L’Orquestra de tots!Maria Amor de Gueridó · Arnold Príncep i futur rei · Laia Mare de Maria ... tensos per a la societat catalana i el catalanisme polític. Pel que fa a la música,

L’Orquestra de tots!

Organitza:

Amb el suport de:

Amb el patrocini de

Orquestra Simfònica del Vallès LA SANTA ESPINA

La Santa Espina Rondalla en tres actes i sis quadres Música d’Enric Morera (1865-1942) Llibret d’Àngel Guimerà (1845-1924) Coral Polifònica de Vilafranca (David Hernàndez i Urpí, director) Rubén Gimeno, director Orquestra Simfònica del Vallès VEUS SOLISTES Gueridó (tenor) Pastor i protagonista David Alegret Rosa Vera / Dardell (soprano) Enamorada d’Arnold Anna Alàs i Jové (*) Ulric (baríton) Trobador del príncep Arnold Enric Martínez –Castignani NARRADOR Sergi Mateu PERSONATGES PRINCIPALS DEL LLIBRET Maria Amor de Gueridó · Arnold Príncep i futur rei · Laia Mare de Maria i masovera (Isabel Moreno) · Jordi Pare de Maria i masover (Xavier Pomerol) · Babarotes (Lluís Cabal) Pa-i-ceba, Cigonya, Apagallums, Teranyines, Secallona, Ficatatxes, Cercapous, Tallanous, Pegadolça, Bruixes i bruixots Restany, Ciríac, Urla, Godmir, Cavallers d’Arnold ALTRES PERSONATGES Veremadors, Traginers, Trepitjadors, Fradrins cantaires, Bruixes i Bruixots, Abracandaris i Abracandàries, Dones de moreria, Donzelles catalanes Cavallers, Magnats, Patges, Corsaris, Soldats, Alabarder major (*) Vestuari d’Anna Alàs cedit per Modart Durada aproximada: 90 minuts


ACTUACIÓ Diumenge, 8 de març de 2015· Auditori Municipal Vilafranca del Penedès

PREUS D’ENTRADES Preu anticipada: 24€ - 22€ Preu dia del concert: 26€ - 24€ Durada aproximada: 1h 30 min (pausa inclosa) Localitats: 484 numerades VENDA D’ENTRADES www.espectacles.vilafranca.cat A les taquilles del Teatre Cal Bolet el dijous de 18h a 20h MÉS INFORMACIÓ www.vilafranca2015.cat


La Santa Espina se circumscriu dins del moviment anomenat Teatre Líric Català, que el musicòleg Xosé Aviñoa limita entre els anys 1894 i 1908. Músics de la talla de Granados o Pahissa, o el mateix Morera, juntament amb escriptors com Guimerà, Rusiñol o Pitarra, entre d’altres, es van comprometre a produir obres líriques a cavall entre l’òpera italiana, l’imponent espectacle wagnerià i la sarsuela espanyola. Tot plegat amb un intent de produir un veritable teatre musical català autòcton. Una de les produccions més significatives d’aquest Teatre Líric Català fou precisament La Santa Espina. El divuitè dels vint números, corresponent a l’acte tercer, donà lloc a la famosa sardana amb el mateix nom, convertida en emblema del catalanisme polític, particularment gràcies a la prohibició expressa del Governador Civil de Barcelona, general Losada, l’any 1924. La rondalla de La Santa Espina fou estrenada al teatre Principal de Barcelona el 19 de gener del 1907 i es va tornar a programar el desembre del mateix any, amb un total de més de dues-centes representacions. La producció va anar a càrrec d’Espectáculos y Audiciones Graner, sota la direcció teatral de Modest Urgell. L’èxit que va obtenir l’obra va ultrapassar totes les expectatives, ja que no era habitual que una obra musical es mantingués en cartell més d’un parell o tres de setmanes. Fins i tot la pròrroga va durar més del que es preveia a causa de la continuada aclamació popular. L’argument de l’obra és de caràcter fantàstic, amb tots els elements propis del gènere d’aquesta època: bruixes, bruixots, sirenes, reialmes de terres llunyanes, encanteris... Tot plegat amb un rerefons de reivindicació nacional en uns moments polítics molt delicats i tensos per a la societat catalana i el catalanisme polític. Pel que fa a la música, la partitura de Morera es manté dins de l’estricte àmbit tonal i sempre molt d’acord amb el caràcter del llibret. El número que després es convertiria en la popular sardana es troba, com hem dit, al tercer acte de l’obra i correspon al moment en què es presenten les captives catalanes. Després d’una introducció de caràcter poètic i evocador, seguit d’un motiu de dansa, comença la intervenció de la secció femenina del cor que irromp a escena amb els coneguts versos ‘Som i serem gent catalana’. De fet, però, la sardana de l’obra comença directament als llargs, coincidint amb la modulació a menor. La música inicial difereix dels curts de la sardana, ja que la mètrica de la melodia és diferent, fins al punt que amalgama compassos ternaris amb binaris. Morera va adaptar aquesta música per convertir-la definitivament en sardana independent el mateix 1907. La primera versió amb lletra que se’n conserva és l’enregistrament d’Emili Vendrell datat l’any 1918, en el qual només hi ha text als llargs, que és on encaixa correctament amb la música. Posteriorment se n’han fet diferents adaptacions en què la lletra comença també als curts. Font: Ed. Boileau La Santa Espina (1a edició, desembre 2011)


Coral Polifònica de Vilafranca

(David Hernàndez i Urpí, director)

Entitat coral nascuda l’any 1947 a Vilafranca del Penedès amb el nom de Cor Nadalenc i amb la finalitat inicial de cantar per les festes de Nadal. Des d’aleshores la seva activitat ha estat ininterrompuda i ha ampliat progressivament els seus objectius i repertori, que avui comprèn centenars d’obres dels més diversos estils de música coral. L’entitat ha estat dirigida successivament per Maria-Rosa Juncosa, Manel Cervera i Josep-Anton Huguet. Xavier Cervera n’ha estat el director des del 1974 fins al 2010, any en què David Hernàndez n’ha assumit plenament la direcció, amb Eduard Vila i Perarnau com a director adjunt. La Polifònica de Vilafranca ha actuat arreu de Catalunya i a molts països europeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Itàlia, Noruega, els Països Baixos, Polònia, la República Txeca, Romania, Suècia i Suïssa) i ha col·laborat sovint amb prestigioses orquestres, cors i directors com Josep Vila, Manel Valdivieso, Pep Prats, Hervé Niquet, Lluís Vila, Ariane Matiakh, entre altres. Ha realitzat enregistraments per a ràdio i televisió, i ha participat en múltiples festivals i cicles de concerts, els darrers dels quals han estat el V Cicle Coral de l’Auditori (Auditori de Barcelona, octubre 2010), el XXIV Cicle de Música a la Universitat (Paranimf de la Universitat de Barcelona, novembre 2010) i Euroconcert, XXI Cicle L’Orgue de la Catedral de Barcelona (Catedral de Barcelona, desembre 2010). Dins les interpretacions més destacades realitzades en els darrers anys, cal assenyalar el Magnificat, la Passió segons sant Joan i la cantata Christ lag in Todes Banden BWV 4, de J. S. Bach; el Rèquiem, de G. Fauré; el Gloria de Vivaldi; el Psalm 42 Wie der Hirsch schreit i el Psalm 115 Nicht unserm Namen Herr de F. Mendelssohn; Te Deum, de Josep Vila i Casañas, en la seva versió per a cor i orquestra; el Rèquiem, la Gran missa en do menor i la Missa de la Coronació, de W. A. Mozart; A Ceremony of Carols i la Cantata de Sant Nicolau, de B. Britten; el Messies de Händel, i les Vesperæ et Antiphonæ Beatæ Mariæ Virgine, de Joan Cererols, entre altres. La Polifònica de Vilafranca és membre fundador de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) i està integrada per una cinquantena de cantaires, amb caràcter totalment amateur.


David Alegret Gueridó (tenor) Pastor i protagonista

El tenor barceloní David Alegret està desenvolupant una carrera que l’ha dut a debutar en alguns dels escenaris europeus més emblemàtics, com el Rossini Opera Festival de Pesaro, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Òpera de Zuric, Wiener Staatsoper, Hamburgische Staatsoper o Bayerische Staatsoper.

Ha obtingut nombrosos èxits des que debutà, el 2004, amb L’italiana in Algeri a Klagenfurt, París i Staatsoper de Viena. Des de llavors també ha participat al Festival Tojours Mozart de Salzburg, Praga i Viena interpretant òperes com Così fan tutte i Idomeneo, i a la Garsington Opera (Armida) o al Festival Pergolesi Spontini (Lo frate ‘nnamorato); ha interpretat La Cenerentola a la Volksoper de Viena, Il viaggio a Reims al Rossini Opera Festival i a Berna, i Il turco in Italia a l’Staatsoper d’Hamburg.

Propers compromisos el portaran al Liceu (Il turco in Italia i Così fan tutte), Òpera de Metz (La Cenerentola), Welsh National Opera a Cardiff (Mosè in Egitto de Rossini), i a Londres en un concert de lied i cançó catalana en el cicle St John's Smith Square.


Anna Alàs i Jové Rosa Vera / Dardell (soprano) Enamorada d’Arnold

Anna Alàs i Jové, mezzosoprano, va néixer a Terrassa (Barcelona) on va iniciar la seva formació musical. Després de titular-se a l’Escola Superior de Música de Catalunya fou membre de l’Operastudio de l'Staatstheater Nürnberg i posteriorment finalitzà un Màster en Lied i oratori a la Hochschule für Musik “Hanns Eisler” (Berlin) amb A. Fried i W. Rieger. Ha assistit a cursos magistrals amb B. Fassbaender, D. Fischer-Dieskau, I. Gage, B. Fink, T. Quasthoff, T. Hampson, M. Martineau, E. Kirkby, Al Ayre Español... Entre els guardons rebuts destaquen el 2on Premi al Concurs Internacional de Lied Stuttgart i al Concurs d’òpera barroca P.A. Cesti. Becada per la Humboldt Stiftung, La Caixa-DAAD i Caja Madrid. Ha actuat en destacats escenaris i festivals com ara el Palau de la Música Catalana, L'Auditori, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Palacio de la Ópera de A Coruña, Staatsoper Unter den Linden Berlin, Konzerthaus de Berlin i Karlsruhe, Festival de Música Antiga d’Innsbruck, Schubertíada de Vilabertran, Heidelberger Frühling, Ludwigsburger Schlossfestspiele,... Ha treballat sota la batuta de Renato Palumbo, Maurizio Benini, Thomas Hengelbrock, Víctor Pablo Pérez, Josep Pons i Diego M. Etxebarria, entre d'altres. Paral.lelament a un ampli repertori de concert, ha interpretat Diana (“La Calisto”), Junon (“Actéon”), Donna Elvira (“Don Giovanni”), Rosina (“Il barbiere di Siviglia”), Rita (“Rita”), L’Enfant (“L’enfant et les sortilèges”),Siebel (“Faust”), Flora (“La traviata”),... Ha enregistrat per a la Bayerische Rundfunk, COM Radio, Catalunya Música, RNE Clásica, l’editorial Avenç (Premi Nacional de Cultura Popular) i la Televisió Internacional de Portugal.


Enric Martínez –Castignani Ulric (baríton) Trobador del príncep Arnold

Baríton italo - espanyol estudia cant i direcció orquestral al Conservatori Municipal de Barcelona i la Musikhochschule Heidelberg-Mannheim. Alumne de Gerard Souzay, Dalton Baldwin, Gerd Türk, Ulrich Eisenlohr, Paul Schilhawsky, Carlos Chausson, Wolfram Rieger, Klaus Arp, Eric Ericson, Pier Cao. Des del seu debut "La Bohème" a l'Òpera de Budapest, ha cantant algun dels millors teatres d'òpera internacionals (Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, Òpera d'Oviedo, Òpera du Rhin - Strasbourg, Òpera d'Israel-Tel Aviv o Teatre La Fenice). El seu treball en 3 òperes del cicle Janáček de Robert Carsen a l'Òpera de Strasbourg i Fenice, la seva Bartolo a la Òpera d'Israel-Tel Aviv amb posada en escena de Mariame Clement o la seva participació en Agrippina treballant amb David McVicar demostra la seva gran connexió amb els directors de escena més importants del moment . Les seves interpretacions de Don Magnifico ("La Cenerentola"), Malatesta ("Don Pasquale"), Bartolo ("Il Barbiere di Siviglia"), Taddeo ("L' Italiana in Algeri"), Dulcamara ("Elisir d'Amore”), Papageno ("Die Zauberflöte") o Dr. Kolenaty ("Vec Makropulos") han estat lloades per públic i crítica tant per les seves qualitats vocals i interpretatives com pels seus excel·lents dots actorals. Considerat com un dels millors liederistas espanyols, ha donat recitals a Espanya acompanyat entre d'altres per Dalton Baldwin o Ulrich Eisenlohr en llocs com el Suntory Hall-Tòquio, Palau de la Música Catalana de Barcelona o Auditori de Barcelona entre d'altres. "Winterreise Op.89", "Schwanengesang D. 957 "(F. Schubert), o "Dichterliebe Op. 48" (R. Schumann) són algunes programes habituals en els seus concerts. Ha actuat en els millors Festivals i Auditoris com el Auditori Nacional-Madrid, Auditori de Galícia, Festival Internacional de Peralada, el Festival Internacional de Granada, Styriarte-Graz acompanyat d'importants orquestres com l'Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de la Comunitat de Madrid, Orquestra Simfònica de Tenerife i l'Orquestra de la RTVE entre d'altres. Nominat als Premis Grammy i premi al "Millor artista de l'any 2012". A més de com intèrpret té un gran compromís amb la cultura i en aquest sentit és Director Artístic del "Lied Festival Victòria dels Àngels-Barcelona" i és professor del màster de gestió cultural de la Universitat Carles III-Madrid.


Rubén GIMENO director titular

Rubén Gimeno és el director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès, formació amb la qual va començar a treballar la temporada 2009-10. Així mateix, ha estat director artístic de la Jove Orquestra de la Simfònica de Galícia durant gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el càrrec de violinista de l'Orquestra Simfònica de Galícia. Com a director convidat ha col·laborat amb nombroses orquestres espanyoles com l’Orquestra Simfònica de Galícia, l’Orquestra Nacional d'Espanya, l’Orquestra Simfònica de Tenerife, l’Orquestra d'Euskadi, l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, l’Orquestra Simfònica de Bilbao, l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, l’Orquestra de Màlaga, l’Orquestra de València, l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra Ciutat de Granada, l’Oviedo Filarmónica, l’Orquestra de la Comunitat de Madrid i l’Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València, entre d'altres. Fora de les fronteres de l’Estat ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Norrköping, l’Orquestra Simfònica de Gavle, l’Orquestra de Cambra de Ginebra, l’Orquestra de l’MMCK (Japó), l’Orquestra de la Universitat de Maryland, l’Orquestra sami i l’Orquestra Nacional de Colòmbia, i ha col·laborat amb solistes i agrupacions de la categoria de l’Orfeó Donostiarra, Midori, Steven Isserlis, Dimitri Sitkovetsky, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Michel Camilo i d’altres. La seva activitat en el camp de la lírica l'ha portat a dirigir produccions al Teatre Campoamor d'Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente. Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l'Orquestra Simfònica de Galícia i La del Soto del Parral al Teatre de la Zarzuela. Així mateix desenvolupa una intensa col·laboració dins del cicle Òpera a Catalunya dirigint els Contes d’Hoffmann, L'elisir d'amore i Nabucco. El seu inici en la direcció va venir de la mà de James Ross i es va graduar a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d'Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka Pekka Saraste i Leonard Slatkin i va obtenir el diploma superior en direcció d’orquestra. Ha enregistrat amb l'Orquestra Simfònica d'Euskadi per al segell Claus, dins de la seva sèrie de compositors bascos.


Orquestra Simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat, des de la ciutat de Sabadell que ens acull fins a tot el territori de Catalunya. Varem néixer en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, però tot just un any més tard ens convertírem en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, a on els treballadors són alhora els propietaris. Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l'OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat, del seu compromís, i de la capacitat d’incloure en el projecte la imprescindible col·laboració del sector privat i del sector públic. La nostra intensa activitat —més de cent actuacions l’any— es centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on realitzem la temporada de concerts simfònics i en som l’orquestra titular del circuït Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el nostre cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, acollint en cada temporada el cors del Palau i llurs compositors en residència. Com a reconeixement a la nostra tasca de difusió i divulgació de la música simfònica, hem rebut diversos premis, dels quals en destaquem dos: el Premi Nacional de Música del 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la MEDALLA D’HONOR 2012, de la ciutat de Sabadell. Però el que més ens omple de satisfacció és l’increment de públic des del 2009 i fins el 2014 a les temporades de Barcelona i Sabadell. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.


Agraïm infinitament el recolzament de la Fundació Banc Sabadell, de l’Ajuntament de Sabadell, dels grups Torra S.A. i Bardet, així com la confiança i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals, sense oblidar-nos dels nostres amics i dels nostres abonats, sense els quals, ni això seria possible, ni tindria sentit cap esforç per fer de la nostra comunitat un espai cada vegada més amable, cada dia més ric i, any rere any, més capaç de viure i expressar les emocions. Juntament amb el Banc Sabadell hem fet el flashmob d’orquestra simfònica més vist arreu del planeta. En dos anys: 56 milions de visites Patrocinadors principals Patrocinadors

CONTACTE

Oscar Lanuza Gerent Tel. 618 568 450 [email protected]

Xavier Garcia Comunitat i Territori Tel. 682 602 801 [email protected]

Ana Cuatrecasas Comunicació, Mitjans i RP Tel. 609 772 529 [email protected]

www.osvalles.com

www.facebook.com/simfonicadelvalles

www.twitter.com/OSValles

www.youtube.com/simfonicavalles

FLASHMOB “Som Sabadell” www.youtube.com/watch?v=GBaHPND2QJg

Documents

L’Orquestra de tots!Maria Amor de Gueridó · Arnold Príncep i futur rei · Laia Mare de Maria ... tensos per a la societat catalana i el catalanisme polític. Pel que fa a la música,