l’eto ata€¦ · Anantapur i a la resta de l’estat d’Andhra Pradesh. Entre juny i set-embre és quan plou més fort i més seguit. Entre octubre i desembre també plou, però

L’entorn naturalCicle inicial: 1r i 2n de primària (6-8 anys)

Programa School to School

Diapositives Diapositiva 1El clima a anantapur

YJa coneixem una mica millor l’Índia que abans, veritat? Per exem-ple, recordes com de diferents són les ciutats i el camp? A què se solen dedicar les famílies que viuen al camp, com es guanyen la vida?

Andhra Pradesh és la zona on treballa la Fundació Vicente Ferrer des de fa més de 40 anys. Com que l’estat d’Andhra Pradesh és força gran, ens centrarem en l’entorn natural d’una zona en concret, que és el districte d’Anantapur. Aquesta és una foto del camp del districte d’Anantapur situat a l’Estat d’Andhra Pradesh. Molt sec, oi? Gairebé sembla el desert. Anantapur és el segon entorn més sec de tota l’Índia. El seu clima és semiàrid i la terra és rocosa i seca.

Saps què és el clima? El clima és el temps que normalment fa en un lloc. Per exemple, a Sevilla el clima és càlid perquè normalment fa calor. A Suècia el clima és fred perquè normalment fa fred. “Normalment” no és “sempre”, eh? Quin és el clima d’allà on vius?

A Anantapur el clima és semiàrid perquè normalment no plou i hi ha poques plantes. A Anantapur:• Plou molt poc, només tres o quatre vegades a l’any.• Fa molta calor durant el dia durant l’estiu, però durant l’hivern també, no hi ha cap estació molt freda.

El que sí hi ha és dos tipus d’estacions: la de pluges i la seca.• El sòl és pobre per conrear. Això vol dir que creixen poques plantes• Com plou poc, hi ha poca aigua per rentar-se, cuinar o beure.

Anantapur té un problema molt greu de sequera, moltes famílies emigren, és a dir, es van a viure a altres zones del país per culpa d’això. A Anantapur plou la meitat que en la resta de l’estat d’Andhra Pradesh. Sense pluja no es poden conrear aliments, els animals no tenen per beure i les persones no tenen aigua per beure ni per rentar-se.

El clima a Anantapur

Diapositiva 1



Diapositives Diapositiva 2 El monsó

A Anantapur hi plou molt poc, però quan plou ho fa amb força. A l’estiu i a la tardor arriba un vent molt potent que es diu Monsó i que afecta a l’Índia i a d’altres països com el sud de Xina, Afganistan, Pakistan... El Monsó bufa durant molt temps seguit, i porta la pluja a Anantapur i a la resta de l’estat d’Andhra Pradesh. Entre juny i set-embre és quan plou més fort i més seguit. Entre octubre i desembre també plou, però no sempre i no tan fort. La resta de l’any no plou gens de gens a Andhra Pradesh.

Quan plou ho fa amb tanta força que la terra no pot absorbir tota l’aigua de cop. Els rius s’omplen massa i hi ha inundacions, que és quan tot s’omple d’aigua: carreteres, pobles, cases... A la fotografia pots veure com es queden els carrers quan hi ha inundacions. Com que aquesta zona té problemes de sequera, és molt important engegar projectes per poder guardar l’aigua de l’època de pluges per quan arribin els mesos secs.

Diapositiva 2

El Monsó



Diapositives Diapositiva 3 la fEina al camp

Aquestes dones estan conreant la terra a Andhra Pradesh. El proble-ma és que com plou poc, les collites moltes vegades són dolentes. Les verdures, les fruites i els llegums necessiten aigua per créixer i treballar aquesta terra és molt difícil. Amb les males collites pot pas-sar que no hi hagi suficient menjar per a tothom.

El treball en el camp és molt cansat físicament. Has d’aixecar-te molt d’hora i treballar moltes hores, fins a la nit. És un treball que es fa amb les mans i amb força. És freqüent que les dones i els homes que treballen al camp tinguin problemes d’esquena.

Treballar al camp és més ràpid si utilitzes màquines: un tractor, una arada mecànica... però aquestes màquines són massa cares per a les famílies camperoles d’Anantapur. Per això treballen amb les mans. Alguna vegada has vist conrear el camp? Potser al poble de la teva família, o on vas de vacances... és molt diferent a com es fa a Anantapur?

Diapositiva 3

La feina al camp



Diapositives Diapositives 4 i 5 Els cultius

A l’Índia el que més es cultiva és el blat i l’arròs. Però a la zona d’Anantapur, la cosa que més es conrea és el cacauet. A les fotos pots veure camps de plantes de cacauet. El cacauet és un fruit sec molt ric. Es pot menjar sol o es pot fer mantega i oli de cacauet, a més la seva pela serveix com a combustible. L’oli de cacauet s’utilitza molt per cuinar a l’Índia. Però conrear només cacauet té molts problemes. Problemes de diners i també problemes per a la terra i per al camp. Per exemple:

• Els cacauets són molt barats i es guanya pocs diners amb ells al mercat.

• El sòl es torna cada vegada més pobre. El cacauet espatlla el sòl cada vegada que es conrea, així que a poc a poc el sòl es torna sec. En un sòl sec no s’hi pot conrear gens, perquè hi falten els nutrients.

• No és gens bo per a la terra conrear sempre el mateix. Les plagues es fan més fortes. Les plagues són insectes o fongs que ataquen les plantes, se les mengen. Espatllen les collites.

Si conrear cacauet dóna tants problemes, per què creus que segueixen fent-ho? Hi ha diferents mo-tius: és un fruit sec molt important per a la seva alimentació i a més resisteix molt bé les altes tempe-ratures i pot créixer encara que hi hagi poca pluja.

A Anantapur es promou que la pagesia planti d’altres espècies que també resisteixin a la sequera. Per exemple el tomàquet, que dóna els seus fruits en dos o tres mesos; la banana, que els dóna en un any; o el mango, que els dóna en cinc. També s’anima a les famílies a fer petits horts a la part del darrere de casa seva. La teva família planta aliments a casa, tens un petit hort? Coneixes a algú que en tingui?

Els cultius

Diapositiva 4

Els cultius

Diapositiva 5



Diapositives Diapositives 6 i 7la sEquEra i Els animals

Veus aquests forats de la terra? Es diuen esquerdes. Surten quan plou molt poc, llavors el sòl i la terra s’espatllen. Aquesta terra ja no serveix per conrear i no s’hi pot plantar res.

Aquestes esquerdes apareixen per la desertificació. La desertifica-ció es produeix per la falta de pluges i falta de nutrients a la terra. A Anantapur ja hi ha algunes zones on no s’hi pot conrear precisament per aquest motiu, la desertificació. Gràcies a projectes com la re-forestació, la diversificació de cultius, la construcció de preses i els murs de contenció s’està contribuint a frenar la desertització de la zona.

A més, en aquesta zona hi ha un augment gradual de temperatura. Què significa “gradual”? Doncs que tots els anys fa una mica més de calor que l’any anterior. Això fa que la terra s’espatlli cada vegada més i més. Si s’espatlla tota la terra les famílies d’Anantapur es queden sense forma de guanyar-se la vida, però no només les persones… La sequera també és dolenta per als animals. No tenen aigua per beure i no hi ha herba perquè puguin menjar. Sense aigua no hi ha pastura (l’herba que mengen els animals) i sense pastura no pot haver-hi animals.

A l’Índia molts camperols i camperoles tenen animals, treballen de la ramaderia. Sobretot tenen bous, cabres, búfales i ovelles. Coneixes tots aquests animals? Els bous, per exemple, ajuden a fer les tasques del camp i serveixen també com a mitjà de transport. Gràcies als animals moltes famílies tenen una altra manera de guanyar-se la vida. Obtenen llet en el cas de les búfales, les cabres, les ovelles o les vaques, i excrements que serveixen d’adob per als camps, que poden usar per a les seves famílies o que poden vendre al mercat.

Alguns animals poden viure amb molt poca aigua, però no poden viure sense gens d’aigua. Els animals són fonamentals per a les persones i per a les famílies de la zona d’Anantapur.

Diapositiva 6

La sequera i els animals

La sequera i els animals

Diapositiva 7



Diapositives Diapositives 8 i 9 l’aigua

Hi ha problemes de sequera a la teva ciutat o el teu poble? Aquí a Espanya també hi ha molts problemes de sequera en algunes zones. De tota manera, tot i que hàgim de tenir molta cura per no malbaratar aigua, disposar d’aigua bona per beure resulta senzill: obres l’aixeta i llestos. Però a l’Índia no és tan fàcil per a totes les persones. Moltes famílies no tenen aigua de l’aixeta a casa, han d’anar a buscar-la fora.

L’aigua és imprescindible per viure: et treu la set i et serveix per ne-tejar-te. També serveix per netejar la casa i per cuinar. L’aigua ha de ser potable que significa que és bona per beure. Sense aigua no hi ha bona salut i hi ha malalties.

A Andhra Pradesh són les dones les que han d’anar a buscar l’aigua a una font o a un pou ja que no totes les cases tenen aixetes. Mira la foto: és una dona al costat d’una font. Utilitzen uns càntirs, que són uns gerros molt grans que s’omplen d’aigua. Després s’utilitza aquesta aigua per beure, cuinar i rentar-se. Els càntirs plens d’aigua pesen molt!

Diapositiva 9

L’aigua

El agua

Diapositiva 8



Diapositives Diapositiva 10Els rius contaminaDos

Aquest és un riu d’Andhra Pradesh. Moltes famílies van als rius a bus-car l’aigua per a casa seva. Les famílies que viuen a prop del riu s’hi renten i s’hi banyen. L’aigua del riu no es pot beure directament. Cal estar segur que no està contaminada. Ha de ser transparent, no tenir terra, no estar enverinada...

L’aigua pot estar contaminada per diversos motius, per exemple perquè fa molta calor. Amb la calor creixen més gèrmens i bacteris a l’aigua. A més aquests gèrmens també poden venir dels animals que es banyen i deixen la seva femta en els rius. D’altres vegades s’utilitzen pesticides als cultius i les collites. Un pesticida és una substància química que usa la pagesia per matar insectes i plagues i que no es mengin les collites. El problema és que els pesticides passen al sòl i si el camp està prop del riu, passen del sòl a l’aigua del riu. S’està promovent l’ús d’altres abonaments naturals que no són tan perillosos.

Els rius contaminats

Diapositiva 10



Diapositives

Diapositives 11 i 12 la rEforEstació

Això és una plantació de mangos. És una de les espècies que s’estan plantant per tal d’aconseguir productes diferents als cultius d’Anantapur. És una manera de reforestar la zona. Saps què és re-forestar? És tornar a plantar arbres en un lloc on abans hi havia un bosc i que després de molts anys, per la sequera o per tallar molts arbres, s’han quedat buits. A l’altra fotografia pots veure un bosc d’Anantapur.

Els boscos són molt importants per a la vida. Saps per què?

• Fan que la terra sigui més forta. Això és molt important quan hi ha inundacions. Amb la terra forta, els danys que provoca la inundació és menor.

• Els arbres ajuden al cicle de l’aigua. Guarden l’aigua a la terra i la treuen quan hi ha sequera.• Els arbres alimenten moltíssims animals, insectes, bacteris... són la casa de tots ells.• Els arbres fan que la terra sigui més fèrtil. Fèrtil vol dir que la terra és rica i produeix moltes plantes.

A Anantapur ja s’han plantat gairebé dos milions d’arbres fruiters per a la reforestació dels boscos. Així el sòl serà més ric i les famílies podran conrear més coses.

L’ésser humà és intel·ligent i per això ha pogut aprofitar tots els recursos naturals al seu al voltant per viure millor. A Andhra Pradesh viuen amb escassos recursos i aprofiten tot el que tenen, ho cuiden per viure ara i per al futur. Aquí també hem de cuidar el que tenim, l’aigua, els arbres, el mar, etc. Com creus que podem cuidar-ho? Què pots fer tu, per exemple?

Les persones necessiten la naturalesa per poder viure. Cuidar la naturalesa significa cuidar els animals i cuidar també els éssers humans.

La reforestació

Diapositiva 11

Diapositiva 12

La reforestació

Documents

l’eto ata€¦ · Anantapur i a la resta de l’estat d’Andhra Pradesh. Entre juny i set-embre és quan plou més fort i més seguit. Entre octubre i desembre també plou, però