L’origen de la reserva de biosfera de Menorca i la seva història … anys reserva biosfera... · va fer per la cultura de l’illa i per aconseguir la declaració de la UNESCO

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

31

L’origen de la reserva de biosfera de Menorca i la seva història (1993-2013). Una visió personal i subjectiva del que ha passat

Juan RITA LARRUCEADepartament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears i membre fundador de l’IME

Al llibre de les Jornades sobre els 15 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca (IME, 2009), es publicà la conferència inaugural que va fer Josep Miquel Vidal Hernández amb el títol «La Reserva de Biosfera de Menorca: Història d’una il·lusió». En aquest text de 15 pàgines, s’hi relaten, amb tot luxe de detalls, els esdeveniments per arribar al fet que Menorca fos declarada reserva de la biosfera per la UNESCO. Llegint l’article tenc un fort sentiment de nostàlgia d’aquella època. D’una banda perquè Josep Miquel Vidal ja no és entre nosaltres, i el trobo a faltar, i de l’altra perquè personalment també trobo a faltar la il·lusió d’aquella època. Aquesta paraula, «il·lusió», que Vidal encertadament va introduir al títol de la seva conferència. Vagi per endavant el meu homenatge a la seva figura que tant va fer per la cultura de l’illa i per aconseguir la declaració de la UNESCO.

Amb aquest antecedent, la meva idea és situar la declaració de la reserva de biosfera de Menorca en el context social, històric i econòmic de l’època. I la idea que vull trans-metre és que la reserva de Menorca va ser el resultat local d’una onada de pensament que en aquell moment era global. Segurament va ser un moment excepcional de la nostra història, en què es varen fer passes molt importants per canviar la mentalitat sobre com s’havien d’aprofitar els recursos naturals. Crec que podem aprendre molt analitzant aquell moment i comparant-lo amb l’actualitat. Per això, no he volgut fer una crònica, sinó donar una visió subjectiva -la meva visió personal- de les circumstàncies que varen portar a un èxit que segurament ara no es podria repetir.

32

J. RITA LARRUCEA · L’origen de la reserva de biosfera de Menorca i la seva història (1993-2013)

1. Els actors que hi varen intervenir

Uns dels factors claus per comprendre l’inici d’aquesta aventura són l’existència de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i la figura de Josep M. Vidal. Aquesta institució, l’IME, es va fundar amb una idea molt clara, que fos un punt de trobada d’estudiosos menorquins, o de fora de Menorca però que tinguessin lligams amb l’illa. Una insti-tució, a més, amb autonomia política.

Això va ser molt important perquè l’IME tenia, i té, la credibilitat d’una institució cultural, que no estava mediatitzada per les fílies i fòbies políti-ques. Això va permetre que gent molt qualificada i amb idees diferents aportés la seva feina i sa-viesa al projecte de fer l’illa reserva de biosfera, i fes que fos més una obra col·lectiva que d’un autor particular. També va permetre mantenir la iniciativa i donar continuïtat al projecte malgrat els canvis polítics que es varen donar al Consell Insular. Per acabar, va permetre també que molts de grups socials no tinguessin els recels habituals que tenen quan el projecte neix d’una administració pública. No cal dir que la figura de Josep M. Vidal és clau en aquest sentit.

D’altra banda, ens vàrem trobar que al Comitè Espanyol del programa MaB de la UNESCO, hi havia la figura del Dr. Emilio Fernández Galiano (1923-2006), catedràtic de Botànica. Aquest professor va ser el primer que va tenir la idea genial que Menorca podria ser una bona reserva de biosfera. Hem de tenir en compte que fins a aquell moment les reserves de biosfera espanyoles (tret del cas d’Urdaibai al País Basc) eren vistes com una cosa semblant a un parc nacional, es consideraven com llocs verges on la natura i la seva conservació eren els objectius principals.

El professor Fernández Galiano va tenir la visió que un indret com Menorca, amb po-bles, indústria i turisme, podria ser un bon laboratori i un bon exemple de com com-paginar la conservació i el desenvolupament econòmic. De fet, aquest era l’objectiu del programa Man and Biosfere (MaB), que, per això, uneix les dues paraules claus: home i biosfera. Les reserves de biosfera havien d’incloure forçosament l’home com una peça crucial del sistema. Això ara ho veim com quelcom completament natural, però no ho era en aquell moment, i la declaració de Menorca i l’illa de Lanzarote va suposar un canvi del paradigma del que és una reserva de biosfera, no només a Espanya, segurament també al món. La declaració de Menorca va ser una aposta, però no només per a l’illa, sinó tam-bé per a la mateixa UNESCO. Per tant, crec que és just reconèixer el paper d’aquest vell professor de botànica que es va sortir del camí tradicional per apostar per una nova idea.

Josep Miquel Vidal Hernández. Maó, 1939-2013


33

Uns altres protagonistes varen ser Tomás Azcárate i Joan Huguet. El primer era ales-hores president del Comitè Espanyol del MaB i el segon, president del Consell Insular. Per tant, eren les persones que realment decidien. Tot dos varen acceptar el repte.

Dr. Emilio Fernández Galiano (1923-2006), catedràtic de Botànica i vocal del programa MaB de la UNESCO, va ser el primer que va tenir la idea que Menorca podria ser una bona reserva de biosfera

Tomás Azcárate és zoòleg però sempre s’ha involucrat en la gestió del medi ambient a les administracions públiques. Un home que, quan el vaig conèixer, volia donar un prota-gonisme internacional al que feia el MaB Espanya; una persona controvertida per la seva manera personal de fer les coses, però amb prou visió de futur. Ell no va tenir problemes d’acceptar aquesta nova visió de les reserves de biosfera i de defensar les candidatures de Menorca i Lanzarote. Durant la seva presidència, la xarxa espanyola de reserves de bi-osfera va viure un moment dolç (però no sense problemes greus) que va culminar el 1995 amb l’organització d’un congrés mundial de reserves de biosfera a Sevilla. Aquesta reunió internacional va ser molt important perquè va donar el vistiplau a una nova estratègia per a les reserves de biosfera que avui en dia, vint anys després, encara està vigent (Reservas de la Biosfera: La estrategia de Sevilla y el Marco Estatutario de la Red Mundial. UNES-CO, 1996)

Per la seva banda, Joan Huguet, president del Consell Insular de Menorca (CIM) en aquell moment, pertanyia a un partit oposat a Tomás Azcárate, però això no va ser im-pediment per poder enllestir un projecte com el de la reserva de Menorca i aglutinar un consens polític sobre el mateix. Naturalment un consens és mèrit de tots el partits que varen ser capaços de pactar políticament. Personalment, però, veig difícil que amb altres dirigents hagués estat possible.

34


Menorca va ser declarada reserva de biosfera l’octubre de 1993, durant la presidència del CIM de Joan Huguet

2. Els antecedents Les idees brillants no solen ser producte només d’un moment d’inspiració. Més aviat

són resultat d’un procés llarg. En el cas que ens ocupa, la idea que s’havia de tractar l’illa globalment per ser eficaç venia d’uns treballs previs fets a l’òrbita del MaB. Eren els paradigmes o exemples del que convindria fer. Es tractava de l’Ecoplan para la isla de la Gomera (MOPU, 1988) i Estudio integrado de la isla de Formentera. Bases para un eco-desarrollo (MOPT, 1992), aquest darrer, fruit d’un projecte fet entre 1985 i 1988 dirigit pel Dr. Miquel Morey, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de les Illes Balears. En els dos casos quedava clar que era important tractar les Illes globalment i que el medi ambient havia d’estar present en totes les polítiques de desenvolupament (energia, residus, obres públiques, planificació territorial, etc.). Així, el medi ambient i la conservació de la natura no es podien deslligar del desenvolupament humà. D’altra banda, quedava clar que feien falta instruments de planificació a escala insular per tal que les polítiques ambientals fos-sin coherents. Un desig, el de planificació insular, que era una constant als debats que tots tenien en aquella època.

Aquesta visió «holística» de l’illa quedava perfectament integrada sota un nom que era el de «reserva de biosfera». Alguns dels autors o participants d’aquells treballs fets a la Gomera i Formentera tindrien després un paper destacat en el procés desenvolupat a Menorca. Per exemple, podem citar el Dr. Antonio Gómez Sal, que ara és catedràtic d’Ecologia de la Universitat d’Alcalà, i que va acompanyar el Dr. Emilio Fernández Galiano en la primera visita a Menorca; Cipriano Marín, que va participar molt directament en l’ela-boració de la documentació de la candidatura de Menorca i també de Lanzarote; i Pier Giovanni d’Ayala, responsable en aquell moment del programa sobre illes del MaB.


35

3. El debat social i polític

Des que es va llançar la idea de la reserva de biosfera (1989) fins que se’n va produir la declaració (1993) varen passar quatre anys. Durant aquest temps es va debatre què volia dir la reserva de biosfera, es va consolidar el consens sobre la iniciativa i es varen elaborar els documents tècnics de la candidatura. Revisant els retalls dels diaris d’aquells anys es pot veure que no hi havia oposició a la declaració, o que no es manifestava. Hi havia, però, molts dubtes (i molt escepticisme) sobre el significat (què volia dir ser reserva de biosfera?) i sobre les intencions polítiques que hi havia darrere. En qualsevol cas, estic convençut que era una idea que suscitava molta més simpatia que rebuig en la societat de l’època. I això és important, i fins i tot sorprenent, com veurem en el següent apartat sobre el context econòmic del moment.

És ben cert que el concepte de reserva de biosfera és difícil d’explicar. El mateix MaB va intentar aclarir-ne els dubtes en un informe emès al novembre de 1991 amb el títol «In-forme sobre las principales características de las reservas de biosfera y su aplicación a la isla de Menorca» signat per Joan Ignasi Castelló, que era vicepresident del MaB-Espanya, en què resumia molt bé què són les reserves i què se n’espera.

Em permet transcriure’n algunes línies perquè són perfectament vigents:

« 4. Características fundamentales de las Reservas de la BiosferaLas Reservas de la Biosfera son, pues, áreas representativas en las que la Sociedad

adquiere el compromiso de gestionarlas, de acuerdo con las siguientes funciones:Garantizar una utilización racional del territorio y de los recursos.Resolver, con la mayor participación posible, los problemas de gestión de los recursos

naturales y de ordenación del territorio....Asegurar la vigilancia continua de las modificaciones naturales o provocadas por el

hombre.Comprender el funcionamiento de los sistemas generales.Difundir los conocimientos científicos.Conservar los recursos biológicos.»

En aquest paràgraf hi ha algunes paraules clau per comprendre la filosofia d’una re-serva. Aquesta figura no està en contra del desenvolupament econòmic o de noves infra-estructures, sinó que mana que es faci un ús racional del territori i que la participació és fonamental per resoldre els conflictes. Aquestes idees es tornen completament ac-tuals en el debat que hi ha ara (2013) sobre la desmesura de les obres públiques que es volen fer a l’illa. També aquestes línies mostraven el camí del que després serien dues de les eines més importants de la reserva de biosfera. La gestió del territori, amb el Pla territorial insular (PTI), i la investigació i el seguiment de la reserva amb l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

36


Notícies i articles d’opinió publicats a la premsa local evidencien l’existència del debat social sobre la declaració de Menorca com a reserva de biosfera

4. El context històric i el pensament ambiental de principi dels 90Estic convençut que la declaració de reserva de Menorca va ser, indirectament, pro-

ducte d’un determinat moment històric. El final dels anys 80 i principi dels 90 va ser un moment de grans canvis en el context internacional. Recordem que el novembre 1989, el mateix any que es planteja la possibilitat de la reserva de biosfera, cau el Mur de Berlín; a l’any següent es produeix la reunificació d’Alemanya; el 1991 comencen les guerres de Kuwait i dels Balcans, i també desapareix la URSS. El 1992 se signa el Tractat de Maas-tricht i el Conveni de prohibició universal d’armes químiques; també Bill Clinton guanyà les eleccions als EUA.

Va ser un moment en què acaba la guerra freda, i es reconsideren els pressupostos militars. Segons dades del Banc Mundial la despesa en defensa es va reduir a molts de països, Espanya inclosa, a prop de la meitat respecte del PIB entre el 1988 i el 2000. Va ser un moment de canvi molt important que segurament es va capgirar l’11 de setembre de 2001.

En el context de la conservació de la natura també varen passar coses molt impor-tants en aquells moments. El 1987 es publicà l’«Informe Brundtland» en què es defineix el concepte de «desenvolupament sostenible», que mostra que les tendències mundial de la conservació de la natura anaven cap a fer compatible el desenvolupament econòmic amb la conservació dels recursos naturals. El 1992, l’any que es va sol·licitar la declaració de Menorca a la UNESCO, es va reunir la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro. Aquest esde-veniment va marcar profundament les polítiques ambientals arreu del món (per exemple, el Conveni sobre la diversitat biològica, i la Convenció de les NU sobre el canvi climàtic


37

que després es va completar amb el Protocol de Kyoto sobre canvi climàtic,1997), i va popularitzar el concepte de desenvolupament sostenible. També el 1992 la Unió Europea va aprovar la Directiva d’hàbitats i la Xarxa Natura 2000, que han estat els instruments claus per a la política d’espais protegits a Europa en les darreres dècades.

Per tant, tant el context internacional com el pensament sobre el medi ambient va-ren propiciar una època extraordinària de progrés de la protecció del medi ambient, i de la idea que el desenvolupament humà havia de fer-se sense oblidar la conservació dels recursos naturals. Aquesta ona positiva no feia més que afavorir el sentiment d’il·lusió de la qual parlava el títol de la conferència de Josep M. Vidal que comentava al principi, i de donar suport al sentiment que s’era en el camí correcte.

5. El context socioeconòmic de Menorca de principi dels 90Crec que també és important recordar quin era el context econòmic de Menorca en

aquell moment. Quan es va demanar ajuda al MaB-UNESCO era al final dels 80, una èpo-ca que s’havia caracteritzat pel creixement urbanístic. Hi havia molta por que aquest crei-xement malmetés l’illa i molta gent volia fer alguna cosa per introduir control sobre aquest creixement. La planificació insular i municipal vigent en aquell moment deixava gairebé sense instrument de control urbanístics les administracions. Les batalles ecologistes es feien per defensar llocs emblemàtics (l’Albufera, Macarella, Cala Trebalúger, etc.).

Notícia apareguda a la premsa local l’abril de 1989 sobre la manifestació ecologista en contra de la urbanització de Trebalúger

38


Recordo que es trobava a faltar una visió insular en tots els sentits tal com s’ha co-mentat abans. Es veia clar que el que importava era l’illa sencera, no només una cala, una platja, un barranc. Així que la idea d’una figura com la reserva de biosfera que cobrís tota l’illa es va veure com un instrument molt útil en aquest sentit.

Aquest sentiment no era exclusiu dels ecologistes. El sector turístic també manifes-tava la seva preocupació i hi havia una demanda de control urbanístic des dels hotelers i alguns operadors turístics. L’hemeroteca ens mostra documents realment curiosos, vist des l’actualitat, d’aquest discurs coincident entre el món «ambientalista» i el «món del turisme», que feia que fins i tot el Diari Menorca publiqués en primera plana un article titu-lat «La nefasta «balearización» de una ex-paradisíaca Menorca» (29 de juny de 1989). El mateix any Jaume Cladera (PP), conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears tenia intenció de crear un impost ecològic i una normativa de protecció territorial (vegeu Diari Menorca, 22 de novembre de 1989).

Portada del Diari Menorca de 29 de juny de 1989

El mateix any 1989, i sobretot els anys següents, va arribar la crisi turística i econò-mica (1991-1993). Va davallar l’arribada de turistes, i a final de 1992 el país va entrar en recessió. L’atur es va incrementar ràpidament fins a prop del 24 %. Aquesta dinàmica ens


39

sona molt coneguda avui en dia que patim un procés semblant. Però el que vull destacar és que quan es va demanar la declaració de reserva de biosfera, Menorca i tot el país es trobaven en un crisi econòmica i en recessió.

És realment sorprenent, vist des de l’òptica actual, que davant aquesta crisi la reacció dels sectors econòmics i polítics dominants fos la de fer passes per conservar la natura, que també podríem entendre com conservar el «producte turístic» o també com «frenar l’increment de llits turístics».

Vist ara amb perspectiva resulta entenedor que el 1991 s’aprovés la Llei d’espais na-turals, que és la llei que més ha fet per a la protecció del territori de les Illes Balears. Però no només es va aprovar aquesta llei: El 1988 s’aprova el primer parc natural de les Balears, l’Albufera de Mallorca; el 1991 s’aprova el Parc Nacional de Cabrera; el 1995 s’aprova el Parc Natural de sa Dragonera i també el Parc Natural de s’Albufera des Grau. Recordem que el 1992 el Consell Insular de Menorca demana la declaració de reserva de biosfera i el 1993 és aprovat per la UNESCO.

L’any 1989 els hotelers reclamen control de les places turístiques i el Conseller de Turisme del Govern balear, proposa un «impost ecològic» per preservar els espais naturals.

Els anys de 1988 fins 1995 varen ser molt importants per a la conservació de la natura a les nostres illes. Tornem a recordar, però, que aquesta reacció política es va produir en un context de crisi econòmica igual que ara. La gran diferència és que ara s’està produint

40


un intolerable retrocés en les polítiques de conservació sota l’excusa de donar llocs de feina i sortir de la crisi.

6. ConclusióEstic convençut que a final dels anys 80 i principi dels 90 es varen viure uns anys

excepcionals. Uns anys en què el medi ambient va ser considerat com una prioritat, no només pels sectors sensibilitzats sinó també per sectors econòmics influents. Aquesta visió responia també al context històric del moment i especialment a la tendència cap a la sostenibilitat (ben entesa) que imperava en aquell moment. La protecció del territori no es va veure com un fre al desenvolupament econòmic sinó al contrari, o almenys hi va haver una coincidència d’interessos. La reserva de la biosfera podria contribuir a diferenciar Me-norca com un producte turístic diferent i de qualitat. D’alguna manera, uns varen veure la declaració de la UNESCO com un suport a les accions de conservació, d’altres ho varen veure com una oportunitat per millorar el mercat turístic (o de treure-la d’una dinàmica que consideraven que els era perjudicial), però ningú (o poca gent) va creure que podria significar un perjudici per a l’illa.

El sector turístic i el sector ecologista van confluir en la declaració de Menorca reserva de biosfera

La reserva de biosfera de Menorca és un fruit del seu temps. També és fruit de les persones que varen creure en el projecte i el varen impulsar, cadascú des de la seva res-ponsabilitat, entre les quals hi ha les nombroses persones membres de l’IME que varen aportar la seva feina per a aquest objectiu.

I ara, veient el que està passant a l’illa, coneixent les persones que la governen, i els grups econòmics que d’alguna manera estan decidint segons els seus interessos, podrí-em demanar-nos si seria possible una declaració de reserva com la que es va fer al 1993. Jo estic segur que no, que ara seria impossible.

Documents

L’origen de la reserva de biosfera de Menorca i la seva història … anys reserva biosfera... · va fer per la cultura de l’illa i per aconseguir la declaració de la UNESCO