Lecturas selectivitat 2016

  • Upload
    cgir95

  • View
    225

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    1/28

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    2/28

    utili(ada por esa !is!a sociedad. a di'erencia entre ellos ser& la actitud ante esa situaci"n. ionisiodbil y cobarde seguir& siendo #*cti!a por propia #oluntad. )aula a'ronta esa situaci"n y la #i#e conentere(a y opti!is!o. +e queda con lo positi#o. a i!agen que cierra la obra )aula tira los so!brerosde copa !ientras dice hoop es clara!ente un e0e!plo de c"!o no se #a a de0ar hundir por lasituaci"n que elige seguir con su #ida.

    $l resto de persona0es de la obra est&n !&s pr"xi!os al persona0e tipo de la co!edia. $n !uchos de

    los casos ni siquiera tienen un no!bre que los identi'ique sino que son conocidos por su car&cter opor su 'unci"n $l odioso señor el ca(ador astuto $l anciano !ilitar $l alegre explorador etc.,epresentan el coro de señores decentes que aco!pañan a las chicas esa noche en el hotel. $ntreellos destaca $l odioso señor representaci"n de poder del dinero de la hipocres*a de la !oralburguesa. Otro representante de esta !oral burguesa es on +acra!ento caricatura rid*cula y#erdadero espe0o del 'uturo que le espera a ionisio. on ,osario es otro de los persona0es !&sdi#ertidos de Mihura representa la cursiler*a utili(a expresiones de canciones de la poca parare'erirse a ionisio :carita de !adresel#a capullito de alhel*;. $s uno de los !e0ores exponentes delhu!or absurdo de Mihura. $ntre los artistas destacan 8anny la 'rescales que consigue que $lanciano !ilitar le regale sus !edallas y que se escape con ella. Mada!e Olga la !u0er barbuda. )eroel persona0e !&s interesante de este grupo es

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    3/28

    de la bota que utili(a para encender la cerilla o hablarle al tel'ono a distancia sin descolgar dose0e!plos. $l auricular del tel'ono que ha arrancado sin querer y que utili(a para auscultar a )aula.

    esde el principio !uestra que ionisio no que quiere casar. +us expresiones as* lo dicen pero no susacciones. )or e0e!plo la ternura que expresa con su no#ia en el tel'ono es super'icial ya que puedede0ar la con#ersaci"n para rascarse y on ,osario sigue co!o si 'uera ionisio quien habla. 6l 'inal dela obra ionisio co!parar& su boda con un negocio.ionisio es ridiculi(ado grotesca!ente cada #e( que se pone un so!brero de copa. >on uno pareceuna sala!andra con el otro un chubesCi :una estu'a de 'or!a cil*ndrica; con el tercero unaapisonadora. as co!paraciones son grotescas en la !edida en que el persona0e es ani!ali(ado ocosi'icado. a situaci"n ta!bin es grotesca ionisio se ha puesto el pi0a!a pero se ha de0ado puestouno de los so!breros de copa est& acostado con el so!brero. a !e(cla de dos c"digos de ropadi'erentes hace la i!agen grotesca. os so!breros de copa representan el !undo burgus ycon#encional en el que se #a a su!ergir ionisio. $l hecho de que ninguno de los tres le siente bienindica que no est& preparado para integrarse en ese !undo. >uando al 'inal de la obra lo hace noser& con esos so!breros de copa con#encionales sino con el so!brero de )aula con un so!brero de!usichall de nue#o i!agen grotesca en la !e(cla de dos !undos di'erentes representados en dosc"digos de ropa di'erentes.  ionisio se adentra en el !undo burgus pero lle#a el !undo de labohe!ia en su cabe(a. a i!agen 'inal de la obra nos !uestra a )aula tirando los so!breros !ientrasdice AoopB >lara!ente a ella no le interesa ese !undo de con#enciones ella pre'iere tirarlo y seguir su #ida.

    a 'uer(a dra!&tica de la obra est& en la colisi"n de dos !undos irreconciliables pero necesitadosentre s* que parten de dos concepciones #itales opuestas. $l !undo burgus cursi adinerado yli!itado por una !oral que a #eces es tan estricta en sus 'or!as co!o desgarrada en su 'ondo de unapro#incia española y el !undo in#eros*!il errante libre y sin esperan(as que 'or!an el negro

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    4/28

    ionisio. Fnsiste en su idea de lo que es la decencia !ientras que ionisio intenta encontrar excusaspara explicar su ausencia del tel'ono. Do entra en ra(ones si!ple!ente se dedica a repetir su ideade la decencia. >ontrapone los argu!entos de ionisio con explicaciones absurdas de lo que sesupone que debe ser el co!porta!iento ideal para alguien se su clase. 6lguien decente debe lle#ar sie!pre patatas debe lle#ar ta'et&n :tela 'ina de seda; para las heridas. esayunar un hue#o 'rito.)oner retratos en las paredes retratarse en uni'or!e. %odas las nor!as que dicta on +acra!entoson absurdas. e esta !anera Mihura representa lo absurdas que pueden llegar a ser las

    con#enciones sociales.  ionisio persona0e que ha #i#ido dentro de esas nor!as ha conocido esanoche otra !anera de #i#ir. +e ha con#ertido en un bohe!io. on +acra!ento se lo dice. Gl !is!o loreconocer& despus. $n la escena se produce una in#ersi"n de roles si tene!os en cuenta que eraionisio quien 0ugaba con la carraca !ientras )aula hablaba ahora es on +acra!ento quien hacesonar el instru!ento !ani'estando as* su poco inters por las ra(ones del 0o#en de la !is!a 'or!aque antes ionisio interru!p*a el potico !on"logo de la bailarina y de la !is!a 'or!a ionisioarreglar& la carraca para on +acra!ento co!o antes lo hiciera )aula. +e ha producido un giroi!portante respecto del principio. ionisio ya ha e#olucionado despus de un segundo acto encontacto con los artistas ha de0ado de pertenecer al !undo en el que se #a a (a!bullir despus de suboda. on +acra!ento representa ese !undo ionisio se con#ertir& en un ser si!ilar tiene delante elespe0o de lo que le espera en el 'uturo. $s su pri!er encuentro con el !undo decente despus dedescubrir que l ta!bin es un bohe!io. 

    Mihura utili(a !uy sutil!ente las rplicas de on +acra!ento para !ostrar c"!o era el !undo de laburgues*a. >"!o eran sus casas. on +acra!ento sin duda era lector de la poes*a !odernista que enlos años #einte se consideraba cursi y pasada de !oda. ida ordenada y aburrida pinceladasola!ente por las 0uergas de los 0ue#es y los do!ingos. Do especi'ica on +acra!ento en qucosiste la 0uerga pero nos !uestra que en su !undo hasta la di#ersi"n est& plani'icada en el horarioal tie!po que de0a entre#er de nue#o la hipocres*a de esa clase social que #i#e aparentando rectitudde co!porta!iento pero que co!o $l odioso señor se dedica a apro#echarse de las 0"#enes que noson de su clase.

    )or -lti!o en esta escena #e!os otro de los rasgos t*picos del hu!or de Mihura la detenci"n de laacci"n para !ostrar una esta!pa absurda. $n !edio de la descripci"n de los cro!os que ionisiodebiera haber puesto en su habitaci"n on +acra!ento recuenta la i!agen de Dapole"n. ionisiointerru!pe al suegro para co!entar que Dapole"n lle#aba la !ano en el pecho. a relaci"n de

    i!&genes por parte de on +acra!ento se detiene para que los dos persona0es 0ueguen a i!aginar laposici"n de Dapole"n y la i!iten. Huedan los dos en una i!agen absurda de cara al p-blico se ro!pela l"gica del discurso y regresan a la con#ersaci"n en el punto en el que se hab*an detenido.

    Personajes del primer ato: on ,osario ionisio )aula ar!ela %rudyMada!e Olga.Personajes del seg!ndo ato: +agra el ca(ador astuto 8anny el anciano !ilitar el guapo!uchacho )aula ionisio

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    5/28

    de0a y lla!a a a!areros tiran !igas de pan y cocinero gallinas al aire.)aula le prepara para la boda pues 'inal!ente ionisio se #a a casar.

    "A CE"EST#$A

    #ntrod!i%n:

    a >elestina de 8ernando de ,o0as la obra !&s i!portante de la literatura española despus delHui0ote. $sta obra consta de 21 actos. $l pri!ero que ocupa el 14J de la obra es de autor an"ni!o.os siguientes pertenecen a 8ernando de ,o0as y un interpolador. 8ue publicada por pri!era #e( en1499 con 1K 6ctos con el t*tulo de >o!edia de >alisto y Melibea. /nos cinco años !&s tarde le'ueron añadidos otros cinco actos y se la lla!" %ragico!edia de >alisto y Melibea. )opular!ente se'ue i!poniendo el t*tulo de a >elestina por el papel do!inante de este persona0e.

    &'nero( estr!t!ra y estilo:

    $l t*tulo original de la pri!era #ersi"n de la obra de 1499 es la >o!edia de >alisto y Melibea y la

    #ersi"n de 15I2 se lla!a %ragico!edia de >alisto y Melibea :15I2;. ubo ade!&s otras #ersiones

    publicadas entre!edio incluyendo una con el t*tulo el ibro de >alisto y Melibea y de la puta #ie0a

    >elestina. Do se sabe a ciencia cierta qu partes de la obra se le pueden atribuir a ,o0as ni quin es

    el otro escritor. +eg-n ,o0as el ca!bio del t*tulo de >o!edia a %ragico!edia se debe al 'inal tr&gicoque agreg" al !anuscrito original. os cr*ticos general!ente la consideran ni una co!edia ni una

    tragico!edia sino una no#ela por su car&cter irrepresentable. a obra se desarrolla entera!ente a

    tra#s del di&logo y no hay un narrador que presente y 0u(gue. %a!bin hay #arios !on"logos. $l

    estilo del di&logo es t*pico del lengua0e hablado del siglo LF co!binando el lengua0e culto con el

    popular de acuerdo a la clase social del persona0e. $l tono de la obra es pesi!ista y tr&gico. )or 

    e0e!plo cuando !uere Melibea su padre culpa al !undo al a!or y a la ad#ersa 'ortuna. a >o!edia

    consiste en 1K actos y la %ragico!edia en 21. $l genero literario de la obra nos sit-an a caballo entre el

    teatro y la no#ela. a pri!era #ersi"n de la obra es una co!edia y la segunda #ersi"n es una

    tragico!edia . +i tu#iera que elegir sobre si es una obra teatral o una no#ela dialogada dir*a que es

    una no#ela dialogada ya que su pri!era 'unci"n es co!o obra literaria pero la obra ta!bin ha sido

    http://celestina.aas.duke.edu/cibertextos/ROJAS-FD/CELESTINA/ENSA/3AUT-CON.HTMhttp://celestina.aas.duke.edu/cibertextos/ROJAS-FD/CELESTINA/ENSA/3AUT-CON.HTM

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    6/28

    utili(ada para representaciones teatrales.

    Temas:

    Amor: $s el te!a central sin lugar a dudas. )ero en esta obra es un a!or en'er!i(o y obsesi#o el

    lla!ado loco a!or. )or e0e!plo >alisto dice que se siente en'er!o despus de #er a Melibea.

     6de!&s es un a!or il*cito. >alisto y Melibea abandonan las nor!as del a!or corts y la conducta

     0uiciosa y se entregan a la pasi"n !ientras que los criados !antienen relaciones con las prostitutas.

    >elestina 'o!enta esta concepci"n hedonista del a!or.

    Codiia: a codicia es lo que !oti#a a los criados y a >elestina a que ayuden a >alisto. e hecho la

    a#aricia de >elestina cuando no quiere co!partir la cadena con los criados pro#oca su !uerte. os

    criados caen #*cti!as a la codicia ta!bin cuando la asesinan y se !ueren tratando de huir de la

     0usticia.

    M!erte: $l desenlace es tr&gico dado que la !ayor*a de los persona0es se !ueren al 'inal. +e

    abandona la idea !edie#al de la !uerte co!o liberaci"n y paso a la #erdadera #ida celestial. )or eso

    todos los persona0es quieren go(ar intensa!ente y #i#en con i!paciencia. ay una exaltaci"nconstante del carpe diem un te!a principal de la literatura renacentista.

    Magia: a pr&ctica de la !agia era habitual en la $spaña de esta poca as* co!e en toda la $dad

    Media. >elestina usa la !agia para que Melibea se ena!ore de >alisto.a obra trata de un 0o#en rico y noble lla!ado >alisto que se ena!ora de una 0o#en lla!ada Melibeapero esta le da calaba(as. 6partir de ah* >alisto se lo cuenta a uno de sus criados y este le aconse0aque #isite a una #ie0a lla!ada >elestina y e!pie(an a suceder sucesos hasta llegar al ena!ora!ientode >alisto y Melibea.

    Personajes:

      )rincipalesCalisto: $s un noble ro!&ntico y rico ena!orado loca!ente de una 0o#en lla!ada Melibea. $ssoñador y pesi!ista con'*a en todo el !undo y acepta solo los conse0os que siguen su #erdad. $s unirresponsable no hace nada y ni traba0a y depende de sus criados para todo.

    Meli)ea: $s una !u0er 0o#en guapa y de buena 'a!ilia y que acaba ena!or&ndose loca!ente de>alisto hasta producirse su propia !uerte. elante de sus padres tiene una 'or!a de ser que no esnada parecida a su 'or!a #erdadera de ser. Mantiene una i!agen de inocencia hacia sus padres peroen realidad es astuta.

    Ple)erio: $s el padre de Melibea es un padre generoso y co!prensi#o engañado por su hi0a.e!uestra por ella un gran a!or y tiene un excesi#o !i!o sobre Melibea. )leberio nunca de!uestra

    su honor y !andato.

    Celestina: $s la autntica protagonista de la obra ya que todo gira en torno a sus acciones directa oindirecta!ente. )er#ersa es una #ie0a sabia por la experiencia de su existencia que sabe y conoce lospuntos 'lacos de la personalidad de todo el !undo lo que explota en su bene'icio 0unto con la !agia.$ra un e0e i!portante para las relaciones u!anas pero esto 0unto a su a#aricia acabaron con supropia !uerte.

      +ecundarios

    S empronio: $s un criado de >alisto. $s desleal hacia su a!o corro!pido por el a'&n de rique(asErencoroso co!o de!uestra cuando !ata a >elestinaE hip"crita ya que !uestra a todo el !undo una

    i!agen de buena persona y luego los apuñala por detr&s en especial a su a!oE es cobarde.P*rmeno $s otro de los criados de >alisto. 6l inicio de la obra se !uestra co!o un criado 'iel yde'ensor de su a!o 'rente al intento de seducci"n de >elestina. +in e!bargo ser& la propia >elestina

    http://literatura.about.com/od/terminosliterarios/g/Carpe-Diem.htmhttp://literatura.about.com/od/terminosliterarios/g/Carpe-Diem.htm

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    7/28

    la que le despierte su lado !alo li&ndolo con una de sus putas. $s un chico con buena #oluntad peropersonalidad dbil.

    Ple)erio: $s el padre de Melibea es un padre generoso y co!prensi#o engañado por su hi0a.e!uestra por ella un gran a!or y tiene un excesi#o !i!o sobre Melibea. )leberio nunca de!uestrasu honor y !andato.

    Alisa: $s la !adre de Melibea y ta!bin es engañada por su hi0a. Do deposita !ucha con'ian(a en suhi0a.

    Eliia: $s una puta 'eli( de gran personalidad que contrasta con >elestina y 6re-sa pues no de0aentre#er !alas intenciones en sus actos. >elosa con respecto a +e!pronio pues este no parecede!ostrar !ucho inters. e hace 'alta tener co!pañ*a y es incapa( de ser independiente.

    Are+sa $s la otra puta !uy contraria en personalidad a $licia. $s una !anipuladora astuta y!entirosa que !ane0a a )&r!eno co!o le #iene en gana al igual que con +osia y >enturio.

    "!reia: $s la criada de la casa de Melibea. %iene una !uy buena relaci"n con Melibea y sie!preestaba a su lado.

    Cent!rio: $s el t*pico !at"n que se las da de 'or(udo.

    Sosia: $s bondadoso y es inconsciente de la #engan(a.

    Trist*n:>riado 'iel y encariñado con su señor.

    Arg!mento por atos:

     6>%O 1 >alisto entra en la huerta de Melibea y al #erla se ena!ora de ella. >o!ien(a a hablarle y adeclararle su a!or pero ella le recha(a y pasa de el. >alisto desde su c&!ara lla!a a su criado deno!bre +e!pronio. >alisto y +e!pronio hablan sobre el a!or y el dolor. uego +e!pronio seco!pro!ete a cu!plir los deseos de su a!o y para conseguirlo decide ir a busca a >elestina que esuna #ie0a alcahueta. +e!pronio #a a la casa de >elestina donde encuentra a $licia que es una 0o#en

    prostituta a!iga suya. +e!pronio habla con >elestina y le explica el caso y le dice que #ayan a casade >alisto donde los dos #an a tener ganancias. )or el ca!ino +e!pronio le #a explicando a >elestinalas dolencias de >alisto. 6ntes de entrar en la casa de >alisto otro criado de >alisto lla!ado )&r!eno#e a los acercarse a la puerta y ad#ierte a >alisto del peligro de la puta #ie0a :>elestina;. >alistoaprecia la ad#ertencia pero le !anda a )&r!eno que les habr& la puerta. >uando entran >alisto le dalas gracias a >elestina por #enir y ella le dice que quiere una paga !aterial. >alisto y +e!pronio #anarriba para recoger el pago para >elestina !ientras ella y )&r!eno se quedan con#ersando. >elestinaintenta con#encer a )&r!eno de que se una a ellos y pro!etindole los 'a#ores de 6re-sa pero)&r!eno no acepta a colaborar. >alisto y +e!pronio regresan con cien !onedas de oro co!o pri!er pago y >elestina las coge y se !archa .

     6>%O 2 >elestina se !archa de la casa de >alisto hacia la suya y >alisto queda hablando con

    +e!pronio sobre el dinero que le ha entregado a >elestina co!o adelanto por sus ser#icios.+e!pronio insiste en que ha hecho bien en reco!pensar a >elestina de tal 'or!a pero >alisto aquien todo le parece tardan(a en#*a a +e!pronio para que se de prisa en reali(ar su co!pro!iso.Huedan hablando en casa >alisto y )&r!eno. )&r!eno intenta con#encer a >alisto de que no tienebuena pinta lo de >elestina pero no lo consigue con#encer y al 'inal piensa que lo !e0or ser& hacer loque su a!o quiera.

     6>%O 3 +e!pronio #a a casa de >elestina co!o hab*a ordenado >alisto y le dice que no tarde yaque >alisto es un ho!bre con prisas. +e!pronio ta!bin le dice que est& a disposici"n de au!entar las ganancias. >elestina ta!bin le co!enta de que )&r!eno ter!inar& por ponerse de su lado ya que>laudina que es la !adre de )&r!eno es su co!pañera en la puteria el recuerdo de su !edre y lapro!esa que le o'reci" >elestina que era la de poder go(ar de 6re-sa ter!inar*a por >on#encer a)&r!eno a colaborar con ellos. 8inal!ente se dirige >elestina a casa de Melibea. Huedan +e!pronioy $licia su a!ada en casa.

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    8/28

     6>%O 4 >elestina andando por el ca!ino habla consigo !is!a hasta llegar a la casa de )leberiopadre de Melibea. >elestina te!e no ser bien recibida o si no la de0an entrar ser& ob0eto de la 'uria de>alisto. >uando llega a la casa de Melibea la recibe ucrecia que es la criada de Melibea pri!a de$lisa y una a!iga suya la saludan a la puerta. >elestina le dice que #enia de #isita pero ucrecia dudade esos. >elestina explica a ucrecia que ella #iene a o'recerle unos hilos a Melibea y a su !adrella!ada 6lisa. ucrecia le dice que le #endr*an bien ya que 6lisa lle#a unos d*as te0iendo. 6lisa la hace

    entrar. e repente 6lisa se da cuenta de que ella debe salir a #isitar a su her!ana que est& en'er!a yde0a a Melibea sola con >elestina. Melibea da las gracias de la #isita y le paga por la co!pra. uego>elestina le cuenta la ra("n por la que ha ido a #isitarla. >elestina no le cuenta la #erdad sino que ledice que tiene que ayudar a un en'er!o !oribundo:>alisto;. Melibea le dice que ella cualquier cosapara ayudar al paciente. ucrecia que oye la con#ersaci"n acusa a >elestina de !anipular a Melibea y>elestina para ponerla de su lado le pro!ete una le0*a para el pelo que lo trans'or!e en oro y unospol#os para los dientes que hacen desaparecer el olor de su aliento.

     6>%O 5 e regreso de casa de Melibea >elestina se !uestra orgullosa de si !is!a por haber acertado en persuadir a Melibea con gran xito. +e!pronio est& en casa de >elestina esperando sullegada. >uando llega >elestina no quiere contarle nada antes de #er a >alisto. +e dirigen los doshacia casa >alisto y )&r!eno los #e acercarse y se lo dice a >alisto. $ste le dice que abra la puerta ya

    que el esta ansioso por o*r el in'or!e de >elestina.

     6>%O K a >elestina entra en la casa y >alisto le pregunta a >elestina sobre lo que le ha ocurrido enel encuentro con Melibea. Mientras )&r!eno no de0a de decir co!entarios duros contra la >elestina ylos ena!orados y +e!pronio trata de contenerlo para que no eche el negocio aba0o. >elestina leentrega un cord"n de Melibea y >alisto cae en delirio. >elestina solicita reco!pensa de >alisto por elcord"n y este le o'rece todo lo que ella le pida. 6 continuaci"n se dirige a su casa y ordena a )&r!enoque la aco!pañe.

     6>%O 7 >elestina habla con )&r!eno y le dice que tiene que ser !as cariñoso con +e!pronio. erecuerda que ella no es peor que su !adre insinu&ndole que debiera aceptarla en su lugar. >elestinaintenta de inducirle a concordia y a!istad de +e!pronio y )&r!eno le responde record&ndole lapro!esa que le hi(o acerca de 6re-sa. os dos #an a casa de 6re-sa donde )&r!eno pasa la noche.>elestina #uel#e a su casa donde $licia la estaba esperando y discuten por su tardan(a. por sutardan(a.

     6>%O )&r!eno se despierta en la ca!a de 6re-sa y se #a a casa de >alisto. 6ntes in#ita a cenar a 6re-sa en casa de la >elestina. )&r!eno se cree el ho!bre !as 'eli( al llegar se re-ne con+e!pronio quien le dice cosas por su tardan(a. )&r!eno le cuenta lo sucedido. )&r!eno se arrepientede haberse opuesto a los planes de +e!pronio y >elestina y est& dispuesto a cooperar con ellos entodo ya que reconoce que en el 0uego de >alisto y Melibea hay oportunidad de Nanancias. +e!pronio)&r!eno acuerdan ol#idar el pasado en #ista de un 'uturo !uy pro!etedor. $ntre los dos criadosacuerdan celebrar una co!ida en casa de >elestina con $licia y 6re-sa. uego an 0untos a la c&!ara

    de >alisto que est& hablando consigo !is!o. /na #e( que se le#anta se dirige a la iglesia.

     6>%O 9 +e!pronio y )&r!eno #an a casa de >elestina hablando entre s*. $n casa de la >elestinaencuentran a $licia y 6re-sa. +e ponen a co!er. $licia se en'ada con +e!pronio por los in!erecidoselogios a Melibea y se le#anta de la !esa. uego se cal!a y #uel#e a sentarse y >elestina in#ita a laspare0as a que se abracen y se besen. $ntre tanto llega ucrecia que es la criada de Melibea y lla!a a>elestina para que #aya a estar con Melibea. ucrecia a solas con >elestina le co!enta que le lle#e elcord"n ceñidero ya que Melibea se encontraba a'ectada por ciertos des!ayos y un dolor del cora("n ynecesitaba sus conse0os. >elestina y ucrecia se enca!inan hacia la casa de Melibea.

     6>%O 1I legan y ucrecia entra en la habitaci"n de Melibea e in#ita a entrar en la habitaci"n a>elestina. >elestina tiene una con#ersaci"n con Melibea y esta al 'inal descubre el a!or de Melibea

    hacia >alisto. >elestina har& los arreglos para que >alisto se re-na en la puerta de su casa a la!edianoche. lega 6lisa y >elestina se ausenta. a !adre le dice cosas a su hi0a sobre celestina yMelibea la de'iende.

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    9/28

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    10/28

     6>%O 19 >alisto #a con +osia y %rist&n al huerto de Melibea que le est& esperando 0unto conucrecia. e ca!ino al huerto +osia le cuenta a %ristan la nue#a a!istad tan her!osa que !antienecon 6re-sa. %rist&n le aconse0a ser prudente y no 'iarse de ese tipo de !u0eres. legados al huerto>alisto ordena poner la escalera y callar pues quer*a escuchar las canciones que cantaban Melibea yucrecia. >alisto se presenta ante Melibea y !ientras esta canta intenta desnudarla ya que el no teniapaciencia. ucrecia obser#a ad!irada!ente la relaci"n que est&n teniendo >alisto y Melibea en el

    huerto y de repente se oyen gritos desde la otra parte del !uro y >alisto sube r&pida!ente por laescalera para ayudar a sus !o(os. %rist&n le dice que no ba0e que ya los hab*an ahuyentados ellos!is!os a %raso el co0o y a otros dos. >alisto decide ba0ar y resbala y al caer !uere. Melibea al o*r alos criados que >alisto estaba !uerto su're un ataque de ner#ios.

     6>%O 2I ucrecia lla!a a la puerta de )leberio para que #aya a #er a su hi0a. Melibea 'ingeinicial!ente tener dolor del cora("n. $n#*a Melibea a su padre a por algunos instru!entos !-sicospara aco!pañar su canto y cal!ar su dolor !ientras su padre #a a por instru!entos ucrecia yMelibea suben a la torre con ucrecia y ha esta le de0a un !ensa0e para su !adre. +e despide deucrecia y cierra la puerta. lega su padre al pie de la torre y Melibea desde lo !as alto de la torrecon'iesa toda su a#entura a!orosa con >alisto. 6l 'inal se tira de la %orre y !uere diciendo que!uerto su a!or seria in0usto que ella continuara con #idaP

     6>%O 21 )leberio #uel#e a su c&!ara con gran llanto e in'or!a a su !u0er 6lisa sobre lo ocurrido.

    BEAR$ O "A SA"A DE "ES $#$ES

    #ntrod!i%:

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    11/28

    de 'erse cSrrec quan era no!s una xiquetaE i quan #a crVixer ella i don %oni seTn #an anar a )ar*s

    una te!porada !algrat la desapro#aci" de dona Maria 6ntWnia que es #a anar de la casa. ona Li!a

    #i#ia a )ar*s en#oltada de luxes. es not*cies que arriba#en a

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    12/28

    )er aquest !otiu s debat interior!ent i usa lTexcusa de la carta.Uoan no entn la !entalitat del senyor ni !olts dels actes que 'a perquV els dos tenen!entalitats total!ent di'erents.

     – Moti#acions /na !oti#aci" de Uoan s arribar a ser un capella culte i ben 'or!at a tra#s de lalectura i dels coneixe!ents adquirits.

     – )ersonatge Gs qui relata els 'ets. Gs un relat 'ona!entat en con#erses 0a que es reprodueixenconstant!ent al llarg de la no#elXla. $xerceix de narrador protagonista 0a que relata el que #eu

    el que escolta i el que ell !ateix ha #iscut participant en el relat. Gs un narrador intern testi!onii un personatge pla 0a que no #aria en tot el relat.

    Dona -ima: – escripci" del carScter Gs llesta !anyaga !anca dTescr-pols i ben educada.

    o aconsegueix tot pel so!riure no t !asses senti!ents i ho 'eia tot per ella !ateixa engeneral no s gens responsable i no t carScter. 6pro'itada en el sentit dels diners no!s #olia aconseguir un ho!e ric perquV la !antingues aella i els seus capritxos sabia 'ingir !olt b els seus senti!ents.>ap al 'inal del llibre s descobreix una part del seu carScter !s dolent i se!bla que el cap noel tingui !assa a lloc 0a que 'a bogeries i acaba !orint en#erinada per uns bo!bons que ella!ateixa #a posar a la taula.

     – escripci" '*sica

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    13/28

     – /n s*!bol per a una co!unitat % uns #alors que #an caducant 0a que s una dona !oltconser#adora religiosa i cenyida a unes tradicions i unes creences que alhora podenrepresentar un s*!bol per a una co!unitat.

     – )ersonatge Gs un personatge principal perquV t un paper i!portant en lTobra.Gs pla perquV t la !ateixa essVncia durant tota lTobra i no e#oluciona t els !ateixos #alors icreences durant tota la no#elXla.

    Toni: – escripci" '*sica Gs !agre es#elt una !ica !enut lleig t uns ulls petits #ius negres i

    #oltats dTarrugues.estia hSbit 'ranciscS i porta#a una perruca blanca estil luis L.

     – escripci" del carScter Gs escVptic burleta a!bigu irWnic treballador culta so'ista i a#egades 'ins i tot c*nic.% un car&cter a#enturer !odern i progressista.

     – >ondici" social Gs un senyor ric del ca!p que t una gran casa i posseeix terres a ollera i disputat a >orts constitu* el prestigi !Sxi! de lTilla. es

    de 0o#e 0a #iat0a#a per Madrid i es relaciona#a a!b la classe dirigent./elip: li agrada#a #estir nines a!b a'ici" era !ilitar i el #an 'er 'ora de lTexVrcit perquV aquesta a'ici"no podia considerarse !oral. Mostra#a una tendVncia ho!osexual.Miss Moore: s una pintora anglesa que sTinstalXla a ollera s el per#ingut t*pic que sap adaptarse als te!ps nous.B2r)ara Titana: dona llet0a alta i de'or!e. a tenien per un ani!al do!Vstic. Ta!or per don %oni la 'ae!bogir.$e)ots dels senyor: no!s es preocupen pes les propietats dels senyors i dTon %oni que ho sap nosent cap esti!aci" e#ers ells. 6 can#i de diners els nebots per!etrien als 'ranc!aQons accedir a lTarxiude la sala de les nines.Mad. Coloma: #i#ia tota sola i a!b sen(illesa. $s co!penetra a!b MY 6ntonia i co!parteixen que de 0o#e. >olo!a ha#ia estat a!ant del senyor.Dona Magdalena: dona #*dua i sense 'ills la qual els seus ger!ans s"n 'adrins de !anera que

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    14/28

    ta!poc hi ha possibilitat de prosseguir la nissaga 'a!iliar.,a!me: era un nen petit que #a anar a #iure a casa del senyor. 6dquiereix tantes lletres co! en UoanperW !ai ha 0ugat a pilota ni saps quV s una escopeta per tant podr*e! dir que era intelXligent a!bles lletres perW inculte a!b els !odals in'antils. $ra dVbil i !ostra#a poca enteresa !asculina. 6!baquest personatge apareix per pri!er cop a inca. %robe!que es no!bren ca'Vs en !olts dels contes surt contextualit(at el >a'V de la Nranota es no!bren les!ines per exe!ple la de 8lix i ta!b els lla=ts dels !olls de lZ$bre. %ots aquests ele!ents surtendirecta o indirecta!ent als contes relacionantlos entre si. %robe! !olts personatges que surten a

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    15/28

    di'erents contes lla=ters !inaires pagesos botiguers. %ots ells s"n t*pics personatges que podr*e!trobar en un poble co! el de Mequinensa de lZVpoca.

    Esenari temporal i @ist.ri:Do hi ha gaires dates en les narracions perW les poques que hi ha situen les histWries entre les dVcadesdels cinquanta i principis del seixanta del segle LL. 6l conte 8utbol de la ribera trobe! es!entada la data del partit de 'utbol aquella tarda de 195

    destinada a passar a la histWria esporti#a de la #ilaP. 6questa data ens situa a les darreries dels anys5I. %robe! al conte 6!arga re'lexi" sobre un !anat de cebes una re'erVncia te!poral en ell esredacten els 'ets cronolWgica!ent i trobe! expressions co! a dos quarts de dues de la nit del quin(ede no#e!bre de !il noucents cinquanta #uit que ens tornen a situar al !ateix any.$n un enig!a i set tricornis es troba una re'erVncia al te!ps dient el cronista que a principis dels anysseixanta el pes de les 'orces de lZordre de guarnici" a la #ila excedia de bon tros la !it0a tona aixW s*distribuRda entre set guSrdies ci#ils de !anera !s a#iat poc equitati#a .

    Context @ist.ri eient que en di'erents contes es parla dels tricornisP conegut barret de la NuSrdia >i#il caracter*sticdel 8ranquis!e. Zopressi" i repressi" pol*tica que trobe! per exe!ple a a!arga re'lexi" sobre un!anat de cebes s"n un s*!bol caracter*stic ta!b de lZVpoca on es situen les narracions a !s es

    #an di'erents re'erVncies explicites a la dictadura i al 'ranquis!e. 6l conte Nuardeu#os de so!iargeni#es esdentegades trobe! perW una re'erVncia a la guerra de >orea que #a tenir lloc entre 1951 i1953 que ta!b ens situen histWrica!ent.

    "@!mor i lironia:/n altre ele!ent que co!parteixen els contes s que tots ho!ogeneRtat en el to dZhu!or i una 'ortaironia en la !a0oria dels contes. $ls -nics contes que tenen !s !ancanQa dZaquest to dZhu!or i ironias"n )reludi de traspSs i Nuardeu#os de so!iar geni#es esdentegades. +"n aquests dos contes elsque posseeixen una estructura di'erent no sZorganit(en ni en 'or!a de crWnica dZin'or!e ob0ectiu nide soliloqui. +"n dos contes redactats des de la perspecti#a dZun narrador o!niscient. 6quest todZhu!or i ironia el #eie! re'lectit en les obres de )ere >alders el qual #a in'luir notable!ent en Ues-sMoncada. 6quests dos 'enW!ens es donen so#int en 'or!a que el conte pot se!blar un acte quotidiS i'inal!ent t un nus i[o desenllaQ poc co!- 'ora de lZhabitual.

    Mort i rit!als f!neraris:%racta la !ort co! un 'et habitual i sZallunya del dra!atis!e i la gran i!portSncia que li pot donar !oltagent. $n aquest te!a trobe! ta!b que utilit(a !olt dZhu!or i ironia per treureli i!portSncia. 6lscontes que surt \Zla !ortZZ so#int tenen ele!ents extraordinaris sorprenents que !olts cops 'reguen la!Sgia. +eria els casos de 6bsoltes i sepeli de Dicolau ilaplana o $ls del'ins entre dZaltres. $n can#ien )reludi de traspSs o Nuardeu#os de so!iar geni#es esdentegades la !ort pren un paper !s greui seri"s . es supersticions dZaquest -lti! conte ta!b ens aporten ta!b un punt de #ista de la 'ortacreenQa religiosa que hi ha#ia considerada des del punt de #ista del conte irracional i esgarri'adora.

    Crítia soial i polítia:Molts dels contes se!blen escrits a!b una intenci" didSctica i de cr*tica. $s critica dZuna !anera

    di#ertida les passions actituds !orals els anhels i els so!nis dels di'erents personatges dels contes.Malgrat aquest esperit cr*tic els contes no estan escrits a!b intenci" !oralit(adora ni religiosa. 6ix*doncs trobe! di'erents te!es als contes Fn'or!e pro#isional sobre la correguda dZ$lies se!bla parlarde la a#ar*cia. $ls del'ins de la #anitat. )araules des dZun oli#er de la !esquinesa. 6!or 'atal endec-bit sup* de la repressi" sexual i la hipocresia. 6questes cr*tiques socials deixen entre#eure lessi!paties de lZautor i so#int 'reguen la sStira. %a!b trobe! que els personatges !s des'a#orits co!pot ser el 8lorenci el 0o#e !altractat per lZa!o acostu!en a anar aco!panyats dZun cert grau detendresa que encara 'a !s pro'unda la cr*tica. )er altre banda si parle! dels personatges !sbenestants co! podria ser en )ere >a!ps el patr" del 8lorenci la cr*tica s !s punyent i t un puntde sarcas!e o ironia corrosi#a.

    Estil:

    /tilit(a so#int lZexpressis #erbisP el conte ha de ser rSpid i conc*s quasi #ertigin"s encara que tinguiquin(e pSgines. iu el que #ol dir a!b les paraules i les pSgines 0ustes una paraula de !s o de!enys pot espatllar el conte sencer. $l conte ha de ser enginy"s i sorprenent inesperat per al lector. 6llW que caracterit(a als contes del >a'V de la Nranota s sens dubte lZagilitat i la concisi" expositi#a

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    16/28

    sense caure !ai en la sobrietat i !olt !enys en lZexcessi#a bre#etat. a digressi" i les alXlusions s"n!olt utilit(ades co! b diu el cronista no sZhan de barre0ar les histWries. >al destacar que a pri!erainstSncia no ens adone! de la precisi" preocupaci" i dedicaci" que ha e!pleat Moncada a lZhoradZescriure els contes i crear els seus arti'icis literaris perW que real!ent hi estan.

    Estr!t!ra:$ls cator(e contes es poden di#idir pel que 'a a lZestructura en dos grups

    Els solilo0!is: a plaga de la ribera +enyora !ort carta de Miquel Narrigues els del'ins )araulesdes dZun oli#er i lZassassinat del ,oger 6cCroydP.$s poden classi'icar ta!b en  +oliloqui pur $ls del'ins.  +oliloqui epistolar a plaga de la ribera i +enyora !ort carta de Miquel Narrigues.  +oliloqui a!b interlocutor !ut )araules des dZun oli#er i lZassassinat del ,oger 6cCroyd."es r.ni0!es o informes: /n barril de sab" !oll absoltes i sepeli de Dicolau ilaplana in'or!epro#isional sobre la correguda dZ$lies 8utbol de ribera un enig!a i set tricornis a!arga re'lexi" sobreun !anat de cebes i dZalguna !anera ta!b ho s 6!or 'atal en dec-bit sup*.)reludi de traspSs i Nuardeu#os de so!iar geni#es esdentegades quedarien 'ora dZaquests grups 0aque estan narrats des d!n p!nt de ?ista d!n narrador omnisient

    "leng!atge:$l lVxic i 'raseologia e!prats per Moncada s"n t*pics del catalS occidental. Molts cops tracta ta!bexpressions i paraules t*piques de la se#a (ona local o co!arcal co! per exe!ple el lVxic relacionata!b la na#egaci" per lZ$bre co! el \Zlla=tZZ un tipus dZe!barcaci" de la (ona. $l que destaca ta!b!olt del seu llenguatge s lZoralitat dels seus contes sobretot en les narracions breus. 6ixW #ol dir queels contes se!blen ha#er estat passats de #eu en #eu per la gent del poble i so#int el narrador espresenta co! un 'idel obser#ador o coneixedor dels 'ets que ens explica la histWria. /n dels principalscronistes de les histWries s el #ell >ristW'ol que personi'ica la #eu del poble.

    Contes:

    n )arril de sa)% moll:

    a @ist.ria pode! situarla a Mequinensa un petit poble en#oltat pel riu +egre i per lZ$bre a lZactualco!unitat autWno!a dZ6rag". a relaci" que hi ha entre el poble i lZautor es que aquest #a nixer i #a#iure la se#a in'Sncia allS. )ode! saber que s un poble r-stic a!b carrers !olt a!ples 'ets de pedra ia!b pendents !olt inclinades. Zautor apro'ita el recorregut dZen 8lorenci i del barril de sab" !oll per situarnos !illor dins del poble explicant co! s el carrer que pu0a en 8lorenci i co! s"n les botiguesque lZen#olten. es accions narrades pel ell >ristW'olP transiten entre els anys 5I i KI a !s es potobser#ar lZa!bient de repressi" i opressi" pol*tica propi dZaquells anys.%ot i que les accions narrades de >ristW'ol se situen al segle LL s podria dir que hi ha dos te!psnarratius un te!ps narratiu actual :quan narra la histWria al cronista; i un te!ps passat perW dins els!arges de la #ida adulta del personatge :quan passen els 'ets;. $l receptor real o el destinataridZaquest conte s un historiador 0o#e encara que ta!b es pot interpretar co! que aquest cronista a

    qui el #ell >ristW'ol conta la histWria s el Moncada. $l 'et de quV aquesta histWria sigui narrada desdZaquest punt de #ista 'a que el receptor no pugui participar en la histWria no!s escoltarla. )er tanttot el que pensa el receptor no pot in'luir dins de la histWria perW si per!et saber lZopini" dZuna personadurant la histWria.Zestr!t!ra s una crWnica la qual al seu estil destaca lZagilitat i la concisi" expositi#a aix* co! unrit!e rSpid. 6l conte so#int utilit(a la ironia i lZhu!or !oti#ades per un 'et insWlit que 'orQa de !anerasubtil la lWgica dZuna realitat quotidiana. )ode! obser#ar la cr*tica social i pol*tica de lZVpoca. 6questconte ilXlustra lZactitud !oral!ent criticable dZalguns personatges co! es el cas dZen 8lorenci o en )ere>a!ps.$xe!ple dZironia i cr*tica social 8lorenci un prototipus dZho!e resignat que treballa per )ere>a!ps i estS sot!Vs a les se#es ordres al seu carScter #iolent i a les !ales paraules del patr" del#aixell.

    Signifiat o onting!t tem2ti: $l t*tol un barril de sab" !oll el protagonis!e el t un barril de sab"!oll que sZescorre de les !ans dZun ho!e en 8lorenci qui el pu0a carrer" a!unt i quan se li relliscacau carrer a baix. Zacci" dZaquesta histWria es 'a durant un !at*. Zassu!pte de quV tracta s quan elpatr" en )ere >a!ps !ana al seu pe" en 8lorenci a pu0ar un barril de sab" !oll cap a la botiga

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    17/28

    dZ6delaida situada al punt de dalt del carrer" de +ant 8rancesc :tra#essa la #ila de dalt a baixE seguintel pendent de la serra i acabant a lZ$bre; un ca!* recte i pesat de pu0ar i encara !s a!b un barril desab" !oll. $l !otiu pel qual en 8lorenci ha de pu0ar el barril s pel 'et que el seu patr" lZhi ha !anat i el!otiu pel qual se li rellisca s 0a que un barril de sab" !oll rellisca !olt i encara !s a!b la situaci"que si li presenta aquesta s el te!ps que 'eia al poble aquell dia a!b trons i plu0a.

    Signifiat i estr!t!ra: ,especta lZestructura dZuna crWnica en la qual un personatge la histWria i unaltre la recull. $l cronista s el #ell >ristW'ol que li explica tot al narrador en el ca'V de la Nranota. 6quest conte es desen#olupa al poble de Mequinensa Moll" de )edret i >arrer" de +ant 8rancesc.$n la introd!i% del conte el cronista ens explica detallada!ent els personatges principals. 6 !sexplica co! s la se#a relaci". $n aquest cas teni! a dos personatges principals co! s"n $n 8lorencii en )ere >a!ps en quV la se#a relaci" no s gaire a!istosa. Ua que en )ere >a!ps patr" dZen8lorenci !ai li ha caigut b a la gent i a !s s una persona arrogant i do!inant. $n 8lorenci encan#i s la cara contrSria de la !oneda s una personada educada treballadora pacient i que per por aguanta tots els crits. $n el n!s o desen?ol!pament del conte apareixen els personatgessecundaris co! la >lenxa :propietari dZuna botiga;E Marieta )eris !s coneguda co! a Nra!ola :ques una dona !olt xa'ardera;E entre altres. $n aquest cas aquest personatge secundaris el que 'an sburlantse dZen 8lorenci que porta el sab" ca!* cap a dalt i a !s ta!b li diuen que es re#oltiPcontra el seu patr". F aix* deixarS de ser una persona !anipulada igual que altres persones de latripulaci". $l desenlla del conte acaba a!b el barri de sab" xocant a!b el bar dZ 6lexandre i totsZha#ia con#ertit en escu!a. $n aquesta part del cont teni! en 8lorenci quasi al 'inal de la pu0ada i!s a baix hi s en )ere >a!ps que esta#a pu0ant. Molts diuen que el barril el #a deixar anar en8lorenci per a quV sZesta!ps contra el seu patr". 6ltres diuen que se lZhi #a relliscar pel cansa!ent.%ot el que ho ha#ia pu0at #a ser un treball in-til 0a que el barril #a caure. $l conte des de co!enQa!entpre#eu que passarS alguna cosa !ala. Fntenta introduirnos en lZa!bient de la histWria dels dies dels'ets. i ha un !o!ent en quV el >ristW'ol esta parlant a!b la Marieta )eris i es a punt dZexplicar unahistWria que #a succeir entre ells dos perW ho deixa c"rrer. 6ixW 'a suposar que entre els dos #a succeir alguna a#entura. 6 !s lZobra estS relacionada a!b el !ite de +*si' rei dZ$'ira. +*si' #a ser obligat ae!pVnyer una pedra ci! a!unt durant tota la se#a #ida a lZin'ern. )erW aquesta pedra se!pre quan hi

    era al ci! de la !untanya rodola#a !untanya a baix. 6ixW #a ser perquV desprs de de!anarli aades :rei de lZin'ra!"n; de tornar al !"n superior aquest es #a negar !s tard a retornar a lZin'ern. 6quest !ite t relaci" a!b el conte de Ues-s Moncada 0a que en 8lorenci esta#a destinat a portar unbarril al ci! del carrer 'ins a un bar per aixW en 8lorenci ta!b seZl coneixia co! $n +*si' de la,iberaP.$l lleng!atge que utilit(a en el llibre s un #ocabulari espec*'ic relacionat a!b la na#egaci" 'lu#ial i elllenguatge co!arcal de la regi" de la Mequinensa s a dir el catalS nord occidental. 6quest conteutilit(a so#int la ironia 0unta!ent a!b lZhu!or co! es el cas dZen 8lorenci.

    Personatges:Pere Camps: )atr" del protagonista un dels personatges principals dTaquest relat. Gs una persona

    #iolenta aspra que transpua !al 'elE un ho!re a!b !ala lluna que paga#a a!b els seus peons. Gsarrogant i do!inant. a 'unci" que t s !ostrar co! la riquesa del patr" s do!inant da#ant de lTho!etreballador./loreni: )rotagonista del relat. Gs una persona eduacada treballadora pacient i que per por a perdreel seu treball aguanta els crits del seu patr". a 'unci" que t s !ostrar co! lTho!e treballador sdo!inat pel seu patrW a can#i dTun salari.Crist.fol: Darrador externo!niscient explica els 'ets des de 'ora tot ho sap i tot ho #eu. Gs lTho!eque narra els 'ets de la histWria. Gs una persona dTedat a#anQada s pot suposar que s un a#i dTuns7I anys i que els esde#eni!ents del conte #an succeir durant la se#a edat adulta.Cronista( @istoriador jo?e: $scriptor del conte. >ristW'ol narra els 'ets al cronista qui se suposa esMoncada.Clenxa: )ersonatge secundari. Gs propietari dTuna botiga. a se#a 'unci" s burlarse dTen 8lorenci per 

    aix* re'lectir la cr*tica contra lTho!e explotat perquV es re#eli al seu patr".Marieta Peris 6&ramola: )ersonatge secundari. /na dona xa'ardera del poble perW !olt llesta. ase#a 'unci" s burlarse dTen 8lorenci per re'lectir la cr*tica contra lTho!re explotat perquV es re#eli.

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    18/28

    "a plaga de la ri)era:Gs el segon cap*tol del llibre. 6quest cap*tol estS escrit en 'or!a de carta 0a que lTescriu Ueroni +alses i+antapiga per donarli al director de la pres" de leida.$n aquesta carta li explica que 'eia te!ps #an decidir 'er obres a lZ60unta!ent del poble perquV esta#a!olt #ell aix* que #an decidir buidar lZ60unta!ent i repartir les coses que hi ha#ia dins entre la gent delpoble. $n Ueroni i lT$lisenda tenien una casa !olt petita on prSctica!ent no hi cabia res i encara !enys

    desprs de guardar les coses de lT60unta!ent. $ncara que no no!s #an guardar els retrats sin" queta!b es #an 'er cSrrec dTen aleriS. $n aleriS era un cri!inal per aquesta ra" a lT$lisenda no li 'eia!olta grScia que estigus a casa se#a perW 'inal!ent es #a quedar perquV es co!porta#a b. )oc apoc lT$lisenda i en Ueroni con'ia#en en ell encara que en aleriS es sentia 'racassat perquV no lisortien les coses co! ell #olia. es de ben petit #olia ser una !ala persona. )er aquesta ra" en Ueronili escriu la carta al director de la pres" per a quV en aleriS #agi a classes dels pro'essionals. >o! laparella !ai ha#ia tingut 'ills #an pensar que aquesta era una bona causa per gastar els seus diners.

    Espai: $l lloc on es troba la parella s un poble de la ribera de lT$bre :poble de Mequinensa;.

    Temps: 6quest cap*tol t lloc durant els anys cinquanta. Tacci" dura uns quants !esos s a dir elte!ps que estS en aleriS a casa de la parella i el que triguen les obres de casa de la #ila.

    $arrador: Gs un narrador intern i protagonista 0a que qui explica aquest cap*tol s el !ateix Ueroni.

    Tema: $l te!a dTaquest cap*tol s una !ica co! el dit de Hui la 'a la paga. $n aleriS #ol ser unapersona dolenta perW tot li surt a lTinre#s del que ell tenia plante0at. $ncara que es porta b a!b enUeroni i lT$lisenda.

    Personatges:

    ,eroni Salses i Santapiga: Gs lZagut(il de la se#a #ila un cSrrec que ocupa des de 'a trenta anys. %una bona conducta p-blica i pri#ada s seri"s en la 'eina i no suporta els poca#ergonyes del seupoble i dels #oltants.

    3aleri2( la Plaga de la Ri)eraF: Gs un bon noi perW ell no #ol serho des de ben petit #olia ser una

    !ala peQa perW !ai ho aconseguia se!pre que 'eia alguna cosa a!b !ala intenci" el dest* li torna#ai acaba#a a!b un 'inal 'eliQ.Elisenda: Gs una bona xicota perW a #egades s !olt tossuda. Z$lisenda estS en contra de tenir uncri!inal a casa se#a 0a es #a en'adar quan #a ha#er de guardar tots aquells trastos 0a que la se#acasa s !olt petita i encara ho se!bla#a !s desprs dZha#er de 'er lloc per les coses delZ60unta!ent.Senyor diretor de la pres% de "leida: es pri!ers pSgines del cap*tol #an dirigides l senyor director de la pres" de leida. Hui parla a!b ell s Ueroni +alses.

    A)soltes i sepeli de $iola! 3ilaplana:%ercer relat del llibre. Zargu!ent dZaquest conte co!enQa a!b el #ell >ristW'ol explicant a Moncada les

    a#entures que es #an #iure en lZenterra!ent dZun #e* del poble lZoncle Dicolau conegut per ser unabell*ssi!a persona ara recordada per tots els habitants de Mequinensa. 6quest enterra!ent #a tenir 

    !olta transcendVncia i #a ser !olt criticat per la gent del poble pel get que coincid*s a!b lZhora exacta

    en que es disputa#a el partit de 'utbol entre lZequip local i el seu gran ri#al. 6quest 'et pro#oca#a que

    !olta gent hagus de decidir per anar a aco!iadar al gran Dicolau o b gaudir dZun e!ocionant

    en'ronta!ent 'utbol*stic. %ot i aixW segons >ristW'ol #a ser lZenterra!ent on hi #a acudir !s gentE per 

    una part perquV incl-s els 0ugadors i espectadors de lZequip oponent #an acudirhi en acabar el partit.

    int anys desprs encara recorden aquell dia co! un dia !olt trist per la pVrdua dZun a!ic. Zaltres

    recorda#en aquell dia a!b rSbia i rancor pel 'et que el partit hagus estat poc ani!at i co! a

    conseq=Vncia de la celebraci" dZun 'uneral que per a ells era considerat !olt !enys i!portant que elpartit. $l narrador explica la histWria #iscuda en pri!era persona i de la qual hi es part*cip. Gs un

    narrador intern. $n Dicolau ilaplana !or i es celebra lZenterra!ent el !ateix dia que un partit de 'utbol

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    19/28

    !olt i!portant. a gent del poble perW assisteix a lZenterra!ent encara que creuen que en Dicolau

    sZha#ia !ort 0usta!ent aquell dia per 'erlos la guit(a. urant lZenterra!ent hi ha di#erses interrupcions

     0a que el ca!p de 'utbol esta#a al costat de la plaQa on el !ossVn 'eia les oracions. $n aquell !o!ent

    els a'icionats de lZequip contrari canten gol i la gent del poble encara a lZenterra!ent co!enQa a

    perdre la ilXlusi" de guanyar perW quan son da#ant del ca!p ca!* del ce!entiri paren a #eure el 'inal

    del partit. 6l 'inal lZequip local guanya per dos gols a un i quan acaba el partit tant lZequip contrari co!el local i els a'icionats 'an el ca!* 'ins el ce!entiri aco!panyant el di'unt Dicolau.

    Ai%: +ucceeix a la poblaci" de Mequinensa al >a' de la Nranota. %a!b a la barberia de la

    >lenxa un dels llocs on es discuteix i es critica la !ort de Dicolau a!b !otiu de coincidir a!b el 'a!"s

    partit. )ode! situar lZacci" als carrers de la #ila propers al ca!p de 'utbol on es duu a ter!e

    lZenterra!ent de Dicolau. 8inal!ent al ca!p local de 'utbol i altre #egada desprs de #int anys al >a'

    de la Nranota on es segueixen recordant els 'ets de la !ort de Dicolau ilaplana.

    Espai: a histWria ta!b t lloc al poble de Mequinensa 0a que alguns personatges i llocs de la #ila es

    repeteixen :el ca!p de 'utbol la plaQa els carrers;.Temps: >o! els altres relats lZacci" transcorre en els anys cinquanta. Naireb tot el relat t lloc una

    tarda de diu!enge en un enterra!ent i un partit.

    $arrador: $l narrador s un narrador intern i testi!oni dels 'ets 0a que explica la histWria #iscuda a una

    altre persona. a histWria co! algunes altres estan explicades al >a'V de la Nranota.

    Tema: $n aquest cap*tol es #eu per'ecta!ent lZegois!e de la gent de la #ila. )re'ereixen anar a #eure

    un partit de 'utbol que anar a lZenterra!ent dZun a!ic tot i aix* es co!porten !*ni!a!ent i assisteixen

    a lZenterra!ent. %a!b #eie! la hu!ilitat del 'ill del di'unt 0a que deixa anar a la gent a #eure el partit i

    desprs aquests li tornen el 'a#or aco!panyantlo :equip contrari equip local i a'icionats; 'ins elce!entiri.

    Personatges:

    $ls personatges dZaquest conte son en >ristW'ol el narrador de la histWria el qual a #egada nZhi 'or!a

    part ta!b. $s tracta dZun ho!e dZedat a#anQada sensat educat i coherent a!b els 'ets. e!ostra

    que tot i ser un gran a'icionat al 'utbol abans hi ha altres prioritats. esprs trobe! a Dicolau ilaplana

    el personatge principal del cap*tol. e* de Mequinensa que !or a causa de la #ellesa. )er la se#a

    !anera de ser dZactuar... sZha guanyat el respecte i la con'ianQa dels #eRns. %ot i la se#a !ort s

    recordat i apreciat per una part de la #ila !entre que altres persones el recorden a!b '-ria per un 'etque ell !ai #a plane0ar el seu enterra!ent el dia del partit. %ot seguit la >lenxa el barber del poble

    que pels seus co!entaris de!ostra ser una persona i!!adura i incoherent .)er acabar 8lorent* eriu

    un #e* que desprs de #int anys de la !ort del Dicolau sZatre#eix a continuar criticant aquell 'et i es

    capaQ de retreureli al 'ill del di'unt.

    "Onle $iola!: )ersonatge que no apareix '*sica!ent 0a que el cap*tol tracta la se#a !ort. $l

    narrador ens parla de la se#a !ort i del que pensaria lZoncle Dicolau si estigus present :0a que el

    personal que #a acudir a lZenterra!ent la gran !a0oria ana#en beguts; Zoncle Dicolau tal i co! ens

    diu el narrador >ristW'ol era un tros de pa.

    3ell Crist.fol: $s qui li diu al noi que lZescolta al ca' de la Nranota !entre beuen ca'V el que

    passa#a a lZenterra!ent de lZOncle Dicolau. $n >ristW'ol diu que no t !e!Wria de que cap persona del

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    20/28

    poble li caigus extre!ada!ent be no podia presu!ir de ning- i creia que lZoncle Dicolau no #a !orir 

    per gust perW que els hi ha#ia 'et una !iqueta la guit(a !orintse precisa!ent aquell dia el dia del

    partit perW creia que era una bona persona 0a que sin" la gent del poble no hagus anat a

    lZenterra!ent sin" al partit.

    Mi0!el Serra( ?ell &.dia( Pere Sansa( Se)asti2 Peris $ls cita el #ell >ristW'ol !entre s"n al ca'V i

    estan asseguts a la taula de sota el rellotge. $n Miquel +erra #a ser co!pany de !ina dZen >ristW'ol

    durant quarantados anys.

    "Onle Soler:$s #a barallar a!b lZoncle Dicolau 'a te!ps des de lla#ors que no es parla#en. a

    baralla #a co!enQar per culpa dZuna partida de boti'arra on els dos eren parella i #an perdre per culpa

    de lZoncle +oler.

    Bernarda Pedret: Gs la !estressa de la !ina +egre la bruixaP.

    El Capell2: a per!etre que ans la !-sica a lZenterra!ent per

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    21/28

    eriu #a 'er un co!entari sobre aquell dia on parla#a !ala!ent del 'ill de lZoncle Dicolau.

    El fill gran de lOnle $iola!: Do apareix a la histWria s citat a 'inal del cap*tol. $ns diu que si el 'ill

    gran de lZoncle Dicolau hagus estat present aquell dia que en 8lorent* eriu #a 'er els seus co!entaris

    sobre el partit i lZenterra!ent sZhauria dZha#er !ossegat la llengua per no dirli res.

    Para!les des d4!n oli?er:

    $s el quart relat del llibre. Huan lTFsidre que s el propietari de les terres on hi ha oli#ers !arxa el seu

    a!ic apro'ita que ell no hi s per robarli les oli#es. $l te!ps passa i un dia lTFsidre torna i #eu al seu

    a!ic robantli les oli#es i sTen'ada. Ta!ic tracta dTexcusarse dientli que li esta#a recollint les oli#es

    perquV no se li 'essin !alb i que li ho ha#ia dit a la se#a dona o! lTFsidre no seTl creu co!enQa a donarli cops de bast" perquV el

    seu a!ic !arxi.

    $n aquest cas seria un soliloqui a!b interlocutor !ut. Tautor re'lecteix un lVxic propi del catalS. $l lVxic

    'a re'erVncia a la (ona de lT$bre co! 0a sTha dit abans per aixW estS relacionat a!b el te!a de la

    na#egaci". Taltre cosa que destaca en el conte es el to hu!or*stic que posa lTautor en els seus contesE

    a!b cada conte #ol donar un carScter didSctic. 6!b aquest #ol destacar la #anitat. /na cr*tica social

    que en alguns casos pot arribar a la sStira. $n alguns cops utilit(a un to de llengua oral que se!bla que

    les histWries hagin estat recollides directa!ent de la #eu del poble. e 'et so#int el narrador es

    presenta tal qual o apareix sense !s preS!buls.

    Esenari: $s situa en un terreny de oli#es. $l qual destaca el bon terreny de cultius que es dona per 

    aquella (ona.

    Personatges:

    #sidre:

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    22/28

    leida. T$lies corre per dir al conductor de lTautocar que no cal que li porti el !edica!ent que li ha#ia

    encarregat per a la se#a dona que segons el !etge esta#a a les acaballes i no podria durar gaire !s

    a!b #ida. Tho!e es #ol estal#iar els diners dels !edica!ents ara que 0a no hi ha res a 'er perquV se

    sal#i. Z$lies s ric 'ins i tot es diu que t !s diners que un !inistre perW era !olt a#ar. /n dia sort*

    de casa a tota #elocitat totho! es pregunta#a a quV es de#ia aquesta pressa. 6 les tert-lies de la #ila

    la gent encara discuteix sobre di#ersos aspectes dZaquest insWlit esde#eni!ent la ruta que #a seguir lahora que era si porta#a calQat etc. %ot apunta a que es dirigia a la l*nia dZautocars que ana#en cap a

    leida. F aix* s aquest era el dest* perW el !otiu de la carrera era ben di'erent al que la gent

    suposa#a. $l !s lWgic era pensar que la pressa que lZ$lies !ostra#a es de#ia a que #olia anar a

    #isitar a la se#a esposa a lZhospital se li ha#ia 'et tard i si no es dona#a pressa perdria lZautob-s. )erW

    no. +i!ple!ent ha#ia 'et tot aquell ca!* i tan rSpida!ent per dirli a lZordinari de leida que no 'eia 'alta

    que li ports les !edicines per la se#a esposa Uoana que ella no passaria dZaquell !igdia.

    Personatges:

    Elies: )rotagonista del conte el que corre pels carrers.Cronista: )ersonatge !eticul"s el narrador que #a recollint les dades que aporten els #eRns i per tant

    s un narrador extern.

    Temps: intern dZuns !inuts i el te!ps extern el pode! situar a !it0ans del 195.

    $spai pode! dir que tot el cap*tol succeeix als carrers del poble.

    $l 'et que les histWries es posin en #eu dels #eRns 'a que trobe! occidentalis!es i 'or!es locals al llarg

    de tot el conte.

    $n aquest conte pode! #eure un tret !olt caracter*stic dels pobles que s que totho! sZassabenta de

    tot el que succeeix i per tant tots els #eRns saben quin dia #a 'er lZ$lies la se#a correguda i #olen saber 

    el !otiu. $stS present la ironia i el sarcas!e.

    /+t)ol de ri)era:

    $l cap*tol sis dTaquest llibre porta aquest t*tol perquV la tra!a es desen#olupa en un ca!p de 'utbol

    situat a la banda dreta de lT$bre a lThort del ,a!on el qual uns anys abans de la guerra ci#il #a ser

    de#astat per una riada. >o! explica >ristW'ol un #ell de la #ila els #isitants eren gent de secS eixuta i

    corret0osa i a!b prous penes sabien el quV era un riu. 6l #eure tot el ca!p inundat es #an a!untegar

    a la (ona del ca!p on no hi ha#ia arribat lTaigua i lTequip local #a apro'itar aquest te!ps per !arcar sis

    gols no!s sis no #olien burlarse dels #isitants no!s guanyarlos.

    Arg!ment:$n el >a'V de la Nranota una 'otogra'ia del 195 on surt lZequip de 'utbol de la #ila dZaquells te!psd"na peu a >ristW'ol a explicarli al cronista la seg=ent histWria 6bans de la Nuerra >i#il una riada del riu +egre #a de#astar lZhort de ,a!on de %a!ariu situat a lapunta de la #ila on con'lueixen lZ$bre i el +egre. Huan lZaigua es #a anar assecant es #a decidir que el'angat restant sZapro'itaria per construirhi el ca!p de 'utbol. $l ca!p #a quedar preci"s. Zincon#enientera que la portaria de lle#ant esta#a tocant al riu +egre i unes de les bandes dona#a al riu $bre de tal!anera que a la !*ni!a que alg- xuta#a la pilota ana#a riu a#all. 6ra b les caracter*stiques delca!p no #an a'ectar !ai tant a un partit co! el dZaquell diu!enge del 195 contra un equip de la ila

    dels Monegres.%ot el poble hi era present i el riu +egre baixa#a in'lat. esprs de 'er la 'otogra'ia de lZequip que)rSxedes el propietari del >a' de la Nranota ha#ia dZe!!arcar i pen0ar al seu establi!ent !s

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    23/28

    enda#ant co! a record lZSrbitre #a bu'ar el xiulet perquV aix* el partit co!encs.es del pri!er !o!ent els 'orasters no #an parar de 'er 'altes de les quals lZSrbitre no en #a xiular niuna. Za!bient del p-blic sZana#a escal'ant per !o!ents 'ins i tot #an a!enaQar lZSrbitre de llenQarloal riu. %ot i que les expectati#es del partit eren !olt dolentes 0a que lZequip local ana#a perdent #asucceir el que !enys sZespera#en els #ilatans lZequip del poble #a guanyar grScies al 'ort cabal a!bquV baixa#a el riu +egre que #a acabar 'renant el riu $bre. 6quest es #a anar desbordant dins el ca!p

    i co! que els 'orasters no ha#ien #ist !ai un riu i !enys sobre un ca!p de 'utbol es #an ate!orir ilZequip del poble #a guanyar a!b di'erVncia.$arrador: $l narradorcronista del conte s intern coneix de prop la tra!a del cap*tol.Espai $l conte es desen#olupa en un poble a prop del +egre en un ca!p de 'utbol 'orQa peculiar.Temps: $s situa a la !eitat del segle LL al 195.Personatges:CR#STH/O": /n #ell a!b la !e!Wria #i#a de la #ilXla. Gs un ho!e graci"s.$O#: Gs el narrador de la histWria a!b ganes de saber la histWria i les anVcdotes de la #ilXla.

    Senyora Mort( arta de Mi0!el &arrig!es:

    #ntrod!i%( espai i temps:

    Gs el t*tol del setV cap*tol del Cafè de la Granota. 6quest t*tol no t sentit 'igurat sen(illa!ent es deu aque es tracta dZuna carta que escriu en Miquel Narrigues a la +enyora Mort. 6quest cap*tole'ecti#a!ent ens !ostra co! en Miquel explica els or*gens de la se#a 'a!*lia i la se#a tradici". %a!bexplica a!b detall les di'erents 'a!*lies a!b el !ateix cogno! que hi ha al poble perquV la +enyoraMort no es con'ongui. Zob0ectiu de la carta s de!anar a la +enyora Mort poder ser barquer en el !"ndels !orts un cop !ori 0a que no ho ha pogut ser al !"n dels #ius. $n Miquel explica ta!b que el seuso!ni de ser barquer li #e de 'a!*lia. $l seu pare ho era i quan a ell li toca#a 'erho #an decidir construir un pont al riu cosa que li #a 'er !alb el negoci.

    Tema: a 'orQa de lZsser hu!S per lluitar pels seus so!nis. )ode! #eure que en Miquel tot i no saber quV hi ha desprs de la !ort en#ia la carta. $ll 0a ha pro#at co! ha pogut de ser barquer a la se#a #ilaara busca altres alternati#es. %a!b cal destacar el te!a !itolWgic el senyor Montcada banalit(a grans'igures !itolWgiques al llarg del llibre en aquest cas es tracta de lZantiga NrVcia. 6qu* #eie! que elnarrador #ol ser lZalter ego hu!il de >aront. 6quest era el barquer que creua#a lZ6queront cap lZadesa!b els di'unts a can#i dZuna !oneda. $l a'V de la Nranota on actual!ent estS escri#int la carta. a segona part acabaria a!b el 'inalde la narraci" en te!ps passat. )er 'inalit(ar a la tercera part el protagonista explica quin s el seuob0ectiu o desig i de!ana a a +enyora Mort que sZho pensi 0a que t te!ps 'ins que a aquest li arribilZhora de !orir. $stS escrit dZuna !anera !olt concisa. Gs un solXliloqui epistolar. $l conte s enginy"s ialhora resulta sorprenent no sabe! la intenciW de lZautor 'ins al 'inal. $l cap*tol estS escrit en prosaperW a!b 'or!a de carta. Z-s de la narraci" per a explicar tot allW que li ha portat a escriure la carta.a descripci" sZusa per a explicar les di'erVncies entre els di'erents Narrigues del poble. $l narrador ta!b usa di#erses 'rases 'etes.

    Personatges:

    Mi0!el &arrig!es: Gs el narrador de la histWria i qui escriu la carta. $ll !ateix diu que se!pre ha sigutun sapastre per als estudis. a ser barquer durant un te!ps desprs que el seu pare e!!alalt*s. +er brquer era el seu so!ni perW quan #an construir un pont que creus el riu seZn #a anar tot en orris. )er 

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    24/28

    aixW !ateix #a #oler ser !iner per a portar lla=ts de carb". $n Miquel escriu una carta a la +enyoraMort perquV #ol ser el barquer del !"n dels !orts.Senyora Mort: s la destinatSria de la carta.Mi0!el Dalma!( "a ClenxaF: s el barber del poble apareix en di#ersos cap*tols. Gs descrit co! unxicot repolit i dZallW !s sabut en lletres."Onle Campells: un ho!enSs de 'erro colat que se!bla#a que no sZhagus de !orir !ai de la #ida

    perW que #a cascarla de sobte !entre 0uga#a a la boti'arra.Els &arrig!es del arrer Major: tenen lZull dret de color blau i lZesquerre de color negre. +eZlsano!ena els Narrigues del ia i la Dit.Els &arrig!es del arrer $o!: tenen lZull dret de color negre i lZesquerre de color blau. +eZls ano!enaNarrigues de la Dit i el ia.&arrig!es de la plaa de la Carpa: ta!b ano!enats cruRllesP perquV els seus ulls !iren a di'erentsllocs alhora. %enen el cabell de panolla i sis dits per peu."a m!la de lonle Sapera: ta!b s !encionada durant el cap*tol dona una guit(a a %o!Ss deeriu.Tom2s de 3eri!: s #*cti!a dZuna guit(a de la !ula de lZoncle +apera.&!sta!: el ca'eter dona la se#a opini" del barquer de la #ilXla.

    El apat2s: era el cap de la !ina. $n Miquel diu que aquest ho!e destrossa#a els seus so!nis de ser barquer de la #illa."a dona a 0!i li feia mal el genoll: una dona a la qual en#ia lZapotecari per a co!prar !edicina."apoteari: lZho!e a!b qui en Miquel parla per a saber la se#a opini" personal li ensenya un quadre.Teodor: un dels na#egants !s 'ins que sZhan #ist per lZ$bre s el personatge principal del quadre.El senyor Caront: el barquer del !"n dels !orts. +egons en Miquel s !assa #ell i li caldria un bondescans.

    Els &arrig!es al po)le de Me0!inensa: /ns dZells serien els Narrigues del carrer Dou o ta!bano!enats Narrigues de la Dit i el iaP per el seu color dZulls. Zull dret negre i lZesquerra blau. $nMiquel 0a deixa ben explicit que ell s un dZaquests un del carrer Dou. esprs ta!b hi eren els

    Narrigues del carrer Ma0or que al contrari dels -lti!s sZano!ena#en els Narrigues del ia i la DitPperquV lZull dret el tenien blau i lZesquerra negre.F per -lti! i eren els Narrigues de la )laQa de la >arpa o ta!b ano!enats cruRllesP i el !otiutorna#en a ser els seus ulls perW en aquest cas era perquV cadascun dZells !ira#a cap a un llocdi'erent. 6 !s a !s tenen el cabell panolla i sis dits a cada peu.

    Prel!di de trasp*s:a paraula traspSsP 'a re'erVncia a la i!!inent !ort de lZS#ia. $l relat sZexplica el pati!ent que sentaquesta da#ant la se#a !ort. Ding- sap perquV 'ins que la tia ,a!ona que se!pre ho sap tot seZnrecorda que 'eia te!ps lZa#i ha#ia plantat una 'iguera al pati sense el consenti!ent de lZS#ia. 6questa!ai #a oblidarho i quan ell #a !orir la #a tallar sense pensarsZho. )er aquesta ra" tenia por de !orir perquV sabia que el seu !arit 'eia quin(e anys que lZespera#a a lZaltra banda per de!anarli co!ptes.Personatges: ZS#ia la tia ,a!ona i lZa#i. ZS#ia s la protagonista del conte i estS espantada perquVestS a punt de !orir i sap que el seu !arit lTestarS esperant per passar co!ptes 0a que #a tallar la'iguera contra la #oluntat del seu !arit quan ell 0a era !ort. a tia ,a!ona s la ger!ana de lZa#i t!olta !e!Wria grScies a ella seZn recorden del que #a passar el dia que lZa#i #a decidir plantar la'iguera i saben perquV lTS#ia t por a la !ort. Za#i Uoaqui! era el !arit de lTS#ia treballa#a a la !ina i#a !orir 'a quin(e anys. )el que se!bla era un ho!e tossut 0a que #a decidir plantar la 'iguera al patitot i que lZS#ia no ho #olgus.Personatges se!ndaris:  Zoncle Orestes a!b el qual co!paren la !ort de lZS#ia. 6 di'erVnciadZaquesta ell #a tenir una !ort plScida #a apro'itar per !orirse !entre la se#a dona 'eia el sopar.%a!b hi hauria la se#a dona la tia %eresa que acudeix a #etllar la !ort de lTS#ia la tia >ar!e que sger!ana de lTa#i Uoaqui! la %eresa i la ,a!ona el senyor honorat lZapotecari que segons els ru!orsconeix a la tia ,a!ona pa! a pa! i 'inal!ent les #eRnes que intenten 'erli passar !illor el trSngol alZS#ia.

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    25/28

    Temes: a !ort i la por *nti!a!ent relacionats. $n aquest cas la por a la !ort no s altra cosa que lapreocupaci" o el te!or dZen'rontarse a les conseq=Vncies dels nostres actes.a !oralitat seria quequalse#ol acte t la se#a repercussi" i que abans de 'er res he! de pensarnosho dues #egadesperquV !s tard podr*e! penedirnos.%e!ps  6ctualP de la narraci" es pot assi!ilar al de tot el recull en aparVixer la 'igura del narradorcronista que parla des dZaquest presentP dels anys #uitanta. $ls 'ets que es relaten reculen 'ins al

    !o!ent que es #a plantar la 'iguera. )ode! deduir que lZS#ia que estS a punt de !orir #a #iureaquests 'ets en la se#a edat adulta en estar 0a casada. $l !o!ent en que #a ser tallada la 'iguera esretrotreu !s de #int anysP enrere i lZespai de te!ps entre els dos successos es #a perllongar durantanys i panysP. )er tot aixW es pot a#enturar que la narraci" s explicada des dels anys #uitanta que el'et de tallar la 'iguera #a oc"rrer a principis dels seixanta i que #a ser plantada !olts anys abans.+egons aquesta te!porit(aci" lZacci" actualP hauria de 'ixarse a la #ila no#a i lZacci" passada a la #ila#ella.Estr!t!ra:  $s podria di#idir en tres parts. a pri!era equi#aldria al plante0a!ent de lZespai i lasituaci" la segona seria lZexplicaci" de lZincident de la 'iguera i 'inal!ent la tercera correspondria a lare'lexi" del narrador i el 'inal de la histWria.$stS escrit tot en prosa. Gs tracta concreta!ent dZun soliloqui s a dir un discurs o re'lexi" en #eu alta

    sense interlocutor. Naireb tot el text s un narraci" on el net de lZS#ia protagonista de la histWria ques un narrador o!niscient relata els 'ets. %a!b hi ha altres narradors secundaris interns co! la tia,a!ona.

    Els delfins:Gs el no#V cap*tol. Gs un t*tol que pode! 0usti'icar explicant el signi'icat que la paraula delfins t enaquest conte els del'ins s"n aquells que hereten un cSrrec i!portant ter!e especial!ent utilit(at en la!onarquia 'rancesa.a histWria dZaquest conte t lloc a un poble on cada cop que hi ha#ia un enterra!ent la gent esbaralla#a per ser la pri!era persona a donar el condol a la 'a!*lia. $l narrador i protagonista dZaquestahistWria en Miquel ha estat lZencarregat dZaquesta 'eina tot i que no a!b el beneplScit de totho! en

    aquest cap*tol ens explica co! en lZ-lti! enterra!ent al quV ha estat ha 'et la se#a 'eina!agn*'ica!ent. $n Miquel estS !olt satis'et de la 'eina que 'a per tant creu que ning- podria 'erla!illor que ell i aquesta s la se#a !Sxi!a preocupaci". 6l protagonista dZaquest conte el preocupa quequan ell sigui lZenterrat hagi alg- que sigui capaQ de 'er la se#a 'eina tan b co! ho 'aria ell tot i que ttres candidats no creu que siguin capaQos de 'erho !ai tan b co! ell.i ha !s personatges co! ara el di'unt del cap*tol ano!enat >onstant* >irera i la se#a #*dua la>ar!e a !s dels tres possibles substituts dZen Miquel que s"n en Uoan >a!pells en Uoaqui!>olo!a i en )ere >istella.Temps: intern dZun dia aproxi!ada!ent i dZun te!ps extern no de'init si parle! dZespai no especi'icaen tot !o!ent perW la !a0or part del cap*tol el pode! situar dins dZuna esglsia on en Miquel explicaels 'ets i per tant ens trobe! da#ant dZun a!bient dZenterra!ents.

    $l tracta!ent irWnic que reben la !ort i els rituals 'uneraris per part de Moncada que els lle#atranscendVncia i els aporta quotidianitat.

    n enigma i set trionis:Context:$l conte es situa en la postguerra entre els anys 195I i 19KI en el nostre cap*tol el cronista destaca elprincipi dels anys KI.

    El signifiat o onting!t tem2ti: /n enig!a i set tricornis t co! a re'erVncia a lZSrbitre pirata de late!porada del KI i els set tricornis als set destinats a la #ila.Tema:)ri!er parlen sobre els guSrdies ci#ils que esta#en destinats a la #ila. esprs parlen de la

    +alo! la cotorra del poble que #a ha#er dZexiliarse obligada pels #ilatans. )osterior!ent parlen delZinici de la histWria que t co! a protagonista un Srbitre pirata que si!ula#a el xiulet de lZSrbitre real enles accions de perill de lZequip ri#al. ZSrbitre pirata se sent culpable dels seus 'ets i es con'essa al

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    26/28

    !ossVn de la #ila. 6quest 'anStic de lZequip li diu que no ho pot deixar ara que lZequip es 0uga enlZ-lti! partit el descens de categoria. $l !ossVn li con'essa al narrador de la histWria qui era lZSrbitrepirata. 6l 'inal del cap*tol es pregunta si era el sergent co!andant de post de la #ila.

    Personatges: >ristW'ol allcorna :cronista; MossVn +il#estre :!ossVn del poble; $pi'iano %orri0os lahristie tituladaZassassinat del ,oger 6cCroydP i no el deixa#en dZa!oRnar. %eni! dues histWries en una 0a es #aseguint el 'il argu!ental de la no#elXla alhora que el del conte en si. $xplica els proble!es que t perllegir la se#a dona orotea no el deixa quedarse 'ins tard i quan arriba un !o!ent on t tranquilXlitat ipot llegir sense cap proble!a arriba un a!ic a!b el ca!i" per descarregar !ercaderies i el pertorba.$n un !o!ent del cap*tol la dona ta!b sZen'ada a!b el seu !arit perquV no tracta b al seu ger!S acausa de que lZinterro!p !entre li estS explicant la histWria. $n a!iS sZen'ada !olt*ssi! perquV en%eodor li des#ela el 'inal de la no#elXla !entre ell li esta#a explicant la histWria al +ebastiS el seucunyat. $n un !o!ent de bogeria i rSbia en a!iS dispara a!b la se#a escopeta al %eodor i li donaper sort a la so!era dZen Uoanet >istella. 6 continuaci" a'ir!a que li hagus 'et un altre tret perW quees #a des!aiar #eient la sang de la so!era.

    >o!bina la te!Stica principal a!b la de la no#elXla llegida pel a!iS que en certa !anera estanrelacionats.% gran expressi#itat aconseguida grScies a la narraci" en pri!era persona que aporta!s credibilitat i !s sinceritat al conte. a histWria del a!iS re'lexa els i!pulsos i les !alesreaccions que pode! tenir degut a !aneres dZactuar o de ser dels altres que 'a que el lector es sentinidenti'icats a!b el protagonista encara que la se#a reacci" sigui clara!ent exagerada.%robe! que el conte estS escrit en diSleg perW no s un diSleg entre dues persones sin" que elprotagonista 'a un !onWleg.

    Personatges:

    Dami2: Darrador del conte llegeix.

    Dorotea: ona del a!iS

    Se)asti2: >unyat.

    Teodor: e* que li diu el 'inal.

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    27/28

    Amor fatal en de+)it s!pí:

    Títol: $l dec-bit sup* s el no! que rep la postura corporal quan este! estirats cap a!unt. +igni'icaassassinat per a!or a!b aquesta postura corporal

    Tema del onte:

    8ugir dels proble!es en aquest cas a!b la !ort o a!b la #iolVncia i no assu!ir les conseq=Vncies queaquest poden portar.

    $arrador: O!niscient parla en tercera persona. >oneix tots els detalls de la histWria que estSexplicant. Do hi ha cap altre narrador que aporti cap altre in'or!aci".

    Estr!t!ra i arg!ment del onte:$l conte s un soliloqui a!b un -nic narrador estS estructurat a!b una introducci" nus i desenllaQ. 6la introducci" seZns presenta al protagonista i la se#a situaci". $l senyor Ner#asi 8onolleda quansonen les dot(e sZestira dels cabells i cau en una curta perW intensa paranoia. 6caba de ser in'idel a lase#a dona i encara sense #estir i a!b la culpableP estirada al seu so'S despullada pensa en tot el quepodria pensar dZell la se#a 'illa la se#a dona o tota la generaci" 8onolleda. +eguida!ent co!enQa elnus de la histWria quan desprs de donar #oltes i !s #oltes intentant no !irar el cos nu de la dona per no caure un altre cop a la te!ptaci" la se#a !irada passa per un puny al que ha#ia ser#it se!pre detallapapers. 6caba a!b el proble!a tra#essant sis #egades el quadre de la >laudia >ardinale.

    Espai on es desen?ol!pa lai%:  $spai general es %erres de lZ$bre Mequinensa 8ran0a de )onent.  $spai concret espatx del senyor Ner#asi 8onolleda.$n aquest conte les accions transcorren al despatx den Ner#asi al pri!er pis de casa se#a. $l te!psen el que transcorre el conte s a les 12 de la nit 0a que diu que acaben de tocar el rellotge delca!panar del poble i durant tot el cap*tol no passen !s de 15 !inuts aproxi!ada!ent.

    M%n interior dels personatges:$n Ner#asi s in'idel a la se#a dona i estS constant!ent preocupat pel que ha 'et. %a!b hi ha un!o!ent al que es pregunta quV s el que la DatSlia pensaria dZell si #eis la situaci" pel 'orat del panyde la porta co! de costu! adonantse de la gra#etat de la situaci".

    Personatges:&er?asi /onolleda:$s propietari dZuna e!presa !inera. i agrada la >laudia >ardinale a!b la que esin'idel a la se#a dona. $s !ostra constant!ent preocupat pel que ha 'et.Cla!dia Cardinale: )ersonatge del quadre.,+lia: >asada a!b en Ner#asi. $s bastant !a0or./amilia fonoelleda: $ls tiets eren persones d*scoles :tenien relacions;.,!lieta: 8illa dZen Ner#asi.$at2lia: Minyona de con'ianQa de la casa.

    "@!mor i ironia: "a rítia soial i polítia: 6l conte Montcada utilit(a certa ironia per narrar els 'ets. 6quest hu!or es pot #eure sobretot al 'et deque es passa el conte descri#int lZescena 'ent pensant que el cos de lZa!ant estS estVs al so'S i al 'inal'a un gir dZargu!ent dient que Ner#asi apunyala un retrat. 6l conte ta!b 'a una cr*tica social!ostrantnos la hipocresia de Ner#asi da#ant de la situaci" 0a que sZintenta con#Vncer de que no potco!etre el !ateix error dues #egades repri!int els seus #erdaders senti!ents.

    &!arde!;?os de somiar geni?es esdentegades:

    $l t*tol s degut al so!ni 0a que quan so!nia alg- que li cauen els queixals #ol dia que alg- de la

  • 8/18/2019 Lecturas selectivitat 2016

    28/28

    'a!*lia !or. Zass!mpte prinipal dZaquest cap*tol es tracta dZuna !alaltia que t en >arles el 'ill de la

    Nabriela que es un personatge principal. $ls subte!es s"n el #iatge que 'a en MarcelXl* que s el

    !arit de la Nabriela a %ortosa. Zaltra banda un subte!a es la sobreprotecci" que la Nabriela a!b el

    seu 'ill 0a que esta !olt obsessionada. $ls !otius del #iatge a leida es per esbrinar que li passa#a al

    >arles. oncs quan es troben allS una persona li diu a la Nabriela que la !alaltia es incurable que hi

    ha una persona que li esta pro#ocant aquest !al al nen. 6lhora li diu que quan arribin a casa la pri!erapersona que li 'aci un peto serS la culpable. %an !ateix la Nabriela sent* aixW #a aga'ar un gani#et per 

    punxar al pri!er que sZacosts al seu 'ill.

    Personatges:

    Nabriela Gs la !are dZen >arles. a 'unci" que 'a s la !are obsessionada a!b el seu 'ill i arriba 'ins

    tots els extre!s pel seu 'ill. $s el personatge principal per encarrilar el cap*tol i seguir lZhistoria. %eni!

    un estereotip sobre ella 0a que la #eie! co! lZheroi del seu 'ill.

    Carles: Gs el 'ill de la Nabriela i MarcelXl* deduR! que t entre 5 i anys. a se#a 'unci" s que tot

    passa per que t una suposada !alaltia.MarelJlí: Gs pare dZen >arles i !arit de la Nabriela. a se#a 'unci" es que la se#a dona el t !ig

    abandonat per la obsessi" que pateix a!b el seu 'ill doncs ell seZn #a a %ortosa de #iatge i allS te una

    a!ant.

    Carlota: Gs la !are dZen MarcelXl*. a se#a 'unci" s encarregarse de que la se#a nora 'aci !s cas al

    seu 'ill.

    Adelaida: Gs la !are de la Nabriela. a se#a 'unci" a lZobra s la que li 'ica al cap totes les coses a la

    se#a 'illa 0a que ha estat ella qui ha tingut el so!ni.

    ,a!on Gs el xo'er de lZautocar. $s un personatge 'igurant.

    Dotor Beltran: Gs el !etge del poble. a se#a 'unci" a lZobra es el !etge del poble on #iu la Nabriela

    a!b la se#a 'a!*lia i li diu a la Nabriela que el seu 'ill no t res.

    Temps: Gs intern i lZacci" transcorre durant un dia. $l narrador s extern 0a que no participa

    directa!ent a lZobra perW si dona el seu de #ista. $l narrador te #eu en 3a persona ta!b es un

    narrador o!niscient perquV sap tot el que passa incloent els senti!ents i sensacions dels personatges.

    $n lZobra hi ha di'erents escenaris el pri!er pasar al poble on #iu la Nabriela i la se#a 'a!*lia. $l segon

    es leida on #iat0a la Nabriela a!b el seu 'ill. F per -lti! a %ortosa on #a de #iatge en MarcelXl*. $l tipus

    de gVnere que predo!ina aquest cap*tol es gVnere literari en narrati#a. $n Ues-s Moncada explica una

    histWria que no sabe! si esta basada en 'ets histWrics o i!aginaris. $s narrati#a per que inter#enen els

    !ateixos personatges en llocs i te!ps deter!inats. $s una narraci" lineal de la historia on apareixen

    diSlegs entre els personatges. a 'or!a de presentaci" es bSsica. Gs a dir es introduRa per un

    plante0a!ent on coneixe! als personatges principals tot seguit el nus on es desen#olupen tots els

    'ets i 'inal!ent el desenllaQ on 'inal!ent es plante0a el 'inal. 6l ser narrati#a el text acostu!a ser escrit

    en prosa. Zestructura del conte es basa en passos cap enda#ant i cap endarrere en el te!ps. $xplica

    les dues histWries paralXleles a la #egada la de la Nabriela a!b el petit >arles i dZaltra banda la dZen

    MarcelXl*. $l narrador dZaquest conte s extern d"na el seu punt de #ista des de 'ora es a dir que no

    participa en lZacci" directa!ent. $l llenguatge e!prat s concreta!ent de la #arietat septentrional delcatalS occidental un dialecte que es parla al poble Mequinensa on transcorre lZacci" dels contes del

    >a' de la Nranota