GUIA PER L’ELABORACIÓ DE

L’E-PORTFOLIO DEL

PRÀCTICUM DE L’ESTUDIANT

Curs 2017- 2018

Estudis de Fisioteràpia

Escola Universitària de Ciències de la Salut de

Manresa

2

ÍNDEX 1.- L’E-PORTFOLIO DE L’ESTUDIANT......................................................... 3

2.- RESULTATS D’APRENENTATGE DEL PRÀCTICUM...................................... 3

3.- ESTRUCTURA DE L’E-PORTFOLIO......................................................... 10

4.- LES EVIDÈNCIES DE L’E-PORTFOLIO.................................................... 11

Evidència 1.- Registre setmanal .................................................... 13

Evidència 2.- Història Clínica.......................................................... 13

Evidència 3.- l’Informe d’Alta o Derivació ........................................ 15

Evidència 4.- l’Evidència Científica .................................................. 15

Evidència 9.- la Xerrada Científica .................................................. 16

Evidència 10.- Informe tipus DAFO.................................................. 16

Evidències lliures ........................................................................ 17

Interconnexió de les evidències...................................................... 17

5.- AVALUACIÓ .................................................................................... 17

6.- NORMATIVA DEL PRÀCTICUM.............................................................. 19

7.- BIBLIOGRAFIA ................................................................................ 19

8.- TEMPORALITZACIÓ DE L’E-PORTFOLIO ................................................. 21

Pràcticum III............................................................................... 21

Pràcticum IV............................................................................... 22

Pràcticum V................................................................................ 23

Pràcticum VI................................................................................ 24

9.- ANNEXOS ....................................................................................... 25

3

1.- L’ E-PORTFOLIO DE L’ESTUDIANT

L’avaluació per portafolis és una de les alternatives més interessants a l’avaluació

més tradicional i que fa servir normalment una prova única al final de cada

semestre. Més que una nova forma d’avaluar, aquest sistema es pot considerar

com una altra manera d’entendre el procés d’ensenyament-aprenentatge, basada

en el diàleg i en una dinàmica que promou la reflexió per part de l’alumne.

L’objectiu general que ens proposem aconseguir al llarg d’aquesta assignatura, és

integrar el procés d’avaluació dins d’aquest procés, i aconseguir que els mateixos

estudiants esdevinguin més autònoms a l’hora de controlar el seu procés

d’aprenentatge.

Klenowski (2004) parla del portafoli com “una col·lecció de treballs que inclouen els

èxits individuals, com ara resultats de tasques genuïnes, l'avaluació del procés, test

convencionals o mostres de treball; documenta els èxits assolits al llarg del temps.

Generalment l'individu tria el tipus de treball que li serveixi millor per expressar el

seu èxit i també per demostrar el seu aprenentatge respecte a un objectiu

particular com podria ser la certificació o l'avaluació tant sumativa com formativa.

L'autoavaluació és un procés integral que implica tenir capacitat de judici per

valorar la qualitat del propi rendiment així com les estratègies d'aprenentatge [...].

El desenvolupament de portafoli implica, per tant, documentar no només els èxits

aconseguits sinó també les autoavaluacions, les estratègies aplicades, i l'anàlisi

sobre les experiències d'aprenentatge, de manera que és molt més que una simple

col·lecció de tasques”.

Aquest e-Portfolio es caracteritza per la combinació d’activitats obligatòries i

marcades per l’Escola, així com l’aportació d’evidències d’aprenentatge de caràcter

lliure a criteri dels estudiants.

2.- RESULTATS D’APRENENTATGE (RA) ASSOCIATS AL PRÀCTICUM DEL

GRAU DE FISIOTERÀPIA

1.- Resoldre casos clínics, susceptibles de tractament fisioterapèutic, sota

la tutela d'un fisioterapeuta.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’estudiant de traslladar a la

pràctica el raonament clínic treballat a les assignatures teòriques i

teoricopràctiques a l’Escola

2.- Elaborar una història clínica de fisioteràpia incloent-hi la informació

més rellevant, perquè aquesta sigui un instrument vàlid de comunicació

intra i interdisciplinar.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne de recopilar la

informació fisioterapèutica rellevant sobre la història del problema del

pacient, el seu estat de salut i el tractament implementat. L’alumne ha de

ser capaç d’utilitzar una anamnesi per obtenir informació del pacient i altres

persones implicades en el procés, ha d’identificar els recursos i les

limitacions del pacient referents a objectius de motivació i autoeficàcia, així

com analitzar, sintetitzar i interpretar la informació recollida que condueix a

una o més hipòtesis de treball.

4

3.- Dur a terme els procediments de valoració de fisioteràpia, amb

l'objectiu de determinar el grau d'afectació i la seva possible repercussió

funcional, en els pacients/usuaris que s’assignin a l'estudiant a l'estada

clínica.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per tal de recopilar

dades quantitatives i qualitatives, que són rellevants des d’un punt de vista

fisioterapèutic per al problema detectat i comparar-les amb un marc de

referència. L’alumne ha de ser capaç d’objectivar les alteracions a nivell

tissular, d’activitat i de participació, elaborar una avaluació fisioterapèutica

total, seguint un ordre lògic. L’alumne ha de ser capaç de realitzar una

avaluació sistemàtica de fisioteràpia, segura, eficient i d’acord amb finalitats

(observació directa, l’avaluació sistemàtica de la funció bàsica, l’avaluació

addicional adequada) que contempli els problemes que es presenten i la

persona com un tot, i les adaptacions es fan en funció de l’estat de salut del

pacient, i de la regió afectada comparant-les amb valors de referència. Ha

de ser capaç d’identificar les prioritats i la urgència de l’avaluació i la

intervenció. Ha de reconèixer els factors que influeixen (com l’edat,

professió, el dolor, factors associats, els antecedents culturals, les

possibilitats de comunicació, nivell de comprensió i variables ambientals) a

la naturalesa de l'avaluació utilitzada i el nivell d’acompliment esperat.

L’alumne ha d’executar una avaluació sistemàtica de l’entorn del pacient

(llar, escola, treball, esport i oci) per identificar factors de risc per a la salut

i/o els factors que limiten un funcionament eficient, per tant, l’anamnesi ha

de ser sistemàtica i amb propòsit, així com de manera eficient. L’alumne ha

de ser capaç de formular hipòtesis de treball pertinents i realistes. En

determinades ocasions ha de ser capaç de reconèixer quan és necessària

una nova avaluació per un especialista, un altre col·lega (amb més

experiència) o professional de la salut d’una altra disciplina per ajudar en la

determinació dels problemes del pacient.

4.- Aplicar els mètodes i procediments manuals i instrumentals de

valoració en fisioteràpia per emetre el diagnòstic de fisioteràpia.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per valorar i analitzar

la influència del lloc de treball, les ocupacions i els factors socials,

socioeconòmics, culturals, religiosos i ambientals en els problemes

identificats d'acord amb la CIF. L’alumne ha de valorar les conseqüències de

les deficiències i/o limitacions, i analitzar els resultats en termes d'un

diagnòstic, interpretar un problema clínic, reflexionar sobre l’avaluació i

finalment emetre el diagnòstic de fisioteràpia. Ha de ser capaç d’identificar

els objectius finals i intermedis, en col·laboració amb el pacient, i definir el

paper i les tasques del pacient en relació amb la consecució dels objectius.

En tot moment ha de relacionar els símptomes, els signes clínics i la

patologia amb les tasques i demandes de l'entorn (autonomia, treball, i

activitats d'oci), així com realitzar l'anàlisi i interpretació dels resultats de

forma sistemàtica i detallada, mostrant una actitud científica crítica. De

forma constant ha de documentar, amb precisió, el procés de reflexió sobre

l'avaluació i el diagnòstic fisioterapèutic.

5

5.- Dissenyar i portar a la pràctica exercicis i activitats terapèutiques per

als quadres patològics més comuns susceptibles de tractament

fisioterapèutic, atenent a criteris d’adequació, validesa i eficiència.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per, una vegada feta

l’avaluació del pacient, identificat el diagnòstic de fisioteràpia i establert els

objectius terapèutics, dissenyar el pla d’intervenció de fisioteràpia des de la

seva vesant biopsicosocial.

6.- Executar, dirigir i coordinar el pla d’intervenció de fisioteràpia,

utilitzant les eines terapèutiques pròpies i atenent a la individualitat de

l’usuari.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per valorar les

implicacions dels resultats de l'avaluació de la intervenció fisioterapèutica.

Estimar l'efecte d'un pla d'intervenció fisioterapèutica en l'estil de vida,

cultura, valors i actituds del pacient. Desenvolupar un raonament lògic per a

la intervenció fisioterapèutica. Formular objectius segons els principis SMART

(específics, mesurables, acceptables, realitzables i limitats en el temps).

L’alumne ha de tenir en compte la influència del lloc de treball, ocupacions, i

els factors socials, socioeconòmics, culturals, religiosos i ambientals en un

pla d'intervenció fisioterapèutica, de manera que tingui un caràcter

biopsicosocial. La intervenció de fisioteràpia ha de considerar la disponibilitat

dels recursos econòmics i tenir en compte les limitacions que imposa l'hora

de planificar una intervenció. L’estudiant ha d’estimular el pacient a assumir

la responsabilitat en el procés de rehabilitació, i elaborar programes

adequats als objectius a curt i llarg termini que són fisioterapèuticament

rellevants, mitjançant un diàleg amb el pacient i altres persones rellevants.

Ha de ser capaç d’establir els paràmetres concrets de rendiment (freqüència,

durada, intensitat ...) i d’estructura (progressió, variació) del pla

d'intervenció, a ser possible en diàleg amb el pacient, comparant i avaluant

els costos i beneficis relatius (per al pacient) de les diferents alternatives

d'intervenció fisioterapèutica. L’alumne ha de ser capaç de predir els

possibles efectes a curt i llarg termini si no es rep la intervenció

fisioterapèutica. Ha d’incorporar els procediments pertinents d'avaluació en

el control dels progressos del pla d’intervenció fisioterapèutica. Ha de ser

capaç de proporcionar informació al pacient i a les persones rellevants sobre

el desenvolupament i els avenços relacionats amb els objectius definits. Ha

de fer servir els processos adequats per tal de permetre que el pacient i

altres persones rellevants participin en el programa d'intervenció

fisioterapèutica, i assumir la responsabilitat per assolir els objectius

postulats. Ha de seleccionar l’equip tecnològic adequat per a les

intervencions de fisioteràpia i aplicar-lo, en el seu cas, de manera segura i

eficient. A les estades clíniques l’estudiant ha de demostrar una bona visió

dels perills, riscos i contraindicacions, i prendre les precaucions necessàries

per a les tècniques aplicades.

L’estudiant ha de ser capaç d’executar la intervenció fisioterapèutica de

manera eficient, segura procurant reduir al màxim la possible angoixa del

pacient. Ha d’adaptar la intervenció adequadament als problemes mèdics,

edat i sexe del pacient, a les necessitats individuals del pacient i valorar les

reaccions verbals i no verbals del pacient. Al llarg del procés d’intervenció ha

de dissenyar, ensenyar i aconsellar sobre els diferents mitjans de prevenció

de les alteracions funcionals i específicament en relació amb la higiene

postural, las situacions de pèrdua de mobilitat i les fases agudes àlgiques, i

posar en pràctica activitats fisioterapèutiques que tinguin com a resultat una

atenció integral i eficaç en diversos camps d'actuació de la fisioteràpia. En

definitiva ha de ser capaç de portar a terme les intervencions

6

fisioterapèutiques basant-se en l’atenció integral de la salut que suposa la

cooperació multiprofessional, la integració dels processos i la continuïtat

assistencial.

7.- Avaluar els resultats i la seva relació amb els objectius marcats, a

través de casos reals, a les diferents especialitats clíniques

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per identificar el

nivell de funcionament que ha de ser assolit per un pacient, observar i

registrar l'efecte de la intervenció i el progrés del pacient, ajustar i adaptar,

en contínua interacció amb el pacient, l'enfocament i els mètodes terapèutics

aplicats a la capacitat de resposta del pacient, com a conseqüència de la

intervenció. L’alumne ha de consultar amb els membres de l'equip sobre el

progrés d'un pacient i fer un seguiment dels resultats en les intervencions:

la prevenció de lesions i discapacitats, la millora de la funció, la disminució

del dolor i allò que frena el deteriorament o la regressió. En tot moment ha

d’utilitzar la reflexió per avaluar l'eficàcia d'una intervenció, basada en

arguments científics, els coneixements adquirits, la visió del problema del

pacient, així com la capacitat de resposta i les reaccions del pacient. Ha de

comprovar si els progressos observats i mesurats en les sessions de teràpia

també es transfereixen a la vida diària. Ha de fer servir mètodes d'avaluació

específics i pertinents que siguin coherents amb l'avaluació terapèutica

inicial, respecte als objectius a curt i llarg termini, i que s'utilitzen

específicament per a les necessitats i les condicions del pacient. Ha de ser

capaç de supervisar, de forma contínua, la rendibilitat del programa

d'intervenció i fer els canvis adequats en l'establiment d'objectius clínics o

en la intervenció sobre la base dels resultats del procés d'avaluació i de les

necessitats del pacient. Ha de diferenciar i comprovar, els objectius a curt i

llarg termini, i ajustar o finalitzar en conseqüència les intervencions

8.- Elaborar l’informe de fisioteràpia incloent-hi tota la informació

necessària per que sigui un instrument vàlid de comunicació per a usuaris

i/o professionals.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per fer informes, per

escrit, clars i concisos, precisos i significatius, que compleixin amb els

requisits medicolegals. En aquest informes ha de ser capaç d’estructurar i

sintetitzar els resultats de l'avaluació i la teràpia, i les dades addicionals, per

al seu ús posterior.

9.- Portar a terme activitats de promoció, prevenció i protecció de la salut

els pacients assignats durant l’estada clínica.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per crear un perfil de

salut i estil de vida del pacient. Assessorar el pacient i desenvolupar

iniciatives ergonòmiques per a la prevenció de possibles danys (recurrents),

així com dissenyar, ensenyar i aconsellar sobre els diferents mitjans de

prevenció de les alteracions funcionals i específicament en relació amb la

higiene postural, las situacions de pèrdua de mobilitat i les fases agudes

àlgiques.

7

10.- Treballar en equip

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per mostrar els

resultats d'un pla d'intervenció (freqüència i durada) i avaluar de manera

realista els efectes de la intervenció (de recuperació, el dolor, els riscos).

Integrar o situar els punts de vista, les opinions i models, formulades per

altres professionals de l'equip, en el procés d'anàlisi de problemes i síntesi

clínica. L’alumne ha d’escoltar i consultar activament els altres en el

transcurs de les converses. Ha de ser capaç de presentar i defensar les

pròpies idees i opinions en un grup petit, amb habilitats verbals i no verbals,

gestionar els conflictes i les diferències d'opinió, planificar les activitats de

conformitat amb les altres persones implicades. De la mateixa manera ha de

ser capaç d’informar i consultar amb companys i altres professionals de la

salut des d'una perspectiva crítica i un punt de vista científic, respectant els

altres membres de l'equip, així com les seves idees. L’alumne ha de ser

discret i prudent en la interacció amb la gent i en l'elaboració de conclusions

o formulació de consells. Ha de tenir seriositat professional en la presentació

d'informes. Ha de ser capaç de reflexionar contínuament sobre el

comportament de la comunicació pròpia.

El treball en equip comporta la capacitat d’elaborar un pla d'atenció de salut

amb objectius comuns, mitjançant la formulació d'objectius específics, de tal

manera que puguin ser integrats en un pla interdisciplinari, i perquè altres el

puguin entendre. Ha de fer servir els termes i conceptes professionals d'una

manera adequada i comprensible per a totes les persones involucrades i

proporcionar informació ben fonamentada i pertinent als col·legues i altres

professionals de la salut. Ha d’avaluar correctament el que altres

professionals de la salut poden fer per ajudar en la solució de problemes

d'un pacient.

11.- Aplicar el codi deontològic de la professió i les normes, legals i

professionals que conformen la pràctica de la fisioteràpia.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per informar sobre

les reflexions sobre l'avaluació i el diagnòstic fisioterapèutic d’acord amb els

requisits medicolegals. Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en

situacions complexes. Dirigir-se amb respecte en el moment de la rebuda

dels pacients i d’altres persones rellevants. Tenir cura dels aspectes

deontològics i medicolegals en la recopilació d'informació. Les seves accions

han d’orientar-se cap a l'empatia del pacient.

L’alumne ha de tenir cura de la privacitat, el respecte, la confidencialitat i la

dignitat del pacient durant l'avaluació i el tractament. Ha d’establir un diàleg

terapèutic basat en el respecte mutu i la confiança. Ha de mostrar interès en

la comoditat, la dignitat i les normes culturals i els valors del pacient. Ha de

procurar deixar espai per a l'autonomia del pacient en la presa de decisions

(quan sigui necessari i apropiat), o almenys posar aquest aspecte en el

debat.

12.- Aplicar protocols assistencials de fisioteràpia basada en l’evidència.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per desenvolupar

una actitud científica i crítica en la interpretació de la informació. Seleccionar

els procediments de fisioteràpia per al tractament dels problemes del pacient

que estiguin actualitzats, científicament provats i amb base a bones

pràctiques. Ha de ser capaç de consultar les fonts científiques, avaluant les

publicacions de recerca amb implicacions a la pràctica clínica. Ha de ser

8

capaç d’analitzar i aplicar els protocols d'atenció de salut. En tot moment ha

de tenir com a objectiu les accions basades en l'evidència. Ha de procurar

ser el més exacte possible i fer una autoavaluació contínua enfocada a la

millora. Ha de ser capaç de fer judicis sobre l'evolució en l'àmbit de la

fisioteràpia i les seves especialitats.

Ha de ser capaç de consultar motors de cerca i les bases de dades, de citar i

fer referència a publicacions, i llegir les publicacions seleccionades d'una

manera crítica i extreure la informació en funció de la formulació de

preguntes d'investigació. Ha de ser capaç de fer una síntesi de les diferents

publicacions científiques.

13.- Analitzar i avaluar els sistemes de gestió i control, i els mecanismes

de garantia de qualitat en els processos d’atenció en fisioteràpia on es

realitzen les estades clíniques, fent servir eines de valoració apreses en

altres matèries.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per analitzar el

treball en la pràctica, dins d’una organització, així com els seus punts forts i

punts febles. L’alumne Ha de combinar els punts de vista del pacient, el

professional i l'organització d'una manera equilibrada a l'hora de resoldre

problemes i canviar els mètodes de treball. Ha de tenir sensibilitat respecte

a una atenció de qualitat centrada en el pacient. Ha de ser capaç d’aplicar

mètodes de gestió de qualitat (anàlisi de problemes, gestió de projectes,

establiment de prioritats ...) en la pràctica clínica.

14.- Comunicar-se de manera efectiva i clara, tant de forma oral com

escrita, amb tots els usuaris del sistema sanitari, així com altres

professionals.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per fer servir

diferents estratègies comunicatives d’acord amb les característiques

personals, socials, culturals i cognitives i l’edat del pacient o d’altres

persones rellevants. L’alumne ha de ser capaç de reaccionar d'una manera

professional davant la informació sensible o poc clara subministrada pel

pacient o altres persones rellevants. Ha d’adaptar l'estil de l'anamnesi de

manera eficient a les característiques de la personalitat de la persona que

està sent qüestionada, establint un diàleg terapèutic basat en el respecte

mutu i la confiança. Ha de donar informació, de forma espontània, al

pacient i altres persones rellevants sobre el progrés i el rendiment

relacionats amb els objectius definits, reformulant o explicant conceptes

mèdics, fisioterapèutics i professionals d'una manera que els pacients i altres

persones rellevants puguin entendre-la. Ha de crear un clima d’obertura i

confidencialitat. L’alumne ha de prestar atenció als efectes de la

comunicació. En tot moment ha de reflexionar sobre la pròpia comunicació

amb els pacients. Les pràctiques han de servir per aplicar les habilitats

d'entrevista i conversa.

15.- Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes

establertes, tant de forma oral com per escrit.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per transmetre

informació, de caràcter professional, tant a un públic expert com no.

9

16.- Gestionar sistemes d’informació.

L’alumne ha de tenir iniciativa en la recerca d’informació i aquest objectiu fa

referència a la capacitat de l’alumne per accedir a fonts d’informació i

documentació en ciències de la salut, utilitzar de forma eficient bases de

dades rellevants en ciències de la salut, avaluar, de forma crítica, la

informació i les seves fonts, analitzar i sintetitzar informació procedent de

textos i fonts científiques i professionals. L’alumne ha de ser capaç

d’analitzar informes científics i professionals, i utilitzar correctament la

terminologia i el llenguatge en ciències de la salut.

17.- Resoldre problemes.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per identificar els

problemes, desenvolupar hipòtesis explicatives o diagnòstiques, identificar

els factors causals i associats. A més ha de ser capaç de prioritzar els

problemes per la seva importància i/o urgència, determinar objectius a

assolir, decidir quina és la intervenció més apropiada, desenvolupar un pla

de maneig del problema, identificar els recursos que es requereixen per

implementar el pla, identificar possibles obstacles, avaluar la intervenció en

funció dels objectius o del problema identificat, així com desenvolupar un pla

de prevenció del problema, si cal.

18.- Prendre les decisions més adequades davant una situació

determinada.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per identificar quina

és la situació i quines qüestions presenta, prioritzar les diferents decisions

que cal prendre segons la seva importància, i identificar avantatges,

dificultats i recursos de la situació.

19.- Tenir habilitat en les relacions interpersonals.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per establir relacions

terapèutiques i personals que permetin adaptar-se a les situacions diverses.

20.- Raonar amb sentit crític.

Al finalitzar els seus estudis els alumnes han d’haver demostrat en els seus

raonaments, tant en l’estada clínica com en l’elaboració de l’eportfolio, la

seva capacitat de realitzar reflexions crítiques entorn al treball i actuacions

pròpies (autocrítica) i dels altres, per tal de millorar-les i reconduir-les si

s’escau. Tot això implica assumir la responsabilitat de les decisions preses i

les seves conseqüències, detectar en quina part d’un procés s’ha produït un

error i demostrar habilitat en l’autoavaluació i l’avaluació dels altres.

21.- Tenir iniciativa i esperit emprenedor.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per anticipar-se a les

situacions, enfrontar-se a una decisió, demostrar haver tingut en compte els

“pros” i “contres” de les accions. El estudiant ha de ser capaç de compartir

10

les iniciatives pròpies i demostrar haver considerat les idees i propostes dels

altres, A més ha de ser una persona activa i amb autoconfiança.

22.- Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per identificar les

necessitats de canvi, jerarquitzar els canvis segons importància i justificar

aquesta jerarquització, reconèixer recursos propis per introduir el canvi, i

desenvolupar propostes de modificació i justificar-les. L’estudiant ha de

mostrar capacitat per buscar recursos nous (alternatives) i avaluar la seva

rellevància i eficàcia, argumentar quina és la intervenció més adequada,

reavaluar la situació en base als resultats obtinguts, adequant-se al context i

mostrant flexibilitat.

23.- Desenvolupar estratègies d’ aprenentatge autònom.

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per desenvolupar

eines d’aprenentatge, identificar la formació de qualitat, justificant l’elecció

com aquella que més contribueix a la seva millora professional, avaluar la

repercussió de la seva formació en la pràctica professional, estar al dia dels

canvis que repercuteixen en la millora de la praxis professional, adaptar

estratègies d’aprenentatge en cada situació, construir coneixements

compartits, aprenent i facilitant la construcció conjunta d’aprenentatge, i

aportar coneixements, habilitats i/o actituds que millorin la pràctica

professional.

24.- Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions

Aquest objectiu fa referència a la capacitat de l’alumne per coneixer la

diversitat cultural del país on viu, establir relacions amb altres persones

sense discriminació social o cultural, valorar com a enriquiment personal la

relació amb persones d’altres cultures o altra condició social i argumenta a

favor de la multiculturalitat com un bé col·lectiu.

3.- ESTRUCTURA DE L’ E-PORTFOLIO

L’e-Portfolio consta dels següents apartats:

En primer lloc l’alumne elaborarà una petita presentació personal, de forma

lliure. En aquest espai l’estudiant col·locarà una fotografia personal que no

ha de superar les 50 Kb. Aquesta presentació és de caràcter obligatori, ja

que és la carta de presentació del propi alumne.

Seguidament l’ e-Portfolio disposa d’un índex amb la finalitat de facilitar la

relació estructurada de les evidències, oferir uns criteris clars d’estructuració

marcats, en aquest cas, per l’Escola, i manifestar unes intencions i accions

educatives que acompanyin cada evidència. Per aquest motiu l’estudiant ha

de decidir de manera reflexiva les activitats lliures que complementen

cadascuna de les entrades de l’índex, de manera que al llarg dels seus

estudis posi de manifest l’assoliment dels objectius d’aprenentatge dels

pràcticums. L’índex proposat és el següent:

11

o La meva activitat al centre de pràctiques.- En aquesta entrada

de l’índex l’estudiant, mitjançant el registre setmanal d’activitats i les

evidències que cregui oportunes, ha d’analitzar i reflexionar sobre

l’activitat portada a terme al centre de pràctiques, i sobre tot allò que

té a veure amb l’assoliment dels objectius d’aprenentatge d’aquesta

assignatura o qualsevol de les assignatures de la titulació. En aquesta

part de l’índex l’estudiant ha de reflexionar sobre què, com, quan i

per què ha aprés.

o Els registres de fisioteràpia.- Com es pot comprovar el domini

dels registres de fisioteràpia for una part fonamental de les

competències d’un fisioterapeuta. En aquest apartat a través de la

història clínica de fisioteràpia i d’un informe d’alta l’estudiant ha

d’evidenciar el domini d’aquest registres.

o Les meves relacions professionals i personals.- Les evidències

d’aquest apartat tenen un caràcter lliure, tant pel que fa a la

quantitat com el format i la tipologia. El tipus d’evidències pot anar

des d’un relat personal (diferent del registre setmanal), material

audiovisual, informes d’algun professional, cartes ...etc. En aquest

apartat es tracta d’aportar evidències que tenen més a veure amb

competències més de tipus transversals

o La meva preparació científic-tècnica.- Aquest apartat té tres

activitats obligatòries (Document a propòsit d’una xerrada o jornada

científica al Pràcticum IV i al Pràcticum VI, l’evidència científica al

Pràcticum IV, i l’informe tipus DAFO al Pràcticum VI), i altres de

caràcter lliure, i té a veure amb el coneixements i habilitats de tipus

tècnic, per tant de la capacitat per la utilització de forma eficaç i

eficient de les eines que són pròpies de la fisioteràpia.

El nucli important de l’e-Portfolio està constituït per l’espai dedicat a les

evidències tant obligatòries com lliures. Aquí l’estudiant aporta les

evidències i una descripció i reflexió sobre cadascuna d’elles. Dins de

l’evidència el professor disposarà d’un espai de comentaris que ha de servir

per donar-li valor, tenint la possibilitat d’adjuntar documents, com poden ser

les correccions i suggeriments que el professor estimi oportuns. L’evidència

no es pot considerar elaborada si no té una descripció adient al document o

documents que suporten l’evidència, i el què és més important, l’apartat

corresponent a la reflexió, sense aquesta es considera que l’alumne no pot

relacionar las seva feina i els objectius d’aprenentatge en la posterior

avaluació de cadascun dels pràcticums.

Per cadascun dels períodes pràctics l’alumne disposa d’un espai dedicat a

l’avaluació final de cada pràcticum. A més d’elaborar l’informe

d’autoavaluació, i de forma obligatòria, l’estudiant ha de relacionar l’informe

d’autoavaluació amb els objectius d’aprenentatge assolits al llarg de tot el

període pràctic. A l’informe d’autoavaluació l’estudiant ha de justificar

cadascun dels objectius que proposa com a assolits, i realitzar una proposta

de qualificació quantitativa de tot el procés dut a terme durant el període.

4.- LES EVIDÈNCIES DE L’E-PORTFOLIO

Tal i com suggereix Barberà (2009), per elaborar l’e-Portfolio es requereix un

profund procés reflexiu de presa de decisions, que pot seguir la següent guia:

1. Preparar el context.- Establir el propòsit concret de l’e-Portfolio. Encara que

el propòsit ja està definit el propi estudiant ha de saber fins on te la intenció

d’arribar a l’hora d’elaborar el seu e-Portfolio.

12

2. Recopilació de materials i selecció de les evidències.- Aquest apartat es

refereix a les evidències lliures, que ha d’estar presidit per l’adequació de les

evidències als objectius d’aprenentatge explicitats anteriorment.

3. Reflexió.- Aquesta fase és discriminatòria en el sentit que si no s’inclouen en

l’e-Portfolio processos reflexius sobre l’aprenentatge el producte final no es

pot considerar realment complert. Com a guia d’aquesta reflexió i la seva

avaluació l’estudiant disposa d’una rúbrica que fa referència al pensament

reflexiu a l’annex 2.

4. Interconnexió.- L’estudiant ha de relacionar internament parts de l’e-

Portfolio fruit d’una revisió global. Una visió global integrada ofereix una

percepció madurada del coneixement adquirit.

5. Projecció.- Establir nous objectius personals com a conseqüència de la

comparació de la consecució assolida respecte a estàndards proposats.

6. Publicació.- La publicació requereix la manifestació estructurada i

comprensible de les evidències amb les seves connexions internes i

personals.

L’e-Portfolio tindrà dos tipus d’evidències, per una part les evidències de caràcter

obligatori per tots els alumnes, i per l’altre evidències de caràcter lliure que

l’estudiant ha de pactar amb el professor de pràctiques. Les evidències obligatòries

són:

PRÀCTICUM III

Registre Setmanal

Història Clínica de Fisioteràpia

Informe d’alta o derivació

2 evidències de caràcter lliure

Informe d’autoavaluació i relació de RA assolits

Interconnexió d’evidències

PRÀCTICUM IV

Registre Setmanal

Història Clínica de Fisioteràpia

Evidència científica- Anàlisi d’un article científic

Document d’anàlisi sobre una jornada o xerrada de caràcter

científic

1 evidència de caràcter lliure

Informe d’autoavaluació i relació de RA assolits

Interconnexió d’evidències

PRÀCTICUM V

Registre Setmanal

Història Clínica de Fisioteràpia

Informe tipus DAFO del centre de pràctiques

Interconnexió d’evidències

2 evidències de caràcter lliure

Informe d’autoavaluació i relació de RA assolits

PRÀCTICUM VI

Registre Setmanal

Història Clínica de Fisioteràpia

Informe tipus DAFO del centre de pràctiques

Document d’anàlisi sobre una jornada o xerrada de caràcter

científic

1 evidència de caràcter lliure

Informe d’autoavaluació i relació d’objectius assolits

Interconnexió d’evidències

13

RESUM DE LES EVIDÈNCIES

Registre setmanal

Els estudiants han d’elaborar un registre setmanal de les activitats mes rellevants,

des del punt de vista del seu aprenentatge, que ha portat a terme al centre de

pràctiques. Aquesta evidència ha de tenir un marcat caràcter reflexiu i no es tracta

d’una enumeració d’activitats. Es tracta de que l’estudiant a més de descriure allò

que li succeeix a les pràctiques, parli de la seva experiència personal i associï idees

sobre allò que sap i allò que ha après. En aquest setmanari es pot fer constar tot

allò que te rellevància en el procés d’aprenentatge, així com totes les reflexions

sobre el que s’aprèn a l’Escola i la seva repercussió en les pràctiques i al contrari.

L’elaboració requereix una continuïtat en el treball i es imprescindible portar-lo al

dia, per tal de que la seva línia narrativa sigui coherent. La qualitat de la narració

ha de ser un dels objectius fonamentals, i el professor de pràctiques ha de vetllar i

estimular a l’estudiant en aquest sentit, per a que, a partir de l’experiència personal

en el centre adjudicat, es pugui dur a terme una identificació, reflexió i anàlisis dels

factors que intervenen en la relació de l’alumne en pràctiques amb la institució,

amb la resta de professionals, amb els pacients i, per descomptat, amb les seves

ansietats i pors.

Com a guia d’avaluació de la evidència es recomana seguir els indicadors del check-

list de l’annex 2 contingut al final d’aquest document. Aquesta evidència s’ha

d’incloure a l’entrada de l’índex “La meva activitat al centre de pràctiques” de l’e-

Portfolio.

Història Clínica

En aquesta activitat de la carpeta es pretén que l’alumne/a evolucioni en

l’elaboració d’una història clínica, prenent en consideració els aprenentatges

obtinguts en la realització de la història clínica del Pràcticum anterior, i la posada

en marxa del raonament clínic i la presa de decisions en fisioteràpia.

L’elecció de la història d’un pacient ha de ser consensuada amb el fisioterapeuta

tutor del centre, i l’alumne ha de tenir en compte que aquesta ha de ser

personalitzada.

Els continguts de la història han de ser exhaustius però clars, que reflecteixin un alt

grau d’anàlisi sobre la situació i evolució del pacient i que continguin evidències de

la comprensió del procés de malaltia o lesió. És imprescindible fer servir el

raonament clínic a partir de les dades obtingudes en l’anamnesi i la valoració en

fisioteràpia i justificar els principis de tractament de fisioteràpia així com fer una

valoració del mateix. S’ha de mantenir en tot moment la confidencialitat de les

dades del pacient. Per tal de valorar aquesta evidència es farà servir el Check-list

de l’annex 3.

La Història de Fisioteràpia consta de diversos apartats, en què es posen de

manifest totes les dades rellevants del PAF, així com els antecedents d'aquest

procés. La importància d'aquest registre és que si és complet i ben estructurat és

un element de comunicació amb tots els possibles professionals que intervenen en

l'atenció del pacient, així com per a una correcta avaluació dels resultats previstos.

Per elaborar una correcta història clínica és imprescindible portar a terme i registrar

les següents etapes del PAF:

Registre de les dades de filiació: Es tracta de les dades del pacient, que en el

nostre cas seran inventades, per tal de mantenir la privacitat del pacient.

14

S’ha de fer constar: edat i data de naixement, sexe, professió, activitats

habituals i data de la primera visita (de l’estudiant).

Motiu de la consulta de fisioteràpia i professional que la indica. Antecedents

patològics d’interès. Història de l’afecció (lesió, malaltia, problema..).

Diagnòstic i tractament mèdic i/o quirúrgic anterior a la primera visita de

fisioteràpia. Història de fisioteràpia de la patologia actual abans de la

primera valoració de l’alumne (si és que hi ha hagut intervenció de

fisioteràpia anterior).

Valoració. Durant aquesta fase es reuneix i examina la informació, a fi

d'obtenir totes les dades necessàries per determinar l'estat de salut del

pacient, i descriure les seves incapacitats i problemes (reals o potencials).

En aquesta fase s’hi inclou tota l’anamnesi i totes les accions d’exploració

i valoració, utilitzant eines validades i fiables, que un fisioterapeuta porta a

terme a la primera visita del pacient. Aquest apartat ha de ser molt

exhaustiu i personalitzat, de manera que tot l’anàlisi posterior i les preses de

decisions han d’estar basades en les dades que nosaltres fem constar en

aquest apartat.

Anàlisi de dades. Aquesta fase està marcada pel raonament clínic, el

diagnòstic de fisioteràpia i l’establiment d’objectius terapèutics i/o

preventius. Una vegada en possessió de totes les dades necessàries es pot

determinar quins problemes són els reals o potencials, i quins d'aquests

poden ser resolts pel fisioterapeuta, quins han de ser derivats a altres

professionals, o bé quins d'ells han de ser compartits per diferents

professionals per resoldre'ls. En aquesta fase s'haurà d’enunciar el

diagnòstic de Fisioteràpia. Aquest procés d’anàlisi posa en marxa el

raonament clínic tant deductiu com inductiu que té com a resultat final la

presa de decisió de l’acció fisioterapèutica. Respecte el diagnòstic s’ha de fer

servir la CIF com a referència en la classificació diagnòstica. Aquest

diagnòstic en fisioteràpia ha de tenir en compte: les estructures alterades,

les funcions disminuïdes, les repercussions sobre l’activitat i la

participació del pacient i finalment tots els factors mediambientals que

conflueixen en el procés. Aquest plantejament ha de comportar sempre un

enfocament biopsicosocial en la pràctica fisioterapèutica. Una vegada

establert el diagnòstic de fisioteràpia s’han de plantejar els objectius

terapèutics i/o preventius, tant immediats, com a llarg termini. Aquests

objectius han de tenir les característiques SMART (específics, mesurables,

acceptables, realitzables i limitats en el temps). Trobaràs un exemple de la

redacció d’un diagnòstic de fisioteràpia a l’annex 9. A la Història Clínica

només s’hi ha de fer constar la 2a part de l’exemple (el redactat en sí).

Formulació del programa de fisioteràpia: Aquesta fase implica la decisió de

les intervencions de fisioteràpia, les accions concretes, mètodes i tècniques

de fisioteràpia que es formularan per ajudar al pacient a assolir els objectius

establerts.

Aplicació del programa de fisioteràpia. És el moment de posar en marxa el

programa de fisioteràpia, el que comporta realitzar les següents activitats:

Aplicar els mètodes i tècniques planificades en la fase de

formulació del programa.

Seguir recollint informació sobre el pacient per determinar com

respon al programa (evolució), i si han aparegut complicacions o

nous problemes.

15

Realitzar l'anotació de les dades, de les respostes del pacient com

a conseqüència de l'aplicació del programa.

Avaluació. És el moment de comprovar si el programa de fisioteràpia ha

estat efectiu o si no ho ha estat, i per tant, decidir si cal fer algun canvi en

ell. Per això es plantejarà la següent pregunta: s’han assolit els objectius

proposats en l'etapa de formulació?. Si la resposta és afirmativa, haurà

acabat l'aplicació del PAF. Si la resposta és negativa, és a dir, no s'han

assolit els objectius plantejats o simplement s'han aconseguit parcialment

els resultats, s'afegiran una sèrie de preguntes del tipus: Què ha passat?,

Quins nous problemes han aparegut?, Quins tipus de complicacions?, etc. En

aquest cas, cal revisar el PAF, trobar on és l'error i esmenar-lo per

aconseguir els objectius formulats.

l’Informe d’Alta o Derivació

Redacció d’un informe (fictici) d’un pacient cap a un altre fisioterapeuta o un metge

sobre el seu estat actual. És imprescindible la utilització d’un llenguatge correcte

des del punt de vista tècnic, gramatical i ortogràfic.

Aquesta evidència ha d’incloure una sèrie de punts i/o continguts imprescindibles

per la redacció de diversos paràgrafs. Aquests són:

Dades personals bàsiques del pacient (Dades identificatives fictícies per

preservar la identitat del pacient)

Diagnòstic mèdic

Diagnòstic de fisioteràpia

Data d’inici de la fisioteràpia

Valoració inicial de l’estat del pacient

Objectius del tractament de fisioteràpia

Tractament realitzat

Valoració actual de l’estat del pacient

Motiu de l’informe ( derivació, alta,...)

A l’inici i al final és necessari que l’alumne dirigeixi correctament l’informe, així com

apliqui una fórmula de comiat. Trobaràs un exemple de la redacció d’un informe de

fisioteràpia a l’annex 10.

Per tal de valorar aquesta evidència es farà servir el Check-list de l’annex 4.

l’Evidència Científica

Elaboració d’un document d’anàlisi i síntesi d’un article científic referent a una de

les patologies, o tècniques de fisioteràpia, treballades durant el pràcticum. Aquest

article ha de tenir un alt índex d’evidència, ha d’estar publicat durant els últims 5

anys, ser preferentment un assaig clínic aleatoritzat, i publicat en una revista d’alt

impacte. Les característiques d’aquest document han de ser les mateixes que les de

l’article científic treballat, per tant ha de constar de: una introducció, on l’estudiant

centra el tema sobre el què tracta l’article, una descripció de la metodologia

emprada per tal d’arribar a la selecció d’aquest article, una discussió on es farà

l’anàlisi d’aquest article i un petit paràgraf final amb les conclusions a les quals

s’arriba després del seu anàlisi.

Com a guia d’avaluació de la evidència es recomana seguir la rúbrica de l’annex 5.

16

Document d’anàlisi sobre una jornada o xerrada de caràcter científic

Al llarg dels seus estudis l’alumne ha de posar en evidència la seva participació com

a assistent a diferents actes científics dins l’àmbit de ciències de la salut. Encara

que aquesta activitat no té perquè desenvolupar-se en el moment de la realització

del pràcticum, té una relació directa amb el desenvolupament de les competències

del grau de fisioteràpia. Per aquest motiu l’alumne, durant el 3r i 4t curs ha

d’elaborar com a mínim una evidència en cadascun d’aquests dos cursos,

mitjançant un document que posi de manifest l’aprofitament de l’estudiant en una

activitat de caire científic. Per elaborar l’evidència, a part de la descripció i la

reflexió en els espais específics de l’e-portfolio, ha d’elaborar un document (text,

presentació ppt., artefacte multimèdia, ...) en el qual es desenvolupin els següents

apartats:

Títol de la xerrada, o xerrades dins unes jornades científiques (i marc global

on es troba inclosa, si s’escau)

Ponent/s, fent-hi constar no només el nom, sinó el perfil professional i/o

acadèmic

Resum de la xerrada o la jornada, amb les idees més important

desenvolupades.

Conclusions rellevants i aspectes d’aprenentatge propi de l’estudiant

En el cas que es tracti d’un document de text aquest no ha de superar les 3

pàgines.

A més a més l’estudiant ha de aportar algun document que certifiqui la seva

participació a la xerrada i/o jornada. Aquesta activitat no té perquè desenvolupar-

se durant el període pràctic, sinó que l’alumne podrà realitzar-la en el període

comprès entre la finalització del pràcticum II i el final del pràcticum IV (pels

alumnes de 3r), i entre la finalització del pràcticum IV i el final del pràcticum VI

(pels alumnes de 4t curs) (podeu consultar en aquesta mateixa guia les dates dels

períodes esmentats). Els estudiants poden assistir a qualsevol acte científic, i per

part de l’Escola rebrà informació sobre les xerrades i/o jornades que organitzi la

pròpia Escola, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i la Societat Catalano-

Balear de Fisioteràpia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. És molt important que

l’alumne demani un certificat d’assistència per tal d’adjuntar-lo a l’e-portfolio.

Per tal de valorar aquesta evidència es farà servir el Check-list de l’annex 6.

Informe tipus DAFO

Es tracta d’elaborar un informe basat en l’anàlisi de les fortaleses, debilitats,

oportunitats i amenaces del centre de fisioteràpia on es realitzen les pràctiques.

Aquesta és una eina que ens permet interpretar qui som (com a organització) i on

volem anar, seguint una estratègia determinada i establint els objectius més

indicats. Evidentment un alumne en pràctiques no té la possibilitat de fer un

anàlisis DAFO tal i com es realitza en situacions reals, ja que, en principi, només

pot consultar amb el seu fisioterapeuta de pràctiques i realitzar una observació de

forma totalment subjectiva. L’idea d’aquest informe és que l’alumne sigui capaç, a

través precisament d’aquesta observació i de les qüestions plantejades al seu

fisioterapeuta tutor, de valorar els aspectes que fan del centre de pràctiques un lloc

atractiu pels seus usuaris, i de la mateixa manera valorar les possibles debilitats

que l’alumne detecta, sobretot pel què fa el P.A.F. Totes les organitzacions tenen

un entorn que els pot resultar favorable (oportunitats) o desfavorables (amenaces).

L’alumne trobarà a Internet molta informació respecte les característiques que ha

de tenir un informe DAFO. És important que consulti aquests tipus de fonts

referides a la qualitat assistencial. Aquesta consulta es valorarà positivament en

l’elaboració de l’evidència.

17

Per tal de valorar aquesta evidència es farà servir el Check-list de l’annex 7.

Evidències lliures

A més d’aquestes evidències obligatòries els estudiants hauran d’aportar altres

evidències de caràcter lliure, de manera que cap apartat de l’índex quedi buit. Les

evidències lliures s’han d’adequar als objectius d’aprenentatge, i a algun dels ítems

de l’índex de l’e-Portfolio, on s’han descrit els continguts que s’associen a cadascun

d’ells. Com a guia d’avaluació de les evidències es recomana seguir la rúbrica

particular de l’annex 8.

Interconnexió de les evidències

Per tal de donar cohesió i permetre una lectura no lineal de l’e-portfolio l’alumne, a

tots els pràcticums, haurà d’establir relacions entre les diferents evidències, des de

l’apartat de descripció i reflexió de cadascuna d’elles. Per tant, l’alumne, en la

construcció de les evidències, les ha d’entendre com la part d’un tot. Com és lògic

aquestes relacions, en els primers períodes pràctics seran més febles, però

conforme l’estudiant avança els pràcticums, aquestes relacions han de ser més

substancials.

5.- AVALUACIÓ

Autoavaluació

Informe d’autoavaluació

Totes les evidències han d’anar acompanyades d’una reflexió per part de

l’estudiant. A més al finalitzar cada període pràctic els estudiants elaboraran un

document d’autoavaluació, de caràcter qualitatiu i quantitatiu, explicant i

justificant el nivell d’assoliment de cadascun dels objectius d’aprenentatge,

fent referència a les evidències on s’han posat de manifest durant el període

pràctic. Es tracta de fer una valoració global, que posa un èmfasi especial a

destacar les actituds i aptituds que ha de tenir un fisioterapeuta a la llum de

l’experiència viscuda. En aquesta valoració l’estudiant compleix una de les finalitats

centrals de l’estada clínica: ser capaç d’avaluar les pròpies competències i d’establir

mesures d’optimització. Per altra banda, la valoració ha d’adoptar una posició crítica

en la qual es subratllen els acords i desacords amb les actuacions del fisioterapeuta

tutor de forma prou argumentada. Aquest informe, per tant, ha de tenir una

extensió prou àmplia per tal d’analitzar els objectius d’aprenentatge que ha assolit

en una estada clínica determinada i fins a quin punt les evidències de l’e-portfolio

han posat de manifest l’assoliment d’aquests objectius. A l’espai dedicat a

l’autoavaluació l’alumne tindrà un apartat en el que podrà escollir els objectius

d’aprenentatge assolits durant l’estada clínica. L’alumne no podrà seleccionar un

objectiu d’aprenentatge que no hagi estat justificat a l’autoinforme. Per tant és

important que a l’elaboració de les evidències l’alumne es plantegi quins objectius li

permetrà afegir al seu informe d’autoavaluació. El professor validarà els objectius

que proposa l’alumne en funció precisament del contingut de l’autoinforme.

18

Avaluació del fisioterapeuta tutor

Aquesta evidència del portafoli consta d’una activitat que no realitza l’estudiant,

sinó que es tracta de la valoració del fisioterapeuta tutor. Aquest haurà de valorar,

segons una fitxa que se li fa arribar des de l’Escola, les actituds, l’adaptació i

organització de l’estudiant dins el lloc de treball, les habilitats tècniques,

l’assoliment dels objectius així com una valoració de l’aprofitament general del

Pràcticum (veure annex 1). El professor de l’e-portfolio adjuntarà a l’espai

d’autoavaluació aquesta valoració.

L’objectiu és tenir informació externa, de qui hagi pogut veure amb perspectiva,

tota l’evolució que l’alumne haurà hagut de seguir durant la seva estada al centre

de pràctiques. D’aquesta manera, l’alumne/a i el professor de pràctiques tindran

una altra eina de valoració de l’assignatura que complementarà l’avaluació final.

La qualificació del Pràcticum

L’estudiant presentarà al final del període pràctic l’entrega definitiva del seu e-

Portfolio, en que inclourà totes les evidències amb les seves reflexions, així com la

valoració final del mateix. L’autoavaluació de l’estudiant ha de ser tant qualitativa

com quantitativa (numèrica) de la mateixa. El valor de les evidències i

l’autoinforme, aportats per l’alumne durant el període pràctic tindran un valor del

70% de la nota del pràcticum.

Per a completar la informació sobre l’avaluació de l’assignatura, també serà

necessari la valoració que farà el fisioterapeuta tutor del centre de pràctiques. El

fisioterapeuta tutor lliurarà aquesta valoració bé al propi alumne, bé al professor de

pràctiques o al coordinador de pràctiques. Aquesta valoració tindrà un valor del

30% de la nota del pràcticum.

El professor de pràctiques consensuarà la nota final amb l’alumne una vegada

acabat el torn de pràctiques i publicada la versió definitiva de l’e-Portfolio, per tant

és fonamental que l’alumne argumenti la nota al seu informe d’autoavaluació. En el

cas que el professor no comparteixi la valoració numèrica de l’alumne prevaldrà la

valoració del professor Aquesta qualificació final quedarà establerta, com a molt

tard, 10 dies després de la última entrega realitzada al portafoli per part de

l’estudiant.

En el cas que l’e-Portfolio resulti suspès, l’alumne no haurà de recuperar el temps

d’estada clínica, sinó que haurà de refer l’e-Portfolio. Per aquest motiu l’alumne es

posarà en contacte amb la coordinadora de Pràcticum (Olga Borao) per tal d’establir

la data d’entrega de l’e-Portfolio refet. En aquest cas l’informe d’autoavaluació no

contindrà la valoració numèrica, i serà la coordinadora qui qualifiqui definitivament

l’e-portfolio. Per tal de poder optar a aquesta segona avaluació, l’alumne haurà

d’haver realitzat l’entrega de la totalitat dels documents del portafoli durant el

període establert per fer-ho. En el supòsit que aquest alumne no millori el resultat

del producte presentat en aquestes dates, l’assignatura quedarà definitivament

suspesa, sense possibilitat de recuperació durant el curs acadèmic actual.

En el cas que el full d’avaluació del fisioterapeuta tutor estigui suspès, encara que

l’e-Portfolio estigui aprovat, l’assignatura quedarà suspesa i s’haurà de realitzar de

nou un torn de pràctiques de la mateixa duració que l’anterior, amb un nou e-

Portfolio del Pràcticum corresponent.

19

6.- NORMATIVA DELS PRÀCTICUMS

L’alumne haurà de realitzar les hores d’estada clínica al centre o servei de

fisioteràpia que hagi triat prèviament. En el cas que l’alumne no compleixi l’horari o

no assisteixi a la totalitat de les hores previstes a l’assignatura, aquesta quedarà

suspesa. Les possibles absències als centres de pràctiques s’hauran de notificar

amb la màxima antelació, al centre on es realitzen, i comunicar-ho al professor de

pràctiques i/o al coordinador de Pràcticum de l’Escola. Aquestes s’hauran de

recuperar, previ acord amb el centre i el coordinador.

En el cas de malalties llargues, o d’absències per motius personals justificats, la

recuperació es valorarà amb el professor de pràctiques i/o al coordinador del

Pràcticum de l’Escola.

Cada alumne tindrà assignat, des de l’Escola, un Professor de Pràctiques, que serà

l’encarregat de vetllar per l’assoliment dels objectius d’aprenentatge, i de facilitar

l’elaboració de l’e-Portfolio que servirà per l’avaluació del període pràctic. En tots

els casos l’alumne haurà d’estar en contacte amb el seu professor de pràctiques

mitjançant “la FUB Virtual”, on els alumnes tindran accés a la informació referent a

les tasques que han de realitzar, i rebre tutorització personalitzada del seu

professor de pràctiques, per tal d’elaborar l’e-Portfolio i assolir els objectius marcats

a l’inici de l’estada clínica.

L’estudiant tindrà assignat també un fisioterapeuta tutor, dins el mateix centre, que

l’ajudarà en l’assoliment dels objectius, valorant-lo al finalitzar l’estada clínica.

L’alumne ha de vestir el pijama sanitari blanc amb el logotip FUB quan dugui a

terme activitats dins el centre de pràctiques. Només excepcionalment s’autoritzarà

l’ús d’indumentàries alternatives, quan el centre de pràctiques així ho requereix.

L’uniforme FUB es pot comprar a UNILABOR (carretera de Vic, 88 de Manresa).

Els alumnes no poden sortir del centre de pràctiques amb l’uniforme posat.

Cal portar calçat d’ús exclusiu per a les pràctiques, preferiblement de color blanc.

Com a norma general, cal mantenir un aspecte cuidat i pulcre.

Cal dur el cabell recollit i les ungles curtes, netes i sense pintar.

És aconsellable no dur anells, arracades llargues, braçalets o altres elements que

puguin posar en perill la seguretat de pacients. Igualment, cal seguir les normes

d’higiene que permetin protegir uns i altres de contagis i/o accidents

Cal tractar amb respecte a pacients, professionals i companys del centre de

pràctiques.

Cal mantenir la confidencialitat de les dades personals a les quals es tingui accés

L’alumnat ha d’atendre i respectar les indicacions i recomanacions dels

professionals i personal del centre de pràctiques.

Cal complir la normativa de seguretat particular del centre de pràctiques.

7.- BIBLIOGRAFIA

Barberà, E. (2009). Portfolio electrónico: aprender a evaluar el aprendizaje.

Barcelona: Editirial UOC. ISBN 978-84-9788-851-6

Castelló M, Monereo C. (2000). L’avaluació per carpetes en el pràcticum de

psicopedagogia. Barcelona: Serveis de Publicacions. Universitat Autònoma de

Barcelona. ISBN 84-490-1898-6

20

CODI DEONTOLÒGIC I COMPETÈNCIES DE LA PROFESSIÓ DE FISIOTERÀPIA.

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Nov. 2003. Document 2. Avantprojecte de

Resolució Col·legial, disponible en: http://www.fisioterapeutes.org

Gallego T. (2007). Bases Teóricas y fundamentos de la Fisioterapia Madrid:

Editorial Médica Panamericana. Colección Panamericana de Fisioterapia.

Klenovski V. (2005). Desarrollo de portafolios para el aprendizaje y la evaluación.

Madrid: Narcea. ISBN 84-277-1448-3

López O; Rodríguez, JL; Rubio, MJ. El portafolio electrónico como metodología

innovadora en la evaluación universitaria: el caso de la OSPI. Edutec, 2004.

Disponible en: http://www.lmi.ub.es/edutec2004/pdf/179.pdf

VIEL E. (1999). Diagnóstico fisioterápico. Concepción, realización y aplicación en la

pràctica libre y hospitalaria. Barcelona. Ed. Masson.

Villa A, Poblete M. (2007). Aprendizaje basado en competencias. Una propuesta

para la evaluación de competèncias genéricas. Vicerrectorado de Innovación y

Calidad de la Universidad de Deusto. Bilbao. Ed. Mensajero. ISBN: 978-84-271-

2833-0.

21

8.- TEMPORALITZACIÓ DE L’e-PORTFOLIO

PRÀCTICUM III

El període que l’alumne dedicarà al Pràcticum III estarà determinat i pactat amb

aquest segons el seu calendari docent. Així mateix, també ho serà el calendari

d’entregues dels documents, que seguiran aquest guió:

1. 1a entrega, on l’estudiant penjarà a l’espai de comunicació els primers

documents, que constaran de:

Els registres de les dues primeres setmanes de pràctiques, amb el seu

check-list corresponent.

L’esborrany de la historia clínica, amb el seu check-list corresponent.

La primera versió de l’informe d’alta, amb el seu check-list corresponent

La proposta de les 2 evidències lliures, per sotmetre-les a la consideració

del professor

El professor per la seva part realitzarà els comentaris pertinents, les

correccions i comentaris, tant al document com dels check-list a l’espai de

comunicació.

2. 2a entrega, on l’estudiant publicarà la primera versió de les evidències a

l’aplicatiu del seu e-Portfolio. L’estudiant, per tant, ha de PUBLICAR les

seves evidències, i per cadascuna d’elles ha de:

pujar el document de suport de l’evidència,

fer una petita descripció del mateix,

realitzar la reflexió a l’espai corresponent,

interconnectar les evidències realitzades (tant en aquest

pràcticum com en els anteriors)

Finalment, l’estudiant, elabora i publica el document d’autoavaluació, on farà

referència a la consecució dels objectius d’aprenentatge, per tal de que el

valori el professor, validi o no els objectius marcats i pugui consensuar la

nota amb l’estudiant.

Aquestes són:

El registre de TOTES setmanes de pràctiques, amb la seva reflexió

corresponent.

La versió definitiva de la historia clínica, amb la seva reflexió

corresponent.

La versió definitiva de l’informe d’alta.

Totes les evidencies lliures (2) i les seves reflexions

L’autoavaluació de l’e-Portfolio i el seu Pràcticum, per sotmetre-la a la

consideració del professor de pràctiques.

El professor, per la seva part, realitzarà els comentaris pertinents.

3. 3a entrega i DEFINITIVA, on l’estudiant realitzarà el lliurament del seu e-

Portfolio.

22

PRÀCTICUM IV

El període que l’alumne dedicarà al Pràcticum IV estarà determinat i pactat amb

aquest segons el seu calendari docent. Així mateix, també ho serà el calendari

d’entregues dels documents, que seguiran aquest guió:

1. 1a entrega de l’estudiant, que penjarà l’esborrany dels documents a l’espai

de comunicació, i que constaran de:

Els registres de les dues primeres setmanes de pràctiques, amb el seu

check-list corresponent.

L’esborrany de la historia clínica, amb el seu check-list corresponent.

La proposta de l’article i el primer anàlisi, amb el seu check-list.

L’esborrany del document a propòsit d’una xerrada científica i el seu

check-list corresponent.

La proposta d’1 evidència lliure, per sotmetre-les a la consideració del

professor

El professor per la seva part realitzarà els comentaris pertinents, les

correccions i comentaris, tant al document com dels check-list

corresponents.

2. 2a entrega. L’estudiant publicarà la primera versió de les evidències a

l’aplicatiu del seu e-Portfolio. L’estudiant, per tant, ha de PUBLICAR les

seves evidències, i per cadascuna d’elles ha de:

- pujar el document de suport de l’evidència,

- fer una petita descripció del mateix,

- realitzar la reflexió a l’espai corresponent,

- interconnectar les evidències realitzades (tant en aquest pràcticum

com en els anteriors)

Finalment, l’estudiant, elabora i publica el document d’autoavaluació, on farà

referència a la consecució dels objectius d’aprenentatge, per tal de que el

valori el professor, validi o no els objectius marcats i pugui consensuar la

nota amb l’estudiant.

Aquestes són:

El registre de TOTES setmanes de pràctiques, amb la seva reflexió

corresponent.

La versió definitiva de la Historia Clínica, amb la seva reflexió

corresponent.

L’anàlisi de l’article científic

El document d’anàlisi a propòsit d’una xerrada científica

L’evidència lliure i la seva reflexió

L’autoavaluació de l’e-Portfolio i el seu Pràcticum, per sotmetre-la a la

consideració del professor de pràctiques.

El professor per la seva part realitzarà els comentaris pertinents.

3. 3a entrega. L’estudiant realitzarà el lliurament del seu e-Portfolio. Amb

l’autoavaluació definitiva.

23

PRÀCTICUM V

El període que l’alumne dedicarà al Pràcticum estarà comprés entre el 12 de

setembre i el 6 d’octubre de 2017, ambdós inclosos. El calendari d’entrega de les

versions de l’e-Portfolio seran:

1. El 23 de setembre l’estudiant penjarà a l’espai de comunicació els

primers documents, que constaran de:

Els registres de les dues primeres setmanes de pràctiques, amb el seu

check-list corresponent.

L’esborrany de la historia clínica, amb el seu check-list corresponent.

La primera versió de l’informe tipus DAFO i el check-list corresponent.

La proposta de les 2 evidències lliures, per sotmetre-les a la consideració

del professor

El professor per la seva part realitzarà els comentaris pertinents, les

correccions i comentaris, tant al document com a l’espai de comunicació com

a molt tard el 29 de setembre.

2. El 7 d’octubre l’estudiant publicarà la primera versió de les evidències a

l’aplicatiu del seu e-Portfolio. L’estudiant, per tant, ha de PUBLICAR les

seves evidències, i per cadascuna d’elles ha de:

pujar el document de suport de l’evidència,

fer una petita descripció del mateix,

realitzar la reflexió a l’espai corresponent,

interconnectar les evidències realitzades (tant en aquest

pràcticum com en els anteriors)

Finalment, l’estudiant, elabora i publica el document d’autoavaluació, on farà

referència a la consecució dels objectius d’aprenentatge, per tal de que el

valori el professor, validi o no els objectius marcats i pugui consensuar la

nota amb l’estudiant.

Aquestes són:

El registre de TOTES setmanes de pràctiques, amb la seva reflexió

corresponent.

La versió definitiva de la historia clínica, amb la seva reflexió

corresponent.

La versió definitiva de l’informe DAFO.

Totes les evidencies (2) lliures i les seves reflexions

L’autoavaluació de l’e-Portfolio i el seu Pràcticum, per sotmetre-la a la

consideració del professor de pràctiques.

El professor per la seva part realitzarà els comentaris pertinents, com a molt

tard el dia 13 d’octubre.

3. El 18 d’octubre l’estudiant realitzarà el lliurament del seu e-Portfolio amb

l’autoavaluació definitiva.

24

PRÀCTICUM VI

El període que l’alumne dedicarà al Pràcticum estarà comprés entre el 5 de febrer i

el 2 de març de 2017, ambdós inclosos. El calendari d’entrega de les versions de

l’e-Portfolio seran:

1. El 17 de febrer l’estudiant penjarà a l’espai de comunicació els primers

documents, que constaran de:

Els registres de les dues primeres setmanes de pràctiques, amb el seu

check-list corresponent.

L’esborrany de la historia clínica, amb el seu check-list corresponent.

La primera versió de l’informe DAFO, amb el seu check-list corresponent

L’esborrany del document d’anàlisi a propòsit d’una xerrada científica i el

seu check-list corresponent

La proposta d’1 evidència lliure, per sotmetre-les a la consideració del

professor

El professor per la seva part realitzarà els comentaris pertinents, les

correccions i comentaris, tant al document com a l’espai de comunicació com

a molt tard el 23 de febrer.

2. El 3 de març l’estudiant publicarà la primera versió de les evidències a

l’aplicatiu del seu e-Portfolio. L’estudiant, per tant, ha de PUBLICAR les

seves evidències, i per cadascuna d’elles ha de:

pujar el document de suport de l’evidència,

fer una petita descripció del mateix,

realitzar la reflexió a l’espai corresponent,

interconnectar les evidències realitzades (tant en aquest

pràcticum com en els anteriors)

Finalment, l’estudiant, elabora i publica el document d’autoavaluació, on farà

referència a la consecució dels objectius d’aprenentatge, per tal de que el

valori el professor, validi o no els objectius marcats i pugui consensuar la

nota amb l’estudiant.

Aquestes són:

El registre de TOTES setmanes de pràctiques, amb la seva reflexió

corresponent.

La versió definitiva de la historia clínica, amb la seva reflexió

corresponent.

La versió definitiva de l’informe tipus DAFO.

El document d’anàlisi a propòsit d’una xerrada científica

L’evidència de caràcter lliure i les seves reflexions

L’autoavaluació de l’e-Portfolio i el seu Pràcticum, per sotmetre-la a la

consideració del professor de pràctiques.

El professor per la seva part realitzarà els comentaris pertinents, com a molt

tard el dia 9 de març.

3. El 14 de març l’estudiant realitzarà el lliurament del seu e-Portfolio amb

l’autoavaluació definitiva.

ANNEXES

26

VALORACIÓ DE L’ALUMNE PER PART DEL FISIOTERAPEUTA TUTOR AL CENTRE DE PRÀCTIQUES. ESTUDIS DE FISIOTERÀPIA. FUB MANRESA

Nom de l’alumne/a:

Centre de pràctiques:

Fisioterapeuta tutor al centre de pràctiques:

Professor de l’e-Portfolio:

Dates estada clínica:

Assignatura:

Grup:

ÍTEMS

To

talm

en

t

en

desaco

rd

En

desaco

rd

D’a

co

rd

To

talm

en

t

d’a

co

rd

No

avalu

ab

le

ACTITUDS

L’alumne mostra un gran interès en totes les activitats portades a

terme i encarregades pel seu fisioterapeuta tutor 0 1 2 3 -

L’alumne ha complert l’horari establert durant l’estada clínica al

centre 0 1 2 3 -

L’estudiant assumeix, en tot moment, el seu rol d’alumne en

pràctiques 0 1 2 3 -

L’alumne accepta els suggeriments i les crítiques dels membres de

l’equip 0 1 2 3 -

L’alumne mostra, en tot moment respecte cap als membres de l’equip

i els pacients 0 1 2 3 -

L’alumne proporciona la informació necessària als pacients que té al

seu càrrec, tenint en compte el seu nivell d’aprenentatge adquirit 0 1 2 3 -

L’alumne demostra habilitats de treball en equip 0 1 2 3 -

L’alumne incorpora els principis ètics i legals de la professió en les

seves actuacions 0 1 2 3 -

L’alumne mostra una imatge i una uniformitat correctes 0 1 2 3 -

L’alumne mostra una higiene totalment correcta 0 1 2 3 -

ADAPTACIÓ / ORGANITZACIÓ AL CENTRE DE PRÀCTIQUES

L’alumne coneix i fa servir els protocols i programes de tractament

del centre 0 1 2 3 -

L’alumne mostra una molt bona capacitat de treball 0 1 2 3 -

L’alumne és molt curós amb els recursos del centre 0 1 2 3 -

L’alumne prepara i ajuda al pacient, quan aquest ho necessita 0 1 2 3 -

L’alumne mostra una alta capacitat d’observació 0 1 2 3 -

L’alumne és molt organitzat quan porta a terme les tasques

assignades 0 1 2 3 -

CAPACITACIÓ TÉCNICA i CIENTÍFICA (S’ha de tenir en compte si

l’alumne és de segon, tercer o quart curs)

L’alumne demostra un bon nivell d’habilitats en els procediments 0 1 2 3 -

L’alumne demostra un bon coneixement de la higiene postural durant

l’execució tècnica en les activitats terapèutiques que du a terme 0 1 2 3 -

27

L’alumne demostra un bon coneixement de les bases i teories que

sustenten els procediments i les tècniques fisioterapèutiques 0 1 2 3 -

L’alumne demostra habilitat en la utilització de l’instrumental de

fisioteràpia i té cura del seu manteniment i conservació 0 1 2 3 -

L’alumne coneix i fa servir correctament els registres de fisioteràpia 0 1 2 3 -

L’alumne és capaç de portar a terme procediments adequats de

valoració de fisioteràpia, amb l’objectiu de determinar el grau

d’afectació i la seva possible repercussió funcional, en els

pacients/usuaris que se li assignen

0 1 2 3 -

L’alumne és capaç de determinar el diagnòstic de fisioteràpia segons

les normes i amb els instruments de validació reconeguts

internacionalment

0 1 2 3 -

L’alumne és capaç de dissenyar el pla d’intervenció de fisioteràpia

segons criteris d’adequació, validesa i eficiència 0 1 2 3 -

L’alumne és capaç d’executar el pla d’intervenció en fisioteràpia, fent

servir les eines pròpies de la fisioteràpia, atenent a la individualitat de

l’usuari

0 1 2 3 -

L’alumne és capaç de proporcionar una atenció de fisioteràpia eficaç,

atorgant una assistència integral als pacients 0 1 2 3 -

L’alumne és capaç de comunicar-se de forma clara i efectiva amb tots

els usuaris, així com amb altres professionals 0 1 2 3 -

Nota final: Aquesta nota final ha de resultar del sumatori de tots els ítems multiplicats per 10 i dividit per 81 (puntuació màxima possible).

Nota=∑ (27 ítems) *10 / 81

Cal tenir en compte que si un ítem no resulta avaluable per les característiques del centre, la suma final total s’haurà de dividir pel

total d’ítems avaluats.

Aquesta nota final té un valor del 30% de la nota del Pràcticum. L’altre 70% correspon a la valoració de l’e-Portfolio que realitza el propi

estudiant sota la supervisió d’un professor de l’Escola.

NOTA FINAL (Sobre 10):

Comentaris:

ANNEX 2.- CHECK-LIST (LLISTA DE CONTROL) SOBRE EL REGISTRE SETMANAL

ÍTEMS

To

talm

en

t

en

desaco

rd

En

desaco

rd

D’a

co

rd

To

talm

en

t

d’a

co

rd

Raonament de l’alumne Comentari del professor

El text no té cap falta d'ortografia i la puntuació ajuda a la seva comprensió.

1 2 3 4

La sintaxis del text és excel·lent i fa que la lectura del document sigui fàcil.

1 2 3 4

El llenguatge emprat és el propi d'un professional de l'àmbit sanitari, utilitzant tecnicismes i expressions apropiades i que ofereix una idea clara, concisa i professional del què es vol expressar.

1 2 3 4

Les referències de l'aplicació dels coneixements assolits a l'Escola són constants demostrant un alt grau d'anàlisi i reflexió.

1 2 3 4

El nivell de reflexió sobre l'aprenentatge és molt important, de caire profund i constant en tot el registre.

1 2 3 4

Existeix evidència sobre la presa de decisions i la resolució de problemes que van apareixent al llarg del pràcticum.

1 2 3 4

Existeix una anàlisi profunda dels possibles conflictes ètics i/o legals.

1 2 3 4

Les reflexions són constants al llarg del registre i demostren la comprensió del tracte personal amb el pacient i el treball en equip amb reflexions crítiques i aportant solucions als conflictes.

1 2 3 4

29

ANNEX 3.- CHECK-LIST (LLISTA DE CONTROL) SOBRE LA HISTÒRIA CLÍNICA

ÍTEMS

To

talm

en

t

en

desaco

rd

En

desaco

rd

D’a

co

rd

To

talm

en

t

d’a

co

rd

Raonament de l’alumne Comentari del professor

El text no té cap falta d'ortografia i la puntuació ajuda a la seva comprensió.

1 2 3 4

La sintaxis del text és excel·lent i fa que la lectura del document sigui fàcil.

1 2 3 4

El llenguatge emprat és el propi d'un professional de l'àmbit sanitari, utilitzant tecnicismes i expressions apropiades i que ofereix una idea clara, concisa i professional del què es vol expressar.

1 2 3 4

El document reflecteix de manera ordenada i estructurada tots els indicadors essencials dins d’una història clínica de fisioteràpia, i el seu desenvolupament és molt bo. A més a més, el disseny de la HC i les idees proposades ajuden a millorar el resultat final.

1 2 3 4

La transcripció de l’entrevista és complerta i demostra la capacitat de l’alumne per dirigir-la cap a objectius rellevants.

1 2 3 4

L’exploració és específica i exhaustiva, i permet realitzar una correcta valoració dels resultats.

1 2 3 4

La valoració és complerta i no està basada en la subjectivitat. La valoració és no només analítica, sinó funcional i global.

1 2 3 4

El diagnòstic de fisioteràpia és precís, i segueix les indicacions de la CIF.

1 2 3 4

Els objectius a curt i llarg termini estan correctament plantejats a partir dels dèficits, nivell d’activitat i nivell de participació observats en el pacient en concret.

1 2 3 4

El tractament concorda, a partir d’un raonament objectiu, tant a nivell de desenvolupament com de la temporalització dels objectius a assolir.

1 2 3 4

A la història clínica es veu reflectida clarament l’evolució de l’estat de l'individu així com els corresponents canvis de tractament.

1 2 3 4

La valoració final és profunda, detallada i molt clara. A més a més, ofereix informació sobre les accions futures tant des del punt de vista terapèutic com preventiu.

1 2 3 4

30

ANNEX 4.- CHECK-LIST (LLISTA DE CONTROL) SOBRE L’INFORME D’ALTA o DERIVACIÓ

ÍTEMS

To

talm

en

t

en

desaco

rd

En

desaco

rd

D’a

co

rd

To

talm

en

t

d’a

co

rd

Raonament de l’alumne Comentari del professor

El text no té cap falta d'ortografia i la puntuació ajuda a la seva comprensió.

1 2 3 4

La sintaxis del text és excel·lent i fa que la lectura del document sigui fàcil.

1 2 3 4

El llenguatge emprat és el propi d'un professional de l'àmbit sanitari, utilitzant tecnicismes i expressions apropiades i que ofereix una idea clara, concisa i professional del què es vol expressar.

1 2 3 4

La valoració és exhaustiva i basada en l'evidència amb inclusió de tests validats internacionalment. L'alumne demostra bona relació dels conceptes.

1 2 3 4

L'alumne inclou de forma clara i inequívoca els objectius a curt i llarg termini dins l'informe d'alta relacionant-los amb l’estat final del pacient.

1 2 3 4

El tractament és adequat, amb una idea clara de la temporalització, i ben relacionat amb els objectius a curt i llarg termini i amb un grau de síntesi que ajuda a la comprensió de l'informe

1 2 3 4

La valoració final és profunda, detallada i molt clara. A més a més, ofereix informació sobre les accions futures tant des del punt de vista terapèutic com preventiu.

1 2 3 4

31

ANNEX 5.- CHECK-LIST (LLISTA DE CONTROL) SOBRE L’ANÀLISI D’ARTICLE CIENTÍFIC

ÍTEMS

To

talm

en

t

en

desaco

rd

En

desaco

rd

D’a

co

rd

To

talm

en

t

d’a

co

rd

Raonament de l’alumne Comentari del professor

El text no té cap falta d'ortografia i la puntuació ajuda a la seva comprensió.

1 2 3 4

La sintaxis del text és excel·lent i fa que la lectura del document sigui fàcil.

1 2 3 4

El llenguatge emprat és el propi d'un professional de l'àmbit sanitari, utilitzant tecnicismes i expressions apropiades i que ofereix una idea clara, concisa i professional del què es vol expressar.

1 2 3 4

L’article analitzat és actual (5 últims anys) 1 2 3 4

L’article ha estat extret fent servir motors de cerca i/o bases de dades de caràcter científic i no divulgatiu.

1 2 3 4

El nivell d’evidència de l’article està contrastat. 1 2 3 4

Les conclusions a les que permet arribar l’article tenen un alt nivell de transcendència a la pràctica clínica

1 2 3 4

La citació de l’article segueix totalment la normativa Vancouver.

1 2 3 4

L’article ha estat publicat en una revista d’ impacte. 1 2 3 4

32

ANNEX 6.- CHECK-LIST (LLISTA DE CONTROL) SOBRE L’ANÀLISI DE LA XERRADA CIENTÍFICA

ÍTEMS

To

talm

en

t

en

desaco

rd

En

desaco

rd

D’a

co

rd

To

talm

en

t

d’a

co

rd

Raonament de l’alumne Comentari del professor

El text no té cap falta d'ortografia i la puntuació ajuda a la seva comprensió.

1 2 3 4

La sintaxis del text és excel·lent i fa que la lectura del document sigui fàcil.

1 2 3 4

El llenguatge emprat és el propi d'un professional de l'àmbit sanitari, utilitzant tecnicismes i expressions apropiades i que ofereix una idea clara, concisa i professional del què es vol expressar.

1 2 3 4

El document explica el nom i les característiques de l’activitat així com el ponent i el seu perfil professional.

1 2 3 4

La xerrada ha tingut un caràcter científic i no divulgatiu. 1 2 3 4

El resum fa que el lector tingui una idea clara dels aspectes més rellevants tractats ala xerrada i/o jornada.

1 2 3 4

Les conclusions a les que arriba l’alumne són coherents amb els continguts desenvolupats a la xerrada i/o jornada

1 2 3 4

La valoració personal sobre l’aprenentatge obtingut a la xerrada i/o jornada està ben desenvolupada.

1 2 3 4

33

ANNEX 7.- CHECK-LIST (LLISTA DE CONTROL) SOBRE L’INFORME TIPUS DAFO

ÍTEMS

To

talm

en

t

en

desaco

rd

En

desaco

rd

D’a

co

rd

To

talm

en

t

d’a

co

rd

Raonament de l’alumne Comentari del professor

El text no té cap falta d’ortografia, la puntuació ajuda a la seva comprensió i la sintaxis del text és excel·lent.

1 2 3 4

El llenguatge emprat és el propi d’un professional de l’àmbit sanitari, utilitzant tecnicismes i expressions apropiades i que ofereix una idea clara, concisa i professional del què es vol expressar.

1 2 3 4

L’alumne no només fa una descripció de les fortaleses de l’organització sinó que existeix un raonament profund d’aquestes.

1 2 3 4

L’alumne no només fa una descripció de les debilitats de l’organització sinó que existeix un raonament profund d’aquestes.

1 2 3 4

L’alumne fa un anàlisi profund de l’entorn de l’organització que permet identificar les oportunitats que ofereix, tant reals com potencials.

1 2 3 4

L’alumne fa un anàlisi profund de l’entorn de l’organització que permet identificar les amenaces a les que s’ha d’enfrontar, tant reals com potencials.

1 2 3 4

L’alumne, a través de la seva valoració final, identifica els possibles punts de millora de l’organització, basant-se en l’anàlisi previ.

1 2 3 4

34

ANNEX 8.- CHECK-LIST (LLISTA DE CONTROL) SOBRE LES EVIDÈNCIES LLIURES

ÍTEMS

To

talm

en

t

en

desaco

rd

En

desaco

rd

D’a

co

rd

To

talm

en

t

d’a

co

rd

Raonament de l’alumne Comentari del professor

El text no té cap falta d’ortografia, la puntuació ajuda a la seva comprensió i la sintaxis del text és excel·lent.

1 2 3 4

El llenguatge emprat és el propi d’un professional de l’àmbit sanitari, utilitzant tecnicismes i expressions apropiades i que ofereix una idea clara, concisa i professional del què es vol expressar.

1 2 3 4

L’evidència s’adequa plenament i específicament als objectius d’aprenentatge.

1 2 3 4

Tos els recursos (àudio, vídeo o escriptura) són d’alta qualitat i demostren un gran domini en la seva utilització i disseny.

1 2 3 4

L’originalitat de les idees millora l’evidència de forma innovadora.

1 2 3 4

35

ANNEX 9.- Exemple de redacció Diagnòstic de fisioteràpia

1r PAS: Detecció de les Estructures corporals, Funcions corporals, Activitats i

participació i Factors ambientals. Aquest pas és una de les tasques que es duen a

terme per tal d’elaborar el redactat final del diagnòstic. Aquest llistat que s'ha

"escollit" és fruït de l'anamnesi i l'exploració i la valoració feta al pacient, i servirà

per elaborar el redactat final que es presenta com a Diagnòstic (pas 2)

Estructures corporals

s7600.- Alteració de les estructures de la columna vertebral

s7602.- Alteració de lligaments i fàscies del tronc

s1201.- Alteració dels nervis espinals

Funcions corporals

b28013.- Mal d'esquena

b2804.- Dolor irradiat a extremitat inferior dreta

b7301.- Pèrdua de força muscular extremitat inferior dreta

b7305.- Pèrdua de força muscular del tronc

b7151.- Pèrdua d'estabilitat de les articulacions de la columna vertebral

b770.- Alteració del patró de la marxa

Activitats i participació

d4154.- Alteració del manteniment de la posició del cos. Dificultat per

mantenir-se dret

d430.- Incapacitat per aixecar i moure objectes

d4500.- Dificultat per caminar distàncies curtes

d5201.- Dificultat per rentar-se les dents

d5402.- Dificultat per posar-se el calçat

d6300.- Dificultat per preparar menjars senzills

d6402.- Dificultat per realitzar la neteja de la casa

d7702.- Dificultat per mantenir relacions sexuals

Factors mediambientals

e310.- Té al seu càrrec un fill petit. La seva dona viatja per motius de treball

i s'ocupa de portar la casa.

e340.- En aquests moments la seva germana pot ajudar fins que se solucioni

el problema

36

2n PAS: Redacció del Diagnòstic en fisioteràpia: (exemple de redacció)

Dolor a la zona lumbar (b28013) amb irradiació a l'extremitat inferior dreta

(b2804) (major intensitat al bessó). Hi ha una important pèrdua de força muscular

a la musculatura tibial anterior i bessó dret i una lleugera pèrdua de la resta de la

musculatura de la mateixa extremitat inferior dreta (b7301). Presumptament

aquesta pèrdua de força muscular està relacionada amb una alteració del nervi

ciàtic (s1201). La simptomatologia del pacient pot tenir relació amb les alteracions

estructurals presents a la columna vertebral lumbar (s7600), artrosi de les

articulacions posteriors de totes les vèrtebres lumbars igualment que deformitat

dels discos L3-L4 i L4-L5 (s7602). Finalment, s'aprecia una pèrdua de força

generalitzada de la musculatura de la columna lumbar (b7305). Presumptament, a

causa de les anteriors disfuncions, l'estabilitat articular de la columna vertebral es

troba disminuïda (b7151).

Presenta una marxa asimètrica amb menor temps de suport de l'extremitat inferior

dreta (b770) i una impossibilitat de caminar distància curtes (es pot moure per

casa però no s'atreveix a sortir al carrer) (D4500). La seva bipedestació presenta

una lleugera inclinació de tronc i li és impossible sostenir més de 5-10 minuts

(d4154). No pot aixecar objectes des d'una posició inferior als genolls (D430). Té

dificultats en activitats com: Rentar-se les dents (d5201), posar-se el calçat

(d5402), preparar menjars senzills (d6300), Neteja de la casa (d6402) o tenir

relacions sexuals (d7702)

Cal considerar també els següents factors mediambientals:

Té al seu càrrec un fill petit. La seva dona viatja per motius de treball i s'ocupa de

portar la casa (e310).

En aquests moments la seva germana pot ajudar fins que se solucioni el problema

(e340).

37

ANNEX 10.- Exemple Informe d’Alta

Manresa 28 d’abril 2014

Informe referent a la Sra. XXXXXXX.

Dona de 56 anys d'edat, administrativa i jugadora de golf habitual, que el 2005 va

iniciar problemes a l'espatlla dreta. Va realitzar sessions de recuperació funcionals

sense millora de la simptomatologia. En RNM s'evidencia trencament total per

tendinopatia del múscul supraespinós, disminució de l'espai subacromial amb

osteòfits a aquest nivell. Com a conseqüència del diagnòstic i la falta d’efectivitat

del tractament conservador, es procedeix a sutura i reinserció del tendó supraespinós per via artroscòpica el 9-03-2008.

El 19-05-2008 s'inicia tractament fisioterapèutic en el nostre servei. En aquell

moment presentava una mobilitat passiva gairebé completa, exceptuant els últims

graus de l’adducció i rotació externa. D'altra banda, en actiu, la mobilitat no era

funcional amb una manca de força molt marcada. El ritme escapular estava molt

alterat, presentant signes de síndrome subacromial positius. Presentava una

discreta actitud cifòtica amb l'espatlla esquerra elevada. El tractament que es va

imposar, en aquell moment, ve ser a base d'estiraments, exercicis actius

d'estabilització de l'articulació gleno-humeral, exercicis de reeducació propioceptiva

i exercicis generals de reeducació muscular. Tot això amb l'objectiu de reequilibrar

la cintura escapular i millorar l'estabilització dinàmica de l'articulació de escàpulo-

humeral, amb el diagnòstic de fisioteràpia de desequilibri muscular de la cintura

escapular i conseqüent disminució del espai subacromial per ineficàcia del manegot

dels rotadors

Des d'aquesta data i fins al gener de 2011 va realitzar tractament de fisioteràpia en

el nostre servei, i altres més propers al seu domicili. L'espatlla dreta va anar

millorant a poc a poc, encara que sense acabar de solucionar la simptomatologia

dolorosa i funcional. També durant aquest període va aparèixer dolor a l'altra

espatlla (esquerra) que va anar en augment. Per aquest motiu el 7-01-2011, i amb

el diagnòstic idèntic al del 2008 per l'espatlla dreta, es realitza per via artroscòpica sutura del tendó supraespinós i acromioplastia de l'espatlla esquerre.

El 10-03-2011 i després de 15 dies d'immobilització rigorosa i 15 dies d'inactivitat

per l'espatlla inicia tractament en el nostre servei. A l'exploració presenta

impossibilitat de mobilitat en actiu, per dolor. Espatlla elevada en antepulsió i

bàscula lateral. Dolor a la palpació de rodó major, rodó menor i infraespinós.

Presentava, a més, gran amiotròfia del deltoides, així com edema organitzat a la

zona mitjana del braç. El diagnòstic de fisioteràpia va ser de seqüeles d’intervenció

quirúrgica a l’espatlla esquerra amb gran atrofia muscular i desequilibri de la

cintura escapular. Els objectius a curt termina van ser la millora de la mobilitat en

actiu i en passiu, recuperació del ritme escapular normal. Com a tractament es va

establir el següent: cinesiteràpia passiva de les articulacions escàpulo-humeral i

escàpulo-toràcica, isometria del manegot dels rotadors, reeducació propioceptiva de

la cintura escapular, massoteràpia i estiraments de la cintura escapular per a la

millora de la tensió muscular. El tractament es va mantenir fins al mes de

novembre de 2011.

En l'actualitat presenta problemes tant a les espatlles com en ambdós genolls, el

que suposa importants alteracions funcionals tant en la deambulació prolongada

38

com a conseqüència de les alteracions articulars d'ambdós genolls (gonartrosi

tricompartimental, amb trencament de menisc intern del genoll dret, lesió condral a

nivell del platet tibial extern i condropatia grau IV en ambdós genolls). A

l'exploració presenta flexió irreductible i dolorosa en ambdós genolls, sent de 5

graus la dreta i 2 graus a l'esquerra, el que suposa una pèrdua de mobilitat de 10 i

7 graus respectivament. Pel que fa als perímetres musculars, hi ha una amiotròfia

d'ambdós quàdriceps, més marcada en l'extremitat inferior esquerra. Aquests

perímetres són els següents: cuixa esquerra 38 cm (a 5 cm de la ròtula), 45 cm (a

15 cm de la ròtula), i 55 cm (a 25 cm de la ròtula), per la cuixa dreta són de 39, 5

cm, 46 cm i 56,5 cm. Presenta genu-valgo bilateral, sinovitis dreta marcada, amb

exploració condral molt positiva en ambdós genolls i maniobres meniscals negatives.

L'exploració de les espatlles presenta recorregut articular limitat a l’abducció de 25

graus a l’espatlla dreta i 15 a l'esquerra. Limitació de la flexió de 20 graus a la

dreta i 10 a l'esquerra. Amiotròfia marcada de tots dos deltoide. Signes positius per

al múscul supraespinós i compromís subacromial. Cifosis dorsal estructurada.

Avantpulsió d'ambdues espatlles més marcada en el dret. Hipomobilitat de la caixa toràcica en conjunt.

La pacient refereix problemes per a la deambulació de més de 15 minuts amb

"claudicació de butaca", impossibilitat per a la bipedestació mantinguda, i dolor a la

pujada i baixada d'escales, com a conseqüència de la gonartrosi bilateral. Comentar

que aquesta degeneració articular no es correspon amb els estàndards per a la seva

edat. Les alteracions de les espatlles impliquen, a part del dolor nocturn, una

impotència funcional per les totes activitats per sobre del cap, així com totes

aquelles activitats que impliquin una postura mantinguda de la cintura escapular de

forma activa, com és el cas de les activitats professionals que habitualment realitza una administrativa.

El que es fa constar a petició de la pròpia pacient.

Signat:

Fisioterapeuta col·legiat nº.