Podem dir que Miquel Llor, en escriure la novel·la Laura a la Ciutat dels Sants, es va inspirar en la història de Mercè de Ventós i Joaquim de Rocafiguera, als que s’ha identificat amb la Laura i en Tomàs, protagonistes de la seva novel·la.

Va agafar una xafarderia com a argument i el va vestir fins a convertir-lo en una gran obra literària, barrejant una part de realitat amb la ficció.

Tot i així, quan es va publicar la novel·la, Comarquinal es va identificar ràpidament amb la ciutat de Vic, on el llibre es va convertir en la nova xafarderia del moment, ja que tots els personatges que hi apareixien eren també fàcilment identificables.

El resultat de la novel·la, però, conté una gran part de ficció, ja que l’autor només va inspirar-se en la xafarderia de la ciutat i no coneixia tampoc els detalls de la història real, que és molt més immoral i morbosa que la que va narrar Miquel Llor amb la novel·la de Laura a la Ciutat dels Sants.

Va néixer a Can Rocafiguera, a Vic, l’any 1881. Va estudiar per ser advocat. Es va casar amb Mercè de Ventós i Mir el 1904, quan tenia 23 anys. L’any 1906 era President de la Joventut Catòlica. Va ser regidor de l’Ajuntament de Vic durant molts anys i en va ser l’alcalde constitucional entre l’1 de gener de 1918 i l’1 d’abril de 1920. Va morir a Barcelona, segurament a causa d’una epidèmia l’any 1926.

TOMÀS MUNTANYOLA

MERCÈ DE VENTÓS i JOAQUIM DE ROCAFIGUERA

Va néixer a Can Tàpias, a Badalona. Vestia molt elegantment, li agradava llegir prop del mar en els capvespres i sabia tocar el piano. Era estèril, de manera que no va tenir descendència, motiu de xiuxiueig en la població vigatana. Cansada d’un marit absent i un ambient tirànic, el matrimoni es va divorciar i va tornar a Badalona, encara que més endavant, durant la guerra, va tornar a demanar ajuda a la família, que la va acollir fins que va morir d’una broncopneumònia al Mas Mont-ral, Gurb, quan tenia 50 anys.

LAURA

Can Tàpias, Badalona

Mercè de Ventós

Mas Mont-ral, Gurb

Va estudiar al Col·legi Sant Miquel dels Sants, fins que va decidir seguir la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic. Influït pel Vic cultural de les tertúlies literàries que es realitzaven en diferents cases i entitats de la ciutat, va desvetllar una gran vocació per la història de l’art i l’arqueologia.L’any 1984 va viatjar a Roma, i a partir d’aquí va començar a documentar les peces i col·leccions del museu, del qual en va ser nomenat conservador l’any 1898, i va mostrar un gran interès per adquirir nous objectes que documentava en les Memòries anuals del museu, i gràcies a la rigorositat del seu mètode va estendre’s als camps de l’arqueologia, l’art i la història.L’any 1929, va presidir els Jocs Florals de Barcelona.Va desvetllà noves i joves vocacions artístiques, per exemple, al seu nebot Josep Mª Gudiol i Ricart o a Mn. Eduard Junyent.

MOSSÈN JOAN FERRO VELL

Era el nebot i deixeble de Josep Gudiol i Cunill, va estudiar arquitectura i era també historiador de l’art. Va estudiar història de l’art als EUA i va organitzar la fototeca espanyola de la Frick Library a Nova York els anys 1931-32.Ha publicat obres com Els vidres catalans (1936), Història de la pintura gòtica a Catalunya (1938), Catálogo monumental de Barcelona (1947), i Pintura gòtica (1955), entre moltes altres.Durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic. Al 1939 va marxar als EUA un altre cop, on va exercir com a professor de la Universitat de Toledo (Ohio) i de l’Institute of Fine Arts de Nova York entre 1940-41.Quan va tornar a Barcelona, va ser nomenat director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic i va dirigir les Galeries Laietanes.Fou acadèmic numerari de Sant Jordi (1970), creu de Sant Jordi (1982) i doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona (1983).

PERE GIFREDA

Josep Gudiol i Ricart

A la novel·la d’Emili Teixidor Laura Sants, publicada el 2006, la protagonista té algunes de les característiques del personatge de Laura que apareix a la novel·la de Miquel Llor.

El protagonista, amb lligams familiars a la comarca, hi retorna per recollir material i idees per fer un guió televisiu sobre Laura. De fet, tot parteix de la pregunta: ¿Fins a quin punt el canvi radical de costums i de panorama farien possible avui en dia un rebuig com el que va patir la Laura a la Ciutat dels Sants?

Llegeix un fragment de la novel·la (p.94-96)

A la novel·la d’Emili Teixidor Laura Sants, publicada el 2006, la protagonista té algunes de les característiques del personatge de Laura que apareix a la novel·la de Miquel Llor.

El protagonista, amb lligams familiars a la comarca, hi retorna per recollir material i idees per fer un guió televisiu sobre Laura. De fet, tot parteix de la pregunta: ¿Fins a quin punt el canvi radical de costums i de panorama farien possible avui en dia un rebuig com el que va patir la Laura a la Ciutat dels Sants?

BIBLIOGRAFIA

Diari de Barcelona, diumenge 12 d’abril de 1987.

Fonts orals de la família Rocafiguera.

Vigatans Il·lustres, de Miquel S. Salarich i Torrents i Miquel S. Ylla-Català i Genís.

www.biografiasyvidas.com/biografia/g/gudiol_ricart.htmwww.enciclopedia.catwww.endrets.cat/text/350/la-regina-es-va-quedar-amb-els-ulls-mirant-al-sostre.htmlwww.oocities.org/es/vigatans/Personatges/Gudiol_Cunill_Josep/bioGudiol_Cunill_Josep.htm