L’alienació postmoderna

Gonçal Mayos1

(Professor titular UB)

1. Professortitulardefilosofiaicoordinadordoctorat“Històriadelasubjec-tivitat”alaUniversitatdeBarcelonaiconsultoralaUniversitatObertadeCatalunya.Web universitària personal: www.ub.es/histofilosofia/gmayos(“GonçalMayos”aqualsevolcercador).

Universitat Progressista d’Estiu de CatalunyaPortal de l’Àngel 42, 2n A 08002 Barcelonawww.upec.cat / info@upec.cat

Autor: Gonçal Mayos SolsonaAssessorament lingüístic: Mar OlivéDisseny coberta: Xavier BadenesFotografia coberta: Jordi SerranoIdea original: Jordi SerranoDirecció de la col.lecció: Judith Calabria i Luis Juberías

El contingut d’aquesta publicació pot ser reproduït, sempre que se citi la procedència.

Edició i maquetació:

Perla, 31 bxs080012 Barcelonawww.debarris.comdebarris@debarris.com

ISBN: Pendent de la solicitud!!!!Dipòsit legal: B-28.335-2008

5

7

Estaralienatnoéssimplementestarequivocatoenl’error,améshomhad’estarprofundamentunitisentir-sevinculatalseuerror,finsalpuntdemoriromatarperell.PeraMarxl’alienacióprovocadaperlaideologiaéslaparadigmàticaenpolítica jaque, estant separatde la seva realitat,homactua“alienatideològicament”encontradelspropisinte-ressos.SeguintMarx,podemposarl’exempledelsquejus-tifiquenis’identifiquenambelsseusopressors(p.e.perquèsóndelamateixaraça,nacionalitatoels“donen”feina)iencanvis’oposenviolentamentalsnousvinguts,oprimitscomells,perquèsónestrangerso“elsprenen”eltreball.

L’alienat no sap que ho està (com se sol dir del“boig” que, sovint, és anomenat també “alienat”) i,

Nova alienació postmoderna?

8

és tan profundament lligat al seu error, que el negaràviolentament i atacaràelque lihomostri.Noobstantaquestacompulsivanegació,elperseguiràelmalestar,l’angoixailescontradiccionsquesónconseqüènciadelasevaalienació,d’haveroblidatlasevaveritablecon-dició,d’estarseparatdelasevarealitatodedesconèixerelseupropiésser.

Creiemquegranpartdelesangoixesicinismesque,enl’actualitat,caracteritzenlacondiciópostmodernasónmanifestaciód’unanovacausad’alienacióenelsindivi-dusienelconjuntdelasocietat:l’alienaciódegudaalescreixentsdificultatsperaunificaritotalitzarl’explosivaimmensitat de les informacions disponibles. Com veu-rem,comamínimenlesdarreresdècadess’estàfentma-nifestundecisiuprocésmalthusiàenelsaber.Aquestésdarrera–creiem-demoltsaspectesdela“condiciópost-moderna”,peròtambédelestant“cacarejades”societats“delainformacióidelconeixement”,dela“modernitatlíquida”,dela“societatdelrisc”,delaculturadel“simu-lacre”,dela“societatdeconsumidel’espectacle”,delasocietatdelaignorànciaodelaincultura...

9

Totesaquestesanàlisis(id’altresquearanopodemnimencionar)manifestenenalgunmomentlapercepcióilesconseqüènciesd’unangoixantprocésmalthusiàenelsaberienlacultura.Simplement,lescondicionsmíni-mamentnecessàriesd’informacióiconceptualitzacióperatenirunapercepciósuficientmentrigorosadelanostracomplexa societat (i no algun tipus de “simplificació”ideològica “cuinada” adequadament per algú que volalienar-nos)sóncadavegadamésexigentsimésdifícilsd’assolirperalcomúdelsmortals.Encaraméssimple-ment,lacreixentglobalitzacióiacceleradacirculaciódelesinformacionsensdificultencadavegadamésqueenspuguemfercàrrecdemanerarigorosadelanostrarealitatidonar-neunarespostacríticafonamentada.End’altrestermesjapotserperillosamentsimplistes:elquecalsabercreixmoltmés (exponencialment) que les possibilitatsindividualsdeconèixer(quehofanaritmèticament).

Més endavant, aprofundirem i analitzarem aquest“procésmalthusiàenelsaber”ieltipusd’alienacióqueprovoca;aracalreflexionarbreumentenlarelacióquetéamblapostmodernitatielspostmoderns.

10

11

Cal continuar parlant de “postmodernitat”?

La postmodernitat ja no és un tema massa actual.Amés,avuihaesdevingutmoltméscomplicatpensarla“condiciópostmoderna”quenohovaserperaenJeanFrançoisLyotard1 ja famésdeduesdècadesenel lli-bred’aquest títol.Per aixòmoltesde les temàtiques idebatsqueavuiespodenassociaralapostmodernitat,ja no fan servirmassa aquest terme.Això ens semblaunbonsímptomaperquècomjavamdir2:ésunsigne

1. JeanFrançoisLyotardLa condició postmoderna. Informesobreelsaber,Barcelona:CETC-Angle,2004.

2. GonçalMayos“Carrerósensesortidaneo-,post-,retro-modern”enHacs revista de Contrapunt,Barcelona,Tardor1988,nº1,pp.14-15.

12

deladebilitatconceptualiexplicativadelterme“post-modernitat” i del corrent intel·lectualque s’hi associaque no aconsegueixin definir autònomament i en clauafirmativacapnovarealitat,sinóqueeslimitinaadjec-tivar-latemporalmentenrelacióalamodernitat.Dinsladiversitatdeposicions“postmodernes”, sovint semblaqueengeneralnoméscoincideixinaanunciarl’inicidequelcomposterior–post-alaModernitat.

Certamentaquestésunproblemamolttípicdemoltsdiscursosactuals.Perexemple,ambfacilitatesproclama“lafi”d’algunacosa:delahistòria(FrancisFukuyama),delafilosofia(jaMartinHeidegger,abanscertpositivis-melògici,encaraabans,AugusteCompte),delesideo-logies (elconservadornordamericàDanielBell i, aquí,elfranquistaFernándezdelaMora),delanovel·la,delaliteratura,delapolítica,del’espaipúblic(RichardSen-nett)...Sensdubtecostamoltmésparlarafirmativamentdel present, que no negativament o de forma privativarespectealpassat.Costamoltmésdirclaramentquèsom,quesimplementproclamaratotselsventselquenovo-lemser,elquecreiemquejanosom.

13

Així va començar la moda “postmoderna” seguintclaramentconsignesartístiquesiarquitectòniquesenfavordel“postfuncionalisme”(iencontrade l’estigmatitzaciódequalsevolcosanoestrictamentfuncional,ques’identi-ficavaambla“decoraciócriminal”(AdolfLoos))ianàli-siseconòmic-tecnològiquesmésgeneralscomla“societatpostindustrial”teoritzadaperenDanielBell.Després,esvaentrarenundebatmésfilosòficiesvaconsiderarcomelseuprincipal“precursor”elprofundcríticdelacivilit-zacióoccidentalquefouNietzsche3,elqualconsideràelnihilismecom la condiciódels dos seglesvenidors4.En

3. GonçalMayos“Nietzsche,elprimerpostmodern”aFars de la modernitat,Barcelona:LaBusca,2007:201-230.

4. “Loquerelatoeslahistoriadelospróximosdossiglos.Describoloqueviene,loqueyanopuedevenirdeotramanera:eladvenimientodelnihi-lismo.Talhistoriayapuedeserrelatadahoy,porquelanecesidadmismaestáactuandoaquí.Talfuturoyahablaatravésdeuncentenardesignos,taldestinoseanunciaportodaspartes;paraesamúsicadelfuturoyaestánafinadostodoslosoídos.Todanuestraculturaeuropeasemuevedesdehaceyalargotiempo,conunatorturantetensiónquecrecededécadaendécada,comohaciaunacatástrofe:inquieta,violenta,precipitada,comounacorri-entequebuscaelfinal,queyanoreflexiona,quetienemiedoareflexionar.”Fragment11[411]d’aproximadamententreelnovembredel1887ielmarçdel1888,hihatraducciócastellanaFriedrichNietzscheNihilismo en los

14

oposicióal’optimismesovintexageratialienatdelamo-dernitat,Nietzscheavisaenelseudiagnòsticdel’anguniósdecadentismeidelcínicpessimismequetranspiraenelsdiscursospostmoderns.

Mésenllàdelsqueavuirecauenenelmodernoptimis-medelProgrésiquevolendescriurelanovetatdelpresententermescom“societatdelainformació”,“delacomuni-cació”o“delconeixement”(quetantagradenalesempre-sesialspolítics);predominenlespropostesméscrítiques,negativesoperillosamentamenaçadores.Iaixòmalgratquealgunspensenl’ontologiadelpresentainicisdelsegleXXIentermesencarapropersodinsdelamodernitat,sibéenunaetapaespecíficamentcaracterísticaiadjectivable:“ul-tramodernitat”diuenJavierMarina5,“modernitatlíquida”proposaZygmuntBauman6(atenentalaliqüificaciódeto-

escritos póstumos,G.Mayos(ed),Barcelona:EditorialPenínsula,2004.5. JoséAntonioMarinaCrónicas de la ultramodernidad,Barcelona.Anagra-

ma,2000.6. ZygmuntBaumanModernidad líquida,México:FCE,2003.d’altrabanda,

Baumansemblaidentificarlamodernitatlíquidaamblaglobalització,comdosaspectesd’unamateixarealitatoèpoca.

15

teslespermanènciesisolidesesmodernes),“modernitzacióreflexiva”proposenBeck,GiddensiLash7,finsitotdarre-ramentheparticipatenunreportatgetelevisiusobrelasoci-etatactualonesparlade“segonaedatcontemporània”8.

Sens dubte, clarament predominen les anàlisis méspessimistesquedescriuenelnostrepresententermesde:“societat de consum”, “de l’espectacle” (proposada perlaInternacionalSituacionistadelmaigdel689),L’era del buit10 o L’imperi de l’efímer11(títolsdedosfamososllibresd’enGilles Lipovetsky), “societat del risc” del sociòlegUlrichBeck12 (atenentaquè lanaturalesade la tecnolo-

7. Ulrich Beck,Anthony Giddens & Scott Lash Reflexive Modernization. Politics, Tradition and Aesthetics in the Modern Social Order,Stanford:StanfordU.P.,1994.

8. VideoaYouTubedelpilotdelasèrietelevisivaLasegonaedatcontempo-rània.

9. GuyDebordLa sociedad del espectáculo,València:Pre-textos,1999.10.GillesLipovetsky La era del vacío. Ensayos sobre el individualismo con-

temporáneo,Barcelona:Anagrama,1987.11.GillesLipovetskyEl imperio de lo efímero. La moda y su destino en las

sociedades modernas,Barcelona:Anagrama,1990.12.UlrichBeckLa Sociedad del riesgo mundial. En busca de la seguridad

perdida,Barcelona:Paidós,2008.

16

giaactualilainterrelacióacceleradacomportauncreixentrisccol·lectiu,taninesperatcomperillós),lacultura“delsimulacre” que teoritzà el filòsof darrerament traspassatBaudrillard(quiarribàaqualificarlaGuerrad’Iraqcomla“guerraquenovatenirlloc”perquèeltractamentqueenvandonarelsmitjansdecomunicaciólavanconvertirenungransimulacre,unagranmentida,unagranficció).En-caramésimmediatament,l’amicToniBreyestàescrivintunllibresobre“lasocietatdelaignorància”i–jomateix-discuteixoambellperquèemsemblamésadequatparlar–encaraquesonaaterminologiapassada-de“societatdelaincultura”.

Ambindependènciaqueestemonod’acordamblesideespostmodernesoamblesanàlisisesmentades,calqueenspreguntem,isi–comamínimenpart-podenserinter-pretatscommarcatsperunprofundidecisiuprocésmalt-husiàenelsaber?Podenteniraveureambl’encaraincom-pletaideficitàriapercepciód’unprocésenquèlaquantitatd’informaciógeneradaperlahumanitatcreixexponencial-ment,mentrequelespossibilitatshumanesindividualsdeconeixementnoméshofanaritmèticament?

17

Si així fos,moltes angoixes,molts cinismes,molts“passotismes”imoltesactituds“escapistes”dels“postmo-derns”podrienassociar-sealapercepciód’unmalthusia-nismeculturalqueamenaçadestruir(ocomamínimdifu-minar)latradicionalrelacióhumanaamblesconviccions,certesesiveritats.Lesanàlisiscomentadesremetrien,comamínimenpart,alacreixentdivergènciamalthusianaen-tre-d’unabanda-laprogressióexponencialenlaquantitatdisponibled’informació,coneixement idadesculturals i–d’altrabanda- laprogressiómeramentaritmèticaenlespossibilitatsindividualsefectivesperafer-se’ncàrrec.

Una conclusió sembla resultar de les anàlisis ques’handonatalvoltantd’unaterminologiatanpocafortu-nadacom“postmodernitat”,peròtambédelesmoltesbri-llantsiútilsanàlisisques’hivinculeniquevolenconcebrelaclaudelnostrepresent:finsitotenlesmésoptimistes,hihalapercepciódel’eclosiód’unanovafontd’alienació-nonecessàriamentinsuperable-,peròqueensobligaafer-nos-encàrrec iadonar-hialgunaresposta.La“condiciópostmoderna” o la societat de la informació globalitza-da i lacomunicacióacceleradaafegeixenunanovacau-

18

sad’alienació a lesmoltes tradicionalment consideradesdesdeMarx.Ipodemanomenaraquestafontd’alienació“postmoderna”,perquèelsanomenats“postmoderns”sónelsqueprimers’hivanapuntar,endesacreditarelsgransmacrorelatsmodernsil’excessiuoptimismequesovintelsacompanyava.

Certament els grans macro- o metarelats moderns(comels anomenaLyotard) sovintoferienuna simplistaideologiaqueamagavaiperpetuavalesalienacionso,comamínim, postulaven una optimista i consoladora “espe-rançafinal”.Possiblementelcruelcinismeieldepriment“passotisme” postmoderns arrelen l’alienació postmo-derna, no ofereixen aquests mínims consol, esperança,tranquil·litaticonfiança.L’alienaciópostmodernaéscom-patibleamblasuperaciód’algunesalienacionsmodernes,peròaraperaraésal’estadimeramentnegatiu,delapassi-vitat,l’angoixa,eldesesper,elcinisme,ladepressió,...delnihilismepassiu13dequinos’atreveixonotéforçapera

13.CertamentNietzschevaanticiparelpitjordel’actualpostmodernismequanvadefinir elnihilismepassiu “comoocasoy retrocesodelpotencialdelespíritu:elNIHILISMOPASIVO.Comounsignodedebilidad:lafuerza

19

escometredenoulavida.Creiemquecalpassaraunestadiactivamentcríticquepermetid’algunamanerasuperar-laoenfrontar-la.

Primercal,però,quedefinimadequadamentelmotiusilanaturalesadel’alienaciópostmodernao,elqueveaserelmateix,elprocésmalthusiàenelsaber.

delespíritupuedefatigarseyagotarsedemaneraquelosfinesyvalorestradicionalesleseaninapropiadosyyanoencuentrencreenciaalguna.

Sedisuelvelasíntesisdevaloresyfines(sobrelaquesebasatodafuertecultura),demaneraquesehacenlaguerralosdiferentesvalores:descom-posición.

Todoloquereconforta,cura,tranquilizayanestesiapasaaunprimerplano,bajodiversosdisfraces:religiosos,morales,políticos,estéticos,etc.”Frag-ment9[38],op.cit.

20

21

El “vell” malthusianisme

Definiremelnouconceptede“malthusianismecultural”o“procéscognoscitiuiculturalmalthusià”il’aplicaremalasituacióactualtotremuntant-nosalatesiclàssicadel’economistaidemògraflliberalRobertMalthus(1766-1834).Recordem:

ElpessimistaRobertMalthusvatrencarl’ingenuop-timismedel’economiapolíticaliberaldel’AdamSmithi del progressisme social d’enWilliamGodwin en pu-blicarl’any1798elllibreUn assaig sobre el principi de població en quant afecta la futura millora de la societat. L’anomenada“lleideMalthus”14afirmaque,mentrehi

14.Malthuspartiadelateoriadelsrendimentsmarginalsdecreixentsdelaterra

22

hadisponibilitatsalimentàries,lapoblacióhumanatotaltendeixaaugmentarenprogressiógeomètrica (1,2,4,9,16,25,36,49,64,81,100,121...,ésadirx2)mentreque laproducciód’alimentsnoméshofaaritmèticament(2,4,6,8,10,12,14,16,18,20,22...,ésadir2x).

D’aquesta necessària diversitat en la tassa de crei-xementen resulta–pensavaMalthus-que totes lesmillo-resproductivesquefeslahumanitatserieninevitablementconsumidespelseucreixementdemogràfic;detalmaneraque,allargterminisinos’apliquendràstiquespolítiquesdemoderaciódemogràfica,lahumanitatviuriasempreallímitdedepauperació.Aquestaideavaprovocarunaenormepo-lèmicaenplenaoptimistaèpocadelProgrésivainspirarlateoriadel’evoluciód’enCharlesDarwin(queafirmaquelivaposardemanifestlalluitaperlasupervivènciadelséssersvius15),itambél’anomenada“lleidebronzedelsalari”d’en

idelasevaintuïció(anticipant-sealesestadístiquesfiables)delcreixementgeomètricdelapoblació.

15.A la seva Autobiografia (Madrid:Alianza, 1993:65)Darwin diu: “L’oc-tubredel1838vaigposar-meallegircomadistracciól’escritdeMalthussobrelapoblació,itrobant-meenbonescondicionsperapreciarlalluita

23

FerdinandLassalle(formuladael1869,afirmaqueelssala-ristendeixenverselmínimnivelldesubsistència;ésadirelmínimnecessariiimprescindibleperamantenirireproduirelstreballadors;resmés).

S’haditicertamentdurantuntempsesvaconsiderarlasevapràcticarefutació,queMalthusobviavaelsenor-mesincrementsproductiusfruitdelsavençostecnològicsidelesrevolucionsindustrialiagrària.Arabé,elfantas-mapessimistadelmalthusianisme16harebrotatambforça

perl’existènciaqueesdesenvolupaarreu,gràciesaunallargaicontínuaobservaciódelshàbitsdelsanimalsilesplantes,immediatamentvaigsaberquelesvariacionsfavorablestendienapreservar-sei lesdesfavorablesadestruir-se.El resultat seria la formaciód’unanovaespècie.Aixídoncs,teniaalafiunateoriaamblaqualtreballar”.Laideaeraque,enqualsevolespècie,neixenencadageneraciómésindividusdelsqueéspossibleali-mentar:enconseqüència,s’hadeproduirunalluitaperl’existènciaenlaquenoméssobreviuraniprocrearanelsindividusmillorpreparats.Quanhiharellevantscanvisenelmediambient,lalluitaseleccionaràelsquesi-guincapaçosd’adaptar-sealesnovescondicionsambientals.Amesuraques’acumulenlesadaptacions,s’aniràtransformantgradualmentl’espècie.

16.Malthusdeiaque“Elpoderdelapoblacióéstansuperioralpoderdelaterraperapermetrelasubsistènciadel’home,quelamortprematurahadefrenarfinsacertpuntelcreixementdel’ésserhumà”.

24

quan,enl’actualitat,s’hapogutconstatarqueelconsumdelapoblaciómundial(moltmarcatperl’enormeconsumdelspaïsosavançats)jaainicisdelsegleXXIsuperaen4,5ó6vegadeslespossibilitatsproductivesallargterminidelatotalitatdelplanetaTerra.

25

Un nou “malthusianisme postmodern”?

Fins aquí un breu record de la tesi original d’enRobertMalthus,quenosaltresenstememqueespotaplicartambéaunàmbitdeltotimprevistperell:l’àmbitdelsaber,delconeixement,endefinitivadelacultura.Aixòésdecisiusitenimencomptequelesactualssocietatsavançades,post-modernesipostindustrialssolendefinir-secoma“societatsde la informació”,“de lacomunicació” i/o“delconeixe-ment”.TambéLyotardimoltsaltreshanassociatla“condi-ciópostmoderna”amblapredominànciasocialdelesTIC-lesnovestecnologiesdelainformacióilacomunicació-iambel fetque l’actual factorproductiumésdecisiu (ielquemarcalesdiferènciesmundials)éseldelconeixement,

26

eltecnològic,eldelsaber.Pertant,sembladeltotrellevantanalitzarsi,enlessocietatsactuals,hihaunprocésmalthu-siàenelsaber,elconeixementilacultura.

LabasedelproblemaésfàcildesintetitzarsirecorremaMalthus.Nonomésésquelapoblaciómundialcreixenprogressiógeomètrica;amés,amblescreixentspossibili-tatsdeconnexióiinteracciófísica(p.e.viatjant,comerci-antoemigrant)i“cultural”(p.e.amblesTIC,internet...),les informacionso coneixementspossibles (i exigibles!)creixenenunaprogressióexponencialencaramoltmésrà-pida.La“societatxarxa”teoritzadaperenManuelCastellsgeneraunaprogressiógeomètricad’enllaços, informaci-ons i coneixements.Laveloçcirculaciópels seusnodespermetunagraninteractivitaticreativitat,possibilitantqueaugmentininfinitamentlesideesiinformacions;lesquals,cadavegadamés, sóndesenvolupades col·lectivament i,menys,enprivatopetitgrup.

Pertotaixò,augmentamoltràpidamentelsabercomúdisponiblealaxarxaicodificatenllibres,basesdedades,documentsd’úspúblicoreservat,...,malgratquecadave-

27

gadahihamenyspossibilitatsquecapindividuocapnodedelaxarxaelpuguiconèixertot.Igualment,cadavegadaresultamésdifícilquecapindividuo,finsitot,gruppuguinsintetitzar-loocomprendre’nl’estructurabàsicaglobal.Pa-radoxalment,al’èpocadelaglobalització–enquèesrea-litzaefectivamentlaplenainterconnexiódelatotalitatdelaTerraidelahumanitat-,esdevécadavegadamésdifícilunavisióglobaldelsaberhumà;ésadir:esdevémésdifícilglobalitzarelsaber,lacivilitzacióilaculturahumana.

AinicisdelsegleXXI,janingúnopotobviarl’exis-tència d’un procés similar al que va formularMalthus,peròara en l’àmbitdels sabers,del coneixement ide lacultura. Som per tant davant d’un nou “malthusianismecultural”,quetendeixadisminuirdràsticamentlespossi-bilitats realsdels individusper encarar satisfactòriamentlaprogressióexponencialenlaquantitatdeconeixementsocialmentgenerat.Per això l’AlfonsCornellahaparlatagudamentd’“infoxicació”17jaqueenlesnostressocietats

17.“Lainfoxicacióésunestatonelreceptornopotcomprendreniassimilarlainformacióquerepiesveuabocataunestatdedesconcertiinoperàn-ciapersonalanivelllaboral,formatiuosimplementcultural.”AWikipe-

28

avançadesdel coneixement (però tambéde l’espectacle,delsimulacre...),l’individusemblacadavegadaméscon-demnatacaureenladesesperaciótanbéexplicitadaperenJorgeLuisBorgesa“Labibliotecadebabel”18:

“Aladesaforadaesperanza,sucedió,comoesnatural,unadepresiónexcesiva.Lacertidumbredequealgúnana-quel en algúnhexágonoencerraba librospreciososyde queesoslibrospreciososeraninaccesibles,pareciócasiin-tolerable. {...} Lacertidumbredequetodoestáescritonosanulaonosafantasma.{...}Quizámeengañenlavejezyeltemor,perosospechoquelaespeciehumana–laúnica-estáporextinguirseyquelaBibliotecaperdurará:ilumi-nada,solitaria,infinita,perfectamenteinmóvil,armadadevolúmenespreciosos,inútil,incorruptible,secreta.”

Els proposo que substitueixin “biblioteca” per “in-ternet”,“llibres”per“documentsweb”i“anaqueles”per“servidors” o “nodes”.Veuran que enBorges va antici-

dia.Vegeutambéhttp://www.infonomia.com/.18.Jorge Luis BorgesObras completas 1923-1972, BuenosAires: Emecé,

1980:468i470s.Elssubratllatssónnostres.

29

par lesangoixantssensacionsqueenalgunmoment totshemsentit:ainternetjaestàtotditiescrit.Téqualsevolinformació que cerquem; això sí: normalment sepultadaperuna immensitatd’informacióquenopodemabastar,amésmoltesbarrejadessensecaprigorambd’altresdemoltdubtósvalor.Malgratlesòbviesdificultats,ambha-bilitatpodemextreureladataquenecessitem,peròdecapmanera treure’n l’entrellatglobal.Aquestaés l’alienaciópostmodernaqueresultadelmalthusianismeenelsaber.

D’unabanda,ensadmirem:elconeixement,elsaber,lacultura, lacivilitzacióhumanaestanespectacularmentcodificatsenelsseusinfinitsnodesenxarxa.Totshemtin-gutlasensacióquearajahopodremconèixertot,pràcti-camentsensesortirdecasa;queelmónse’nsofereixaixítransparentalanostramirada.D’altrabandaperò,l’alie-naciónohadesaparegutilesideologiesméssimplistesolesbajanadesmésestranyesproliferenperlaxarxa,iame-nacenlesnostresconviccions,lespoquescertesesqueambdificultathemanatatresorant,finsitotlaveritatrigorosaquesabemqued’algunamaneraésaldarreradetotple-gat.Tambéens angoixemperquèel coneixement, saber,

30

cultura icivilitzacióquecirculenper laxarxa, janosónennosaltres, janopodenestarmínimament representatsennosaltres.Janopodenestar,ambunmínimderigoricomplexitat,enlamemòria,elconeixementolareflexiódelsindividus.Finalment,enplenapostmodernitati“so-cietatdelainformacióidelconeixement”enssentimperi-llosamentalienatso–comamínim-abocatsa“l’alienaciópostmoderna”.

Com apunta en Borges, sospitem que la humanitatpodriaextingir-seiquedarlasevaimmensabasededadeseternamentoferta,capaçdecomunicarelseusecret,peròenelfonsinservibleperquènohihauriaquilipreguntésresos’interessésperres.Peròtambépodriaserque,sensequelahumanitats’extingís,sensecapapocalipsinuclearosimilar,tambépassésquelcomforçainquietant:quecappersonaoindividuhumànopoguésmínimamentconèixer,fer-secàrrec,donarcompte,tenirunasíntesi,sabercomamínimlescoordenadesdesentitmésgenerals...del’enor-mequantitatdeconeixementideculturageneratspelcon-juntdelahumanitat.Podriaserque,enplenasocietatdelconeixement,caiguéssimsotal’alienaciópostmoderna.

31

Enaquestcas,elconeixement,laculturailacivilit-zacióestarienaparentmentgarantidesiinternetposariaendisposiciódequalsevol la totalitat immensadel saber (amésaqualsevolhoradeldiaodelanit,enqualsevolllocipràcticamentsensecost),peròningúse’npodriafercàrrecglobalment.Homcontinuariaambmésomenysdificultatscercant i trobant la informacióconcreta requeridaperaltreballolainvestigació,perònoéssegurquepoguéstenirlainformacióglobaladequadaperafer-secàrrecdelcon-juntdelaculturaocivilitzacióhumana.

Paradoxalment,continuaríemenl’anomenada“socie-tatdelconeixement,delacomunicacióilesTic”,elconsi-deratelcimsupremdelacivilitzacióilahistòriahumanes,peròningúnose’npodriafercàrrecrigorosament,donar-necompteglobalmentosintetitzar-nefidedignamentl’es-sènciabàsica.Malgrattotaixò,hauríemcaigutsota“l’ali-enaciópostmoderna”.Latanescatainada“societatdelco-neixement”coincidiriaambla“societatdelaincultura”o,enexpressiópotserencaramésdura,del’amicToniBrey:la“societatdelaignorància”.I lacondiciópostmoderna(amb totes aquelles pessimistes hipòtesis que breument

32

hemesmentat)potserengranmesura imiginconscient-mentestariaintuint laderivaversunnoutipusd’aliena-ció.Unaalienacióque,peraixò,potsercaldriaanomenar“postmoderna”.

Gonçal Mayos

33

34

LA UPEC

L’11de novembrede 2004, ungrupde persones com-promesesamblespolítiquesd’esquerresivinculadesalsàmbitssocial,intel·lectual,políticiacadèmicvancons-tituirlaUniversitatProgressistad’EstiudeCatalunya(laUPEC).Estractad’unainiciativaquesorgeixdelane-cessitatd’omplirunbuitpelquefaalsescenarisdedebatpluralsdelssectorsprogressistesaCatalunya.

LaUPECvolserungranespaidetrobada,reflexiói estudi sobre aquells temes que preocupen als sectorssocialsdemocràticsid’esquerres.

ElprogramadocentdelaUPECtéduescaracterísti-quesbàsiques:

• Contribuiraldesenvolupamentdelaculturademo-cràticad’esquerres

• Participaren l’anàliside lespolítiquesaplicades,desd’unaperspectivaestratègicad’esquerres.

LaUPECcreaunespaid’intercanvientreponentsiparticipantsquecombinalareflexióil’aprenentatgepertaldeplantejarpropostespels reptesque téCatalunya.

Establint,d’aquestamanera,lesbasesperconstruirunasocietatmillorapostantperlatransformaciósocial.Aixímateix,launiversitatprogressistacontribueixaenfortirelsmecanismesdedifusió,reflexióielaboraciódelacul-turailesideesdelesesquerrescatalanes.

LaprincipalfortalesadelaUPECprovédelaxarxad’entitats i que formen part del projecte i li donen su-port.DesdelprincipidelprojectelabaseassociativadelaUPEChacrescut,enriquint-neelcontingutiaportantmiradesdiferentssobrelarealitat.

Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

Entitats del Consell Social que donen suport al projecte:AccióEscoltadeCatalunyaAccióJove-JovesdeCCOO

Associaciód’EstudiantsProgressistes-AEPAssociaciódeJovesEstudiantsdeCatalunya-AJECAssociacióCatalanad’InvestigacionsMarxistes

AssociacióCatalanaperlaPauAvalot-JovesdelaUGTdeCatalunya

CasalsdeJovesdeCatalunyaCàtedraUNESCOdeSostenibilitatdelaUPC

Col·lectiusdeJovesComunistes-CJC-JoventutComunistaComissionsObreres-CCOO

CooperaccióCoordinadoraperalaMemòriaHistòricaiDemocràticadeCatalunya

CentredeRecercaEconòmicaiSocialdeCatalunyaEntornSCCL

EscolaLliureElSolEsplaisCatalans

FundacióCiprianoGarcíaFundacióCatalunyaSegleXXIFundacióFerreriGuàrdia

FundacióJosepComaposadaFundacióJosepIrla

Fundaciól’AlternativaFundacióPereArdiaca

FundacióRafaelCampalansFundacióTerra

FundacióNousHoritzonsJovesd’EsquerraVerda–JEVJoventutSocialistadeCatalunya

Món-3MovimentLaiciProgressista

SOSRacismeSuburbeAssociacióCulturalOctubreUnióGeneraldeTreballadors–UGT