1

Les aventuresd’en Joan,na Ninai na Tana

1

Avui és dissabte i en Joan i na Nina estan molt contents. No han d’anar a escola i se’n van amb l’avi Délio a pescar amb el seu llaüt.

–Adéu, àvia! –criden en Joan i na Nina mentre amb la mà diuen adéu a l’àvia Maria, que s’ha quedat al moll de Calasfonts amb en Pirata.

L’avi Délio s’ha aixecat molt dematí i ha preparat tots els ormejos per sortir a pescar: tres canyes, una de gran i dues de petites per a en Joan i na Nina; un poal per posar-hi el peix i esca per als hams. L’àvia els ha preparat un paner amb un bon berenar.

–Avi, on anirem a pescar avui? –demana en Joan.–Avui bufa vent de migjorn. Anirem fins a l’illa d’en Colom, a prop des

Grau. Conec un parell de raconades per allà on podrem agafar bon peix. –Que bé! –exclamen tots dos.

2

3

Han arribat a prop de l’illa d’en Colom i han començat a pescar. L’avi Délio, en un moment, ha pescat tres peixos.

–Mira Joan, aquest peix és una esparrall i els altres dos són oblades.–Avi, tu coneixes tots els peixos de la mar? –demana en Joan.–Uf! Fa molts anys que vaig a pescar... La primera vegada que hi vaig anar

jo devia tenir la teva edat, devers sis anys. Mon pare era pescador i em va ensenyar moltes coses sobre la mar, dels peixos i de l’ofici. Tota la vida que he fet de pescador i que he viscut enmig de la mar.

–Mira avi, jo també n’he agafat un! –crida entusiasmada na Nina.–Ui! Has agafat un raor, i en aquest temps no en poden pescar.–Per què? –demana decebuda na Nina.–Perquè ara hi ha veda de raor. Açò vol dir que ara ningú no pot agafar

cap peix d’aquests. Des de dia 1 abril fins al 15 d’agost està prohibit capturar raors i ara estam al mes de maig; així que l’haurem d’agafar, treure-li l’ham i tornar-lo viu a la mar –explica l’avi Délio–. Però no et preocupis, pescarem altres peixos que sí que ens podrem endur a casa!

4

5

6

Han passat un parell d’hores i entre tots tres han aconseguit omplir el poal de peix amb espets, oblades, mòlleres, gerrets i esparralls.

–Farem un bon suquet de peix! –diu l’avi Délio–. I l’àvia demà ens farà un espet al forn que ens en lleparem els dits!

Després de pescar arriba l’hora de berenar. –Mmmm…quina gana! –diuen en Joan i na Nina, mentres l’avi Délio

comença a cercar la postura per fer un xubequet.Un panet amb sobrassada és el berenar tan suculent que l’àvia Maria els

ha preparat. En Joan té tanta gana que desembolica el panet molt deveres i tira a la mar l’embolcall de paper de plata.

–No, no, açò no es fa! –diu una veu coneguda.En Joan i na Nina es giren i veuen na Tana asseguda a la proa del llaüt.–Hola al·lots! Sí que heu crescut des de la darrera vegada que ens vam

veure! –saluda na Tana amb el paper de plata a la mà.–Jo ja vaig a primer curs –diu en Joan tot orgullós.–Però veig que hi ha coses que encara no has après. Aquest paper que has

tirat és molt contaminant Joan –l’avisa na Tana–. Vols que t’ensenyi què és el que passarà en un futur si continuam embrutant la mar?

–Sí... és clar –diu en Joan, veient que l’ha feta grossa.–Va, agafau-vos ben fort de la meva coa que partim a fer un viatge

7

Com per art de màgia, en Joan, na Nina i na Tana han arribat al fons de la mar. Però el paisatge que hi troben és ben trist. Muntanyes i muntanyes de fems i molts pocs peixos.

–Mirau tot açò –diu na Tana–. Sabeu com han arribat totes aquestes co-ses fins aquí? Idò, perquè qualcú les ha llençades a la mar sense pensar que embruten. Si no respectam la mar i el medi ambient cada dia hi haurà més contaminació i aquest és un problema que ens afecta a tots. Si continuam així, prest no hi haurà peixos. Per açò és molt important que no tireu fems a la mar ni enlloc que no siguin les papereres o els contenidors.

–I aquestes xerxes que hi ha aquí al fons, d’on vénen? –demana na Nina.–Són d’una barca de bou que practica la pesca d’arrossegament.–Què vol dir arrossegament? –demana en Joan.–Significa que les barques de bou arrosseguen pel fons de la mar una xerxa

per capturar peixos i altres espècies que després es venen al mercat. Veniu que anirem a la superfície i us mostraré com fan feina els pescadors d’una barca de bou.

8

9

En Joan i na Nina són ara dins la barca de bou que està arreplegant les xerxes que han vist al fons de la mar.

–Mirau –diu na Tana–, en Bep és un pescador veterà i ara el que fa és comprovar amb un metre que cada peix sigui prou gros per poder-lo pescar. Que ho veis? Els que són massa petits els torna a la mar.

–L’avi Délio sempre diu que si agafam un peix petit l’hem de tornar a la mar perquè pugui créixer més –comenta na Nina.

–Quants peixos de colors diferents! –diu en Joan mirant totes les espècies que veu dins la xerxa–. Però aquests no són esparralls ni oblades com els que hem pescat amb l’avi.

–No –explica na Tana–. Les barques de bou estan obligades a pescar a més de 50 metres de profunditat i, per tant, agafen un altre tipus de peix que viu al fons de la mar. Açò que veis són llenguados, raps, galls de sant Pere, sípies, calamars i un pop! També solen agafar marisc, com per exemple gambes i escamarlans.

–I llagostes! –diu na Nina. –No, precisament llagostes no n’agafen. Hi ha uns altres pescadors que es

dediquen a pescar exclusivament llagosta. Veniu, que els farem una visita!

10

11

Han arribat al port de Fornells. En Joan, na Nina i na Tana són dins la barca d’en Ricard, un pescador que es dedica a la captura de llagostes.

–Ja sabeu que la llagosta és la captura estrella? O no heu provat mai la caldereta de llagosta? –demana en Ricard–. La llagosta, però, només es pot pescar durant cinc mesos a l’any, entre l’1 d’abril i el 31 d’agost. Si s’agafa una llagosta fora d’aquesta temporada s’ha de tornar a la mar.

–Ah! Açò vol dir que també hi ha veda de llagosta! –dedueix na Nina recordant l’explicació de la veda del raor que abans els ha fet el seu avi.

–Sí! Molt bé, Nina! –diu na Tana.En Joan i na Nina miren com en Ricard arreplega les xerxes, comprova

la mida de les llagostes i les guarda dins el viver, que les manté a una temperatura molt freda.

–I com és que hi ha llagostes de diferent color? –demana en Joan.–Hi ha dues espècies de llagosta: una de més vermellosa que viu a menys

profunditat i una de més blanca que viu a molta profunditat –explica en Ricard.

12

13

14

La màgia de na Tana els ha portat ara fins al port de Ciutadella.–Au, va! Pujau al bot i saludau el patró de la barca, en Pere, que estam a

punt de sortir a pescar!–Quina fosca que hi ha! Sembla que és de nit! –diu en Joan.–No ho sembla, no…–puntualitza na Tana– és de nit! Els pescadors que

van a pescar amb palangres saben per experiència que és de nit quan hi ha més varietat de peix per agafar i per açò han de matinar molt! Si no surten de nit hi ha espècies, com per exemple la mòllera, de les quals no n’agafarien cap mai.

La barca ja ha deixat el port de Ciutadella enrere i ara, enmig de la mar, en Pere comença a calar els palangres.

–Mirau –explica el pescador–, això són els palangres. En aquesta modalitat de pesca ja no s’empren xerxes com les que hem vist fins ara, sinó un fil amb molts hams. Cada un d’ells té una esca, i quan el peix se la vol menjar queda enganxat a l’ham.

–Vigila Joan! No facis un embolic amb el fil, que no ho podrem desfer de cap manera! –diu en Pere, rient, quan veu que en Joan vol tocar els ormejos.

15

Amb la sortida del sol, en Pere comença a treure els palangres que han calat durant la nit.

–I quins peixos són, aquests? –demana na Nina.–Els pescadors que es dediquen al palangre de fons agafen peixos molt

diferents, com per exemple pagres, congres, variades, cànteres, déntols, mòlleres… –explica en Pere mentre feineja.

–Que divertit! –exclama en Joan–. I ara, tornarem a tirar els palangres una altra vegada a la mar?

–No, no. Podem pescar amb palangres tot l’any, però només els podem calar una vegada cada dia –aclareix el pescador.

Entre els palangres ha quedat atrapada una tortuga marina. –Aquesta situació requereix la intervenció immediata del Vell Marí! –diu

en Pere. I en un obrir i tancar d’ulls apareix el veler científic Vell Marí.

16

17

18

-Aquest veler s’encarrega del rescat i la recuperació d’espècies marines en perill d’extinció –explica en Pere.

–I la tortuga marina és una espècie en perill d’extinció? –demana na Nina.

–Alguns tipus de tortugues, sí. Cada vegada n’hi ha manco, a la mar Mediterrània, i moltes tortugues moren quan queden enganxades als hams dels pescadors que es dediquen a la pesca amb palangres.

Del veler surten dos científics que els expliquen què s’ha de fer quan es captura per error una tortuga marina amb els palangres.

En Joan i na Nina escolten amb atenció i miren amb els ulls ben oberts els treballs dels científics per salvar la tortuga marina. Miren com li treuen amb molta delicadesa l’ham enganxat i li curen les ferides.

–Li han de posar una tireta, a la tortuga? Jo quan tenc una ferida sempre deman als pares que me’n posin una –demana en Joan mentre tothom esclata a riure.

La tortuga finalment ha quedat alliberada de l’ham i amb les ferides curades.

–Que bé! –criden els dos germans, molt contents, quan tornen la tortuga a la mar.

19

20

-No tenim temps per perdre –diu na Tana–. Agafau-vos de la coa, que l’aventura continua!

–I ara, a on anam? –demana na Nina.Com per art de màgia, en Joan, na Nina i na Tana han arribat a la

Confraria de Pescadors de Ciutadella.–Abans que m’ho demaneu, us explicaré què és una confraria. A Menorca

n’hi ha tres: una a Maó, una a Fornells i una altra a Ciutadella. Aquest és el lloc on tots els pescadors, quan han acabat la jornada de pesca enmig de la mar, han de dur totes les captures perquè les pesin i les enregistrin.

–Per açò hi ha tantes caixes de peix i llagostes! –exclama na Nina.–Sí, i avui, a més, hi ha en Tolo, l’inspector de pesca. Ell mira que tothom

compleixi la normativa de la pesca, vigila que no es cometin abusos en el medi marí i que no s’agafin les espècies més petites i que no compleixen la talla mínima.

–I si s’ha agafat un peix massa petit, què passa? –demana na Nina.–Que l’inspector pot posar una multa al pescador –diu na Tana.

21

-Mmmm…quina gana que tenc! –diu en Joan. –Idò, ara us duré a un lloc que us encantarà! –diu na Tana–. Agafau-vos

de la coa!–Quina oloreta de peix! –diu na Nina.Tots tres han arribat enmig d’una plaça on es fa una fira sobre el peix de

Menorca.En Joan ha tardat dos segons a agafar un plat de pilotes de peix i na Nina

ha provat un tros de coca de gató.–Mmmm… que bo! –diuen els dos germans.–I ara que ja teniu la panxa un poc més plena, veniu, que anirem fins a la

plaça del peix –diu na Tana.–Ja la coneixem. Cada dissabte anam al mercat del peix de Maó, amb els

pares, a comprar. Segur que és igual –diu na Nina.–Molt bé, Nina. Però el més important és que us fixeu en aquesta etiqueta.

Per poder vendre els productes de la mar, tots els de les illes Balears han de portar aquesta etiqueta que posa “Peix que bota”. Açò vol dir que la captura s’ajusta a la normativa i que ha passat els controls de qualitat fins arribar al mercat. Au, que ja comença a ser hora de tornar cap a casa.

–Ja? –diu en Joan.–Sí, però abans de deixar-vos al llaüt de l’avi us he preparat una sorpresa.–Visca! Visca! –criden en Joan i na Nina.

22

23

24

Els dos germans s’agafen ben fort de la coa de na Tana i…–Mira, volam damunt Menorca! –crida na Nina.– Som molt amunt! –afegeix en Joan.–Sí, un viatge des de l’aire perquè mireu la bellesa de la costa nord de

Menorca. Açò que veis aquí a baix és la reserva marina.–La mestra ens ho va explicar l’altre dia a classe –diu na Nina–. És un

espai de costa protegit. No s’hi pot pescar tot el que es vol.–Està demostrat que a l’interior de la reserva hi ha més espècies que a

fora i que el nombre de peixos és superior i s’hi fan més grans –explica na Tana.

–I fins a on arriba la reserva? –demana na Nina.–La reserva marina de Menorca abraça el tram de costa entre el cap Gros

fins a Fornells. Aquí hi ha zones on està prohibit pescar i d’altres on sí que es pot fer. Ara, també hi ha espècies protegides, com els cavallets de la mar o la cranca, que no es poden agafar mai. I la pesca submarina està prohibida a tota la reserva.

–Ja no podré nedar més a Pregonda amb les meves ulleres i les meves aletes? –demana en Joan amb cara d’enfadat.

–És clar que sí que podràs! –riuen na Nina i na Tana.

25

En Joan i na Nina continuen volant amb na Tana fins que arriben una altra vegada al llaüt de l’avi Délio, que està a punt de despertar-se del xubec.

–Adéu Tana! Ens ha agradat molt aquesta aventura! –diu na Nina.–Jo, quan sigui gran, vull ser pescador de llagostes! –diu en Joan, tot

content, després d’haver après tantes coses sobre el peix de Menorca.–Adéu amics! Fins a una altra! –diu na Tana.L’avi Délio s’acaba de despertar. –Estau bé? –demana l’avi als seus néts.–Sí! –contesten els dos germans a la vegada. –Per què ho demanes avi? –diu na Nina.–És que he tingut un somni ben estrany. He somniat que mentres jo

dormia una sargantana negra com les que hi ha a l’illa de l’Aire us duia volant per Menorca i us mostrava moltes coses sobre el peix de Menorca. Una fantasia! No em facis cas… Anem cap a casa que l’àvia segur que ja ens espera a Calasfonts.

En Joan i na Nina s’han mirat, s’han fet l’ullet i s’han aguantat les ganes de riure. Aquest és el secret que els dos germans comparteixen i que ara vosaltres també coneixeu.

26

27

28

a pesca, tant en el seu vessant pro-fessional com d’esbarjo, és una de les activitats amb major nombre de participants a la nostra illa. Per una banda, la pesca professional dóna

ocupació directa a uns cent cinquanta treballadors, i indirectament a moltes persones més; amb una incidència social i econòmica prou important.

La pesca recreativa, per altra banda, amb més de quatre mil pescadors registrats, és sens dubte una de les activitats d’oci més importants del nostre territori, sobretot a l’estiu.

L’explotació dels recursos marins i la possibili-tat de gaudir d’un medi marí ben conservat po-den ser totalment compatibles si se’n fa una gestió eficaç, amb una regulació basada en criteris tècnics, un règim sancionador i la capacitat pedagògica de conscienciar les persones.

LA PESCA PROFESSIONAL

Formen la flota professional de Menorca devers noranta embarcacions de pesca, el 92% de les quals són d’arts menors o palangre de fons i el 8% restant d’arrossegament de fons, i donen ocupació di-recta a uns cent cinquanta treballadors.

Totes les embarcacions de pesca professional es troben integrades dins una de les tres confraries de pescadors que hi ha a Menorca: la de Maó, la de Ciutadella i la de Fornells.

Les zones de pesca on treballa la flota balear, i la menorquina en particular, són independents de les de la costa peninsular, la qual cosa fa que les característiques de la producció i la comercialitza-

ció pesqueres també siguin particulars.La producció pesquera té com a únic mercat el

local o d’interior. Tot i això, per les caracterís-tiques de la mar i pel poc desenvolupament del sector, la producció és insuficient per proveir el

mercat local, ja que només pot cobrir entre un 20 i un 25% de la demanda. La resta del peix

s’importa refrigerat o congelat des d’altres indrets de la Unió Eu-

ropea o de fora d’aquesta.

La desti-

nació de tots els pro-ductes de la pesca professional és el consum fresc, i la seva comercialització es fa directament mitjançant els mercats lo-cals, les peixateries i els restaurants.

L

Per poder comercialitzar els productes de la mar aquests s’han d’ajustar a una sèrie de condicions, entre les quals destaquen complir les talles míni-mes de captura i comercialització per a determina-des espècies, i les d’etiquetatge i identificació. La primera de les condicions implica l’obligació de respectar el cicle vital de les espècies en no poder pescar, comercialitzar i vendre peixos immadurs o juvenils que podrien posar en perill les seves poblacions. L’etiquetatge i la identificació és una obligació a favor de la qualitat i transparència del mercat per al consumidor final. Tots els produc-

tes han de dur una etiqueta o un cartell que identifiqui el producte amb les

característiques següents: nom comercial de l’espècie, zona de cap-

t u r a , f o r m a d’obtenció i pre-

sentació.

E m b a r c a c i o n s d’arts menors

En la flota pesquera menorquina hi ha un clar

predomini de les embarca-cions d’arts menors o arte-

sanal. Compta, principalment, amb petites embarcacions,

sobretot llaüts, que funcionen com petites empreses familiars

o d’associació on generalment el propietari també és el patró

de l’embarcació. El nombre de treballadors per embarcació pot

oscil·lar entre una i dues persones,

i pot arribar fins a un màxim de tres segons l’època de l’any, l’espècie per explotar i el tipus d’art o ormeig utilitzat. Generalment, les embarcacions d’arts menors pesquen en aigües litorals de plata-forma una gran varietat d’espècies amb diversos tipus d’arts i ormejos. Hi trobam bàsicament:

- Arts d’emmallar de xerxa (tremalls i soltes)- Ormejos d’ham (palangres i palangrons)- Arts de parada (morunes, soltes i petites al-

madraves)- Arts de trampa (nanses)Aquests arts i ormejos es caracteritzen gene-

ralment per romandre fixos al fons de la mar per efectuar la pesca. Les principals espècies captura-des són la llagosta, el moll i la sípia.

Embarcacions d’arrossegamentLes embarcacions d’arrossegament de fons,

unes vuit aproximadament a Menorca, són les que tenen les característiques més semblants a les peninsulars. Pesquen majoritàriament a la platafor-ma profunda i al talús continental. La seva pesca consisteix bàsicament a arrossegar en contacte amb el fons una xerxa en forma de sac a fi de capturar espècies de fons. Les principals captures són gam-bes de profunditat, moll, lluç i gerret.

LA PESCA RECREATIVA

La pesca recreativa té a Menorca una importàn-cia social i econòmica molt important, ja que es tracta de l’activitat d’oci més nombrosa, amb unes dues mil llicències; però a l’illa hi ha un mínim de 4.300 pescadors recreatius residents, sense incloure els no residents.

Aquesta important incidència de la pesca

29

30

d’esbarjo i el gran nombre de persones que la practiquen fa necessari un compromís per part dels pescadors no professionals de respectar les normatives existents, que asseguren una pesca sos-tenible i continuada en el temps, Només d’aquesta manera podrem gaudir d’aquesta activitat durant molts anys.

En conjunt, la temporada mitjana és de vuit mesos per any, i la majoria pesquen tot l’any o entre els mesos de juny i setembre. Les espècies capturades més freqüents són el serrà, la vaca, la donzella i l’esparrall als fons de roca i als alguers; el raor i les aranyes als fons d’arena; i l’oblada, el verderol, l’espet i la llampuga entre el pelàgics.

Pesca amb volantíEs realitza tot l’any, encara que s’arriba a mul-

tiplicar per deu a l’estiu. Es reparteix per tot el litoral, però la pressió és especialment intensa entre el port de Maó i el cap d’en Font i entre Algaiarens i cala Galdana. Les espècies més capturades són les donzelles, els serrans i els raors.

Pesca amb canyaEs realitza majoritàriament a l’estiu, encara que

hi ha qui la practica tot l’any. Es concentra entre Ciutadella i el cap d’Artrutx i entre el port de Maó i el cap d’en Font. Les espècies més capturades són esparralls i oblades.

31

Pesca amb fluixaÉs una activitat bàsicament estiuenca que es prac-

tica principalment a la costa nord-est, entre el port de Maó i el de Fornells, i als voltants del cap d’Artrutx. Les captures més freqüents són espets i círvies.

Pesca amb fusellÉs, també, una activitat bàsicament d’estiu. S’hi

capturen bàsicament espàrids (sargs, morruda...).

CONFRARIES DE PESCADORS DE MENORCA

Confrariade Pescadors de MaóMoll de Ponent, 112Tel. 971 352 898Fax 971 352 845

Confrariade Pescadors de CiutadellaPasseig de Sant Joan, 20Tel. 971 384 112Fax 971 481 459

Confrariade Pescadors de FornellsCarrer Major, 4Tel. 971 376 326Fax 971 276 326

32

Il·lustracions: ZacaText: 4 vents comunicació

Correcció lingüística: Pilar Vinent Barceló,Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Edició: Departament d’Economiadel Consell Insular de Menorca

www.cime.es