L'Argelaga Núm. 27

Inauguració del nou pavelló d’Argelaguer

ABRIL 2011

27

Horaris de la Teisa

TelèfonsAjuntament ..................................................972 68 71 37Fax ...............................................................972 68 78 21Pàgina web .................http://pobles.ddgi.es /argelaguerCorreu electrònic ................. [email protected] ..........................................................972 28 70 59Consultori Argelaguer .................................972 68 76 06Consultori Tortellà .......................................972 68 75 56Farmàcia .....................................................972 28 71 02Urgències (CAP Besalú) ..............................972 59 05 73.................................................................. i 989 30 40 88Dr. Enric Bayona .........................................608 74 14 11Centre d'emergències ................................................ 112Mossos d’Esquadra ................................................... 088Bombers ..................................................................... 085Emergències Mèdiques (ambulància) ........................ 061Creu Roja d’Olot .................972 27 22 22 i 972 26 23 18Ambulàncies Garrotxa ................................972 26 76 52.................................................................. i 972 27 28 28Parròquia (Mn. Àngel Torres) ......................972 59 00 55 Hospital d’Olot ............................................972 26 18 00Hospital de Girona J. Trueta .......................972 20 27 00Hospital de Girona (habitacions) ................972 22 49 55Servei Funerari (J. Planella) .........................972 68 71 17.............................................972 28 79 04 i 626 35 84 89Funerària Puig .............................................607 66 89 99Jutjat de Pau (St. Joan) ...............................972 29 03 03Servei d'aigües (Prodaisa) ..........................972 20 20 78Farmàcies de torn:Besalú: .........................................................972 59 12 73Sant Jaume de Llierca: ................................972 68 72 01Montagut: ....................................................972 68 70 88Castellfollit de la Roca: ...............................972 29 40 18

Tortellà: ........................................................972 28 71 02

AjuntAmentDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda.

Servei d’urbAniSmeL’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda.

Servei d’AiguA de PrOdAiSATercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia.

jutjAt de PAuDivendres, d'1 a 2 de la tarda.

recOllidA de trAStOS vellSEls dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors)També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 1 i de 4 a 7. Tel.: 618650472

diSPenSAri d’ArgelAguerMetge: Dr. Enric BayonaDilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de 10 a 11 del matí.Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda.Infermera: Montserrat PerramonDilluns, dimecres i divendres, de 12 a 1 del migdia.Aux administrativa: Glòria Herrero De dilluns a divendres, de 10 a 1.Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí. Cal cita prèvia.

diSPenSAri de tOrtellàMetge: Dr. Enric BayonaDilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda.Infermera: Montserrat Perramon

Dilluns, dimarts i dijous de 10:00 a 11:00Dimecres de 16:00 a 17:00 Divendres 11:00 a 12:00 Extraccions: Cada dimarts de 8:30 a 9:30

urgèncieSDe dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11).De les 3 de la tarda a les 8 del vespre, caps de setmana i festius: CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73)

Sol·licitud de viSita al diSpenSariPer tal de facilitar la feina, us agrairíem que demanéssiu les hores de visita amb antelació. Gràcies.Tel: 972 68 76 06 o 902 11 14 44.

FArmAciOlAArgelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda.

eScOlAHorari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda.Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda.

miSSeSDiumenges i festius, a 1/4 de 10 del matí.

deiXAlleriA mÒbilCada dos mesos. Ubicació: Parc Infantil (con-sulteu la informació dels dies als contenidors).

cOrreuSHorari d’atenció al públicde dilluns a divendres, de 2/4 de 9 a les 9.

SAlA de lecturA Dilluns i dijous de 16:30 a 19:30.Dimecres de 15:30 a 19:30.

Horaris de serveis

ajuntament d'argelaguerTel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: [email protected] Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer

Giro

na

Olo

t

bus transversal de la garrotxa (besalú – Olot - les Planes d’Hostoles)direcció Olot: sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h i 19:09 h.

direcció besalú: sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h i 18:56 h.

besalú - banyoles - Olot Sortides besalú banyoles Arribades d’Olot a girona 5,45 6,15 6,30 7,05 Feiner 7,15 7,45 Feiner 7,45 8,15 Lectius (2) 7,30 8,00 8,15 8,45 Feiner 9,15 9,45 Feiner 8,30 10,00 10,15 10,45 Diari 11,15 11,45 Feiner 11,30 12,00 12,15 12,45 Feiner 12,15 12,45 Festiu 13,15 13,45 Feiner (1) 13,30 14,00 14,15 14,45 Diari 15,15 15,45 Feiner (1) 15,30 16,00 16,15 16,45 Feiner 16,15 16,45 Festiu 17,30 18,00 Feiner (1) 16,30 17,00 17,15 17,45 Festiu 17,30 18,00 18,15 18,45 Feiner 19,15 19,45 Feiner (1) 19,30 20,00 20,15 20,45 Diari(1) De dilluns a divendres feiners(2) Dies curs escolar

banyoles - besalú - Olot Sortides banyoles besalú Arribades de girona a Olot 7,15 7,45 8,03 8,30 Feiner 8,00 8,30 Feiner 9,15 8,45 10,03 10,30 Feiner 10,15 10,45 Feiner 11,15 11,45 12,03 12,30 Diari 12,15 12,45 Feiner 13,15 13,45 14,03 14,30 Feiner 13,15 13,45 Festiu 14,15 14,45 Feiner (1) 15,15 15,45 16,03 16,30 Diari 15,15 15,45 Festiu 16,15 16,45 Feiner (1) 17,15 17,45 18,03 18,30 Diari 18,15 18,45 Feiner (1) 19,15 19,45 20,03 20,30 Diari 20,15 20,45 Feiner (1) 21,00 21,30 21,48 22,15 Diari(1) De dilluns a divendres feinersTelèfons Administracions:Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 27 ABRIL 2011

3EditorialSumari

2 Serveis

3 Editorial

4 Informació municipal

10 Actualitat

18 Personatge

23 Escola

25 AMPA

26 Esports

28 Casal de la Gent Gran

29 Àlbum fotogràfic

30 Història

33 LlunaPlena

35 Empresa

37 Salut

40 La recepta

41 Pàgina oberta

Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció, trucar-nos al 659 35 77 72 o bé enviar un correu electrònic a: [email protected]. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.

La publicació d’aquest nou número de “l’Argelaga” no s’escau, com s’ha fet fins ara, amb la celebració de la festa del Roser, que celebrem el segon cap de setmana de maig, i us arriba uns dies més tard. El motiu és el canvi introduït en la llei electoral, que prohibeix l’edició i repartició de revistes durant el període de campanya electoral que siguin publicades per un poder públic.

Durant els darrers quatre anys que he estat a l’Alcaldia, l’Ajuntament ha treballat en tots els àmbits (medi ambient, joventut, educació, cultura, esport, ocupació, serveis, obres, administració...); hem tingut uns anys de molta bonança econòmica que ha permès l’execució de molts projectes, però ara la situació econòmica fa difícil mantenir aquesta dinàmica. En les pàgines d’informació municipal hi trobareu un resum de les actuacions dutes a terme aquests darrers anys.

Em presento a aquesta nova legislatura mantenint l’esperit, com deia en l’editorial de “l’Argelaga” del desembre del 2003, de “treballar amb il·lusió per poder tirar endavant els projectes amb seny i diàleg”. En el futur cal treballar per a la millora de l’activitat econòmica captant noves indústries i fent promoció turística d’Argelaguer, donant a conèixer el nostre patrimoni natural i artístic, per millorar les activitats relacionades amb aquest sector.

En la secció “Argelaguer en xifres”, dins la Informació Muni-cipal, hi podreu consultar el cens i el nombre de votants en totes les convocatòries celebrades des del 1979. Comprovareu que a partir dels anys noranta el tant per cent de participació s’ha situat sempre per sobre del setanta per cent, i el 2003 se superà el vuitanta per cent. Desitgem que aquest 22 de maig les veïnes i els veïns d’Argelaguer hagin tornat a convertir aquest esdeveniment en un èxit de participació democràtica i ciutadana.

Finalment, us comuniquem que a la pàgina web de l’Ajuntament, en la secció de cultura, hi trobareu totes les revistes publicades fins ara, que ja en són 27! Són més de deu anys de vida social, cultural i associativa recollits en imatges i textos. Esperem que us plagui poder tornar a consultar i rememorar fets, instants i dades relatives a tots aquests anys.

Ens acomiadem des de l’Ajuntament esperant que la festa del Roser d’enguany hagi estat tot un èxit.

josep dorca i Serrat

El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors.

Edita: AjuNtAmENt d'ARgELAguER

ConsEll dE REdaCCió: Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Dolors Giménez, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Dolors Olivé.FotogRaFia: Josep Dorca, Dolors Giménez, Francesc Tomàs, Dolors Figueras, Clara Oliveras.PoRtada: Fotografies de Josep Dorca.dissEny i ComPaginaCió: JJ Comunicació Edició i Disseny SL (Martí Riu)imPREssió: Palahí, Ag

diPòsit lEgal: GI-430-1998Amb la col.laboració de:

podeu consultar tot els números de “l’argelaga” a: webspobles.ddgi.cat (secció ajuntament, apartat de cultura)

4


Informació municipal

PRESSUPOST MUNICIPAL 2011El ple de l’Ajuntament d’Argelaguer en data 17-03-2011

va aprovar el pressupost municipal 2011.

El pressupost per a aquest any 2011 és un pressupost encara de més contenció que el de l’any passat, perquè els recursos ordinaris dels ajuntaments continuen dismi-nuint. La disminució ve motivava tant perquè la reducció de transferències dels organismes són menors com també perquè es recapten menys impostos i taxes.

El pressupost d’enguany no preveu cap gran obra, sinó la realització de diferents inversions de millora, com la millora de la canonada d’aigua, de la zona dels contenidors de la carretera i l’adequació de la zona del parc de salut.

Tot i el període de dificultats econòmiques que estem travessant, l’Ajuntament d’Argelaguer té una situació sanejada, i ha pogut anar fent front a les despeses sense necessitat de recórrer ni a préstecs ni a operacions de tresoreria.

El pressupost, desglossat per partides, és el següent:

preSSupoSt anY 2011PRESSUPOST D’INGRESSOS

PRESSUPOST DE DESPESES

capítol 1 | IMPOSTOS DIRECTESRústicaUrbanaVehiclesIAEIncrement valor terrenytotal capítol 2 | IMPOSTOS INDIRECTESImpost sobre construccions capítol 3 | TAXES I ALTRES INGRESSOSEscombraries, cementiri i taxesOcupació sòl, telèfon, gas i electricitatAltres ingressostotal capítol 4 | TRANSFERÈNCIES CORRENTSDe l’EstatDe la GeneralitatDe la Diputació i Consell Comarcaltotal

capítol 5 | INGRESSOS PATRIMONIALSInteressos bancaris i rendes immobles

4.000 €

82.000 € 29.000 € 25.000 € 500 € 140.500 €

6.000 €

35.700 € 39.500 € 2.600 € 77.800 €

53.500 € 64.726 € 7.000 € 125.226 €

8.700 €

37.000 €

3.900 € 40.900 €

399.126 €

capítol 7 | TRANSFERÈNCIES DE CAPITALDIPUTACIÓCONSELL COMARCAL DE LA GARROTXAtotal total inGreSSoS

capítol 1 | DESPESES DE PERSONALDespeses de personal capítol 2 | DESPESES BÉNS CORRENTS I SERVEISManteniment edificis, instal·lacions, ser-veis i caminsMaterials, subministraments i publicacionsLlum, combustibles i productes netejaTelèfon i correuAssegurancesFestes i altres activitats culturals i lúdiquesTreballs fets per empreses: escombraries, neteja…Altres despeses dels serveistotal capítol 3 | DESPESES FINANCERESInteressos i altres despeses financeres capítol 4 | TRANSFERÈNCIES CORRENTSAportacions Consell, Consorci Benestar, Olot TV…A institucions sense fi de lucre i associacionstotal

capítol 6 | INVERSIONS REALSMillora zona contenidors carreteraAdequació terreny parc de salutMillora canonada d’aigua A-26Millora escolaPrograma Viure el pobleMillora funcionament dels serveistotal

total deSpeSeS

106.625 €

36.200 €

8.200 € 37.000 € 6.900 € 3.300 €

26.620 €

100.810 €

4.720 € 223.750 €

100 €

7.736 €

9.720 €

17.456 €

4.000 €

6.000 € 9.000 € 2.000 € 27.395 € 2.800 € 51.195 €

399.126 €


5Informació municipal

Arge

lagu

er e

n xi

fres CENS I NOMBRE DE VOTANTS A LES ELECCIONS MUNICIPALS 1979-2011

* No s’han pogut consultar les dades de votants del 1987 i del 2011.

400

300

200

100

01979318165

CENS

VOTANTS

CENSVOTANTS

1983305128

1987284

1991294241

1995290239

1999309225

2003319266

2007331251

2011334

RESUM DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES DELS DARRERS QUATRE ANYS

uu Medi aMBient

• Arrenjaments de camins:

Camí de la Miana.

Camí vell d’Argelaguer a Tortellà.

Camí del Guilar.

• Camí de la MianaEstà previst que en breu s’iniciï una altra fase per l’arranjament d’aquest camí, el projecte està inclòs al Pla camins 2010 del Consell Comarcal de la Garrotxa.

• Prevenció d’incendis forestalsDe manera periòdica s’ha fet el desbros-sament i manteniment dels marges de diferents camins del municipi. Aquesta actuació es porta a terme de manera conjunta amb l’ADF del municipi.

• Construcció i entrada en funcionament de la nova Depuradora del Llierca.

Millores aMbienTals:

• Construcció i entrada en funcio-nament de la connexió de l’afluent edar de tortellà al sistema de la depuradora del llierca. Aquestes dues obres representen una millora ambiental importantíssima pel municipi. La depuradora finalment dona servei als municipis de Sant

• Obertura d’un camí entre el riu llierca i les empreses cales de llierca i cycosa.

Jaume de Llierca, Argelaguer i Tortellà. La connexió de l’afluent de Tortellà al sistema fa que les aigües del torrent del Vinyot que travessen el municipi siguin netes i clares.

• Millora de la recollida selectiva i implantació de la recollida orgànica.

6



uu oBreS iMportantS

• Camp de Futbol

• Edifici polivalent

• Vestidors

• Adequació de la zona de conteni-dors de la carretera.

Per tal d’evitar l’estat de deixadesa que normalment es trobava la zona

S’espera que aquesta ordenació ajudi a mantenir la zona neta i endreçada.

• Soterrament del transformador de la plaça i de la línia elèctrica des de can pi a la plaçaAprofitant les obres d’urbanització de Can Jan, i la construcció dels pisos de la plaça s’ha fet el soterrament del transformador de la Plaça i de la línia elèctrica des de Can Pi a la Plaça.

dels contenidors de la carretera, es va pensar en un trasllat i ordenació de la zona. S’ha procedit a pavimentar una zona per col·locar-hi els con-tenidors i protegir-los visualment perquè no facin tant impacte.

• Condicionament exterior de l’entorn polivalent

• Rampes exteriors per comunicar la zona esportiva

• 2a fase de l’escola



• Restauració església Santa Maria

• Millora dels serveis de la Crta d’olotEs va refer tota la caixa de la carretera amb una llosa de formigó, per evitar possibles danys a les cases amb els treballs de compactació.

uu planS d’ocupaciÓ

• 1a fase de l’Ordenació ambiental de la il·luminació exterior (substi-tució de fanals per facilitar l’estalvi energètic)

L’ajuntament ha obtingut dues ajudes del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquestes subvencions són per fomentar l’ocupabilitat de les perso-nes en situació d’atur, i consisteixen en el pagament del sou i la seguretat social de la persona contractada pel període de 6 mesos.

Els projectes subvencionats han estat:a) “Millora d’edificis municipals: escolars, culturals i d’ús públic”, que l’ha portat a terme en David Palomeras. b) “Neteja i manteniment dels marges dels camins públics municipals” duta a terme per en Carlos Rico.

Es van instal·lar noves canonades per recollir aigües pluvials.Es van canviar les canonades de connexió als dipòsits de l’aigua pública.Es van instal·lar canonades que travessen la carretera en diferents punts, en previsió de nous serveis.Es va restituir una part del clave-gueram.Es va fer el nou accés per c/ Til·lers.

• Construcció d’una nova canonada d’aigua potable que travessa l’au-tovia A-26Darrerament i aprofitant les obres de la connexió de l’afluent EDAR de Tortellà a l’EDAR el Llierca, s’ha posat una canonada nova d’aigua que travessa l’autovia A-26 perquè en un futur es pugui donar servei d’aigua a la zona de Tapioles.

• Millora dels serveis del c/ PerersArran d’una embussada a la zona dels Perers s’ha reparat un tram del col·lector.

• Millora del pas del c/ Major sobre el torrent del vinyot.

• Obertura del pas de Canasta de Can Salvi

• POUML’ajuntament va aprovar inicialment el POUM del municipi, però donat que en el termini d’exposició pública van sorgir una sèrie de defectes de planificació que afectaven a una gran part dels veïns, l’ajuntament va optar per declarar les al·legacions formulades en el termini d’expo-

sició pública com a suggeriments o alternatives. I com a tal, hauran de ser analitzades en la documen-tació de formulació del POUM que s’haurà de tornar a sotmetre a una nova aprovació inicial i a una nova informació pública.

8



uu cultura

• Millora del servei de la sala de lectura

• Local dels JovesEs va intentar establir una normativa d’ús per aquest local, perquè se’n fes un ús responsable, i cada cop que s’organitzés alguna activitat hi hagués un responsable.

Aquesta normativa no ha tingut gaire acceptació, tot i que es continua utilitzant el local, es fa de manera més puntual.

• Contractació d’un jove a l’estiuDurant els darrers tres anys des de l’ajuntament s’han contractat joves del poble perquè reforcin les feines de neteja municipal.

• Estiu a la fresca: cinema al carrer i sardanes.

• Presentació del llibre: Argela-guer “Quaderns de la Revista de Girona”.

• Col·laboració amb les diferents entitats del poble que organitzen activitats en el decurs de l’any: Ampa, Casal d’avis, Futbol...

• Sala Beckett

• La Violinada

uu JOVENTUT

• Tallers d’EstiuCada any s’ha fet, i els temes als quals han anat destinats són: 2007: Manteniment de l’era.

2008: Construcció de l’eriçó.

2009: Pintar la tanca de l’escola Montpalau.

2010: Manteniment de fonts i entorns municipals.

• Homenatge a un avi centenariEn la festa Major 2009 es va fer un reconeixement a en Joaquim Badosa Masevall que feia 100 anys el dia 25 de desembre, per tal d’expressar-li l’agraïment a la seva dedicació al servei del poble.

• Organització de diferents expo-sicions a la capella de Santa anna d’artistes locals.

• Organització de les festes: Major, Roser, Festa de la Vellesa i aplec del Guilar.

• Implantació del sistema guifi.net, per comunicar els diferents edificis municipals.



uu ServeiS

uu adMiniStraciÓ

• Parc de salut urbàDipsalut ha cedit a l’ajuntament d’Ar-gelaguer la instal·lació d’un parc de salut urbà a la zona d’equipaments de l’entorn de polivalent.

• Desfibril·ladorL’ajuntament ha sol·licitat la cessió d’un desfibril·lador fixa pel municipi, dins del programa Pm05 del Catàleg de Serveis de Dipsalut que contem-pla el desplegament d’una xarxa

• Treballs de delimitació dels termes municipalsDurant aquest període s’han portat a terme els treballs de delimitació i d’atermenament entre els diferents municipis limítrofs (Sales de Llierca, Tortellà, Montagut, Sant Jaume de Llierca, i Sant Ferriol).Ara aquests treballs estan fets i aca-bats i publicats en el DOGC, i eren uns treballs necessaris per tal que el Govern de la Generalitat impulsi els documents cartogràfics els límits territorials dels termes municipals i de les demarcacions comarcals.

• Concessió del casalA la primera del 2008 en Francisco Romero renúncia voluntàriament a la concessió del casal. L’ajuntament va tramitar l’expedient per una nova con-cessió i aquest va quedar desert.Una vegada declarat desert, algunes persones es va adreçar a l’ajuntament interessant-se per la concessió, es van mantenir converses amb aquestes persones, i finalment es va valorar la proposta més avantatjosa la de la Sra. Francisca Romero i el seu fill Francesc

Xavier Anaya. El Ple de 26-11-2008 els va adjudicar la concessió.

• Convocatòria plaça agutzilEs va fer el procés selectiu per con-tractar un agutzil, i la persona que va obtenir millor puntuació va ser l’Eduard Saiz.

• Adhesió al Consorci del FluviàL’ajuntament d’Argelaguer es va adhe-rir a la constitució del nou Consorci del Fluvià, per tal de gestionar els recur-sos naturals de la conca del Fluvià.

• Adhesió a la Mancomunitat del GomorellL’ajuntament d’Argelaguer va aprovar la iniciativa de constituir-se juntament amb els municipis de Montagut i Oix i Tortellà la mancomunitat d’aigües del Gomorell a fi de gestionar les instal·lacions que conformen la xarxa bàsica en alta subministradora del Gomorell i legalitzar la concessió de l’abastament d’aigua.

• Redacció de les noves ordenances que regulen la utilització dels dife-

rents edificis municipals, així com del diferent material municipal.L’ajuntament ha redactat unes orde-nances per tal d’ordenar i regular l’ús dels diferents edificis municipals:

- esportius: camp de futbol, poli-valent, pista poliesportiva.- culturals: sala del casal, sala ajuntament.

Així com, de tot els diferent material municipal: equip de so, projector, taules, cadires...La utilització dels edificis i del material comporta el pagament d’una taxa i el dipòsit d’unes fiances per tal de garantir-ne un bon ús.

• Traspàs del servei de recaptació a Xaloc de la diputació de GironaAquest ajuntament tenia delegat el servei de recaptació de tributs al Consell Comarcal de la Garrotxa. Però donat que el Consell deixava de prestar aquest servei i era Xaloc de la Diputació de Girona qui oferia el servei amb millores. L’ajuntament va acordar la delegació de la gestió, liquidació i recaptació de tributs a la Diputació de Girona.

• Caixer automàtic d’aparells desfibril·ladors per tots els municipis gironins.

• Servei d’Orientació familiarA l’any 2008, amb col·laboració amb la Diputació de Girona es va impulsar un programa d’orientació pilot a pares i mares amb l’objectiu d’incrementar la qualitat de vida familiar.

• Conveni Add l’Encant SLU (contenidor roba amiga)

10


Festa Major Sant DamasDurant la Festa Major de Sant Damas es va inaugurar el pavelló d’Argelaguer. Després del recorregut per les instal-lacions i dels parlaments, el grup Stukat del Bolet van oferir un concert de música tradicional.

En Xavi i la Mirna, amb el seu espectacle De Bracet, van fer que petits i grans quedéssim encisats amb els poemes i les cançons que vam aprendre i recordar.

Actualitat

REPRESENtANt d'EmBOtItS I FORmAtgESPÒLISSA FAMILIAR D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA MEDIFIATC

amb un descompte fins al 25 % (FINS EL 30 DE JUNY)De 0 a 9 anys ………. 29,98 € al mes De 10 a 18 anys ……..25,37 € al mesDe 19 a 45 anys ……..43,32 € al mes De 46 a 50 anys ……..52,13 € al mes

TRUQUEU-NOS O VENIU A VEURE’NS I US FAREM UN ESTUDICOMPLETAMENT GRATUÏT I SENSE CAP MENA DE COMPROMÍS

OFICINA: Camí de la Roda, 1 – ARGELAGUER – TEL. 972.688.307 HORARI: Dilluns i dimecres de 6 a 8 tarda i visites a hores concertades.CORREU-E: [email protected]


11Actualitat Actualitat

El dissabte al vespre l’orquestra Metropol va fer un concert i posteriorment va haver-hi ball. La gent que es va voler quedar fins a la matinada va seguir la festa amb un DJ.

Fer les sardanes al pavelló va ser tot un èxit! Els sardanistes comentaven que el lloc és l’idoni per ballar.

En Francisco Gayolà va realitzar l’exposició de casetes de pessebres. Les casetes realitzades de manera artesana van agradar a tothom qui les va visitar i ens van començar a apropar al Nadal.

El gegant Màssio va sortir per la festa, els infants, els pares i les mares el van acompanyar. Els músics d’Argelaguer van posar les notes a la cercavila.

12


Actualitat

PastoretsDimonis, pastors i àngels han decidit tornar-hi! De nou els àngels cantaran i ballaran, els dimonis remenaran la cassola i els pastors hauran de fugir corrents de l’infern. I és que l’obra dels pastorets, malgrat explicar la mateixa història, sempre té novetats amagades...

Tens ganes de participar-hi? Vols fer d’actor/actriu? Estàs disposat/da a treure el millor de tu mateix/a? Treballa-rem, llegirem, riurem, provarem, explorarem... el món del teatre per conèixer una part de les nostres llegendes i una altra de nosaltres mateixos.

Però, sobretot, com cada any, treballarem en equip: l’equip d’Argelaguer. Som-hi? T’hi apuntes?

Doncs vine i parlem-ne : *Començarem a fer la tria delsAl Casal, el dilluns dia 8 de novembre personatges i parlarem dels dies d’assaig

Repartint aquest escrit a cadascun dels nens i nenes de l’escola vam començar a bellugar tot l’engranatge que comporten els Pastorets. Tornàvem al text de la darrera obra, però amb alguns canvis, algunes... sorpreses!

Aquesta vegada uns pastors hipnotitzats eren portats a les terres fosques i calentes d’en Pere Botero i si no arriba a ser per l’arcàngel els haurien bullit dins la gran olla. Hi havia també dues angeletes que sortien en patinet i un arcàngel que es descuidava el casc. No podia faltar tampoc l’esperat duel entre el dimoni i l’arcàngel...

Com sempre, els actors van demostrar la seva experiència i il·lusió fent que gaudíssim del moment. D’un any per a l’altre els nens han anat integrant cada personatge. És molt divertit el dia que quedem al Casal per fer la tria dels personatges. Cada nen ja té una idea de qui vol ser i com ho vol ser: “Vull ser un pastor que parli poc”, “Vull fer de dimoni boig”...

Els més petits ho viuen d’una manera molt especial, amb aquells ulls grossos quan els “presento” el forat de l’infern i la timidesa quan encara no ens coneixem prou. Després, quan ja agafen confiança, comencen a fer preguntes i anem xerrant mentre assagem. I no es cansen: “Podem tornar-ho a fer? Demà també venim?” Els assajos de petits són pocs, però espero que el proper any tinguem més temps per dedicar als més menuts. Tenen encara moltes preguntes per fer i moltes escenes per repetir. Un petó molt gros per a tots ells!

Els més grans s’hi posen a totes, amb moltes ganes de treballar, patint més si no els hi surt com volen. Llavors hem

de buscar la manera de gaudir sense por i anar fent proves més lliures, més divertides, treure el ferro, deixar-se anar més fins a trobar el to en el qual nen i personatge es recon-cilien de nou. Gràcies a tots els actors i actrius per la seva perseverança i interès! Vau fer-ho millor que bé!

Aquest any ha sigut una mica “atropellat”: teníem l’avi malalt, em vaig engripar fort a la meitat dels assajos, l’aparell de calefacció del Casal tira aire fred en comptes de calent, la Tura va tenir la varicel·la, teníem el temps justet... Voldria donar les gràcies a l’Isard que va substituir-me durant els assajos; no coneixia tots els nens, no havia vist mai l’obra (vaig passar-li un DVD) i havia de treballar sobre la base d’un text en el qual ell no hi havia participat. Moltes gràcies.

No hem d’oblidar tampoc els narradors, dirigits per la Marta Rius. Aquests joves ja feien els pastorets d’Argelaguer de petits i els feia molta il·lusió el seu nou paper a l’obra. També es queixaven que assajaven molt poc, però ja que eren més grans, quedaven per la tarda i assajaven sols a casa d’algun d’ells. Vau estar genials i ens vau fer riure molt!

I els decorats? Fets de cartró i pintures reciclades. Hi van participar adults i nens. El decorat d’aquest any era molt viu, molt clar. Als més petits els semblava estar dins un conte, creant una atmosfera molt especial. S’ha de tenir en compte la rapidesa en què es van fer i el bon resultat final. Felicitats, equip!

I recordeu els graffiters? Va ser un petit i molt interessant espectacle, introduir-nos per unes hores en aquest món. Vam veure com, poc a poc el decorat dels dimonis agafava cada vegada més profunditat. I en directe!


13Actualitat

I, com sempre, tenim la col·laboració dels nostres músics que donen als Pastorets el seu talent procurant que els protagonistes siguin els nens, respectant el seu ritme, adaptant-se al seu to. Moltes gràcies a tots i a la Mirna que en portava la direcció.

Però totes les col·laboracions són importants: coor-dinació (Roser), vestuari (Ana i Montserrat), el maqui-llatge (Cèlia i Maria), pares i mares (portant cadires, acompanyant els cors, tancant i obrint els llums de la sala, muntant l’escala de l’infern, escombrant al final de l’obra, endreçant l’escenari, avis filmant l’obra i fent-ne una cinta, l’assistència de públic, deixant que els nens vinguin als assajos...).

Cartells del Roser d’enguany

Moltes gràcies a tots i fins a la propera!

I acabo amb la tornada dels pastorets d’Argelaguer:

Ja és Nadal a Argelaguerhan tornat els pastorets

i les fúries de l’infernhan baixat àngels del celperquè ho sàpiga tothom

que és Nadal a Argelaguer:visca argelaguer!!

(lletra i música d’en Xavi Múrcia)marta Solanich

14


Actualitat

Ses Majestats van entrar a l’Església, plena de gom a gom, i van escoltar les cançons que van cantar els més petits i els músics del poble.

Els ReisAquest any van venir els Reis de l’Orient molt ben prepa-rats, amb molts caramels i molts bons desitjos per a tots els vilatans d’Argelaguer.


15Actualitat

A la sala del Casal, els infants van poder veure els reis de ben a prop i van rebre els seus primers regals.

Violinada—Què, Màrius, vindràs aquest any? Després de la violinada hi haurà un taller amb l’Alasdair Fraser a Barcelona— em va comentar en Panxito a Ca la Xica. Així va ser com em vaig engrescar i vaig apuntar-me als tallers de la violinada, malgrat feia anys que no tocava el violí.

L’experiència a la Capella de Santa Anna

En Panxito em saluda i comprova l’afinació del violí. Hi havia uns deu violins afinant-se i fent proves. Vàrem aprendre a tocar una peça. Tot és més fàcil, tocant en grup ens ajudem els uns als altres i les correccions s’assimilen millor. Repetint i repetint la melodia, aquesta et va posseint i acabes tocant sense pensar.

“Da dap, da da da dà...” En Panxo va deixar el violí i ens vam posar a cantar la melodia. Les veus ressonaven dins nostre i omplien de sons la capella. Bellugàvem els peus i el cos, fent-nos la cançó nostra per la via ràpida. La melodia, l’apreníem usant diferents recursos: la comparàvem amb d’altres cançons conegudes (“Si n’eren tres tambors...”), fent imatges mentals, seguint el ritme amb el cos (Ja han passat gairebé dos mesos i encara la recordo!!).

En tots els tallers les cançons s’aprenien sense partitura, directament amb l’oïda, a la manera tradicional. No estava acostumat a treballar així, però l’experiència va ser molt positiva.

Els tallers van tenir lloc tots dos dies matí i tarda de dissabte i matí de diumenge, i hi va haver rotacions tant de professo-rat com d’espais (capella i Ajuntament). Agraïm la feina de: Panxito, Guillem Ballaz, Anaís Falcó i Clemence Cognet.

16


Actualitat

El dinar

Després de tanta activitat venia de gust entaular-se. Vam dinar tots dos dies al Casal un bon àpat. Fets els cafès, les copes, els purets, les corrandes i la rifa, vam recollir les taules i vam gaudir de la mostra dels violinaires i dels alum-nes que van participar als tallers. Destacaria l’actuació de dos sèniors que passaven dels 80 anys amb una empenta i una gràcia admirables. Recordo especialment una versió de “Boig per tu” de Sau tocada a ritme de jazz.

Res més, agraïm a l’organització l’esforç i el resultat d’aquest esdeveniment, que va ser un èxit i ens recorda que Argelaguer és un poble de músics.

ENS VEIEM EN LA CINQUENA VIOLINADA !!!

màrius Sala

Les festes nocturnes

La cercavila

Tant divendres com dissabte hi va haver ball i concert. Els grups: Coc la gallina, Clemence Cognet, Bruel i La criatura verda. Ens van mostrar el que són capaços de fer posant a prova la resis-tència dels balladors, que semblava que mai no en tenien prou.

L’endemà, malgrat la son, els tallers començaren a les 9:30 h fins gairebé la una del migdia, que vam participar a la cercavila pel poble. Com en passades edicions el temps ens va fer costat, semblava que ja fos la primavera i engrescats vam passejar la música pels carrers d’Argelaguer.

Altres activitats

A més dels tallers hi va haver una passejada a les cabanes d’en Garrell que va deixar tothom bocabadat i una altra d’his-tòrica pel mateix poble conduïda per en Salvador Pelegrí que explicava anècdotes i llegendes com només ell ho sap fer.

També va ser molt divertida i interessant l’exposició que va fer en Panxo a la Capella sobre la guitarra a Catalunya als voltants del 1700. Vam aprendre i riure molt.


17

Festa de la donaAmb una mica de retard, hem tornat a celebrar la festa de la dona treballadora.

Aquest any hem estat cinquanta dones amb ganes de gresca i desconnexió. Hem fet un sopar al Cafè; no cal dir que el sopar, com sempre, ha estat fantàstic. Per un dia ens vàrem oblidar dels règims i vam gaudir d’un bon àpat en gran companyia.

Acabat el sopar, tothom va ser obsequiat amb un collaret fet per les dones de manualitats. Després es va fer un sorteig amb infinitat d’objectes gràcies a la col·laboració de les dones del taller de manualitats que durant setma-nes van estar elaborant diferents treballs manuals: plats, gerros, caixes decorades..., de l’Edu Granados que ens va regalar uns collarets i dues làmpades, de l’Igna que ens va regalar uns paraigües, la Mercè Cenrera que amb les seves mans ens va elaborar un preciós tapet, el Cafè amb un fantàstic dinar, la Laura i l’Eva del futbol ens van proporcionar el seu to graciós amb dos conjunts picardia, la Marga amb un regal, la Margarita de Cala Núria amb tres plantes.

En acabar el sorteig... la gran sorpresa de la nit: Sessió de tuppersex!!!

Després la M. Àngels ens va posar música i tot ballant vam menjar xocolata desfeta amb magdalenes.

Cal remarcar que tothom, amb les seves ganes de gaudir, fan que cada any sigui més fàcil d’anar organitzant aquest sopar. Ja en portem vuit!!!

Espero que us agradés.

Gràcies a totes les dones que any darrere any vénen al sopar, a totes les que sempre estan disposades a ajudar i a les que encara no han vingut mai que sàpiguen que l’any vinent les esperem.

mari carmona

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 4717850 BESALÚ (Girona)

ElEctricitat - aigua - calEfacció

C/ Piscina, 6 Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 2017850 BESALÚ (Girona) Fax: 972 59 05 69

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l.

Actualitat

18


Personatge

ARGELAGUER EN CLAU DE SOLNo sé si Argelaguer és la ciutat del món amb més quantitat de músics per metre quadrat, però, si no ho és, poc li deu faltar. El que sí que estic segur és que en pocs pobles de menys de 500 habitants hi podem trobar tants músics de tanta qualitat i que cobreixin un ventall tan ampli d’estils com ho fan els nostres veïns.

Xavi Murcia i Mirna vilaSiS

L’any passat ja vam parlar a bastament del primer disc d’en XAVI MURCIA en solitari, disc del qual segueixo pensant que té una qualitat musical que l’hauria de fer estar sonant cada dia en les emissores de ràdio del nostre país, però per desgràcia, la promoció és avui dia molt complicada, i els programadors tiren més per noms consagrats, fins i tot quan els seus darrers treballs no tenen ni la meitat de qualitat de la que té “Electrocançó”, però esperem que tard o d’hora algun d’ells se n’adoni i cançons com “De dones i nacions maltractades”, “Em quedo a viure als teus malucs” o “Ni amo ni Déu”, trobin al fi el ressò que es mereixen en l’espai radiofònic d’aquest país.

En XAVI va presentar el seu treball a la sala La Planeta de Girona, amb una notable assistència de veïns d’Arge-laguer, i posteriorment a Olot, Sant Feliu de Guíxols, Vic, Terrassa o Sabadell, i, en format acústic, només amb el guitarrista Lluís Figueras, a Caldes de Malavella, Figueres i Banyoles, on ja va presentar també algun dels temes que haurien de formar part del seu segon treball, del qual esperem que tingui la mateixa qualitat del primer i un ressò molt més gran.

Sense sortir de “la rectoria”, trobem a la MIRNA VILASIS, que també va gravar un excel·lent disc l’any passat, amb un estil molt diferent del seu company, amb versions en clau de folk dels seus poetes preferits. Van ser molts mesos de treball per trobar els poemes que, tot i ser escrits per altres, deien exactament el que la MIRNA necessitava i volia dir, des del fons del seu cor, nu i sincer.

La gira corresponent va començar el maig del 2009 i realment té molt d’èxit, amb un bon nombre d’actuacions durant el 2009 i 2010 que l’han portat fins i tot a Àustria, el juny del 2010, a la vila de Krens. Ha gravat també als jardins de casa seva un bonic vídeo de presentació del seu tema, “T’estimo perquè sí”, que podeu trobar tant a la seva web com al seu myspace. La qualitat del disc ha atret l’atenció de la premsa i televisió, i ha estat objecte

MéS INFORMACIó A:

www.mirna.cat www.myspace.com/mirnavilasiswww.xavimurcia.catwww.myspace.com/xavimurcia www.samfainadecolors.cat

de nombroses entrevistes i presentacions, que també podeu trobar a la seva plana web, i de la qual us recomano especialment la de “La Gaseta dels dijous” del diari de Sabadell, a càrrec del periodista Josep Gamell, amb el títol de “Una tarda d’estiu a Argelaguer”, on podreu conèixer millor aquesta artista de Sabadell, establerta a la nostra vila ja fa 7 o 8 anys.

I no podem deixar de banda el duet que formen ja fa més de 20 anys en XAVI i la MIRNA, el qual, sota el nom de SAMFAINA DE COLORS, ha creat alguns espectacles infantils extraordinaris, totalment originals, com el darrer “De Bracet”, on versionen poemes d’autors catalans, que deixem bocabadats la canalla de tots els pobles on actuen. Certament es mereixen tenir l’agenda plena com la tenen, amb més de 100 actuacions realitzades durant aquest 2010, i els argelaguencs en vam poder gaudir també el desembre passat dins dels actes de la festa major.


19Personatge

aniol neBot

Molts coneixereu l’ANIOL NEBOT com el fill petit de “Cal Ral”, però també hauríeu de saber que és un excel·lent violinista, gui-tarrista i un dels fundadors del combo EMPALMAOS RUMBA, que, amb quatre músics més de la Garrotxa i el Ripollès, a poc a poc s’està fent gran mentre s’obre camí per diferents escenaris, cada cop més escampats, del territori català.

valent, amb un pressupost important i amb la participació d’un dels productors més reputats d’aquest estil.

Els EMPALMAOS també ens recorden, amb especial afecte, el concert que varen fer a la Sala del Casal d’ARGELAGUER el passat 9 de juliol, en el qual van gravar el so i les imatges del concert, per realitzar un CD+DVD que podreu veure a la seva plana web en breu. Amb un alt nivell escènic, musical i tècnic, els EMPALMAOS van oferir un concert magnífic, amb col·laboracions entranyables com la del mestre Francesc Tomàs (en Panxito d’Argelaguer), en Xavi Turull (percussionista del grup Ojos de Brujo) i les sempre incondicionals ballarines del grup NGORO-NGORO (les noies del Masnou).

Els millors crítics de rumba de Barcelona han escrit d’ells algunes perles com aquesta:

“...Nova visita del millor combo rumber de Girona, els sempre ballables Empalmaos. Tercera visita en pocs mesos i no és per menys, la banda està adquirint un nivell en escena que ja els agradaria a molts. Solvents i positius, són una de les apostes més segures de les terres de Girona, no cal perdre’ls la pista i estar atents al seu primer disc...”.

Durant el 2010 han enregistrat també el seu segon vídeo, amb la col·laboració d’un munt d’amics i veïns d’Argelaguer que han fet d’extres, i que, per mitjà de la seva pròpia productora, ANAFENT PRODUCCIONS, han editat i penjat en la seva web i el seu myspace.

que es va fer a benefici dels damnificats d’Haití organitzat a Celrà, i com a grup destacat al cartell del prestigiós circuit Rumba Club (a la Sala Apolo de la capital catalana), on el passat 20 d’octubre van tancar la temporada d’aquest any per tal de concentrar-se a l’estudi, crear noves cançons i gravar un disc que els permeti una major difusió del seu treball. Tot i que tots els membres d’EMPALMAOS es mos-tren uns absoluts enamorats dels concerts en directe i de la comunicació –màgica i encomanadissa– que els ofereix la relació directa amb el seu públic, ara, després d’aquests primers anys de treball, esforç i carretera, el grup està molt il·lusionat amb la possibilitat de treure el seu primer treball discogràfic i en el qual ens consta que estan treballant de

JOAN I ALBA TOMÀS

En el transcurs d’unes colònies musicals a Arsèguel (Lleida), en JOAN i l’ALBA TOMÀS van conèixer un munt de joves més, inquiets com ells, i amants de la música tradicional, i el 2007 van decidir muntar el seu primer grup, del qual en formen part en JOAN al contrabaix i l’ALBA a l’acordió i veus, junt amb 8 joves més, de la Garrotxa, Baix Empordà i Vallès Occidental, amb l’original nom de STUKAT DEL BOLET.

Apadrinats per tres músics de primer nivell com en Xavier Pallàs, en Pere Pau i el pare de l’ALBA i en JOAN, en Fran-cesc Tomàs “Panxito”, que també els han acompanyat en més d’una actuació, han assolit un èxit important en un breu

MéS INFORMACIó A:

www.empalmaosrumba.com www.myspace.com/empalmaos

Durant el 2010, a punt de complir el tercer aniversari, han visitat més de trenta esce-naris diferents, en festes majors com les del Tura d’Olot o al barri de Sarrià de Bar-celona, en fires, festivals com el

espai de temps en el món del folk, del qual van més enllà, impregnant els seus temes de pinzellades de fusió amb

20


Personatge

altres estils, i creant un món realment original i propi i que pot agradar a gent de gustos musicals molt diferents.

Durant aquests dos darrers anys, han col·laborat amb l’Es-bart Marboleny, cosa que els ha permès entrar amb molt bon peu en el circuit de concerts de música tradicional i festes populars, i fins i tot fer un parell de gires interna-cionals, per Bielorrússia i Bulgària, a més d’alguna altra actuació fora de Catalunya, com a Portugalete (Euskadi), i per descomptat, per tot el territori català en gairebé una trentena de dates durant aquest 2010.

MéS INFORMACIó A:

stukat-del-bolet.blogspot.com www.myspace.com/stukatdelbolet

MéS INFORMACIó A:

www.myspace.com/francesctomaswww.myspace.com/ppaujhwww.clau.catwww.myspace.com/lacriaturaverdawww.soliserena.cat/components.html

FRANCESC TOMÀS “Panxito” i PERE PAU JIMéNEZ

I no marxem de casa de la família TOMÀS, ja que hem de parlar també del pare de l’ALBA i en JOAN, en FRANCESC TOMÀS, més conegut per tots com en “PANXITO”, fun-dador de PRODUCCIONS CLAU DE LLUNA, professional des del 1980 i membre, durant aquests anys, de més de 40 grups, entre els quals destaquen La Cobla Mínima, Clau de Lluna, Rosa Zaragoza, Maria Laffitte, Adolfo Osta, Toni Xuclà, Ernesto Anaya, Randy Weston, María Inés Ochoa, Tlalli, Sa Cobla, Atzawara, La Criatura Verda, Sol i Serena, Xuadit o Chanekes, a banda de col·laboracions amb altres grups de cançó popular i tradicional.

A més, la seva inquietud per transmetre la música que és la seva vida l’ha portat també a donar conferències magistrals per tot el món, sobre instruments de corda tradicionals i antics, en els quals és un autèntic expert i mestre, com també a embarcar-se en l’organització de la que ja és una autèntica festa dels instruments de corda a la nostra vila, la Violinada, de la qual recentment se n’ha

celebrat la quarta edició, amb diversos tallers, projeccions, col·loquis, xerrades, la popular cercavila i lògicament les actuacions musicals i balls. La convidada especial de la darrera edició ha estat la violinaire occitana Clémence Cognet, que, junt amb els grups organitzadors (La Criatura Verda, Bruel…) han estat els protagonistes del ball i concert.

En PANXITO ha tingut durant els darrers anys com a com-pany de fatigues un mestre de l’acordió diatònic com és en PERE PAU JIMÉNEZ, que l’ha acompanyat en formacions com La Criatura Verda i Inxa Lliure, però aquest també forma part de Ministrils del Rosselló, La circumstància i actua també sota el format de duet amb el músic d’Orri-ols, Jordi Molina, a la tenora, a part de col·laborar com ja he comentat amb Stukat del Bolet, i també forma part del grup que acompanya la MIRNA VILASIS, tant en les seves gravacions com en els concerts en viu, i és un dels altres mestres que tenim de veí ben a prop nostre.

Però segur que el concert més entranyable i emotiu per a ells va ser el que va tenir lloc amb motiu de la inauguració del nou pavelló polivalent d’Argelaguer, el passat dia 11 de desembre davant de gairebé tot el poble, en el qual tots vam poder gaudir d’aquest magnífic grup de joves músics.


21Personatge

MARTA RIUS I GUILLEM BALLAZ

La parella formada per la MARTA RIUS i en GUILLEM BALLAZ han estat els darrers de venir a viure al nostre poble, segura-ment atrets pels bons aires musicals que s’hi respiren.

La MARTA havia fet algunes passes en el món teatral i en el del cinema, fins i tot darrere la càmera, però finalment el món de la música la va estirar amb més força i junt amb en GUILLEM (multiinstrumentista inquiet, que domina el violí clàssic, la gralla, el flabiol, la viola de roda, el llaüt, la mandola, i pràcti-cament qualsevol instrument que li poseu al davant), des de l’any 2000 formen part de Sol i Serena, junt amb en PANXITO, grup que actualment presenta un espectacle titulat “Macerat” i que ens defineixen a la seva web tal com segueix:

“El Macerat de Sol i Serena és ple de contrastos que busquen sorprendre l’oïdor. Música ballable de concert o música de concert ballable, tot depèn de l’espai i el moment. Alterna melodies de sonoritat plena i contundent amb cançons des-pullades on el joc de veus pren tot el protagonisme. Alterna ritmes i aires, alterna dansa i cançó. Macerat és un espectacle animat i punyent. Macerat és la culminació d’un procés, ara cal iniciar-ne la degustació.”

També han enregistrat recentment un vídeo del seu tema “La Polleta d’Aigua”, que ha estat presentat al facebook el passat 16 de febrer a les 00:00 hores, a l’estil dels grans grups internacionals.

La MARTA I en GUILLEM, amb el nom de la Companyia “El Somni del Drac”, també han preparat un espectacle audiovisual, basat en l’obra de Joana Raspall, anomenat “Com un Mirall”, i adreçat als més petits, un espectacle que combina imatges projectades que interactuen amb els músics, i amb dos ballarins també a l’escenari i que han presentat a Manresa, el passat novembre, dins de la Fira Mediterrània, Fira d’espectacles d’arrel tradicional.

MéS INFORMACIó A:

www.soliserena.cat/components.htmlhttp://roserortiz.blogspot.com/2010/10/com-un-mirall.html

JAVI I RAFA GARRIGóS

Canviem força de terç, ja que si parlem del cognom GAR-RIGÓS, als qui els agradi el rock més dur, els vindrà de seguida al cap aquella formació anomenada Aspid, que des del 1982 fins al 2005 va gravar un total de vuit discos,

i va girar per tot el territori nacional, actuant en festivals de primera línia, al costat de les millors formacions de heavy metal i hard rock nacionals.

Després d’un gran concert de comiat a La Mirona amb un ple a vessar, el grup decideix desfer-se el 2005, però en JAVI (baix), incapaç d’abandonar la seva gran passió, ha estat treballant posteriorment amb un grup de versions amb seu a Figueres, anomenat Dirty Jobs, i actualment forma part de Apeiron, un excel·lent grup de rock progressiu, amb base a Olot, i del qual n’estic segur que sentirem a parlar en un futur en el món del metall nacional.

L’estiu passat vam tenir la sort de poder escoltar la seva primera maqueta íntegrament en directe al Casal d’Argela-guer, en un altre dels concerts sonats d’aquest any, en una nit amb una assistència de públic envejable i una quantitat de decibels absolutament estratosfèrica, això sí, amb un so realment net i polit, tot i el volum.

22


Personatge

MéS INFORMACIó A:

www.myspace.com/aspidmetallwww.apeiron.catwww.myspace.com/apeironrockwww.facebook.com/pages/APEIRON/49821737275?ref=search

MéS INFORMACIó A:

www.myspace.com/alisisgrup www.facebook.com (cerqueu el grup “Jo també estic esperant que surti el disc dels ALISIS”)

pere ventura

En PERE VENTURA és un músic autodidacte que es baralla des de ja fa anys amb força encert tant amb el baix com amb la guitarra elèctrica, i ha format part de grups com ENFANTS, ja desaparegut, i actualment de la formació besaluenca ALISIS, que l’estiu passat va gravar, als estudis Ground de Cornellà de Terri, la seva primera maqueta i ja en podeu trobar la majoria de cançons al seu myspace.

En aquest treball hi podem trobar clares influències del rock gòtic dels 80, de grups com The Cure, Joy Division, i sense cap mena de dubte, dels banyolins Kitsch, el millor representant d’aquest estil els darrers 20 anys al nostre país. 10 temes, gravats en només 2 dies als estudis Ground de Cornellà de Terri, que han de servir de presentació i, esperem de rampa de llançament, tot i que, a vegades em sembla que els seus fans tenim més fe en ells que ells mateixos.

Si us agrada aquest estil, no dubteu d’escoltar els temes que trobareu al seu myspace, o millor, anar a comprar el seu disc. A mi hi ha tres temes que em tenen el cor robat: “Colors Freds”, “Dia Gris” i “L’Abstracte”, tres grans cançons que podria haver signat perfectament en

Esperem que aquesta maqueta es tradueixi aviat en el seu primer disc, ara que tenen ja la formació completa amb un nou, i excel·lent, cantant.

Per la seva banda, en RAFA (bateria i percussions) s’ha pres un llarg descans per desconnectar de l’activitat frenètica de la seva antiga banda, i actualment sembla que torna a tenir el cuc de la música que el rosega una mica per dintre, i ja ha fet alguna col·laboració amb grups com Au Fènix i tenim notícies que està provant amb altres grups, fet pel qual no descartem que en breu el tornem a poder veure impartint lliçons magistrals de bateria sobre

l’escenari, fins i tot podria ser possible una reunió dels Aspid originals, però ara per ara sembla que hi ha un dels membres que no hi està massa il·lusionat, pel que ara mateix no deixa de ser una especulació i un somni per als seus antics fans.

Robert Smith, només aquests tres temes ja justifiquen amb escreix els cinc euros que val el disc. El podeu trobar al bar Miqwhas o a la Ferreteria Mas Ventura de Besalú.

Bé, i això és tot, i no és poc, de l’actualitat musical de la nostra vila i dels nostres músics durant el 2010. Esperem que d’aquí a un any puguem tornar a escriure un article semblant, que parli dels seus èxits, noves gra-vacions i sobretot d’un munt de con-certs, que està clar, que són el més important perquè els músics puguin

seguir tirant endavant i regalar-nos el seu art.

No vull acabar sense donar el meu agraïment a l’Andreu i l’Adrià Nebot, i també a en Francesc i en Joan Tomàs, per la seva ajuda en la con-fecció d’aquest article i tota la infor-mació i les fotos que m’han fet arribar,

una petita part també ha estat de gratificant i estimulant recerca per-sonal per la web i les planes de tots els artistes on he descobert alguns temes desconeguts que m’han com-pensat de sobra el temps dedicat a la seva redacció.

josep m. corbalan


23Escola

M’ha agradat fer...El taller de Leonci Quera, escultor i pintor català nascut a Olot. Alumnes d’Educació Infantil.

El taller de dibuix artístic amb l’Eduard Saiz. Alumnes de Cicle Superior.

El taller de l’Hèctor, l’arbre mort. Sobre la importància dels arbres del nostre entorn. Alumnes de Cicle Mitjà i Superior.

El taller de fanalets amb la Ruth Aisa. Alumnes de Cicle Inicial.

El taller de la creació d’una maqueta d’un tram del riu Llierca al seu pas per la Vall. Alumnes de Cicle Mitjà. El taller de l’elaboració de paper amb els alumnes de l’es-

cola Joan XXIII. Tots els alumnes de l’escola.

24


M’agrada fer...

Escola

El taller d’escacs amb en Vicenç Musté. Alumnes de Cicle Mitjà.

El taller de Circ amb l’Anna Alavedra. Tots els alumnes de l’escola.

El taller de sardanes amb la Mònica Feu. Tots els alumnes d’Educació Primària.

Tallers L. SanzPol. ind. can portella, s/n17853 ArgelaguerTel. 972287300 Fax [email protected]


25AMPA

u El dissabte 12 de març vàrem celebrar la Festa del Carnestoltes. Enguany, a causa de la pluja, va quedar una mica deslluïda, ja que no vam poder fer la rua pels carrers del poble, però va ser també divertida i la vam gaudir al Casal. Com a novetat va haver-hi un espectacle de màgia a càrrec del Mag Isaac, que ens va fer passar una bona estona, i després, com sempre, berenar popular i música gràcies a la col·laboració de la família Tomàs i de la família Ballaz. Aquest any la nostra “Reina” Car-nestoltes estava molt cofoia, perquè es va lliurar del foc gràcies a la seva aliada, la pluja. Bé, mireu les fotos, i a veure qui reconeixeu:

u Com ja sabeu, l’AMPA va decidir per unanimitat tras-passar la totalitat de la gestió del menjador de l’Escola al Consell Comarcal. Aquests canvis començaran a produir-se el curs vinent. S’afegeix un any de crisi eco-nòmica, el nombre d’alumnes que es queden a dinar ha baixat considerablement i el preu del menú s’incre-menta, així que calia baixar les despeses. La mesura més immediata va ser reduir l’horari de les monitores. A l’Amaru aquesta nova planificació no li anava bé i ens va deixar a finals de gener. Volem des d’aquestes pàgines donar-li el nostre comiat i les sinceres gràcies pel temps que ha estat entre nosaltres, sabedors que ha deixat un bon record als nostres nens. Els nous horaris es repartiran entre dues monitores: la Cristiana i la M. Àngels Grabuleda. La junta de l’AMPA us anirà informant puntualment.

u Malgrat que enguany la Diada de Sant Jordi escau dins les vacances de Setmana Santa, membres de l’AMPA han decidit tirar endavant la festa, i hi haurà la tradicional parada de llibres i flors. Com passa sempre, les imatges d’aquest dia no podrem incloure-les fins a la propera edició, però us avancem que els cartells anunciadors estaran realitzats pel Màrius Sala i els seus alumnes de dibuix extraescolar, i això ja ens assegura un excel·lent treball. A més, en hores de plàstica els nens faran punts de llibre que es podran trobar a la parada per regalar. Estem molts agraïts per aquestes col·laboracions.

>>> BLOGS’està elaborant un blog de l’escola com a eina de comunicació entre pares, mestres, alumnes i exalum-nes (de qualsevol edat), i la Sílvia Molera s’encarrega de la part tècnica. Tots els interessats a participar en aquesta proposta, o els que tinguin alguna aportació a fer-hi, poden adreçar-se a:

[email protected]@yahoo.es (Ana Bergaretxe)

Ja està força avançat però encara queden continguts dins el menú que es van treballant. Doneu-li una ullada:

escolaargelaguer.wordpress.com

la junta

Hola famílies!

26


Esports

Un any més de futbol!!! Qui ens havia de dir uns quants anys enrere que avui hi hauria tanta gent gaudint d’aquest esport a Argelaguer?!

F.C. ARGELAGUER

Actualment tenim 6 equips: preben-jamí (2003-2004), benjamí (2001-2002), aleví (1999-2000), femení (que actualment estan a 1a Divisió), l’equip de 3a Regional i, com a última incor-poració, els veterans.

Es fan els entrenaments els dimarts, dimecres i divendres, i ara, gràcies a les instal·lacions del pavelló, podrem anar-hi fins i tot quan fa mal temps.

L’equip dels més petits, el prebenjamí, entrenat per la jugadora femenina l’Aury, són els que s’ho passen més bé, és a partir del joc que se’ls va ini-

ciant en la tècnica i dinàmica d’aquest joc. Juguen els dissabtes al matí a les 11,30 h.

L’equip dels benjamins, entrenat pel jugador Dami i en Manu, han començat a fer un canvi molt gran, actualment tenim cinc nens d’Ar-gelaguer, que per ser un poble petit és molt important. Els agrada jugar. Aprenen infinitat de coses, sobretot, a fer amics. Juguen cada setmana a les 10,30 h.

L’eleví juga a futbol 7, van en els primer llocs de la classificació. Els

entrenadors són en Quini, antic juga-dor de l’Argelaguer i en Jordi. Juguen els dissabtes a les 12 h. Entrenadors, ara que ja són més grans ja els podeu entrar a entrenar més fort!

L’equip femení són unes quinze noies que cada setmana es deixen la pell per anar pujant esglaons en aquesta categoria, una categoria molt dife-rent a les que estaven acostumades. Gràcies al gran esforç i constància que hi dipositen aconsegueixen tenir un equip consolidat. Els entrenadors són en Sergi i en Ramon. Juguen els diumenges a les 16 h.

Prebenjamins del F.C. Argelaguer


27Esports

www.fcargelaguer.com

A l’equip de 3a Regional aquest any li està costant sortir dels darrers llocs de la classificació, però sembla que poc a poc van traient l’equip endavant.

Ànims per continuar tirant endavant, vosaltres podeu aixecar l’equip! A les dar-reres setmanes l’entrenador és en Dami. Juguen els dissabtes a les 16 h.

La incorporació d’aquesta temporada ha estat l’equip dels veterans. Juguen la lliga de veterans del Consell Comarcal de la Garrotxa. Actualment participen a la “Copa Garrotxa”. Tenen un bon ambient, s’ho passen bé i gaudeixen del futbol des d’un altre punt de vista. Juguen cada 15 dies a les 16 h o a les 18 h.

Per acabar, només falta donar gràcies a tots els jugadors/res i a tota l’afi-ció.

Força Argelaguer!

Veterans del F.C. Argelaguer

Alevins del F.C. Argelaguer

Polígon Industrial, s/n.17853 Argelaguer (Girona)

ProMinent Gugal, S.A.

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12Fax 972 28 71 07

Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

28


El pensar

Casal de la gent gran

Tothom parla del futur dels grans: pensions minvades, copa-gaments, piràmide demogràfica, mala salut, vellesa activa o no, l’avi cangur, l’agressió financera i fins i tot física, l’oblit del respecte als antecessors, la “ningunació” dels que porten canes, la frontera generacional amagada.

Hi ha un corrent soterrat de “què en fem d’aquesta gent” que emprenya, creix, és costosa, inútil, carca. Són la rèmora del viure al dia i l’alegria irresponsable del consum d’usar i llençar. Signifiquen la ineficàcia, el dolor, la malaltia, els maldecaps pels altres. La mort.

Ningú no ho dirà, tots proclamaran amb entusiasme l’amor als avis, el suport, les accions pro els desvalguts, la benefi-cència institucional i el bonisme. Però... i si poguéssim per decret suprimir el molest problema?

Els nazis ho van realitzar en part i discriminadament. Sols els inferiors als jueus la solució final. Era un començament, on haurien acabat? I en el curs de la nissaga humana civi-litzacions fins i tot als nostres dies han utilitzat el remei de la separació per eliminació del no vàlid.

On és el desllorigador? És evident que l’espècie humana ha trencat l’equilibri planetari que va començar amb el correu i l’arada romana i va explotar amb el cavall de vapor i l’energia nuclear: combustibles renovables i entre tots exhauríem l’espai.

El que sobra és la gent en especial, la no productiva, els grans.

El sistema físic, la matèria, el mateix sol no són eterns, la matèria que és energia que ni es crea ni es destrueix, sols es

transforma per llei termodinàmica pot significar una mutació que ens faci desaparèixer.

L’ésser humà és una infinitèsima part del cosmos geològic, però amb una diferència: víctima de l’evolució, pensa. Al gos de casa o del veí li importa poc el paradigma del futur, tan sols contempla acció-reacció (circuit primari), les necessitats físiques del seu tarannà. Pensar ens fa grans i més vulnera-bles però amb més possibilitats de trobar-hi sortida.

Però, dels sis mil milions de gent quants pensen? Quants com el gos reaccionen als inputs sense transcendir? Quants pensen al teu poble, carrer o col·lectivitat? I quants escolten els que pensen?

Estem immergits en una societat “privilegiada” en què es prioritzen els circuits primaris, com el gos, l’instint, les ape-tències, la frivolitat i, evidentment, es margina la reflexió i la tradició. On és la religió si més no com a ideari de superació? Què en queda per substituir els principis socials i morals?Anem pel camí d’estructurar una solució final davant del problema de la gent gran. Tenim mala peça al teler.

En lloc d’informàtica, hauríem de prioritzar el pensar i l’es-coltar? Si bé els que ho necessiten més són els que estan més a la vora del desastre del futur: les noves generacions. No està de més que els grans intentem alertar-los.

No ens faran cas, pitjor per a ells, són, però, els nostres descendents i, si pensem, ens sap greu. O no? Fem el que podem. O no?

Albert Pons i valon

Més coses per pensar... o que fan pensar.

Llegeixo en un diari, ELS PENSIONISTES GIRONINS SÓN ELS CATALANS AMB MENYS PODER ADQUISITIU, A MÉS, VIURE A LES COMARQUES GIRONINES ÉS MÉS CAR QUE A LA RESTA DE CATALUNYA. LA PREGUNTA SERIA, PER QUÈ?... PERQUÈ SÍ!!! NO HI PENSEU MÉS.

Per altra banda, animeu-vos, la província de Girona és la més catalana, això ja és molt.

SP

Pàgina extractada de la revista Tardor de la FATEC,

per al Casal d’Argelaguer, amb el corresponent permís.

ACTIVITATS: CADA DIJOUS, GIMNÀS DE 3 A 4

Sortida a Barcelona: DIA 6 D’ABRIL, VIATGE CULTURAL

FESTES PREVISTES:dia 16 d’aBril: FESTA DE PRIMAVERA, DINAR I BALL, CONJUNT DUET DE GALA

DIA 2 DE JULIOL: FESTA ANIVERSARI DIA DEL SOCI, DINAR I BALL

dia 8 de SeteMBre: ANADA AL GUILAR I BERENAR


29

Aplec del Guilar del primer de

maig de 1978. Foto: Arxiu Jaume Vilar.

Aplec del Guilar de setembre de 1960.

Part d’”Escarrevall”, any 1971. Foto: Arxiu Ribus.

Es tracta d’un document lliurat per l’autoritat que permet al portador de circular per una zona. Molt de control i recaptació. Foto: Arxiu Joan Roca.


29Àlbum fotogràfic

30


Història

ARGELAGUER FA UN SEGLE (i V)En l’anterior número em vaig acomiadar, després de dos anys i mig, de parlar del tema del nom de les cases del poble l’any 1905, però em deixava tot el reguitzell de masos i també les cases del barri del Pont o Hostalnou i toca acabar de forma com-pleta el que es va començar a “l’Argelaga” del maig de 2008.

Anem per feina, que la llista és llarga.

“CUARTEL ENTRE ESTE Y NORTE”

“CUARTEL ENTRE OESTE Y SUD”

“CUARTEL ENTRE NORTE Y OESTE”

1 Can Rafalich de Francisco Abulí Casals.2 can Sigala de Pere Abulí.3 capella de San Sebastian de “Cura Párroco”.4 i 5 casa aymà de Maria Duran Anglada. Les cases amb dues numeracions deu fer constar que també hi havia una altra estada per als masovers.6 i 7 espuella de Josefa Aiguaviva Estela.8 i 9 Brugué de Tomàs Simon. El 1860 el propietari era Baldiri Simon.

1 can Sulibós d’Antoni Bru de Sala propietari també del Castell. La casa més tard es va anomenar Can Jan.2 Molí carlot de Bartomeu Plandiura Oliveras.3 i 4 Morató de Josep Bassols Llimona. El 1860 la propie-tària era Gràcia Bassols, de la família Bassols de la llum.5 Mata de Miquel Salvatella Rabert. Jaume Pelegrí havia estat propietari el 1860.6 Can Jambó de Pere Corominas Grau, avi d’en Pere Vilà. La casa estava situada al mig de la pollancreda de sota a Morató. En la gran riuada de 1907, la casa, en la qual hi vivia gent, va quedar totalment envoltada i mig negada d’aigua, els seus estadants van haver de refugiar-se tota una nit al cim d’una figuera que hi havia en el punt més alt de la finca. En l’aiguat de 1940 la casa va desaparèixer completament, per sort ja no hi vivia ningú. 7 casilla de dalt de Turrós de Màxim Barnadas Turrós.8 casilla de Baix de Turrós del mateix.

1 Can Xach de Llorenç Vila Guinó. En anys anteriors la casa es deia Mas Solà i era propietat de Pere Sabater.2 can Sirrals de Baldiri Corominas Lloveras.3 Ca n’Horts de Josefa Aiguaviva Estela.4 i 5 plandiura de Bartomeu Plandiura Oliveras.6 casica de plandiura. És la casa de la Casica del mateix propietari. 7 Gifreda de Francisco Rius Domènech. El propietari en el 1860, junt amb Cordonets era Joan Campasol. 8 i 9 cordonets del mateix.10 i 11 Olivas de Margarita Olivas Serra. 12 cots de Josep Cots Sala.

ELS NOMS DE LES CASES DE PAGÈS I DEL BARRI DEL PONT (1905)

13 i 14 Solé de Maria Cufí Mundet. Propietari anterior Francisco Masdevall (1860).15 cabaña d’en toni de Francisco Rabert Sitjà, el mateix propietari que can Toni de la Roba del poble. Un tal Toni Rabert era un avantpassat de la família. 16 i 17 Can Fiol de Bartomeu Plandiura Oliveras.18 can pagès de Maria Cufí Mundet. El propietari ante-rior era Ignasi Pagès (1860).19 i 20 Masdemont de la mateixa. Abans era propietari Francisco Pratdevall.21 La Fàbrica de Victorià Cufí Figueras propietari de la gran finca forestal de Cufí i Pulí a l’Alta Garrotxa. La construcció anomenada Fàbrica també era coneguda per Pequin i s’hi destil·laven i elaboraven tints per tre-ballar el cuir. Més tard va ser casa de pagès.22 castellà de Jaume Surribas Oliveras. L’única casa de pagès d’Argelaguer de l’altre costat del riu Llierca, entre Sant Jaume i Montagut.

Aimà als anys 1940. Arxiu Jordi Badosa.


31Història

CASES DEL BARRI DEL PONT

“CUARTEL ENTRE SUD Y ESTE”

13 bis Pestramé Nou del mateix. També amo de Gifreda i Cordonets.14 Cal Muliné d’Isabel Vergés Ayats.15 cal tardà de Pere Marcè Cots.16 cal tarino de Bartomeu Plandiura Oliveras.17 can pau Mariana Puig Sarola.18 can puig de Pere Puig Sarola.19 Can Olivas de Margarida Olivas Serra.20 cal teixidó de Mariana Cots Pararols.21 Cal Teixidó Perich de Pere Marcé Cots (menor).22 cal Garrell de Joan Costa Plana.23 can Marcelino de Marcelino Olivas Galope.24 can Güibas de Júlia Quintana Sarola. 25 Can Pestramé de Josep Palomeras Casademunt. En aquells anys hi havia un petit hostal.26 can Balateu de Càndid Balateu Quintana. Venia dels Balateu de Sant Ferriol i poble d’Argelaguer que feien de rajolers i ell també feia de rajoler.27 can Mingo de Teresa Ramonet Plana era un hostal important de tocar a la carretera que amb la construcció de l’autovia va desaparèixer. 28 can Betra de Silvestre Ayats Barceló.29 can patllari de Maria Brunsó Vilalta.30 Cal Fiol de Pere Tura Auguet.31 Casa Nova d’en Cots de Rosa Cots Palol.

Les dades dels propietaris anteriors són extretes de l’ami-llarament d’Argelaguer de 1860. L’amillarament, paraula castellana, és un registre de béns, generalment immobles, per saber la riquesa pecuniària dels contribuents.

I s’acaba la llista d’un total de 205 cases, totes les finques urbanes del municipi.

Es tanca amb la signatura dels membres de la comissió encarregada, que són: Pere Abella, Salvador Abulí, Francisco Costa, Gabriel Pujol, Salvador Falgarona i Francisco Rabert, amb la data: Argelaguer a 23 de novembre de 1905.

Ara sí, per fi hem arribat al final. Hem passat revista de tots els habitatges del nucli d’Argelaguer, masos i barris. Podem tancar definitivament el monogràfic dels noms de les cases de fa un segle, que ens ha ocupat tant. Ha estat un treball un pèl llarg, però interessant, ja que la gent, que sap força o molt de la història de les seves cases o masos, hi pot aportar més informació i documentació.

NOTA: Si alguna persona té més informació de noms antics de les cases citades o bé ha detectat alguna errada, que ens ho faci saber posant-se en contacte amb l’autor de l’escrit (telèfon 972 687205) o bé amb l’Ajuntament. Gràcies.

josep vilar i vergés

9 capilla de Santa Magdalena del “Cura Párroco”.10 el turrós de Màxim Barnadas Turrós.11 Can Font del mateix. Casa en runes, es troba prop del pla on se celebra l’Aplec de Santa Magdalena, ja s’anomena el Pla de can Font.12 Masbarranch de Maria Lapuja Badia. Casa en ruïnes que es troba al sud-oest de la muntanya de Santa Mag-dalena. A l’actualitat es vol tornar a restaurar. L’anterior propietari era Silvestre Masbarranc (1860), que va donar nom al mas.13 Pestramé de Francisco Rius Domènech.

1 Molinot de Pere Soler Alibés.2 perecaula de Bartomeu Plandiura Oliveras. De ben segur es tracta de can Portella. Al costat mateix a tocar el riu hi havia el Molí d’en Perecaula, que l’aiguat del 1940 va destruir completament.3i 4 Ca l’Hornós de Pere Soler Alibés. En el 1860 era pro-pietari Pere Soler i Ornós, últim propietari que mantenia el nom del mas en el cognom.

5 i 6 ca n’albis de Joaquim de Solà, avi del mateix pro-pietari Joaquim de Solà. En el 1860 era propietari Jacint Morales (1860) junt amb els masos Serra i Sintinella.7 capilla del Guilar de “Cura Párroco”.8 i 9 can Serra de Joaquim de Solà.10 i 11 ca n’abulí de Lluís Pujol Bassols.12 Solé del mateix. Anteriorment el 1860 era propietari Pere Gayolà.13 can coma del mateix.14 i 15 Cadavall de Joaquim de Solà. Abans era de Teresa Garnatxe (1860).16 casica del Guilà del mateix.

Can Serra als anys 1960. Arxiu Foto Cruells.

32


Història

Programa del 1948. En castellà obligat, feia nou anys que s’havia perdut la guerra. Moltes misses i rosaris. Sardanes a la rebatejada “Plaza del Generalísimo”. Festa complerta de dos dies amb la idèntica programació tant dissabte com diumenge. No hi ha futbol.


33LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

III Concurs Públic Local de Pessebres

Aquest passat Nadal, es va realitzar el “iii concurs públic local de pessebres”, que com ja sabeu organitza la nostra Associació junt amb l’Ajuntament d’Argelaguer. Enguany també hem pogut comptar per a la seva valoració amb la col·laboració del Sr. Salvador Pelegrí com a representant del Casal de la Gent Gran.

L’art del pessebrisme està molt desenvolupat en la cultura catalana, i Argelaguer ens en deixa cada any una bona mostra. S’han fet pessebres molt ben elaborats i represen-tats, i els pessebristes van estar inspiradíssims amb la lliber-tat creativa que caracteritza els pessebres de casa. Donem les gràcies a totes les famílies que van participar en aquesta mostra i que ens van posar molt difícil la tasca de decidir els guanyadors. Finalment, la decisió va ser la següent:

Primer premi: Família Granados Grabuleda

Segon premi: El col·lectiu format per Guillem i Berta Batlle, Ania i Tura Sala, Eloi i Genís Tomàs i Nina Gombert

Aquest col·lectiu ha reproduït artesanalment amb plastilina cuita unes fantàstiques figures de pessebre, veritables retrats, persones i animals molt ben caracteritzats amb tots els seus atributs o accessoris necessaris segons la funció que interpreten. També és curiosa la disposició del pesse-bre fragmentat en calaixos a diferents nivells, on a part de representar les escenes pròpies de la tradició, també han escenificat el cor d’àngels i l’infern, i altres de nova creació. El resultat és un pessebre modern i molt detallista.

Hi ha dos pessebres que han estat igualats en la seva valo-ració, així que el jurat ha creat un accèssit al 3r premi:

Tercer premi: Família Ventura Gómez

S’ha valorat la creativitat artística, ja que ha sabut elaborar amb materials relacionats amb l’ampolla de cava un pessebre sorprenent. Així, ha creat figures humanes i bestiar amb els morrions de les ampolles dotant-les de tots els moviments expressius; el paisatge bíblic amb els alvèols (separadors de les ampolles), i altres efectes amb els suros i les càpsules. Original també és la presentació de disposar el pessebre surant en l’aire, amb un enfocament lumínic que aconsegueix una visió monocroma i harmònica del conjunt.

Hola amics!

1r

2n

3r

34


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

S’ha deixat volar la imaginació en un treball fet a mà, de roba cosida amb la tècnica del patchwork. S’ha creat un paisatge segmentat que representa vegetació, monticles i arbredes que ressalten sobre el terreny, sobre el que se situen artesanals figures. Resulta un treball molt colorista, amb molt de gust i atractiu efecte visual.

Accèssit: Família Tomàs Massana

És un pessebre d’arrel tradicional, gran i ben ubicat a l’entrada de la casa que el fa més expectant, i també la forma com l’han estructurat amb parcel·les a diferents nivells coordinades amb variada i abundant vegetació natural, les necessàries figures per reproduir un paisatge bíblic, efectes com la canalització de l’aigua i una adequada il·luminació; cal destacar la disposició de l’infern, camuflat sota la part terrenal, molt ben construït i representat.

És temps de crisi, i les subvencions per a projectes de cultura s’estan retallant. Els professionals se’n ressenten i els mitjans de comunicació en fan ressò. I per altra banda sorgeixen iniciatives i apostes creatives de gent que en altres temps no haurien tingut accés a fer pública la seva obra. La difusió per Internet, l’organització autofinançada d’espectacles i, sobretot, les ganes de comunicar, fan que Argelaguer, com molts altres llocs, sigui un poble en efervescència cultural: la violinada, els concerts del casal, La Jampo, els músics, els pintors, els futbolistes, els escriptors…

El passat divendres 10 de desembre es va celebrar la 2a edició de La Jampo (i n’hi ha d’haver una 3a!). Va ser un èxit. Es van recitar poesies d’autors reconeguts i també dels mateixos participants. Alguns músics van cantar i tocar, i ens vam delectar amb el vídeo “Imagine” de John i Yoko i amb el d’una holandesa prou coneguda per tothom. Aquest cop, a la crida hi va acudir gent de les contrades veïnals.

El grup ANAFEN Produccions va organitzar l’acte, i la nostra associació hi va posar el seu gra de sorra. Aquests nois van preparar amb molta cura i bon gust el local per confortar els assistents, que ha resultat un espai molt acollidor i intimista. Tots els que hi érem vam quedar meravellats del bon ambient i de l’alta participació, que posen de manifest que la poesia és un gènere ben viu.

Artur Ginesta

CONSTRUCCIÓ D’OBRESC/Plaça, 8

17853 - ArgelaguerTel. i fax 972 68 76 12

e-mail: [email protected]

accèssit

La Jampo


35Empresa

GIROFIBRA SLGirofibra SL, al polígon de Mas Portella, es dedica a l’elaboració de complements dietètics i alimentaris, especialment galetes, adreçats a la parafarmàcia i als establiments de dietètica.

És una empresa creada el 2006 que inaugurà la planta de pro-ducció d’Argelaguer el setembre de 2008. Darrere d’aquesta iniciativa hi trobem tot un “know-how” de producció format per diversos socis −Cal Enric i Naturhouse, entre altres−, alguns dels quals tenen més de vint anys d’experiència en l’elaboració de productes dietètics i en la distribució d’aquests productes a nivell nacional i internacional.

Per conèixer com va néixer i actualment funciona Girofibra, Jordi Serret, director general i director de producte, ens explica que abans d’obrir aquesta nova empresa a Argelaguer ja treballava a Cal Enric, de Castellfollit, on ja hi havia productes de dietètica i es desenvolupà el projecte d’expansió. Com comenta “des del 2000 fins al 2007 es creixia de mitjana un 30 per cent cada any... i ens vam plantejar de fer una instal·lació

que ens permetés créixer. Necessitàvem unes instal·lacions noves”. I així va ser com la part de la dietètica que es feia a Cal Enric es traslladà a Argelaguer i a Cal Enric es van poder concentrar en les especialitats tradicionals.

Com dèiem, la nova planta a Mas Portella, d’uns 3.500 metres quadrats, començà a treballar el quart trimestre del 2008. Girofibra, des del seu inici fins a l’octubre de 2010, ha estat fabricant productes envasats per a altres marques; però l’any passat van treure al mercat la primera marca pròpia, una col-lecció de galetes. Són tres galetes diferents de fibra dietètica nutritives sense sucre afegit: una de cacau natural, nabiu o mirtil (en castellà “arándano”) i magrana; una altra de llavor de lli i panses; i una darrera de sèsam i panses. Inicialment en van fer una producció de quatre tones, i es preveu que a finals d’any ja es distribuiran en un 85% del territori de l’Estat espanyol.

En el moment de plantejar-se com havia de ser aquest nou producte, ens explica en Jordi que han volgut fer un producte “de qualitat” però amb el qual poguessin ser competitius en el mercat aportant una característica pròpia que els definís. “Hem de fer productes que la gent vulgui comprar”, cosa que intentaran aconseguir amb aquestes galetes, que volen “casar” el producte dietètic funcional amb un valor gastronò-mic afegit: “galeta en format típic de barreta, funcional amb fibra prebiòtica per a la regulació del trànsit intestinal però amb un buquet afegit digne de la pastisseria tradicional, no obstant sense sucre”.

Girofibra SL inaugurà la planta de producció d’Argelaguer el setembre de 2008.

Màquina formadora: a partir d’un motllo la massa pren forma de galeta abans de passar al forn.

36


Empresa

Per aconseguir “la fórmula” per a la seva elaboració, han calgut cap a cent cinquanta proves de tres hores cada prova. El que ha prevalgut també ha estat fer un producte de qualitat a un preu assequible.

Aquestes galetes s’adrecen a tothom que pugui necessitar-ne la funcionalitat, tot i que el seu públic comença a partir dels d’una edat més aviat adulta, a causa de la reflexió d’aquest tipus de compres. També es considera que tenen uns sabors més adults, i s’han plantejat perquè es puguin vendre en una botiga de dietètica o en un forn de pa. Es podran trobar en paquets de 100 grams que contindran deu galetes a un preu assequible. També es podran adquirir en capses que contenen sis d’aquests paquets amb embolcall individual. En general es tracta d’un producte destinat al públic femení, que és el qui s’interessa més pels ingredients, la fibra, la dieta... si fos adre-çat als homes s’haurien de decantar més per una línia esport.

Per a l’elaboració d’aquest i dels altres productes que actu-alment fan, Girofibra compta amb 15 treballadors integrats en els diferents departaments; hi ha motlles i formulacions diferents, i amb una producció de 1.200 galetes per minut.

El forn: cada galeta requereix una temperatura i temps de cocció diferents.

inestabilitat del mercat fa que hagis de treure productes molt segurs” per poder-te mantenir. Reconeix que on es consumeix més aquests productes és a França, Itàlia, Anglaterra i Polò-nia, i que aquí encara hi ha molt camí per recórrer. I que “s’hi ha posat tothom, en la dietètica, hi ha molt de tot; els punts de venda estan saturats; la clau de l’èxit està en fidelitzar els clients, i crear un producte amb propietats organolèptiques molt bones i una funcionalitat marcada, tenint en compte que és dietètica. Es ven perquè porta fibra, és sense sucre o té vitamines, però a més a més es repeteix perquè em va agradar. En la dietètica, si no agrada, no repetiran”.

En relació amb el futur, en Jordi es mostra positiu: “vam començar amb la crisi, que no ens ha permès créixer, però ens hem mantingut”. Ens parla dels avantatges d’estar situats al polígon d’Argelaguer (bon enteniment amb l’Ajuntament, bon accés des de l’autovia, són pocs veïns, poc tràfic de transport, a prop de França, fet que proporciona una avantatge competitiva en el transport...), i ens explica que “les galetes sempre han sigut una alimentació bàsica i molt senzilla; el que fem nosaltres és fer productes una mica més sofisticats però naturals; la tendència que tenim ara és entrar en productes 100% biològics, però no el que coneixem ara, que és el que ven l’herbolari i que provenen d’agricultura ecològica, sinó com es coneixen als països nòrdics o Anglaterra: són produc-tes que gastronòmicament estan molt més evolucionats, amb presentacions que poden ser tant de delicatessen com de producte dietètic... intentaren fer un producte ecològic fugint una mica d’aquesta línia ‘clàssica’ i més en la línia europea”.

A la pàgina web (www.girofibra.com) hi podeu consultar el mostrari dels productes que poden elaborar; la nova línia de productes amb marca Girofibra, presentada l’últim trimestre del 2010 representa segons dades del mes de febrer de 2011 un 30% de les vendes, fet que mostra que l’acceptació d’aquest producte per part del mercat ha estat molt gran. Actualment s’està desenvolupant una línia de productes d’ali-mentació especial, sense gluten; la previsió és que surtin al mercat el mes de setembre d’enguany. Esperem que aquest nou producte sigui tan deliciós com les tres noves galetes “fetes a Argelaguer” que hem pogut tastar fins ara.

dolors Olivé

El procés de fabricació s’inicia amb la barreja d’ingredients aplicant la recepta que correspongui, després es bolca aquesta massa en una laminadora, on es realitza un control de metalls, i a continuació es modela en motllos, es fa la cocció durant vint minuts a 150 graus (diferent de les maries, que es couen durant cinc minuts a 250 graus), cocció lenta que fa que les galetes resultants siguin “cruixents i més bones”... Es continua amb el refredament, la classificació (s’agrupen) i l’envasament (envàs primari de seguretat i secundari, de presentació), imprimació de lot i caducitat, i embalatjat en caixa de transport. Finalment s’inventaria, s’anota la producció i es traspassa al magatzem, a l’espera que una comanda se l’endugui. En parlar del món de la dietètica i de la competi-tivitat en els temps actuals, Jordi Serret ens explica que “la

Imatge de les tres noves gammes de galetes dietètiques de Girofibra SL.


37Salut

El iode, la tiroide i les seves alteracions

Tot i ser un òrgan relativament petit, regula el metabolisme de tot el cos. Al nostre organisme hi ha múltiples funcions regulades per la tiroide, com ara la freqüència cardíaca, el nombre de deposicions que fem al dia, controla la tempe-ratura, el pes, la son,...

El iode és un component essencial de les hormones de la tiroide. A la nostra comarca, històricament hi ha hagut deficiència de iode; quasi tothom coneix persones amb problemes de goll (tiroide més grossa del normal i moltes vegades visible a simple vista). Darrerament, sobretot des de la introducció de la sal iodada, en tenim menys casos. Així doncs, és recomanable comprar la sal iodada i menjar més peix, aliment ric en iode. També es dóna sistemàticament suplements de iode a les dones embarassades, ja que s’ha demostrat la relació entre el bon funcionament de la tiroide durant l’embaràs i el coeficient d’intel·ligència del nadó.

Aquests dies hem sentit a parlar del iode, arran del tsunami del Japó i l’accident de la planta nuclear de Fukushima. La tiroide fa servir iode per fabricar les hormones, per això, si utilitza el iode radioactiu que desprèn la planta nuclear, la radiació pot quedar dintre la tiroide de les persones afectades durant molt de temps i provocar diferents tipus de malalties, entre elles el càncer.

Una vegada fet aquest incís, parlem de les malalties de la tiroide. Les més freqüents són: l’hipotiroïdisme, que és quan la tiroide funciona menys del compte (poca hormona tiroïdal) i l’hipertiroïdisme, que apareix quan se segrega massa hormona tiroïdal.

La tiroide regula el metabolisme,així que podrem deduir les alteracions que donen aquestes malalties. Així doncs, a l’hipotiroïdisme tenim la tendència que tot l’organisme funcioni més lent: pot provocar fatiga, augment de la son, restrenyiment, més fred, estat depressiu. El cor pot anar més lent, tenim tendència a augmentar de pes, edemes (retenció de líquids) i caiguda dels cabells entre altres símptomes.

A l’hipertiroïdisme en canvi passa el contrari, tot el meta-bolisme s’accelera i apareix nerviosisme, intranquil·litat, intolerància a la calor, suor en excés, pèrdua de pes, tot i que augmenta la gana, taquicàrdia (el cor va més ràpid), tremolor... És típic d’alguns tipus d’hipertiroïdismes que els ulls semblin més grossos, ja que tenen tendència a sortir més de les òrbites.

Totes aquestes alteracions es poden acompanyar o no del creixement de la tiroide, és a dir, de goll. Així doncs, la tiroide és un clar exemple de la complexitat del cos humà i de com una glàndula tan petita pot regular funcions molt complexes. El cos humà és molt complicat, però el seu estudi pot ser molt interessant.

joan cabratosa i PlaMetge de Família

La tiroide és una glàndula situada a la part anterior del coll que té molta importància per al bon funcionament del nostre cos. Diem que és una glàndula endocrina perquè fa la seva funció a traves d’hormones, concretament de les hormones tiroïdals.

Els tiroides i la seva localització.

Imatge d’un goll.

38


Salut

LA MEDICINA HOMEOPÀTICA (II) BRANQUES DE L’HOMEOPATIAHi ha l’unicista o clàssica, que consisteix a cercar el remei de fons de la persona que l’ajudi a retrobar l’equilibri, o sigui la salut. Es practica molt aquí a l’Estat espanyol, a Regne Unit, i a Amèrica del Sud, principalment, però també a molts altres països d’Europa i arreu del món. A l’Índia ha estat durant anys una especialitat oficial.

La pluralista consisteix a donar remeis homeopàtics per als diferents símptomes, sense tenir en compte la llei de similitud. És la que es practica a França, sobre tot.

La complexista és la que barreja més d’un remei homeopà-tic dins d’un preparat comercial, que sovint es pot comprar directament a les farmàcies per tractar problemes de forma simptomàtica. Tampoc segueix, doncs, la llei de similitud.

Dins l’unicisme hi ha diferents escoles i diferents mes-tres i, per tant, mètodes. Voldríem destacar l’homeopatia energètica del Dr. Senn de Lausanne –del qual em compto com a deixebla pòstuma– (que va combinar sàviament els principis de biologia, homeopatia i medicina tradicional xinesa, i va formular la llei de bloquejos, que explica perquè en alguns casos el remei ben escollit no actua).

Tres grans homeòpates actuals que han creat escola son Vithoulkas a Grècia, Scholten a Holanda i Sankaran a l’India.

CAMP D’ACCIó DE L’HOMEOPATIAL’homeopatia pot tractar tant malalties agudes com crò-niques.

Entenem per agudes, malalties infeccioses com virasis, refredats, angines, otitis, sinusitis, infeccions d’orina o pneumònies.

Les cròniques són les que no comencen i acaben, sinó que es van repetint en forma de brots. Seria el cas de les al·lèrgies (rinitis, èczemes, asma o migranya) o les malalties

autoimmunes (Crohn, Colitis ulcerosa, artritis reumatoidea, psoriasis, vasculitis, púrpures trombopèniques idiopàtiques, lupus eritematós, etc.). En aquestes últimes el tractament és més llarg, però hi ha molts casos que amb la dieta i altres mesures d’higiene adequades es poden arribar a resoldre del tot, i no només alleujar els símptomes.

També és important en aquests casos treballar amb equip amb el metge especialista que fa el seguiment adient de cada malaltia, mentre l’homeopatia en paral·lel actua sobre l’energia vital de l’organisme, a fi de mirar de resoldre la causa de perquè s’ha produït el problema. Podríem dir que som “afinadors” de persones.

Christian Samuel Hahnemann, fundador de la medicina homeopàtica.


39Salut

La resposta al tractament depèn de l’estat energètic de la persona, com de la perícia del metge homeòpata en anar trobant, en visites successives, el remei a cada moment que condueix cap a la curació.

En les malalties funcionals el tractament serà curatiu, mentre que en les lesionals només pot ser pal·liatiu. És el cas de la diabetis, alguns càncers, o les que requereixin tractament quirúrgic.

És interessant saber que poden prendre també remeis homeopàtics les embarassades, els nens i els ancians; i també els animals de companyia. Mai no és tard per començar un procés de tractament homeopàtic, es diu que l’homeopatia pot ajudar tant a néixer com a morir bé, en harmonia.

MARC LEGAL DE L’HOMEOPATIAA Regne Unit l’homeopatia és l’únic país d’Europa on actu-alment és una especialitat mèdica oficial. Es pot estudiar a la facultat d’homeopatia de Londres directament, sense haver de cursar la carrera de medicina abans, com aquí. Cal citar també que tenen hospitals homeopàtics.

A França la visita al metge homeòpata es pot reemborsar per la seguretat social, perquè allà tenen lliure elecció de metge.

A Suïssa hi ha una clínica que tracta exclusivament el càncer amb homeopatia.

A Catalunya actualment es pot estudiar a la Universitat de Barcelona, que imparteix el Màster de Medicina Homeopà-tica, que dura 3 cursos, i és per a metges i veterinaris.

Recentment aquí a Catalunya s’ha regulat la titulació oficial per tal de poder exercir la homeopatia, per mitjà de Col·legi de Metges de Catalunya, que imparteix el Diploma de Capacitació en Medicina Homeopàtica. Els requisits són el títol de llicenciat, el d’especialitat, i acreditar anys d’experiència clínica i formació continuada.

Com a anècdota cal dir que l’homeopatia havia estat una especialitat mèdica oficial a Catalunya a l’època de la República. Durant la Guerra Civil van fugir la majoria de metges homeòpates cap a Mèxic i Argentina, on hi ha

actualment prestigioses escoles d’homeopatia, perquè van ésser perseguits i molts van perdre fins i tot la vida. A l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona va quedar un sol metge: el difunt Dr. Peiró.

A partir dels anys 80, després d’una generació sense metges homeòpates, un grup de joves metges i estudiants de medicina vam portar metges homeòpates de fora (el Dr. Jacques Imberechts de Bèlgica, el Dr. Paschero d’Ar-gentina, el Dr. Ortega de Mèxic...) per formar-nos i tornar a sembrar la llavor de l’homeopatia al nostre país.

Gràcies a l’esforç de tota aquesta nova generació d’ho-meòpates s’ha pogut aconseguir que el remei homeopàtic sigui considerat legalment altra vegada com un medicament i es pugui trobar a les farmàcies i, com dèiem més amunt, que es puguin impartir ja els estudis a la universitat.

Oficines centrals: c/ Mulleras, 36 - 17800 OLOTBotiga: Alta Madoixa, 12 - 17800 OLOTSales de Vetlla:olot: c/Pintor R Barnadas, s/n (barri Mas Bernat)Sant Joan les Fonts: Sant Antoni, 13

OlotMontagut i OixLa CanyaLa Vall de BianyaSt. Jaume de LliercaTortellà

Servei permanent a:

i ara també a argelaguer!

BegudàCastellfollit de la RocaLa Vall d’en BasLes PresesSant Joan les Fonts

SERVEI 24 HORES Tel. 972 268 864 – 607 668 999

bibliografia

Vithoulkas. Homeopatia.Paidos (per tenir unes nocions bàsiques)Paschero. La Homeopatía. Ed. El Ateneodr. carles amengual. Medicina Homeopática. Ed. Timun MasJan Scholten. Stitchin Alonnissos. Homeopatía y minerales (avançat)Rajan Sankaran. El espíritu de la homeopatía. Homoeophatic Medical Publishers (avançat)

adreceS d’interèS

Organismes homeopatia: www.amhb.net, www.femh.org, liga.iwmh.net Estudis homeopatia: www.il3.ub.edu, www.facultyofhomeopathy.com Laboratoris homeopàtics: www.iberhome.es, www.boiron.es, www.helios.co.uk Hospital i clínica homeopàtics: www.rlhh.eu, www.clinicasantacroce.ch

dra. carme FraderaMetgessa homeòpata

40


Hola amics!

Diuen que això d’aprendre a cuinar és un exercici creixent i permanent: dia darrere dia. El nostre xef protagonista, en Xavier Quintana, n’ha après llegint molt, escoltant molt i experimentant a la cuina, fins que l’afició es converteix en el seu hobbie. Ens explica el Xavier que cada Festa Major del poble ell i el seu sogre s’imposen un nou repte: sorprendre els seus convidats (podem parlar d’una vintena de persones) amb un plat que no havien cuinat abans. Així que en una d’aquestes ocasions van “assajar” el llobarro que ara ens presenta, una recepta agraïda i fàcil, que fonts assenyalen que ja es realitzava a l’edat mitjana, i val a dir que els comensals van quedar molt satisfets. A aquest peix semigràs (molt apreciat i conegut a la Mediterrània i de consum recomanable per les seves excel·lents propie-tats de ferro, fòsfor, magnesi i zenc, i també de proteïnes i vitamina B) se li ha incorporat un preparat de trompetes de la mort, un bolet que hi ha qui diu que el seu ús a la cuina és relativament modern, però la veritat és que compta amb

Llobarro amb puré de pastanaga i vinagreta de trompetes de la mort per en Xavier Quintana

Ingredients(per a 4 persones)

4 supremes de llobarro •(150 g cadascuna). També es pot fer amb algun altre tipus de peix com la dorada, el rèmol.

½ kg de pastanagues.•

100 g de formatge ratllat •(serrat o manxego).

6 grans d’all.•

1 grapat de trompetes •de la mort seques.

Sal, llorer, un bitxo, oli •d’oliva i vinagre.

Preparació :

Què es cuina a argelaguer?

Primer de tot, remulleu les trompetes de la mort en aigua una hora. Peleu, talleu i bulliu la pastanaga en una mica d’ai-gua. Un cop cuita escorreu-la i, encara calenta, passeu-la per la batedora amb el formatge. Rectifiqueu-ho de sal i pebre i reserveu-lo.Poseu el peix en una safata amb oli al forn calent. Al cap d’un minut aboqueu-hi un vas petit de vinagre i torneu a tancar el forn dos minuts més. Poseu al foc una paella petita amb un got d’oli d’oliva amb els alls tallats a llesques i el bitxo tallat petit. Després, afegiu-hi el llorer i les trom-petes de la mort.

La recepta

molta tradició gastronòmica. Parlem d’un plat que pot estar enllestit en trenta-cinc minuts, la qual cosa és interessant, donat que sempre anem mancats de temps per pensar en menús, i passar moltes hores a la cuina per elaborar-los no és factible. Llàstima que les presses ens fan abandonar moltes saboroses receptes.

d. Figueras

Quan estigui ros, traieu la safata del forn, escal-deu el peix amb el contingut de la paella. Ara ja podreu emplatar posant a cada plat una cullerada del puré i un tall de llobarro regat amb una mica de la seva salsa.I ja està! Ara, del plat a la boca, on ningú no s’equivoca. Bon profit!!!


41Pàgina oberta

AMB MOTIU DE LA FESTA DEL ROSER D’ARGELAGUERRaimon, a la dècada dels 70, cantava: QUI PERD ELS ORÍ-GENS, PERD LA IDENTITAT. Recordant la festa del Roser, tan arrelada a les nostres contrades i, a totes les persones que l’han conservada i mantinguda, intentem retrobar-nos amb els nostres orígens per no perdre la nostra identitat.

Tota celebració o aniversari ens recorda que el temps passa molt de pressa. Els anys, els dies i les hores acumulades enriqueixen la nostra història personal i comunitària. El que vàrem fer i viure ahir ja ha passat a la història i, el que fem avui, també formarà part de la nostra existència. Passem el temps enganxats a la pell.

Ni jo ni ningú no el podem aturar. Cada dia, cada aniversari, cada celebració personal o comunitària, és una nova aven-tura que ens porta a una realitat desconeguda. El temps sempre serà un misteri, una descoberta, un repte i una riquesa oferta.

Quan els homes i les dones mirem el temps, amb ulls de fe, constatem que el nostre temps va començar en el si de la mare i, s’endinsa, amb tots els homes i dones de tots els

temps, en l’eternitat de Déu. Aquesta convicció absoluta revesteix el nostre temps amb una profunda esperança, grandesa i alegria, ja que el nostre temps serà el lloc de trobada amb Déu i amb els germans. Potser, per a alguns, mirar el passat i no recordar-lo sigui història per oblidar i, per a altres, una història per estimar.

Mai no hauríem d’oblidar i, menys encara, fer desaparèixer cap pàgina de la vostra vida; ni tan sols les que ens han perjudicat. Si n’arranqués alguna, el buit que hi deixaria seria una ferida que mai no s’acabaria de tancar. (Aquest és l’origen de la gran neurosi que viu gran part de la nostra societat).

Arrencar les pàgines de la nostra història no farà canviar res la realitat que fins ara hem viscut. Si no estimem el nostre passat no ens podrem estimar nosaltres mateixos i, menys encara, el nostre proïsme. Això no vol pas dir estar contents del que hem fet malament, sinó reconciliar-ho i assumir-ho, perquè tot ha passat, nostre i dels altres, d’alguna manera està amarat més d’amor i de generositat que l’odi, de ran-cúnia i d’egoisme. Si no fos així: quin sentit té celebrar festes, aplecs, aniversaris...?

A la verge, sota l’advocació del Guilar, i en aquest dia del roser, encomanem els nostres abans passats i persones grans de nostra Vila. Ells han estat i són els qui han conservat i mantingut, al llarg de la nostra història de poble, aquesta tradi-ció i devoció fins als nostres dies. També demanem per a totes les persones que, prenent el relleu, amb la torxa del servei, com ho varen fer els nostres avantpassats, continuen escrivint per als petits i els qui encara han de venir totes les petites felicitats i coses bones que el present de cada dia ens ofereix.

Que aquests dies de festa i tots els dies del nostre present, que neix cada dia, visquem i gaudim de l’amistat, de l’amor, de la comunió amb Déu, amb els altres i, en aquest temps de primavera, amb la natura.

Recordem i no oblidem el que la bona Mare ens diu cada dia a cau d’orella:AVUI ÉS EL PRIMER DIA DE LA RESTA DE LA MEVA VIDA: “SIGUES FELIÇ”

ben vostre, amic i servidor mn. àngel torres i rosa.

42


Pàgina oberta

REFLEXIóSavi no és aquell que té la seva ment atapeïda d’informació. La veritable saviesa consisteix a poder ser feliços en

el món tal com és, sense pretendre acomodar-lo com a nosaltres ens agradaria que fos. La teva pau interior i la

teva felicitat depenen d’acceptar que no pots elegir el que creus que hauria de ser, però que sí que pots triar com

vols veure el que ja tens. Quan jutges, bé o malament, una situació, confons la realitat amb la teva interpretació

d’ella. Llavors faràs que la pau sigui impossible per tu, perquè tindràs la teva ment enfocada en conflictes i per la

llei de correspondència, conflictives seran també les experiències que el món exterior et brindaran.

Benvolguts i benvolgudes,

Aquestes línies curtes i senzilles però molt sinceres són per agrair públicament el suport que hem rebut de molts de vosaltres, veïns d’Argelaguer.

Moltes persones ens heu fet costat en el moment de separar-nos de l’Edgar i la Isabel·la. Gràcies a la família, germans, cunyats, amics, els professionals... i els veïns d’Argelaguer. Algunes heu estat al nostre costat sempre. Els hi heu donat afecte i alegria des del primer dia que van arribar. No tenien res i es van trobar amb tot un poble que els acollia.

Altres persones ens han sorprès molt agradablement en fer-nos arribar el seu suport en els difícils moments del comiat.

A tots us volem donar les gràcies de tot cor. Sense aquesta sensibilitat que ens heu demostrat segurament no ens sen-tiríem capaços de seguir endavant com a família acollidora. Malgrat els errors de l’administració i la seva desídia, la realitat és que dues personetes encantadores no han hagut de passar, en un centre de la Generalitat, cinc anys de la

seva vida, i han pogut gaudir de tenir pares, germans, tiets, veïns, amics, companys...

Tots els infants haurien de poder gaudir d’un poble com aquest.

La vostra col·laboració, amb totes les cartes que ens vàreu fer arribar, ha permès que els professionals s’esforcin a esmenar els errors que han comès en aquest cas i a pres-sionar la Generalitat per millorar el servei. Encara hi haurà moltes coses per arreglar perquè la justícia i l’administració fa anys que necessiten canvis, però almenys hi ha la volun-tat que no ho paguin els més vulnerables. I és pels infants que cal tirar endavant. Esta bé el que bé acaba i ara l’Edgar i la Isabel.la són feliços amb la seva nova vida.

No volem que les paraules se les endugui el vent, i per això us dediquem aquest escrit a vosaltres família, amics i veïns… que ens heu donat un cop de mà de tantes mane-res diferents. Rebeu el nostre agraïment més profund i una forta i càlida abraçada.

eduard i isabel Família Saiz garcia


43Pàgina oberta

El refrany

Abans de dir sí, pregunta-ho al coixí.

La cita

Hi ha dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l’idiota, l’altra és ser-ho.

L’endevinalla

Jo tinc el que Déu no té, a veure si saps el què.(germans)

L’acudit

Arriba la dona a casa, pregunta al marit que mira el futbol per la tele i com va el partit? Tres a un, respon el marit, i qui guanya, diu la dona, carai, el que ha fet tres gols dona.

La notícia

Visita de Benet XVI a Catalunya i benedicció de la Sagrada Família.

Salvador Pelegrí

Sabíeu que...

Catalunya gasta més de 50 milions d’euros l’any per mantenir •

gossos i gats abandonats i traslladar-los a centres d’acollida.

De mitjana una dona canvia de talla de sostenidor unes 6 •

vegades al llarg de la seva vida.

La torre Eiffel, de 324 m d’altura, té una superfície equivalent •

a 45 camps de futbol.

142.695.000.000 de quilos és la quantitat de plàstics llençats •

al mar, segons stif wilson, del grup 5 gires.

Una persona que viu 75 anys en passa 24 dormint, 12 treballant •

i 5 menjant i bevent.

Segons estadístiques moren cada any a Espanya 400.000 •

persones.

L’any 1856 es va patentar la primera ploma estilogràfica amb •

dipòsit de tinta inclòs.

En pentinar-nos cada dia poden caure de forma normal uns •

100 cabells, al cap n’hi tenim uns 100.000.

El 40% de la població mundial pateix d’insomni.•

Les pues de les pintes per al cabell de fusta varen ser tallades •

a mà fins l’any 1796.

La Flecad'Argelaguer

Cra. d'Olot, 15Tel. 972 68 75 49

17853 ARGELAGUER

BaSSOLS eNerGia, S.aDISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50

Els pastorEts

Documents

L'Argelaga Núm. 27