Embed Size (px)
Citation preview
fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.503
Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn
als 4 vents.........
30 d’abril de 2017 Diumenge III de Pasqua
Lectures
† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
El mes més bonic
En començar el mes de maig, el seu simple enunciat alegra els nostres cors. Cap altre mes
està tan lligat a l’alegria de la vida en totes les seves manifestacions. Vull referir-me a tres d’elles.
La primera característica d’aquest mes, a l’hemisferi nord, és la culminació de la primavera, amb el seu esclat de flors de diferents colors. Els cereals van granant, els fruiters són pol·linitzats, les vinyes veuen sorgir fulles i pàmpols, i tot ens recorda aquell evangeli que ens parla de les flors del camp i els ocells del cel.
És un toc d’atenció perquè no ens deixem arrossegar per les nostres inquietuds i preocupacions més enllà del que és raonable; perquè posem la nostra esperança en Déu i sapiguem apreciar el silenci i el descans. És un mes perquè, a més de consultar el mòbil, contemplem la bellesa de la creació, que se’ns ofereix en tot el seu esplendor.
Segona característica: maig, en la tradició cristiana, és el mes de Maria, i així ho experimentem des de la nostra edat escolar. Són moltes les tradicions que el fan marià, com les romeries. La paraula romeria ve de pelegrinar a Roma, i per extensió a tots els santuaris. Aquest any tindrem en el pensament especialment Fàtima, que rebrà la visita del papa Francesc en el centenari de la primera aparició de la Mare de Déu als tres pastorets.
La devoció a la Mare de Déu, les romeries, el rés del rosari, són costums populars que lluny de passar de moda convé estimular. Els últims Papes insisteixen en l’amor a la Mare de Déu, Mare de Misericòrdia, com una drecera que ens condueix al Senyor o ens torna a ell quan ens n’hem allunyat.
La tercera característica que em sembla convenient destacar és que durant el mes de maig s’acostumen a celebrar la majoria de les primeres comunions. Bé ho saben els pares de família i els rectors. Fer la primera comunió és rebre per primera vegada l’Eucaristia, entrar en la intimitat de Jesucrist.
Correspon als pares i catequistes preparar bé els nens per a aquest moment, perquè no es quedi tot en una festa social, regals i menjars. És important que sigui un punt de partença, no d’arribada, com sembla a vegades.
Maig serà el mes més bell de l’any si vivim intensament aquestes diverses facetes: l’amor a Déu, a la Verge i a la naturalesa que ens envolta.
‘ És important que la primera comunió sigui un punt de partença, no d’arribada, com sembla a vegades
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,14.22b-33)
El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els
qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé: d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presencia.” »Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»
Salm responsorial [15,1-2.5.7-11 (R.: 11a)]
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»Senyor, heretat meva i calze meu,vós m’heu triat la possessió.
R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida
Beneït sigui el Senyor que em dóna seny.Fins a les nits m’amonesta el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat:no abandonareu la meva vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida:joia i festa a desdir a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R.
Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,17-21)
Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24,13-35)
Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emmaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?»
Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.» Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar a la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els en donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells l’havien reconegut quan partia el pa.
Un estil renovatPassem de la desil·lusió a l’engrescament. De la discussió al diàleg. Del cansament a tornar-ho a intentar. Del grup tancat al grup acollidor. De tenir prejudicis i ments tancades a creure en els altres. De fugir de la comunitat a incorporar-te novament.
La Pasqua ens ajuda a veure la vida dels nostres germans amb ulleres correctores de moltes anomalies. Els deixebles d’Emmaús són un paradigma del camí que hem de seguir, sobretot en la disposició a deixar-nos il·luminar per les paraules de Crist; però també en saber demanar al Senyor que es quedi amb nosaltres. Ell és el centre vertebrador de la vida de tota comunitat, per petita que sigui. Llavors no ens costarà entendre els valors que Jesús va viure.
Tots necessitem fer un camí i madurar. Coneixerem l’estil de Déu. Endinsem-nos en aquest estil, i no tinguem cap mena de dubte que aprendrem a reconèixer-lo en la fracció del Pa. Senyor, fes que els nostres cors s’abrusin mentre ens parles pel camí de la vida.
5
DESTAQUEM...
Mirada endins per Creu Sàiz Ruiz, pvre.
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»
(p.5)(p.4)
—El Club Vaixell de Tarragona celebra el 50è aniversari. A la secció En un minut
—50 anys de l’encíclica Populorum Progressio. Camins de progrés per a la humanitat
/ Diumenge III Pasqua
A 50 anys de l’encíclica ‘Populorum Progressio’
Per Pasqua d’aquest any se celebren els 50 anys d’una encíclica de Pau VI que va tenir un gran ressò en la
societat dels anys 60. Eren uns anys dolços, després del Concili Vaticà II que havia obert molts horitzons i que presentava una Església compromesa amb el món. Pau VI era un intel·lectual.
La primera encíclica del seu pontificat fou sobre el diàleg entre persones i nacions, com a camí de pau i de progrés. Una altra encíclica que va impactar, sobretot en els grups evangelitzadors de l’Església, encara avui molt vàlida, va ser Evangelii nuntiandi. Però avui ens toca parlar de la Populorum progressio que no es queda en teories sinó que assenyala camins de progrés per a tota la humanitat. Parla del progrés de tot home i de tots els homes, dos aspectes prou importants perquè es realitzi tant la finalitat de l’home concret com la de la humanitat mirada com a comunitat internacional.
Hi ha qui creu que la possessió de béns materials és la meta de tot progrés. No, hi ha uns altres valors que estan molt per damunt de l’economia. Aquesta és vàlida en tant que ajudi al creixement de la persona humana i de la solidaritat entre els diferents pobles. No hi som en aquest món perquè sí. «El primer deure de la nostra existència, inapel·lable i universal és la pròpia realització.»
Tots estem cridats a créixer com a persones. I a la societat li correspon vetllar perquè aquesta creixença es converteixi en realitat. Moltes vegades aquest creixement està entorpit per la mala estructuració de la societat. «Si per al desenvolupament tècnic de la societat es necessiten persones preparades, també per al creixement de tot home es necessiten persones competents», filòsofs, psicòlegs, pedagogs, suposaria el pas, segons el mateix Pau VI, «de
condicions de vida menys humanes a condicions de vida més humanes. La recerca exclusiva del tenir es converteix en el principal obstacle, que tanca l’home en lloc d’alliberar-lo i propiciar la veritable llibertat d’esperit sense la qual no hi ha persona.
En la segona part de l’encíclica Pau VI parla del desvetllament de «tots els homes», de la solidaritat indispensable entre pobles i nacions, de la lluita solidària contra la fam del món.
És evident que el mercat deixat a la seva expansió espontània no pot ser la solució a la problemàtica del nostre món. Entre països rics i pobres cal crear una igualtat d’oportunitats i no abusar mai de la inferioritat de condicions de determinats països que necessiten el recolzament de les altres nacions que estan en millors condicions culturals, econòmiques, politiques i socials. Cal vetllar perquè cada poble sigui artífex del seu propi destí prescindint d’imposicions enutjoses i injustes.
Qui no veu la necessitat d’instaurar una autoritat mundial que pugui actuar eficaçment en el terreny jurídic i en el de la política? L’objectiu primordial, segons Pau VI, és el progrés de tot l’home i de tots els homes.
Ricard Cabré, pvre.
Inscriu-te al 45è Pelegrinatge diocesà a Lourdes
Aquest proper dia 2 de maig, i fins el dia 30, s’obren les inscripcions per a participar en el pelegrinatge diocesà que organitza cada estiu
l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes. Aquest any serà del 8 al 12 de juliol amb el lema «El Senyor ha fet en mi meravelles» i s’hi pot participar com a malalt, personal sanitari, voluntari o pelegrí. Des de l’Hospitalitat es fa una crida a la participació dels més joves, d’entre 16 i 30 anys, per a col·laborar en les diferents tasques que es necessitin i compartir
l’experiència del voluntariat amb d’altres joves.
La seu de l’Hospitalitat a Tarragona (Casa dels Concilis. C/ de les Coques, 1-C, 2a) obre els dimarts i dijous de les 17.30 a les 20.30 h. També es pot enviar un correu electrònic a
[email protected] o trucar al telèfon 977 23 77 35 o al 666 171 679.
Tota la informació del pelegrinatge es pot trobar al següent blog: http://hospitalitattarragona.blogspot.com.
l’apunt
Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus
Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01
3 42
missatge
per a saber més
retalls de vida Litúrgiade la setmana
Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana III
Diumenge, 30 d’abril: Diumenge III de Pasqua [Ac 2, 14.22-28; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.9-10.11;1 Pe 1, 17-21; Lc 24, 13-35 (LE/LH pròpies)]
Dilluns, 1 de maig: [Ac 6, 8-15; Salm 118, 23-24.26-27.29-30; Jn 6, 22-29] San Josep Obrer (ML)
Dimarts, 2: Sant Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Ac 7, 51-8,1a; Salm 30, 3cd.4.6ab i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab; Jn 6, 30-35]
Dimecres, 3: Sants Felip i Jaume, apòstols (F) [1Co 15, 1-8; Salm 18,2-3.4-5; Jn 14, 6-14]
Dijous, 4: [Ac 8, 26-40; Salm 65, 8-9.16-17.20; Jn 6, 44-51] Sant Silvà, bisbe
Divendres, 5: [Ac 9, 1-20; Salm 116, 1.2; Jn 6, 52-59] Sant Hilari, bisbe
Dissabte, 6: [Ac 9, 31-42; Salm 115, 12-13.14-15.16-17; Jn 6,60-69] Sant Domènec Sàvio
Diumenge, 7: Diumenge IV de Pasqua [Ac 2, 14a.36-41; Salm 22, 1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25; Jn 10, 1-10 (LE/LH pròpies)] Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions
agenda4 de maig
—Presentació del llibre «Respirar el segle. Un perfil de Gregori Estrada» al Monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona (Germanes Carmelites Descalces, c/ del Carme, 2), a les 19.00 h. Aquest llibre (Ed. Publicacions Abadia de Montserrat), de l’autor Joan Todó, és una evocació biogràfica del P. Gregori Estrada, músic i monjo de Montserrat. Abans de la presentació, a les 18.30 h, hi haurà el rés de vespres presidides pel P. Abat de Montserrat, Josep Maria Soler.
6 de maig
—Sopar a favor del Telèfon de l’amistat, un servei d’atenció i assistència als qui ho necessiten portat pels Pares Rogacionistes juntament amb l’associació Amics del Loreto. El sopar tindrà lloc al Tinglado número 1 del Moll Costa de Tarragona, a les 21.30 h. Els tiquets del sopar (35 euros) es poden adquirir al mateix Santuari de Loreto o bé als següents centres comercials de Tarragona: Centre Fuji (c/ Rovira i Virgili, 19), Casa Figueras (c/ Sant Agustí, 7) o Minimum (c/ Governador González, 16). En cas de no poder assistir-hi es pot col·laborar a través d’aquests números de compte: CaixaBank: ES92 2100 0006 3601 0771 3417 / BBVA: ES05 0182 6243 1502 0001 8495.
7 de maig
—Conferència sobre el tema «La defensa de l’ús públic del català a l’Arquebisbat de Tarragona durant el primer franquisme (1939-1944)» a càrrec de Mn. Manuel M. Fuentes, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà i canonge arxiver de la Catedral. Tindrà lloc a l’Església del Monestir de les Germanes Carmelites Descalces de Tarragona (c/ del Carme, 2), a les 19.00 h.
Congrés ‘EduMindUp!sobre neurociència i didàctica
Del 18 al 20 de maig se celebrarà al Palau de
Congressos de Tarragona el Congrés EduMindUp! sobre neurociència aplicada a l’aula en la cloenda de la celebració del 50è aniversari del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona.
Aquest Congrés serà un punt de trobada de la comunitat educativa i dels professionals del sector per a conèixer pràctiques educatives basades en evidències científiques i relacionades amb les intel·ligències múltiples, la creativitat i les tecnologies de la informació i la comunicació. També un espai que afavoreixi l’intercanvi d’experiències innovadores en docència i aprenentatge escolar.
Per assolir aquest objectiu s’ha convocat diversos experts representatius de realitats educatives com ara teòrics, directors d’escola, representants del sector públic i privat, científics, psicòlegs o neuròlegs, entre d’altres.
El termini d’inscripció finalitza el dia 15 de maig tot i que des de l’organització s’ofereix avantatges especials per a tots aquells que es matriculin abans del dia 2.
Més informació del Congrés al web www.edumindup.com
La Passió de Sant Fructuós, al programa de TV3 ‘El lloc dels fets’
Sota el títol La foguera de les deïtats–Amfiteatre de Tarragona, el programa de Televisió de Catalunya ‘El lloc dels fets’, basat en la descoberta
d’esdeveniments de caràcter històric arreu del país, s’ha fet ressò de La Passió de Sant Fructuós. El capítol, emès el diumenge 16 d’abril, ha comptat amb recreacions històriques i l’entrevista a un expert, el Dr. Andreu Muñoz, arqueòleg i president de l’Associació Cultural Sant Fructuós. En la gravació han intervingut actors professionals i s’ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Cultural, sota la direcció de Jesús Font.
‘El lloc dels fets’ recorre tretze llocs de Catalunya amb tretze històries, la majoria poc conegudes, que porten a un passat que va des dels ibers fins a principis del segle XX. Tretze històries de tretze llocs, que també permetran gaudir de la bellesa d’aquests monuments, del seu entorn i dels atractius que ofereixen actualment.
El programa es pot veure a través de l’enllaç www.ccma.cat/tv3/el-lloc-dels-fets/programa
—50 anys del Club Vaixell. Aquesta entitat, de la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna de l’Arquebisbat, va celebrar el cinquantè aniversari de la seva fundació amb una missa d’acció de gràcies, el dia 8 d’abril, a l’església parroquial de Sant Fructuós de Tarragona, presidida pel Sr. Arquebisbe i concelebrada per Mn. Josep Masdéu i Mn. Jordi Rosell. També hi va assistir l’alcalde de la ciutat. Format per nois i noies amb discapacitat psíquica, el Club Vaixell enforteix i desenvolupa a través d’activitats de lleure les habilitats socials i l’autonomia dels participants.
—Vinaixa. L’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vinaixa, a l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues, ha estat declarada bé cultural d’interès nacional en la categoria de Monument Històric. Aquesta església és un exemple singular de l’arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic i amb aquesta declaració entra a formar part del registre que inclou els béns més rellevants del patrimoni cultural català. Es té constància documental de la seva existència des del 1154, ja que apareix esmentada en una butlla papal adreçada a l’Arquebisbat de Tarragona. De fet, es tracta de l’església medieval més ben documentada de l’Arquebisbat perquè se’n conserven bona part
dels contractes d’obra, dels quals es desprèn que l’actual església va ser iniciada el 1301 i finalitzada el 1316.
—Alt Camp. Un any més els joves de l’arxiprestat de l’Alt Camp van preparar el Viacrucis del Dimarts Sant al vespre que en aquesta ocasió va anar des de la parròquia de Santa Magdalena de La Masó fins la parròquia de Santa Úrsula del Milà. Un camí de pregària, reflexió, cants i silenci acompanyant Jesús.
en un minut
Benedicció ‘Urbi et Orbi’ del papa Francesc per Pasqua
Estimats germans i germanes, bona Pasqua. Avui, a tot el món, l'Església renova l'anunci ple de sorpresa dels
primers deixebles: Jesús ha ressuscitat (cf. Lc 24,34).
[...] Que en aquests temps el Senyor sostingui de manera particular els esforços de tots els qui treballen activament per dur alleujament i consol a la població civil de Síria, l'estimada i martiritzada Síria, víctima d'una guerra que no cessa de sembrar horror i mort. Que doni la pau a tot l'Orient Mitjà, especialment a Terra Santa, com també a l'Iraq i al Iemen.
Que els pobles del Sudan del Sud, de Somàlia i de la República Democràtica del Congo, que pateixen conflictes sense fi, agreujats per la terrible carestia que està castigant algunes regions d'Àfrica, sentin sempre la proximitat del Bon Pastor.
Que Jesús Ressuscitat sostingui els esforços dels que, especialment a l’Amèrica Llatina, es comprometen a favor del bé comú de les societats, tantes vegades marcades per tensions polítiques i socials, que en alguns casos són sufocades amb la violència.
[...] Que el Bon Pastor ajudi Ucraïna, encara afligida per un sagnant conflicte, perquè torni a trobar la concòrdia i acompanyi les iniciatives promogudes per alleujar els drames dels que pateixen les conseqüències.
Que el Senyor Ressuscitat, que no para de beneir el continent europeu, doni esperança als qui travessen moments de dificultat, especialment a causa de la gran manca de treball sobretot per als joves.
[...] Que ell, que ha vençut les tenebres del pecat i de la mort, doni la pau als nostres dies. Bona Pasqua.
«Estoy en ello»
Quan entres en una sagristia per a celebrar o concelebrar en l'Eucaristia, no és massa estrany trobar-te amb tres o
quatre escolans que miren a un que no han vist mai i que jo tampoc he vist mai.
Em ve tot seguit pensar quin deu ser el seu nom... Dubto un instant i penso: d'aquí un moment estarem plegats a l'altar i serem uns estranys. Trenco el silenci, em presento i els dic: “Jo em dic Josep, i tu?”. I van sonant els noms amb un “molt de gust” i una encaixada..., així, successivament, un darrere l'altre, fins que un noi de dotze o tretze anys em diu un nom tot estrany... Li demano que me'l repeteixi dues o tres vegades. Ja no el recordo. No endevino cap nom equivalent al nostre santoral i li pregunto a ell mateix. Em diu que, realment, no en recorda cap. Somrient, li dic que s'haurà d'espavilar per a ser tan bona persona que arribi el dia que puguem invocar un Sant —que sigui ell mateix— i el buit quedarà ple. Ràpid em contesta: «Estoy en ello».
Entenc que, com a resposta, hi ha una vida que es va encaminant. Una vida jove que va descobrint horitzons i assaja respostes.
Com un ressò, em vingué la resposta d'aquell jove, que tots coneixem, que evadint-se una mica dels seus pares i inquietant-los una mica, ja que l'havien perdut, els diu: «No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?» Allà al temple es feu el silenci, segueix el no comprendre per part dels pares, l'obediència a Natzaret. La mare guardant records en el seu cor i el mateix Jesús que creixia en edat i saviesa i tenia el favor de Déu i dels homes». Ho podeu llegir a Lc 2, 49-51.
«Estoy en ello». I la pauta d'una comunitat, d'un família plena d'interrogants per veure per on decantarà la vida del fill i una confiança plena en Déu i en el respecte a la resposta del fill, ajuden més d'un a dir-nos seriosament i alegre: «Estoy en ello».
Josep Pascual, pvre.
