l’independent · 2020. 3. 5. · ˜˚˛˝˙ˆˇˆ˝˙ˆ˝˘ flfi ftttfi 3 6 de mar de 2020 CARTES... º Carta a la Directora Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 La vinyeta

6 de març de 2020La informació al dia a www.independentbarbera.cat de Barberà 325l’independent

Publicació Independent. Distribució gratuïta.

Día Internacional de les Dones8 de Març

l’independent de Barberà

26 de març de 2020

EDITORIAL

Editor Fundador: Lluís RicartEditora: Manoly ArriagaConsell directiu: Manoly A., Rosina Bertran

Directora: Manoly A.Redactors/es: Victor M., Joana G., Toni AlfaroCol·laboradors/es: Malena M.

Fotografia i disseny: Maria Vilarnau, Imanol O.Maquetació i impressió: EprantiaDipòsit legal: B-52445-04

Doctor Moragas, 232 Sobàt 1aO8210 Barberà del Vallès

Nombre comercial: EppursimuoveDatos fiscales: Manuela Arriaga Aznar33978091R

Sumari1. PORTADA2. EDITORIAL:

Soc de la Generació Igualtat: pel dret de les dones

3. CARTA4. OPINIÓ:

Globo sonda/ Sisco bages5. ACTUALITAT:

Magneti Marelli: engega un ERO que afectarà a 436 treballadors a Barberà

6. POLÍTICA: Completa unanimitat a Barberà durant el Ple municipal de febrer

7. POLÍTICA8. ACTUALITAT:

ERC parlar d’eixamplar la base a la presentació d’un llibre de Gabriel Rufián

9. ECONOMIA: La vàlua professional no hauria de ser una qüestió de sexe sinó de persones i aptituds laborals

10. SOCIETAT: Veus barbarenques emprenedores

11. SOCIETAT12. AGENDA 2030:

La bretxa econòmica entre gèneres, una realitat

13. AGENDA 203014-15. ESPORTS16. AGENDA17. CULTURA18. FEM SALUT:

Les al·lèrgies alimentàries19. SOCIETAT:

Carnaval inclusiu i ple de colors

20. SALUT: ¿Son las mujeres más propensas que los hombres a manifestar disfunciones visuales y ceguera?

21. BIENESTAR FEMENINO:El Día (a día) de la mujer

22. BELLESA: Talls i pentinats segons la forma del rostre

23. PSC24. QUALITY

Truca’ns i t’informarem

651 831 282 [email protected]

Soc de la Generació Igualtat: pel dret de les dones“Soc de la Generació Igualtat: pel dret de les dones”, aquest és l’eslògan que ha escollit l’ONU Dones (L’Agencia de Nacions Unides dedicada a promoure la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones), per aquest 8 de març per tal de commemorar el 25è ani-versari de la Declaració i Plataforma d’acció de Beijing.

La conferència de Beijing, va marcar un punt d’inflexió per l’agenda mundial de la igualtat entre homes i dones i va establir mesures, per actuar sobre 12 obstacles que impedien la igualtat entre els homes i les dones: la pobresa; l’educació i la capacitació; la salut; la violència vers la dona; els conflictes armats; l’economia; l’exercici del poder i la presa de decisions; els mecanismes institucionals per l’avançament de la dona; els drets humans; els mitjans de difusió; el medi ambient; i les nenes.

És cert que en aquests 25 anys la societat ha avançat, especialment gràcies a la va-lentia i la lluita de moltes dones. Però, tal com va alertar l’Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets Humans, Michelle Bachelet, “els drets de les dones estan sent ata-cats des de nombrosos fronts”, per tant, existeix un “risc real” a que es produeixi un retrocés. Afegint, que la discriminació vers les dones a dia d’avui sigui “tolerada” i que la violència de gènere sigui abordada en diverses parts del món com un “assumpte privat”.

Bachelet en un altre part del seu discurs va recordar el que es va demanar fa 25 anys: “les dones no sol·licitaven cap dret especial”, “no estaven demanant cap concessió, privilegi o dret. El que volien de la comunitat internacional era el reconeixement, com a essers humans, que les dones tenien exactament els mateixos drets que els homes”. Va finalitzar el seu discurs posant de relleu que “estem vivint retrocessos i el ressorgi-ment de narratives contra la igualtat de gènere basades en la discriminació de se-gles”, però “els drets de les dones no són negociables”.

El que és evident és, que el feminisme és imparable i ha demostrat sobradament que té una força poderosa i transversal, a pesar de les amenaces dels moviments d’ul-tradretans que pretenen invisibilitzar-nos, qüestionar els nostres drets i el que és pit-jor negar la violència masclista, que recordem és la primera causa de mort prematura entre les dones. Les dones hem conquerit espais i drets sobre els quals no hi ha opció de replegament, no hi ha cap passa enrere.

Hi ha molt camí per seguir lluitant, per: l’eradicació de la violència masclista; la fi de la precarietat laboral i la bretxa salarial; la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones ; l’abolició de la prostitució i el tràfic d’essers humans amb finalitats d’explota-ció sexual; entre molts d’altres.

Les dones volem una societat paritària i participativa en la qual ocupem el que ens correspon per dret, com persones lliures i adultes capaces de prendre les nostres pròpies decisions.

Ara més que mai hem de tornar a sortir per reivindicar allò que ens correspon per dret propi davant les amenaces reals de retrocés, no podem defallí, ni deixar-nos en-ganyar per falsos “feminismes”, fruit del neoliberalisme ferotge, que només pretén aconseguir tot allò que es desitja a qualsevol preu. Totes juntes, creant un front comú intergeneracional, amb l’experiència de les que van lluitar i l’empenta i la força de les més joves, ho aconseguirem.

Lluitem i seguirem lluitant el 8 de març i la resta dels dies de l’any!


36 de març de 2020

CARTES...

La vinyetaº Carta a la Directora Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a:

L’Independent Pg. Doctor Moragas, 232 SA1a. 08210 Barberà del Vallès o [email protected]

Sra directora,Me gustaría compartir con sus lectores y lectoras lo que me ocurrió hace unos

días en la “deixalleria” de Barberà. Por el tipo de negocio que tengo, se puede decir, que es un punto de recogida de fluorescentes para su posterior reciclaje. Normal-mente cuando se compra uno nuevo o se sustituye este tipo de luz por otra, ahora por luces de bajo consumo, me dejan los antiguos; yo los voy almacenando hasta que los puedo llevar a la “deixalleria”. Me gustaría comentar que este producto en concreto, los fluorescentes, tiene un incremento en el precio de 0,30 céntimos para sufragar el coste de su destrucción y posterior reciclado.

Pues bien, el otro día, cuando llevé los que tenía en mi comercio a la “deixa-llería”; fui a dejarlos y cual fue mi sorpresa cuando me dijeron que no podía . Quise saber la razón, claro, entonces muy amablemente me informaron que la razón es que solo disponían de un contenedor para ese material y que no podían desti-narlo a un comercio, sino que tenían que reservarlo, y tenerlo a disposición de los particulares que lo necesitaran. Yo les conteste que yo traía los fluorescentes que mis clientes me habían dejado, que al final eran un grupo de particulares. Solicité entonces que me dieran una solución. Me comunicaron que yo tenia, como comerci-ante , que buscar una empresa especializada que vinieran a buscarme el material directamente a mi establecimiento. Haciéndome cargo lógicamente del coste de tal operación.

Hago una reflexión, pienso que el trabajo que yo realizo es facilitar el reciclado de un material que seguramente de otra manera podría ir a un contenedor inade-cuado, por tanto estoy contribuyendo a la campaña de recogida selectiva. Quizás lo más fácil seria ampliar el contenedor en el punto de recogida y permitir que los establecimientos pudiéramos encargarnos de la recogida y posterior entrega de material directo a la “deixalleria”.

Es muy complicado concienciar de la importancia de nuestra obliga-ción de reciclar y de nuestro compromiso con el medioambiente. Por tanto, si nos facilitan las operaciones mucho mejor.

Atentamente,Champi


46 de març de 2020

OPINIÓ

Lliçons del coronavirus de Siscu BagesSi això de la Generalitat aguanta unes

quantes temporades més, estic convençut que no trigarà a haver-hi un president que es digui alguna cosa semblant a Quin Tola o Pasqual Malagal. La presència de ciutadans i ciutadanes procedents de la Xina entre nosaltres és cada cop més evident. Ells i els seus fills i descendents són catalans i ens els

trobem darrera la barra dels bars, a les escoles bressols i les aules dels instituts i universitats i,

malauradament, exercint la protitució.Els diumenges tinc el costum d’esmorzar en un

dels molts bars regentars per xinesos. Són una família, amb el fill petit que corre i juga entre les taules. Es diu Jose. La mare es fa dir Rosa i el pare oscil·la entre Juan i Paco, depèn de com li vinguin. Aquest matí la Rosa parlava del coronavirus amb un client habitual. Deia que només es morien els vells per culpa seva. El client afegia que de la grip sempre s’ha mort gent i que Trump ha dit que l’abril aquesta epidèmia haurà desaparegut. I jo pensava que entro en la categoria de vell i que si em moro per culpa del coronavirus la Rosa i el client ho atribuiran a la meva edat.

Sempre m’ha costat d’entendre perquè la grip i els constipats són una condemna inevitable a la qual hem de fer front cada hivern. I perquè hi ha una vacuna

per la gent gran i els treballadors sanitaris i no per la gent que no forma part de cap d’aquests dos col·lectius. Tants algorismes i tanta intel·ligència artificial i cada hivern hem de passar uns quans dies al llit, amb febre i mocs per culpa d’uns virus tossuts i invencibles!

De tant en quan ens topem amb variants d’aquests virus. Diuen que han mutat i que per això encara costa més de combatre’ls que els de tota la vida. El darre és el coronavirus, que ha causat més de dos mil morts a la Xina i que s’ha anat apropant a casa nostra mentre tothom creuava els dits perquè no s’escapés de l’Orient Llunyà.

La solució dels problemes de la Humanitat no passa per posa en quarentena les poblacions que estan contagiades per un determinat virus.

Una pel·lícula sobre el virus Ebola comença amb el bombardeig i destrucció d’una població a la selva africana, origen d’una epidèmia. El virus,

però, acaba escampant-se i arribant als Estats Units.

No sé quines informacions té Trump per afirmar que l’abril la por al coronavirus serà ja només un malson que haurà deixat milers de víctimes mortals lluny de casa nostra. Però en comptes de fugir dels xinesos com fan no pocs aquests dies, el millor que podem fer és entendre que les solucions que necessita la gent, tota la gent, la de tot arreu, no passen per tancar-se a casa esperant que escampi la tempesta sinó per col·laborar plegats per fer front a tots els virus -genètics, informàtics, econòmics, autoritaris i insolidaris- que tant de mal ens fan.

Globo sondaParece ser que nuestro pueblo tiene una alcalde-

sa perpetua o eso quieren imponernos las sibilinas fuerzas vaticanas, Si nos acercamos a la fachada

de nuestro ayuntamiento podemos encontrar una pequeña inscripción donde se puede leer “nuestra señara del Rosario, alcaldesa ho-noraria-perpetua”, tendríamos que pregun-tarnos qué pasa en nuestro municipio con la

separación de poderes... son esos detalles que pasan desapercibidos pero que no dejan de te-

ner un trasfondo ideológico.Suele ocurrir que determinados términos, son

eliminados sutilmente, como si fueran inocuos. Un ejemplo es como se denomina el 8 de marzo, lo que el mo-

vimiento feminista siempre denomino día de la mujer trabajadora, de una ma-nera progresiva ha ido cambiando para denominarse día de la mujer, a secas. Expulsando palabra trabajadora, como si fuera un estorbo o en el peor de los casos apelando a la inclusión.

El presidente de los estados unidos mexicanos, Andrés Manuel López Obrador, en uno de sus discursos matutinos vía televisión, expuso de mane-ra clara que la causa de los feminicidios en su país, va directamente ligado al modelo económico, el neoliberalismo. Corriente económica y política que a grandes rasgos convierte a los ciudadanos en consumidores e impone la ley de todo tiene un precio, todo, incluso los órganos de una niña de 7 años o el cuerpo de millones de mujeres pobres, que son prostituidas/violadas diaria-mente en todo el mundo,

Qué duda cabe que el modelo económico controla nuestras conductas i relaciones sociales. La elite económica nos impone su ideología, sutilmente,

con su prensa “independiente” con su música “sin mensaje”, con su “capitalis-mo popular”. Depende si perteneces a la elite del 1% que tiene liquidez para hacer valer sus privilegios o eres del 99% que vende su fuerza de trabajo, le-gal o ilegalmente para poder vivir.

Pues pertenecer a la clase trabajadora significa eso, pertenecer al 99%, seas ama de casa, estudiante, trabajadora, jubilada, artista, científica o au-tóonoma. Porque extraer la palabra trabajadora no es inocuo.

Barberà está llena de ejemplos de mujeres que han demostrado que pertenecer a la clase trabajadora es un orgullo. Las heroínas de la empresa Magneti Marelli, que llevaron una lucha sin precedentes en el estado, por la equiparación salarial.

Las delegadas sindicales que pelean cada día desde sus puestos de traba-jo por los derechos de todas y todos.

Mujeres que se pusieron y se ponen en pie contra los desahucios.Las emprendedoras que resisten cada día con sus negocios locales como

librerías, tiendas de ropa, complementos, de restauración...Las profesionales del sector público, que educan a nuestros hijos en va-

lores de igualdad, curan nuestras enfermedades con atención y profesionali-dad, atienden nuestras quejas para ofrecernos un servicio inclusivo que me-jore nuestras condiciones como ciudadanos.

La directora de un medio de comunicación escrito (en toda España apenas hay mujeres en órganos de dirección en medios de comunicación) que decidi-damente opto por no tirar la toalla y hoy es el medio escrito de referencia a nivel local, incluso es nombrado repetidamente en los plenos municipales por la antigua alcaldesa.

Viva el 8 de marzo, viva el día de la mujer trabajadora, viva la madre que me pario.


56 de març de 2020

ESPORTSACTUALITAT

Magneti Mareli engega un ERO temporal que afectarà a 436 treballadors a Barberà

L’empresa de peces d’automoció Magneti Mareli, filial de Fiat amb planta de producció a Barberà del Vallès, va anunciar el dimecres 12 de febrer que farà un expedient de regulació d’ocupació (ERO), i

que estaria en part motivat per la crisi del coronavirus (COVID-19) a la Xina, d’on reben algunes de les peces que necessiten. Al llarg de les dues setmanes següents, tant empresa com sindicats han donat més informació sobre un ERO que fa perillar feina i sou per a un total de 436 treballadors, segons explica la mateixa empresa. De fet, una setmana després de l’anunci, Magneti Marelli confirmava a l’Independent que l’ERO afectarà la totali-tat de la plantilla, i el 27 de febrer, des d’un representant d’UGT s’apuntava que l’ERO durarà 70 dies, segons els

havia transmès l’empresa. En un primer moment es va especular amb la possibilitat que la causa de la proble-màtica for la mateixa crisi del COVID-19 al país asiàtic. Així, José Antonio Hernádez, secretari general de CCOO d’indústria de Catalunya, assegurava: “la proposta clara de l’ERO la fa inicialment pel tema del coronavirus,

tot i que després admet també que hi ha una baixada de producció”. Tanmateix, segons els van traslladar des de la companyia, “hi havia una sèrie de problemes derivats de la baixada de producció que, sense l’efecte del coronavirus, podrien haver pal·liat, però que amb el

problema del coronavirus s’han fet impossibles de gesti-onar”. Des del punt de vista de l’empresa, el problema ha radicat sempre en la baix ada de producci ó del sector, i assegurava que les conseqüències del coronavirus afectarien “només al voltant de 30 persones de més de 400 treballadors”, i que aquestes persones “no es veuran afectades per l’ERO: l’ERO i el coronavirus són dos temes diferents”. En aquesta línia responia també un representant d’UGT: “el tancament de fronteres amb la Xina com a resultat del coronavirus ha importat, però ha sigut només la cirereta del pastís”, i deia que ja fa dos anys que el sector està tocat. Amb les negociacions encara en marxa, l’empresa ja hauria determinat que es veurà afectada tota la plantilla durant uns 70 dies. I és que, segons les fonts de l’Independent de Barberà, “l’expedient s’aplicarà segur i l’empresa defensa que pot argumentar-lo davant el Departament de Treball de la Generalitat”. Tanmateix, el que encara no s’ha decidit és com funcionar à i a qui s’aplicarà l’ERO per part de Magneti Marelli. Tot i això, des del sindicat UGT diuem que “indubtablement es veurà ´m´és afectada la part de producció directa que altres parts de l’empresa, com el personal administratiu”. Les negociacions entre

sindicats i corporació hauran acabat previsiblement el dia 4 de març, segons els terminis que van indicar des de Comissions Obreres, i serà llavors quan les condicions definitives de l’ERO es facin públiques”.

Toni Alfaro


66 de març de 2020

POLITICA

AAcord clar en un Ple Municipal en què es van aprovar totes les me-sures per unanimitat. La sessió del passat dimecres 19 de febrer

va destacar per la seva absoluta entesa en totes les mocions i va significar una mostra més de la concòrdia de gran part dels plens dels últims mesos.Potser alguns dels temes més im-pactants van venir no tant de part de les propostes i el debat, sinó de les informacions prèvies formulades per l’alcalde, Xavier Garcés. Una d’elles va ser la preocupació sobre la situació dels treballadors de la filial de Fiat amb fàbrica a Barberà, Magneti Mareli, que va formalitzar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal per a tota la plantilla dels 436 treballadore i tre-balladors, segons la mateixa empresa. L’alcalde tenia previst reunir-se aquest passat fdivendres 21 amb part del comitè d’empresa i, segons va dir, aquest sembla un nou episodi de la baixada del sector industrial al Vallès Occidental, que des del Consell Comarcal del Vallès Occiden-tal treballan per revertir a través d’un pla de xoc integrat en el Pla de Reindustria-lització del Vallès.Pel que fa al medi natural, des del govern es va mostrar preocupació per les afectacions del pas del temporal Glòria al Torrent d’Altimira, Torrent del Castell, Camí del Riu i altres zones de Barberà, però especialment al Torrent de Can Llo-bateres. En total, els danys van deixar un balanç especialment dur a Barberà, amb 3,8 milions d’euros de cost, però que van tenir una afectació més destacada a Can Llobateres, els danys de la conca del qual “superen de molt les competències municipals i tenen una gran i greu afecta-ció”, lamentava Garcés. I és que , afegia, “el Torrent de Can Llobateres està patint un procés d’erosió molt actiu que, al marge de la destrucció d’espais naturals i el desequilibri ecològic que implica, està posant en perill la seguretat de les persones, ja que hi ha risc d’esllavissa-des”. Entre els problemes existents com a resultes del temporal, agreujat en els seus efectes per la urbanització de la zo-na, hi ha grans danys a la llera del riu i els seus marges, i fins i tot un enfonsament de dos metres al carrer Dr. Crusafont. També va explicar que aquesta erosió podria arribar a afectar a la carretera B-140, i que la situació `implicar`à una actuació conjunta amb el Consorci Besós-Tordera, l’Agencia Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament de Sabadell.D’altra banda, en les qüestions preli-

minars, l’alcalde també va anunciar el sorteig de cinquanta parcel·les de 100m2

d’horts urbans a Barberà, que es durà a terme entre el 4 i el 6 de març. Va parlar, a més, de l’accident d’un treballador a les obres de la nova comissaria de Policia Local i que ja està recuperant-se. Per úl-tim, va afegir que el 17 de febrer ja s’havia reobert l’Auditori Maria Feliu després d’un exhaustiva anàlisi que no havia trobat amiant a l’interior del local -si bé ´s´í a l’estructura de la teulada- “les con-clusions de l’estudi han determinat que no hi ha elements a l’interior de l’auditori on hi hagi amiant”, va aclarir.

Qüestions econòmiquesEl ple en sí mateix no va genrar tant debat com en altres ocasions, en part perquè bona part de les qüestions que s’hi van discutir van ser de tipus econò-mic. Així, es va aprovar l’actualització d’un conveni de gestió informatitzada del padró municipal amb la Diputa-ció de Barcelona, que portava sense actualitzar-se des del 2002. A més es va informar de qüestions de comptes de l’Ajuntament de Barberà, com l’execu-ció del pressupost de 2019 (amb 59 milions d’euros en despeses i 8,9 milions pendents d’execució), el període de pagament a proveïdors i l’informe de morositat.També en clau econòmica, es va tirar endevant una subvenció de 17.000 euros a la Creu Roja de Sabadell pel suport social i emocional a 115 famílies amb “vulnerabilitat social i econòmica”, així com per una campanya de joguines educatives “no bèl·liques i no sexistes”, va informar Daniel Gonzàlez, regidor de Serveis Socials. Sobre aquesta qüestió, David Clarà, de Podem Barberà, va suggerir que “si la Creu Roja va tenint

Sala de plens

Completa unanimitat a Barberà durant el Ple municipal de febrer

diferents projectes a Barberà, veuríem bé que l’entitat tingui un local a la ciutat”; un tema que González va confessar que estavan estudiant.A més, també es va aprovar una pujada de sou d’un 2% a tots els treballadors

i treballadores municipals a totes les seves retribucions. Clarà va tor-nar a intervenir per donar les gràcies pel reconeixement als treballadors i treballadores públics, ja que “no sempre hi ha el reconeixement degut als tècnics i tècniques municipals”. “A tots els treballadors i treballadores amb un sou més baix se’ls hauria d’anar mica en mica reconeixent salarialment la seva tasca”, va afegir. La regidora Mónica Madueño, del govern socialista, va aclarir que “la pujada de sous també es fa efectiva als càrrecs electes perquè es va aprovar al mes de juliol”.

Lectura conjunta de manifestosLa sessió ´del dimecres 19 tamb´é va aprovar dos manifestos. D’una banda, i en commemoració del Dia Internacional contra l’homofòbia al futbol aquell ma-teix dia, el Ple municipal de l’Ajuntament


76 de març de 2020

POLITICA

de Barberà va aprovar i llegir conjunta-ment un manifest proposar pel Consell Comarcal del Vallès Occidental de rebuig a aquesta conducta dins e´l m´ón futbolístic sota el lema “Xiulem fora de joc a l’homofòbia”. El tinent d’alcaldia, Daniel Gonzàlez, va deixar clar que “les adminsitracions de Catalunya ha de vet-llar per la discriminació a les activitats per raons de gènere o orientació sexual”.Com a punt d’urgència, també es va tirar endevant una altre lectura conjunta del manifest proposat per la Diputació de Barcelona davant la propera celebració del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març. Segons deia la tinenta d’alcaldia, Mónica Sempere, “el dret a la igualtat de valors i drets entre homes i dones és un valor cabdal a la nostra societat de-mocràtica”, i va destacar que calia seguir treballant per l’equitat de gènere,”no només el 8 de març, sinó tot l’any”.

Noves mesures contra el Tribut MetropolitàPer últim, el Ple municipal de l’Ajunta-ment de Barberà del Vallès va aprovar dues mocions sobre el Tribut Metropo-lità, destinades especialment a l’Area Metropitana de Barcelona (AMB), i que volien deixar clar el rebuig de tots els grups polít`ics sobre la manera en qu`è s’ha aplicat a la ciutat.La primera d’elles va voler donar veu a la Plataforma No al Tribut de Barberà del Vallès, que va tenir la intenci´ó de ma-nifestar una queixa formal de l’entitat, alhora que exigia un pla d’inversions per a la ciutat pels pròxims quatre anys, demanava l’equiparació dels títols de transport amb altres municipis de la primera corona, així com les inversions de l’AMB a Barberà des del 2011, i sol·licitava a l’Ajuntament continuar amb el contenci-ós ja imposat pel consis-tori contra l’organisme territorial.D’una banda, des de Ciuta-

dans, Javier Pérez va demanar coherèn-cia, i que “seria important que el que es voti es voti també a l’AMB”, mentre que Roger Pérez, d’Esquerra Republicana, va apuntar que el del Tribut Metropolità serà “un tema de legislatura, tant aquí com a l’Area Metropolitana: haurem d’estar atents”. Clarà va tornar a intervenir per recordar la falta de comunicació durant el pocés i que “posarem en una balança les aportacions que donem de de l’Ajunta-ment a l’Àrea Metropolitana amb el que rebem”. Des de Plataforma Ciutadana per Barberà (PCPB), Oscar Heis va tornar a indicar en l’actuació de Xavier Garcés durant la votació del tribut al Consell Me-tropolità, criticant que “no es pot criticar el Tribut Metropolità aquí i aixecar-se a l’AMB durant la votació”. Tot i alguns in-tercanvis entre els grups, aquesta moció també es va aprovar per unanimitat.

Per últim, Mónica Madueño, tinenta d’alcaldia, va presen-tar una última moció d’urgència per la qual el Ple municipal va aprovar interposar un recurs contra l’AMB per la modificació de l’ordenança del Tribut Metropolità, mitjan-çant el qual aquesta queda impugnada a la ciutat. Per la seva part, Roger Pérez, des d’Es-querra Republicana, va comentar que “hem d’esgotar totes les vies que tenim a les nostres mans per evitar caure en incoherències” i va afegir que , ja s’han pagat les millores que implica el tribut, ara cal veure-les.

Contaminació acústica a la plaça de la ReúblicaA la part final del Ple, en el torn de participació ciutadana, va participar la veïna Joana Biceño, que va exposar amb gran tensió un problema de soroll constant a la plaça de la República de la ciutat que, en les seves pròpies paraules, s’ha transformat en una “caixa de grills”. La problemàtica vindria per la instal·lació d’unes pistes esportives i el trasllat d’uns bancs des del carrer Nàpols i el carrer de

la República fa sis anys, que són emprats a totes hores per joves i infants, gene-rant un soroll que no deixa descansar als veïns de la plaça.“Estem farts de no poder descansar els 365 dies de l’any, i d’haver de fer front a despeses que no tots ens podem permetre”, explicava desesperada. I és que, segons afirmava, havia hagut de pagar 6.000 euros per a poder canviar les seves finestres per unes d’aïllament acústic. Biceño, a més, asegurava aver mantingut una reunió amb els regidors del govern Mónica Madueño i Carles Or-tiz “sense cap resultat”, i que la situació a la plaça de la República incomplia la normativa del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), així com altres regula-

cions sobre contaminació acústica com la Llei 32/2003 del 7 de novembre. Per això, demanava la retirada de les pistes esportives i els bancs de la plaça.Per la seva part, l’alcalde de Barberà, Xavier Garcés, va dir que estava preo-cupat per la contaminació acústica a tot el terme municipal, i que s’està duent a terme un estudi de ciutat sobre aquesta qüestió. D’altra banda, però, també va dir que “hi ha veïns que també volen parcs esportius i hi ha d’haber una pau social”. Va finalitzar assegurant que “aquest ajuntament farà complir la normativa.”

Toni Alfaro

Plaça de la Vila


86 de març de 2020

ACTUALITAT

ERC parla d’eixamplar la base a la presentació d’un llibre de Gabriel Rufián

Uns centenars d’assistens va ompliir la sala B del Teatre Municipal Coopera-tiva a Barberà per assistir a la presen-tació del llibre ‘Ser d’esquerres és ser l’últim de la fila (i saber-ho); del diputat

per Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián. La trobada va ser el passat divendres 21 de febrer, a les 19.30h, i també va comptar amb altres representants coneguts dels republicans, com l’excompanys de Rufián al Congrés, Joan Tardà.

La trobada no va ser només un acte de presentació d’un llibre, sinó que va servir per a posar en ordre alguns dels con-ceptes i les línies de fuga amb les que Esquerra Republicana està treballant a nivell polític. Essencialment, tot va girar al voltant d’una única idea: per aconseguir els objectius de l’in-dependentisme cal un lideratge republicà i una base ample.

L’acte va ser presentat pel portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’ajuntament de Barberà, Pere Pubill, que va fer una crida a l’optimisme dient que “a l’ajuntament de Barberà, fa molt poquet, teníem un regidor; avui en dia tenim quatre, i a les priperes eleccions en-cara volem créixer més”.A l’acte, que va estat farcit d’anècdotes sobre la tasca d’anècdotes sobre la tasca d’Oriol Junqueres al seu poble,

Sant Vicenç dels Horts, també va intervenir Sergi Sol, responsable de comunicació d’ERC i autor del llibre ‘Oriol Junqueres. Fins que siguem lliures’.

Gabriel Rufián va parlar del valor històric d’una figura com Oriol Junqueres, no només per a l’independentisme, sinó des del seu punt de vista humà. Va destacar la seva capacitat d’escolta i va afegir que “lo que otorga Junque-res son herramientas para poder identificar adecuadamente al adversario, o al menos la realidad que tienes enfrente”. Una realitat on existeixen uns “adversaris” que, assegurava,

semblaven més fàcils d’identificar abans: “cómo es posible que generaciones anteriores a la nuestra, con mucha menos información y formación que nosotros, pudieran identificar

de una forma mucho más exacta que nosotros quién era su adversario?”.

I és que Rufián va identificar els veri-tables adversaris com aquells que no volen que es redistribueixi la riquesa, molt propers a aquells que en el seu temps va guanyar la Guerra Civil a Catalunya denominat-se com a “ejercito de ocupación ”. Més enllà de valors nacionalistes, el diputat va centrar-se en els valors de classe social, alineant-se amb les esquerres al panorama polític, i va afegir que “la conciencia de quién eres, la conciencia de calse, es eterna”.

També va adreçar-se al públic Joan Tardà, que va centrar-se en parla del canvi de paradigma en què va entrar l’independentis-me després de la sentència de l’Estatut d’Au-

tonomia del 2006: “els mateixos catalans que van votar “sí” al l’Estaut”, al cap de pocs anys, sortien al carrer a demanar Independència; vol dir que la Història ens ha ofert a nosaltres una gran oportunitat: ser protagonistes d’un avenç extraordinari”, va declarar.

“Hem passat de ser el 12% a ser gairabé el 50% els catalans que ja votem partits independentistes” destacava Tardà, tot donant valor a l’auge de l’independentisme a Catalunya. Sobre el seu estat actural, deia que “hem arribat al peu de la muntanya i ens hem adonat que el cim era més alt del què ens

pens àvem; és tant alt com poc democràtic és l’estat espanyol”, i que, per tant, calia “fer un camí molt ample, perquè hi càpiga molta gent, però sobretot per-què hi càpiga gent diferent”. Va catalogar aquesta nova manera de veure el camí cap a la Inde-pendència de Catalunyacom a “Junquerisme”, i va finalitzar dient que “el republicanisme ha de triomfar en banefici de tots i totes, i també dels nostres germans espanyos”.

Al final de l’acte també va parlar el pare d’Oriol Junqueras, Artur Junqueras, que va dedicar

unes paraules d’agraïment al partit d’Esquerra Republicana per la situació del seu fill.

Toni Alfaro

Gabriel Rufián Gabriel Rufián i Joan Tardà Pere Pubill


96 de març de 2020

ECONOMIA

Entrevistem a Madrona Antúnez, directora d’oficina de Quality Barberà, sobre la situació de les dones, en relació amb els homes, al món laboral.

Quant de temps porta treballant a l’àmbit dels recursos humans? Què ha après sobre la situació de la dona al món laboral?

Jo porto treballant des de l’any 2007 en aquest món, més de deu anys treballant al sector dels Recursos Humans, i especialment al món del treball temporal. He tingut i tinc la sort de treballar amb empreses a on sempre s’ha donat la mateixa oportunitat tant a homes com a dones, i no s’ha tingut en compte el gènere en absolut, sinó les se-ves habilitats, experiències i aptituds. Sí que depent del sector o les tasques, pel que ens sol·licita alguna empresa és més o menys idoni un perfil que un altre, però això es dóna de forma natural. Llavors, no és una exigència per part de ningú.

A què us dediqueu a Quality i com ho esteu enfocant a Barberà, una ciutat amb una realitat laboral tan específica?

Temporal Quality pertany a un grup d’empreses i ens dediquem tant al treball temporal, com a l’externalització de serveis -outsourcing- i a selecció i formació de personal. El ventall és prou ampli. Aquí a Barberà del Vallès estem molt especialitzats en el treball tempo-ral i intentem enfocar les necessitats de cadascun dels nostres clients de la forma més àgil, incidint en l’àrea que més li convingui o interessi.

A vegades, per una dona, entomar una posició que reclamen més equipa-ració entre home i dona al món laboral. Què en pensa?

Considero que, avui en dia, aquest no hauria de ser un tema a debatre. Hauria d’haver-hi una equitat real. Des del meu punt de vista, la vàlua professional no

hauria de ser una qüestió de sexe sinó de persones i aptituds laborals. Tant a les empreses com a la vida quotidiana, de mica en mica, es nota menys la diferèn-cia que abans. Vull dir: hi ha prou igualtat, o així és com ho sento al sector a on treballo.

Quin paper poden jugar empreses de contractació com Quality per a casos en què altres empreses demanden un perfil o un altre segons el seu gènere?

Des de la perspectiva que em dóna Quality amb el treball temporal, realment són les persones les que importen al dia a dia. Vull dir que potser sí que hi ha un perfil de feina que, per si mateix, genera que les inscripcions siguin més d’un sexe que de l’altre. Però nosaltre intentem que sigui la persona qui s’adapti a les necessitats: fa poc vam tenir un cas en el qual ens vam demanar una persona d’un sexe concret per un lloc de feina concret i, finalment, nosaltres des d’aquí vam considerar tot el contrari: al final es van quedar amb una persona de l’altre sexe, amb una experiència i uns

coneixements del sector increïbles, i els hi va agradar. Vull dir que ens enfoquem més a un perfil com a treballador, més enllà del sexe.

És un clam que pel mateix lloc de feina, a moltes dones se’ls hi paga

menys que a un home. Vosaltres us heu trobat amb això?

No. En aquest cas nosaltres sempre ens dirigim a un conveni col·lectiu que varia depenent de l’empresa. I els salaris estan equiparats tant per a uns com pels altres. No hi ha diferència salarial en cap cas.

Quina política té Quality cap a una equiparació salarial efectiva i la selecció de personal a partir del gènere?

Inicialment, en cap cas contempla-ríem que una persona se la segregui per sexe. També et dic que, en els anys que porto treballant al sector, no ha sigut una problemàtica mai, i mai m’he trobat amb cap empresa que discrimini un sexe o un altre. És un tema que hauríem de tractar i tenir-ne cura. Igualment, aquí un dels punts principals que complementen el nostre codi ètic és el Pla d’Igualtat, i per tant no contemplem això. Pensem que cada persona mereix la seva oportuni-tat, independetment de la seva cultura, nacionalitat o sexe.

Toni Alfaro

La vàlua professional no hauria de ser una qüestió de sexe sinó de persones i aptituds laborals

Madrona Antúnez


106 de març de 2020

ESPORTSSOCIETAT

Veus barberenques emprenedoresQuatre propietàries barberenques parlen sobre les dificultats de ser dones i tenir un negoci propi a la ciutat

Com de difícil és regentar un negoci a Barberà al 2020? A què es dediquen?

La veritat és que, com tot negoci, quan comences hi poses molta il·lusió i el mimes molt. Per a mi és un regal tre-ballar d’allò que m’apasiona i, gràcies al suport de les persones que tinc al meu costat, tot el pocés inical ha estat una mica més fàcil. Parafarmàcia Bio és una botiga de productes natural, des de cosmètica natural per a tot tipus de pells fins a alimentació ecològica, prin-cipalment vegetariana. També oferim teràpies natural com aromateràpia, acupuntura i massatges ayurvètics.

Fins a quin punt afecta el fet de ser dona? Nota diferència respecte

als seus companys homes només pel fet de ser-ho? I en altres aspectes de la vida?

A dia d’avui no m’he sentit afec-tada com a dona en cap aspecte de la meva vida, ni a nivell professi-onal ni personal. Sempre he tingut el suport i l’ajuda del sexe oposat. En el meu cas no he sentit cap diferèn-cia amb els meus

colegues homes; és més, conside-ro que sempre hem format un bon equip. Afortunadament, sempre he estat envoltada de persones que han respectat les meves decisions, sempre ajudada i, sobretot, amb respecte mutu.

Creus que els clients donen algun valor diferent a ser

atès per una dona o per un home? En què ho nota?

No ho he percebut mai. Noto la confiança dipositada en la meva per-sona a l’hora d’exposar-me els meus dubtes i necessitats. Si hi ha profes-sionalitat i voluntat, considero que el gènere és secundari.

Qué li diria a una dona que vulgui tirar endavant un projecte complex com una empresa pròpia i es trobi davant aquestes pàgines?

Animo a tota dona que cregui en el seu projecte, que lluiti per realitzar-lo, tot i les pors i la incertesa que es gene-ren al principi. Però és molt gratificant quan el veus materialitzat. Si tens un somni, lluita per fer-lo realitat!


Nosaltres, l’equip de Centre d’Estudis Barberà, fa vint anys que ensenyem junts. Som una acadèmia de suport en l’aprenentatge (idio-mes, reforç escolar, preparació de proves oficials, informàtica...). Ens considetem una entitat viva on tot l’equip compartim el plaer d’ensenyar. Aquesta manera d’entendre l’apre-netatge i la nostra feina, fa que no concebem l’acadèmia com un negoci, sinó com una oportunitat diària de realitzar-nos i ajudar les persones. La dificultat radica en mantenir aquesta manera de fer sense contaminar-nos de les exigències, sovint irracionals, d’aquesta societat irritada i frenètica que busca resultats immediats sense cuidar el procés. Una societat que entén l’error com a fracàs en comptes de veure’l com a part de l’aprenentatge i que defuig responsabilitats.

Fins a quin punt afecta el fet de ser dona? Nota diferència respecte als seus companys homes només pel fet de ser-ho? I en altres aspectes de la vida?

Sóc periodista i durant deu anys vaig estar treballant en mitjans de comunicació. En aquest entorn vaig sentir-me discriminada pel fet de ser

dona i jove. Tot i tenir un càrrec com a productora i molta responsabilitat, el meu sou era més baix que el de la resta de productors i alguns professionals masculins massa sovint em regalaven un tracte condescendent innecessari. Vaig cansar-me de la situació i vaig deixar la feina a la televisió. Com a directora de l’acadèmia, no m’he sentit mai tractada de ma-nera diferent pel fet de ser dona. L’equip del CEB està format per dones i homes que ens considerem companys i com-panyes, i ens res-pectem i valorem allò diferent que cadascú aporta, ja que ens nodreix i ens fa créixer.

Ha tingut fills/es? Com ha compaginat el temps neces-sari per aquest infants amb el seu negoci? Li ha provocat problemes?

Tinc un fill de tretze anys. Va néixer l’any 2006, quan feia sis anys que jo dirigia l’acadèmia. La respon-sabilitat laboral era més forta que la recentment estrenada maternitat i això em va fer estar treballant fins a la

darrera setmana d’embaràs, i des de casa durant la baixa maternal. Quan vaig tornar a l’acadèmia, era ma mare que duia el nen a l’escola bressol, que l’anava a buscar i s’estava tota la tarda amb ell. Jo vaig modificar el meu horari de plegar per poder arribar a casa a temps per banyar-lo, donar-li el sopar i llegir-li un conte. Tenia moltes ganes d’estar amb ell però la creença que era imprescindible la meva presència a

l’acadèmia m’arrossegava a estar-m’hi hores i hores. No vaig saber fer-ho mi-

llor, però no crec que tingui res a veure amb ser dona. Si hagués estat home, m’hagués passat igual. Ara, delegaria la meva feina i no el meu fill.

Creus que els clients donen algun valor diferent a ser atès per una dona o per un home? En què ho nota?

Els nostres clients valoren l’ex-periència i la solvència de l’acadèmia independentment de si és un home o una dona qui els atén. El nostre valor diferencial és la professionalitat i la cura que l’equip del CEB hi posa en fer-ho. Les famílies em manifesten gratitud per la nostra implicació inde-pendentment de qui l’hagi acompa-nyat, home o dona.


Que estudiï la viabilitat del projec-te i sigui realista amb la seva capacitat d’implicació i recursos econòmics i personals. Que faci dues llistes i sos-pesi. Una, on hi surtin les coses a les quals haurà de renunciar i per quant de temps; l’altra, on hi surtin els beneficis que en traurà. Que sigui valenta i posi el cor en allò que faci. Que no hipotequi la seva vida personal a favor del negoci de manera infinita. Penso queés vital saber posar fi.

Mercè Mas Garcia. Directora Centre d’Estudis Barberà

Montse Miguel PonsaAromatóloga



ESPORTSSOCIETAT

Veus barberenques emprenedoresCom de difícil és regentar un

negoci a Barberà al 2020? A què es dediquen?

Tinc una llibreria de fons des de fa vuit anys. Barberà és una ciutat complicada. Sempre ho ha sigut, però darrerament sobreviure és molt, molt difícil. La manca de comerç de qualitat i la manca d’ajudes per part de les entitas fa que sobreviure sigui cada dia més difícil. Hem de fer veritables equilibris per passar els mesos. Durant les diades, quan es podrien generar més vendes, la festa passa desapercebuda, doncs no hi ha caliu al poble, ni activitats, ni dinamització...És el mateix que passa els dissabtes a la tarda: Barberà mor i els veïns emigren a poblacions properes com Sabadell, Cerdanyola o Terrassa, o als centres comercials. La manca d’atractiu comercial i lúdic fa que el client potencial rebutgi fer les seves compres a Barberà.


En el món de la llibreria la majo-ria som dones, com passa amb les infermeres. Es per aquest motiu que no ens afecta massa la discriminació. Però, és clar, ser dona sempre és una complicació més per arribar als objec-tius marcats. Jo sóc molt treballadora i lluitadora, i aquesta actitud fa que habitualment acabi ensortint-me’n de

quasi totes les dificultats, però haig de reconèixer que és sempre un hàndicap. Haig de dir que a Barberà, per sort, sí te-nim una bona política de gènere. Encara i així, crec que sóc l’únic comerç a la po-blació que s’identifica com a feminista, i és una valentia, doncs sé positivament que tenir aquesta identificació visible em genera fugida de clients.

Ha tingut fills/es? Com ha compaginat el temps necessari per aquest infants amb el seu negoci? Li ha provocat problemes?

Tinc quatre. Quan els més petits tenien quatre anys (són bessons), la meva exparella i jo ens vàrem separar, i he portat la maternitat en solitari, que ja és una feina, si més no, complicada. Compaginar el negoci i l’educació dels teus fills és molt complicat, ja que els horaris són aterridors. Tot i així, ens ho hem anat fent. La participació de la meva mare (una altra dona lluitadora) ha sigut crucial pel correcte desenvolupa-ment dels meus infants.

Creus que els clients donen algun

valor diferent a ser atès per una dona o per un home? En què ho nota?

No podem generalitzar, perquè no sempre passa, però és cert que alguns clients del gènere masculí tenen la curiosa idea que una dona no pot tenir els coneixements literaris que sí pot tenir un home. Però com el percentatge de dones lectores és molt superior al d’homes, és un cas que et trobes molt de tant en tant. Per sort, sóc capaç de demostrar a aquests potencials clients que estan equivocats. Es una actitud clara per part seva, és innata per alguns individus i és fàcil d’identificar.


Jo els hi diria que endavant, que les dones tenim molta més fortalesa i pos-sibilitats de les que ens volen fer creure. Som prou fortes com per tirar endavant tot allò que ens proposem. Els hi diria que volin amb els seus somnis, que s’ho creguin, que són genials i professionals i que només has de marcar una meta i caminar amb força fins a l’objectiu. Quan estigui assolit, que se’n proposin un altre i no parin mai d’avançar i de somiar. Els somnis sí es poden materialitzar. Si aquestes línies serveixen perquè algú amb capacitat li faci la volta a una Bar-berà que somia amb un comerç dinàmic de qualitat i competitiu, ajudeu si us plau: els comerciants de Barberà estem amb un peu a la UCI!


La nostra empresa és una clínica dental i portem més de trenta anys a Bar-berà. Vàrem començar l’any 1986 dins d’un centre mèdic i van créixer amb els anys. Hem sofert les crisis i els bons temps, com qualsevol empresa. Avui, al 2020, estem rodejades de gent jove que ens estimula a seguir endavant i ens empeny cap a altres formes de veure l’empresa. Quan vam començar érem dues dones, però avui som tot un equip.


Pel que fa als pacients, no hem vist diferencies pel fet de ser dones: ens aprecien igual o més que a un home.

Ha tingut fills/es? Com ha compa-

ginat el temps necessari per aquest in-fants amb el seu negoci? Li ha provocat problemes?

Les dues hem tingut fills i hem viscut

tota la problemà-tica que suposa la conciliació entre el treball i l’educació dels fills, però potser en el nostre cas, en ser dos, ens hem pogut fer costat l’una a l’altre, i en alguns moments difícils o de necessitat ens hem pogut subs-tituir. Sempre és més fàcil entendre el problema quan són dues dones les que treballen

juntes, que amb companys homes.Creus que els clients donen algun

valor diferent a ser atès per una dona o

per un home? En què ho nota?No hem tingut ni una experiència ne-

gativa amb pacients en aquest sentit. Al món de la medicina hi ha un tant per cert cada vegada més elevat de dones. Tanma-teix, sí que constatem que si volem optar a posicions rellevants a societats dentals catalanes o espanyoles, tot es transfor-ma en un món més tancat i masculí.


Per una dona sola sempre és difícil obrir una empresa. Nosaltres proposa-ríem que penséssim a fer societat amb altres dones, que sempre entenen més la problemàtica que va implícita amb conjugar la feina i la família. Però sempre diríem: ànims i endavant!

Toni Alfaro

Carolina Azorín MuñozLlibretera

Ana Cairó Giralt i Mònica Franc BerriOdontòlogues



L’Organització Internacional del Treball (OIT), en el seu últim in-forme “Les dones en el treball. Tendències de 2016” ha abordat una sèrie de qüestions (segre-

gació sectorial i ocupacional, bretxa salarial i estratègies per a la conci-liació de la vida familiar i laboral) que per la seva importància han entrat a formar part de l’agenda de Desenvo-lupament Sostenible, adoptada per Nacions Unides el 29 de setembre de 2015 per definir el futur de la humani-tat fins a l0any 2030.

La bretxa salarial no es reflecteix únicament en la nòmina que cobren cada mes treballadors i treballado-res. També apareix en la cotització a la Seguretat Social i, per tant, en les prestacions que les persones ocupades reben al llarg de la seva vida laboral i especialment, quan arriben a l’edat de jubilació. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística de l’última “Enquesta Anual d’Estructura Sala-rial” que engloba el període entre els anys 2008 i 2017, la bretxa salarial

entre homes i dones ha augmentat en 491,28 euros anuals. És a dir, el 2008 les dones cobraven un 21,87% de di-ferència. Per una altra banda, la nova estadística de la Seguretat Social, que recull dades actualitzades fins al juny del 2019, senyala que la base mitja de cotització de les afiliades al sistema general és de 1.823 euros, el que suposa un increment interanual del 4,3%. Per a les dones asalariades, la mitjana es situa en els 1.653 euros i en el cas dels homes arriba als 1.977 euros, quasi un 20% més.

Segons el Gabinet d’Estudis de la Unió sindical Obrera, el qual ha elabo-rat l’informe “Anàlisi de la bretxa de gènere en salaris i pensions”, auestes dades a més amaguen “tendències encara més preocupants: ja des de les edats més primerenques, les dones accedeixen a treballs pitjors pagats, però fins als 29 anys aquesta diferència salarial pràcticament no canvia. És a partir dels 30 anys, quan les dones accedeixen a la maternitat, quan la bretxa es fa cada vegada major. En els homes, els salaris van creixent al llarg de tota la seva vida laboral, mentre que les dones s’estanquen, no pregressen, no ascendeixen”.

Per una altra banda, segons l’informe elaborat per la Confede-ración Española de Organizaciones empresariales (CEOE) titulat “Análi-sis de la Brecha Salarial de género en España”, per components del salari, les compensacions (hores extraor-dinàries, pagaments extraordinaris, antiguitat, nortunitat, perillositat, treball per torns, disponbilitat,

festius, entre altres) són les que reflecteixen la bretxa salarial més gran, amb gairabé un 29%. Per grups d’edat, aquesta és major en homes i dones a partir dels 50 anys. La més gran registrada entre 2002 i 2014 va ser d’un 19,5% l’any 2002 en les perso-nes entre 50 i 59 anys.

El tipus de contracte o la tem-poralitat són altres dels factors que determinen l’existència de la bretxa salarial. I és que les dones espan-yoles compten amb un percentatge de contractes temporals i a temps parcial molt superior als homes. A més, destinen de mitjana, 4 hores i 49 minuts diàries, gairabé el doble que els homes (2 hores i 26 minuts), al treball no remunerat, que inclou prin-cipalment les tasques domèstiques i la cura d’infants i gent gran i depen-dent. Si comparem amb la resta dels principals països europeus, només Itàlia presenta xifres i deferències superiors entre homes idones. Els homes espanyols destinen aquesta majoria de temps disponible diari a treball remunerat (1 hora i 9 minuts) i a temps lliure (1 hora i 13 minuts). Aquesta desigual distribució de les tasques domèstiques té un impacte sobre la menor taxa de participació de les dones en el mercat laboral i, evidentment, resulta un factor gene-rador de diferències salarials entre homes i dones.

Entre les múltiples bretxes que es desprenen de l’estudi dels salaris per gènere, figura també quan perceben les dones i els homes per hora treba-llada: Astúries, Navarra i Catalunya són les comunitats autònomes on

Objectiu 5: Igualtat de gènereAGENDA 2030

La bretxa econòmica entre gèneres, una realitatSegons l’Organització Internacional del Treball (OIT) es considera bretxa salarial “la diferència existent entre els salaris persebuts per les persones treballadores d’ambdós sexes, calculada sobre la base de la diferència mitjana entre els ingressos bruts per hora de de tots els treballadors”. Durant les dues últimes dècades s’ha pro-duït a Espanya un fort increment del nombre de dones treballado-res, degut d’una banda a l’augment de la població activa femenina i, per una altra, al considerable ascens de les seves taxes d’ocupa-ció, que l’any 2018 se situava entorn del 57%. Malgrat aquestes significatives millores, encara continuen existint diferències en la participació en el mercat laboral entre homes i dones. Tot i la visi-ble sensibilització i el creixement dels moviments feministes a la nostra societat la lluita per assolir una igualtat salarial i econòmica entre homes i dones encara té un llarg camí per endavant.



més diferència hi ha. A més, en la major part dels països europeus, el percentatge més gran de treballa-dors que perceben un sou per sota del salari mínim són dones. On més hi ha és a Croàcia (fons a un 73,8%) i on menys a Romania (46,9%). A Espanya, aquest percentatge és del 62,2%.

Sostre de vidreEs denomina “sostre de vidre” a

l’existència de barreres “invisibles” que impedeixen o dificulten l’accés de les dones als llocs més rellevants de les organitzacions. L’escàs percentat-ge de dones en llocs de responsabi-litat, tant en tinstitucions públiques, com en el sector privat demostren l’existència d’aquest efecte a Espan-ya. De manera addicional, les dades mostren que aquelles dones que sí que aconsegueixen accedir a llocs de responsabilitat perceben menors sa-laris que els homes, encara comptant amb les mateixes característiques socioeconòmiques i laborals.

La desigualtat també a les pensions

Però aquesta diferència econò-mica entre homes i dones no es dóna únicament en el període laboral actiu. Els 2.755 euros anuals de bretxa salarial en els menors de 20 anys, es sextuplica al final de la vida laboral, en les pensions: 16.684 euros.

La bretxa en el període de jubilació és practicament el doble de la qual existeix en els salaris que perceben homes i dones, que se situa en el 28% segons l’última enquesta d’estructura salarial de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta enorme diferència entre les bretxes salarials i la de pensions entre sexes, representa de forma molt gràfica l’empobriment que sofreixen milions de dones al nostre país al llarg de la vida.

Concretament si es volgués equiparar les pensions contributives mitjanes que cobren cinc milions de dones al nostre país (792,92 euros/mes) a la que cobren de mitjana 4 milions d’homes (1.212,06 euros/mes), caldria incrementar les pensions d’elles en un 53%.

En general, es requereixen 15 anys de cotització, però, a més, s’exi-geix que 2 s’elles s’hagin cotitzat en els últims 15 anys abans del moment de jubilació. Moltes dones que van deixar de treballar per dedicar-se a cura de les seves famílies, encara que compleixin el primer condicionant, no compleixen el segon, en molts casos, pel fet que no van poder rein-corporar-se al mercat laboral amb posterioritat.

Segons l’informe “Brecha salarial en las pensiones. La discriminación salarial más allá de la jubilación”, realitzat per l’UGT. Aquesta major presència de “llacunes de cotització” que presenten les dones al llarg de la seva vida laboral, especialment entre els 30 i els 45 anys, condemnen a les dones a ser pensionistes pobres. Aquestes el·lipsis afecten, també, al temps cotitzat. Els 38,5 anys de

cotització exigits per la reforma de 2011 per a accedir a la jubilació als 65 anys amb el 100% de la base regula-dora, són una vida laboral inassolible

per a 2 de cada 3 dones assalariades, enfront d’1 de cada 4 homes. Aquesta bretxa és encara major en el treball autònom, on només 1 de cada 6 dones completa aquesta carrera”, reflecteix

el document.Per una

altra banda tot i que un 96,19% de les beneficiàries d’una pensió de viudetat del nostre país són dones, la diferencia d’aquesta quantia segons el sexe és una

clara conseqüència de les desigual-tats de la vida laboral entre ambdós sexes, ja que les diferencies de cotit-zació entre uns i altres repercuteix

directament en aquestes quanties. “El treball de les dones és pitjor que el dels homes. La taxa d’activitat de les dones és 11 punts inferior a la dels homes (64,46% la dels homes, enfront de 53,28% la de les dones en el tercer tremestre de 2019)”. De la mateixa manera que succeeix amb les pensions de jubilació, aquestes xifres són un mirall directe de la precària situació que es pot donar al final de la vida de moltes dones.

El secretari d’Estat de la Segure-tat Social, Octavio Granado, afirma que la bretxa de gènere de les pen-sions ha disminuiï 1,8 punts respecte al 2018. De mantenir-se aquest ritme de reducció, Granado assegura que la diferència entre el que percep un home i el que rep una dona com a pen-sionista podria haver desaparegut en el 2035.

Joana G.

AGENDA 2030



ESPORTS

Candela Andújar: la referència present de l’esport femení de Barberà

La jove futbolista barbarenca Candela Andújar (el proper 26 de març complirà 20 anys) s’ha convertit en una de les puntes de llança de la representació de

l’esport femení de Barberà del Vallès. La jugadora del FC Barcelona, que va donar les seves primeres passes com a jugadora de l’escola de Futbol Barberà Andalucia, ja compta en el seu palma-rès amb diversos títols no només amb el seu club, sinó també amb la selecció espanyola de diverses categories de base. Recentment, amb el FC Barcelona es va proclamar campiona de la primera edició de la Supercopa d’Espanya que es va disputar a Salamanca els primers dies del mes de febrer. La barberenca va ser una de les protagonistes de la històrica final en marcar un dels 10 gols que el FC Barcelona va anotar en la final davant la Reial Societat de Sant Sebastià. Andújar, que va sortir al camp al minut 56, va aprofitar una ocasió de gol per marcar el que seria l’1 a 9 al minut 74. Al llarg de la temporada, la jove barberenca està tenint presència en nombrosos partits. Tot i no ser titular, en la majoria de casos és el primer dels canvis que realitza l’entrenador blaugrana per donar refresc a una de les davanteres titulars. Cal recordar que el FC Barcelona és lider destacat de la Primera Divisió i, per tant, gran favorit per endur-se el títol de lliga. Les blaugranes també seran favorites per la Copa de la Reina que ja està disputant les eliminatòries inicials i d’aquí unes setmanes (25 de març i 1 d’abril) jugaran, contr al’Atlètic de Madrid, els quarts de final de la UEFA Women’s Champions League, competició de la qual el FC Barcelona és l’actual sots campió. Com dèiem en començar l’article, Candela Andújar és, per mèrits propis, un dels referents de l’esport femení a la nostra ciutat. Però n hi ha més exemples. Un dels noms de referència els darrers anys és el de Laura Ramon, especialista en triatló i en les seves diverses modalitats que l’any passat, sense anar gaire lluny, va participar al Campionat del Món en la modalitat de trialó cross. la seva constància i versalitat l’ha permès fer-se un lloc entre les millors especialistes espanyoles. Andújar i Ramon són el relleu d’altres noms que hostòricament van donar llustre a l’esport local com va ser el cas de les ja retirades atletes Cristina Bárcena i Núria Ferrer. Però més enllà dels èxits passats i presents d’esportites a nivell individual, cal destacar que són diverses entitats esportives locals que disposen d’equips femenins. En aquest Independent de Barberà cada mes fem menció als resultats dels primers equips femenins de bàsquet (està disputant la lliga de 3ª Catalana), de futbol (juga a la 2ª Divisió), futbol sala (en la seva primera presència en competició oficial sènior, juga 2ª Divisió), voleibol (estan lluitant pel títol de 1ª Catalana) i futbol americà (equip dominador de les competicions nacionals de les darreres temporades). Però són molts més els equips de formació que integren les didferents estructures d’aquests i altres esports (handbol, atletis-me, hoquei, patins, tennir, natació, gimnàstica,...) i que són un dels pilars de l’esport, en concret, i de la societat, en general, a Barberà del Vallès.

El Barberà Team Values s’aferra a la lluita per no perdre el seu lloc a categoria nacional i afronta el darrer tram de la tempo-rada depenent d’ell mateix per evitar el descens directe i, com a mínim, poder disputar la promoció de permanència i també amb certes opcions de poder aspirar, fins i tot, a la permanència directa.

Tot i que després de la important victòria a Palma de Mallorca es van tonar a en-cadenar un parell de derrotes (62-69 davant el Mollet i 72-61 a Mataró, en tots dos casos davant candidats a l’ascens de categoria), el Team Values va fer el que havia de fer: guanyar a Can Serra al Roser de Barcelona. No calia un altre resultat davant un dels equips involucrats en el descens S’havia guanyat a Palma i ara s’ha repetit èxit contra els barcelonins tenint, a més, el basquet average particular favorable amb els dos rivals. Finalment va ser un dels partits més còmodes de la temporada ja que es va dominar el joc i el marcador des dels primers minuts. El 23-15 del primer quart i el 40-25 del descans obria el camí de la important victòria. Però lluny de relaxar-se els barberencs van ampliar distàncies i van vorejar els vint punts a favor fins arribar al 82-65 final. Queden set jornades per acabar la lliga regular i el mes de març serà molt intens. Coincideixen cinc caps de setmana amb partits, la majoria, amb equips de la zona mitja de la classificació del grup C-B. Però un dels partits claus pot ser el que es disputarà a Can Serra contra l’Olivar de Saragossa, un equip que està amb tres vic-tòries més i que podria ser un rival també directe en funció del que passi en la resta de les jornades. Entre mig hi ha el JAC Sants que, amb sis victòries, està encara més a prop d’un Barberà Team Values que haurà de jugar contra l’equip barceloní, però a la seva pista i a la darrera jornada.

Per la seva banda a l’equip femení de la Unió esportiva Barberà se li ha complicat el darre mes de competició en acumular tres derrotes consecutives i no poder apro-par-se a la zona mitja de la classificació del grup 2 de la 3ª Catalana. Dues de les derro-tes van ser candidats a l’ascens (80-62 contra el Vedruna Carme de Sabadell i 39-55 davant el líder, el Torelló). L’altre derrota d’aquest tram de competició ha estat contra el Sant Pol, un dels rivals per una millor posició final.

Aferrisada lluita per la permanència a la Lliga Nacional EBA

Futbol sala i hoquei patinsEls equips de la Penya Barça Barberà de futbol sala continuen amb una negativa dinàmica de resultats. Ni el masculí ni el femení han estat capaços de guanyar cap partit en les darreres set i sis jornades, respectivament. En el cas de l’equí mas-culí, que abans d’aquesta ratxa va arribar a ser segon classificat del grup 2 de la 2ª Divisió, s’ha despenjat molt de la lluita per l’ascens. Això sí, la permanència no perilla en cap cas. En el cas de l’equip femení, l’irregular inici de temporada ja no les va permetre estar en les primeres places i aspiren a la sisena posició final del grup 2 de la 2ª Divisió.

En l’hoquei patins, el primer equip de la Unió esportiva Hoquei Barberà manté les opcions de disputar les eliminatòries d’ascens a 1ª Catalana tot i que durant el mes de febrer no ha sumat cap victòria. Han estat dos empats i una derrota que deixen l’equip en sisena posició a cinc punts de la tercera plaça i amb encara vuit jornades per disputar i diversos enfrontaments directes entre els cinc equips im-plicats.



ESPORTSESPORTS

El Volei Barberà s’apropa a la permanència de 1ª Nacional

Una bona ratxa dee quatre jornades seguides puntant ha deixat al primer equip del Club Volei Barberà a les portes de la permanència

a la 1ª Nacional. Cal destacar les dues victòries fora de casa davant rivals directes: primer es va guan-yar per un ajustat 2-3 a Roquetes i dues setmanes més tard els barbe-rencs sumaven el triomf, en aquest cas per 1 a 3 sumant els tres punts en joc, a la pista del Balàfia de Lleida. Entre mig es va rebre a l’Elisa Badia al CN Sabadell, un dels candidats a l’ascens a la Superlliga 2, i al qual se’l va forçar a arribar al cinquè set. Un 2 a 3 lluitat i esperançador esgarrapant un punt que po-dia ser cabdal per les aspiracions de permanència. D’igual valor va tenir el punt sumat davant un altre aspirant a l’ascens, el Torredembarra, que va estar a punt de caure a Barberà. Els barberencs van guanyar els dos primers sets i van tenir clares opcions de sumar els tres punts però els tarragonins van remuntar amb dos parcials molt ajustats (24-26 i 26-28) i amb un cinquè set molt més ampli (5-15) fruit del desgast dels locals en els sets previs. No obstant, el fet de po-der anar sumant punts en cada jornada ha permès al CV Barberà arribar als vint punts i a quatre jornades pel final de la lliga tenint set punts d’avantatge respec-te la segona plaça de descens que ocupa l’Encamp d’andorra, rival al qual s’havia de visitar a la primera jornada del mes de març. Cabdal, doncs , poder sumar el triomf al Principat. Per acabar la temporada es rebrà, primer, al Sóller de Mallor-ca (4t classificat), es visitarà al líder, el San Roque de Canàries, i es tancarà la lliga a l’Elisa Badia contra el Sant Martí (actual 5è classificat). A les competicions territorials ja estan en marxa les diverses lliguetes per l’ascens o el títol. Desta-car que el primer equip femení del CV Barberà ha iniciat, sense gaire èxit, la lluita per campionat de la 1ª Catalana. Les barberenques, que van fer una molt bona primera part de la temporada, ara no han pogut continuar amb aquelles vbones sensacions i no han sumat cap triomf en les quatre primeres jornades disputa-des de la segona fase. Cal recordar, això sí, que el fet de disputat aquesta lligueta va assegurar la permanència a la categoria.

Escacs i futbol americàBon moment pels equips del Club d’Escacs i de Barberà Rookies Club de Futbol Americà. El primer equip d’escacs s’ha assegurat, una temporada més, lluitar pel títol de la Divisió d’Honor de la Lliga Catalana en sumar el triomf en les sis primeres rondes de la primera fase de la competició. Només quedava per concretar si s’accediria a la lluita pel títol en primera o segona posició. Així, es continuarà optant a, com a mínim, repetir la final disputada fa un any.

Qui també opta als títols en joc són els equips del futbol americà. Els Rookies encapçalen, invictes, la lligueta inicial de la Lliga Catalana i ja s’han assegurat l’accés a les semifinals. Per la seva banda, les Rookies ho tenien tot a favor per assegurar-se un nou títol de la Lliga Nacional. En un obligar i forçat canvi de sistema de competició, en el doble enfrontament contra els Búfals de Barcelona les barberenques van donar la primera passa en guanyar a Can Llobet per 42 a 8. a principis de març es disputava a partit de tornada.

L’Handbol Barberà no veu la llum al final del túnelVan haver de passar setze jornades per, a la dissetena, sumar la primera vic-tòria a la 1ª Catalana. Un alliberament mental però del tot insuficient a efectes de la classificació. I més perquè no hi va haver continuïtat. L’anhelat primer tri-omf de la temporada va arribar (36-32) en el derby vallesà conta l’OAR Gràcia de Sabadell ‘B’. Bon partit, ben lluitat, i un resultat merescut. Cap equip, i més si és un dels ‘nostres’, es mereix patir com està patint enguany l’Handbol Bar-berà. Però les coses no han sortit rectes des de principis de temporada i això s’ha deixat notar en unes estadístiques globals molt discretes. Es buscava algun tipus de revulsiu. El partit, i el resultat, contra l’OAR tenia certs indicis de recuperació. Però una setmana més tard es va tornar a la realitat d’aquesta temporada i es va perdre a Sant Esteve Sesovires, de nou en un partit amb molts gols en contra (34) i amb molta ansietat durant el partit. Les jornades van passant i les diferències respecte la permanència no s’han pogut reduir. I les matemàtiques són les pitjor enemigues d’aquestes situacions. Si no hi ha un daltabaix, en el proper número de l’Independent ja es podria certificar el descens de categoria després d’haver-se disputat unes altres cinc jornades i quan només en quedaran set pel final de la temporada.

L’escola de Futbol perd el liderat però encara lluita per l’ascensLa primera derrota de la temporada fora de casa (1 a 0 al camp del Vilanova de Vallès) va anar acompanyada de la pèrdua del liderat del grup 9 de la 3ª Catalana en detriment del Cerdanyola ‘B’. El frec a frec entre els dos equips vallesans s’intueix apassionant i més tenint en compte que ja han jugat entre ells els dos partits i amb el goal average particular favorable als cerdanyolencs. Abans d’aquesta derrota es van sumar els tres punts en la visita a l’Atlètic Vallès de Granollers (0-4) i en el duel al Serra i Pujol conta el Montmeló (3-1). En el moment de tancar aquesta redacció, i abans que durant el mes de març es disputin cinc jornades, l’Escola de Futbol Barberà andalucia ocupa la segona posició a només un punt del líder i amb vuit punts d’avantatge respecte el tercer classificat. Recordar que el campió de grup puja de manera directa mentre que el segon classificat (si no és el millor segon dels nou grups de la demarcació de Barcelona, que també ascendeix directament) disputarà la promoció d’ascens. Pel que fa a la Romànica Club de Futbol, immersa en el grup 6 de la 3ª Catalana, es manté en l’anomenada ‘terra de ningú’. Novena posició amb 30 punts amb opcions de millorar algunes places però molt lluny de la lluïta per l’ascens (i també del descens). En les darreres setmanes va haver-hi partits per tots els gustos: una victòria per a 4 a 2 davant el juventud 25 de setembre; un empat a 1 al camp de l’Escola de Futbol Planadeu; i una suspensió del partit al municipal de La Romànica davant el Rubí ‘B’ quan poc abans del descans i va haver aldarulls entre jugadors i públic. En el moment de la suspensió el marcador era de 0-2 i el partit es reanudarà a porta tancada.



ESPORTS

Documental del mes TMC


16Documental del mes TMC

Benvolguts/es:Us informem que el 24 de març de 2020, a les 16.00h en primera convocatòria i a

les 16.30h en segona convocatòria, tindrà lloc l’assemblea Gral. Ordinària, de socis de l’Associació Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès, que se celebrarà a la Biblioteca Esteve Paluzie a la sala Salvador Allende, Plaça de la Constitució, s/n de Barberà del Vallès.Ordre del dia:

1.- Lectura i aprovació de l’acta anterior2.- Estat de comptes i liquidació de l’any 2019 i pressupost per l’any 20203.- Renovació de junta i ratificació entra de nous socis.

Aula d’Extensió UniversitàriaConferències obertes a majors de 50 anys. Pagament anual de 50€ a socis i 5€ per conferencia als no socis.

Lloc: Biblioteca Esteve Paluzie, sala Salvador Allende. Hora: 17.30h

Dimarts, 10 de març“Recomanacions d’alimentació per a prevenir la

sarcopènia”A càrrec de Anna Paré Vidal. Farmacèutica, dietista-nutricionista.La sarcopèdia és una malaltia caracteritzada per la pèrdua de força i massa muscular de forma involuntària que augmenta el risc de caigudes i afecta la capacitat de fer les activitats de la vida

diària. Per prevenir-la, és fonamental tenir una bona ingesta d’aliments rics en proteï-nes i repartir-los adequadament al llarg del dia. És per això que les recomanacions de proteïnes per a les persones grans han canviat i la suplementació proteica es planteja com a opció de tractament.

Dimarts, 24 de març“Història del teatre” (2ª part)A càrrec de Antoni Dalmases Pardo. Filòleg i escriptor.Des de sempre, el teatre, en les seves diverses formes, ha estat una activitat social important, que reuneix, distreu, agrupa, i mou idees en les comunitats humanes, perquè és una mostra viva de les inquietuds i les necessitats de tots els qui hi participen, tant dels autors i els actors, com del públic. Al llarg de les tres sessions que hi dedicarem, a raó d’una per trimestre, intentarem establir el fil cultural mil·lenari que l’activitat teatral va iniciar a l’Antiga Grècia on va néixer.

Dimarts, 17 de març“La por: la por al dolor, la negació de la malaltia

i la mort”A càrrec de Cristina Sánchez Miret. Catedràtica de Sociologia de la U.de Girona al Departament d’Empresa.La por és una emoció que ens fa culne-rables: més enllà de l’àmbit particular o individual, cadascú pot tenir les seves

pròpies pors, hi ha un gran component social en la por. I no només perquè la por és una eina de control social, sinó perquè les pors col·lectives es corresponen a societats concretes en moments concrets de la seva evolució.

Dimarts, 31 de març“Martin Luther King”A càrrec de Xavier Garí de Barberà. Dr. en Història Comtemporània UAB.Martin Luther King va ser un eloqüent ministre religiós baptista i líder del moviment pels drets civils de Nord-amèrica des de mitjans dels anys 50 fins al seu assassinat l’any 1968. King va promoure els mitjans no violents per a assolir la reforma dels drets civils i se li va concedir el premi Nobel de la Pau l’any 1968 pels seus esforços. Durant les converses amb seguidors de Gandhi es va convèncer que la resistència pacífica era l’arma més potent en mans dels oprimits que lluitaven per la seva llibertat. King tenia tan sols 39 anys quan va ser assassi-nat, però el moviment pro drets civils ja havia agafat embranzida..

AGENDA

ASSEMBLEA GENERAL AULA D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIADimarts, 24 de març a les 16.00h



Festival Zero

CULTURA

“El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes” de Tatiana

Tibuleac

El protagonista de esta historia es Aleksy, un famoso pintor que

sufre una profunda crisis criativa y al que su psiquiatra le reco-

mienda que recuerde el último verano que pasó con su madre.

Aleksy, un adolescente problemático interno en una institución psi-

quiátrica, ha sido un joven que ha crecido sin amor de su madre, una

mujer que lo ignoro y rechazó de pequeño al perder a su otra hija y

por quien siente un profundo odio. Un odio que gradualmente se

transformará en dependencia y amor en el último verano que pasarán

juntos en Francia, donde madre e hijo se reencontrarán y serán capa-

ces de perdonarse.

Una historia dura, cruel y desgarradora que profundiza sobre las rela-

ciones maternofiliales, el odio, la muerte y el perdón.

Mª Carmen Lozano asesora literaria Racó de les lletres

Recomenació del llibre del mes Agenda NiudelletresDilluns 23 de març a les 19.00hTrobada club de lectura Racó de les lletres “Inocencia robada”

Dimarts, 24 de març a les 18,30h café i tastet dolç 19.300h Presentació llibre “El misterio del nicho” de Angeles Mañas

Dimarts, 31 de marça les 19.30h Presentació del llibre “La noia de la resistència” de Xulio Ricardo Trigo

Documental del mes TMC

El pare no s ho creo però en Roc sap que hi ha vida a l’altra banda de la petita cúpula de vidre. I a la nit, quan les urpes de l’insomni li esgarrapen els llençols, ell obre els ulls, s’alça del llit i, sense envejar els nens que tenen mare per-què ell no ha sabut mai què és això, camina cap a l’escriptori. Peuets nusos i càlids deixen petjades de baf al terra fred. Amb la inquietud que només la foscor sap adobar en el cor d’un nen, agafa l’objecte que el reconciliarà amb Morpheus i torna al llit. El cor li fa bum-bum. espera uns segons, té la intenció de donar-los temps. S’apropa la bola de vidre als llavis i xiuxiueja:

- Preparats? Tots a lloc- els avisa i fa el compte enrera: tres, dos, un.

Obre el llum que il·lumina la petita escena dins la bola. Ell s’escola dintre. Camina pel carrer nevat de l’església i s’ima-gina els riures dels nens que es llancen en trineu, guita com el gat juga amb el ratolí sobre el mur i, a peu d’escalinata, sa-luda la senyora Cecília qui espera l’arribada de la neu amb el paraigües obert.

Quan en Roc tomba la bola, el món es capgira un instant: el gat s’arrapa amb les ungles a la molsa del mur, el ratolí i el trineu queden suspesos en l’aire i la senyora Cecília s’agafa les faldilles amb la mà que li queda lliure.

Llavors comença a nevar.

Mercè Mas

la bola de vidre THE SMITHS LTD

No podemos retroceder en el tiempo. Físicamente es impro-bable(a día de hoy). Para ese menester concreto muchos de no-sotros hemos escrito con sangre en nuestro hipocampo horas y horas de música, imágenes y momentos que de vez en cuando ex-pulsamos nuevamente al exterior. Las bandas tributo se han con-vertido en el vehículo perfecto para zafarnos de nuestra realidad por unas horas y creernos de vuelta a la sangría de media tarde, al radiocasete, al camping de verano y a las discote cas. Todo ello sin sufrir secuelas aparentes. Pensad que lo bueno de hacerse mayor es que te crees lo que quieres y ya no te ponen garrafón en la disco (años de cata avalan buenos paladares, sin duda).

A lo que iba: creo que es bueno seguir cegado por ciertos es-pejismos postadolescentes. Yo mismo creí estar delante de los auténticos The Smiths este pasado sábado en la sala legends de Terrassa. Por allí pasarán próximamente Pink Diamond (banda tri-buto a Pink Floyd), Manoeuvres (banda tributo a la OMD), etc Os invito a que le echéis un vistazo a la programación del club egaren-se porque vale la pena (legendsdancehall.com). Volviendo a “mis” Smiths, ¿qué deciros? No se dejaron ni un clásico, el parecido del cantante con Morrisey, su voz, movimientos, incluso su fisonomía, era sensacional y los “Marr”, “Rourke” y “Joyce”, bastante más sol-ventes que Frank Zappa oficiando misa. La gente del club fue muy agradable y profesional. Todo a la altura de un gran evento.

¿Qué más puedo decir? Ah si! Que vuelvan otra vez!.

Recomanació musical Toni Mora



FEM SALUTFEM SALUT

L’al·lèrgia alimentària és una patologia cada cop més fre-qüent al nostre entorn. És més habitual a l’edat pediàtrica, sobretot els 2 primers anys

de vida. S’estima una prevalença del 6% en els menors de 3 anys, que va disminuint amb l’edat, fins arribar a un 2% en els adults. Entre els infants, hi ha més casos entre el sexe masculí, mentre que, en adults, n’hi ha més en dones.

¿Que és l’al·lèrgia alimentaria? És una reacció immunològica desenca-denada en front de certs antígens (ha-bitualment, proteïnes) dels aliments. El cos, en reconèixer aquestes prote-ïnes, mitjançant la immunoglobulina E, fa que s’alliberin una sèrie de medi-adors inflamatoris que seran els cau-sants de diversos símptomes.

Quins són els símptomes de l’al-lèrgia? La reacció al·lèrgica pot afec-tar a diversos òrgans, tot i que els més implicats són el sistema digestiu i el respiratori. Pot provocar afectacions a la pell en forma d’urticària, enverme-lliment o inflamació; al tracte digestiu, en forma de vòmits, diarrees o dolor abdominal, i al tracte respiratori en forma de tos, disfonia, rinitis, asma, etc., així com de manera sistèmica, en forma d’hipotensió.

Quan afecta un sol òrgan, parlem de reacció al·lèrgica i, quan es veuen implicats més d’un òrgan o presenta

símptomes greus, ens hi referim com anafilaxi.

Quins són els aliments que provo-quen al·lèrgia més freqüentment? En infants, els aliments que provoquen al·lèrgia més habitualment són, en la pri-mera infància, la llet, l’ou, el blat i la soja. Més endavant, es dona amb altres com els fruits secs, el peix o el marisc. També depèn molt de la cultura i de la dieta. Per exemple, en un entorn de dieta mediter-rània, les lleguminoses també són una causa freqüent d’al·lèrgia alimentària.

Com es diagnostica una al·lèrgia alimentària? Es fa a partir d’una visita mèdica, per veure si hi ha símptomes compatibles, i amb proves comple-mentàries, com una analítica de sang on s’estudien els nivells de immuno-globulina E específica en front aquell aliment, o proves cutànies per veure si es produeix envermelliment en l’administració d’una petita quantitat subcutània de l’al·lergen sospitós a l’avantbraç.

Com es tracten les al·lèrgies ali-

E s t r e n a S o n r i s a e n 2 0 2 0EnEn Cairo Franch ofrecemos un servi-cio de “dientes en un día” donde podemos colocar los implantes y la prótesis el mismo día en que te extraemos los dientes gracias a nuestra tecnología 3D digital.

Llámanos al 937 180 453 y te informamos sin compromiso.

Les al·lèrgies alimentàries

Trobareu més informació a: http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/a/allergies-alimentaries/

mentàries? L’únic tractament és la retirada total de la dieta de l’aliment implicat i d’altres que puguin conte-nir-ne traces. Les reaccions al·lèrgi-ques en cas d’ingesta accidental o per contaminació s’han de tractar amb antihistamínics quan són casos lleus. En canvi, en cas d’anafilaxi, és bàsic administrar ràpidament adrenalina intramuscular, per evitar símptomes més greus o arribar a un xoc anafilàctic.

Què són les intoleràncies? Habitu-alment, les intoleràncies són produ-ïdes per la immaduresa del sistema digestiu. La majoria d’infants acaben tolerant la llet als 2 o 3 anys de vida i l’ou als 3 o 5. Si no ho fan a aquesta a edat, ja serà més difícil que ho facin per sí sols. En el cas dels infants, és molt freqüent la sensibilització als aliments, és a dir, que presentin una analítica amb una immunoglobulina E especifica positiva però que, en canvi, tolerin l’aliment en la primera ingesta. Per això cal anar en compte a l’hora de retirar un aliment i no fer dietes molt restrictives, ja que els infants es tro-ben en fase de creixement.

Si finalment no acaben tolerant l’aliment, es pot intentar induir la to-lerància mitjançant un procés de des-sensibilització: anar introduint cada dia quantitats creixents de l’al·lergen, començant amb quantitats molt peti-tes fins arribar a la dosi màxima tole-rada o la ració normal per l’edat, sem-pre supervisat per un al·lergòleg.

Sandra PérezPediatra



SOCIETAT

Carnaval inclusiu i ple de colorsB

arberà del Vallès va tornar a gaudir de la màgia del Carnaval amb la tradicional rua de com-parses pels carrers de la ciutat. Tot i que hi va haver més actes,

la major part dels barberencs i barbe-renques participants es van aplegar a la tarda del dissabte 22 de febrer per a mostrar els colors del fruit de l’esforç de petits i grans. La rua, organitzada per l’Ajuntament de Barberà del Vallès amb

la participació de comparses de grups i entitats ciutadanes, va començar a les 17.30h des del carrer Monturiol, i va continuar pels carrers del Bosc, Maria Reverter, Nemesi Valls, ronda Indústria, ronda de l’Est, passeig Doctor Morages fins a arribar a la plaça de la Vila. Desta-cable va ser que enguany, entre la plaçça Maria Reverter i la plaça Rosa dels Vents, es va organitzar un tram sense soroll ni llum intenses en solidaritat amb

les persones afectades per l’autisme o sensibilitats específiques amb els sons a un volum elevat. Un cop a la plaça, les 16 comparses (una mica menys nombro-ses que altres anys) van fer les seves coreografies i van acudir a l’entrega de premis, que es va celebrar vora les 19h, i va donar els premis a la comparsa més original pels “Flautista” de l’AMPA de

l’Escola Elisa Badia; a la més divertida per “El Bosc Encantat”, de Marta Ven-drell Hernández; a la comparsa més vis-tosa per “Els astronautes”, de l’AMPA de l’Escola Can Serra, i a la carrosa més fes-tiva, perl “Indis”, de l’Associació de Veïns i Botiguers del Casc Antic. Tot plegat va finalitzar am un ball de Carnaval amb el grup Formula Hits.



SALUT

Un análisis de setenta estudios poblacionales de prevalencia de la ceguera demostró que dos tercios de todas las personas ciegas y con disfunciones visua-

les en todo el mundo son mujeres (1). Un análisis de los datos de

ocho estudios de prevalencia de ceguera y baja visión no encontraron mayores índices de ceguera en mujeres, per se, pero la prevalencia de baja visión ajustada por edad era significativamente mayor en mujeres en el grupo de raza blanca, mientras que no difería significativamente por género en el grupo de raza negra o de hispanos (2). Sin embargo, otro estudio publicado el mismo año sugería que los problemas visuales aumentan con la edad y son mayores en las mujeres latinas que en los hombres latinos (3).

Los datos de los miembros de la Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) sugerían que no existía diferencia por género (4).

Las diferencias entre sexos en los índices de ceguera y problemas visuales, cuando se observan, pueden ser explicados por:

LONGEVIDAD FEMENINADebido a que las mujeres viven

más que los hombres, sufren más ceguera causada por enfermedades relacionadas con la edad. Dos de las más importantes son la catarata y la de más difícil mucho menos tratable degeneración macular asociada a la edad (DMAE).

FACTORES INTRÍNSECOSVarias enfermedades oculares

son intrínsecamente más prevalentes en las mujeres. Por ejemplo, se ha demostrado que el síndrome de ojo seco es de dos a tres veces más prevalente

en mujeres que en hombres a cualquier edad (5). Además, las mujeres tienen más riesgo de padecer enfermedades autoinmunes (reumatológicas), que tienen frecuentemente importantes manifestaciones oculares. Algunas de las más comunes de estas enfermedades incluyen el lupus sistémico eritematoso, la artritis reumatoide, la esclerosis múltiple y el síndrome de Sjögren.

No obstante, sea en virtud de los números absolutos o de un mayor riesgo, las mujeres deben conocer cómo prevenir la ceguera y los problemas oculares en ellas mismas, sus familias y su comunidad. Con este fin se formó la Women’s Eye Health Task Force (WEHTF), con el objetivo de encarar activamente la necesidad de una mejor comprensión de los asuntos de género y ceguera. La WEHTF se dedica a reducir la carga de la ceguera y los problemas visuales a través de la

defensa de los asuntos de salud ocular de las mujeres; a apoyar la educación pública concerniente a la prevención y al tratamiento de las enfermedades oculares; a crear conciencia entre las organizaciones profesionales de los asuntos de salud ocular de la mujer y a asegurar que las prioridades de investigación oftalmológica reflejen la importancia de la salud ocular de la mujer.

El Comité Ejecutivo y el Consejo Asesor de la WEHTF incluyen oftalmólogos, epidemiólogos y otros científicos interesados de muchas universidades y organizaciones de todo el mundo. La WEHTF tiene su base en el Instituto de Investigación Oftalmológica Schepens (The Schepens Eye Research Institute SERI) en Boston, Massachussets, USA, y se puede contactar con ella a través de su página web en http://www.womenseyehealth.org

¿Son las mujeres más propensas que los hombres a manifestar disfunciones visuales y ceguera?

AGRADECIMIENTOSLa WEHTF se mantiene gracias a subvenciones de The Lions Club

International Foundation y The Lions Eye Health Program, The Schepens Eye

Research Institute y Healthy Vision 2010.

1 Presidente, Women’s Eye Health Task Force (WEHTF), Científico Senior,

Instituto de Investigación Oftalmológica Schepens. Profesor de Oftalmología,

Departamento de Oftalmología. Facultad de Medicina de Harvard,

Boston, MA, USA. E-mail: [email protected]

2 Coordinador de programa, VEHTF, con base en el Instituto de Investigación Oftalmológica

Schepens, Boston, MA, USA. E-mail: [email protected]

Telèfon 936 248 705 / [email protected]



ESPORTS

El 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, es el gran día del año en el que se reivindica la lucha por la igualdad de la mujer y sus logros por lo que se refie-

re a su participación en la sociedad.Esto se pone de manifiesto durante

24 horas al año.Pero la lucha real, la que transporta

el peso de las responsabilidades en la vida de una mujer, tiene lugar cada uno de los 365 días que forman el año. Y es por ello que no podemos limitarnos a pensar en nosotras mismas en una única ocasión cada 12 meses.

A lo largo de la vida, las mujeres afrontamos muchísimas luchas a la vez: las externas propias del día a día (trabajo, hijos, casa, familia,..), y las internas, aquellas que son inherentes a nuestra propia naturaleza. Así que, ¿qué hay de malo en preguntarnos más a menudo qué necesitamos para cuidarnos a nosotras mismas?

En Atenea nos preocupamos por encontrar soluciones para todos los casos, y muy especialmente para favorecer el bienestar de la mujer, para que pueda disfrutar de una vida sana, plena, a través del bien más preciado que se nos ha proporcionado: la naturaleza. Y es que en ella se encuentran todos los ingredientes que necesitamos para cuidarnos, pues respetan nuestra verdadera esencia y belleza.

SER MUJERA lo largo de los años, las

mujeres atravesamos diferentes transformaciones o etapas causadas por los cambios hormonales que se producen en nuestro cuerpo.

Las mujeres estamos expuestas a sufrir alteraciones en el pH de nuestra zona íntima que pueden desencadenar

irritaciones o molestias. Por eso es muy importante fortalecer las defensas de esta zona con un buen cuidado.

¿Sabías que el aloe vera y el arándano rojo son dos de las mejores soluciones para el cuidado íntimo?

El aloe vera cuenta con propiedades hidratantes y calmantes por lo que ayuda a calmar el ardor o el picor en la zona vaginal, además de ser el remedio natural más eficaz para tratar la candididasis vaginal.

Por su parte, el arándano rojo es conocido por sus propiedades antibacterianas, por lo que nos ayudará a evitar las infecciones en esa zona.

MENOPAUSIA¿Sabías que el lúpulo es 100

veces mejor que la soja? Según los investigadores, es la planta más eficaz y potente en el alivio de los síntomas de la menopausia.

Y es que el uso de complementos a base de lúpulo pueden disminuir los sofocos, que pueden durar hasta 5 años, tras 6 semanas de tratamiento, en un 90% de los casos.

También contribuye a afrontar otros síntomas, como la disfunción sexual, ansiedad, decaimiento anímico, insomnio y aumento de peso y grasa corporal, pues el lúpulo mejora la calidad de las relaciones sexuales, disminuye el estrés, optimiza el descanso y limita la formación de nuevo tejido graso.

PIEL SENSIBLE Y COSMÉTICA ONCOLÓGICA

Cuando la piel está sometida a tratamientos de quimioterapia o radioterapia, experimenta una serie de cambios como deshidratación, sequedad o picor, y se vuelve notablemente más sensible durante

un largo periodo de tiempo. En esos momentos, la piel necesita productos formulados específicamente, que la hidraten en profundidad y que no contengan sustancias irritantes ni agresivas.

En Atenea contamos con una gama de cremas específicas para estos casos, así como para pieles sensibles, atópicas, con tendencia a la descamación, rosácea,…

Y es que estamos especializados en Cosmética Natural a base de ingredientes ecológicos y todo tipo de tratamientos naturales específicos para el bienestar de la Mujer. También disponemos de aceites y geles corporales para senos, vientre, celulitis, estrías, piernas,…

Consúltanos todas tus dudas. Estaremos encantados de ayudarte.

www.parafarmaciabio.com

BIENESTARFEMENINO

El Día (a día) de la Mujer


227 de febrer de 2019

BELLESA

Aquesta forma facial li queda bé qualsevol tall de cabell, aquí et presentem alguns claus.Cinc looks per a cares ovalades:

Wavy BobAquest look barreja el poder afavoridor de la mi-tja cabellera (bob) amb el de les ones (wavy) que acon-segueixen donar moviment al cabell. A més, els trets del rostre s’harmo-nitzen i amb les

petites ones es condueix l’atracció cap a la mandíbula. L’actriu Cate Blanchet és una de les famoses que aposta per aquest look tan còmode i afavoridor per als rostres ovalats, amb ones desfetes que aporten un aire rebel i més desenfadat al

tall. Aquest tipus de look, amb ones i en coloració de ros platí, també ho ha portat l’actriu Charlize Theron.

Mitja cabellera uniforme i llisaSi tens els cabells llisos, la milllor opció de lluir-lo en un rostre ovalat és de manera unifor-me, és a dir, sense capes, ha que així no s’emfatitzen en excés les faccions i s’aporta un aire

atrevit i poderós al rostre. La cantant Dua Lipa ha lluït aquest tall en la seva cabellera uniforme fosca, encara que modela sovint el seu cabell amb ones. Recentment la jove ha apostat per una coloració en ros i bru molt atrevida. La mitja cabellera lliure de capes i completament llisa també ha

cenvençut a una altra famosa de rostre ovalat: Kin Kardashian.

Cabelleres amb serrellLa protagonista del New Girl és una fan dels serrells, una tendència especialment encertada si tens el rostre ovalat. en aquest cas l’actriu Zooey Deschanel presumeix d’un se-

rrell llarg i frondós amb ratlla central, però també ha lluït les seeves faccions més arrodonides i suavitzades i es rocomana per a aquestes cares qualsevol tipus de serrell, ja sigui uniforme o desigual, lleu-ger o abundant, i fins i tot els baby bangs, que arriben fins a la meitat del front.

Cabellera XXL onduladaCom has pogut comprovar les ones són molt recomana-bles per a embellir l’acabat de qualse-vol look i acostuma a ser més fàcil d’aconseguir que el cabell completa-

ment llis. L’actriu Blake Lively ens ha donat molta enveja amb la seva cabellera llarga i ondulada que llueix amb moviment i lliber-tat i amb un joc lluminós de rossos. També aposta per la cabellera XXL amb ones el fenomen del moment: Rosalia. El seu cabell llarg i fosc adopta bucles naturals en el trajecte fins a la cintura. Sens dubte, una aposta còmoda i molt afavoridora.

Bowl CutCharlize The-ron desborda sofisticació en cada look així que no és d’estranyar que sigui l’artífex d’haver portat a la seva millor expo-sició el “bowl cut” que destaca per la seva uniformitat,

deixant les patilles una mica llargues i el clatell buidat. Aquí porta el serrell recte completament pentinat, però també l’ha lluït despentinat. És la nostra aposta més atrevida per a rostres ovalats i permet que el cabell curt adopti moltes versions segons les ganes i el moment.

Algunes claus per als rostres ovalatsCom ja hem avançats els rostres ovalats són considerats els més pròxims a la “per-fecció”, per la corba facial que es dibuixa des de les galtes (més ampla) a la zona del mentó. Així es considera que es tracta de la morfologia facial més harmoniosa i, en sintonia, més afavorida. No obstant això, hem volgut destacar una sèrie de looks a través de l’experiència de famoses que són especialment afavoridors, però la llista és encara més llarga. Així que t’ensenyem aquí alguns tips per a treure-li el màxim partit al nostre rostre ovalat.- Entre tots els talls, el millor és el bob

fins a les espatlles amb ones i tallat per capes.

- El cabell llis no és especialment recoma-nable perquè resta força a les faccions. Si aposta per tenir la cabellera com una taula, haurà de ser uniforme (sense capes).

- Llueix serrell en la versió que més et convenci: molt curt, baby bang, llarg, des-puntat, frondós... En tapar una part del front, les faccions es veuen encara més harmonioses.

- Aposta per la naturalitat i les ones en la cabellera XXL.

- El tall pixie i el bowl curt són molt bones opcions per als rostres ovalats.

Talls i pentinats segons la forma del rostre: aquests són els grans looks per a cares ovalades

Contra els atacs

masclistes,

polítiques

feministes!

8 DE MARÇ DIA INTERNACIONAL

DE LES DONES

La societat nopot acceptarque la meitat

de la sevapoblació pateixi

discriminació

Documents

l’independent · 2020. 3. 5. · ˜˚˛˝˙ˆˇˆ˝˙ˆ˝˘ flfi ftttfi 3 6 de mar de 2020 CARTES... º Carta a la Directora Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 La vinyeta