprostaglandines; el trèvol (Trifoliumpratense), és un expectorant útil enafeccions respiratòries; el plantatgemajor (Plantago major),desinflamant de les viesrespiratòries i expectorant; o lamurta (Myrtus comunis).

Però si el que volem es prevenirel refredat, podem recórrer a plantesriques en vitamina C, com la col(Brassica oleracea) de lescruciferae, una família amb plantesque són, majoritàriament, riques enprovitamina A, vitamines C i K, iminerals antioxidants, per la qualcosa convé prendre-les crues enamanides.

I si som una mica llépols,Dioscórides ens aconsella un xaropfet a base de gínjols, panses, figuesseques i dàtils: “El cocimientopectoral se prepara con un puñadode cada una de estas cuatroespecies: azufaifas, pasas, higossecos y dátiles, ablanda la tos yfacilita la expectoración. Dichosingredientes se hierven en 1,5 litrosde agua hasta que se reducen a 1litro. Y se toma bien caliente,cuando se quiere, o, por lo menos,una buena taza al acostarse. Norequiere la adición de azúcar”.

Remeis contra el refredat

Convindreu amb mi que la ciència i latecnologia han accelerat les transfor-macions de les societats humanesdes que utilitzàrem la primera eina ar-tificial. En l'actualitat en som sols elsbeneficiaris, a causa de la superespe-cialització social.

Agència per a la difusió dela ciència i la tecnologiahttp://www.dicyt.com/

On ens porten les cames. Una frasefàcil de pronunciar però difícil d'exer-citar. Envoltats com estem d'infran-quejables obstacles físics, aqueststambé han construït les seues prò-pies barreres mentals en una culturad'oci cada vegada més manufactu-rada.

Vías verdes http://www.viasverdes.com/ViasVerdes/

Un catàleg de publicacions, siga en for-ma de llibre com en forma de revista,per a aquelles persones que desitgenestar al dia perquè desenvolupen unatasca investigadora específica i com-plexa.

En 2009 es compleix el 75é aniversaride la publicació del llibre La llenguadels valencians. Aquesta és unabiografia irreemplaçable de SantiCortés, que aprofundeix en la figurai l'obra de Manuel Sanchis Guarner,27 anys després del seu decés.

EL RACONET DE PAU

Xela

Tanta crisi, tanta crisi, i a la meua classe res de res. Nitancament, ni ERo, ni reducció de plantilla. Xe, ni tansols una reducció de deures!

FENT CAMÍ

En record de l’’Stanbrook’STEPV ha participat en els actes convocats per commemorar el setantaaniversari de l’eixida de l’Stanbrook, el darrer vaixell que salpà del portd’Alacant amb exiliats republicans, abans de l’entrada de les tropes deFranco. Totes i tots tenim un gran deute històric amb totes les personesque van sofrir per la República.

MAIG 2009 / 223 / 23

Cèsar Ferrandis Martínez

El 4 de gener de 1914 apareixia, en una segonaèpoca, el setmanari literari il·lustrat El cuentodel dumenche. Aquest mateix setmanari, quel’any 1908 ja havia fundat l’activista cultural LluísBernat, prenia ara una nova embranzida ambVicent M. Carceller, el nou director, i F.Hernández-Casajuana, el seu redactor en cap.De la mà d’aquests dos personatges, elsetmanari volia donar cabuda als conreadors deles lletres valencianes ja consagrats, peròtambé als jóvens amb inquietuds literàries que"comencen trencant ploma, tenint per ideal lesglòries de la terreta". Així, al llarg de 1914trobem contes de M. Thous, L. Bernat, M.Ferrandis Agulló, M. González Martí, V. BlascoIbáñez, J. Sanchis Sivera, D. MartínezFerrando... o les poesies d’un joveníssim F. PuigEspert i de Jacint M. Mustieles.

En l’editorial "Ací estem...", la redacció deixaclar quin és l’objectiu de la publicació des delprimer número: “Exalçar les lletres valencianesamb els millors contes, il·lustrats pels millorsartistes, com ara l’Antoni Fillol, Paco Ramil, eldibuixant de la revista fallera Pensat i Fet, oEnric Pertegàs”. Tot plegat amb l`ortografia del"valencià que ara es parla". Tanmateix, malgratla insistència en una ortografia de base fonètica,des de la direcció no s’està de promoure una"assemblea ortogràfica" entre "els literats iescriptors valencians", tal com es demana desdel número 4.

Una altra qüestió que planteja la revista és elseu apoliticisme. Al llarg de diferents númerosrepeteix constantment que la seua funció no éspolítica, però no té cap inconvenient a ferpropaganda, primer, de la JoventutValencianista de Barcelona, encapçalada perRobert Blanquer, i després, fent públic elmanifest de la dita organització en un "acted'afirmació valencianista" celebrat a València el26 de juliol de 1914 on es proclama, entre altrescoses, que "la regió valenciana serà l’únicasobirana del seu govern".

Finalment, per a la història de la nostradramatúrgia, és interessant la polèmica ques’enceta a les planes de la revista sobre lescondicions del teatre a València, on hi dirà laseua Carlos (sic) Salvador i Enric NavarroBorràs, entre altres.

A final d’any, la revista, ubicada al Torn del’Hospital, 23, regalava i enquadernava de francels fascicles a tots aquells que l’haviencol·leccionat. Així és com ha arribat a lesllibreries de vell.

El conte del diumenge Educación sexual paraniños y niñas de 0 a 6 años

Llibre sobre la sexualitat infantil, ambexemples clars i senzills, adaptatstambé a xiquets amb necessitats espe-cials, amb pautes per a previndre l’abússexual infantil. Per a docents i famíliespreocupats pel desenvolupament globali harmònic de la infància.

C. Hernández Sánchez del RíoNarcea. Madrid 2008. 153 pàgs.

Jocs de pau. Caixa d’einesper a educar per una

El volum reuneix més de huitantapropostes educatives que incideixen enuna cultura de pau, començant pelsmateixos conceptes de pau, conflictei violència. S’hi inclouen orientacionspedagògiques, teoria i activitats per apromoure l’educació per la pau.

Cécile Barbeito, Marina CairetaLos libros de la catarata. Madrid2008. 393 pàg.

9 ideas clave. Elaprendizaje cooperativo

L’aprenentatge cooperatiu atén la di-versitat de l’alumnat des d’un enfoca-ment inclusiu, sense excloure'n niclassificar ningú segons la seua capa-citat o el seu rendiment. Pujolàs ensmostra la importància de la innovaciói el canvi per a millorar l’educació.

Pere Pujolàs MasetGraó. Barcelona 2008. 366 pàg.

Les normes de Castelló fan75 anys

Recull d’articles, parlaments, decla-racions i resolucions produïts enocasió del 75é aniversari de les Nor-mes de Castelló i publicats en distintsmitjans. D'aquesta edició de l’UJI, sen'ha encarregat el responsable de laseu de l’IEC a la capital de la Plana.

Vicent Pitarch (ed.)Universitat Jaume I. IEC. Castellóde la Plana 2008. 222 pàg.

Per a promoure una mirada crítica capa la informació en televisió, la produc-ció aborda, amb l’ajuda de professio-nals d’una emissora local, les princi-pals qüestions que ha de plantejar-sequalsevol ciutadà en aquest àmbit. Fitxa didàctica a: ww.aulamedia.org/tvaula

Aula Mèdia, Objectiu ComunicacióBarcelona 2008. DVD

Las matemáticas de los nomatemáticos

Tretze persones, professionals desta-cats en distints camps, parlen de lesseues vivències matemàtiques en laseua vida escolar, el seu treball i laseua vida privada. L’autor intenta su-bratllar la presència creixent del mónmatemàtic en la societat del coneixe-ment.

Fernando CorbalánGraó. Barcelona 2008. 119 pàg.

Creatividad yaprendizaje.El juego como

Les dues autores d’aquest treballaposten perquè l’educació atenga nosolament els aspectes lògics i racio-nals de la ment, “sinó també la intuïciói la creativitat, la fantasia i la irracional”.El llibre ensenya a “pensar amb imat-ges” i a gaudir en tots els sentits.

Natalia Bernabeu, Andy GoldsteinNarcea. Madrid 2009. 138 pàg.

Nunca es tarde para leer.Mujeres otoño y lectura

Concebut per a la formació de perso-nes adultes, el llibre és un recurs pera l’estimulació de la lectura i l’amplia-ció de la cultura. A partir de textos di-versos, s’hi proposen treballs d’esti-mulació cognitiva, desenvolupamentde l’autoestima i compromís social.

Pino María Quintana RiveroPopular. Madrid 2008. 159 pàg.

Contam les nostresexperiències

En una molt acurada edició, s’hi explicaun programa de cooperació i solidaritateducativa amb Guatemala, Hondures,el Salvador i el Perú impulsat per STE-i, el qual, amb més d’un centenar depersones voluntàries, ha arribat a mésde 17.000 persones i docents.

Pere Polo, Juan L. Rodríguez(comps.)STE-Illes Balears.

Darrere la pantalla. Elsinformatius de televisió

ESCRIT AHIR ESCRIT AVUI

ESCRITS

28-AGRÀCIES A TOTES I A TOTS