27
LA SEU VELLA ARNAU NOGUERA ÁLVARO VICENTE Religió 2012-13

LaSeu Vella

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: LaSeu Vella

LA SEU

VELLA Nom:

Arnau Noguera Segura

Álvaro VicenteMartin

Assignatura:Religió

Curs: 6è B

ARNAU NOGUERA

ÁLVARO VICENTE

Religió 2012-13

Page 2: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

2

ÍNDEX

Introducció......................................................................................................................pàg. 3

Història...........................................................................................................................pàg. 4

Primera catedral cristiana............................................................................pàg. 4

Catedral romànica......................................................................................pàg. 4

Obres als segles XIV i XV.............................................................................pàg. 5

Darrers anys................................................................................................pàg. 6

Gestió del conjunt..........................................................................................................pàg. 7

Arquitectura...................................................................................................................pàg. 7

Edifici interior.............................................................................................pàg. 8

− Activitat escultòrica...................................................................... pàg. 9

− Retaule Major............................................................................. pàg. 10

− Cor............................................................................................... pàg. 10

− Capelles....................................................................................... pàg. 11

Capella de Sant Pere...................................................... pàg. 11

Capella de la Concepció................................................. pàg. 12

Sepulcre de Berenguer de Baturell................................ pàg. 12

Capella de l'Epifania o Requesens.................................. pàg. 12

Capella de sant Tomàs................................................... pàg. 13

Capella de Sant Joan Baptista......................................... pàg. 13

Capella de Jesús o Capella de la família Sescomes........ pàg. 13

Capella de santa Margarida o Crucifixió........................ pàg. 14

Capella de les Ànimes del Purgatori............................... pàg. 14

Capella de Sant Vicenç................................................... pàg. 14

Capella de Sant Erasme.................................................. pàg. 14

Capella de l'Ascensió.................................... ..................pàg. 14

Capella de santa Peronella o Tots els Sants................... pàg. 14

− Sepulcre reial.............................................................................. pàg. 15

Exterior.................................................................................................... pàg. 15

− Portes.......................................................................................... pàg. 16

Porta de Sant Berenguer................................................ pàg. 16

Porta de l'Anunciata....................................................... pàg. 17

Porta dels Fillols............................................................. pàg. 17

Portes dels peus del temple........................................... pàg. 18

Porta dels Apòstols........................................................ pàg. 19

− Claustre........................................................................................ pàg. 20

− Campanar.................................................................................... pàg. 21

− Canonja........................................................................................ pàg. 23

Mestres d'obres de la Seu Vella de Lleida als segles XIII-XV........................................ pàg. 23

Anècdotes i curiositats................................................................................................ pàg. 24

Opinió personal............................................................................................................ pàg. 25

Page 3: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

3

INTRODUCCIÓ

La Seu Vella o catedral antiga és

un monument arquitectònic de la

ciutat de Lleida. S'alça sobre un

turó que porta el seu nom, des del

qual es divisa tota la ciutat, el riu

Segre i gran part de l'horta de

Lleida. La Seu Vella forma part

d'un conjunt monumental

integrat també pel Castell del Rei

o La Suda i la fortificació militar

que els envolta. Tots tres

elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional.

La catedral s'ubica al centre històric de la població, i es considera una obra

romànica, per bé que presenta elements propis de l'arquitectura gòtica i

alguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric de

les portes de l'Anunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols,

considerades per part de la

historiografia com una mostra

paradigmàtica de l'anomenada

Escola de Lleida. Encarregada a

Pere de Coma el 1193, la

primera pedra del temple fou

instal·lada el 22 de juliol de

1203, quedant consagrat el

1278, per bé que l'obra no es va

donar per acabada fins la

construcció del cimbori i el

cobriment de les naus el 1286. El conjunt també està dotat d'un claustre,

situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrer

terç del segle XIII i no es va acabar fins al segle següent. Fou llavors quan

es va procedir a finalitzar el conjunt, amb la construcció del campanar i la

porta dels Apòstols.

La Seu Vella sovint s'ha definit com una catedral romànica de

monumentalitat gòtica arran de la persistència de les formes de l'art

romànic fins al segle XIII, tot i que davant les dificultats de categorització

del conjunt, darrerament s'opta per definir-lo com un dels exemples més

representatius d'una arquitectura catalana del segle XIII.

Page 4: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

4

El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials són gestionats per

un consorci entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Lleida.

HISTÒRIA

Primera catedral cristiana

Lleida ja era seu episcopal abans de la invasió sarraïna de l'any 719, amb

documents de l'any 419 que mencionen Sagiti com a primer bisbe conegut.

Al mateix lloc on hi ha l'actual Seu Vella s'assentava la catedral

paleocristiana i visigòtica, i que va correspondre a la mesquita major en

temps de l'ocupació per l'Emirat de Larida. Els

comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i

Ermengol VI d'Urgell van conquerir la ciutat

de Larida als sarraïns als anys 1149, i va ser el

bisbe Guillem Pere de Ravidats, traslladat de

la diòcesi de Roda d'Isàvena, qui va consagrar

la mesquita com a catedral cristiana sota

l'advocació de Santa Maria l'Antiga, la

canònica quedava regida per la regla de Sant

Agustí.

El bisbe Gombau de Camporrells, després de nombroses compres de

terrenys i cases a la ratlla del temple, va ser el que va decidir d'emprendre

l'obra d'una nova catedral a causa del gran augment de població que va tenir

lloc en aquells anys.

Catedral romànica

La construcció de la Seu Vella de Lleida va començar l'any 1203, sota la

direcció de Pere de Coma, que va ser el primer mestre d'obra i autor del

projecte. Aquest va dissenyar una catedral sota els estrictes cànons del

romànic (planta i alçats articulats "ad quadratum" amb rectangles de

proporcions 1,3; arrel quadrada de 2; 1,5 i arrel quadrada de 3.)

El dia 22 de juliol de 1203 el bisbe Gombau de Camporrells, el rei Pere el

Catòlic i el comte Ermengol VII d'Urgell van assistir a l'acte de la col·locació

de la primera pedra, segons consta a la inscripció d'una làpida, situada al

Page 5: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

5

pilar del presbiteri del costat esquerre, on també es fa menció del primer

mestre d'obres: Pere de Coma com "Magister Operis Sedis Ilerdensis" el qual

va treballar durant vint anys fins la seva mort l'any 1220.

L'obra de la catedral es va fer sobre l'antiga i va començar per la part del

braç del creuer esquerre i la porta de Sant Berenguer, seguint per l'absis

fins arribar al braç dret i la porta de l'Anunciata l'any 1215, es creu que amb

el mestre Pere de Coma van arribar les obres fins el segon tram de la nau i

la porta dels Fillols.

Estant a punt d'acabar-se l'edificació, el 31 d'octubre de 1278 va ser

consagrada pel bisbe Guillem de Montcada i d'Aragó; així constava a una

làpida, avui desapareguda, col·locada damunt la porta principal dels peus de

la nau. Amb el mestre d'obres Pere de Pennafreita, mort el 1286, es creu que

es va construir el cimbori del creuer i es van cobrir amb voltes de creueria el

temple. Malgrat ser d'origen romànic les noves construccions de finals del

segle XIII van conformar nous conceptes arquitectònics gòtics sense grans

alteracions que van fer que l'edifici presentés una unitat equilibrada i

harmònica.

Segons Puig i Cadafalch, els plànols de les catedrals de Lleida i Tarragona

responen a un tipus estès a la França septentrional (Normandia) i lligat als

monjos benedictins, caracteritzat per grans absis i un creuer de grans

dimensions. El Císter va donar a conèixer solucions tecnològiques emprades

al final del romànic borgonyó com la sustentació de l'edifici mitjançant el arc

ogival o la volta de creueria. Així en aquestes dues catedrals es van

incorporar elements del final del romànic o protogóticos.

Obres als segles XIV i XV

A la fi del segle XIII estaven

pràcticament concloses les obres més

grans de la catedral, però les obres van

continuar sense parar durant els

següents anys, principalment a la

construcció de capelles, el claustre, el

retaule de l'altar major, obres funeràries,

la porta dels Apòstols i el campanar.

La construcció del claustre s'ha datat a la segona meitat del segle XIII, el

segle XIV i acabant-se durant el segle XV. El mestre d'obres Guillem d'Enill

Page 6: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

6

el 1330 ja hauria treballat al claustre i el 1337 estava realitzada la capella

d'Hug de Cardona. Pere Piquer documentat entre 1340 i 1345 va construir

la capella del bisbe Ferrer Colom, dels Montcada i del bisbe Arnau

Sescomes. Guillem Seguer va ser el mestre que va treballar a mitjan segle

XIV, és el realitzador del primer projecte de la porta dels Apòstols, fins l'any

1378 va estar Bartomeu de Robió coincidint amb Jaume Cascalls, que

dirigia la porta dels Apòstols, en aquell temps Cascalls també treballava en

el monestir de Poblet. Robió va realitzar l'obra del cor de la catedral i el gran

retaule en pedra de l'altar major. El seu successor va ser Guillem Solivella,

(gendre de Cascalls), que va construir la torre del campanar i el pòrtic de la

porta del Fillols. Al segle XV treballaven a la catedral el francès Carles

Galtés de Ruan a la porta dels Apòstols i al coronament del campanar. Va

ser el mestre Mateu Alemany el que va construir l'any 1406 el primer

rellotge que va albergar la torre major de la Seu. L'any 1441 és nomenat

mestre major Marc Safont (tot i que no va treballar mai, ja que en el seu lloc

hi era el seu esclau Jordi Safont, que va estar mestre major de la Seu de

Lleida quan va estar alforrat pel seu senyor l'any 1442), sent succeït pels

mestres Bertran de la Borda entre 1462 i 1485 i per Francesc Gomar per

finalitzar la volta de creueria de la porta dels Fillols. El darrer mestre major

va ser Antoni Queralt, que va realitzar els acabats d'obra, principalment al

claustre, entre els anys 1494 i 1513.

Darrers anys

Als segles següents es van modificar i van substituir algunes capelles o

peces escultòriques, a causa d'encàrrecs propis de l'època.

L'11 de novembre de 1707 Lleida va ser conquerida per les tropes

francoespanyoles de Felip V i la Seu Vella va estar a punt d'ésser destruïda

per ordre expressa del rei, ja que havia contribuït decisivament a la defensa

de la ciutat. Va signar l'ordre

d'enderrocament el 5 de juliol de 1746 però

finalment no es va produir per la defunció

del monarca. Traslladant-se les funcions

religioses a l'església de Sant Llorenç, fins

la consagració d'una nova catedral el 1781,

la Seu es va transformar en una caserna

militar d'acord a les especificacions de

l'aleshores enginyer en cap de Catalunya,

Page 7: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

7

Miguel Marín.

La major part dels béns que els canonges no s'havien endut, es van perdre o

van destruir. Durant la segona meitat del segle XIX, dins de la Renaixença

catalana es va iniciar la revaloració de l'antiga catedral, fins arribar al 12 de

juny de 1918 que es va declarar la Seu Vella monument nacional. Durant la

guerra civil espanyola es va fer servir com a camp de concentració. El 1948

els militars la van cedir i cap a 1950 se'n va iniciar la restauració.

L'any 2003 es va commemorar els vuit-cents anys de la col·locació de la

primera pedra, amb una gran exposició d'obres artístiques de la catedral que

es trobaven disperses.

El 12 de desembre de 2012 s'iniciaren les obres de restauració del campanar,

amb l’objectiu de consolidar els murs i restituir tots els elements per

garantir-ne la seguretat. Amb una durada prevista de 10 mesos, es farà una

neteja integral de tota la façana així com la restauració dels elements

esculturals, la regeneració de tot l’enllosat i l’aïllament de les terrasses.

GESTIÓ DEL CONJUNT

L'edifici interior de la Seu Vella és propietat de la Generalitat de Catalunya

mentre que l'entorn del conjunt, les muralles i el Castell de la Suda són de

titularitat municipal. El 18 de juny de 2009 s'aprovà la creació del Consorci

del Turó de la Seu Vella de Lleida, format a parts iguals per la Generalitat

(a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació) i

l'Ajuntament de Lleida amb a finalitat de gestionar de manera comuna tot

el conjunt monumental.

El director del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida és l'historiador de

l'art Josep Tort.

Page 8: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

8

ARQUITECTURA

La construcció arquitectònica de la catedral de Lleida, va desenvolupar uns

tallers molt actius que tindrien repercussió com a exemples d'influència de

"l'escola de Lleida" a esglésies de la mateixa ciutat com les de Sant Martí o

Sant Llorenç i la de Santa Maria la Major de Tamarit de Llitera.

L'estructura de la capçalera és molt similar a la de la Catedral de

Tarragona. El curt espai de temps en què es va construir la Seu Vella, fa

pensar en un programa molt unitari i amb poques modificacions. Malgrat

les modificacions que s'hi van fer a partir del segle XIII l'edifici és un

conjunt equilibrat y pròpia de l'època romànica.

Edifici interior

La catedral és romànica, però les cobertes són gòtiques,

fet que la converteix en un clar exponent d'edifici de

transició. La catedral presenta una planta basilical de

creu llatina de tres naus. Les naus estan formades per

tres trams amb arcades cobertes amb voltes de creueria.

Als braços del creuer s'obren les portes de la façana nord

i sud.

L'encontre de la nau central i el creuer es va solucionar

amb un gran cimbori octogonal, amb galeria superior

transitable i grans finestrals que il·luminen el centre de la

catedral. Es cobreix amb una volta de creueria sobre

trompes.

La capçalera està composta per un gran absis central i

quatre més petits reconvertits en capelles per les famílies

il·lustres de la ciutat a època medieval. El primer absis de

la part nord ha desaparegut per l'explosió del polvorí del

castell de la Suda el 1812 i el segon d'aquest mateix costat

Església

Claustre

Edificis dels canonges

1.-Porta dels Apòstols,

2.-Torre Campanar,

3.-Porta principal,

4.-Porta dels Fillols,

5.-Porta de L'Anunciata,

6.-Porta de sant Berenguer.

Page 9: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

9

a la seva part interior, es va convertir en sagristia al segle XV.

L'absis central és el que està pràcticament igual que a

la seva construcció primitiva. El següent cap al costat sud conserva

parcialment els seus murs i l'últim absis també es troba pràcticament

desaparegut.

Les proporcions de la planta de l'església van haver d'estar condicionades

per la topografia del seu terreny. Les mides de la nau central són de setanta

metres de longitud, tretze d'amplada i dinou d'alçada, les naus laterals

tenen trenta de longitud, vuit d'amplada i deu i mig d'alçada, el creuer té la

mateixa alçada que la nau central per deu d'amplada i cinquanta-tres de

llarg des de la façana nord a la façana sud.

El sistema de suport és de pilars cruciformes

amb semicolumnes adossades per apuntalar

els arcs formers. Els capitells interiors que

sostenen les ogives i els arcs torals així com la

separació entre les naus i els de l'entrada a la

capçalera, són profusament esculturats amb

representacions variades: vegetals, geomètrics,

zoomòrfics i historiats amb temes de l'Antic i

Nou Testament. Amb dos estils de tallers

diferenciats, els

de la part de la capçalera occitans i l'altre

taller de l'escola lleidatana.

El temple conserva importants restes de

pintures murals i escultura monumental,

encara que gran part de les seves escultures i

obres d'art foren espoliades durant la Guerra

de Successió.

Situat als peus de la nau es troba el claustre

amb les seves dependències i la torre del

campanar.

Activitat escultòrica

La primera activitat escultòrica en uns capitells historiats presenten un

estil paral·lel al nord d'Itàlia, inspirat en els treballs que Benedetto

Antelami havia desenvolupat en el baptisteri de Parma, i relacionats amb la

figura de Ramon de Bianya, són uns relleus amb gran sentit descriptiu i

Page 10: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

10

figures amb gran energia, on es pot veure als seus fons el senyal

del treball amb trepà, la iconografia que representa són escenes bíbliques

juntament amb animals fantàstics i motius vegetals i es troben

principalment als capitells que comuniquen el transsepte amb les naus

laterals. A partir de l'any 1215, els treballs escultòrics mostren una tècnica

menys detallada i amb uns valors volumètrics més plans, predomina la

representació ornamental sobre el figuratiu, es relacionen aquests temes de

composició i tècnica amb els capitells del claustre de Toulouse de la Basílica

de la Daurada, es troben aquests treballs a la catedral de Lleida, en els

capitells del nivell superior del creuer i la nau central així com als capitells

de la galeria del claustre més propera a la façana. L'obra més important

dins de la catedral d'aquest taller escultòric va ser principalment les portes

de l'Anunciata, dels Fillols i la principal del temple.

Retaule Major

Realitzat entre els anys 1360 i 1362 per Bartomeu Robió, aleshores mestre

d'obres de la catedral, va ser executat amb alabastre portat de Sarral. El

retaule tenia l'estructura pensada per dividir l'espai absial, deixant la part

posterior per servei de sagristia.

Va sofrir una modificació durant el segle XV (1439), amb la incorporació

d'un nou bancal amb relleus realitzat per Carles Galtés de Ruan i Jordi

Safont. Es va realitzar en aquest temps també, la policromia dels antics

relleus.

Durant el segle XVIII es va desarmar, i dels seus relleus se'n coneixen

només cinc:

La Pentecosta. Museu Diocesà de Lleida.

Grup de quatre Profetes, asseguts amb llibres entre les mans. Museu

Diocesà de Lleida.

Reprovació d'Adam i Eva. Fine Art Museum of San Francisco.

Rei mag de l'Epifania. Musée Goya de Castres.

Una fotografia d'un cinquè relleu, representant quatre personatges

asseguts, com una rèplica del guardat al Museu Diocesà de Lleida. Se

sap que aquest relleu havia pertangut a un col·leccionista italià, i que

el va vendre en 1932 als Estats Units.

Page 11: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

11

Cor

El primer cor, va ser construït en el segle XIV per Benet Martorell i canviat

per un altre més gran sota la direcció de Climent Carbonell entre els anys

1497 i 1501, seguint el model del de la Catedral de Saragossa, van

participar a la seva realització els artistes Antoni Barber, Antoni Queralt i

Joan de Gainça. Del cor i cadirat solament es disposa d'un petit fragment.

Tapissos

Repartits a l'interior de la Seu, hi ha en

exposició permanent, una gran col·lecció

de quinze tapissos flamencs del segle

XVI, representant passatges bíblics,

composicions mitològiques i cortesanes.

Page 12: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

12

Capelles

Capella de Sant Pere

Primera capella del costat de l'epístola de l'època romànica dedicada a santa

Peronella al segle XIII. Va ser enterrat el bisbe Guillem de Montcada i

d'Aragó. Reconstruïda l'any 1328 per la família Montcada va ser

transformada pel mestre d'obres Pere

Piquer a l'estil gòtic per dedicar-la a

panteó sota l'advocació de Sant Pere a

l'altar major i als laterals a Sant Pau i

Sant Joan. La seva decoració escultòrica es

concentra a les voltes de creueria de molt

bona qualitat encara que de mans

diferents, al tram preabsidal amb una volta estrellada representa el

lliurament a sant Pere de les claus de mans de Jesús, aquesta composició

està encerclada per una sanefa de pàmpols i raïms. Al tram absidal es

representa a la seva clau de volta, a Crist mostrant les llagues de la Passió

amb les figures de Sant Joan i la Mare de Déu.

Capella de la Concepció

Reconstruïda per la família del bisbe Ferrer Colom al segle XIV segons la

clau de volta. Del seu sarcòfag es conserva la part d'un fris representant una

processó funerària, atribuït al Mestre d'Anglesola. Es van traslladar aquí les

restes de les tombes d'Ot de Montcada i la seva dona Teresa amb estàtues

jacents en posició frontal i luxosament vestits.

Com conseqüència de la conversió de la catedral en caserna militar, l'espai

de la capella se'n dividí l'alçària en dos pisos com la resta de la seu. Al nivell

superior s'hi va allotjar el regiment de Navarra i la part baixa va ser

magatzem d'artilleria. Això va comportar la mutilació gairebé de tota

l'escultura. L'any 1925 segons el comandant Combelles, al enderrocar la

paret que tancava la capella, van sorgir:

...24 fragments de figures, sentades, unes amb els caps trencats, les altres

con las caps trobades i pegades

D'aquestes vint-i-quatre figures només se'n conserven una quinzena, totes

decapitades.

L'escultura que avui es pot veure a la capella és la que mostren les mènsules

de l'acabament dels nervis de les voltes de caràcter vegetal i la de les seves

claus de volta figuratives, destacant la de la part absidal que representa la

Page 13: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

13

Verge Maria en avançat estat de gestació, emmarcada amb unes arcuacions

trilobades.

Sepulcre de Berenguer de Baturell

Al mur del presbiteri al costat de l'epístola i en el seu lloc original es troba el

sepulcre del ardiaca major de la catedral Berenguer de Baturell, sota un

arcosoli amb un arc conopial i molt decorat. Consta de tres cossos

horitzontals representant al superior escenes del enterrament, al central la

imatge del difunt i a l'inferior una cartel·la sostinguda per àngels i a tots

dos costats l'escut del ardiaca. Va ser realitzat el 1437 per Rotllí Gautier.

Capella de l'Epifania o Requesens

Realitzada a la fi del segle XIV amb funció de panteó funerari. Construïda

per Bartomeu Robió per encàrrec del bisbe Guerau de Requesens junt amb

la cripta dedicada a la Nativitat i situada a l'esquerra de la Porta del Fillols

sortint de la catedral. Capella amb estructura de tres trams amb les claus

esculturades i policromades, a una d'elles hi

ha la representació del bisbe orant davant

la Verge. Els nervis que arrangen la volta

estelada estan tots profusament decorats

amb motius florals i heràldics.

El mausoleu va ser realitzat pels escultors

Pere de Sarabia i Joan de Palacios el 1510

per Lluís de Requesens, governador de

Catalunya. Es troben en aquesta capella

dues imatges reconstruïdes d'apòstols de la

porta del mateix nom. A l'exterior s'aprecien

els seus contraforts i els amplis vitralls que

posseeix.

La seva recent restauració, la ha dut a

terme el Museu Nacional d'Art de

Catalunya fent palesa una esplèndida escultura arquitectònica amb restes

de policromia original.

Capella de sant Tomàs

Amb volta apuntada i un conjunt de pintures murals representant els

apòstols, de l'època original de la seva construcció del segle XIII.

Page 14: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

14

Capella de Sant Joan Baptista

En origen dedicada al baptisteri fins la reconstrucció a la fi del segle XIV per

encàrrec de la família Pinell i modificada al segle XVI amb elements

decoratius del renaixement. És planta quadrada i amb volta estelada a les

seves claus s'observen la Verge amb Nen i escuts heràldics.

Capella de Jesús o Capella de la família

Sescomes

Construïda entre 1334 i 1340 per la família

del bisbe Arnau Sescomes. Coneguda com a

capella de Jesús, el seu accés es realitza per

l'exterior al costat dret de la porta del Fillols i

va ser el bisbe Arnau Sescomes el que la va

encarregar en 1334 a Reinard des Fonoll.

Consta d'una planta amb un tram recte i

d'altre poligonal, a les seves claus de volta hi

ha representades la figura de Déu Pare i el

Agnus Dei i a les mènsules de les arrencades

dels nervis de la volta els símbols dels quatre

evangelistes. Conté els sarcòfags del bisbe

Arnau i del seu nebot també bisbe de Lleida i President de la Generalitat de

Catalunya Romeu Sescomes a més a més d'altres familiars.

Capella de santa Margarida o Crucifixió

Al costat de la porta meridional. Conté unes pintures murals de l'Edat

Mitjana les pintures representen la crucifixió en un espai limitat per un arc

fent d'eix central del conjunt, s'observen un grup de dones, entre elles la

Verge, i a l'altre costat el centurió Longinus en aptitud de pregar a Crist.

Capella de les Ànimes del Purgatori

Situada al costat de l'evangeli de la nau lateral, antigament estava ocupada

per la capella del Corpus Christi. Realitzada pel mestre d'obres Francesc

Gassol l'any 1698, va ser l'última reconstruïda a la catedral, encarregada pel

bisbe Miguel Jerónimo de Molina, a l'actualitat hi ha un arc cec ja que la

capella va ser destruïda per l'expansió de l'explosió del polvorí del castell de

la Suda l'any 1812.

Al seu mur es troba el sepulcre de l'any 1322 de Pere Moliner, atribuït a

l'artista Pere Seguer amb la figura del canonge i amb decoració d'arcuacions.

Page 15: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

15

Capella de Sant Vicenç

Construïda pel canònic Ramon de Montpeller el 1285, té una coberta amb

volta d'aresta. Al seu costat es troba el sepulcre de Berenguer de Gallart

encarregat a Bertran de la Borda que el va realitzar als anys 1452 i es va

col·locar el 1484. Es troba col·locat damunt la porta anomenada de

lavacrum, ja que havia de comunicar amb un recinte amb font de l'antiga

canònica.

Capella de Sant Erasme

De planta rectangular molt allargada i

construïda al segle XIII.

Capella de l'Ascensió

Fundada pel canonge Cassola a inicis del

segon quart del segle XIII.

Capella de santa Peronella o Tots els Sants

És la darrera abans d'arribar al creuer amb restes de pintures murals.

Sepulcre reial

Al costat de la porta de sant Berenguer, al transsepte es troba un sepulcre

amb les restes del rei Alfons el Benigne, que es va casar en primeres noces

amb Teresa d'Entença en aquesta mateixa catedral el 10 de setembre de

1314, i hi va voler ser enterrat. Traslladades a la Seu Nova, el 1986 van ser

retornades a la Vella, instal·lant-s'hi llavors un nou sepulcre de pedra. A

dins hi ha les restes de:

Alfons el Benigne, comte de Barcelona i rei d'Aragó

Elionor de Castella i Portugal, la seva segona esposa

L'infant Ferran d'Aragó (1329-1363), marquès de Tortosa, casat el 1354

amb Maria de Portugal, filla de Pere I de Portugal.

Page 16: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

16

Exterior

L'accés al recinte emmurallat del castell de la

Suda i la Catedral es fa per la Porta del Lleó.

A l'exterior es pot observar les façanes a la

seva majoria de gran sobrietat, solament amb

les portes d'arquivoltes i amb escultura en els

seus capitells i impostes, sobre algunes

d'elles es troben grans rosasses, com a les

portes de sant Berenguer i de l'Anunciata.

Flanquejant la Porta del Fillols, destaca la capella de l'Epifania amb amplis

finestrals i contraforts i l'altre capella, sufragada per Arnau Sescomes,

coneguda amb el nom de capella de Jesús o extra Sedem per la seva situació

a l'exterior del mur, al costat dret de la porta del Fillols tot sortint de la

catedral.

L'absis està decorat amb lesenes, arcuacions llombardes i tres finestres amb

arc de mig punt i dues arquivoltes llises reposant en uns capitells amb

escultures, un fris uneix les tres finestres.

Les cobertes de l'edifici són còniques en els absis i a dues aigües a la nau

central.

Un dels elements més visibles en l'exterior és el campanar d'estil gòtic i

d'una alçada que supera els seixanta metres.

Pel mur sud es pot apreciar a més a més de les portes, les cinc grans arcades

gòtiques de la galeria meridional del claustre.

Portes

Són molt interessants les portalades romàniques sant Berenguer,de

l'Anunciata , i dels Fillols, clars exemples de la famosa "Escola romànica de

Lleida" la influència de la qual es va estendre per un ampli territori que

abasta no solament la zona de Lleida, sinó també Osca (Sant Miquel de

Foces) o també València (Porta de Lleida de la Catedral de València).

Aquestes portalades es caracteritzen per mancar de timpà i estar

construïdes amb un cos sortint del mur principal, l'objectiu del qual és el

d'augmentar el nombre d'arquivoltes, les quals mostren una minuciosa

decoració a base d'entrellaçat geomètric, ziga-zagues i puntes de diamant, de

clara influència islàmica.

Page 17: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

17

Hi ha tres portals que corresponen al final de cada una de las naus que

donen al claustre. I a la façana oest, que dona accés al claustre es troba la

porta dels Apòstols formant part del recinte

claustral.

Porta de Sant Berenguer

Anomenada també del Castell per estar

emplaçada davant d'ell mateix. És la primera

de les portes construïdes al segle XII i situada

en el braç de la part nord del creuer.

Composta per un cos rectangular que

sobresurt del mur, es remata amb una cornisa

i unes mènsules ricament decorades amb

elements vegetals a base de tiges ondulades

que inscriuen palmetes i figures d'ocells o la

lluita entre humans i monstres.

La resta és d'una gran sobrietat i sense

una altra classe d'ornamentació. Les seves

arcades són l'exterior apuntada de tipus

islàmic que sobresurt una mica del mur i

semicirculars les dues interiors.

Sobre els arcs es troba un crismó amb el

monograma de Jesucrist.

Porta de l'Anunciata

Anomenada així per la inscripció esculpida sota la

cornisa, amb lletra del tipus gòtica, de la salutació

evangèlica:

«AVE MARIA GRATIA PLENA DNUS TECUM

BENEDICTA TU IN MULIERIBUS»

Page 18: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

18

Es troba situada en el costat sud del braç del creuer.

Consta d'un cos rectangular sobresortint del mur, segons la tipologia de les

portalades romàniques, amb una cornisa amb mènsules representant caps

humans de forma ovalada i amb gests grotescs. La porta està formada per

arquivoltes sostingudes per pilars i columnes sobre un sòcol, amb capitells.

A les arquivoltes, capitells i impostes es troben decoracions amb motius

geomètrics i vegetals vinculades a un origen tolosà i que es relacionen amb

elements escultòrics de la catedral de Tarragona. A tots dos costats de la

porta es troben dos fornícules amb corones lobulades que contenien imatges

al·lusives a l'Anunciació i de l'arcàngel Sant Gabriel i que es conserven al

Museu Diocesà de Lleida. Sobre els arcs de la porta es pot veure un crismó

amb el monograma de Crist i a la part dreta de la porta hi ha una làpida

amb la data de la seva construcció de l'any 1215 que diu així:

«10 de les calendes de maig de 1215.»

Porta dels Fillols

Construïda cap a l'any 1220, va ser durant

molt de temps l'entrada principal i la

d'ingrés obligatori, fins al segle XVII, de

tots els que havien de rebre el sagrament

del baptisme.

Es troba situada en la façana sud al tram

central de la nau de la catedral i és la que

representa un dels exemples més clars de

l'escola de Lleida junt amb la porta Major

de la façana de l'oest.

Consta d'arc de mig punt amb nombroses arquivoltes decorades per un

repertori d'elements tolosans, amb motius geomètrics de ziga-zaga, palmes i

pinyes, arcs entrecreuats i puntes de diamant. Reposen sobre un fris continu

amb una decoració semblant a la descrita i sobre pilars i columnes amb

capitells esculpits amb animals fantàstics lluitant i figures humanes

barrejats amb motius vegetals. Sobre la porta es troba una cornisa amb un

fris decorat completament i amb les mènsules amb diversitat de flors, caps

d'animals, motius zoomòrfics i figures humanes.

Page 19: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

19

Sobre l'any 1386, quan era mestre d'obres Guillem Solivella, es va realitzar

un nàrtex, per protegir la porta, de planta rectangular i cobert amb una

volta de creueria amb la representació de la Verge amb Nen envoltada

d'àngels a la seva clau, les mènsules, on descansen els nervis de la volta,

estan decorades amb àngels i verges orants. Per la part exterior està

rematat per un gran arc amb un sanefa de fulles esculpides.

Portes dels peus del temple

Datades a la fi del segle XIII, constituïen l'entrada principal de la catedral

la central junt amb altres dues laterals, que coincideixen amb les tres naus

del temple i que van haver de quedar anul·lades en edificar-se davant seu el

claustre.

La central o la major, s'inscriu en un cos que sobresurt del mur de la façana

i destaca per la gran decoració de les seves arquivoltes, pràcticament

idèntiques a la porta dels Fillols, els capitells de les columnes que sostenen

les arquivoltes té un tipus d'escultura amb molt volum i un treball que

sembla d'orfebreria, la cornisa està força malparada quedant només uns

fragments amb motius decoratius de vegetació entrellaçada, escuts i

guerrers.

Les portes laterals són de mesura més petita també amb arcs de mig punt i

guardapols decorat amb puntes de diamant i amb més senzillesa a

l'escultura de les arquivoltes. A les mènsules que sostenen la cornisa d'una

d'aquestes portes es mostren dos caps de monstres com un bocabadat i

traient la llengua en aptitud burlesca, es la porta del costat de l'Evangeli,

dita també de les Fonts.

Page 20: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

20

Porta dels Apòstols

Col·locada a la façana oest, és des d'aquesta

porta per la que s'accedeix de l'exterior al

claustre. La seva construcció data dels

segles XIV i XV prenent com a model

l'arquitectura gòtica francesa, semblant a la

catedral de Chartres.

Iniciada pel mestre d'obres Bartomeu Robió,

existint un projecte de Guillem Seguer de

mitjan segle XIV, consta d'una gran portalada amb arquivoltes apuntades

profusament decorades que se sostenen als pilars on es van col·locar tota la

iconografia dels apòstols, coronats per pinacles gòtics. Al mainell de la porta

es va col·locar la imatge de la Mare de Déu

del Blau i al timpà el passatge bíblic del

Judici Final, representant en el centre a

Crist entronitzat i amb uns relleus a tots dos

costats amb símbols de la Passió, aquests

treballs escultòrics van ser encarregats a

Jordi Safont, que va ser ajudat pel seu

deixeble Bertran de la Borda.

Amb el mestratge de Robió coincidí fins

al 1364 amb l'estada a la seu de Jaume

Cascalls que dirigia els treballs de la

porta.

Guillem Solivella entre els anys 1390 i

1394 va realitzar la Verge del mainell,

Sant Pau, Sant Pere, Sant Joan

Baptista i Sant Joan Evangelista. Les

imatges dels apòstols Pere i Pau van

ser substituïdes al segle XVII per

altres de Claudi Perret.

El mestre d'obres i escultor Carles Galtés de Ruan (mestre Carlí) va ser

l'autor de Sant Jaume el Major,Sant Bartomeu i Sant Andreu.

Cap als anys 1445, Jordi Safont va realitzar junt amb els seus col·laboradors

els apòstols Jaume el Menor, Sant Felip, Sant Tomàs, Sant Mateu i Sant

Maties.

Page 21: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

21

L'any 1490 es va construir per Francesc Gomar un pòrtic semblant al de la

porta dels Fillols, del qual es conserven només restes, aquest porxo tenia

tres voltes de creueria les dues laterals més petites.

Entre els anys 1982 i 1984 l'arquitecte Ignasi Miquel va realitzar les obres

de condicionament de l'esplanada dels Apòstols, el més significatiu és la

creació d'una fossa al llarg de tot el perímetre de la muralla com a funció de

barana i resolent així la visualització del paisatge sense cap impediment

arquitectònic. Com assenyala Miquel Espinet:

« ...es tracta d'una magnífica posada en escena d'una esplanada històrica en

el Turó de la Seu Vella. Expressió minimalista i austeritat de materials per

una obra d'arquitecte poc coneguda.»

Claustre

El claustre de la Seu Vella es troba

anòmalament emplaçat davant de la

façana principal de la basílica, s'accedeix a

ell per les tres portes interiors de les naus

de la catedral o per la porta exterior de la

part oest, l'anomenada dels Apòstols.

Té una planta lleugerament trapezoïdal

amb quatre galeries de quaranta-vuit

metres de llarg per nou d'amplada, destacant

per les seves excepcionals dimensions, que el

converteixen en un dels més grans claustres

d'Europa, cobertes amb voltes d'aresta, la

seva construcció va ser iniciada a la fi del

segle XIII pel mestre d'obres Guillem d'Enill,

corresponent a aquesta època l'ala est, els

arcs de la part nord-oriental i els contraforts

de la galeria sud. Un dels factors més

originals del claustre és la situació de la galeria meridional que es

converteix en un magnífic mirador mitjançant els seus cinc arcs, sobre la

ciutat amb una ampla vista panoràmica.

Les galeries estan realitzades amb 17 grans arcs ogivals de delicades

traceries totes diferents, sostingudes per fines columnes amb capitells

decorats amb elements vegetals barrejats amb altres representant animals o

Page 22: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

22

figures humanes, entre aquests destaca un de la galeria nord amb una

escena de la verema, els dels animals es troben enfrontats en baralla. A l'ala

est es destaca una escena amb l'Anunciació i un altre capitell amb la

representació de David lluitant amb un lleó i una escena de la crucifixió.

El bisbe Jaume Sitjó l'any 1343 va ordenar la distribució de les sepultures

del claustre:

La galeria que correspon als peus de l'església es reservava als canonges de

la ciutat i als membres més importants de la noblesa i als ciutadans honrats

de Lleida.

La galeria nord es destinava als canonges forasters i pels membres

destacats a les arts (com Pere de Prennafeta, mestre d'obres de la catedral) o

de les lleis i medecina així com als fundadors dels altars.

Junt a la galeria nord es trobaven les dependències de l'antiga canònica, les

portes d'entrada són d'estil plateresc-renaixentista, la de la sala capitular

realitzada per Lope de Arrue el 1549 i la de la capella de Santa Maria

l'Antiga de l'any 1559/1562 de Jeroni Xanxo. La Pía Almoina, es troba dintre

d'aquestes dependències amb el refetor, les pintures murals romàniques es

conserven al museu Diocesà de Lleida, estant unes de les més importants de

la catedral, representant al seu fragment principal una taula darrere la qual

apareixen un gran nombre de personatges que estan bevent i menjant

organitzats en grups sota els quals està inscrit el nom del benefactor com els

bisbes Pere del Rei (1299-1305), Pere de Torrefeta i Ramon de Montasor.

Les pintures estan datades des de l'any 1300 d'estil rígid lligat a l'època

romànica fins mitjan segle XIV ja amb influència italianitzant.

El claustre també va patir desperfectes durant l'ocupació militar, va estar

dividit en dos pisos durant dos segles i totes les seves obertures van ser

tapiades, per evitar corrents d'aire i fer espais tancats. Es va acabar de

construir el 1256.

Page 23: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

23

Campanar

Situat en el sud-oest del claustre, va ser iniciada

la seva construcció el segle XIV pel mestre

d'obres de la catedral Guillem Solivella i

acabada al segle següent.

Consta de planta octogonal amb dos cossos de

diàmetre diferent, un de dotze metres i un altre

de nou, el primer format per quatre plantes amb

finestrals formats per columnes i traceries

calades i el segon cos amb galeries. A l'última

planta està coronat amb pinacles i arcbotants gòtics i gàrgoles, aquesta

última part del campanar va estar realitzada pel mestre Carlí a

començaments del segle XV. Posseeix una escala de cargol amb 238 graons

per arribar al punt més alt de la torre de 60 metres.

Existeix documentació que durant l'ocupació militar del segle XVII per les

tropes de Felip V,el capítol catedralici va comprar el campanar per 3000

monedes d'or per poder utilitzar les campanes com a avís dels serveis

religiosos.

Actualment, cada dia es pot escoltar la campana anomenada Mònica que

anuncia els quarts i la seva germana més gran Silvestra que anuncia les

hores. Les dues campanes pertanyen a l'estil gòtic, foses al segle XV.

L'any 1942 es va realitzar una restauració, sota el projecte de Cèsar

Martinell i Brunet.

El poeta Magí Morera i Galícia li va dedicà un sonet, que està gravat a una

làpida al peu del campanar des de l'any 1912:

«A dalt de la muntanya que domina

la hermosura dels termes lleidatans,

s'aixeca un campanar fet per titans

ó per homes de rassa gegantina.

Page 24: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

24

Quan guayta cap a vall, l'ayguavehina

del riu li dona espill y l'horta encants;

y guaytant cap amunt, toca amb les mans

y conversa amb la lluna y la boyrina.

Pugemhi, donchs... l'escala cargolada

qu'als ulls dona mareig y al cor neguit

sembla qu'estigui desde'l cel penjada.

Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,

si't sents d'áliga'l cor, pren revolada,

que ja ets a mitx camí del infinit!»

— Magí Morera i Galícia

Lleida al seu poeta, Maig 1912

Canonja

A més de l'antiga catedral, el claustre i el campanar, la Seu Vella inclou la

canonja, o l'edifici on vivien els canonges. Es troba al nord del claustre, i

l'any 2008 va ser oberta al públic.

Page 25: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

25

MESTRES D’OBRES DE LA SEU

VELLA DE LLEIDA ALS

SEGLES XIII-XV

El 1821, Jaime Villanueva va edità el llibre Viageliterario á las iglesias de

España, on va fer una relació dels arquitectes que intervingueren a la

catedral de Lleida.

Pere de Coma (1203-1220)

Berenguer de Coma (?)

Mateu (?)

Pere de Penafreta I (?-1286)

Pere de Penafreta II (1297-?)

Francesc de Montflorit (1310-1312)

Pere Piquer (?-1340)

Guillem Seguer (?)

Pere Seguer (1356-?)

Jaume Cascalls (1359-1377)

Bartomeu Robió (1360-1372)

Guillem Solivella (1378-1405)

Desconegut (1405-1407)

Carles Galtés de Ruan (1410-1427)

Pol (?)

Rotlli Gautier (1436-1441)

Marc Safont (1441-1442)

Jordi Safont (1442-1454)

Andreu Pi (1457-1460)

Bertran de la Borda (1461-1485)

Francesc Gomar (1490-1491)

Exemeno (?)

Antoni Queralt (1494-1513)

Page 26: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

26

ANÈCDOTES I CURIOSITATS

L'any 2011 la Seu Vella de Lleida va ser l'escenari on es va rodar un espot

internacional realitzat per Andrew Morahan amb el nom In search of

incredible - TheCry of thePeacocks, que promocionava un ordinador portàtil

de les empreses Asus-Intel. A l'espot, de ritme trepidant, un grup de joves

busquen un so increïble que aconsegueixen alliberant paons al temple. A

l'intuir que seran descoberts, fugen i hi deixen les aus, fet que sorprèn el

capellà.

Page 27: LaSeu Vella

LA SEU VELLA

27

OPINIÓ PERSONAL

Ens ha agradat molt fer aquest treball, perquè hem trobat molta informació

a Internet.Hi havia molta i variada, cosa que ens ha facilitat el poder triar i

contrastar amb diferents pàgines.

Referent al vocabulari, podem mencionar que moltes paraules eren difícils i

alguns escrits eren amb un català antic. En algunes ocasions hem hagut

d’utilitzar el diccionari per esbrinar el significat de les paraules.

Hem après moltes coses, ja que no sabíem gran cosa sobre la Seu Vella de

Lleida. No coneixíem gaires aspectes del treball, tot i que ja hi havíem anat

d’excursió. Hem aprofundit en les capelles i les portes perquè ho hem trobat

molt interessant.

Arnau Noguera

Álvaro Vicente