Temp

s dEd

ucaci

, 33, pp

. 291-304

Un

iversitatde Barcelo

na, 2007

291

Quan la Bildung esdev Kultur: Consideracions sobre el Sonderweg alemany

Conrad Vilanou i Torrano*

ResumEn aquesta reflexi es presenta una anlisi sobre diverses novetats bibliogrfiques recents que aborden, des de perspectives diferents, el tema de la Bildung (Formaci), concepte de difcil traducci que sha vinculat als ideals de formaci de la cultura occidental com ara la Paideia hellnica i la Humanitas llatina. De fet, el ne-humanisme alemany (1780-1830) va voler vincular-se, a travs de la Bildung, amb aquests ideals de formaci de lhumanisme clssic i renaixentista. En un primer moment, es procedeix a una revisi del concepte de Bildung lideal alemany per excellncia que, en virtut del cam especial (Sonderweg) de la histria germni-ca, va perdre el seu sentit cosmopolita i universal originari fins el punt que es va pervertir i dissoldre en els postulats ultranacionistes de la Kultur. Tot i que la fusi daquests dos conceptes Bildung i Kultur, s a dir, entre formaci i nacionalisme va produir conseqncies funestes per a la histria de lAlemanya contempo-rnia, no s menys cert que tamb es van aixecar veus en contra daquesta manipulaci. Les memries dinfncia i joventut de Joachim Fest palesen que sempre es pot dir no, de manera que la Bildung tamb pot actuar com un antdot contra la barbrie i lhorror.

Paraules clau Bildung, neohumanisme, educaci a Alemanya, nacionalsocialisme, histria de leducaci

No es pot negar que la qesti de la Bildung (formaci) constitueix un dels temes que ms inters ha despertat ltimament en el camp de la Histria de la Pedagogia. I aix per diversos motius. D'una banda, per les especials circumstncies per les quals ha transitat l'esdevenir histric de l'Alemanya contempornia, una espcie de Son-derweg o cam especial, segons el qual el progrs cientfic i econmic alemany no ha estat acompanyat de la seva corresponent modernitzaci poltica. Segons aquesta interpretaci, Alemanya hauria seguit un rumb histric peculiar i notablement distint al de les restants nacions europees, singladura en la qual residirien les causes princi-pals de la seva fatal desviaci. Sovint, i d'una manera reduccionista, s'assenyala que mentre Frana ha portat al mn modern la revoluci poltica, i Anglaterra, la indus-trial, Alemanya ha aportat una revoluci molt ms dcil, menys conflictiva i gens sagnant: la revoluci de la cultura.

D'altra banda, la irrupci d'una srie de girs (lingstic, hermenutic, narratiu) en el pensament contemporani ha actualitzat el protagonisme de la novella de forma-ci (Bildungsroman), una de les manifestacions ms significatives de l'ideari pedag-gic de la Bildung, paraula de difcil traducci que s'ha identificat amb la idea de formaci i que sha posat en relaci amb l'ideal de Paideia. Amb tot, alguns traduc-tors anglesos han aconseguit aproximar-se bastant al significat original del terme

(*) Conrad Vilanou i Torrano s professor del Departament de Teoria i Histria de lEducaci de la Universi-tat de Barcelona. Membre de la Societat Catalana de Filosofia i de la Societat Catalana de Pedagogia, ambdues filials de lInstitut dEstudis Catalans. Adrea electrnica: cvilanou@ub.edu

Co

nra

d V

ilan

ou

i To

rran

o

292

amb la formulaci selfcultivation, si b les llenges romniques es resisteixen a pro-porcionar-nos alguna cosa semblant. Amb tot, la nova valoraci de la cultura i de lsser hum que constitueix l'ideal de Bildung t un antecedent en l'humanisme renaixentista amb el qual est emparentat histricament. Ara b, existeix una gran diferncia entre els ideals educatius del Renaixement i els proposats per la Bildung neohumanista, ja que mentre els humanistes renaixentistes poden ser considerats uns erudits de gabinet, els neohumanistas alemanys en aliana amb la revoluci lectora illustrada que va generar el pas de la lectura intensiva i repetitiva d'un nic llibre com la Bblia a una lectura extensiva de molts llibres consideraven que la Bildung era un ideal al que havia d'aspirar tothom, encara que en la prctica el seu mxim representant fou la burgesia educada. Per tant, el neohumanisme que cor-respon histricament al perode comprs entre 1780 i 1830 s'acabaria convertint en una realitat elitista, que a ms va sancionar l'escissi entre alta i baixa cultura.

La segona diferncia s que els humanistes del Renaixement havien encaixat la seva exaltaci de l'home en una cosmovisi cristiana de l'univers, mentre que els neohumanistes alemanys restablien la dignitat de lsser hum en un mn prctica-ment secularitzat. A ms, una de les claus de lxit del concepte de Bildung rau en el fet que semblava oferir una fe alternativa al Du cristi ja agonizant, una fe pseudo-religiosa que confiava en la grandesa de l'home que havia docupar el centre del cosmos. Si el pietisme havia desenvolupat un cam de salvaci, el culte secular a la Bildung va inventar tot un gnere literari per a entretenir i guiar els homes en el seu cam dautoperfeccionament individual. A travs de les novelles de formaci, el lector (no aix la lectora, doncs quasi b sempre els protagonistes sn masculins) viu vicriament una segona vida que podria haver estat tamb la seva.

Revisi de la Bildung: la seva dissoluci en la Kultur

Abans de continuar, conv precisar que lorigen daquesta reflexi bibliogrfica cal trobar-lo en laparici del llibre de Rosa Sala Rose El misterioso caso alemn. Un inten-to de comprender Alemania a travs de sus textos (2007). Aquesta autora s experta en lmbit de la literatura germnica i ha tradut al castell obres clssiques com Poesa y verdad de Goethe (Alba, 1999) i Conversaciones con Goethe de Johann Peter Ecker-mann (Acantilado, 2005), a banda delaborar el magnfic Diccionario crtico de mitos y smbolos del nazismo (Acantilado, 2003). Endems, lautora parteix de la paradoxa extensiva a molts dels botxins del nazisme que tocaven msica de Schubert a la nit, llegien Rilke al mat i torturaven al migdia en el camp d'extermini (Lager).

D'alguna manera, aquest llibre intenta respondre a aquests grans interrogants encara no resolts. I ho fa des de l'horitz de la Bildung, s a dir, a partir de la perspec-tiva de la seva presncia en la histria d'Alemanya, des de mitjan del segle XVIII fins a 1945, quan les illusions cosmopolites de Lessing sobre L'educaci del gnere hum(1780) havien quedat totalment anorreades. El somni illustrat d'una educaci tole-rant, racional i humanista que trobar la seva millor representaci en la Bildung, la ms genuna creaci del moviment neohumanista alemany s'havia truncat a bene-fici dun procs de submissi i deshumanitzaci que pot sintetitzar-se en l'expressi de Bindung, aix s, la cara oculta de la Bildung, que en ltim terme s sinnim de destrucci, horror i barbrie.

Qu

an la Bild

un

g esd

ev Ku

ltur: C

on

sideracio

ns so

bre el So

nd

erweg

aleman

y

293

Al marge d'aquesta perversi, s clar que la noci de Bildung constitueix l'ideal alemany per excellncia, fins el punt de donar sentit a l'idealisme germnic, cosa que ens permet sentir-nos encara contemporanis del segle de Goethe, aquell espe-rit d'poca que va canviar el mn mentalment i ideolgicament. Ben mirat, Goethe i Schiller van contribuir a articular el concepte de Bildung i a dur-lo al regne de les idees sublims, en el qual fructificaria grcies a la reforma educativa de Wilhelm von Humboldt, que lany 1809 va posar les bases de la Universitat de Berln, grcies a la memria sobre lorganitzaci interna i externa dels establiments cientfics superiors que ha estat recentement traduda al catal (Torrents, 2007)1. Efectivament, la crea-ci de la Universitat de Berln lany 1810 resultat de la conjunci de les idees de Fichte i de Humboldt posa de manifest la importncia duna concepci universitria de clara vocaci neohumanista, que correspon a una naixent Alemanya que es vol inserir a travs de lidealisme en el curs de la histria de la humanitat i que viu de cara a una idea pura de la cincia.

En aquest sentit, lidealisme afirmar que lautntic i veritable saber sorgeix dun acte pur de lesperit, amb la qual cosa la universitat ha de respondre a una idea de totalitat orgnica des del moment que lesperit ho envaeix tot. La lgica idealista de Humboldt per mantenir els tres puntals de lesperit s irrefutable: primerament, cal derivar-ho Tot dun sol principi primordial (per mitj del qual les explicacions de la natura, per exemple, saniran elevant de lestat mecnic al dinmic, daquest a lorgnic i a la fi al psquic en la comprensi ms mplia); segonament, conformar-ho Tot amb un ideal; en tercer lloc, articular aquell principi i aquest ideal en una idea. En conseqncia, la prpia organitzaci de la universitat una universitat de lesperit havia de respondre a aquesta idea de totalitat orgnica, on les diferents parts assoli-en el seu sentit a partir de la presncia del Tot, dun tot que mai no est resolt defini-tivament i que, aix, sempre es troba en situaci de recerca. Humboldt ho rebla amb les segents paraules: El que anomenen, doncs, establiments cientfics superiors, en tant que deslligats de lEstat en qualsevol de les seves formes, no sn altra cosa que la vida espiritual dels homes a qui els avatars exteriors de la vida o lexigncia interior condueixen a la Cincia i a la Recerca.

De tal fais que la Universitat de Berln, fundada per Humboldt lany 1810, es va convertir en un model per a les altres universitats germniques. Per Humboldt queda clar que la cooperaci entre professors i alumnes a banda dels principis de solitud (Einsamkeit) i llibertat (Freiheit) constitueix una exigncia irrenunciable per avanar en el cam de la cincia que es troba sempre en situaci de recerca. En aquesta direc-ci, les paraules de Humboldt, quan parla sobre les relacions entre mestre i alumnes, tamb sn inequvoques: El primer no s aqu per als segons, sin que tots, professor i estudiants, hi sn per a la Cincia; la feina dell depn de la presncia dells i, sense ells, la feina del professor no aniria endavant; si els estudiants no acudissin espontniament al seu entorn, el professor hauria danar a buscar-los, per tal daproximar-se ms al seu objectiu per mitj de la uni de les dues forces, de la prpia, experta per per aix

(1) Aquest text que inclou la versi catalana de la memria sobre lorganitzaci interna i externa dels establiments cientfics superiors a Berln que va elaborar Wilhelm von Humboldt lany 1809 tamb es pot trobar a la Miscellnia Ricard Torrents. Scientiae patriaeque impendere vitam. Vic, Eumo Editorial, 2007; pp. 805-828.

Co

nra

d V

ilan

ou

i To

rran

o

294

mateix parcial i no tan viva com la dels joves, amb la dells, ms feble per tamb ms independent, valent i expansiva en totes direccions.

Per consegent, l'ideal de Bildung es basa principalment en coneixements hu-manstics, fets per l'home i per a l'home, situaci que a la llarga havia d'incidir en la importncia del Gymnasium bviament anomenat aix a partir del gimns grec com element clau de l'educaci secundria germnica. Fundat en 1812, poc desprs de la guerra d'alliberament contra Napole, tamb per Humboldt un dels ms ad-mirables defensors de l'ideal hellnic de Winckelmann, que a ms va viure sis anys a Roma entre 1802 i 1808 com a representat prussi davant la Santa Seu, el currcu-lum original de Gymnasium establia per aquestes dates un programa de deu anys amb 126 hores setmanals de classes de llat i grec, i 44 d'alemany. No debades, la llengua constitueix per a Humboldt la representaci sensible duna estructura espiri-tual, una mena dobjectivaci de lesperit, una cpia del mn. Per tant, el coneixe-ment de les llenges clssiques s formatiu perqu descobreix la grandesa dels ideals dhumanitat dels antics, especialment dels grecs. Resulta significatiu que ja en aquells dies la religi sorts malparada, amb noms 20 hores setmanals, gaireb tantes com dibuix i calligrafia (18). El desig de Humboldt era construir una nova elit no aristocrtica a travs de l'estudi de les humanitats, de manera que el sistema educatiu prussi pretenia oposar-se a la pedagogia merament funcionalista nascuda en la Illustraci francesa i promoguda, amb anterioritat, per un monarca afrance-sat com Frederic el Gran. Tal plantejament va fer que les Realschulen o escoles rea-listes, que comptaven amb el recolzament de les capes burgeses, restessin en un segon pla, tot i que havien datendre a les necessitats de leconomia i de la tcnica.

Tampoc podem oblidar que la mateixa formulaci clssica aportada per Wilhelm von Humboldt ja contenia totes les marques del classicisme promulgat pel neoclas-sicisme de Winckelmann, que va actualitzar a mitjans del segle XVIII lideal clssic basat en la bellesa i la llibertat entre els alemanys, tot establint un vincle entre Grcia i el projecte cultural alemany que, per aquesta via, va acabar identificant Bildungamb Kultur. Malauradament, la fusi d'aquests dos conceptes entre Bildung i Kultur,s a dir, entre cultura i nacionalisme havia de produir conseqncies perverses en erigir-se en la bandera del bo, la veritat i el bell. A ms, la Kultur amb el seu sentit interioritzat i centrpet s'oposava a la Zivilisation estrangera, representada per la Frana de les Llums, i que significava un moviment extravertit i centrfug.

Resulta lgic, doncs, que Goethe i Schiller confiessin que el coneixement de lalta literatura i de la filosofia que procurava lideal de Bildung, inicialment promo-gut per la burgesia, acabaria per propiciar una selecci natural dels millors indivi-dus de qualsevol estament, formant una elit per a la qual laristocrcia de l'esperit prevaldria sobre les diferncies de classe i que, a la llarga, podria consti-tuir el motor d'una reforma social des de dalt, ms o menys com succeeix amb la Societat de la Torre en el Wilhelm Meister. A ms, s tamb en aquesta concepci de lhome dotat de Bildung, que es fa perptuament a si mateix per arribar a un nivell superior d'humanitat, on sha de situar lorigen del culte a la personalitat que ocupa un paper especialment destacat en la cultura alemanya. Desgraciadament, aquesta acusada propensi germnica al culte a la personalitat duria a rendir ho-nors a personatges carismtics de tota condici que en ltima instncia es van presentar a manera de guia (Fhrer) salvador.

Qu

an la Bild

un

g esd

ev Ku

ltur: C

on

sideracio

ns so

bre el So

nd

erweg

aleman

y

295

Altrament, darrere de lideal de Bildung es detecta el ressorgir de l'individu en una versi no estrictament cartesiana, sin tenyida de connotacions romntiques que pot sintetitzar-se en la frmula sento, doncs existeixo. La ra ja no s suficient per trobar la veritat, sin que lexperincia i els sentits sn noves fonts per anar en la seva cerca. Fet i fet, la suma de lexperincia i dels sentits no s igual a Ra, sin a sentiment, condici de possibilitat d'una esttica sentimental que tamb va con-tribuir a la gnesi i consolidaci de l'ideal de Bildung. Desprs de Luter, la idea pietis-ta del renaixement individual que dna tota la fora al temple interior del jo s'havia secularitzat i va donar lloc a la possibilitat de nous renaixements de naturale-sa cultural i intellectual que havien de revolucionar la literatura i la mentalitat ale-manyes. I encara que el concepte de Bildung s extremadament individualista, l'home cult (gebildet), al concebre's a si mateix com a representant ideal de noves abstraccions utpiques, va deixar de percebre's com un jo allat per a dissoldre's en el collectiu de la humanitat.

D'aqu a la religi de la humanitat, present en la filosofia de Krause i en la Peda-gogia Social (1899) de Natorp, noms hi ha un pas. D'alguna manera, la pedagogia social de Natorp exponent de l'escola neokantiana intentar rectificar, sense acon-seguir-ho, l'excessiu individualisme de la Bildung a travs d'una societat cohesionada que visqui democrticament i lliurement els valors de la comunitat, a travs de l'edu-caci de la voluntat. Lamentablement, es va imposar per la mateixa perversi de la dinmica histrica una Bildung no al servei de la humanitat, afaionada segons els postulats neohumanistes, sin de la comunitat nacional basada en una identitat excloent i no integradora que va desencadenar el triomf de la Bindung, noci empa-rentada nicament i exclusivament amb la noci de Kultur que si, en un primer mo-ment, va ser sinnim de civilitzaci amb el pas del temps es va identificar amb la histria d'un poble que havia d'estendre-la, per via de dominaci, a tota Europa. En realitat, i sota el deixant dels vents de lesperit del poble (Volksgeist), els pobles van ser considerats entitats orgniques que creixen, es reprodueixen i moren com si estigues-sin vius, en una espcie de reflex ampliat del propi procs individual de Bildung que, en un inici, representava els valors universals de la humanitat en general.

Per tant, a travs de la secularitzaci del pietisme, que havia obert un ric univers dexploraci individual i d'exacerbat subjectivisme del que sorgir el concepte de llibertat que sentien els membres del Sturm und Drang, es va instaurar la nova religi secular de l'ideal de Bildung que postula el jo com a font de tota realitat, d'un jo el projecte vital del qual es canalitza justament a travs d'aquesta formaci, entesa com a realitzaci extrema del potencial hum. Ara b, aquest jo surt a la recerca de l'har-monia i de la conciliaci amb excepcions com la de Hlderlin de manera que l'art es converteix en un valus recurs de mediaci. Aix adquireix tota la seva fora l'art que, en substituir la divinitat, estableix una reconciliaci amb el sublim, de manera que el burgs, en acceptar la vlua pseudoreligiosa de l'art, estava disposat a fer un esfor per a gaudir-ne.

De fet, la Bildung consisteix a considerar la prpia vida com una obra d'art, de manera que podem aproximar-nos a aquesta bella esttua imaginria que, des del naixement, portem secretament esbossada en el nostre jo individual. Les paraules del Meister de Goethe sn ben evidents: Deixam que tho digui en uns pocs mots:

Co

nra

d V

ilan

ou

i To

rran

o

296

formar-me a mi tal i com sc, aquest ha estat obscurament ja des de que era jove el meu desig i el meu propsit (1795 [1985], p. 219).

Ben mirat, segons aix, la perfectibilitat humana, la consecuci absoluta d'aques-ta meravellosa escultura que duem dintre nostre i de la qual noms intum els con-torns exteriors, s una de les ms belles i eloqents metfores d'all que constitueix en molts sentits la Bildung, aquest concepte fonamental de l'mbit lingstic alemany i columna vertebral per excellncia del seu imaginari pedaggic. A la llarga, i grcies a aquest enriquir-se i embellir-se per mitj de l'assimilaci de l'art, el burgs es va sentir ms prxim a l'ideal de Bildung que va contribuir a aixecar, i que va configurar una nova classe: la burgesia culta o Bildungsbrgertum.

En aquest context s on les noves sales de concert, sense les quals la msica sim-fnica no tindria ra de ser, van esdevenir un temple d'esforat i mstic silenci. La conseqncia d'aquest procs va ser, entre daltres, la desvinculaci de les instituci-ons religioses i de les corts reials de l'organitzaci dels esdeveniments musicals, que grcies a la puixana de la burgesia es durien a terme en teatres, auditoris i festivals peridics. Aquesta dinmica va arribar a la seva mxima expressi i amb la intenci poltica afegida de fomentar la identitat nacional en la pugna entre Bayreuth i Salz-burg, cadascuna amb la seva idiosincrsia marcada per la naci i msica respectives: Alemanya/Wagner enfront ustria/Mozart. I aix sense oblidar que daltres aposta-ven per Viena com a capital indiscutible de la msica i afirmaven que Schubert nera el rei, abans que Mozart i Beethoven.

En realitat, una altra manera d'aproximar-nos a la Bildung s l'aportada per Wil-helm von Humboldt, quan defineix el Gebildete s a dir, la persona dotada de Bil-dung com aquell que tracta de aprehendre tant mn com sigui possible i de vincular-lo a la seva persona tant estretament com pugui. La definici s encertada en la mesura que capta les dues dimensions de Bildung: la del resultat, que coincidi-ria vagament amb el que avui coneixem per cultura general, i la del procs mateix de la seva adquisici, per mitj del qual un individu arriba al mxim desenvolupa-ment de totes les seves capacitats i talents. No obstant aix, i com va succeir amb la idea de Paideia, el concepte de Bildung es va reservar nicament als homes, quedant les dones marginades d'aquest procs formatiu dissenyat i pensat per a la incipient burgesia alemanya. En el millor dels casos, la dona havia de ser un element auxiliar de la Bildung masculina. No ha d'estranyar tal plantejament si es t present la influ-ncia del puritanisme de la tradici pietista, lexaltaci de la vida familiar Pestalozzi s un bon exemple del que diem i la presncia d'un conservadorisme moral que s'imposar durant el Segon Imperi guillerm (1871-1918) i que es perllongar en el Tercer Reich (1933-1945), que veia l'home com a soldat i la dona com a mare. Ni tan sols al final de la guerra total, quan fins i tot nens i ancians van ser cridats a files, es va permetre el reclutament femen que s es va fer, en canvi, a la Uni Sovitica.

Ara b, la nova versi universalista de la Bildung va provocar un rebuig inicial per part de l'aristocrcia que vivia de cara a Frana, allunyada a ms de les aspiracions i desvetllaments burgesos. En el teatre de Weimar, per exemple, la sala va romandre dividida en dues seccions, una per als burgesos i altra per als aristcrates, fins a la revoluci de 1848. Fet i fet, la burgesia va utilitzar la Bildung com a via per a lennobliment, ms encara en una societat com la protestant que valorava altament l'esfor. Per tant, ser culte participar de la Bildung permetia avergonyir discreta-

Qu

an la Bild

un

g esd

ev Ku

ltur: C

on

sideracio

ns so

bre el So

nd

erweg

aleman

y

297

ment qui es considers com succea amb els aristcrates superior per naixement. I s que amb el seu peculiar concepte universalista de Bildung, la burgesia alemanya no noms va reinventar una nova forma dennobliment com a eina per compensar la precarietat de la seva situaci social, sin que fins i tot va aprendre a enorgullir-sen. En realitat, la burgesia va trigar a comptar amb capital suficient per ascendir en l'es-cala social, de manera que va haver de conformar-se amb distingir-sen per mitj de la cultura. De fet, el nou ideal pedaggic va substituir la poltica, mbit que va que-dar reservat en exclusiva a l'aristocrcia mentre que la burgesia optava per una via cultural, a travs de l'estudi i de lart. Sembla clar, doncs, que la burgesia alemanya va emprar la lectura obsessiva i l'ideal de Bildung com a mecanisme de compensaci daquesta passivitat poltica forosa, fins lextrem de fer de la cultura la seva caracte-rstica distintiva. En ltim terme, el nou ethos burgs no buscava poder, ni pompa, ni diners, ni honor, sin una actitud moral ser noble i bo fent el b com a nica font de satisfacci.

Dacord amb aquest plantejament, s'esperava del burgs alemany que estims el saber per si mateix, sense cap altre objectiu. Tant s aix que la seva adquisici exi-geix una ingent inversi de temps i d'esfor nicament per arribar a ser un autntic sser hum. No obstant aix, aquesta actitud de la burgesia en relaci a la Bildunghavia de repercutir negativament en la histria d'Alemanya, den que aquesta via de la cultura va arrossegar la burgesia pel rumb de l'abstinncia poltica i del distan-ciament del mn econmic. Sigui com sigui, all que realment persegueix la Bildungs que cadasc es converts en un sser hum millor en tots els sentits, un home ric no en diners ni en poder, sin en experincia i en coneixements. Emprant una elo-qent metfora encunyada per Wilhelm von Humboldt, l'home seria el cuc de seda que, en teixir el seu propi fil biogrfic, pot sortir de si mateix i tornar-se papallona, en una metamorfosi que el porta de la individualitat a la idealitat. Imatge que, daltra banda, procedeix del reciclatge d'una metfora habitual en el context religis pietis-ta, on la papallona representaria la bellesa de la immortalitat de l'nima i l'eruga l'existncia terrenal i fsica de l'home.

En darrera instncia, l'analogia entre el desenvolupament de l'individu i la meta-morfosi d'una planta no s un mer recurs retric, sin una concepci profundament arrelada en l'poca que, per extensi, s'aplicar no noms als individus sin tamb als pobles. De fet, es considerava que la suma de les Bildungen individuals permetia la formaci d'una cultura que evolucionava com si es tracts duna criatura viva, una espcie d'individu ampliat, que podia identificar-se amb un poble que es distingia, precisament, per la seva cultura. Lorganicisme inherent a la idea de Bildung la idea que l'individu desenvolupa un procs orgnic que culmina en la maduresa personal i en la integraci en la societat va facilitar l'apropiaci primer del nacionalisme, i desprs del feixisme, en la mesura que la teoria orgnica de l'individu es va convertir en el model de la naci. Va ser aix com un ideal illustrat i humanista va transformar-se en una ideologia nacionalista, intolerant i xovinista que va donar un nou sentit per a una mort cada vegada ms secularitzada: la mort per la ptria, la mort pel Fhrer,una mort que, paradoxalment, va passar a ser en un context belligerant i militarista una premissa per a la immortalitat.

Co

nra

d V

ilan

ou

i To

rran

o

298

Tanmateix, sempre es pot dir no

Amb tot, serem injustos si no reconegussim que hi va haver persones prou valen-tes per dir que no; que no acceptaven les aspiracions educatives del sistema, tal com posen de manifest les recents memries d'infncia i joventut de Joachim Fest (1926-2006), obra que tamb constitueix una recent novetat bibliogrfica. Aquest autor conegut per haver elaborat lany 1973 la primera biografia amb rigor sobre Hitler, que ha donat peu a la pellcula sobre lesfondrament del rgim nazi va ser redactor en cap de la prestigiosa rdio alemanya NDR (Norddeutscher Rundfunk), de 1963 a 1968, i ms tard del Frankfurter Allgemeine Zeitung, el gran diari conservador ale-many, on va assumir la secci de cultura des de 1973 a 1993. En aquestes memries dinfncia i joventut, Fest simposa la tasca de recordar els seus anys de formaci a les rodalies de Berln, uns anys en qu el paper del seu pare Johannes Fest va tenir un protagonisme especial. De fet, el pare de Joachim Fest era un republic conven-ut malgrat les deficincies en la creaci i el funcionament del rgim de la Repblica de Weimar (1919-1933). Aquell home sempre havia estat un catlic republic, un representant de la burgesia illustrada alemanya, i en tot moment es va mostrar contrari a les tropes dassalt i als vents del nacionalsocialisme.

Endems, Johannes Fest mestre, catlic i republic estimava els llibres, i per tant, representava les millors essncies de la Bildung neohumanista. El seu orgull era ledici cronolgica de lobra de Goethe publicada per leditorial Propulen, que va comprar amb els diners del seu primer sou. La famlia de Joachim Fest estava inte-grada per cinc germans que van viure directament la crisi de lAlemanya dels anys vint, en un mn que senfonsava, mentre la gent es lliurava ms i ms a la idea que lAlemanya romntica, de pensament profund, de naturalesa espiritual, amb la Re-pblica havia coms un acte de traci metafsica contra ella mateixa (Fest, 2007, p. 47). Aquells foren anys de crisi econmica, poltica i social, i nogensmenys, de crisi filosfica, que es manifestava en una manca de sentit que donava ales a tots aquells que es proclamaven contraris a lesperit de lpoca. Amb tot, Johannes Fest pare de Joachim va romandre lleial al seu pensament i a les seves conviccions: Lnica compensaci que havia trobat ell era considerar que estava de la banda correcta. El qui senfonsa, si ms no, vol tenir la certesa destar unit a la millor causa (p. 47). Un dia de tardor, quan Joachim tenia set anys, el pare va dir-li que a casa cadascun tenia els seus deures i que ell tampoc en quedava excls. Aquell mestre que havia heretat la noci del deure de la vella tradici prussiana, director duna escola de primria a Berln, va ser separat de la docncia el 20 dabril de 1933 data de laniversari del Fhrer, un allunyament que va perdurar fins 1945. En el motiu de la sanci se li retreia ser membre dirigent del Partit Centrista Catlic i del Reichsbanner (una milcia de seguretat dels partits socialdemcrates), aix com haver pronunciat discursos pblicament desacreditadors contra el Fhrer i altres nacionalsocialistes dalt rang, especialment contra el mrtir del moviment Horst Wessel (1911-1930), que va escriu-re un poema que esdevendria lhimne del nazisme.

Amb la separaci de la docncia, la vida de la famlia Fest va canviar radicalment. El pare sense feina es passava el dia a casa, mentre que la mare amb cinc fills va dhaver fer front a una situaci financera molt delicada. Mentre la majoria dalemanys buscava una justificaci per no voler veure els delictes que es cometien arreu, Jo-hannes Fest cessat fins el punt que li van prohibir fer classes particulars de reps

Qu

an la Bild

un

g esd

ev Ku

ltur: C

on

sideracio

ns so

bre el So

nd

erweg

aleman

y

299

va educar els seus fills duna manera exemplar. Tot i les amenaces, mai els va portar a les Joventuts Hitlerianes. Mentrestant, els explicava diriament histries amb refe-rncies a la Itlia renaixentista, referent inequvoc per a la Bildung neohumanista. Amb el pas dels anys, el pare li va recalcar: Quedat amb Itlia! Aix aprendrs a en-tendre el present. Per no toblidis de Berln (p. 315).

Aix, cada germ va afaionar la seva prpia Bildung, a travs dun itinerari forma-tiu que va fer que Joachim descobrs Stefan Zweig. Aviat es va prohibir lassociaci Neudeutschland, la lnia catlica del Moviment de la Joventut, amb la qual cosa es va acabar sortir dexcursi. Al seu torn, el pare per no perdre els anys que de sobte li van quedar buits al final de 1933 va comenar a repassar langls i el francs que, a ms de les llenges clssiques, havia aprs destudiant. Per aviat no en va tenir prou, dels idiomes apresos anys enrere; es va posar a fer cursos ditali i rus.

Durant tot aquell temps el pare va rebutjar dingressar en el Partit Nacionalsocia-lista (NSDAP) com feia la majoria de la gent, tot i les invitacions damics i familiars. Per tal de poder parlar amb ms franquesa, va establir que farien dos sopars: el primer, el dels tres fills ms petits, i desprs, quan ja fossin al llit, el segon, amb els pares i els dos germans (Wolfgang i Joachim) ms grans. El motiu daquesta divisi era molt fcil, li calia tenir un rac on pogus enraonar obertament i sense embuts. De fet, el pare no podia ms i a la fi va dir si fa no fa el segent: Un Estat que tot ho converteix en mentida, no ens ha dentrar dins de casa. Si ms no, en el cercle familiar no em vull sotmetre a la falsedat dominant (p. 73). Fou en aquell context en qu el pare va pronunciar una frase en llat que els fills grans i per tant, Joachim no oblidarien mai. Els va posar un paper davant de cadasc i els va dictar: Etiam si omnes ego non!. s de Mateu, els va aclarir, lescena a la muntanya de les Oliveres. Aix, aquella sentncia llatina, dorigen bblic, va entrar a formar part duna vida veritablement lliure: Ni que tots fallin, jo no!2.

Nogensmenys, el pare assistia a reunions clandestines i en tornava amb histries angoixoses, detencions o tragdies familiars; algunes coses les mantenia tan en secret que durant el segon sopar no les esmentava. Les atrocitats del rgim nazi eren prou conegudes, si ms no en aquells petits cenacles que no volien tancar els ulls davant lascens del nazisme, que cada vegada guanyava ms adeptes no noms duna manera formal sin amb un convenciment creixent. Aix, Johannes Fest va reconixer davant el seu fill que el seu concepte de prussi lhavia trobat ms so-vint entre els berlinesos jueus arrelats freqentment amb una gran cultura que en qualsevol altre sector de la poblaci. De fet, els estralls de la Bildung tamb van fer forat entre els jueus, ja que el pare de Joachim va comentar en una ocasi que la seva formaci va reportar tamb la seva fatalitat: per la seva disposici predominant a actuar amb el cap, per raciocini, a la Prssia tolerant, els jueus havien perdut linstint del perill que els havia salvat a travs dels temps.

(2) Aquest frase recorda el passatge de levangeli de Mateu (26, 33) en qu Jess prediu la dispersi dels deixebles i la negaci de Pere. La resposta de Pere en llat diu: Et si omnes scandalizati fuerint in te, ego numquam scandalizabor, fragment que sha tradut de la segent manera. Encara que tots sescandalitzin de vos, jo mai no me nescandalitzar. Daqu que Joachim Fest tituls les seves memri-es dinfantesa i joventut amb aquest Jo no.

Co

nra

d V

ilan

ou

i To

rran

o

300

Joachim Fest anota que la seva educaci com si digussim muda va significar, en un mn totalment polititzat, la imatge contrria del mn del rgim nacionalsocialis-ta, marcat per les afeccions antiburgeses. El seu pare deia que els dictadors no sabien res del tracte civilitzat, per aix no imperaven sobre un Reich de mil anys, sin sobre un que abastava fins a cinc mil anys enrere com a mnim, fins ben endins de la selva primitiva, com ironitzava de vegades. En uns apunts de pedagogia va escriure: Totes les cincies de leducaci es remeten a un cor de moltes veus. Abasten des del deu manaments, els tractats de moral de la filosofia i la gran literatura, fins a molts altres temes que omplen biblioteques senceres. I tot aix persegueix un objectiu que, de fet, s modest: aportar a lhome un parell de coses evidents (p. 102). Tradut a la vida quotidiana, aquestes coses evidents eren: ser com cal, practicar les bones maneres i la consideraci. Dacord amb aquesta manera de fer, lendem de la Nit dels Vidres Trencats el 9 de novembre de 1938, el seu pare va anar al centre de Berln i quan va tornar va explicar als seus fills el que havia vist: sinagogues crema-des, aparadors rebentats a cops, voreres plenes de vidres trencats, robes esquina-des, papers dispersos, escombraries, etc. Joachim Fest afegeix que va ser per aquelles dates que lnic company de classe que era de religi jueva va deixar dassistir a linstitut sense notificar res.

Sobta que, enmig daquell ambient, el pare aconsells a Joachim que comencs a prendres ms seriosament el Renaixement itali i a orientar els estudis sobre aques-ta especialitat potser com a futura professi. Aquella recomanaci tenia un valor afegit perqu el fet de no passar del segle XV evitava tocar les poques que els nazis shavien fet seves. Tot i les dificultats, Joachim Fest va prosseguir la seva formaci personal amb lajut damics de la famlia que van aconsellar que llegs autors com ara Thomas Mann o Hermann Hesse. A ms, la famlia va rebre el suport en la seva alian-a contra el mn, a travs dalgun capell catlic que tamb es trobava distanciat del rgim nazi. Amb tot, el seu pare no tenia cap bena als ulls respecte als nefastos errors del catolicisme poltic, per b que considerava que una persona sense vincles de fe era incompleta. De manera que les visites daquell mossn Johannes Wittenbrink es van convertir en una mena dacadmia o escola superior. Joachim Fest reconeix que llavors va experimentar per primera vegada la plenitud de lobjectivitat, vaig veure les absurditats del mn i, a ms, que es podia tenir una opini contrria sobre un munt de qestions (p. 144). Per la lli ms important que va treure daquelles converses va ser que existeixen regles per al sosteniment amists duna disputa. Per raons de seguretat, i per tal devitar els bombardeigs de Berln, els fills van abando-nar la ciutat per continuar els seus estudis en una instituci catlica de Friburg i en el moment de la separaci el pare va aprofitar per donar-los una nova lli. Joachim Fest comenta que cadascun dels tres fills que marxaven va rebre una mena de regla de conducta: A mi, el pare em va dir que ell solia destriar les persones entre les que qestionen i les que contesten. Els nazis, per exemple, eren una gent que sempre tenia una resposta parada. Jo havia de procurar mantenir-me sempre com els qui qestionen (p. 165).

En el nou establiment pedaggic lInstitut Friedrich, Joachim Fest va notar lambient derudici que contrastava amb la crrega de deures que imposava lensenyament berlins. Una altra diferncia era que les conviccions poltiques dels professors sexpressaven amb molta ms franquesa que a Berln, cosa que no sola-ment depenia de la liberalitat prpia dels badesos sin tamb del catolicisme del

Qu

an la Bild

un

g esd

ev Ku

ltur: C

on

sideracio

ns so

bre el So

nd

erweg

aleman

y

301

Land (Baden-Wttemberg), que era el gran puntal de tothom. Dalguna manera, i malgrat lambient poltic, els principis de la Bildung neohumanista es mantenien amb el seu gust per les humanitats. Tan sols el mestre de gimnstica i el que feia alemany i histria eren considerats adeptes al rgim. Joachim llegeix Schiller, sense oblidar Homer i Virgili. En record del seu pare va agafar de la biblioteca el llibre de Jacob Burckhardt, Kultur der Renaissance in Italien, obra que li va impressionar moltssim. Fou en aquella instituci daltra banda, una residncia que recordava una caserna que Joachim Fest va decidir quina seria la seva professi. Va ser a la classe de grec, quan el professor va llegir un poema escrit per Eckart Peterich (1900-1968), que provenia duna famlia de lletraferits germanoitalians de Florncia, que estava casat amb una dona benestant i a qui va conixer desprs de la guerra3. Tot plegat li per-metia portar una vida com a erudit privat, professi que als ulls del jove Joachim va significar una espcie dilluminaci: podria defugir les miserables exigncies del domini nazi, com havia dit el pare, i disposar lliurement sobre la seva persona i els seus interessos, com no ho podia fer cap professor universitari. En la millor de les tradicions de la Bildung, les seves preferncies sorientaven tanmateix cap al passat lluny, fos Atenes o Florncia. Anys ms tard la mare reia sovint, recordant que el 22 de novembre de 1941 el seu fill els havia escrit amb una exuberncia saberuda: Ja tinc una professi.

Tanmateix, els destrets de la guerra van afectar tothom, tamb els qui com la fa-mlia Fest eren contraris al nazisme. Durant 1942 aquells alumnes van rebre una mena de crida al servei militar per fer la instrucci bsica de lArtilleria Antiaria, en un dels barris perifrics al sud de Friburg. Fou aquell Nadal de 1942 quan el pare va invitar els dos germans grans Wolfgang i Joachim a fer una passejada, que va aprofitar per explicar el que havia sentit no feia gaire a lemissora de la BBC. Estava esgarrifat i a casa no en volia parlar davant la mare: els nazis no estaven pas establint els jueus que treien dAlemanya en camps a laire lliure als territoris de lest, cosa que ja era prou terrible, sin que nestaven assassinant a desenes de milers.

El curs dels esdeveniments es va precipitar a partir de 1943 quan la sort de la guerra comenava a girar-se contra els nazis. El gener de 1943 Joachim Fest va rebre lordre dallistament, per b que durant les primeres setmanes encara van tenir al-guns professors per continuar les classes de les assignatures ms importants: llat, histria i, durant un quant temps, matemtica, aix com alguna especialitat de cin-cies naturals. Fou llavors quan un professor, el Sr. Kiefer, va tenir una intervenci que ben b podia representar la sntesi de la histria de la Bildung: Alemanya havia estat al marge del saber fins que, amb Lessing, va sorgir el primer poeta alemany de pres-tigi. El seu geni va convertir el pas, en els cent anys segents, en un lloc dirradiaci de les arts i les cincies, com solament una vegada shavia donat a Europa: ara parlo dAtenes. I en tot cas, de Florncia amb Lloren el Magnfic (pp. 202-203). A aques-tes alades, i davant del perill de la guerra total, el Sr. Kiefer continuava parlant de Goethe i Schiller, de Kleist, Georg Bchner o les versions de Shakespeare a crrec de

(3) Joachim Fest fa el segent retrat de lhome culte, que format per la Bildung es dedica a lestudi o erudici privada, segons representava el poeta Eckart Peterich, que tenia una casa senyorial al capdamunt de Flo-rncia. All escriu Fest vaig veure per primera vegada com vivia un home culte en un ambient dintellectualitat i benestant: en un paisatge mediterrani, estudiant durant el dia i amb amics al vespre, amb qui seies en taules replenes fins ben entrada la nit (p. 328).

Co

nra

d V

ilan

ou

i To

rran

o

302

Schlegel i Tieck. Li encantava dir: En el dubte i per al dubte!, aquesta s la norma de vida que heu dadoptar (p. 204).

Tot i aquests bons consells donats enmig de la barbrie, Joachim Fest va haver danar al front, desprs dun perode al Servei de Treball. Tamb el pare apartat de lensenyament des de 1933 va ser mobilitzat amb destinaci al servei de construc-ci de barreres antitancs. Per la seva banda, Joachim Fest va ser destinat, al comen-ament doctubre de 1944, a un poblet del Baix Rin on va rebre instrucci en el servei de sapadors, en la construcci de pontons i el blocatge de ponts. Malgrat lambient imperant, mantenia cura del seu esperit a travs de lectures i converses. Un daquells vespres va poder agafar Les noces de Fgaro a la rdio de galena i sadon, tot i els parsits, que la literatura, al capdavall, difcilment podia competir amb la msica.

La guerra tamb va portar la desgrcia a la famlia Fest. Wolfgang el germ gran va morir loctubre de 1944 desprs dagafar una pulmonia en el front rus, a prop de Riga. Aquella mort va ser una desgrcia indicible per a la famlia, que a ms va patir en carn prpia la brutalitat de lExrcit Roig quan va entrar a Berln. Al seu torn, el pare va romandre durant diversos mesos com a presoner de guerra a Rssia. La mort del seu germ Wolfgang tamb va significar una ferida molt profunda per a Joachim Fest, que va caure presoner dels americans en el front oest, sort que no va tenir el seu millor amic Reinhold Buck, un geni del viol que va perdre la vida en els darrers compassos de la guerra. Amb tot, Joachim va dhaver desperar molts mesos per recuperar la llibertat i dedicar-se professionalment a all que havia estat un somni de joventut i que reflecteix perfectament la tradici de la Bildung: ser un erudit privat. Abans, emper, el gener de 1947 va tornar a les mateixes aules, amb els ma-teixos professors, amb temes i noms prou coneguts: Homer i Cicer, Lessing i Goe-the, s a dir, classicisme i neohumanisme. Amb tot, el pare acabada la cloenda bllica va referir-se al principal error en qu havien caigut ell i els seus amics, en creure sense cap mena de reserva en la racionalitat, en Goethe, Kant, Mozart i tota la tradici que venia daqu: fins el 1932 havia confiat que un cap de colla tan primitiu com Hitler mai no arribaria al poder a Alemanya. Paradoxalment, i en contra de lopini del seu pare, Joachim Fest que finalment va renunciar a escriure un llibre sobre el Renaixement itali va elaborar la primera biografia seriosa sobre Hitler, bo i tenint ben present aquell ego non! que havia aprs del seu pare: la lli que havia tret dels anys nacionalsocialistes era no deixar-se arrossegar mai pel corrent dopini, ni tan sols estar-hi disposat.

Grcies a lexemple de la famlia Fest, podem concloure que malgrat totes les manipulacions i perversions lideal de Bildung tamb va ser un salconduit indispen-sable per a la supervivncia, fsica i psicolgica, fins lextrem que va permetre que alguns poguessin i aqu el cas de Joachim Fest s una bona mostra mantenir la dignitat entre l'horror i la barbrie del nacionalsocialisme. Ni que fos en cenacles molt reduts com els que freqentava la famlia de Joachim Fest la Bildung s que va assolir una dimensi de conscincia poltica que va permetre deslliurar-se de la contaminaci de la Kultur i, el que s ms important, va permetre que alg pogus dir no com va fer Antgona contra la injustcia de la ra dEstat. Tota una lli per alg com Joachim Fest que, a banda de limpagable exemple del seu pare, va fer seva durant els seus anys de formaci aquella llavor dhumanisme nascut en el mn cls-sic i que havia germinat en la Florncia del Renaixement.

Qu

an la Bild

un

g esd

ev Ku

ltur: C

on

sideracio

ns so

bre el So

nd

erweg

aleman

y

303

Sense aquests dos antecedents no sexplica el neohumanisme alemany que, malgrat tots els errors que van portar a dissoldre la Bildung en la Kultur, va mantenir viva la flama de la tradici humanista, dun humanisme que la famlia Fest va adoptar com a lema i programa de vida i que, a la llarga, va permetre dir no a la insensatesa i irracionalitat del nazisme. Tota una lli intemporal en aquests temps postmoderns que han proclamat la crisi definitiva dels ideals formatius de la Bildung; uns ideals que, desprs de la seva perversi ideolgica en mans de lultranacionalisme germ-nic, han estat arraconats per leficcia performativa, erigida en la clau de volta dun ensenyament que malgrat tot no pot oblidar el deixant daquells ideals formatius (Paideia, Humanitas, Bildung) que han escrit les pgines ms brillants de la pedagogia occidental.

Referncies

Abelln, J. (1981) El pensamiento poltico de Guillermo von Humboldt. Madrid, Centro de Estudios Constitucionales.

Bhm, W. (1991) Bildung come concetto fondamentalle della pedagogia tedesca. Rassegna di Pedagogia (Pisa-Roma, Fabrizio Serra Ed.), 59, 4; pp. 249-261.

Fest, J. (2003) El hundimiento. Hitler y el final del Tercer Reich. Un bosquejo histrico.Barcelona, Galaxia Gutenberg-Crculo de Lectores.

(2007) Jo no. Memries dinfantesa i joventut. Barcelona, Columna.

Gennari, M. (1995) Storia della Bildung: formazione delluomo e storia della cultura in Germania e nella Mitteleuropa. Brescia, La Scuola (2a ed., 1998).

(2001) Filosofia della formazione delluomo. Milano, Bompiani.

Goethe, W. (1795) Anys daprenentatge de Wilhelm Meister. Barcelona, Edicions 62, 1985.

Ipland, J. (1999) El concepto de Bildung en el neohumanismo alemn. Huelva, Hergu.

Kaiser, A. [ed.] (1999) La Bildung ebraico-tedesca del Novecento. Milano, Bompiani.

Quintana Cabanas, J. M. (1986) El concepto de formacin (Bildung) en el pensamiento alemn. Analisi Pedagogica 2 (Il significato delleducazione); pp. 11-26.

Sala Rose, R. (2007) El misterioso caso alemn. Un intento de comprender Alemania a travs de sus letras. Barcelona, Alba Editorial.

Snchez Meca, D. (1993) El concepto de Bildung en el primer romanticismo alemn, Daimon. Revista de Filosofa (Universidad de Murcia), 7; pp. 73-88.

Torrents i Bertrana, R. (2007) Qu s la universitat o de la convenincia de rellegir Humboldt. Vic, Servei de Publicacions de la Universitat de Vic.

Co

nra

d V

ilan

ou

i To

rran

o

304

Cuando la Bildung deviene Kultur: entorno al Sonderweg alemn

Resumen: En esta reflexin se presenta un anlisis sobre diversas novedades bibliogrficas recientes que abordan, desde perspectivas diferentes, el tema de la Bildung (Formacin), concepto de difcil traduccin que se ha vinculado a los ideales de formacin de la cultura occidental, como por ejemplo la Paideia helnica y la Humanitas latina. De hecho, el neohumanismo alemn (1780-1830) quiso vincularse, a travs de la Bildung,con estos ideales de formacin del humanismo clsico y renacentista. En un primer momento, se procede a una revisin del concepto de Bildung el ideal alemn por excelencia que, en virtud del camino especial (Sonderweg) de la historia germnica, perdi su sentido cosmopolita y universal originario hasta el punto que se pervirti y disolvi en los postulados ultranacionistas de la Kultur. A pesar de que la fusin de estos dos conceptos Bildung y Kultur, o sea, formacin y nacionalismo produjo consecuencias funestas para la histo-ria de la Alemania contempornea, no es menos cierto que tambin se levantaron voces en contra de esta manipulacin. Las memorias de infancia y juventud de Joachim Fest muestran que siempre se puede decir no, de manera que la Bildung tambin actuara como un antdoto contra la barbarie y el horror.

Palabras clave: Bildung, neohumanismo, educacin en Alemania, nacionalsocialismo, historia de la educacin

Quand la Bildung devient Kultur : autour du Sonderweg allemand

Rsum : Cette rflexion prsente une analyse des diverses nouveauts bibliographiques qui abordent, dans des perspectives diffrentes, le thme de la Bildung (formation), concept difficile traduire qui tait li aux idaux de formation de la culture occidentale, comme par exemple la paideia hellnique et la humanitaslatine. De fait, le no-humanisme allemand (1780-1830) voulut se lier, au travers de la Bildung, ces idaux de formation de lhumanisme classique et de la Renaissance. Dans un premier temps, il est procd une rvision du concept de Bildung lidal allemand par excellence qui, du fait de la voie spciale emprunte par lhistoire germanique (Sonderweg), perdit son sens cosmopolite et universel dorigine au point de se pervertir et de se dissoudre dans les postulats ultranationalistes de la Kultur. En dpit du fait que la fusion de ces deux concepts Bildung et Kultur, c'est--dire formation et nationalisme eut des consquences funestes pour lhistoire de lAllemagne contemporaine, il nest pas moins certain que des voix slevrent contre cette manipulation. Les mmoires denfance et de jeunesse de Joachim Fest montrent que lon peut toujours dire non, de telle manire que la Bildung fonctionnerait aussi comme un antidote contre la barbarie et lhorreur.

Mots-cls : Bildung, no-humanisme, ducation en Allemagne, national-socialisme, histoire de lducation

When Bildung becomes Kultur: on the German Sonderweg

Abstract: This paper analyses recent publications that, from different perspectives, consider the notion of Bildung (formation), a concept that is difficult to translate and which has been linked to the formative ideals underlying Western culture, for example, the Greek Paideia and the Roman Humanitas. Indeed, German neo-humanism (1780-1830) sought, via Bildung, to link itself to these formative ideals of Classical and Renaissance humanism. The paper begins by reviewing the concept of Bildung (the German ideal par excellence), one which, by virtue of the special path (Sonderweg) taken by Germanic history, lost its original cosmopolitan and universal meaning to such an extent that it became perverted and dissolved amidst the ultranationalist postulates of Kultur. Although the merging of these two concepts Bildung and Kultur, in other words, formation and nationalism proved disastrous for the history of contemporary Germany, voices were nonetheless raised against this manipulation. Joachim Fests memories of childhood and youth illustrate that it is always possible to say no, such that Bildung could also serve as an antidote against barbarism and horror.

Key words: Bildung, neo-humanism, education in Germany, National Socialism, history of education

Temp

s dEd

ucaci

U

niversitat d

e Barcelo

na

Fe derrates apareguda a Temps dEducaci, 35, p. 325 La reflexi bibliogrfica titulada Quan la Bildung esdev Kultur: Consideracions sobre el Sonderwerg alemany, publicada en el nm. 33 (segon semestre 2007, pp. 291-304), tot comentant diverses novetats editorials, es feia ress entre altres del llibre de Rosa Sala Rose El misterioso caso alemn. Un intento de comprender Alemania a travs de sus letras (Barcelona, Alba Editorial, 2007), tal com shi feia constar expres-sament. En aquesta reflexi bibliogrfica es traslladaven fragments de lesmentat llibre que corresponien a les pgines 20, 71, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 82, 87, 91, 105, 106, 111, 121, 152, 202, 203, 204, 209, 210, 213, 235, 238 i 376. Altrament el mateix autor, ha publicat sengles recensions daquesta obra a les segents revistes: Espritu, nm. 136, 2007, pp. 381-385 i Historia de la Educacin, nm. 26, 2007.