. -í*~ * *z~ *. rs ^ ^ í Í5 C ; * •;.a¿T* y. . .■ f e J * . i f i t - i *

- # ■’ ■-« * ' "-p"'

5 * i 'J É

* p

El G rup Sant Cugat"Les cases barates”

BIBLIOTECA MUNICIPAL JAUME MINISTRAL I MASIÀ EL COLOR DELS DIES

C O M PRACTICAR LA DINERIA/ Anna Bonar.- Barcelona: Blume, 1981

JAR-

FLORSALA FINESTRA: de la A a la Z / Jack Kramer.- Barcelona: Blume, 1981

FLORS I PLANTES /Elisabeth G undry ¡ Cynthia W ickam .- Barcelona: Pol.len, 1980

IDEES I SOLUCIONS SOBRE JARDINERIA / Alien Paterson.- Barcelona: Kapel, 1983

ELS SECRETS DELJARDINER/M. Paola Arriendóla.- Barcelona: Elfos, 1988

M ANUAL PRÁCTICO DE DISE­ÑO DE JARDINES/John Brookes.- Barcelona: Blume, 1994

Carnestoltes

Xivarri als carrers.Música altisonant.Desfilada de carrosses, serpentines i confetti.Vestits multicolors, perruques, caretes i antifaços. Princeses i pirates per un dia.. És carnaval!!

RECULL BIBLIOGRÀFIC

Ara vé Carnestoltes/ Teresa Sabaté i Rodié.-Salvatella, 1993 El Carnestoltes/J.M. Parramon.- Parramon 1990Disfraces originales para niños/Harald Nadolny-CEAC 1990 Diverteix-tefentdisfresses/ Roser P iño l.-Parramon, 1993 Festes i tradicions de Catalunya Isabel Gimeno.- Cap Roíg, 1987 En Guille es disfressa / Horacio Elena.- Timun Mas, 1994 Lluna de carnaval/Gianni Rodari.- Pirene, 1994 Manual de Carnestoltes/Teresa Duran.- Barcanova, 1933 El Meu llibre de disfresses / Sara Fried. - Bruguera, 1982

SERRALLERIA I FUSTERIA METÀL·LICA EN FERRO I ACER INOXIDABLE

MOBRA, S.A.Canals per a la construcció i lampisteria

Doblat de xapes i talls

TALLER: Camí antic de Salt a Vilablareix Tel. 23 53 17

El Farigolar(Cançó)

H i ha un fa rigo la r

a la corom ina,

un fa rigo la r

i una c lave llina .

M ’h i fa m e l l ' abella, e l cep, v i nove ll;

quan surt una estrella en b ro ta un c lave ll.

M enta i farigo la són c o lo r i perfum .

L 'àn im a em rodo la en un m ar de llum .

H i ha un farigolar, quan la febre és alta,

suau com la mà

que ens frega una gaita.

Del llibre: Els quartets de corda

LA FARGAREVISTA DE SALT

A NY X V I /N Ú M . 154 MARÇ/ABRIL 1995

PORTADA:El Grup Sant Cugat "Les cases barates"

LA FARGA/Revista de Salt EDITA/Casal de Jubilats de Salt DIRECCIÓ/Josep Cristòfol i Darné CO O RD INAC IÓ /M a. Helena Romagós C O N SELL DE REDACCIÓ/Josep Cristòfol i Darné, Guillem Terribas i Roca, Lluís Mateu i Riera, Joan Boada i Reig, Jaume Bosch i Termes, Martí Fita i Casals, Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià, Agapit Alonso i Pont, Sebastià Parra i Nuflo, Xavier Alberch i Fugueras, Salvador Sunyer i Aimerich, Ma. Àngels M ir i Casas, Xavier Margenat, Iolanda Pi neda i Bailó i Gerard Carreras i ComasCO L·LABO RAC IÓ HABITUAL/Antoni Brugués COMPAG INACIÓ/Xarli Terribas i Roca CO RRECC IÓ I ESTIL/Toni Ruscalleda FOTOGRAFIA/Manel Calvo i Martí Artalejo. DISTRIBUCIÓ/Pitu Geli ADM INISTRACIÓ/Joan Boada i Reig TIRADA/1.400 exemplars REDACCIÓ/Passeig Verdaguer, 1 Tels. 23 04 98 - 23 85 78 IMPRESSIÓ/Impremta Pagès, S.A.Tel. 42 01 07 - Anglès (Girona)D IPÒ S IT LEGAL/GI-356/79 SU BSCR IPC IÓ ANUAL/1.500 Ptes.

LA FARGA NO SE SOLIDARITZA NECES­SÀRIAMENT AMB LES OPINIONS EXPRES­SADES AMB ELSSEUSARTICLESSIGNATS I QUE PUBLIQUEM ÍNTEGRAMENT RES­PECTANT L 'O P IN IÓ DELSEU AUTOR.

LA FARGA A U TO R ITZA LA REPRO­D U C C IÓ DELS ARTICLES, SEMPRE I Q U A N S 'IN D IQ U I CLARAMENT LASEVA PROCEDÈNCIA.

PREMI TRES DE MARÇ DE 1989

EDITORIAL

El Grup Sant Cugat,

o les nostres "Cases Barates”

Quan els habitatges de protecció oficial i promoció pública varen ser traspassats a la Generalitat de Catalunya, i es va crear l'empresa pública ADIGSA per administrar i gestionar aquest patrimoni, el Grup Sant Cugat de Salt ja estava amortitzat i només la documentació d'aquest Grup es va traspassar juntament amb la dels altres polígons d'habitatges d'arreu de Catalunya.

La nostra Revista ha tingut l'oportunitat d'accedir a l'arxiu d'ADIGSA, Empresa Pública, i entre les carpetes esgrogueïdes pel temps hi hem trobat tota la documentació del "Grupo San Cucufate" de Salt, des del projecte tècnic fins a l ’amortització definitiva dels habitatges, i elssignesdeltempsde la postguerra, de trista memòria, entre els "Saludos a Franco" que encapçalaven tots els escrits, fins als comiats repetits en totes les cartesde"PorDios, España ysu revolución Nacional Sindicalista".

Les "Cases Barates" són representatives d'una etapa i de quaranta anys de la història del nostre poble. Ens plau per aquesta raó de publicar un resum de tot el material que en Gerard Carreras, que és arquitecte i company del Consell de Redacció de LA FARGA, ha classificat per tal de donar a conèixer als nostres lectors un dels conjunts arquitectònics més importants del nostre poble, en els dos propers números de LA FARGA.

Com els masos medievals, les cases del segle XVIII del Carrer Llarg, o les del Carrer dels D ivu it Duros del Veïnat, les "Cases Barates" del grup SantCugat han deseren el catàleg dels conjunts arquitectònics que conformen els més de cinc-cents anys d'història de l'arquitectura de la vila de Salt.

•SUMARI

BIBLIOTECA JAUME MINISTRALIMASIÀCarnestoltes.................................................. 2Guia pel Jardiner..........................................2EL COLORS DEL DIAEl farigolar...................................................... 2EDITORIALEl grup Sant Cugat o les nostres cases barates................................................ 3LOCAL.Activitats.....................................................4-5EL DIAMANT DE LA PLAÇA L’enigmàtica historia de l’Ezequiel................................................... 6-7

A PEU PLALa música dels baboies..............................7IMATGESGent-de SaH...................................................8

CRÒNIQUES DE VILA-SAFAREIG Una trucada conflictiva............................. 9VIDA DEL CASALFem un pas més...................................10-11TEVA/MEVAJosep Serra i Bonfill...........................12-13TEMA CENTRALEl grup Sant Cugat...................................14Salt 1954. Procés de transformació....15El Grup Sant Cugat............................ 16-18El Salt de l’època...................................... 19El grup Sant Cugat 1954."Les cases barates"............................ 20-21Les cases barates i el tren d’Olot........21Anecdotari.............................................22-23CAGAFERROL’acudit foll................................................ 24

LA

l' A

RU

A/

3

REVI

STA

DE

SALT

/4

LOCAL

A J U N T A M E N T D E SALT:

L'AjuntamentdeSaltva iniciar un curs de formació adreçat a totes les persones que realitzaven o volguessin realitzar un treball voluntari en qualsevol camp i àmbit d'actuació. El curset rep el nom de MODELS D 'IN T E R ­VENCIÓ EN SITUACIONS DE RISC SOCIAL.

L'activitat es durà a terme els dies 20 i 27 de gener, 3 ,10 ,17 i 24 de febrer; 3, 10, 17, 24 i 31 de març, de 21 a 23 h. al Museu de Salt.

Els objectius són formar les persones interessades en el treball voluntari des d'una perspectiva àm p lia , d 'à m b its d 'a c tu a c ió diversos, propiciar la reflexió i el debat en equip, recerca i anàlisi sobre diferents models d 'in te r­venció del voluntariat i propostes de treball, entre d'altres.

Afinalsdel mes de febrer es va celebrar, com ja és costum, el CARNESTOLTES'95 amb una sèrie d'actes. A ixíel dimarts 28 defebrer, hi hagué una Rua de Carnestoltes amb so rtid a de l'H o s p ita l Psiquiàtric, on es podien inscriure

per comparsa o individual. Es va premiar amb un trofeu cadascuna d'aquestes modalitats. La Rua va comptar amb la participació de l'Hospital Psiquiàtric, Escoles i Entitats del poble.

FIAT PUNTO. LA RESPOSTA .

VITSA - GARATGE INTERNACIONALCtra. Girona - Anglès (afores Salt) - Tel. 24 12 12 SALT (GIRONA)

CONCESSIONARI

LOCAL

r.Fse

Informem a tots aquells nens i nenes que h¡ estiguin interessats que el Casal d ’hivern que es va in iciar el mes de novembre es continuaráfinsal m esdeju lio l. El Casal, com fins ara, es farà els dissabtes de 4 a 6 de la tarda ais localsde la parroquia (carrer Llarg, 69).

Per fer més amè aquest Casal, els monitors han preparat unes sortides, cada últim dissabte de mes. Les del mes de febrer van ser: Dia 11 de febrer: Trobada de cen-

tresd'esplaialaplaçadejosep Pla i a la plaça Constitució de Girona. L'horari fou de 3 a 6 tarda.Dia 25 de febrer: Visita al zoo de Barcelona.

RECULL

- Salt Sardanista va organitzar el diumenge 12 de febrer, a la cruïlla d Llarg-c/ Sant Dionís, una audició de sardanes a càrrec de la Cobla La Flama de Farners.

- La Casa de Cultura les Bernardes ens va oferir tot el mes de febrer una exposició de Mauro, amb escultures de ferro, fusta i dibuixos.

- També al mes de febrer, a la mateixa Casa de Cultura les Bernardes, hi hagué un cicle de conferències "Què és l'adolescència?", d irig it especialment a pares i tutors. Les conferències anaven a càrrec del Doctor Josep Cornellà Ca­nals, metge pediatre.

- El Grup Rialles, el diumenge 26 de febrer, va celebrar el seu 10è. Aniversari Carnestoltes amb una cercavila a càrrec dels Grallers de Bescanó i un espectacle infantil a càrrec del Grup Bauxa a la plaça de la Llibertat.

- El diumenge 1 2 de febrer es va celebrar la Festa de les Deveses. Es plantaren aglans, es podaren arbres i es féu neteja, també es penjaren caixes perquè els ocells hi facin el niu i es col·locaren rètols d'informació.

- Al Museu de Salt, Mas Llorens, del 8 al 19 de febrer, es va realitzar la 13a Mostra Infantil i Juvenil d'Arts Plàstiques en homenatge a Joan- Josep Tharrats.

- L'Agrupació Fotogràfica Salt ofereix cada dimarts i dijous de 2/4 de 9 a les 10 del vespre, fins al 30 de març, un Curset de Fotografia. El curset es du a terme a la plaça Jacint Verdaguer,10, Can Massana, i és a càrrec de Josep Ma Boladeras. El preu és de 10.000 pta. i inclou el material per a pràctiques i la quota d'un any als no associats.

biciocüEXPGKte

d Llarg, 21 - Tel. 24 11 01 17190 SALT (Gironès)

Sport Garatge, s.a.JOSEP CASALS

* Reparacions pas Marquès de Camps, 5* Engrassaments jel. 23 33 11 - SALT* Neteja

Subministres Catalunya, s.l.

VOLVOCamions i Autobusos

Pas. Marquès de Camps, 3 - Tels. 23 33 11 - 23 78 83 SALT

RE

VIS

TA

DE

SA

LT/6

EL DIAMANT DE LA PLAÇA

L ’enigmàtica historia de l’Ezequiel

Eren quarts de 7 de la tarda. El tren estava arribant a l'estació. L'Ezequiel s'aixeca, i s'acomiada del seu company de viatge amb una llarga abraçada. L'agafa amb força i li diu: "Gràcies".

Mentre baixava lesescalesamb recança, l'Ezequiel pensava com havia conegut aquella persona a l'estació de Sants i com havien acabat com si fossin amics de tota la vida. I repassava mentalment to tes les escenes d 'a q u e ll trobament. Primer, aquellatopada abans de pujar al tren, que els ha fet xocar tots dos, s'han excusat i han acabatseientjunts al vagó. Tot seguit, l'in ic i del diàleg a partir d 'un titu lar cridaner del diari. De mica en micas'han anatim plicant totsdosen la conversa. L'Ezequiel recorda aquella pregunta directa que li ha fet el company: "Perquè dius que el món és dolent? Qui és el món?"

No li ha pas respost. Se l'ha quedatmiranti li hacridatl'atenció aquella mirada profunda, aquella seguretatde la paraula, aquell posat serè. Llavors l'Ezequiel ha deixat caure com fruita madura en la conversa les seves insatisfaccions

més punyents: la manca d 'un treball estable, els conflictes fami­liars, la tendència a la beguda i al joc, la buidorde l'ànima... El com­pany se l'ha escoltatamb atenció i li ha fet una altra pregunta: "Has provatde lluitar d'una altra manera, amb unes altres armes?"

L'Ezequiel s'ha sentit tocat. "Com?" - ha contestat.

- "Rebaixant-te i arrossegant-te com a persona no solucionaràs res"-li had ite l company deviatge. I ha afegit: "Eh que no potssergaire amic de tu mateix? Només estaràs bé amb tu mateix si no t'has de recriminar els teus actes. I només així podràs respectar els altres".

Abans que l'Ezequiel reac­cionés, el company continuà:

-"M ira perla finestra. Aquestes arbredes, aquests camps i aquest paisatge no s'han fet en un dia. El creixementsempreés lent, delicat i dur. Prova de fer un pas petit, i després un altre, i un altre, i progressivament la teva vida s'anirà convertint en un paisatge prou bonic... Mira, oi que sembla que les coses de fora del tren es moguin i corrin? No, som nosaltres que correm. Sempre correm. I a tanta

velocitat no veiem les coses, no en sentim l'o lor, no deixem que ens parlin.

I tanmateix, som més impor­tants nosaltres que les coses".

L'Ezequiel desitjava que el tren no arribés mai a l'estació. Feia tant

GESTORIA ADMINISTRATIVA

Impostos - Vehides - Llicències - Assegurances Socials DECLARACIÓ DE RENDA, podem solucionar els vostres dubtes

ASSEGURANCES - INCENDIS - ROBATORIS - VEHICLES, etc... NACIONAL HISPÀNICA, S A - SEGUR - CAIXA - GENERALI

Pas. Països Catalans, 147 - Tel. 24 44 49 -17190 SALT

v .

Fàbrica de miralls Col·locació i instal·lació Especialitat en vidrieres artístiques Finestres de Celosia Mampares per a bany

OLAR s.a.d is t r ib u ïd o r

C/. Joan Maragall, s/n. - Zona Esportiva Telèfon 23 58 11 - SALT

A PEU PLA

La música dels baboiesde temps que ningú no li parlava amb afecte, que ningú no li feia sentir la seva dignitat.

"Tu etsalgunacosa mésque un titella en mans de l'atzar" - continuà dient-li el company; pots dir que has arribat al cim de tot, a la teva edat? Creus queja has viscut prou? Ja has estimat prou? Has llu ita t prou? Has perdonat prou?

L'Ezequiel sentia com un escalf a les entranyes i ho comentà al com pany. "Éscert- féu aquest-, quan et sents amenaçat i desorientat, quan sembla que totva en contra teu, el coratge nom ésetpotvenirde dins. A ixí com les cases solen ser més càlides en els països freds, tam bé en temps de desolació necessitem refer el nostre interior".

De retorn a casa, de retorn a si mateix, l'Ezequiel agraïa a l'a tz a r d 'a q u e lla tarda l'oportunitat de tallar molts fils de la titella. En fou una prova el seu últim gest abans de baixar del tren. L'abraçada de comiat que haviafeta aquell company de viatge havia estat llarga perquè va aprofitar pertornar-li dissimuladament la cartera que li havia robat en aquellatopada gens atzarosa, sinó provocada, a l'estació de Sants.

M iqu el-À n g el Ferrés

Quan es creà el món i es va donar vida als éssers animals, també als vegetals, sorgiren uns c ic le s i una harm on ia que desembocà en una melodia que ocupava tot l'espai.

Amb lafacilitatdel llenguatge, la capacitat cranial més grossa i l'a lliberamentde la mà, unséssers es sobreposaren als altres, moltes vegades més voluminosos, però que, amb aquestes tres mancances dites, els deixaven indefensos davant aquells éssers molt més intel·ligents.

A m b el pas del tem ps, superaren el primitivisme, i, poc a poc, van anar ocupant el seu lloc en el món.

El raciocini es posà a totes aquelles ments obertes com a norma de conducta humana, i la raó ens dóna la possibilitat de ser unsanimalsdiferentsd'aquells que també estan organitzats com a societat. Amb el racionalisme l'home s'allibera de l'instint, fou l'animal superior i controla la te­rra.

Les idees establiren unes diferències entre uns i altres, i amb la llibertat es dóna la possibilitat de veure diferent les coses i de poder tenir l'opció de participar d'una manera o altra.

Am b to t, l 'h a rm o n ia , la co nco rd a nça , l 'e q u i l ib r i , la consonància i l'estabilitat eren pre­sents atot arreu, i una bella melodia sonava plàcidament a l'orbe. I, amb la seva cadència, donava un so harmoniósperadeliridetotsels ciutadans. Els músics, naturalment, eren gent assenyada, amb idees i amb una cultura extrema. Així, el

palau mundial de la música era el lloc on la gran orquestra universal tocava les seves melodies.

Però, amb el pas del temps, la cosa ha anat canviant, i amb els americans i la teoria extrema del consum (consumisme) es va anar despullantlacadència, la melodia, la concordança, l'eurítmia..., i s'ha establert una música carrinclona, desconcertada , in c o n s c ie n t, ridícula i toixa. I que, sens dubte, està feta per música sense solfa, és a dir, ara entres tu, ara entro jo...; i malgratque pwgui semblarque la cosa està orquestrada i que el so hauria de ser harmoniós, s'ha establert un conjunt de sons que són sorolls i fresses, i que per res representen aque ll c o n ju n t harmònic que hauria de defin ir el comportament humà.

Per això, davant d'aquesta simfonia desorientada, sense idees, i sense música, però que en definitiva hi són presents, són aquells a qui dic músics sense solfa... La música que toquen no potsercap mésque la dels baboies. És a dir, la dels babarotes.

* El proper article serà la teoria del pilota.

REVI

STA

DE

SALT

/8

D u ra n t uns mesos, l 'A ju n ta m e n t de Salt ha organitzat uns debats sobre Salt i la seva gent. Han estat conferències/debats sobre el Saltd 'avui. Fentrevisions sobre la seva geografia, el seu aspecte social i el seu entorn. En tots ells hi ha hagut temes d'interès i la partic ipació ha estat molt acceptable. De les conc lu ­sions i del que s'ha dit se'n publicarà un l l ibre, que està previst que surti per Sant Jordi, o sigui el 23 d 'abril d'aquest any.

De lestresconferèncie»' debat, només vaig poder assistir a la darrera. Preci­sament en aquesta, jo n'era part integrant i podríem dir-ne important. El tema era Salt i Girona i el seu entorn. La ponència anava a càrrec meu. També hi part ic ipaven l 'a lca lde de Girona, Sr. Joaquim Nadal, l 'a lca lde de Bescanó, Sr. Xavier Soy, l 'a lcalde de Salt, Sr. X a v ie r C o ro m in e s i f in a lm e n t el p o l i fa c è t ic Carles V ivó. Val a d ir que l'assistència fou massiva, unes dues-centes persones. I el méscuriós: l 'A juntament de Salt havia enviat cartes anunciant la conferència a gent nascuda a Salt i que viv ia a Girona. La inic iativa va ser m olt ben acceptada, ja que m o l ts hi va ren assistir.

Com a ponent i persona nascuda i v inculada a Salt (i com va dir el moderador M iq u e l C ase l las ,l 'a m b a ix a d o r de Salt a G i ro n a ) , v a ig i n te n ta r in trodu ir el tema des d'una perspectiva p rovocadora pe r fe rm é sa m èe l debati la part ic ipació del públic. En re s u m , a r r ib a v a a la

conclusió que Salt en els da rre rs anys ha p e rd u t identitat com a poble, que la in f lu è nc ia de G irona envers Salt és m olt forta, que Salt no té ga ires atractius per fer-hi venirgent de fora, i que aquest fet no n o m é s és c u lp a de l 'A juntament, sinó de la gent de Salt que ha perdut "trempera" i ganes de fer poble. I acabava qües­t io n a n t si, v ist en pers­pectiva, era m i l lo r "estar amb en Nadal o contra ell" .

Crec que en el debat no se'm va rebatre aquest fet amb contundència. I crec que no és del to t cert que Salt e s t ig u i es tanca t o absorbit per la "gran capi­tal" i el seu rellançament com a ciutat activa. Salt no és una meravella, té molts de fe c te s i hi m a n q u e n infraestructues... però Salt, com a poble i la seva gent, no ha perdut les ganes d'ésser això: un poble. El fet, l'assistència en aquests debats.

Salt és un poble on hi ha moltes entitats que fan feina molt interessant. S'han recuperat les Deveses i un grup actiu ha fet estudis sobre la seva fauna. S'ha recuperat l 'estació com a centre de trobada de joves, i no tan joves, que fan a c t i v i ta ts , o rg a n i t z e n : xerrades, fan concerts ., (tanta o més feina que els famosos "D i jo u s Pastera” d'una època daurada i potser ja nostà lg ica .. . ) l 'Escola d 'Adu lts continua fent la seva feina activa i social i és una re fe rè n c ia per a qualsevol altre poble. Ràdio Salt no és una emissora perfecte, però fa més de 10 anys que està funcionant,

que els seus programes són escoltats per molta gent de Girona i els seus voltants, que molta gent jove hi té les portes obertes per expressar les seves inquietuds i que f ins i to t han merescut un espai en un programa de TV-3.1 en aquesta emissora no noméss'hi "realitza" gent de Salt, sinó de fora. La revista La Farga, potser sí que el seu C onse ll de Redacció són "quatre iaios", però mai ningú podrà dir que és un grup tancat i que qualsevol jove, o no tan jo v e , té l ' o p o r t u n i t a t a'entrar-hi i expressarel que pensa... (la prova és que actualment en el Consell hi ha entrat gent jove -ara només els hi falta agafar més inic iativa). I es podria parlar del Museu i les seves a c t i v i ta ts i t r e b a l l s de recerca que fa, to t amb m o lta im a g in a c ió i poc pressupost...

No tot és perfecte i Salt té els seus problemes. El tancam en t d 'a lgunes fà­b r iq u e s ha es ta t un problema de crisi del sector i de trans fo rm ac ió eco ­nòmica, però no de Salt, s in ó de to t Espanya i d'Europa.

A Salt s'ha creat una estructura per fer-hi coses. L'exemple és el Teatre de Can Panxut. La situació no podia continuar d'aquella manera. Ara, per fi, a Salt hi haurà un Teatre /aud ito r i com cal (si es porta bé i amb voluntat de servei amb les coses clares pel que ha de servir) i per anys.

Les bases, a lg u n e s estructures, estan fetes, ara fa ltaquesigui la pròpiagent, el ciutadà, qui en faci ús i que reclami, apreti i treball i per dur a terme aquesta reconversió del que ha d'ésser un poble que està al costat d 'una ciutat plena de vida i en expansió. S'ha de saber vendre tots aquests aspectes favorab les pel nostre poble. S'ha d ' i n ­fo rmar del que es fa a Salt, tant pel que hi v iu com pel de fora.

No hem d'esperar que el "poder" ens ho doni tot. Hem de fer una mica com els"Okupes", uti l itzarel que ten im i fins i tot el que no ten im (coma ú l t im extrem). I s'ha de solucionar el carrer Major. No es poden fer les coses sense pensar i parlar. No es pot d ir "que de carrer Santa Clara ja n 'h i ha un a Girona". Doncs bé, si cal a Salt se n 'han de fer tres i més ben fets. I això és feina sobretot dels botiguers i l 'A jun tam ent ha d'escoltar, coord inar i portar-ho en­davant.

Salt encara pot donar molta guerra, i això ho dic convençut però també tenia una part de raó amb les m eves c o n c lu s io n s de l d e b a t , n o m é s a m b la recuperació de la " trem ­pera" i ganes de fer poble deixarem de ten ir raó els que pensem que Salt està en decadència.

G uillem Terribas i Roca

CRÒNIQUES DE VILA-SAFAREIG

Una trucada conflictiva

En Bernat, l'alcalde de Vila- Safareig, havia pujata laciutatafer unes gestions polítiques, lesquals s'havien allargat més del previst. Des d'allà va decidir trucar a la seva dona per fer-li saber que no vindria a dinar; així, de passada, comprovaria si funcionava bé el seu telèfon, que feia pocs dies havien instal·lat a la nova casa on vivien ara. Abans, en Bernat i la seva família vivien en una granja allunyada de la vila i es van mudar a una casa al centre del poble per poderatendremillorlestasquesde l'ajuntament.

- Escolta, Mariona, que avui arribaré... ah, que no ets la Mariona, ja, i qui és vostè?... ah! que no hi ha cap M ariona? Em dec haver equivocat, doncs perdoni, jo..., no he marcatel 27 41 36? Sí?! doncs, no potser, senyora, aquestnúmero ÉS EL MEU! Vostè no pot tenir el 27 41 36, aquestnúmero el tinc jo , senyora... Que no, senyora, quejo no m'equivoco, jo estic trucant a casa meva..., no senyora, no. Ja sé que vostè no està a casa meva, jo truco a CASA MEVA, a V iIa- Safareig... Ah!, que he trucat a Vallfeixuga? doncs, em dec haver equivocat, però n'està segura que

vostè té el 27 41 36?.... ah, que li ho sembla?, doncs MIRI-HO BÉ SI US PLAU!... que no s'hi veu sense ulleres? doncs VAGI A BUSCAR LES ULLERES!... com diu?... a mi què m'importa, senyora, que el "set" sembli un "u" perquè no té la ratlleta al mig!.... QUE JO NO CRIDOOOO, SENYORA! QUE ÉS VOSTÈ QUE ESTÀ MÈS SORDA QUE U N A R EG AD O R AAA, PASSIU-BÉ, SENYORA!

En Bernat va penjar el telèfon enfurismat.

- Segur que em dec haver equivocat al marcar -va pensar- i he anat a enganxar una senyora que no es recordava bé del seu número ni tampoc s'hi veia gaire, i a sobre es creia que tenia el meu

número. Ai, Se­nyor! En fi, ho tornaré a provar.

- Mariona.... QUÈ!? He tornat a trucar a Vall­fe ixuga? HO SENTO, SENYO­RA!... però no pot ser que vostè tingui el mateix número que jo, senyora, amb els

nervis que m'ha fet posar em dec haver tom ata equivocar! PASSIU- BÉ, SENYORA.

- Ara sí que no hi entenc res! Estic segur que l'he marcat bé aquest cop -va pensar en Bernat després d'haver tornat a penjar el telèfon.

- RIIING! Truquen al telèfon. En Bernat contesta.

- D igui.... Ah, ets tu, Mariona. Estava intentant trucar-te però em sortia una senyora de Vallfeixuga... Sí, sí, jo marcava el nostre, el 2741 36.... QUÈ?, que el nostre és el 27 41 35?, òndia! doncs jo estava ben convençut... Sí, no m'espereu pas per dinar, encara en tinc per un parell d'hores almenys... Sí, sí, ja hi penso, sí. Finsdesprés, Mariona, adéu.

En Bernat es va estar una estona mirant el telèfon, pensatiu. Al cap d'uns moments va trucar a la senyora de Vallfeixuga disculpant- se perl'error i pertotel que li havia dit. Desprésdepenjarel telèfon va seure, esbufegà profundament i es passà les mans pel cap. Totseguit, un petitsomriurevaafloraralsseus llavis.

Xavier Margenat

- < M A R G E N A T >Telèfon 23 06 79

S ^U cU ÍiU e tM f t l mté

C/. Major, 57 - SALT

LA FA

RG

A/9

REVI

STA

DE

SALT

/10

VIDA DEL CASAL

Fem un pas més

Encara que el meu desig és com entar ¡ parlar de la V ida del Casal, vo ld ria posar al vostre cone ixem ent amb aquest escrit que el nostre m andat d in tre de la Junta D irec tiva del Casal, acaba el p roper mes de maig, i, pertant, desprésde l'Assemblea General Extraordinària amb els socis, està previstfo rm ar la Taula Electoral per poder estab lir el ca lendari e lectora l p e rl'e le cc ió a President del Casal, tal com ho estipulen els Estatuts vigents.

Aquest Casal necessita una ferm a i desinteressada co l·la ­boració i p e rtan t us encora tjo a pa rtic ipa r de la manera més positiva en totes lestasquesque es pugu in realitzar. Hem de m anten ire l caliu de la solidaritat

i la flam a de la torxa encesa per poder arribar a assolir les fites program ades, i a ixò s 'acon ­segueix amb l'esforç de to thom . Necessitem renovacions, idees noves i gent que treba lli per porta r a term e les m ú ltip les ac tiv ita ts , com són les p ro ­gramades durant to t l'any i que c ro n o lò g ic a m e n t q u e d e n re lac ionades a c o n tin u a c ió : Balls Q u in z e n a ls , V e tllad e s d ’Estiu, Ball Social a l'estiu , Cantada d 'Havaneres, Teatre, Verm ut de Sant Esteve i Revetl les de Sant Joan i Cap d 'A ny.

D in tre del Casal, com tots ja sabeu, hi ha la Secció de Petanca que, jun tam en t amb e ll, o rgan itza els Concursos Socials per als Jubilats (de tardor,

d 'h ive rn i prim avera), amb les seves respectives cloendes de Berenar-Sopar de G erm anor i repartim ent de trofeus i regals per a tots els partic ipants.

H i ha hagu t m o v im e n t ta m b é en les e x c u rs io n s previstes m ensualm ent, però sobretot han tingu t més èx it les de dos dies.

V o ld ria recordar-vos que, du ran t el nostre m andat de q u a tre anys, s 'h a n fe t les respectives DIADES. En tres ocasions vàrem anar a Platja d 'A ro i una al Pavelló d'Esports del nostre pob le de Salt, i la fu tu ra c in q u e n a D IA D A , program ada pel dia 7 de m aig d 'enguany tam bé al Pavelló. Hem de lam en ta rque cada any

frigoríficos del ter s.a.

ESCORXADOR GENERAL FRIGORÍFIC1 SALA D'ESPECEJAMENT N.2 R.S. 10.4125/CAT-10.03930/GE

ci. Major, 4 1 9 -Tel. 23 31 11* 17190 SALT

Fax 24 45 18 - Telex 56204 FTER-E Apart. Correus, 239 - 17080 GIRONA

VIDA DEL CASAL

te n im m enys p a r tic ip a c ió i assistència de socis, fam ilia rs i s im p a titzan ts al D IN A R DE G ERM ANO R. Som conscients que les causes i raons que m otiven aquesta absència són alienes a la nostra vo lun ta t i pred isposic ió , perquè la nostra il. lu s ió i com prom ís és in ten tar ap legar m o lta gent, perquè to thom té cabuda d in tre del Casal i a part que sereu m o lt ben rebuts.

Fora d 'aquestes c o n tra ­rietats, con tinuem endavant i a q u e s t a ny , v is c u d a l 'e x ­periència de l'an te rio r, tornem a c o n v o c a r el D IN A R DE G ER M ANO R a la pista coberta del pave lló d'Esports de Salt.

En la sa lu tac ió de ben­v inguda de l'any passat, i la ve rita t sigui dita, manifestava que estava m o lt decebut per la m a n ca d 'a s s is tè n c ia d e ls jub ila ts . Aquest any, el meu desig i esperança és la de co m p a rtir amb tots vosaltres la D IA D A I D IN A R DE GERMA­NO R, i poder d ir el contra ri de l'any anterior. Es portarà a terme el d iu m en g e7 de maig, a m b to t un s e g u it d 'a c te s lú d ic o - esportius, concursos de petanca per a jub ila ts de la p rovínc ia i un de t r ip le te s m ix te s in ­te rnac iona l, missa, sardanes, hom enatges AVIS DEL CASAL 95 i altres, tóm bo la amb sorteig i regals pels afortunats assistents al d inar, i ball d e fi de fes tacom a c loenda. D urant la setmana, desde l dia 2 al 6, es farà la lliga social de petanca per als jubilats, concursos de brisca, botifarra i d om inó , i el dissabte a la tarda ball social, amb concursos de Vals i Tango i entrega detro feus i lots als guanyadors. En el p ri­m er pis del Casal, exposic ió de treba lls m anuals i fotografies;

hi poden pa rtic ipa r totes les persones que ho vu lgu in . Com es pot apreciar, amics meus, hi ha m o lt per fe r i to rno a insistir que aquesta Junta D irectiva , la qua l m 'h o n o ra p re s id ir , us agrairà la vostra desinteressada ajuda i co l·labo rac ió .

H i ha altres perspectives i projectes per a les m illo res del

Casal en el fu tu r, però d 'a ixò ja fen parlarem una altra estona, sempre i quan com ptem amb l'a juda de les Institucions. A ix í ho esperem.

Ferran Márquez i MorgadePresident del Casal de Jubilats

l.A

l A

RU

A/

l 1

REVI

STA

DE

SALT

/12

Com va anar que t'afi- cionessis tant a aquestes dues activitats? Quan vas començar? Quina de les dues va ser la primera?

Van néixersimultàniament, el mateix dia. Jo tenia catorze anys quan em vaig comprar la primera bicicleta. Em va costar 18 duros. Amb un meu com­pany-que ja és mort-vam agafar les bicicletes i ens vam arribar fins a Sant Privat d'en Bas. Vam deixar les bicicletes a l'hostal i vam pujara peu, naturalment, al c im del Puigsacalm. Però no pel camí fàcil, no, vam pujar-hi pel camí de les estaques, que és dir molt, eh? Tu ja ho coneixes, allò. Dalt del Puigsacalm vam fer una queixalada del que portàvem al sarró i tot seguit vam baixar cap a Sant Privat, vam recollir les bicicletes i cap a Salt altre cop. Aquesta va ser la meva primera "aventura" de ciclisme i de muntanya alhora. Era l'any 1928 i tenia 14 anys.

Ihascontinuatsempreamb aquestes aficions...

Sempre més, sempre més! Pel que fa al c iclism e, per exemple, porto fets 307.000 quilòmetres, des de llavors.

Ho has comptat?Sí, ho he anat comptant, i

són exactam ent 3 0 7 .0 0 0 quilòmetres fins l'any passat.

TEVA/MEVA

Josep Serra i Bonfíll

És un dels veïns que, ara fa quaranta anys, va estrenar el grup de vivendes Sant Cugat.

Diu que se'n sent tan satisfet, de viure en aquest barri, que no ho canviaria per res del món.

Als seus vuitanta anys d'edat, és un actiu practicant de les seves aficions predilectes:

l'excursionisme i la bicicleta

Durant l'ú ltim any n'he fet uns1.500 mésque porto acumulats al comptaquilòmetresde la bicicleta i que encara no he sumat a aquell total.

I l'excursionisme, també l'has continuat practicant?

No ho he deixat mai, tampoc. Vaigcomençarsortintambel Grup i -tu ja ho saps- amb el Centre Excursionista Saltenc desde la seva fundació aquí al Casal de Jubilats.I d u ran t v in t anys he estat l'encarregat de manteniment i conservació del refugi de Sant M iquel d'en Bas, del GEiEG, cosa que m 'o b lig a va a freqüents caminades fins a aquell indret.

Aquestnúmero de LA FARGA dedica el seu tema central a reconstruir la història del grup de vivendes Sant Cugat. Tu ets un dels veïns que va estrenar casa en aquest grup i que has continuat visquent-hi fins avui.

Jo sóc f ill de Sant Esteve de Llémena i vaig venira viure a Salt, al carrer Joaquim Ravetllat, quan em va ig casar, l'any 1954. Quan es va començar a construir el grup Sant Cugat, vam haver de satisfer

7 .800 pessetes com a prim er pagament, en conceptede l'im port 31 del terreny. I en aquell temps7.800 pessetes eren molts diners. Tants,que alguns dels inicial ment inscrits van haver de renunciar davant la impossibilitat de disposar d'aquella quantitat. Per a molts, com jo mateix, pagar, en aquell temps,7.800 pessetes era un sacrifici im ­portant.

Quin era el nivell social representatiu dels aspirants a beneficiaris d'una vivenda?

G ent tre b a lla d o ra , amb poques possibilitats econòmiques.Per posar un exemple, aquelles primers 7.800 ptes. molts les vam 4haver de manllevar, perquè no les *teníem. Va representar un esforç certament, però ara, després de tantdetemps, pensemqueva valer la pena.

Sabem que vasseguirmoltde

restaurant VILANOVA ||

Passeig Marqués de Camps, 51 Tel. 2 3 3 0 2617190 SALT (Girona) PREGUEM RESERVIN TAULA

TEVA/MEVA

prop l'execució de les obres.M ira, jo , cada dia, quan

plegava de la fàbrica, agafava la bicicleta i venia a "inspeccionar" les obres, jo sé per on passen les clavagueres, les conducc ions d'aigua... tot. Cada dia, cada dia, jo era aquí. Alguns em deien "en casa barata", perquè sempre m 'hi veien, aquí.

Per fotografies de l'època hem pogut observar que, quan encara no hi havia res edificat, ja sobresortia la torre del pou que, per cert, ara ja no existeix.

Efectivam ent, la prim era construcció va ser el pou i la torre de l'aigua, perquè ho necessitaven per a les obres. I quan encara no s'havia començat cap edificació, latorredel pouja destacava la seva silueta sobre aquell pla de camps.

Uns camps que, a l'altra banda de la via del tren d'Olot, semblaven molt allunyats del poble, no?

M o lt i m o lt! Anàvem a comprar a can Tiranius, al carrer Major, i ens deien:-I ara haureu de tornarallà, tanti tantlluny, pel mig d'aquells camps... i sense llum, i sense aigua?

Sense llum?Pensa que, des del carrer

Major -la carretera- fins aquí, tot era un descampat i els carrers eren molt poc il·luminats: de tant en tant, una bombeta petita com una espelma i prou. El grup es va inaugurar sense haver-hi llums als carrers. Van haver de passar uns quants anys abans no s'hi van instal·lar.

I sense aigua?Bé, d'aigua sí que en teníem,

algrup. Però no pasa les aixetes de leseases, que va trigartreso quatre anys a arribar-hi. Mentrestant l'havíem d'anar a buscar amb galledes, a la font del pou. Els d issabtes em tocava o m p lir d 'aquesta m anera, tra g in a n t

galledes, el safareig de casa, pertal que la meva dona pogués fer la bugada.

Els carrers eren asfaltats?No. Eren de terra, i les voreres

també. Les voreres eren més aviat parterres on els veïns hi plantàvem flors. Detantentant, l'A juntament portava algun tamborell de grava per tapar els clots dels carrers. El mal estat de la calçada obligava els pocs automòbilsquehi circulaven, afer-ho molta poca poc. Era m illo r que ara: amb l'asfaltat, tothom corre massa.

Tu vas estrenar aquest grup i continues visquent-hi després de quaranta anys...

I fins que em mori.

Saps si hi ha molts casos com el teu?

Jo diria que, de les noranta- una vivendes que formen aquest grup, unes seixanta continuen habitades per la mateixa gent que les vam estrenar. A ixò significa queel barri haenvellit. Elsqui vam estrenar-lo hem tingut fills i néts, però aquest jovent n'ha marxat i quedem els vells. Hi ha moltes cases habitades només per una parella de vells, sols.

Totes les cases són habitades?Sí, sí. No n 'h i

ha pas ni una, de deshabitada. Ésque aquest barri està molt bé, eh? La gent no en marxa, però si aalgú li ha interessat vendre la seva casa, no ha tingut pas cap dificultat. Aquestes cases, que quan es van construir es van valorar en 45.000 pessetes, ac tua l­ment es cotitzen entre 12 i 15 m i­lions.

Teniu asso­

ciació de veïns o alguna entitat similar que aglutini i defensi elsinteressosdeles91 famílies que conformen el barri?

No. Hi va haver un intent que no va prosperar. Potser perquè, el nostre barri, és un barri tranquil, pacífic i sense problemes. Mai no hi ha hagut conflictes entre veïns, ni amb l'Ajuntament, ni amb ningú.

Gent ben avinguda i que es veu que se sent satisfeta de viure aquí.

És que de veritat, hi viv im m olt bé aquí. Jo no ho canviaria per res del món.

Malgratelsquaranta anys d'antiguitat, aquestes "cases barates" es veuen molt ben conservades.

Sem pre ens n 'h em preocupat de conservar-les. Hi ha una mena de competència entre els veïns per veure qui té el jardi mésbencuidat, les flors més boniques i les façanes sempre ben emblanquinades. I això és una altra demostració que la gent s'hi troba té i n'està contenta, de viure en aquest barri.

J. Cristòfol

Josep Serra, al cim del Bestracà (Alta Garrotxa)

LA FA

RG

A/1

3

REVI

STA

DE

SALT

/14

ELGRUP SANT CUGAT

La Farga, Revista de

SaIt, presenta en aquest

núm ero una zona im por­

tant del nostre poble i que

fo u la p r im e ra a se r

establerta com un conjunt

de c a se s to te s ig u a ls i

u rban itzac ió de la zona,

fetes per un organism e, la

"O b ra Sind ical del H oga r i

A rq u ite c tu ra ", que tenia

com petències sobreel tema.

El G ru p d e S a n tC u g a t

o conjunt de 91 habitatges

suposà una operació urbana

molt im portant per al nostre

p o b le . S itu a t e n tre el

C em entir i i el Sanato ri,

agafava l'a lineació de la

línia del FFCC d 'O lo t -G i-

del m odel de les "S ied -

lungen " d 'A lem anya.

D onada la seva ex­

tensió, presentem aquesta

in troducció a la història del

G ru p Sant Cugat de Salt,

com a tema central, en dos

núm eros correlatius de la

revista: la prim era part és

la que fa referència a la

in t ro d u c c ió , el Sa lt de

l'època, petita història del

conjunt, anècdotes, etc...

I la segona part, que

sortirà en el proper núm ero

de la revista, serà m és

tècnica, és a dir, la que fa

referència a l 'ob ra d 'a r ­

quitectura....

rona,que passava per la façana

nord del com plex.

El G rup va ser fet a partir

OPELA G EN T O FICIAL P E R A SA L T

A U T O - T A L L E R

EXPOSICIÓ I VENDA:

Carrer Major, 156 Telèfon 24 20 43 17190 SALT

"LES CASES BARATES"

Salt 1954. Procés de transformació

El c re ixe m e n t urbà del m unicipi de Salt fins als inicis del s.XX, igual queen altres municipis d'aquella època, es fa seguint les traces que condicionen, regulen i delim iten el territori, sense cap altra pauta preestablerta que les pròpies que regeixen el procés evolutiu natural.

La im p la n ta c ió de les indústries tèxtils al llarg de la sèquia M onar, en la vessant nord , marcarien l 'in ic i del posterior creixement. El desenvolupament industrial acceleraria el procés d 'expans ió in ic ia l al vo lta n t d'aquestes indústries formant els nuclis de Salt i del Veïnat de Salt,

alhora que afavoriria el creixement linial entre els dos. La culm inació d'aquest procés s'assoleix amb la implantació de la línia deferrocarril l'any 1895 i lesconseqüènciesque això va originar.

Davant el notable augment

M I N I S T E R I O D E L A V I V I E N D A

// I N S T I T U T O N A C I O N A L1 / om LA

V I V I E N D A

U i

\\ D U / B . 2 0 1

de la població i les perspectives de c re ixe m e n t, es com encen a plantejar les primeres iniciatives d 'o rd e n a c ió del te r r ito r i, concretades en el primer projecte d'eixample de l'any 1927 i que responia a una voluntatd 'ordenar el buit existent entre els dos nuclis, en una àrea extensa de territori. Posteriorment, i amb laimplantació de determinades construccions de caràcter públic, al pla de Salt, com el cementiri, el sanatori o el con­vent de les Clarisses al Veïnat, s'inicia el creixement a través d'un nou eix d'expansió nord-sud que tindria en la línia del ferrocarril un punt de referència o fita.

Ens trobem, doncs, amb un municipi en plena expansió on els primers intents de posar ordre al territori es veuen truncats per la guerra c iv il i les poste rio rs conseqüències, que, basant-se en el règimtotalitari, marcaria la pauta del que seria el nou urbanisme

especulatiu que condicionaria de forma clara i negativa l'estructura del nostre municipi.

En una època on la nova classe capitalista, recolzada en l'aparell de l'estat, controlaria i planejaria la c iu ta t en func ió dels seus interessos i del gran capital. Plans d'ordenaciócomeldel 1955,dirigit des de la ciutat de Girona i que afectava to ta la seva àrea d 'in flu è n c ia , (a fortunadam ent només es va portar a terme parcial ment) és un clar exemple de la manera d 'e n te n d re el

•f-ADELEGACION NACIONAL DE SINDICATOS

DE FA LA N G E ESPA Ñ O LA TR A D IC IO N A LISTA

Y DE LA S J . O . N . S .

C. N. S. DE GERONA

planejamenten aquest període, on elcreixementsense control, caòtic, especulatiu, era un delsseussignes; en definitiva, un atemptat i una agressió al municipi i del qual hem heretat i en patim les conse­qüències.

Gerard Carreras ComasArquitecte

ORGANIZACION SINDICAL

¡I¡1!

Venda i reparació de bicicletes velomotors i motos

MOTOSCATALUNYA----------------------PERE TEIXIDOR

MONTESA DUCAT1c i . Major, 307 Peugeot vespaTelèfon 23 93 67 d e rb iSALT HQNoa h k h

CENTRE RECANVIS MOTO

VENDA RECANVIS TALLER REPARACIÓ

s y r = a a : \ im p o r t a d o r p e r a e s p a n y a

ABSuSncAnuM ______^ a r i e t e ̂ (g N

S5ü?ffíü¿! «M aRamon i Cajal, 8 - Telèfon 24 00 61 - SALT

LA FA

RG

A/1

5

REVI

STA

DE

SALT

/16

ELGRUP SANT CUGAT

El grup de Sant Cugat

El Grup de Sant Cugat de Salt és conseqüència de la política d'habitatge portada a terme per la "Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura" a tot l'Estat, segons el "Plan Sindical de Construcción" (1954-55), Decret-Llei de 29-5-54.

La Delegación Nacional de Sindicatos va comprar a l'Excma. Sra. D a Maria de Casanova y de Valles, i a D. Jorge, Rafael i Da Pilar de Camps i de Casanova, en escriptura atorgada davant el Notari de Girona, D. José Antonio San Mateo Domínguez, el 10 d'agost de 1954, una peça de térra en el terme de Salt de 26.244 m2. Els límits eren els següents: N: via del FFCC d 'O lo t a Girona. S i E: resta de la finca propietat de l'Excm. Marquès de Camps; i O: camí del Sitjar. Elsterrenysforen valoratsen 299.968'92 pta.

Ben aviat la "Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura" va in ic iare! projecte de construcció de 91 vivendes, que redacta l'Arquitecte Ignasi Bosch Reitg, com a Arquitecte-Director;J. Clar­et Rubira, com a Arquitecte de C ontracta ; D. J. Sanz Roca, Aparellador; i la constructora fou ECISA-Cia, Constructura, S.A., amb un pressupostde4.838.505'37 pta.

BENEFICIS:Segons escriptura atorgada a

Madrid el 17 de març de 1955, davant el Notari D. Juan Vailet de Goytisolo, com a substitut de D. Germán Adanez y Horcajuelo, l'Institut Nacional de la Vivenda va conced ir a la "Delegación N ac iona l de S ind ica tos" els b e n e fic is següents per la construcció de les vivendes: 1 r. un

préstec, al 4% d' 1.311.795,58 pta. amortitzable en 20 anualitats de 96.524,21 pta. 2n. Una bestreta, sense interès, d '1 .952.787,57 pta., retornable en 20 anualitats de 97.639, 38 pta. 3r. Una prima a la construcció de 868.606,83 pta. a fons perdut.

CARACTERÍSTIQUESLa nova zona urbanitzada de

26.244 m2 de superfície va quedar amb un espai verd de 5.196,60 m2; 4.390,87 m2, superfície vials; 640 m. lin ia ls de c lavagueres i 16.656,53 m2 de zona edificada.

Un cop acabada l'obra, la "D e le g a c ió n N a c io na l de Sindicatos" era propietària de la finca de 26.244 m2, amb 91 vivendes repartides de la següent manera: 5 vivendes, tipus AR, és a dir, planta baixa, 1r. pis i 2n. pis; 62 vivendes tipus AM, planta baixa i 1r. pis; i 24 vivendes tipus BM, planta baixa i 1 r. pis.

El 2 de febrer de 1957, consta l'acte de recepció definitiva d'ECISA a la "Obra Sindical del Hogar". I l'Institut Nacional de la Vivenda, el4 de juny de 1957, va concedir la qua lificac ió legal de vivendes protegides.

Una altra característica és que les vivendes del Grup estaven exemptes de presentar la Cèdula d 'Habitabilita t als adjudicataris de les vivendes protegides per ocupar­ies.

PETICIONS:Desdel momentque la "Obra

Sindical del Hogar y Arquitectura" va començar aexposarel projecte, a mitjan 1954, la gent va començar

a dem anar l 'a d ju d ic a c ió de vivendes, acollint-se als beneficis del règim de protecció establert per la Llei de 19/4/1939, per mitjà d 'u n escrit a la "D e legación N ac iona l de S ind ica tos" per mediació de la "Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura". Els usuaris s'havien de comprometre a complir fidelment les obligacions que com a soci constructor els corresponia. El que va a favorir que molts sol·licitants demanessin per escrit, ben aviat, transformacions a la seva vivenda. El nombre de 91 vivendes quedàexhaurit, i es va confeccionar un llistatde personesqueen tenien demanada una en cas de produir-se baixes.

DINERS:L'usuari havia de fer una

aportació metàl·lica perm itjàde la "Cartilla de Ahorro para el hogar" i havia d'ingressar abans de la seva ocupació el 10% d'aportació in icial, més el 6% de prestació personal corresponent a la valoració oficial dels terrenys. L'ingrés es feia a la secretaria de l'A juntament de Salt.

I amb data 13 de juny del 1956 hi ha un escrit de la "Obra S in d ica l del H ogar y de Arquitectura" a l'A juntament de Salt, dem anant l 'in g ré s de l'aportació inicial de les vivendes.

El 21 de setembre de 1956, la "Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura" va contractar una assegurança d'incendis pel grup.

ADJUDICACIÓ:El 16 de maig de 1955, es va

començar a preparar l'adjudicació

"LES CASES BARATES"

de les vivendesi es va constituir una comissió presidida per I'Alcalde i Cap Local del Moviment; com a vocals, el Delegat Sindical Local i el Delegat d'ex-captius; i de Secretan amb veu però sense vot, el Secretan de l'A juntament de Salt.

Performarl'ordrede preferència dels beneficiaris, la Comissió s'havia de regir per l'O rdre 19/7/49. També havia de verificar les altes i baixes que s'anaven produint.

LES NORMES D'ORDRE A FI D 'A DJUDICAR LES VIVENDES PROTEGIDES EREN:

L 'esca la fó d 'a sp ira n ts a beneficiaris es redactà seguint la puntuació que a cada sol·licitant li corresponia, un cop s'havia valorat les condicions i circumstàncies del barem establert per l'article 2n. de l'O rdre de la Secretaria General del Moviment en data 19/7/49: Sindicats: 6 punts; Mutilats: 2 a 5 punts, Ex-combatents: 4 punts; Ex- captius: 4 punts. Famíliesdecaigut, amb dependència econòmica: 3 punts; M ilitantde FET: 2 punts, Vella Guàrdia: 2 punts; Família nombrosa: 5 punts. Per cada f ill que passi del 4t.: 1 punt més. Per cada any d'antiguitat: 2 punts.

INAUGURACIÓ:L'any 1956, amb assistència del

Governador C ivil, D. Luís Mazo Mendo, i les autoritats locals, va tenir lloc la inauguració oficial deies vivendesdel Grup de SantCugatde Salt.

CONTRACTES:La "Delegación Nacional de

Sindicatos de FET y de lasJONS" I' 1 d'agostde 1957, a travésde la "Obra Sindical del Hogaryde Arquitectura", representada pel Delegat Sindical de la Província de Girona, D. Juan M. de Santisteban y Bernaldo de

Quirós, en virtu t dels poders donats al seu favor pel Delegat Nacional de Sindicatsjosé Solís Ruiz, van signar la contracta definitiva d'adjudicació de les vivendes del Grup Sant Cugat.

ANYS 70:La "Obra Sindical del Hogar

y de Arquitectura" comença a tramitar els documents privats decompra-venda alsusuarisque volguessin fer-ho.

Apartirde l 15 d'octubre de 1971,la"Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura" va presentar una carta-circular de normes per als beneficiaris de les vivendes, perquè optessin per alguna de les 3 fórmules d'amortització que es proposaven:1 r. Amortització anticipada.2n. Adquisició de la vivenda, amb l'opció dels beneficiaris a lesobligacionscontretesambels organismes financers. 3r.-Cobramentde l'amortització per la "Obra Sindical del Hogar" i cessió de l'adm in istració i conservació als beneficiaris. 4rt.- Regulació de quotes.

Així, la "Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura" oferia aquestes fórmules als usuaris de les vivendes. I si no optaven per cap d'elles, quedaven sotmesos

automàticamenta l'última fórmula, és a dir, a la regulació de quotes.

Per R D. 1112 de 12/5/78 es creà, a Madrid la "Administración del Patrimonio Social Urbano" dependent del "M in is te rio de Obras Públicas y Urbanism o" (MOPU). Aquest organisme era per absorbí rel patrimoni, funcionaris i competències atribuïdes a l'antiga "Obra Sindical del Hogar y de A rq u ite c tu ra " . I com ença l'amortització de les vivendes.

ANYS80:D. Agustín Bru Zaragoza, en

representació del "Patrimonio So­cial Urbano", va vendre a partir delsanys80lesvivendesalsusuaris que les van voler comprar i que hi tenien dret, en declaració d'Obra Nova en escriptura atorgada el 7 de maigde 1958, davantel Notari D. Jaume Genover i escriptura autoritzada pel notari de Girona,D. Manuel Aguilar García, l ' l 1 de març de 1981.

NO M DELS CARRERS:El 25 d'octubre de 1955, la

"O bra S ind ica l del H ogar y Arquitectura" va enviar una circu­lara l'empresa constructora ECISA, demanantque retolés i posés nom als carrers del Grup, facilitats per l'Ajuntament.

Nom del carrer Núm. de les cases Total

PI. St. Cugat 1 al 1 2 incloses 12

Av. Canigó 21 al 31 (impars) 6

Carrer del Montseny 2 al 86 (pars) 43

Carrer de les Gavarres 1 al 12 12

Carrer de les Guilleries 1 al 12 12

Pas. Marquès de Camps 25 al 35 (impars) 6

91

¿Ï/V

OW

.T

V'T

REVI

STA

DE

SALT

/18

ELGRUP SANT CUGAT

COMERÇ:Dins del Grup Sant Cugat, la "Obra Sindical del

Hogar y de Arquitectura" va construir a la plaça de Sant Cugat 5 tipus de vivendes AR, això vol d ir que eren cases de 3 plantes i la planta baixa podia ser condicionada com a local comercial, a fi d'atendre les necessitats de consum del barri.

Així, en data 14 de novembre de 1955, la "Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura" va adjudicar 5 locals comercials en règim d'amortització i el seu valor era de 105.850'04 pta.

Les vivendes que tenien en els seus baixos un local comercial eren:

vivenda: Activitat comercial:

68 comestibles

69 fleca

70 llcteria7

71c

72 carnisseria

S'hi varen presentar 5 ofertes i 2 substituts.

CARACTERÍSTIQUES DE LES VIVENDES:Vivenda unifam iliar tipus AR, 3 plantes. Pl. St.

Cugat, Planta baixa local comercial.

DELEOACION NACIONAL DE SINDICATOSDE FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA

V DE LAS |. O. N. S.

Salado a Franco f IArriba Español ’

OBRA SINDICAL DEL HOOAR Y ARQUITECTURA

l civ·r·l'·fcL HOGAR

\obraSÍbb?̂ vCr \ \ i ±.pg-—

<vQ-¿ JSL

r a-;.i amum

PP/CC* Uso y Conservación. I .

asunto, Plan 54. Expte. 44. Grupo "SAN CÜCÜPATB*1 en SALT (Gerona). In teresando.oontratos.-

,Debido a l tiempo transcurrido desde que comenzó la facturación del grupo de re fe reno ia , 1 de septiembre de 1957,y no habiendo tenido entrada en esta Jefatura Nacional lo s __contratos de lo s b en e fic ia r ios de las viviendas, deberás pro­ceder a su remisión con toda urgencia.-

^ Por Dios, España y su Revolución Nacional-Sindica—

Madrid, 29 de noviembre de 1957.

OBRA,

Camarada DELEGADO SINDICAL PROVINCIAL en G E R O N A

(Secretaría Técnica de la Obra S indical d e l Hogar y de A rqu itectu ra ). -

Agapit Alonso i Pont

ULUltlII IACIII1L IE SillitlTIld. falmg* EipateU TradicionalisU

y ¿m U. J. O. N. S.

C. N . s. D E G E R O N A

HANUSt SABRIA BSRÍ2ÍG0ER, Secretario Técnico de - ¿ ® • la 0br8 Sindical del Hogar y Arquitectura de F*E. m‘ T. y de las J.O.N.S* afecto a la C.N.*^. de Gerona,

C E R T I F I C O ;íiie e l inçorte to ta l de

las viviendas que constituyen e l Grupo "San Cucufate" de Sslt, incluido e l importe de - los terrenos asciende a un to ta l de CUATRO MIELONES 0CH0CI3ÍTAS TH3DITA Y OCHO MIL GUI N MITAS CUÍCO PESETAS COK C Di CUENTA Y SIETE CHITEMOS (4.838.505'57),

Y para que as í conste, fiimo e l presente en Gerona, a quince de Noviembre de 'mil novecien­tos cincuenta y ocho.

I

II-MO. SR.:

JUA* MiSUEt Di "iNTISTEBAir Y BE3J4I1X. DEOJIÏBS, De legado Provincial da Sirdicetos de F.S.T. y de laa J.O.H.S. de Gerona, a V.I. con el mayor respeto, expone:

i 10 la Delegación ííacionnl de oindicsto3 constmye an la localidad de Sslt O-eron») un Grupo de Viviendas Pro tegidas, acogidas al Plan Sindical 1.9r''1~1ïí} y que pare pro ceder a la colocación del alcantarillado que ha de dar sa­lida a las aguas residuales del mencionado Grupo, e ¡ nec&— sario, debido a au situación, que la tubería (de 30 cas. - de flianetro) pese por debejo de la via del Ferrocarril de Olot a Gerona en el Xrn. 2, Rm. 5, mt. 10, conforme el cro­quis que se acompaña, por lo ',ue respetuosamente,

SUPLICA*t - —— —**Que previo loa trámites pertinentes

tenga a bien expender lo correspondiente autorización, — que a f in de fter cumplimiento & los plazos fijados por ls Superioridad, le rue¿o la itayor brevedad eo e llo .

Dios guarde a V.I, nuchos enos.

For Dios, í&parte y su Revolución Nacional-Sindicalis ta .

Gerona,

— r

limo. Sr.: INC-EHIEHO J'.FE D3 LA DIVISION IR PECOSA Di 1AC CIAS. _ DE FERBOCMfflllES DE VIA E'THSCHA.- BARCELONA.

"LES CASES BARATES"

El Salt de l’època

A fi de situar la construcció de leseases del Grup de Sant Cugat al pobledeSalt,cal parlarde l'època en què foren realitzades, ja que, si no, ésdifícilm entassim ilablecom fou possible que es fes a Salt una obra d'aquesta envergadura per l 'època en què estàvem. Així, l'any 1948, el nou consistori ja tenia el propòsit de construir un grup im­portant de vivendes socials, les populars "cases barates", al poble de Salt (AHS.I.I.I.I. Llibre d'actes del ple 15-VII-48. Lligal 7 (febrer 1940-abril 1967).

El Salt de 1954 era un poble que, uns anys abans, havia sofert els estralls d'una guerra, i durant aquests anys, amb un lleuger in­crement de la població, hi havia manca de vivendes. I amb la voluntat clara del nou consistori d 'u rban itza r un projecte d 'e i- xample de 344.822 m2, afavoria la presència de persones que no trobaven vivenda a la ciutat de Girona.

L'Església tenia un gran poder,

amb la creació del nacional- catolicism e, que afavoria una Església fidel al règim, gens crítica, i que, sovint, participava de les accions polítiques de l'època.

La ca pa c ita t de desen­volupament del poble era molt minsa, ja que hem de tenir en compte l'època de restriccions de tot tipus, s'acabava de suprim ir la cartilla de racionament. I la gent, a base de molt d'esforç, començava a entreveure una època m illor.

Molts eren els qui amb el seu esforç personal, a part de la feina, tenien petites explotacions de bestiar, i pràcticament un galliner a cada casa, amb bestiar petit, a fi d 'a favorir les necessitats d 'a li­mentació.

Urbanísticament, el Salt del 1954 era el mateix d'abans del 36,#és a dir, dos nuclis de població: el Salt que coneixem per Barri Vell, el Veïnat de Sant Antoni, el primer eixample del Veïnat i la carretera. Les autoritats van nomenar a aquests dos nuclis: districte I, fins

al carrer Manel de Falla, i districteII, per la zona general del Veïnat. El tram del carrer Major, també quedava afectat per aquesta mesura en posar dos noms al carrer: Generalísimo i José Antonio.

I així, entre aquests dos nuclis de població hi havia una gran extensió de terres conreades que, poc a poc, a partir d'aquests anys, es varen anar urbanitzant.

Per això, la construcció d'un grup d 'hab ita tges, més en llà d'aquesta zona establerta, fins i tot, més enllà de la via, resultava unelementestranyconstruïtentre camps i a llunya t de la zona edificada de Salt, el que esconvertí en el primer atemptat ecològic al que fins llavors havia estat equilibri del Pla. Al mateix temps era com una invitació a envair un gran espai de terres verges de conreu i que malauradament no va trigar gaire a ser acceptada.

Agapit A lonso i Pont

Projecte d'E ixam ple de Salt del 1925 rea litza t per l'a rqu itecte R. G ira lt Casadesús. A rxiu d'Imatges de l'A jun tam ent de Salt. D onacióC.O.A.C. Dem arcació de Girona. Núm . Reg. 1970 LA

FA

ku

A/1

v

REVI

STA

DE

SALT

/20

EL G RUPSANT CUGAT

Grup Sant Cugat 1954 MLes cases barates”

En plena crisi económ ica de postguerra , davan t la d es trucc ió d 'hab ita tges que va ocas ionar el c o n f l ic te i la manca d ' in ve rso rs p r iva ts , l 'Estat ha d 'a s s u m ir la r e s p o n s a b i l i t a t d 'u n a s i t u a c ió precària per resoldre el tema de l 'hab ita tge. Tot a ixò, en un m om en t en q u é les p e r s p e c t i v e s de c re ixem en t industr ia l eren bones per atraure la gent i una nova classe soc ia l,e l p ro le ta r ia t ,a lesc iu ta ts ¡a is m u n ic ip is on les indústries s 'havien instal·lat. A ix í doncs, l'Estat, assumint una actitud paternalista, p rom ourà i n i c i a t i v e s p e r la c o n s t r u c c ió d 'h a b i ta tg e s s o c ia ls a d iv e rs o s m un ic ip is , O lo t , G irona , Banyoles, Figueres. Curiosam ent les cartes i so l· l ic i tuds adreçades a la "O bra S indical del H ogar" per l 'adqu is ic ió d 'h a b i ta tg e s fe ien re fe rènc ia a aspectes com el dret a un habitatge d igne i a valors com el de la fam íl ia , la l la r , to tes e l les im p re g n a d e s d 'aque l la necessitat d 'a u x i l i i caritat cristiana tan prom ulgada per l'Estat.

Els habitatges coneguts com les cases barates o grup Sant Cugat van ésser una in ic ia t iva d 'aquest t ipus, p rom ogudes pel règ im franquista a travésdel "M in is te r io d e la V iv ienda" i la "O b ra Sindical del Hogar" .

El con jun t s'assenta en el Pla de Salt, en terrenys ocupats per camps i hortes, a l 'a ltre costat de la via del tren i p rop ie ta t del M arquès de C a m p s , ig u a l q u e en a l t re s in te rv e n c io n s d 'a q ue s t t ipus , es busca una ub icac ió en la perifèr ia del nuc l i, on el va lo r del sòl era m ín im a , la qual cosa exp l icar ia el caràcter marg ina l de barri que va te n ir en el seu m om ent.

La im p lan tac ió del G rup Sant Cugat, igual que d 'a ltres in ic ia tives d 'aquest t ipus, amaguen, darrera, una vo lun ta t de perpetuar, a través d 'un de te rm ina t m ode l urbanístic i un estil a rqu itec tòn ic , una ideo log ia i una manera de v iu re . Seguint els

p r i n c ip i s f o n a ­m e n ta ls de la c i u t a t - j a r d í q u e apare ixen à Euro­pa en la segona meita t del s. XIX, es busca l ' idea l i

el concepte de l 'ha­bitatge saludable i

obert a l 'ex te r io r ,

que reuneixi els avantatgesdel campi de la c iu ta t alhora.

A ix í , el G rup Sant Cugat adapta en certa fo rm a o pa rc ia lm en t la m orfo log ia de lesc iu ta tsa jard inades que busquen la seva loca li tzac ió més enllà del nuc l i i que les separa de l cen tre . C o n s t i tu e ix un barr i a l lunyat, però autosufic ient, encara que no l l iure del focus que representa el centre de Salt.

El con jun t de les cases barates el fo rm en 91 habitatges, 5 de Renda Reduïda (R) i 88 de Renda M ín im a (M) segons la N orm a t iva V igen t de 1944 i d is tr ibuïts segons tres catego­ries (A), (B) i (C).

nQ hab. Cat. - Tipus 62 A-M

P. Baixa + P. Pis vestíbul - escala cuina - menjador

bany4 habitacions

Sup. Const. 55.90 m2.

nQ hab. C at.-T ipus 24 B-M

P. Baixa + P. Pis (possibilitat de transformar-se

en A-M) vestíbul - escala cuina - menjador

bany 3 habitacions

Sup. Const. 47.54 m2

nu hab. C a t . -T ip u s5 B-R

P. Baixa (comerç) + P. Pis vestíbul

menjador - estar cuina bany

5 habitacions Sup. Const. 93.32 m2

nQ hab. C a t . -T ip u C-M

P. Baixa + P. Pis vestíbul - escala cuina - menjador

bany2 habitacions

Sup. Const. 39.18 m2

H i ha una v o lu n ta t d 'o fe r i r h a b i ta tg e s q u e s 'a d a p t in a les necessitats de les fam íl ies que els han d 'ocupar , quant a la superfíc ie de l 'habitatge, nom bre de peces i do rm ito r is , t ipus de renda i preu... Aquesta va r ie ta t t ipo lòg ica permetia a lhora d ive rs if ica r el n ive ll social del barr i en d iferents estatus socials.

La d ispos ic ió dels habitatges en l 'e s t ru c tu ra u rbana , fo r m a lm e n t o rdenada segons paràm etres de l 'u rban ism e racional en base a una d ispos ic ió s imètr ica i rec t i l ín ia de carrers i illes, no es fa de fo rm a aleatòria, s inó que se segueix el cr i te r i d 'u b ic a r els habitatges de cat­e g o r ie s s u p e r io r s en l lo c s de pr iv i leg i, com el que representa l 'e ix en la plaça Sant Cugat i en les zones a llunyades de la v ia del tren.

Gerard Carreras Comas

"LES CASES BARATES"

O O o o o o ojp f r n H O

(H IV) n, I I Io» toi i i

U II II

0 oj

cocoooo

“G

ooooc

3-00y> r ,u ü"o0

P 0p ol

6 o o o o O oO ' oQ o O O O

ob G o

5o>0

0oce.

TV0»r>>r~>

O0O

>z

.. ¡r-tS*,¿r8

§

u>O

“ 0

7? c\ O

mo d0

R71m3 U )1

Or p

<<o

mn rn0 ) - rorp

< 2 o * 3

or r _ _

P!cu u j CJl o

* ^ ‘ O

i

O

Les cases barates i el tren d’Olot

Fa quaranta anys, quan es va construir el Grup Sant Cugat, entre el camí del Sitjar i la vía del tren d'O lot, s'hi veien nomésdues edificacions, la Casa Blanca i ca la M aria M orena en el trenca ll del camí de Vallbera. Al fons, molt llu n y , el mas S itjar, massís i ferreny, ple de vida de pagès com des de feia més de cinc-cents anys. Cap al Veïnat, entre les siluetes dels pallers ressaltava el Manicomi i es podia resseguir el marge de la riera Maçana al bell mig del Pla.

Les "Cases Barates", a l'altre costat de la via del tren d 'O lo t, s'havien deconstruirdintreelsvint metres de la zona de servitud del "Carrilet", i calia que l'A juntament de Ja Vila sol·licités l 'a u to r itz a c ió a la "D ivisión Inspectora e Interventora de las Com­pañías de Ferrocarriles de Vía Estrecha".

El dia vint-i-vu it de desem bre de 1954 l'esmentada "D ivisión" expedeix l'autorització perconstruirel Grup Sant C ugat davan t els quilòm etres 2,350 al 2,850 de la línia fèrria d 'O lo t a Girona. De les condicions a les quals s'havia d'ajustar l'obra, trameses amb l'a u to ­rització, citaré la tercera i la cinquena perquè em recorden aque ll tren d 'O lo t de la nostra

in fan tesa , p o te n t i majestuós, brandantcom si volgués deixar el camí de ferro i lliscar pel mig dels camps de blat com un gran drac esbufegant.

Condició tercera:"La obra se cons­

tru irá con la so lidez necesaria, a fin de que no sufra n i sean de temer desperfectos p o r las trepidaciones que oca­sionen la circulación de los trenes".

Condició cinquena:"Los materiales de

las cubiertas o tejados han de ser in c o m ­bustibles, a fin de evitar incendios que pudieran producirse porlaschispas de la locomotora".

Més d'un camp de rostoll s'havia encés amb les guspires que llan­çaven les maquines del tren i calaven foc a les herbes seques de vora la via. Si bé en el nostre País ja feia segles que els teulats es cobrien amb teules, en altres pobles de la península la palla era sovint el material emprat per cobrir cases i corrals, quan els trens pe tits varen s o rtir a escampar foc i fum.

Jaume Bosch i Termes LAF

AR

GA

/21

REVI

STA

DE

SALT

/22

ELGRUP SANT CUGAT

Anecdotari

Tot examinant els milers de papers a què hem tingut accés per a la realització d'aquest reportatge sobre el grup de vivendes Sant Cugat, ens hem tro b a t amb exemplescuriososi ben reveladors de la burocràcia típica d ’una època -la dècada dels cinquanta- en ple règim franquista. Els que recollim a continuació en són una petita mostra.

* Mèrits que s'havien d'acreditar per tenir dret a una vivenda:

Així esdisposa en les "Normas esca la fón": "El escalafón de aspirantes a bene fic ia rios se redactará siguiendo el orden de puntuación que a cada solicitante le corresponda, una vez valoradas las s igu ien tes cond ic iones o c irc u n s ta n c ia s de barem o establecido por el A rtQ 2 ° de la Orden de Secretaría General del Movimentó de fecha 19 de ju lio de 1949:

S in d ica to s : 6 p un tos .Mutilados: de 2 a 5 puntos. Ex­com ba tien tes : 4 pun tos. Ex­cautivos: 4 puntos. Familiar de caído: 3 puntos, M ilitante de F. E. T.:2 p un tos . V ie ja G ua rd ia : 2 puntos..."

* Les recomanacions:Q ueda c ia r que, a part

d'aquests mèrits reglamentaris hi influïen també les recomanacions. N 'hem trobat unes quantes. Per exemple:

- Amb data 7.5.57, I'Alcalde de Salt dirigeix un escrit al "Sr. Secretario de la Obra Sindical del Hogar" recomanant que li sigui atorgada una vivenda a P.R.R., cap d 'u n a fa m ilia com posta de

matrimoni i tresfi11sd'entre 11 i 14 anys, "por considerarle el más precisado de ella, ya que en la actualidad se halla cobijado en una cuadra h a b ilita d a para vivienda en ínfimas condiciones de h a b ita b ilid a d , hallándose agravada esta situación por la ruina inminente que presenta su morada, pues con las últimas lluvias se ha ve n ido a ba jo pa rte de la techumbre".

- El 17-8-57, el Canonge J.M. TabernerCollellmirescriu unacarta amb membret de la "Secretaría de Cámara y Gobierno de la Diócesis de Gerona" al "Sr. Dn.Juan Manuel de Santisteban, Delegado Provin­cial de Sindicatos", recomanant l'adjudicació d'una vivenda del "Grupo San Cucufate de Salt" aE.J.O. "muchacho ferroviario que por dos veces ha debido aplazar su boda por falta de vivienda..." "Conozco a este muchacho desde hace tiempo y lo creo merecedor de ser atendido, en lo posible, con lo que se le haría una buenísima obra de caridad, que yo por m i parte le agradecería tam bién muchísimo. Con esta ocasión, gustosamente me reitero affmo. s.s. y capellán".

- També hi intervé el mateix Bisbe:

I

atentamente a su d istingu ido amigo D. Luís Armengol, y se permite m olestar su atención para recomendarle a D.que s o l ic i t a una de la s v iviendas d e l Grupo San Cucufete de S a lt.

Ha ha recomendado este caso un sacerdots buen anigo mío e quien mucho me complacería : od*-” sa ti£ fn ~ »r.

Siempre affmo. en C ris to ,

rr/t·lctA O cÀ ’a o c a d io n f i n t a a-

e / L&nío dtc con Ote/etact&n y

marzo..........5

* Qüestions econòmiques:Trobem una Marga polèmica

entre FEVE (Ferrocarriles de Via Estrecha) i la Obra Sindical del Hogar respecte a "zona de ser­vidumbre" peí pasd'unacanonada per sota de la via del tren d 'O lot, conflicte que, finalment, el 15-12- 54 se soluciona m itjançant el pagamentd'unsdretsque importen la quantitat de 76,50 pessetes.

RESGUARDO

i » r°*.*>>3trrIm p orte. .

derechos

... J 7 . 6

Toial . .

D E S T I N O ;

Gia.de Ferro­c a r r ile s V iaBstrecha.-Barceloaa

* Cost de l'obra:Amb data 15-11-58, Manuel

García Berenguer, "Secretario Técnico de la Obra Sindical del Hogary Arquitectura de F.E.T. y de las J.O.NS., afecto a la C.N.S. de Gerona" certifica que "el importe to ta l de las v iv ie n d a s que constituyen el Grupo San Cucufate de Salt, inclu ido el importe de los terrenos asciende a un total de CUATRO MILLONES O C H O ­CIENTAS TREINTA Y OCHO MIL QUINIENTAS CINCO PESETAS C O N C IN C U E N TA Y SIETE CÉNTIMOS. (4.838.505'57).

D e l e g a c ió n N a c io n a l de S in d ic a t o s

D E FA L A N G E ESP A Ñ O LA TRADICIO N ALISTA

Y D E LAS J . O . N . S.

C. N. S. DE GERONA

LES CASES BARATES CAGAFERRO

* Les botigues:El 7-8-56, l'A juntam ent de Salt

contesta una consulta de la "Obra Sindical del H ogar" sobre qu ins com erços s'haurien d'autoritzar per instal.lar-se al grup: "Esta A lca ld ía considera que deberían instalarse las siguientes: Una tienda de comestibles, una panadería, una carnicería, una tienda de productos lácteos y una verdulería, total cinco, por ser cinco el número de tiendas que existen en el referido Grupo

* Les sigles:Tant a les capçaleres dels impresos

comformantpartdelsescrits, hi apareixen sistemàticament tres grups de sigles:F.E.T.J.O.N.S. iC.N.S. Ara mateix tenim davant nostre, per exemple, un docu­ment encapçalat per un organisme que es denomina així:OBRA S IN D IC A L DEL H O G AR Y ARQUITECTURA DE F.E.T. y de las J.O.N.S. afecto a la C.N.S. de Gerona, que traduït a paraules senceres, voldria d ir ni més ni menys que això:"OBRA SINDICAL DEL HOGAR Y A R Q U ITE C TU R A DE FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA Y DE LASJUNTAS DE OFENSIVA NACIONAL- SINDICALISTASAFECTOA LACENTRAL NACIO NAL-SIND IC ALISTA DE GE­RONA"

Déu n'h i do, no?

SaJudo a Franco ¡Arriba España!

* * *

Com hem d ita i principi, aquests són només uns quants exem ples d 'u n anecdotari que hauríem pogut fer molt més extens. Però pensem que, com a mostra representativa, és potser suficienti prou expressiu.

J. Cristòfol

L’acudit foll

LA FARGA - Revista de SaltPasseig Verdaguer, 1 -17190 SALT

Nom i cognoms.................................................................................Adreça......... ....... .....................................Telèfon.............................Codi Postal.......................... Població................................................D.N.I_______________Professió.____ _____ ______ ____ ______Desitjo subscriure'm a "LA FARGA - Revista de Salt", editada pel Casal de Jubilats de Salt, i faré efectiva la subscripció anyal de 1.500 ptes. (per Pany 1995) per mitjà de rebut bancari.

Signatura

§€...............................................DOMICILIACIÓ BAHCÀRIA

Senyors:Els agrairé, que amb càrrec al meu compte/llibreta, atenguin els rebuts que els presenti el Casal de Jubilats de Salt, anyalment, per a la subscripció a "LA FARGA • Revista de Salt".

Titular compte/llibreta.......................................................................Banc/Caixa............................................................. .........................Agència/Adreça................................................................................Número de compte/llibreta............................................................. .

Signatura

LA FA

RG

A/2

3

p. a Salt, a l'av. de Francesc Macià

^ 3 dormitoris dobles^ 1 bany + auxiliar

► menjadors-estar de 21,5m^ Cllina amb espai per a taula

► pàrquing opcional

facilitats de pagament.E U G E S AC O N S T R U C T O R A . IM M O B IL IÀ R IA

Acollibles al Pla Quadriennal de l'Habitatge. Préstecs a partir del 7'5% segons ingressos.Subvencions de la Generalitat del 5% o del 10% segons comprador.

Fem realitat el vostre somniC / Major, 182 - 17190 SALT (Girona)

Tel. 23 55 61