1

Click here to load reader

Les cent millors llegendes populars.pdf

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Les cent millors llegendes populars.pdf

o: o e;

R !

<8 "EX-LI BRIJ: Ati.laui cjue uiui_v^*uda.. . . . .

l l i * .4 ' M

' C \<ía-.\m u n c u c . -*Jti.:_ v. ruciui uiu;o)..."-'-*-

UOAN AMADEU

9

I o

fi I

c l

I I o °, •j? G"?ne r ?ü'? '

Do.:>. >. Centre M de la ÜuUi .

C. ••-' !H"va -ura

• " c a J f > p u i a r

Page 2: Les cent millors llegendes populars.pdf

LES CENT MILLORS LLEGENDES POPULARS

• jra

d e ia G.;ii. . . i i p u i a r

Page 3: Les cent millors llegendes populars.pdf

t 1/ Ifgurta l/# f'ranrrn Hmui·i)

JOAN A M A D E S

L E S C E N T

M I L L O R S L L E G E N D E S

P O P U L A R S

Generalitat ^ Catalunya Deps»*. - r - it •> Cultura CantPE teO - = — Pecerca de la Cuiíucci ii^'.' c o r al > Popular

R D I T O R I A I . S E L E C T A , S. A.

B A B C E L O f í A

Page 4: Les cent millors llegendes populars.pdf

BIBLIOTECA SELECTA - 139

Edicions de

I.KS G E N T M I L L O R S

L L E G E N D E S P O P U L A R S

Primera: iXki

Encapçala acjMM volum uai Uuabu al laaira .. la llr.--,, la il'lii·libil i Mandoni. «ibra de Iranmc Alitium

P B O t V I E T . i l l.l i i i; M I i \ l l i r • u \ » |) \

Nebots de l.ripe/ ll.iberl i C."-0011110 de l'Aeiall. 63- Barcelona

NOTÍCIA B I O G R À F I C A

Juan Amades i Gelats va néixer a Barcelona

el 23 de juliol de IS'M). De jove es dedicà a les ma­

temàtiques, l'astronomiu, la grafologia, Vesperan­

to. L'excursionisme li desvetllà afieious enlomolò-

giques i folklòriques. L'any 1911, perd, un fet

fortuït el fi'n adonar de les valors de la i-ultura

tradicional. In qual cota el va decantar decisiva­

ment cap a les recerques folklòriques, que han

esdevingut la sera cspecialit;ació.

L'any JO 15 col·laborava en la fundació de VAï­

rin d'Etnografia i Folklore de la Universitat de

Barcelona, i el 1922 en la de l'Obra del Cançoner

Popular de Catalunya, per a la qual efectuà di­

verses missions. Actualment t's Conservador del

Museu Municipal d'lndiistrics i Arts Populars.

La seva ol/ra, vasta i intima, d'apostolat i di-

mdgadó, l'assenyala, ultra el gran notnbre de con­

ferències, una bona sèrie de publicacions en els

in-ii'Htí culturals de major importància i mulla

Page 5: Les cent millors llegendes populars.pdf

to JO.IX AMADES

d'altre- lUUf -. alguns dch i/uah undrci.ren Ics

col·leccioni de la Biblioteca Perenne i de la BUdio-teca Selàcla.'

i. En la Biblioteca Perenne: Folklore de Catalunya. I. Kondallislica (n.o I . I ) : Folklore de Catalunya, II. Cançoner (n." 15).

lin la Biblioteca Selecta: Les cent millors cançons populars in." 4 3 ) ; Les cent millors rondalles populars • nt'um-ros S ' - 5 J ) ; Les cent millors cançons de Nadal in." 641; Refranyer català comentat Mi." S j ) ; Les rent millors llegendes populars ni." 139).

Iiulíliil i Mandoni

Quan els romans vau envair la península tothom es va sotmetre planerament i sense resistència. Els catalans van ésser els unies que no es van avenir al jou romà i que van aixecar-se en armes contra el gran imperi. Du- ·_ rerman- anomenats 1111 i i• • i I i Mandoni , que uns diuen que eren v i l a ­tans i d 'a l t res barcelonins, van alçar bandera con­tra Roma i van aplegar un cos d'exèrcit que va donar molta l'eina als romans ; però l'esforç d'a-qucll pilot de valents resultava un miserable es­quitx davant de la força del <rrnn mar de l ' imperi romà, i vau haver de sucumbir. Indibil i Mandoni van caure presoners junl amb llur- famílies; els qui posseïen béns l'oren SUquejats i les cases que habitaven arrasades , i foren conduïts a Barcelona i tancats en la presó més ròneira i més l'osca.

Indibil tenia tres filles boniques com un sol. i Mandoni tenia per muller la dona més gallarda que podia trobar-se a més de cent hores al vol­tant . La bellesa d'aquelles quat re doncs va enter­bolir l 'enteniment del cabdill romà. Bscipid, el qual, de tote- passades, en volia abusar . Les filles

Page 6: Les cent millors llegendes populars.pdf

O A X A .1/ A D li &

d'Iudíbil van preferir mor i r i totes t res van suïci­dar-se abans de lliurar-se a l'enemic mortal de la seva terra. La muller de Mandoni no va ésser t an virtuosa.

Quan j a l'eia molt temps que els catalans rebel-lats contra Roma esperaven quina fóra la seva sort, van ésser t rets de la presó i conduïts a la platja. E n t r e tots eren un g r u p d'uns quants cents. Mentre cl qui capi tanejava els soldats que els guar­daven esperava ordres, va sort i r de la ciutat una dóna que desesperadament va dirigir-se al g r u p i va cr idar si entre ells hi havia Indibil i Mandoni. Els dos braus guerrers van presentar-se de segui­da, i Mandoni va reconèixer en aquella dama la seva muller, molt envellida i passada. Ella li va contar que sabia que la muller d'un dels braus que s'havien aixecat contra Roma havia estat esti­mada pel g ran cabdill romà i que ella no havia tingut prou Corçà per a desdenyar l'enemic i re­sistir a les seves pretensions, que havia deshonrat la seva fidelitat matrimonial i la seva pà t r ia do­nant-se a I enemic i que acudia a ell perquè li di­gués quina justícia creia que li havia d'ésser apli­cada, Mandoni i toia la resta de guerrers van cridar, com un sol home, que mereixia la mort . .V l ' instant la dama va treure un punyal que duia amagat entre la roba i el va ll iurar al seu mar i t perquè l'hi clavés, i ell. loll de ràbia, en ,-aber la infidelitat de la seva esposa, li clavà el punyal i de seguida amb la mateixa a rma va escometre amb tanta fúria i amb tant braó els soldats que el guardaven , que en un moment va matar -ne més de la meitat . Els al t res , e span ta t s davant d'aquella bogeria de valentia, van fugir i la g ran collada de patr iotes va poder salvar-se.

LI'.S CF.NT MILLORS LLEGENDES

Els dos germans es van veure impotents per a tornar-se a aixecar conira Roma, perquè en re? coneixien la g ran força, però van j u r a r venjar la deshonra de la muller d'un i la mort dc les filles de l 'altre. Indibi l i Mandoni , per no ésser cone­guts, es van t reure la g ran barba que duien, vau buscar ocasió do poder a r r i ba r fins a Escipió i el van assassinar a punyalades , com ho havia fet pr i ­mer Mandoni amb la seva muller per cansa del t i rà .

La Mare de Déu de Montserrat

Així que els jueus van clavar Nostre Senyor en creu, es va saber a Barcelona, i va haver-hi una gran consternació i disgust. De seguida van aple­gar-se gents de totes menes, riques i pobres, i van t rac ta r d 'enviar una nau cap a terres dc Palest ina per tal de por ta r a jut a la pobra Mare de Déu i de consola r-la en la seva gran tribulació, i tal com van projectar-ho ho van fer. La Mare de Déu v a ag ra i r molt la finesa dels barcelonins i els digué que podien tornar-se 'n descansats a l lur terra , puix que ella havia restat rodejada d'un g r u p de deixebles del seu Fill que no l 'abandona­ven per res. Els va prometre de tornar-los la vi­sita i enviar-los un dels deixebles del seu Fill més aprofi tats per tal d'iniciar-los en la nova doc­t r ina .

Passat uii quant temps, no p a s gaire, la Mare de Déu va enviar a Barcelona, sant Pere perquè hi prediqués la doctrina del seu Fil l i li va donar

Page 7: Les cent millors llegendes populars.pdf

i.| )OÀN A M A DES

un retrat seu obral i lallal per sant Llnç. Aquest sani no era escultor ni entenia res en l'art del cisell, car, segons la veu popular , era marxant . .Jesús se li va aparè ixer en somnis i li va encar­regar i|iie obrés un rel ral de la seva Mare, perquè lés generacions venidores tinguessin coneixement de com era . Sant Lluc va ana r a casa de la Mare de Déu i li va fer saber el manament (ple havia rebut ilel seu Fill. Li va exposar també la difi­cultat que trobaria per a complir l 'encàrrec, per­què no era home d'Ofici, no entenia en art ni tenia enginy per a manejar eines. Maria li digué que mane ja r un pinzell no era pas cosa gaire costosa. Kl sani li va respondré que no creia pas convenient de fer-li nu retrat pintat , perquè la p in tura s'es­borra i al cap d'anys no en resta res. Perquè la seva fesomia reslés per sempre, li digué què creia que hauria de l'er una figura esculpida, i manejar el cisell era més difícil que pintar . Kl sant va demanar a la Mare dc Déu que li deixés una eina de fuster qualsevol de les del seu difunt marit Josep , i. guiat per la gràcia de Déu, que l'inspi­rava, creia que sortiria bé de la seva comesa, l 'n estol d'angelets va baixar del cel i van posar en mans de l'Kvangclisla les eines del sant Pat r ia rca . I les eines van lliscar suaument per damunt de la Insta amb la més gran senzillesa i harmonia, sense que l 'improvisal escultor hagués de l'er sinó tocar­ies. I no va t r igar gaire a definir-se i perfilar-se la figura divinal dc la Mare dc Déu.

Puix que tota la gràcia li pcrvenia del seu Fill , Maria va demanar al seu retrat is ta que jun t amb ella obrés també la figura de Jesús . Kl desig de la bona mare fon cas d 'embaràs per al novell ar­t ista. De la Verge, li era fàcil de prendre 'n la

LES CENT MILLORS LLEGENDES

fesomia, perquè la tenia al d a v a n t ; del model de Jesús , no en disposava. Maria li va dir que s'ins­pirés en els angelets que la voltaven, que eren graciosos i subtils com el seu Fil l quan era xic i que no el representés pas com un home, puix que li recordaria la seva trista li, sinó com un infant que li tornés el goig i l'emoció de quan va ésser mare. La figuració de la Mare de Déu amb el seu Fill infant és deguda, per tant , a la voluntat de Maria . La imatge de què parlem és l'única que representa autènticament la Mare de Déu tal i com era amb exactitud, i va servir de model per a totes les al tres imatges marianes de lol el món.

Aleshores la eiutat de Barcelona estava forma­da per dos nuclis: la ciutat vella, assentada al cim del Montjuïc, que baixava muntanya avall pel costat del Llobregal, i al peu de la qual hi havia el port , on s 'arreceraven les naus , si l'a no l'a vers l 'indret on avui encara hi ha el barri de Port . L'al-tre nucli era on avui hi na el cor de la eiuíal vella als voltants de la plaça de Sant J a u m e . Sani Pere va desembarcar al port d'enllà a Montjuïc i va anar a visitar un amic seu barceloní i jueu a qui va explicar que havia vingut a la nostra cinta i per predicar una religió novella. Kl seu amic li va dir que j a en sabien a lguna cosa, que uns quants companys es reunien en un soterrani molt amagat per no ésser descoberts per l'altra gent i que allí feien el que bonament sabien per p ro p ag a r i es­tendre aquella nova llei.

Per aquell temps hi havia un grau camí sub­terrani que comunicava les dues ciutats dc Bar­celona i que anava des del cim del Montjuïc fins a la plaça de Sani J aume . Aquest camí molts diuen que encara existeix avui i que va des de les Dl'as-

Page 8: Les cent millors llegendes populars.pdf

JO.IN AMADES

sanes al eastell de Montjuïc, i dinen que és tan ample, què lli poden passa t ben bé la cavalleria i els canons. l 'er aquest camí, sense ésser vistos, van ana r said Pere i el seu amic des de la Bar­celona de Montjuïc a la Barcelona de baix. i van l'er ca]) a l ' indret ou avui s'escau la plaça de Sant Jus t , que era on hi havia el gran soterrani on es reunien els pr imers crist ians barcelonins, que, sense saber res ni haver estat iniciats per ningú) professaven j a la llei de Crist. Sant Pere els va predicar l 'Evangeli , els va iniciar en la celebració de la Santa Missa i va ensinistrar-los en les oracions i pràct iques religioses que havien de seguir per ben servir Déu. Enmig d'aquella mena de plaça de sota terra va fer com una pila de pedres i, al damunt , va posar-hi la imatge de la Mare de Déu que ella mateixa li havia donat perquè en fes ofrena i present a ls barcelonins. I , davant d'aquell a l taret , rústic i senzill, ell ma­teix va celebrar la pr imera missa i va consagrar els pr imers crist ians de tot Europa , puix que ell fou el pr imer apòstol que va deixar la Te r ra San ta per predicar i p ropaga r la nova religió.

San t Pere va restar a Barcelona un quant temps. Duran t la seva estada enlrc nosaltres, cada vespre es reunia rodejat d 'adeptes , que cada dia creixien, puix que per la ciutat es va estendre tot seguit la llavor de la nova doctrina. Quan cl sant se'n v a a n a r va deixar als creienls la imatge o. més ben dit, el re trat , que la Mare de Déu li havia lliurat, i durant molts anys va ésser aquest l'únic que van tenir els barcelonins per a retre-li culte.

Els cristians barcelonins van reunir-se en les catacumbes de sota la plaça de Sant J u s t duran t anys i més anys , mentre el cristianisme fou per-

LUS CENT MILLORS LLEGENDES <7

seguit, i allí mateix en van morir a milers, puix que damunt mateix de les catacumbes In havia les arenes o circ romà on eren t i ra is a les feres els primitius lidels. I n 'hi vau mori r tants i tants, que quan, t r iomfant el cristianisme, els barcelo­nins van acudir a Roma a demanar relíquies per consagrar la primera església erigida a Barcelona, que fou la de San t J u s t , el Sant Pare els va d i r que no els calien pas rel íquies; que agafessin sorra i ter ra de la plaça on projectaven erigir el temple, que l'espremessin i que encara en rajar ia sang cristiana de la molta que al seu damunt s'havia vessat, i que aquella era la millor relíquia. I , en erigir el temple i poder professar el crist ianisme ÍI la llum del dia, l 'altaret fet p e r sant Pere amb un pilot de pedres, que a t ravés de totes les perse-cucions s'havia conservat amagat a les catacum­bes, fou t rasl ladat al temple, i amb ell el retrat imatge de Maria Santíssima, que va passar a pre­sidir l 'altar de l'església, on fou venerada i ad­mirada per tot. el poble de Barcelona.

Passats anys i més anys, els moros van envair salvatgeineut la nostra ciutat amb l'intent d'ar­rasar esglésies i tot allò que fes referència n la religió, i els fidels, gelosos del retrat que sani Pere havia donat a la ciutat per encàrrec dc la Mare de Déu, van agafar la imatge i van anar-se 'n a amagar-la d in t re d'una cova de la muntanya més abrupta i més ferrenya de tot Catalunya, on creien que mai els moros no podrien posar la petja, l 'n cop allí, van cercar una coveta ben amagada entre el boscatge, van amagar-hi la imatge i. perquè nin­gú no la pogués t robar , van tapar- la amb una pa re t i al seu davant van p lantar arbres, que amb el remp- vau créixer fins a l'orinar un espès

2

Page 9: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

boscatge davant de la cova i la van deixar com­pletament amagada i impossible de descobrir.

Kl poble de Barcelona va sentir una gran de­voció per la imatge dc Maria i l 'anomenava la " J e r u s a l e m ! t a n a " i la " M o r e n a " , nom que en aquells temps volia dir mora o sarraïna Davant d'ella van l'er les seves oracions i van intensifica? llur l'e. fins a a r r iba r a assolir la palma del mart i r i , sant Sever, santa Eulàlia i sant Paria, També diu la tradició que els qui van vet l lar per amagar la imatge de la fúria sarraïna van ésser el senyor bisbe, el governador i el ju tge .

Quan l'eia cent seixanta-dos anys que la imatge eslava amagada , set pastorets de can Riusec, de Monistrol — a l t r e s dinen de can l.loberes — van veure sel dissabtes seguits que per darrera de la muntanya sortia una gran resplendor com si hi hagués un sol més gran que set sols i van veure un estel molt gros i l lampurnnnt que queia a la terra i sempre cap a un mateix costat. També van sentir com uns cants i unes músiques toies dolces i harmonioses que els van Semblar cosa celestial. Aquells sets pastorets no se'n sabien avenir i tot era pa r l a r sempre del mateix, però no ho volien dir a ningú, per por que la gent HO els voldria creure. Però tantes vegades van veure el mateix, i tant i tant en van par la r , que uns al tres pas tors ho van sent i r i bo van contar 0 la gent del poble de 'Monis t ro l , que de seguida va córrer a explicar-ho al senyor bisbe de Man­resa, el qual. acompanyat dels canonges, del Ca­pítol i de molla gent de Manresa, va formar com una processó. Tots amb aixes i ciris encesos, van ana r fins a la por ta de la cova. a t ravés de la paret dc la qual sortia aquella gran resplendor i se

UiS CENT MILLORS LLEGENDES ig

sentien aquelles g rans cantúries i musiques. Entre tots van t i ra r la paret a terra i van t robar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat tota voltada d'angelets amb tot d ' instruments que to­caven i cantaven i tota aurcolada d'una claror que l'eia més resplendor <|Ue set vegades el sol.

Kn veure la imatge, tots van restar enlluernats, van caure a terra de genolls, li van fer g rans oracions i tothom sentia un gran afany de tocar-la i de besar-la. El senyor bisbe la va prendre amb les seves mans i tots van convenir que una joia lan gran no podia es tar sinó a la Seu de Barce­lona, i van organi tzar una processó per a portar- la . Però beus ací que, quan van a r r iba r a l'indret on avui s'escau el Monestir, es van sentir cansats i van reposar per emprendre la baixada de la mun­tanya amb més braó. Quan van t rac ta r de repren­dre el camí es van t robar que la imatge s'havia t'ft lan pesant que ningú no la va poder moure da l l í . Van acudir-hi els gremis de la geni més forçuda i més valenta, els baslaixos. els molcrs. els ferrers i d 'altres, i entre tols no la van poder moure ni un gra del lloc on era. Davant d'això, el senyor bisbe i els all res vau creure que era voluntat de la Mare de Déu no moure's d'aquell l loc i allí mateix li van aixecar una Capella, que amb el temps va convertir-se en església i més tard cu monestir.

Page 10: Les cent millors llegendes populars.pdf

J 0 A A A M .-/ I) li .S

Santa Eulàlia

Sanin Eulàlia a dist ingia per la seva gran c a n t a t . Kl» p o b m truca van tothora a la porta dc casa seva i mai no sa'n tornaven sense una almoina. Tanta prodigalitat va a r r i ba r a molestar ••Is pares de la donzella, i|ue diverses vegades l'havien renyada. Un dia nue la -nineta portava tota una l'aldada de pa per a una pobra dona. cl seu pari 1 va dclurar-la i amb aire imperiós li pre­guntà què portava l.a donzella, e-porugiiidn. con-t i - tà que duia Bon, i obri sense temença la tal-dada aN ulls del ien pare . que va veure i|iie, efec­tivament, eren Hora, eom li deia la -eva tílla.

Vora dc la rasa de santa Kulàlia hi havia un pou d'aigua mnlt bona i fresca ou anava a |M>uar •d veïnat d'aquella rodalia, l 'n dia van anar-hi duc- noieies i van Induir ipie el pou s'havia eixu­gat. Tcniorose- ilel eàs'.ig ipte el seu parc , que eia molt rigoró», el» infligiria en veure que no li por­taveu a igua , es vau posar a plorar desesperada­ment. La donzella Kulàlia les va sentir, va a r r iba r fins al pou, va estendre el seu mantell per sobre del brocal i l'aigua va revellir tan fortament ipic brollà per damunt del pou : així aquelles noietes van poder omplir llurs eaut i re ts sense gens d'es­forç i vau estidv iar-se el càstig del seu pare,

I. 'aigua subterrània mi sentir-se tan sotmesa a la voluntat de santa Kulàlia i reviiigiic amb tanta torça , que va a r r iba r a formar un riu. que encara avui «•nbsistoix l alimenta tots els pons do la nostra Ciutat. Kl» pescador- i la gent de mar de

I.RS CENT MILLORS LLEGENDES

la nostra platja el coneixeu molt bé i l 'anomenen el " r i u de s o t a " i el " r i u de santa Kulàlia". l l i I1.1 temporades de l 'any que |Mirta un corrent tan fort que han d 'anar amb compte a navegar, puix que podria perjudicar-lo». Els nostres avis. que se servien molt dc l 'aigua dels pous. aleshores que le- fonts escassejaven, quan el pou se'ls eixu­gava invocaven santa Kulàlia perquè el- l'es re­vellir l 'a igua: i el- pountaires 0 escurapous tenien per advocade- santa Kulàlia i la Mare de |(éu de l 'Aigua

P rop de la rasa de -aula Kulàlia lli havia Ull gran bosc dc xiprers. I n dia que Kulàlia s'hi pas­sejava, se li va aparè ixer un àngel que li pro­nosticà que seria santa i pat rona de Barcelona. Per tal que -eiiipre mé- hi hagués record d'aquell prodigi, l'àngel va fer t o rna r palmeres el l xi­prers. Aleshores no hi havia en Iota aquesta terra cap pa lmera : aquelles l'oren les primeres que hi hagué, i totes les que hi ha avui en descendeixen. Amb el- any - aquell bo-c de palmeres es va per­dre, i avui In ha nu- arbres molt g rans i ufanosos que donen molt de caràcter 11 aquell para tge , cone­gui | m t "Desert de Sa r r i à " .

Vu.111 l ' emperador Dioeleoià decretà la per-ecu-ció seu- treva dels crist ians, santa Kulàlia tenia tretze anys. Amb tota valentia decidí anar- lo a t robar al temple, i, davant do tothom, increpar-lo i humiliar-lo. Abans de sort i r de casa seva va fer un petó als seus pares, que dormien i 110 es van adonar que se n 'anava. 1111 petó a terra , a la Uosana de la porta i un all re a uns xiprers que hi havia part dc l'ora de la cisa . Arribada a Bar­celona, va presentar-se al temple i va insul tar Daeià, que li va d i r (pic -i adorava el- falsoa déus

Page 11: Les cent millors llegendes populars.pdf

/ O A N AMADES

la perdonava <i«» tot i·l <nie deia. Kulàlia. en comp­tes d'obeir-io, va collir nu g rapa t de sorra de terra i va t irar-lo damunt de l 'a l iar com un es­carni i una befa. I>aeià va mana r aleshores que ('agafessin, l 'empresonessin i la torturessin. Da-eià la t'éu tanear a la presó del seu palau, que estava al capdavall del Call , al linal del carrer du la Itoqueria. I.a presó donava a l'indret de la Volta de Saula Kulàlia i del l.emei. i diuen que el sol. adolural perquè aquell lloc havia servit de presó de la nostra santa pa t rona , mai més no bi ha volgut e n t r a r : per això mai no toca cl sol en cl- do- carrerons indicats.

En veure qne no volia apos ta la r . va ésser con­demnada a pa t i r tret/.e mart i r is , tants com eren d - -cu- anys.

En vista que santa Eulàlia no volia abdicat la seva l'e. l'ou sotmesa O una tanda d 'a-sol- ; des­prés, ami) uns gailis i uns arp ions , li van es t r ipar la carn. En veure que no defallia, li van posa r els peus d in t re d"un braser ardent de foc, i, per­què ni híní no renunciava, van posar-li-hi els pits. Fou manat que li freguessin les nafres i les l'cri­des amb pedra tosca, que després les hi ruixessin a m b oli bullent i finalment les lii reguessin andí plom l'o-. Cap d'aquests mart i r is no va l'er tron­tollar la seva fe, i aleshores fou ordenat que la tiressin dintre d 'una bassa de cali; viva.

t ' n a l t re dels mar t i r i s consistí a posar-la tota nua dini re d'una Imta en la qual hi havia una gran quanti tat de bocins de vidre, pedres cantelludes i claus de punxes eriça des ; un cop ella n dini re . van t i ra r la bóta t re t /e vegades costa avall per la Baixada de San ta Eulàlia, que p e r això va p rendre el nuïn que porta . Kn record del mart ir i , al cim

LES CENT MILLORS LLEGENDES j j

de la pujada hi ha una capelleta amb una imatge de la santa que té al costal una hótn.

Un al tre dels mart i r is consistí a tancar-la Iota nua dintre d 'un corral ple de puces que la van picar com feres i van nafrar i lacerar Ics seves carns tines i delicades, l 'er a ixò diuen que vers el dia de la seva l'esta les puces són més grosses que mai i piqueu més fort i amb més fúr ia ; la gent diu "que són les puces de santa Kulàlia". que volen recordar als botis crist ians el mart ir i de la santa. En t r e la Volta de Santa Kulàlia i la del Remei, de les qual - j a hem parlat , hi ha com un carreró estret sense sortida i amb l 'entrada ta­piada, que els nostres avis anomenaven el "Call de les Puces" i que segurament deu fer referència al martiri de la santa .

l ' n a l t re dels mar t i r i s fou por ta r - la al suplici nua, damunt d 'una carreta de bous que amb grau calma es passejaven per toia la ciutat por tal de l'or passar una forta vergonya a la pobra donzella. El Cel, però. va compadir-se d'ella, i, tol i es tar ben serè i fer un bon sol, es va posar a nevar i ben aviat va cobrir la nuesa de la pobra santa un vestit de neu blanca i pura .

Santa Kulàlia va escapar-se de la presó guiada per un àngel que la va acompanyar . Els galifar­deus de Dacià la van cercar pertot ar reu fins a trobar-la i la van to rna r a la presó, però per por que no s'escapés de nou l'ou decidit matar-la.

Kl sacrifici consistí a clavar-la en una creu en fornia d 'X. I.a tradició assenyala tres punts di­ferents de la ciutat on santa Eulàlia fou clavada en c reu ; la més ar re lada i persistent diu que l'ou al l'la de la Boquería, i diu que per això el car­rer dit avui de la Boqiicriu i el portal que va

Page 12: Les cent millors llegendes populars.pdf

*4 JOAN AM AD E S

obrir-se al seu començament havien <lut el nom do Santa Kulàlia, tradició que explica una là­pida, avui mig esborrada, que es pot veure a l'al­çada del balcó de la casa que l'a cantonada al l'la i al ca r r e r de la Boqueria. Així mateix es diu que va sofrir el da r r e r mart i r i a la placa ilel P e d r ó i (pie per a ixò li fou dedicat el mo­nument que tots liem visi. I, finalment, hom diu també que l'ou c lavada en eren n la plaça de l'Àngel.

Així (pic la san ta va t anca r els ulls, va sortir-li de la boca l 'animcla en forma de colom que va volar c a p al cel. Hom diu també que va baixar un estol d 'àngels que s 'emportaren cl cos de la santa c a p a la glòria, l ' n a a l t ra t radició diu que, lan bon punt la santa va linar, va fer una nevada de les més grana que mai s 'hagin vist i que la tropa que guardava el cos de la màr l i r , empesa pel fred, va fugir, i així els pares d'ella van poder lor-se'n càrrec i enterrar- lo. Quan els soldats van adonar-se que els havien pres el cos de la santa, van assassinar els seus parents , perquè es van nega r a d i r un l 'havien por ta t . Una a l t ra tradició, encara, afegeix que va desencadenar-se una gran tempestat que féu escampar cl- soldats i permeté als pa re - de la santeta escapar-se i salvar-se. A l'i d e g u a r d a r el record del mart i r i de la santa, mai nu neva el dia de la seva festa a la ciutat de Bar­celona.

Una llegenda poc coneguda explica de manera completament dis t inta el sacrifici de santa Kulà­lia. l 'er instigar la gent a denunciar els cristians, l 'Estat romà donava una par t de la riquesa del denunciat a qui l'eia la denúncia. Santa Kulàlia e r a moll rieu, i uu sacerdot pagà , en observar

LES CENT MILLORS LLEGENDES

que no acudia al temple n complir amb les ceri­mònies do la religió dels falsos déus, va denunciar-la per crist iana, por ta t per la cobejança de pe r ­cebre nua par t de la gran fortuna dels seus pares. D a r i a va fer aga fa r la donzella, i ella va man ten i r davaul d'ell la seva fe. Un lill de Dacià va cua-morar-se de la noieta en veure la seva fermesa i decisió i demanà al seu pare (pic no la l'es mar­tiritzar de seguida, perquè potser renunciaria al seu credo. Dacià va l'er t ancar la donzella a la presó en espera de si es decidiria. A la cambra on va ésser tancada es guardaven totes les eines i tots els ins t ruments del mar t i r i , la vista dels quals va impressionar tant la iiiiuyoneta. que va morir. L'endemà, quan l'escarceller va ana r a por­tar-li el menjar , va t robar- la morta. Adolorat i i rr i tat , el lill de Dacià va matar cl sacerdot que l'havia denunciada.

L'endemà de la erucilixió de la santa uns cris­tians enfervori ts desclavaren el seu cos d 'amagat i van donar-li sepul tura cristiana en uu lloc -. cret ipic no fou conegut durant molts segles. Kn temps relativament moderns va Irobar-se el se­pulcre a l'església de San ta .Maria. Tota la ciutaf va creure que el cos sani de la seva patrona en­lloc no podin es tar millor que a la catedral , mo­tiu pel qual fou organi tzada una processó per t ras l ladar l'esmentat cos de santa Kulàlia a la •Seu. Quan passava això, es put d i r que la ciu­tat de Barcelona arr ibava fins a la plaça de l 'Àn­gel, que aleshores s 'anomenava del Kormenl 0 del Blat perquè s'hi l'eia el mercat. Knllà d'aqueSl punt no hi havia sinó ravals i, entre ells. l'esglesiela de les Arenes o de San ta Maria , tocant a la mar .

Quan l 'urna que conduïa cl cos de la santa arr ibà

Page 13: Les cent millors llegendes populars.pdf

26 JOAN AM .1 n r. S

al peu del portal ona hi havia par i d'avall de la Baixada de la p n - o , al nivell del carrer de la Tn-pineria, és a dir , així que el 008 sani va a r r iba r al peu de l 'entrada de la ciutat , va t'er-se tan i lan pesat, que els qui el conduíeu es veieren impos­sibilitats, no solament de poder-lo sostenir, sinó àdhuc de bellugar-lo. Van Ter-se esforçoa a desdir, pe rò to t va ésser debades : el cos de cap manera no volia seguir endavant . Lee d o t / m e s de bisbe-i g rans magnats <pie acompanyaven el cos de la santa van demanar a l a immensa gentada que havia vingui d 'arreu del món per lal de prendre par t en aquella processó, que va d u r a r hores i més hores, que fes oració beu devotament per demanar al ('cl que els volgués t r eu re d'aquell mal pas . Mentre tothom, de genolls en te r ra , cla­mava la misericòrdia i l'ajut, ilel Cel, es veié baixar un àngel que, amb un dit estes, Va assenyalar de manera molt insistent i porlidiosa uu dels canon-gea de la Seu que havien intervingut en el t rasllat . Aquell canonge, capcot i avergonyit , va confessar que ell havia pres un dit. del peu de la santa per lal de tenir -ne una relíquia. Amb grnn cerimònia l'ou oberta l 'urna que contenia el cos sant i hom aplicà al lloc degui c l d i t que li mancava ; al mo­ment l 'urna va fer-se lleugera com una |Killa i la processó pogué seguir el seu curs lins a la Cate­dral . San ta Kulàlia no va voler e n t r a r a la seva ciutat sense ésser sencera. Més tard , en el puni ou va pas sa r aquest miracle, va aixecar-se una columna a tall de monument, al cim de la qual va posar-se la ligura de l'àngel amb el braç estès

i assenyalant amb el di t . i aquell lloa va perdre el seu nom antic i va prendre el de Placa de l 'Angel", que encara avui porta .

LES CENT MIEt.ORS LLEGENDES

Una vegada que va visi tar la nostra ciutat una reina, va obstinar-se a veure el cos de santa Ku­làlia. Les autor i ta ts i l 'Església s'hi van oposar . Uns deien que la santa no volia ésser vista per ningú perquè anava nua i això era una ve rgonya ; d'altres deien que els cossos sani - no voleu ésser vistos per ulls de mortal i de pecador; però la reina va entossudir -e. va fer prevaler la seva for­ca de reina, i no hi hagué més remei que obrir el sepulcre de la santa i deixar-li veure el seu cos ; però així que va abocar-se per veure'l restà cega. Tothom, i no cal d i r que la reina mateixa, va in-interpretar el cas com uu càstig de la santa . La reina, tota penedida, va l'er gran penitència i mol­ta oració, demanà de tot cor a santa Eulàlia que li volgués to rna r la vista i li va prometre fer-li un bon present si la guar ia . I j i santa va escoltar­ia: la reina recobrà la vista i va fer a santa Eulà­lia el present d 'una faixa d'or, brodada p e r la mateixa reina, faixa que figura entre les joies que enriqueixen la custòdia de la Catedra l .

Després de la rendició de Itarccloua, el 1711. l'ou manat que tothom deixés les armes al peu de les esglésies. San ta Eulàlia féu el miracle d'a­magar les armes als ulls dels invasors, que només vau t robar les dcspuutades , oscades, rovellades i inaprotitables. Van creure que la gent no havia complert l 'ordre i van fer molts escorcolls, però enlloc no van t robar res. Després d'un temps, i quan ja havia passat el moment de més perill, san­ta Eulàlia va fer veure a cada u la seva arma quan anava a missa i va fer també que la pogués recollir i emportar-se-la a casa seva sense ésser vist de ningú. Tothom recuperà així les armes. La gent se les amagà d in t re de les bigues del sostre,

Page 14: Les cent millors llegendes populars.pdf

JO AH AMA DUS

lno tothom va foradar , i va fer-hi uns eneaixoa ' uns amagatal ls ,..,„ a d í e n t s j , „ „ dissimumfa nue <•'•. impossible veure'ls ,,i trobar-los

La Fossa del Cegant

Kl mcgàlit així anomenat j a no existeix; va ésser desl luï t pe r nus pas tors de Setcases cercant un tresor que hi creien amagat . Es trobava dalt dols estanys de ( 'nraiiçà, a la pa r t de les Gorges del Freser, en un para tge que encara avui porta el nom do Fossa del Cegant. Hom hi creia enter­rat el gegant moro Eerrugut , junt amb el seu Iresor. Aquest gegant era qui comandava los tor­ces mores que van envair Cata lunya pel costal dl I l 'irineii. I.es torces catalanes anaven comandades pel cavaller Kotlà. l 'er estalviar sang i evitar els estralls de la lluita els dos cabdills vau a r r i ba r a una entesa: es barallarien tots dos Uns que en quedés un de venen t : el que perdr ia s 'hauria de re t i rar i deixar el camp lliure al seu vencedor Kotlà i Kerragiit es van bara l la r set dies seguits sense pa ra r . Només en fer-se fosc s 'aparellaven cl sopar i menjaven i dormien j u n t s i amicalment. Kollà era fort de carns, com si hagués estat de ferro, invulnernhlc, però tenia les p lantes dels peu- febles i toves, tant qne, si hagués t repi t ja t la més lleu pedreta , s 'hauria ferit i dessagnat en pocs moments. Coneixent-se la llaça, portava unes sabates amb set soles de ferro i mni, per res del món, no es descalçava; dormia dret , per evitar qui- ningú intentés forfollar-li les soles dels peus.

LES CENT MILLORS LLEGENDES -i

Eerragut també era in vulnerable, però tonia dèbil la part baixa del ventre, i pe r evitar-hi tot atac, se'l preservava amb una grossa pedra aplanada que portava dissimuladament, l ' n vespre, en des­pullar-se el moro per ana r a dormir , Kotlà s'a­donà que sota les calces por tava una pedra i endevinà la cosa. Mentre el moro dormia, Kotlà agafà la pedra i anà a llençar-la a més de cent llegües lluny. L'endemà, en ve-iir-so el moro, la cercà inúti lment, però no digué res, per no es-i .uní a i ' Kotlà. En començar la brega aquest dar re r li ventà cop de c a p al baix ventre i el matà . Kotlà enterrà el sou enemic en el dolmen que ens ocupa i els cr is t ians restaren amos del l ' i r ineu.

La seva destrucció n'explica de la manera se­güent : L n capvespre es presentà un gavatx a uu pastor que guardava la ramadà al Gra de Eajol. I.t demanà si sabia on era una mona de barraca do pedres anomenada la Fossa del Gegant. El pas­tor menà el gavatx al lloc que li demanava . Ull cop davanl del megàlit. el gavatx t ragué uu lli-brot, encengué uu gresol de tres becs que feia nua llum verdosa i llegí el llibrot dient unes coses es t rany i - . La pedra més grossa es va obr i r pel mig i cl- do- homes entraren dintre la baliua que va deixar , on t robaren unes grosses rim··s de pè­sols. 101 gavatx digué al pastor que en prengués uns quan t s per a l sou manyac i el pastor se'n va posar uns quants al sarró , 'l 'robaren nua al­t ra pedra , que el gavatx féu c.-badcllar com la primera, i una altra baliua, on hi havia piles dc fesols, de les quals també prengué un grapa t el pastor. Encara una tercera pedrassn fou par t ida pel foraster com les altres dues. i ací van t robar faves. El gavatx en carregà tantes com va poder

Page 15: Les cent millors llegendes populars.pdf

J O JOAN AM AD I: S

i digué al pastor qne prengués les que volgué» Sortiren de la fossa, les pareix es tornaren a cloure, el pastor se n 'anà eap a la jaça i e| gavatx l'éu el seu camí després de donar un dúrb al pastor periple li havia fet companyia . L 'endemà, en voler t reure els g rans del sa r ró per donar-los al manyac, veié amb meravella <mc els pèsols se li havien tornat monedes de coure, els fesols d'ar­gent i Ics taxes d'or. Conegué de seguida cap a la fossa, però Iotes les pedres estaven com sempre. Prova dc fcr-les obrir , però fou inútil­ment. Baixà a Seteases i contà el succeït. Un i-slol de pastora pujaren a la fossa i t reballaren com negres per desfer-la, lins a aconseguir-ho, i res no van Irobar. A la i>art inferior de la més gros sa. la que més els va costar i on pensaven t robar el- grat is munts de faves que havia vist el pastor, vau trobar-hi unes lletres que deien:

Gràcies a Déu que m'he ioinbut! Feia anys (pic jeia d'aquest costat.

Munussa i Lampègia

En la invasió portada a cap pels sarra ïns , aquests no eren tots moros : hi havia g r a n part de berebers. Arr ibà un momeni en què els l>o-rebers sentiren aversió pel fanatisme exagerat dels moros i litis en certes ocasions feien el joc als cristians.

Els berebers prengueren com a cabdill Munussa. que havia estat un del» més braus servidors del

I.F.S CI-NT MILLORS LI.F.GI'.SDI'.S 3>

rei moro de Granada Abder rahman. Aquell es féu fort a Llívia, des d'on desafiava la fúria del rei moro. Munussa va enamora r-se bojament de la crist iana Lampègia. filla d 'Eudis , duc d 'Aquitània , ipic vivia a Tolosa, on s'havien refugiat gran nombre de crist ians. Eudis prometé la nià de la seva filla a Munussa amb la condició que es con­vertís al cristianisme i a judés els cristians a la reconquesta. Munussa l'ou batejat i casal secreta­ment en una església de lïesnnçon i tornà a Llívia, on es lliurà n les dolçors de la l luna de mel.

Quan Abderrahman conegué la t raidoria de Munussa. foll d ' ira, li envià uu fon cos d'exèrcit dirigit per (iedliibeii-Zeyaan, amb ordre d'npode-rar-se del castell i portar-l i el cap de Munussa, eosté el que costés. Els moro3 van a tacar cl castell de Llívia amb fúria irresistible i sorprengueren Munussa mal p repa ra t , car les dolçors de l 'amor li havien l'el oblidar les r igors de la guer ra . Calgué retre el castell. Munussa t ingué temps de fugir amb Lampègia* Quan Gedhi s'adonà que el cabdill se li havia escapat , donà ordres rigoroses n la seva t ropa de cercar-lo i prometé un fort premi a qui el trobés, L 'enamorada parella l'ou trobada a la Molina, al terme d 'Alp, p r o p d 'una font dita, segons uns, d 'En Planes , i, segons altres, de la Reina, en record d'haver-hi Irobat els enamorats . A Munussa . li van tal lar el cap , mentre que Lam­pègia. la bellesa de la qual va deixar sorpresos els soldats, l'ou respectada i por lada jun t amh la lesla del marit a presència del capi tà de les forces. Gedhi també restà meravellat de la bellesa de Lampègia i decidí fer-ne present al seu senyor. I.a féu munta r en un cavall, a la cua del qual fou lligada i pen jada la testa dc Munussa per causar

Page 16: Les cent millors llegendes populars.pdf

J J J 0.1 N AM A D li S

mes dolor ii Lampègia . E n emprendre la ret i rada la comitiva va trobar-se a Ribes de Freser amb el rei Abder rahman, que acudia en ajuda de Gedhi. Va rebre el present dc Lampègia amb gran goig i In va afegir al seu harem.

Quan el duc d'Aipiitània. pare do Lampigia , sabó el i|UC havia passat , l'ou pres de gran indig­nació i armà un arran exèrcit formal pels cris­tians fugitius de Catalunya i per molts berebers ipie sentien un gran odi contra els moros.

Els nou Barons de la Fama

La pr imera vegada que els moros varen enva i r la nostra terra portaven tanta empenta que prou - 'haurien fet amos de tot Europa si de pertot ar reu no haguessin vingut els guerrers més va­lents por deturar-los. A l ' indret dels l ' i r ineus els vau p a r a r nua bar re ra . Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gairebé no va quedar ningú, però almenys varen tal lar la g ran fúria dels moros, que no van poder avençnr ni una passa enllà de la grau carena.

Tots el- gue r re r - què vingueren de fora van caure en la brega, excepte uu dels més braus i valents, que, greument ferit i més mort que viu. restà perdut on una dc los a t r a u s més aspres i al" tero-cs dol Kipollòs. al eim de la muntanya de MontgTOny. Es deia Otgc r Catnlon. Visqué moll de temps en una tenda sense u n s companyia que un gos que e| guaria llepant-li les nafres. S'ali­mentava de fruites del bosc i de la Ilel que li por-

LBS CIINT MII.I.OKS LLEGENDES 33

ta ven les cérvoles, les cabres i les ovelles que pas­turaven soles per aquell muntanyam. Cada dia esmolava Ica armes amb l 'esperança de tornar-lcs a tenyir amb sang sar ra ïna . Després de mesos i d 'anys dC fer vida solitària sense veure persona nada. i quan es sentí p rou refet de cos i d 'ànima després de la gran desfeta, decidí cridar la gent de la terra que havia sobreviscut la g ran desfeta per tal d ' emprn id re la reconquesta de la terra del poder musulmà. I un bell matí de maig sonà el corn amb tanta força que es va sentir ben bé de pertot a r reu , i Uns dels recons més a l lunyats i amaga t s van g la t i r cors desitjosos de l lui tar fins a aconseguir t reure els moros. El gos, que era més lleuger que cl vent, enardit pel so del corn del seu amo. es llençà terres enllà i arr ibà fins a les terres de los gents més notables i prestigioses, i empès per \t fe i l 'entusiasme que li havia co­municat cl seu amo els donà cnlenent que calia a rmar-se , reuni r la seva gent i disposar-se n la brega.

Tothom respongué a la crida. De nou indrets di ferents feren c a p al tres tan t - cavallers seguits d'un estol de guerrers coratjosos, assedegats dc venjança; eren els senyors de Cervelló. d 'Eri l l , de PinÓS, de Hibelles, de Monteada. d 'Alemany, de Matap lana , d'Anglesola i Cervera , que, aplegats sota el comandament d 'Otger, es van con jura r a l luitar fins a la mort per t reure els àrabs de la ter ra . Davant de la imatge de la Mare de Déu di'l Montgrony van estendre llurs espases i van j u r a r fidelitat a la seva voluntat i a la seva pa­raula. Cada un seguit dc la gran mainada de la seva gent va emprendre un camí diferent i posà a contribució l"t el seu esforç per assolir el seu

3

Page 17: Les cent millors llegendes populars.pdf

.11 JOAN AM AI) V.S

propòsi t ; tots ho van aconseguir. Otger s'enca­minà cap a la marina i morí l luitant contra els moros de Roses. Fou l'únic que va mor i r en la lluita. Catalunya és veié neta de moros, però; hagué de p lorar la pèrdua del gran cabdill de la Re­conquesta.

En agra ïment al gos, que amb el seu esforç tanl va contr ibuir a la victòria, el cabdill Otger, mentre durava la lluita, adopta com a escut la figura del gànguil corrent and) un collar daurat com a guardó del seu mèril . Després de mort el g ran capità, els nou cavallers que van segui r-lo es van t i tu lar barons, i cada un B 'ensenyorí de les terres que havia netejat de moros, i per honra r el cabdill van a d o p t a r per a llurs armes el dis­tintiu del gos. que havia pres l'heroi distingint so entre ell pel color del fons i del símbol. I també el van a d o p t a r com a escut dc la terra , de manera que la pr imera ensenya de Cata lunya fou un gàn­guil amb un collar daurat i en actitud de córrer, fins que cl comte Jof re el Pi lós li donà les quat re barres de la seva pròpia sang.

La conquesta de Girona per Carlemany

Els moros es van fer for ts a Girona, que con­vertiren en capital del seu reialme a casa nostra . Quan Carlemany vingué per combatre els alarbs cregué que havia de començar per rendir Girona, per lal de desbara ta r la força moral dc la nio-

LBS CBNt MILLORS LLEGENDES

raima. l 'er tal de demostrar la seva força als moros i perquè veiessin amb qui se les havien, d'un cop d'espasa va p a r t i r el muutnuynm que separava l 'Empordà del Gironès i va obrir un greny per on passen les aigües del Ter . a l ' indret de Sant Jul ià de Ramis, i el seu poderós exèrcit pogué avançar cap a la c iutat per terra plana sense haver de t ravessar aquell munia nyam. FI rei moro de Girona res tà astorat en veure aquella proesa sense par ió .

Perquè els ajudessin en llur campanya els aga-reiis havien por ta t de les seves terres uns quants dracs ferotges i terribles que diàriament es men­javen unes dotzenes de persones i de bèsties gros­ses, que empestaven i mataven amb l'alè i que, tant caminaven com nedaven o volaven. Abraona-ven un monstre d 'aquests contra un exèrcit i el desfeia en poca estona. El cabdill moro dc Girona tenia un animalot d 'aquests a l 'estany dc Banyoles i se'n refiava per a anor rea r les forces carolíngies.

Acompanyava Carlemany un sant home anome­na i Mer, que curava dels oficis espiri tuals dc la t ropa i que l 'aconsellava en els t rànsi ts difícils. Així que la t ropa va saber que campejava un drac per allí a la vora fou presa dc gran pànic i temé mori r empes tada pel seu alè. El monjo Mer, ben sol, s 'encaminà cap al cau de la l'era, la cridà i ella sort í manyaga com un anyell i es deixà lligar pel cíngol beneït del sant home, que, mansoia com una ovella, la conduí al campament , on la t r o p a l'esbocinà amb gran aldarull i alegria, mentre els moros de Girona s'estiraven els cabells «lel cap desesperats. Aquell monjo fou sant i en­cara avui se'l figura amb un drac al costat.

La lluita per la conquesta dc Girona fou moll

Page 18: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

i ln ra : els sarraïn» eren molta i moll b r a m i esta­ven bon encastcllats. Cada ilia sortien «li- la n n t a l i frií·ii estralls entro c\- crist ians, que com niés anava més veien minvar les seves forces. Kl rei moro, des del eini de la muralla, es burlava dc Carlemany i del- BCUB amb grans riallades i ela deia mil insults i improperis . Kl cabdill cristià duia un calze d'argent i una imatge de la Marc de Deu «pic no desemparava mai, que servien per a presidir l 'altar i per a celebrar la santa missa. Kl sarra í en feia mol'n i deia a l 'cmpiTador que faria servir de bací aquella copa argentada i ipic. d'aquella figura, en faria fondre un puny per al seu alfange.

Kls erist iau- no perdien la fe ni les esperances malgrat ésser cada dia menys, de tants com en morien. Amb tot fervor es lliuraven a l'oració, que dirigia el baró de Carlellà, que era el mes prestigiós dels cavallers de la terra que ajudaven Carlemany. Veient que les forces minvaven t an t . el cavaller decidi acudir a demanar ajut a uns quants cavallers amics seus, per tal de veure si feien un vaitot i sortien de l 'anguniosa situació en què es trobaven.

Heus ací que un cap al t a rd va caure una pluja menuda de sang i dins de cada gota hi havia nua creueta vermella. Així que va fer-SC fosc, da­munt mateix de l'indret ou s'esqueia cl palau del rei moro va aparè ixer nl cel una g r a n creu blanca resplendent com un sol. fins a tal punt que a mit­jani t semblava com -i talment fos de dia. Aquells -ignes cristians van esparverar els moros, però no |»er això deixà de sort i r el rei a la muralla a fer burla dels cristians Carlemany se li encarà i li digué que la victòria fora seva, perquè comptava

LES CENT MILLORS LLEGENDES i?

amb l'ajul del Cel i que, de tots ells, no en deixaria sinó un de viu perquè |>ogués expl icar la magni­tud del seu triomf.

Ku aquestes, a r r ibà el cavaller de Cartcllà se­guit d 'una gran t ropa de guerrers a rmats Uns a les dents. Amb tot braó es van llençar contrn la ciutat, i les muralles van caure esbociuades i Carle­many s 'apoderà de ( i i rona, i, tal com havia dil . només deixà viu un sol moro, que deixà a n a r pcnpiè pogués expl icar a ls a l t res la seva victòria.

Davant d'aquella imatge de Maria i amb aquell caixa d 'argent de què tant s'havia burlat el rei sarra l , féu celebrar la primera missa després de la Reconquesta per ag ra i r el favor del triomf. Tota la ciutat estava enrunada i calgué celebrac ela S a n t s Oficis a p le ai re , i l ' emperador féu ser­vir una pedra de tinell imperial , que encara es conserva al campana r de la Seu i és coneguda per Cadira de Carlemany. En el para tge on fou dita la p m u e r a missa fou aixecada més tard la catedral . Kl copó i la imatge de la Mare de Déu es van conservar lins fa qua t re dies. Carle­many deixà a Girona una està tua que era el seu retrat , com a record, i més tard. quan fou venerat com a sant , fou posada eu un dels a l tars princi­pals de la Seu i la gent anava a resar-hi al davant . Kn agraïment al «eu ajut i en record del ré« que dir igia. Car lemany concedí al cavaller de C'artellà les pr imeres paraules de l ' avemaria : Ave Maria (/ralia plena, Dominus leenni, (ple sempre niés os­tentà orgullosament en cl seu blasó.

Page 19: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AM AD li S

Els Porcells de Barcelona

Una vegada cl eomte Jof re el Pilós va haver d 'emprendre un llarg viatge i va deixar la seva esposa encarregada del govern de la ciutat . Un dia es presentà al palau una pobra doiieta a de­mana r una almoina. La comtessa, que no es dis­tingia p a s per la seva generositat , s 'adonà que la capta i re estava en estat i se la va t reure del davant amb mals termes, dient-li «pic no havia de posar Ulls al món si no els podia mantenir . La pobra doneta va sentir-se tota ofesa per les seves pa­raules i va maleir-la desitjant-li qne quan fos mare, perquè també estava en estat , ho fos d'una porcellana. I , en efecte, la comtessa va tenir set porcells. Horroritssada davant del cas, va fer-los posar dintre una cistella i manà a un servent que els anés a t i r a r al mar. El servent, però, va sentir eompnsió d'aquella pobra lludrigada i els portà a la seva muller perquè els mant ingués i els fes grans .

Passa t un temps, el comte tornà. En p regun ta r si era pa re d'un niu o d'una nina, la comtessa li va d i r que tot s'havia desbara ta t i que no havia ar r iba t a bou terme.

Mentres tant la muller del servent va pu ja r els set. bessonets, que en créixer es van tornar perso­nes, i tots ells eren tan iguals que gairebé no es distingien els uns dels al tres. La seva mainadera els feia vestir sempre idènt icament; tanl és així que, per la fesomia, pel t i rat i pel vestit, lots

w.s CENT MILLORS LLEGENDES

semblaven el mateix. Un dia que el comte sortí a caçar, es va escaure passar per vora de la casa de la muller del seu servent i va adonar-se d'aquells sel noiets tan igualets. Li van fer tanta gràcia, que se'ls va asseure a la vora i els donà conversa. 1 la mainadera li va d i r :

—Bé us els podeu contemplar , que loís set són li lis vostres.

Les paraules de la dona van deixar p a r a t el comte, que la féu pa r l a r , i ella li va contar la passada del naixement dels seus sel liils. El comte se'ls empor tà al palau i els va fer cr iar com a pr ínceps , i de g r a n s van ésser tols set uns g rans cavallers, es van casar tots, van tenir una llarga Ullada que va poblar de cavallers i nobles la ciutat de Barcelona, i, com que tothom els coneixia i anomenava "els Porcel ls" , d'ací ve que, als bar­celonins, ens apliquin el qualificatiu de porcells i que hom consideri que de tota la noblesa barcelo­nina els Porcells siguin els més antics i els d'arrel més barcelonina i que, encara que el seu títol no sigui pas dels més escaients, l 'ostenlin amb honra i que t inguin per distintiu heràldic un porcellet en l'escut.

La fundació del monestir de Ripoll

Quan els sa r ra ïns van envair la terra , a r r ibaren fins u Ripoll i calareu foc al monestir, que, de lan grandiós , va cremar set setmanes seguides. D'a-quella foguera, se n'aixecà una columna de fum tan alta i espessa, que es veia des de mitja F ranca .

Page 20: Les cent millors llegendes populars.pdf

4<> JO A N A M AD li.S

Per les terres d'enllà del Pirineu va córrer la veu que els moros havien arr ibat al peu de la ser­ralada i que tot ho saquejaven i cremaven, de què e ia testimoni aquella immensa columna de t'oc que saixecava cap al ce) com uu toc d 'a larma per als pobles cristians. I.a nova va a r r i ba r ben aviat Bus a l 'emperador Carlemany, que decidí a rmar rà­pidament un exèrcit i sort i r al pa- de la moraima per tal de delurar- la i contenir-la.

Carlemany vingué a Catalunya i va batre el-moros lins a derrotar- los a Girona, i els féu recu­lar cap a la .Moreria. Abans de tornar-se 'n a la seva terra volgué visitar les runes del monestir de Itipoll, que, com una talaia, havia donat amb la seva immensa fumera el crit d 'alarma del perill que amenaçava el cristianisme. De la gran*desfeta dol monestir , només se'n van salvar set monjo-, que vivien mig amaga t s i com podien entre el pc-dregall de les runes. Kn veure el magne empera­dor se li van acostar. Kl més vell i venerable li va explicar que havien pogut salvar la imatge de santa M a r i a ; la tenien amagada dins d'una cova posada al cim d 'una pila de pedres que li feien com d 'a l tar i cada dia li retien culte. Per viure feien de pagesos i conreaven la, ter ra .en la mesura de llurs forces. Carlemany volgué venerar la imat­ge i va an imar els monjos, que lins aleshores havien estat molt desolats. També els donà diners perquè poguessin construir com una pagesia per a BO-plujar-se. mentre esperaven poder aixecar uu al tre monestir tan ric i sumptuós com el pr imer , on venerar amb lotu digni tat la imatge de M a n a . i

els va encar regar qne posessin a contribució lot llur esforç per complir la seva voluntat .

Els set monjos, an imats per les paraules de

LES ÇBNT MILLORS LLEGENDES 41

l 'emperador i a judats amb els diners que els va donar, es disposaren a dur la tasca a terme, Van fer primer una casa i conrearen la terra , per tal de poder-se assegurar el sant pa de cada dia. I, mentrestant , van construir un nou monestir. I . sobretot, cercaren gent jove que els seguís per tal d 'augmentar la comunitat i deixar successors que ]ioguessin cont inuar l'obra que ells havien començat i por ta r a bon terme el desig de Carlemany. Fou , però, el cas que, quan j a tenien gairebé enllestida la nova obra, els moros van tornar a envair casa nostra, i en a r r i ba r a Itipoll tornaren a calar foc al monestir, que restà de nou completament ar­ruïnat i destruït .

Van passar molts anys , durant els quals els moros en van fer de les seves a tort i a dret . l,a gent de religió havia de viure amagada. Les imat­ges foren enterrades en coves per tal de salvnr-les de la profanació. S'escaigué, però, que pe r aquells temps el comte Jof re el Pilós va donar una gran batalla als moros pels voltants de Itipoll i els der­rotà completament.

Va establir el seu campament vora del lloc on niés tard s'aixecà la població. I conten que de nit va tenir un somni. Veié el g ran Carleinany age­nollat davant d'una imatge de santa Maria , posada davant d 'un pilot de pedres. Quan l 'emperador hagué fet les seves oracions, va aixecar-se i co­mençà a par la r al comte. Li digué que era volun­tat -eva que aquella imatge fos venerada, com j a ho havia encarregat a uns monjos que ho havien compler t : que volia que se li bastís un gran mo­nestir, el qual fos conliat a l 'ordre dels fills de -aiit Benet : que cerqués sense pa ra r , que trobaria el que li deia. i que oferís a la Mare de Déu i al

Page 21: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

monestir la jo ia que més estimés dc les que ales­hores por tava .

Kl comte J o f r e va despertar-se fortament im­pressionat pel somni que acabava de tenir , i, per més que va rumiar , no va cap i r l 'abast dels termes "que cerqués, i t robaria , i oferís al nou monestir allò que més estimava del que portava al damun t" . Com ipie j u n t amb el seu exèrcit por tava el bisbe ( iotmar, a ell va acudir a veure si amb la seva clara visió podia in te rp re ta r el significat de les paraules de l 'emperador. Kl bisbe tampoc no va pas entendre què volien dir. Kl comte, aleshores, resolgué in te rp re ta r les paraules al peu de la lletra i cercà, esperançat .

Jo f re abandonà la seva tenda i e s dirigí a la multitud de soldadesca i al poble. Ben aviat va topar amb un monjo que predicava davant d'una gran munió de gent , convidant-la a venerar una imatge de Maria que justament aquella nit havia estat descoberta dins d'una cova tap iada , toia amagada per a rbres i bosquim.

Tots els presents , i amb ells el comte, van seguir el monjo per venerar la ima tge : reconegué lot seguit que era la mateixa que ell havia vist en somnis, davant de la qual eslava agenollat Car­lemany.

Aleshores el comte va comprendre clarament les paraules de Carlemany. A l'instant cridà els mes­tres de cases més acreditats entre els souS.Vassalls i els va encarregar que planegessin la construcció d'un monestir amb la sumpluos i ta t i majestuositat que m i n e r i a la devoció centenària que la geni ainagadauicnt sentia per la imatge de santa Ma­r ia i la categoria del g ran Carlemany, que li havia confiat l'execució de l 'obra. Va cercar uns

Ll-S CENT MILLORS l.LKCHNnr.S 13

monjos benedictins perquè curessin de fer po r t a r endavant la construcció del monestir , el qual els va concedir com a estada. Mancava complir el da r r e r encàrrec de l ' emperador : donar al mo­nestir la millor joia de les que aleshores por tava . Per a tendre aquest manament va nomenar abat do la comunitat de Ripoll el seu lill Rodoli', que lins aleshores havia guerrejat al seu costat i que també havia pres pa r t en la batalla que va allibe­r a r el Ripollès de Ics urpes sarraïnes.

l'oc abans de morir , el comte Jof re va escollir el monestir de Ripoll per ésser-hi sepul tat i el convertí en el primer panteó reial dels magnats i comtes-reis de Catalunya. Kll i els seus foren els pr imers d'ésser-hi soterrats .

Fins a ra , cada any, la nit dels Moris, el comte .Jofre s'aixecava de la seva tomba i muntant nu cavall blanc qne j a l 'esperava als claustres del monestir , ràpid com el vent, donava una volia per tol el que havia estat l 'antic domini de la Marca Hispànica, és a dir, de les terres conquerides per ell, pe r tal de veure si encara es mantenien unides i noies de sarra ïns i d'infidels. En veure que era així, tornava al monestir , el cavall es fonia i ell s'ajeia altra vegada a la seva tomba a esperar l'any vinent, per repetir la mateixa correguda. Si algun any hagués vist qne la unitat de la terra perillava o que els moros tractaven de tornar-la a envair, hauria cr idat toia aquella gent que havia lluitat al seu costat i els molls que per ella havien donat la vida. Tols, a tents a la seva veu, s 'haurien aixecat allra vegada de llurs tombes, haurien tornat a prendre les armes i, comandats pol comte, no­vament haurien emprès la brega.

Page 22: Les cent millors llegendes populars.pdf

44 JOAN AMADEU

Fra Joan Garí

l-Ya Joan Garí ora un sant home, català pel dir d'uns, valencià segons altres, que, segons ens conta la llegenda, vivia a Moniserrai abans de la descoberta de la Mare de Déu. Fe ia gran peni­tència, S'alimentava només d'herbetes dol bosc i d 'aigua clara. Tot cl dia estava en oració i con­tínuament es deixuplinava. Tenia el sòl per llit i pe r eoixí una rabassa. Vivia en una cova a sol ixent. par t damunt del cingle de la dre ta de la vall on s'assenta el monestir i a les seves envistes, on un pa ra tge abrup te i escabrós, molt part da­munt del camí que por ta a l 'ermita de Sant Mi­quel, cova que encara es conserva i que la tradició encara assenyala.

Fra Garí , en les seves fervents i constants ora­cions, contínuament demanava tres gràcies al Cel : no caure en temptació de luxúria, ésser guarda t de pecat de crim i no caure en falsedat. Duia una vida exemplar i els pocs que el coneixien el tenien per sant. Cada vegada que entrava o sortia de la Seva cova, peti ta i encofurnada, la campana de l 'ermiteta de Sant Iscle tocava sola i el seu toc ressonava per tota la muntanya i anunciava ar reu l'acció del g ran penitent .

F r a Garí anava cada any a visi tar el p a p a a Roma, i, de totes les seves passes, en naixia una flor blanca i intensament perfumada de puresa i de bondat. Així que sentia set, d 'arreu brollava una font: quan sentia necessitat de menjar , els

/./:.V ( ENT MILLORS LLEGENDES 45

arbres de la vora del camí abaixaven llurs bran­ques i li posaven llurs fruits a r ran de boca, i. fos el moment de l'any que fos. totes les fruites eren madures , sucoses, dolces i ben assaonades per sa-lisler-li la gana . Una boia abans d 'arr ibar a Roma Iotes les campanes vogaven soles; així el papa coneixia la proximitat del g ran penitent de Mont­serrat i sortia a rebre'] en processó tins al portal dc Roma, i, seguit de tot el poble, el conduïa lins al Vaticà i l 'allotjava en la millor cambra, lin- i tot millor que la del mateix papa .

El p a p a tenia g ran goig que fra Garí l'anés, a veure i cl prenia com a mirall dc penitents. La ciutat santa de Roma sempre era plena de roineus i pelegrins que anàveu i venien de Terra Sauta . En sentir tocar soles les campanes de la ciutat, tols els romeus i els pelegrins acudien al Vaticà per tal dc saber quin prodigi motivava un sem­blant miracle. El papa els ensenyava a tots el penitent de Montserra t , els explicava les seves

gràcies i vir tuts , i molts eren els qui el prenien per exemple i per mestre. Es comptaven per milers els devots i gent de religió que van voler imitar cl frare de Montserrat i que davant el seu exemple van l l iurar-se a la vida ascètica.

Una de les moltes vegades que J o a n Garí va visitar la Ciuta t Santa, el papa li va d i r :

- T u ets escollit del Cel per prodigar el bé a la terra, i tot mal serà vençut i reduït per tu.

I des d'aleshores fra Garí va guar i r de gràcia i molt aviat es va estendre ar reu la fama del seu do. De pertot acudien gents de tota mena a tro bar-lo a la seva cova perquè els tornés la salut.

Al cap de set anys que feia vida santa, el dia­ble eu va sentir enveja i es va fer el propòsit de

Page 23: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

perdre' l . Per ï't icnal " P o u del Diable" , de dins iie le.s coves ilel Xaluitrc, un dia va Sortir l'àngel inerlenc a Montserrat vestit com un ermità vell de testa pelada i llarga barba i d 'aspeete vene­rable. Va escollir per estada una cova que bi ha al cim di' l'ultra par t del bar ranc que bi ha al fons del pla del Monestir , damunt del greny conegut per ' 'Roca del Diable", a les envistes dc l 'ermita de Sani Dimas. Covela coneguda per " L ' E r m i t a " o per la "•Cova del Diable", a la i|ual hom pujava per uu caminoi molt dret i escabrós, l'a temps per­dut i esborrat . Davant d'aquesta cova els monjos van aixecar una creu per esborrar-ne el record del diable per sempre més.

Kl diable va presentar-se a f ra Gar í , que va restar sorprès de no haver-lo vist durant els sel anys (ple vivia a la muntanya . I.'àngel merlenc li va explicar que l'eia t renta anys que l'eia vida de penitencia i de sacrifici dins d'una cova encara u n s petita que la seva, però que només sortia a fora un cop cada deu a n y s i qne p e r això encara no el coneixia. Les paraules del diable eren tan dolces i convincents i la seva veu tan melosa i captiviulora. que aviat es va fer seu el cor del peni tent Garí , que el va prendre per mestre i rector.

l l i ha qui diu que cl diable va presentar-se a fia Garí com un desenganyat del món que dc-sijava allunyar-sc 'n i fer vida de penitència i que. sabedor de la seva gràcia, acudia a ell per rebré 'n d mestratge. F ra Garí va acollir-lo, i. com que iots dos no cabien dins de la cofurna on vivia fra Garí , van cavar una cova a la roca viva que servís de posada al nou anacoreta . Molt aviat el novell penitent va excel·lir en virtut sobre fra

LES CENT MILLORS LLEGENDES 47

Garí , que es convertí del seu mestre en el seu deixeble.

Kl diable es desfeia per t empta r i per fer su­cumbir cl peni tent lidel. la virtut, del qual moltes vegades flaquejava. Quan se sentia debilitat acudia a veure el seu mestre i company de penitència i li demanava consell. F ra Gar í feia i desfeia el camí de l 'una cova a l 'altra moltes i molles ve­gades, i la g ran bar rancada que separava nmb-duc posades li fou molt famil iar de tant t rescar hi. I.a fe del bon ermità era molt ferma i els es­forços del fals mestre no bastaven p e r a anor­rea r-la.

Amoïnat cl diable en veure que no podia fer desdir en Garí , va acudir a un ardit . Va endimo-niar una gentil donzella lilla del comte de Bar ­celona, aleshores Jo f re cl Pilós. Va introduir dins del cos de la nina un dimoniot que, cada vegada q u e l 'exorcitzaven i conjuraven, exclamava amb veu ben en tenedora :

—No me n 'aniré d'aquí lins que me'n tregui fra Garí , penitent que viu amagat a la mun tanya de Montser ra t .

Ku veure cl comte Jof re que des de Barcelona tallaven tots els remeis del cel i de la terra p e r a gua r i r la seva estimada lilla Hiquilila, decidí de portar-la a Montserrat perquè fra Qari li t ragués els dimonis del cos. Acompanyat d'un llarg se­guici de cavallers, de patges i de servents, un bell dia el comte Jof re va presentar-se amb la seva lilla Kiquilda davant de la cova del penitent Garí , que quan va sentir taula fressa tot es va espantar ,

Page 24: Les cent millors llegendes populars.pdf

«8 JOAN AM AD li S

perquè estava fet al silenci i a la solitu-i <le la muntanya. Kl comte va demanar per favor a en (iarí (pic li guar í s la lilla. Kl pcnilcut va lliurar-se a l'oració amb tot fervor i amb tota fe i al cap d'una hora el diable .ja havia sorlil del cos de la donzella, (pic es t robava completament sana i t ran­quil·la dels espasmes que la turmentàveu lan du­rament.

Kl comte i tol el seu gran seguici no se'n sabien avenir. Al comte, li semblava impossible tanta me­ravella i temia que així que haurien reprès cl camí dc la c iutat cl diable tornar ia a apoderar-se dc líiquilda. Por ta t per aquest temor, el comte va demanar al penitent que volgués admetre la don­zella en la seva companyia per uns quants dies per tul d 'evitar el retorn del diable. La donzella era jove i gentil com no se'n pogués t robar cap a l t ra de semblant. F ra Garí sentia Saquejar dins seu la vir tut , abans tan ferma, niinada aleshores pel qui ell tenia per mestre i conseller. F r a Gal í es va negar en rodó a admetre la companyia de líiquilda i va pre tex ta r que la cova era peti ta i incòmoda i que gairebé ni ell sol no hi cabia. Kl comte va insistir i més insistir i li ho va de­manar per l 'amor de Déu, lins al punt que cl peni­tent no trobà arguments per a excusar-se.

Va demanar al magnat que l 'esperés una estona abans de decidir-se. Va córrer a visitar cl seu l'als mestre i li demanà consell. Kl diable li digué que el Cel volia posar la seva virtut n prova i que com més sabés resistir tota temptació més gran 68 faria als ulls de Déu. Que prengués el cas com uu desig del Cel, que sc superés i elevés, i que així guanyar ia la santedat com sant Antoni . Da-

I.liS CENT MILLORS LLEGENDES

vant d'aital consell, f ra Gar í va admetre la com­panyia de líiquilda per una novena.

E l comte se'n va to rna r a Barcelona. La gent del seu seguici, servents i patges , van res ta r pels pobles del peu de la muntanya i cada dia pujaven bons menjars a la princeseta.

La donzella no era pas gaire pudorosa, parlava amb una certa lleugeresa i no es guardava pas ÉOin ho hauria hagut de fer.

F r a Garí no se sentia segur d'ell mateix, la seva fermesa flaquejava Per salvar-se es passava •tol el dia fora de la cova i deixava sola la mi­nyona. Riquilda deia que, si fugia d'ella, la seva estada a la cova no li serviria de res, perquè el diable podria (ornar a apoderar-se d'ella amb gran facilitat sense la seva defensa. Garí prou com­prenia que tenia raó. La temptació el rosegava i no se sentia segur a la seva vora. Per ama ina r la 1 empesta que es congriava dins seu, fra Garí anava a cercar consell a l seu veí i a deseansar-s 'hi ; però el diable, en comptes d 'apaivagar-lo, encara l 'enar-dia més, p e r bé que prou li par lava amb liugit amor i dolcesa.

Rosegat per la temptació, Garí vn caure en pe­cat. Hor ror i t za t del seu crim, mig enfollit i com esperi tat , va salvar la profunda bar rancada . va córrer a confessar el seu pecat al fals ermità i li va demanar consell. Kl diable, cofoi d'haver assolil el començament del seu propòsit , seguí fingint. Va aconsellar-li qne el millor que podia fer era t reure 's del davant la donzella, que podria descobrir-lo, i el ya induir a matar- la . Com que fra Garí no sabia ni com fer-ho. el diable li va l l iurar un ganivet molt beu esmolat i moll tallant i li digué

4

Page 25: Les cent millors llegendes populars.pdf

50 JOAN A M A O F. S

que li talli'» el rull abun» nu m deixondís. Garí ae'l va creure.

lli ba una variant qne iliu que li va enfonsar' bel vegades un coltell.

Hor ta la donzella, se la va carregar a coll i va sort i r de la cova per anar-la a en te r ra r a t'ora. Així que va sortir , la campana del miracle de Sani [solo va tocar a mori». Kl toc va ressonar per toia la muntanya amb més intensitat que mai i va i - b o m b a r a r reu el crim terrible. Garí el pecador va soter rar la donzella al peu d'un arbre del» molls que poblaven el pla qua Be pa rava els dos penvalars . justament al mateix indret on avui - 'aixeca el monestir .

I."endemà van venir els patges i servents del COmta a cercar la prinee-a. perquè aquell dia com­plia la novena. F r a Garí , conto» i sense saber què dir-lo», els digué que ge n 'havia anat i que havia començat a passar muntanya avall. Així que va acabar de d i r aquestes paraules, va seutir-se una riallada terrible que va l'er re t runyi r tota la mun­tanya a m b més lorça que el t ro més iuteii-. l-'.ra el diable, satisfet d 'haver fet pecar Gar í . precisa­ment dels tres pecat- que ell tenia per més abo­minables i del» qual- més demanava a Déu qlle l 'al lunyés i el sa lvés : de luxúria, d'assassinat i de falsedat. De la cova del diable es va aixecar una fumera espessa espessa, entremig de la qual volava • I Maligne lent mil contorsions i ganyote- d'ale­gria, t ' u a l'clor insuportable de sofre va envair toia la muntanya . Aleshores Garí va comprendre el que li havia passat i va adonar-se de la mag­nitud del -en crim. I lor ror i tza t . va decidir a n a r a R»ma a demanar-ne pe rdó i a confessar-se amb el p a p a .

LF.S CENT MU.LOHS LLEGENDES Jl

J o a n Garí emprengué tot seguit el camí de Ro-i ' a . Vora dc Collbató se li va fer de ni! i e» va ajeure damunt de la roca viva a dormir i • re­posar. L'endemà, quan va despertar-se, va tro­bar--!' d in t re d'un sol prol 'undíssim. La roca no va poder resistir el pes del seu pecat i va enfon­sar-se de mica en mica lins a a r r iba r a formar-se uu sot dintre del qual cabia el cos del penitent , sot que encara avui es pot veure i «pic la gent anomena "L· i Pe t jada de fra G a r í " .

La tradició encara assenyala un tros dc camí molí dret que deixa al camí normal de l 'ermita de Sant Miquel i va a sort i r dar re ra de les pr i ­meres cases de Collbató, conegut per " L a Drecera de fra Gar í " . que hom diu que fou el que seguí el penitent després d'haver pecat.

Kn a r r iba r al Llobregat, es volgué ren tar les taques de sang que duia a les man-. Va tenyir tota l 'aigua del riu, que va baixar roja , i les mans li van restar tacades igual. Com niés se lc- volia ren tar , mé» se li enrogia la sang que les lacava.

Per tot a n e u on va passar , tantes herbes i plan­tes com va t rep i t j a r van restar cuimetzinade» i es van morir. La terra restà com rostida i mai més nu hi va créixer c a p herba ni a l t ra p lan ta , dc manera que tot el camí que va fer des de Montser­rat a Roma va restar ben determinat . Va sub­sistir lins l'a quat re dies i potser encara B0*n pot veure un t ros vora de Santa Pe rpè tua de la Mo­guda. Kn tot el caini no va poder menjar ui beure CCS, car, així que tocava un aliment i se l 'acostava a la boca, se li to rnava carbó i quan apuntava els llavis a un suc »e li tornava vinagre. Van restar eixutes totes les fonta on va p rovar de beure i es

Page 26: Les cent millors llegendes populars.pdf

J 0 A A A M A DBS

Vall assecar Iota els pous ou va in tentar pouur aigua.

Mig amagat i avergonyit va a r r iba r lins a la porta del vat icà i va t rucar . El porter , quan el va obrir, li va p regunta r qui era, i respongué quu anés al <lir al papa que hi havia t i a Garí de Mont­serrat , que cl volia veure. El por ter tornà al cap d'un moment i li digué que no podia pas ésser cert que ell l'os Ira Garí , perquè una hora abans d 'a r r ibar a líoiua les campanes sempre s'engegaven solc- al vol per anunciar la seva arr ibada i el papa , seguit de tot Honia. cl sortia a rebre cu processo' fina al portal . Era Garí va dir al por ter que digués al papa que ell era efectivament Ira Garí i que venia a demanar-l i confessió d 'un grau pecat que bavia comès. El papa el va fer en t r a r ; el va confessar i, horroritzat del seu crim, li va d i r :

—El teu picat é- tan g ran , que no sé pas i té perdó. M i r a : jo , amb la meva gaia ta , faré una rodona a terra al teu voltant, i, si el teu pecat no lé remei, la terra s'obrirà dintre de la rodona que hauré l'el i t 'engol i rà : si no passa així. seia senyal que té perdó, i aleshores j o et donaré pe­nitència.

El Sant l ' a rc va l'er cl que li ya dir i la terra 110 es va cllfonsar ni es va menjar cl penitent. En veure així», el Sant l ' a re li va d i r :

—Com una bèstia has pecat, com una bèstia has dc l'er la penitència. Torna a Montserrat , camina sempre de maii- a terra. No et rentis mai més ui toquis aigua si no és per beure. No diguis mai més paraula , perquè les bèsties tampoc no en­raonin . Menja herbes i arrels de la muntanya . No • i posi- al damunt cap lil de roba. rep del tot els

r.l-S CF.NT MILLORS LLnCFKPF.S 53

raig* del sol i la humitat de la serena. Viu dins de la cova on vivies, semblantment a un animal. Fuig i esquiva el t rac te de la gent i, si veus algú, procura al lunyar- te 'n . Ni miris mai al cel, perquè no n'ets digne, com no en són les bèsties, que tampoc no hi poden mirar , llevat del gall . en premi d'haver descobert la traïdoria i la falsedat de sant Pere, i el be, perquè fou l'escollil per Jesús i per sant J o a n per jugar-hi quan eren infants. F a r à s aquesta vida fins que la veu ilel Cel, per boca d'un infant de poc temps, et faci saber que estàs perdonat .

Fra Garí sortí de Itonia i, caminant de mans a terra, va emprendre el camí de Montserrat . A jor ­nades uns diuen que va estar-hi tres anys i d 'altres diuen que n'hi va t r igar set. Va tornar a la seva cova, on va viure sol i vern durant set anys sense dir mai ui una paraula , sense posar-se dret per a res ni mirar al cel. El cos se li va cobrir de pèls llargs que li feien com de vestit i que cl feien semblar un ós.

Heus ací que uu dia el comte Jof re , seguit de tot uu estol de cavallers, de patges i de servents, va sortir a caçar. Voltant voltant, van fer cap a Montserrat. I.a colla dels gossos vau descobrir la cova del penitent i amb els lladrucs van a t reure l'atenció dels caçadors, que hi van fer cap i van restar sorpresos en veure u dins una bestiola es­tranya. En veure cpie no s'avalotava, la van creure manyaga i li van t i ra r uu llaç per tal d'agafa r-la viva. Van presentar-la al comte. que. com lot cl seu seguici, la va p rendre per nua bèstia. I va tenir molt goig de veure-la, puix que mai no n'havia vista cap altra de semblant. El conite va manar

Page 27: Les cent millors llegendes populars.pdf

54 / R> .1 \ AMAVES

que no li fessin cap mal i que In portessin al seu palau de Barcelona.

F ra ( inri fou menat al palau de Yalldaura, que es trobava vora de la vella Riera de Sant J o a n . al capdavall del car re r Comtal , al qual va donar nom. Perquè tothom el pogués veure, i pe r si hi havia qui conegués quina mena de bèstia era, amb una corda al col] el van lligar al monjo do la gran escala principal del palau que -'estenia pel pati . i el sotaescala li va servir do sopluig durant molt de temps. Tol el veïnat de Barcelona, sabedor del cas, va desfilar pol pati . Ningú no va saber quina mena de bèstia era. Kl comte va fer-lo veure per molts past in- , ramader- , bosquerols i geni - ave­sades a t rac tar i veure bestiar. Cap d'ells no havia vist mai una semblant bestiola. . .

I.a mainada l 'aporrinavn. l 'atiava i li feia mil galindaines, ei·iu si hagués estat nu mico o un ós.

Kl penitent , que j a ora més bèstia que persona, l'ou tancat dins d'una cambra de la part baixa do la torro del palau i allí va viure molt de temps menjant herbes talment com nua bestiola.

Heus ací que. quan j a feia molt pon', molt temps que el penitent vivia dins de la B C V a gàbia, es va escaure que o| comte va donar nn gran convit, l l i ha qui diu que era uu dels que els antic- comtes i reis donaven cada any per Nadal als magnats i als consellers de. la ciutat i a les gents més no­tables i distingides de la cort. i hi ha qui eren que l'ou en ocasió del bateig del pr íncep Miréi. A mig menjar , el comte va recorda r-se d'aquella bestiola que havia caçat a Montserrat i va manar als sens criats que la portessin perquè tothom la pogués veure, per si algun dels convidats sabia quina mena de bèstia era. Kls criats van complir el manament

I.F..1 CENT Ull /.ORS U.FCENDES

del comte i fra Garí va fer quatre salts i quatre magarrul'cs al voltant de la taula i va fer r iure tota la taula i la .de forma que lothom va restar molt contenl i tots van dir que mai no havien visi un animal semblant. Tothom li t irava pa i d 'altres deixallc- del menjar i Ira Garí les recollia i so les menjava com solen fer les bèsties en casos -cm blaiils.

l l eus ací que la dida es passejava por allí i por tava al braç el pr íncep Miró, que lot just acabà­veu de batejar . Tot d'una l ' iufantó. que mig joia, es va posar dret i amb veu beu clara, que tothom va sentir, va d i r :

—Alça I. alça ' t . Ira Garí , que Déu j a t 'ha per donat I

1 J o a n Garí va aixecar-se i es va posar dret com un home. I podeu comptar si vau quedar-ne, K pa ra t s , tot- d - presents . Kl comte va p regunta r aleshores a en Gari qui era i com era que essent home es comportava com nua bèstia. F ra Garí va explicar-.-c i va demanar perdó al comte, l o t s els presents vau restar parats i meravellats d'aquell doble miracle qne acabaven de presenciar. Així qui liii Garí va posar-se dret i va rompre a par la r , li va caure com una crosta qne li cobria la cara a tall do careta i que li amagava la fesomia de persona.

Kl comte d va pe rdona r ; car, si l'havia perdonat Déu amb uu miracle tan patent com el que aca­bava do produir-se, no podia pas negar-li ell el seu perdó.

El comte el léu polar i ren ta r i el va vestir amb tota dignii.it i respecte. Va demanar-li ou havia enterrat la -eva lilla, de la qual no havia tornal a saber res dos del dia que la va deixar

Page 28: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

amb oli a la cova. F r a G a r í va acompanya r el comte i la seva gent fins a Montserrat i els va imlioar el punt just mi havia soterrat la princesa, «pie després quedà marcat amb una llosa blanca. Kl conile va l'er cavar la terra per tal de recollir les despulles de la seva lilla i eonduir-les a Barcelona. Amb gran meravella la van t robar viva i eixerida, sense a l t ra diferencia de quan la va deixar el comte «pie una ratl leta molt tènue al voltant del coll, com uu suau collaret roig, que recordava el punt per on l 'havia tocada el coltell en ésser degollada. Kn preguntar- l i amb gran sorpresa com era que havia viscut durant t an t s anys sola t e r ra , la donzella va explicar que cada dia l'havia visitada la .Mare de Deu i li havia por ta t menjar i tot el menester i li havia l'et bona companyia.

Kl comte, foll d 'alegria, volia emmenar-se la donzella c a p a c iutat i casar- la amb un genti l ca­valler, que en veure-la j a manifestava la seva joia de prendre-la p e r esposa. Riquilda va expressar cl desig de no moure 's de la muntanya i de consa­grar-se al servei de la Mare de Deu, en agraïment d'haver-la salvada.

Durant l 'espai de temps que fra Garí va estar a Barcelona va produir-se la invenció de la Mare de Déu a la seva cova al cap de t res centúries jus­tes d 'haver estat amagada , dia per dia. Va anar-la a cercar cl senyor bisbe de Vic, acompanyat de gran nombre de clerecia i dc molta a l t ra gent . Kl senyor bisbe volia por tar - la a Manre-a en pro­cessó. Tota la gran gentada que bi anava piulava ciri. Els sacerdots i gent d'església, amb els set pastorets que la van trobar, portaven els cent ciris encesos que voltaven la imatge i li feien llum dins de la seva cova, la resplendor dels quals envaïa

I.ES CENT MILLORS LLEGENDES

de llum tota la muntanya i va revelar el seu ama­gatall. Quan la imatge va a r r iba r just al punt ou s'aixecava l 'arbre a la soca del qual hi havia soterrada la prinecseta Riquilda, es va fer tan pesant, que fou impossible de portar- la ni una passa més enllà. Tothom va comprendre que era voluntat de la Mare d e Déu de no moure 's d'allí al costat de la donzella i li fou aixecada una cape­lleta moll tosca i molt senzilla ou primerament fou venerada.

Quan la princeseta va d i r q u e no volia deixar Montserrat , el comte decidí d'aixecar un monestir en aquell para tge i convertir la senzilla capella en un convent de monges, del qual Riquilda va ésser la primera abadessa. F r a Garí va trebal lar ardidameut en la construcció del monestir i amb les seves pròpies mans, afanyosament, va a judar n aixecar l'església i la casa conventual,

l 'n cop llest el convent, fra Garí va to rna r a fer vida ascètica i eremítica, a la seva cova. K-lliurà a l t ra vegada a la penitència, al dejuni i a la vida santa i cobrà la virtut i el do de gràcia divina de què havia gaudit abans de caure en pecat. Va mori r molt vell i el vau e n t e r r a r a l peu mateix de la seva cova. Més tard van trasl ladar les seves despulles al peu de la por ta principal de l'església del monestir. Temps després les van des­enter rar per g u a r d a r i e s dins d 'una urna de vellut, que va conservar-se lins ara damunt d'un a n u a r i de la sagrist ia.

Page 29: Les cent millors llegendes populars.pdf

I O A A A M ADÉS

Les borres de sang

EU normands entaulareu una l'orla guerra con-ira i·l comtat franc i envaïren tnriosamenl cl seu terreny, tant que el comte franc Carles Calli, «mele del nostre comte Jo f r e , no es veié capaç <le con­tenir la furiosa invasió i demanà ajuda als cata­lans periple fessin quelcom a favor d'ell, veient de conjurar cl perill lerrilde que li queia al damunt . El comte de Barcelona surt i de Catalunya amli una gran host camí del camp de batalla del comte Car­ií- . Ui a r r i b i mentre aquest i els sens lluitaven furiosament contra els normands invasors; els nos­tres es posareu al moment a la brega amb taula fúria que fou detinguda l 'empenta dels normands i poques hores després aquests fugien cames aju­deu m e . abandonant el c amp , i així quedà resta­blerta la seguretat del comtat franc, salvat per armes i braços catalans.

El comte Jof re caigué mortalment l'crit en la palestra i tou conduït en una tenda del comte Carles, mi aquest el visità i el consolà així que In batalla es decidí a favor dels francs. Veient que anava a morir, el comte Jof re demanà al comte Carles que fes quelcom p e r Catalunya i qne veiés •i podia donar-li uu emblema per a les seves armes, j a que sols li dolia de morir sense haver pogut conquerir cap llorer de glòria per a poder-lo es­t a m p a r damunt del camp llis del seu Ment. El Comte Calb li respongué que bé prou que els aca­bava de guanyar , els llorers, i que ell mateix se'ls

l.l-S CENT MILLORS U.EGENDES

duia al damunt amb la sang que abundosament li brollava de les ferides. I, posant la BCVa niii damunt de la més sagnant ferida de Jofre , m a r c , amb el- qua t re di ts sangosos quat re bar res o ratlles damunt de l 'adarga llisa en camp d'or i argent , i, de- d 'aleshores, quedà fundat i establert l'escut de Catalunya, fet amb la sang del pr imer dels -cus comtes reis i fundadors del seu estat independent , cl comte J o f r e el l ' i lós de Barcelona.

El cavaller Nin

Després de la mort del comte Jof re el l'ilós guerrejant contra els normands en terres de F r a n ­ça, la seva vídua, la comtessa Vinidildn. va fer emlolnr tot el palau i va prometre que mentre ella visqués no - hi faria cap més l'esta ni s'hi sentiria cap me- música, i que el faria estada i mansió dc pobres i desgraciats , que ella mateixa recolliria per places i carrers. Cada dia al matí sortia, tota sola del palau vestida de negre i l'eia almoina a tols els pobrets que trobava. Els que li semblaven més pobres i més desventura!s , els por tava al seu pa­lau, i allí els donava estada i els feia t rac tar com a pr ínceps, l ' n dia vora de la mar va I robar una gitana jove tota pobra i miserable que li vn a l largar la mà. La comtessa li vn fer una almoina i al moment de donar-li unes monedes la gitana va fer un gran gemec i va in fau ta r un nin. La comtessa va recollir l 'infant i se'n va ana r al palau seguida de la mare. Al moment que anaven a en­t r a r a l pa lau , la g i tana, mig desvalguda, es vn

Page 30: Les cent millors llegendes populars.pdf

/ o A .v A :W A n i; s

deturar . \ a mi ra r Bramant el eel i, coui si llegís en un llibre, v a d i r a la comtessa:

—Aquesta terra d'on vós BOU comtessa serà molt rica i g ran , serà presa pels moros, qne no lii es taran ga i re , conquerirà a l t res terri 's ile mans ilels moros i ella en serà senyora i reina. Tindrà reis, savis i mercaders tan bon- que de millors e n -11 OC no se n 'hauran vistos. I.a seva paraula pertot a r reu serà estimada i respectada i els seus fills pertot ar reu on vagin seran respectats i estimals. i a r r ibarà a ésser uu dels pr imers p o b l e s de In ter ra .

I dites aquestes paraules va caure a t e r ra morta . I.a comtessa va prendre l'infant pel seu compte

i el va pu ja r i educar. Va ésser molt bon minyó i tothom del palau se l 'estimava molt. Com que no sabien com es deia ni qui eren els seus pares, l'a­nomenaven el " 'Nin", y Nin li va quedar com a nom. De g r a n va ésser un cavaller i un home d'armes dels millors, més braus, a rdi ts i estremís de la terra , i sempre va defensar la comtessa i la seva gent cu to t i per tot , l ' e r les moltes proeses guer­reres que havia portat u cap hauria pogut tenir un dels escuts millors de lots i moltes riqueses, però tot ho va refusar ; va voler que sempre li diguessin el Nin i no va voler a l t re senyal a l'escut que uu infnutó completament despullat . I encara avui la família noble dels Nins. que a ben segur deu ésser descendent d'aquell cavaller, por ta en el seu escut un infant despullat.

LF.S C/:'AT MILLORS LLEGliNDRS

Fundació d'cl monestir de Sani Martí del < anigó

Lli fundació del monestir de Sant Marti del uigó s'explica de dues maneres ben diferents, au els moros van envair la part baixa del Hos-

selló i van cremar Kina, el comte Jof re de Cer­danya, que era un del- cavallers més inllucnts i dc més prestigi d'aquella rodalia, va aplegar uu gran contingent de guerrers i entaulà nua fera lluita contra els invasors. Kl seu nebot, lill d'una seva germana, anomenat Bernat de Cerdanya, sense dir-nc res a l'oncle, va menar també una forta batalla contra els moros, que malauradament per­dé. La derrota va segar la vida a molt- catalans i posà en greu perill l 'esdevenidor de la ter ra . Quan el comte Jof re va saber-ho i s'adonà de la situació compromesa en qui' l'havia posat la lleu-gere-a del jove cavaller, el va cercar per esbravar en ell la seva fúria. Dineu que trobà cl minyó diu- de l'església d'un monestir benedictí que ales­hores s 'aixeca\a a CoslOgeS. Kl jove cavaller es­tava abraçat a una imatge del San t Criat en acte dc penitència pel mal pas que havia donat . Foll d'ira, cl comte, sense adonar-se del sagrat del Hoc, ventà cop d'espasa al seu nebot, la sang del qual va esquitxar i tacar la imatge.

H i ha versions de la llegenda que expliquen qne B - m a t de Cerdanya ern orfe de p - ire . Kl seu oncle va apoderar-se de tot el seu patr imoni , i, cn

Page 31: Les cent millors llegendes populars.pdf

J O A N A M A D E S

t robar-se oncle i nebot «lins del temple, aquest da r r e r va t rac ta r el comte dc lladre. Kl cavaller) irat . envestí el nebot, que va abraçar-se a una imatge de sant Martí . i. sense respectar el sagrat del temple ui de la imatge, li ventà coltellada i el \ a matar , l 'er aquest sacrilegi l'església fou closa al culte, l 'n monjo i el comte van ana r aleshores a Roma, el primer per demanar instruccions quant a la regla a -eguir i el comte per implorar el perdó. Kl papa Sergi V va disposar que el- mon­jos fessin beneir altra regada cl temple i qúe mi el tornessin a obr i r al culte lins després. Al comte, li imposà la penitència d 'abandonar l'exercici dc Ics armes, de fundar un monestir dedicat a sani Martí , en desgreuge d'haver-lo ofès, i de lliurar-se a la vida d'oració per sempre.

Kl cavaller tornà al l ' irinen. va abandonar cl seu castell, que segons uns tenia a Angostriua 0, segons altres, a Querforadat , i féu aixecar un monestir al cor del Canigó, on es retirà per exp ia r el seu crim saerileg. Ks féu construir una cel·la al cam­panar , de quat re metres quadra ts , moll baixa de sostre i sense cap finestra ni obertura. Allí e-passava el dia en constant oració, fora de les hores que la comunitat oliciava a l'e-glésia. Mai més no va sortir ilel monestir i ben poques vegades va a r r iba r lins a la claustra. I.a seva espo-a es va re t i rar amb ell a fer vida monacal i no el va deixar mai per r e s ; va morir primer que el comte, i ales­hores ell es va fer monjo, amb la condició que mai no podria ésser abat . Kl monestir l'ou ocupat per la mateixa comunitat benedictina del convent de Cosloges, on el comte va pecar.

l 'ari defora del monestir i tocant a les parets dc la construcció, hi ha una l'ossa que marca

LES CENT UILLORS i.i.RCR\nES

jus ta la ligura del cos humà. oberta diu- de la roca viva. Segon- tradició, -eixia dc doiiiiiilor del comte, i ell mateix la va buidar ju - la a la OTva mida per tal de no poder-sc moure ni men­jar per res mentre dormís, amb la intenció dc fer més dura la penitència.

Algunes vcr.-ioii- dc la llegenda diuen que d criïn fou coinè- no a Cotogcs, simi a AugostriUu, on encara es conserva una laca de sang ilel cavaller Bernat de Cerdanya, damunt d'una roca. al voltant de la qual s 'aixecata el moiu- l i r , enderrocat i destruït fa anys.

Segons uua altra versió de la llegenda el collltc TalialeiTo, .-enyor ilel lios.-clló i la Cerdanya, le-nia uu lill que era un brau minyó anomenat Gentil. (Juan arr ibà a l'edat de poder guerrejar , fou nomena; cavaller pel -cu oncle, el comte Gui­fré. La cerimònia va fer-se amb toia la pompa i la solemnitat hom -ulia donar a nqUCSta actes, t ruclant--e -obretot de persones de tan alta nissaga. Van assistir-hi moll- va—all- del comte, sobretot pa-tors i pastoretes dels que paixicu lluís rainade- pel- altero-os cim- del Ca­nigó. Ent re les pastorete- n iu havia uua d'una singular bellc-a, xamosa com cap d 'al t ra , que va emportar--c b - mirades del jove cavaller Gentil. BjUe IK-II aviat -e'n va sentir ag rada t .

I , mentre tothom vessava de goig i d 'alegria, enmig de les músiques de la le- ta . van a r r iba r Ulls camperols que. corrent i ailelerats, feren saber al comte (ple cl- moros havien desembarcat a la platja d 'Arle- i (pie. ap lega t - en uu exèrcit po­derós, es preparaven per en t ra r terra endins. Els dos germàn- Guifré I 'l'ulla l'erro, enec •• per la ira i per l 'afany de combatre el- -arranis i dc

Page 32: Les cent millors llegendes populars.pdf

64 1 O A N A M A P li S

defensar la torra dc la invasió dels musulmans, decidireu agafar les armes. Vau demanar al» al tres cavallers presents a la festa nue fessin tocar els corns de guerra per llurs pagesies, i en poc temps aplegaren una gran host que, lira va i valenta, va sortir ii de turar el- moro».

Bl jove Gentil, corprès per la mirada de la noia que l'havia enamorat , no es va adonar de res del que passava, car se n h a v i a ana t , convidat per ella, a trescar muntanya amunt , u través dc prades i ••i -cúries. Eii vesprejar es van perdre entre tes l rau» de la muntanya del magne Canigó, i el fadrí, poc avesat a rondar per aquells roquissers, va sentir-se fatigat i s 'adormi als braços dc la bella pastora.

Quan va despertar-se es trobà en uu món de meravella. La seva pastorets , que a l'i d'ciicisai·-lo yolgtté presentar-se a la festa vestida humilment, s'havia transformat en una goja radiant dc for-u . A r a vestia Ics gales que poden només por ta r

ie- goges, d 'una riquesa i esplendor enlluernadores, l a la gran goja Griselda, reina i senyora de totes es encantades del Canigó.

l'i. es les goges feren cor, companyia i seguici .i llur reina i van omplir de gràcies i d'atencions la jove parella. Griselda va conduir cl seu enamorat pels palau- immensos que posseïa sota Icsa igücs del-- estany» i el féu passar per sales auiplíssunes que vessaven claror i irradiaven riquesa i on els esperaven milers d 'al tres goges amb a rpc - i ins­trumenta que sonaven harmoniosament, inl'atiga-il . pi r tal dc fer més agradosa al cavaller l'estada

en uquclles mansions, de les quals havia d'ésser ben n'-iat senyor, si no refusava le i -p · · · · · ' b - amb la gran reina Griselda. El .jove Gentil restà encisat

LliS CENT MILLORS LLEGENDES

dc tanta meravella i cada vegada se sentia més enamorat.

En sortir del palau reial, van t robar la magna carrossa que els esperava, tota d'or i d 'argent , cosida de perles i de d iamants i t i rada per set daines blanques com la llet. Tot un estol d'encan­tades les varen cavalcar i van menar la carrossa a fer un bell viatge per totes les terres que es do minen des del cim més alt del Canigó, per tol-els vells comtals de Catalunya i del Rosselló, per l 'Ariège. per PAude. per Foix i la Bigorra. I.a carrossa no tocava pas a terra. Les daines que la tiraven eren tan lleugeres, que de tant córrer la feien volar. P e r ar reu on passaven sortien les encantades que hi vivien, seguides de llurs grans corts de vassalles, i els saludaven, embadalides dc tanta bellesa i magnificència.

Gentil, encisat d 'amor, es disposà tot seguit li casar-se amb l 'encantada Griselda, sense recordar els seus ni que acabava d'ésser nomenat caval ler ; tampoc no arribà a saber que els moros amb una gran nau t ractaren d 'emparar-se del país .

Les encantades filles i vassalles de Griselda, al so de elarins i de corns, van difondre la nova de les noces del cavaller amb la reina de les aigües dolces del Canigó. Totes les altres goges es dispo­saren a honra r la seva companya amb rics pre­sents; la goja de Lanós, In de Ribes, la de Carançà, la d 'Èngolasters i totes les al tres dels estanys de l'ample Pir ineu. L'una li féu present de l 'anell ; l'ultra, del mante l l ; l 'al tra. de la corona i de la flor de tarongiua. Tota la muntanya es va enriolar i es va vestir de festa per tal de celebrar la magna ccrimrNni.-i dc les noces.

5

Page 33: Les cent millors llegendes populars.pdf

I.l, J 0 A N A M A D £ .S

I beus ar i que ris moros, que eren molls i moll forts, van empènyer les hosts ilel comte terra emlins i Guifré i i'ü lla l'erro anaven reculant, ben reliats què en a r r iba r a la vall del Tec trobarien el ca­valler Gentil, qne, andí la host que hauria aplegat dels pagesos rornssagats. els aniria a a judar , i entre tols podrien de turar l 'empenta abassegadora dels sarra ïns , qne, com una allau de feres impe­tuoses, anava avançant . Les esperances resultaren fallides, car per enlloc no va comparèixer ni el rovell cavaller ni la host que hauria pogut aplegar.

Kl comte Guifré, que s'havia adonat del- ulls d 'enamorament amb què es miraven cl -ou nebot i la pastoreta que havia acudit a presenciar la ce­rimònia del seu armament , es va témer el que havia passat, fu r iós , va enfilar-se fins a l 'estany, on va a r r iba r al precís moment en què ln jove i galant parella es disposava a unir-se en solemnes espo--alles. Guifré, foll d'ira en Veure que Gentil s'havia deixat seduir per l 'amor en moments tan greus per n la lliberta! do la terra , sense saber el que es feia es va nbalançnr damunt del cou nebot i el va precipi tar timba avall. Griselda. toia eshnrrnnndn. va mana r a les seves vassalles que correguessin a cercar-lo al fons de l'abismo. Un estol de garrides encantades van complir adelerades la indicació de llur reina i por taren cl cos del pobre cavaller, mort a cansa de la caiguda.

Afectada per tan greu esdeveniment la reina Griselda va sentir-se talment ferida, que i·iiidà mo­rir. Enfollonida, va aixecar el vol i fugi seguida de totes les seves filles. Mai més no se n'ha sabut res ni s'ha vist cap més encantada per tot el Ca­nigó.

Guifré va manar al petit g rup dc gent que li

LES CENT MILLORS LLEGENDES

restava que toquessin el corn ençà i enllà i que llancessin als quatre vents els sons més forts i aguts que poguessin, cridant la gent per tal que s'afanyessin a defensar la terra de la fúria mu­sulmana. De pertot arreu van fer-hi cap pagesos annals , disposats a l luitar contra la moraima. Va aplegar uu fort exèrcit i va córrer a cercar el seu germà per ajudar- lo.

Mentre ell, però, havia ana l en cerca de Gentil, Ttdlaícrro, amb la poca gent que li restava, havia reaccionat i pres avanta tge als moros i el- havia retuts amb tanta fúria, que, tots esfereïts, van emprendre la reculada lins a Argelers, ben dispo­sats a to rnar a embarcar. Kl comte, que e's en­devinava les intencions, va destacar Un escamot dels seus guerrers més braus, els qual.-, coneixedors de les tresqueres, van guanya r l 'avantatge als sar­raïns, a r r ibareu a la plat ja abans que ells i calareu foc a les seves galeres. (Juan Ics dosfenvs de l'i -xèrcit à rab van a r r iba r a la plat ja per tornar-se 'n cap a llur terra , es van t robar les naus enceses. El comte Tallaferro, que amb la SOva gent els seguia de molt a p rop . els va caure al damunt i no en va deixar cap. I.a victòria no podia ésser més gran. Ni una sola mitja lluna no trepit java el sòl dc la pàtria profanada.

Passades les angúnies de la brega, l'a lla ferro vol­gué abraçar el seu lill. Ignorant que no havia pres part on la lluita, preguntà al -ou germà com s'havia porla; en la masega i si havia l'et bon honor a les armes que li havien estat confiades tot just en començar la guer ra . Guifré, atordit , no sabia com explicar-li que ell, en un rapte d'ira, l'havia pre­cipitat cingle avall. Temia la indignació del seu germà i també haver-li dc declarar el que havia

Page 34: Les cent millors llegendes populars.pdf

1 O A N A M A D I: S

passat. N o pogué evitar, però, la confessió de la veritat i ho féu amb oi cor ben estret de temença. Kl eomle Tal laferro , amb els ulls plens dc llàgri­mes per la pèrdua del lill. que tant estimava, abraçà el seu germà, enr, malgrat tot , va pesar més en ell el goig del deure acomplert i el Irioml' damunt la uioraiinu que la pèrdua del lill.

Kl comte Guifré volgué expiar per sempre cl seu crim i en la i r a n aleshores més agresta i em­boscada del Canigó va i 'undar un monestir dedicat a sani .Martí pa l ró dels cavallers. Se'n va fer abal i sempre més observà vida dc penitència. La com­tessa, esposa seva, va brodar amb or i argent unes riques tovalles per a la mesa de l 'altar, que s'han conservat gairebé lins als nostres temps.

Els cavallers de Cervera, dc Cabrera i d'Aguilera

Quan els moros van envair les terres planes del Rosselló van desembarcar a E lna i. pe r tal de per torbar cl seny dels cavallers catalans, anaven comandats per una reina mora, tan bella i tan gallarda que, només veient-la una vegada, hom en restava follament enamorat . Els t res cavallers més forts de la contrada van reunir la seva gent i van sort i r a de turar la r iuada de moros que envaïa tota la terra plana. Pe rò tots tres, així que van veure aquella reina seductora, van res tar-ne capt iva ts i van sent i r minvar en el seu esperit l'odi contra els moros que lins aleshores els havia animats .

LES CP.NT MILLORS LLEGENDES 69

La passió per la mora va ésser lan forta, que aviat la concòrdia entre els tres cavallers va tor­nar-se gelosia, lins al punt que un dia es van barallar amb les armes i s 'haurien mori si Nostre Senyor no els hagués enviat un càstig, que fou el de convertir-los l'un en cérvol, l 'altre en cabra i el tercer en àguila, i, pe r escarni de la seva passió per la mora. els va fer casar tots tres amb femelles de la mateixa espècie i els féu tenir una munió de lills que vau convertir llurs mansions scnyoriuls en caus de cérvols, cabres i àguiles.

Desapareguts els t res braus cavallers que ana­ven a ésser campions de la defensa contra et. moros, els infidels vau a p o d e r a r - * del pasí i van aconseguir el resultat que volien per electe de la gal lardia i gentilesa de la reina mora encisadora. Després de set anys. Déu retornà els t res cavallers a la condició humana i convertí cu éssers humans la vasta ullada que havien t ingut, i totes tres fa­mílies, enardides de coratge i d'odi contra els mo­ros, davant el que els havia passat , van guer re ja r amb valentia i van aconseguir l 'expulsió dels in­fidels.

Els castells dels t res herois van prendre els noms de Cervera, Cabrera i Aguilera, van adop ta r com a ensenya de l'escut un cérvol, una cabra i una àguila, respectivament, i van prendre per nom el mateix que la gent donava als seus castells Kl castell de Cervera va donar nom a la població que va fundar-se a la seva vora, el de Cabrera encara s'aixeca en terme de Maçanet de Cabrenys i d'ell conten altres llegendes, i el d 'Aguilera fou més tard anomenat de Campmany i encara se'n conser­ven restes en el poble empordanès d'aquest nom. Els t res cavallers i la seva descendència van con-

Page 35: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

servar dins de la figura humana una fesomia sem­blant a la de l'anima) en què van ésser convertits duran t una setena. Kls de Cervera tenien una cara eom de cérvol, un nas moll llarg, una boca molt sortida i nues orelles dretes i pet i tes ; els d 'Agui­lera, uu nas d'àguila, llarg i corbat, i els de Cabrera es distingien per ésser earal largs, barbuts i peluts i amb fesomia com de boc. Els qui duen algun dels noms indicats són descendents d'aquells que pr imer van por tar - lo ; però. com que han passat tants anys i s'han barrejat amb moltes altres fa­mílies, han perdut el deix de fesomia animal que abans els distingia.

La reconquesta de Bíinelonu

Els moros van envair Catalunya i arr ibaren fins a fer-se senyors del Pla de Barcelona i de part del baix Vallès; però la ciutat no havia estat en­cara atacada. Era esperada, d'un moment a l'alt re, l 'envestida dels sarra ïns , i els cavallers que hi havia a la ciutat, j u n t amb llur comte, cregueren convenient de fer una sortida als afores per veure si podien batre els moros i evitar així l 'atac a la ciutat . Reunits el major nombre d'homes d 'armes possible, sort iren un matí cap al castell de Quanta , p rop de Cables de Montbui, on les forces catalanes pensaven organitzar-se i reunir-se amb els ca­vallers, (pie, fugint de l'envestida mora. corrien dispersos pel Vallès.

El comte tenia al seu palau un pare i una lilla moros en qualitat d'esclaus, i aquests feren amb

LliS CENT MILLORS LLEGENDES 7'

llums uns senyal- a l - seu- companys que voltaven pels afores de la ciutat ; de manera que, quan sortia la força catalana, els moro.- j a n'estaven assabentats i els esperaven. Al l'la de Malabous, situat c idre el tu ró de Montcada i Cerdanyola, l'o­ren esperades los lorces barcelonines, i s'entaulà una crua batal la , en la qual el- cavallers ca ta lans van ésser delmats i quedareu ben pocs supervivents. Ei comte aconseguí escapar-se i va córrer cap a Quanta, ou havien quedat uns quants cavallers per guardar , : lastell . Els moros el vau perseguir. El comte cregué que fóra aviat rendit el castell si ell hi entrava i que cauria presoner, l'er escapar-se del perill va amagar-se en uua cova de sota la fortalesa, coneguda encara avui per la "Cova del Comte", però hi fou descobert. Segons els cos­tums de guerra moros, li van talinr el cap.

La ciutat de Barcelona esperava conèixer el re­sidia! de la brega, car en depenia la seva sort. La nova no es féu esperar . Els moros, t r iomfa­dors, van a r r i ba r lins a les portes mateixes de la ciutal i, amb una ballesta segons unes versions, liinb una bnsselja segons altres, van l lançar la testa del comte des de fora de les muralles a dintre de la ciutat , fou t irada des de l'mil re! on avui hi ha el carrer de Basen; es creença molt cor­rent (pie aquest mot , que no té cap significat dini re del llenguatge actual , és una corrupció del mol "basset ja" , o potser de "ba l les ta" , en record d'ha-ver-se servit els moros d'un d'aquests instruments per a l lançar d in t re la ciutat la testa de Bor­rell I I .

P e r aquells temps, el pa lau comtal estava situal prop de la muralla per 1 indret que donava al car­rer al·ludit; de manera que la testa del comte anà

Page 36: Les cent millors llegendes populars.pdf

7i JOAN AMADES

a p a r a r on una de Ica terrasses del pa lau , precisa­ment als pon- dc la eomtessa esposa dc Borrell, què amb ànsia esperava conèixer noves del seu mari t .

l 'tia a l t ra t radició pa r l a de manera ben diferent. Ela àlarbs havien envaït el nostre ferrer amb

una fúria t an salvatge, que la ciutat dc Barcelona havia ipiedat gairebé arrasada i reduïda a runes, havent-ne fugit tots els nobles cavallers i gent d 'armes, junt amb el seu comte Borrell I I . A la ciutat de Manresa van Irobnr-sc un gran nombre de cavallers i nobles, i decidiren de reprendre des d'allí la campanya contra els moros : demanaren al papa <pie els fes a juda r pels al tres cavallers cris­tians i prometeren, al mateix temps, de concedir ..•raus honors i terres a tots els qui exposessin llurs armes i genis al costat de les poques t ropes amb què comptava el comte Borrell . L 'ajuda rebuda fon molt escassa, j a (pie lots els homes que varen poder reuni r eren en nombre molt exigu p e r a poder p lantar cara als moros, que eren molts i molt ngnerri te.

Quan es disposaven a emprendre la brega uu xic alacaiguts por l 'escassetat del nombre, com-paregué un jove alt i ben p lanta t , cobert de robes blanques, que por tava damunt del son pit una grossa «reu vermella i una a l t ra d'igual al seu esenl i a rma t d'una llança llarga i punxant . Així (pie la batalla va començar, el cavall blanc que muntava el guer rer desconegut va esdevenir com do foc i es llançà furiosament en t re les rengleres mores repar t in t a creu i contra creu furioses llan-çadea que feien caure n cada cop dotzenes de moros esmaperdut- i ferits de mort n la seva sola vista. Aquell eavalb-r desconegut va lluitar furio-

LF.S CENT UI LLOES LLEGENDES 73

samem i féu un estrall tan l o . ; entre els musiil mans, ipie awai es varen batre , u retirada i feren fàcil i possibh la nova entrada d. i- c . - ü a n s a la Ciutat comtal dc Barcelona, perduda poc. d.c-abaus.

Tots els brau» lluitador- restaren admirats del brau i la valentia del j o \ c guerrer dcsconog.il. i entre ells >- preguntaven qui podia . -ser , puix que ningú no el coneixia, i d'on ha ia pogu (sortir.

La host cl'i-liana féu la seva tia.mi'al entra d.; a la ciutat pel portal de Mar. situat aleshorc- en el lloc on avui hi ha la plaça de l 'Àngel, capi tane­jada del cavaller desconegut, que. tol i la molla sang sarraïna i.avia vessat, portava el seu vestit més blanc que mai, i la seva creu vermella, de robes i d'escut trillant i relliient com si estigués animada dc meravellosa vidu. En ar r ibar el ca­valler enmig de la plaça de San t .Intimo, aleshores petita i esgaiada, el seu cavall de l'oc esdevingué com de carn i alçant , el cavaller, la seva l lama enlaire i vers cl cel, hi féu tros vegades el senyal de la creu i desaparegué. Tot» els cavallers i les gents d'armes que el seguien cregueren que es tractava de sant J o r d i , que havia volgut defendre i salvar Catalunya de les hordes iuusiilmai.es. Els nostres cavallers i Catalunya toia el p rengueu n per pa t ró i la seva creu passà a formar par t de l'escut de Barcelona i de mol l . - a l t re- ciutats i viles, i els nostres guerrers , abans d 'emprendre Cap lluita, s'hi encomanaven i n 'obtingueren sem­p re grau protecció, sobretot si es t ractava de moments on què lluitaven contra geni agarena.

La seva intervenció li és a t r ibuïda en nombro­ses batalles, i on molts lloes nlterosos i en ribes de nombrosos cor ren ts d 'a igua s'ensenyeu els se-

Page 37: Les cent millors llegendes populars.pdf

74 JOAN AMADES

nyals de les ferradures del seu cavall de l'ne i la petja de les seves potes uo ferrades com a senyal del seu pas i record de la seva miraculosa interven­ció en diferents fels d 'armes. Kls nostres guerrers lluitaven al crií de •"Sant J o r d i , li ram!, Bram! ' ' , amb què s 'enardien per a la lluita i cobraven la protecció del sant . En alguns casos, pe r la seva intercessió, el cavall del qui l'invocava esdevenia de foc com el del sant i follament trescava per en t re l'enemic, lent els més terribles estralls, com si fos el mateix sant amb ses protegides armes i el seu cavall el qui bravament lluitava.

La mort del Cap d'Estopa

Ramon Berenguer I I , el Cap d'Estopa, i Be­renguer Ramon, el Fratricida, eren germans i tots dos governaven alhora els destins de l 'Es ta t ; mig any tenia el poder un dels germans , i l 'altre mig, l'all re. El que governava vivia al Palau comtal de Barcelona, mentre «pic el que esperava el torn passava a viure al Castell de Por t , situat al cim de Montjuïc, al vessanl que mira al Llobregat (<as-lell del qual han existi t encara unes runes lins fa una t rentena d 'anys i que fou totalment destriïn en e ixamplar el per ímetre del Cementiri Nou i fer la tanca d'aquest per la seva par t més a l t a ) .

L'u any, per celebrar el t r aspàs del govern de l'un a l 'al tre, decidiren fer una gran cacera. El Cap d 'Es topa tingué uu somni te r r ib le : somnià la seva reial capa d'ermini tacada de sang i com si li prenguessin la corona. En emprendre la marxa

LES CENT MILLORS LLEGENDES 75

i deixar el castell, damunt d'aquest i pel costat habitat pel Cap d 'Es topa , hi havia una l'orla nu volada, ment re que el sol més brillant tocava a l'allra banda. Tot això fou tingut com un mal averany, que mig induí el comte a abandonar la cacera; però. decidit, t irà endavant . Durant toia la marxa, el falcó que portava lligat a la sella del cavall no parava de saltar-li a terra , com voleni assenyalar-li un perill.

Arr ibats al lloc de la cacera, p rop d 'Hostalr ic , tol hom va t i ra r pel seu cantó. Quan feia poc que havien començat la correguda, Berenguer Ramon féu ilir al seu germà que j a havia caçat dues boniques aus i que les anava a po r t a r a la seva muller a Girona. El Cap d 'Estopa es va t robar sol en t re uns canyars , p rop d'un estany, tenint sempre a la vora el seu falcó, que no parava de voletejar i l'er coses estranyes, que augmentaven el mal humor del comte i li feien témer quelcom desagradés. De sobte, li semblà veure passar una ligura p rop d'ell, mig amagada entre les canyes. El seu falcó se li abraonà de potes al cor i el tapà amb les seves ales. Quan menys s'ho pensava, el comte se .-enií ferit pe r una mà misteriosa armada d'un punyal . La capa del comte es tacà de sang i també l'ala del pobre i lidcl falcó, que de seguida es posà a xisclar i, voletejant, fugi cap on es t ro ­baven els al tres cavallers caçant ; no parà de cri­dar-los lins a aconseguir que el seguissin i els menà cap a la vora de l 'estany, on trobaren mort el comte Ramon Berenguer. Aquest, durant el camí cap a la cacera, com pres d 'un estrany pressenti­ment, havia donat la seva espasa al vescomte Folch de Cardona encarregant-l i que amb ella el defen­s é s si li passava quelcom.

Page 38: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

iot seguit va organitzar-se una comitiva cap a Girona. En presentar-se cl germà de la víctima, el comte Berenguer Ramon, lots els cavallers es van mi ra r i van entendre 's sense par lar . El falcó del C a p d 'Es iopa , que per res no s'havia separaI ilel eos del seu amo, es posà a xisclar, com volem dir que era ell l 'assassí. Tothom va veure encara en la capa comtal el rastre d 'una taca de sang. E n can ta r l 'absolta, el cabisco] de la Seu gironiua, por ta t per una força irresistible i inconscient, no es pogué estar de d i r : 'Caín, què has fet del teu germà Abe l ? " Kl falcó del Cap d 'Es topa , durant toia la cerimònia religiosa, no va pa ra r de volele-,jar per damunt la lesla del germà de l 'assassinat.

A la sala del Tinell del castell de Po r t de Bar ­celona es celebrà el judici del fet estant assegut al seu tron el comte Berenguer Ramon, presents lots els cavallers que havien p res part a la cacera i tots els al tres magnats i nobles de la ter ra . Kl vescomte Eolcb de Cardona va fer de ju tge , ate­nent la demanda ilel Cap d 'Estopa. Ent re molies altres coses, va remarcar que el seu senyor havia estat mort per nià de punyal , arma que cap cavaller dels dc la cacera no duia, sinó els dos comtes; que el punyal no havia poguí ésser pas el del mort , Car aquest el por t in a al cint, ben net de Iota taca. i que a més era ferit per l 'esquena, ferida que ell mateix no s 'hauria pogut fer ; que, en canvi, el comte Berenguer, allí present, no portava el seu reial punyal , puix que, lacat en sang del seu germà, li havia caigut a terra al lloc. del crim. Kn electe, el germà, pàl·lid, es posà la mà al einl i no es Irohà l 'arma. Digué també que creia que vindria ira a l t re acusador més eloqüent que ell. Acabada l 'acusació, ningú no havia dit res més en

LES c ENT MILLORS LLEGENDES 77

contra del comte; aleshores el dc Cardona demanà que fossin obertes les finestres, puix que del Cel esperava un nou acusador. Obertes aquestes, com-paregué el falcó del difunt comte, que, entrant per la sala, donà diverses voltes i acabà per posar-se damunt la testa del comle Berenguer, li prengué amb les seves urpes la corona i la llençà a ter ra . Tothom cregué el falcó com a enviat pel Cel, repre­sentant la divina ju.-tíeia. El vesconilc de Cardona reptà i desafià el comte Berenguer davant de la cort del rei de Castella per demanar-li comptes de la mort del seu germà.

Segons els costums d'aquells temps, quan un cavaller demanava a un rei un judici contra un all re, aquest no podia negar-se a acceptar-lo, car, a l t rament , es t'eia ell maleix culpable del delicte a t r ibuï t . Havia d 'acceptar el duel, i si perdia era t ingut com a culpable i atreia damunt seu tot el pes de la culpa i tot el r igor de la justícia, car era creença que la cosa prenia un caràcter sagrat i que Déu ajudava i protegia cl bo i abandonava o castigava el dolent fenI-lo perdre en la brega. Berenguer, si us plau per força, hagué d 'aceeplar . davant de la cort de Castella, el repte que li havia llançat Folch dc Cardoua. Després del pr imer a tac , Va caure a terra vençut ; aleshores el vescomte li a p u n t à al cor l 'espasa del seu germà i li féu confes­sar que ell era l 'autor dc la seva mort. Després de tal afront i lal deshonra, el comte va renunciar In corona a favor del seu nebot, fill del Cap d'Es­topa , i se n 'anà a lluitar a les croades, on mati! moros i guerre jà com un senzill cavaller.

Page 39: Les cent millors llegendes populars.pdf

J O .1 :V .1 17 .1 D I:

El «avall de sant Jordi i [''espasa del dur de Montcada

l l eus ací qne, a la guer ra dè les Croades, Iria per al l iberar la Terra Santa de mans dc gents descregudcs i contràries a la llei de Cris i , lli \"ÏIli ana r el llorel dels cavallers catalans. Una de les batalles més dures fou la de la presa de la ciutat d 'Antioquia, en la qual els catalans pren­gueren part molt activa i van fer uu paper molt lluït. Entre ells hi anava el duc de Montcada, a i |ui van ma ta r cl cavall al ho i millor de la imi-sega i es trobà caigut per ter ra . Foll de ràbia llençà el <-ril de guerra tradicional dels guerrers ca ta lans :

— S a n t Jo rd i , liram, firant!!! I lot d 'una es trobà al costat un cavaller .jove

i ardit muntat en un fogós cavall blanc cobert per una brunyida cuirassa argentada , enmig de la qual destacava una gran creu vermella. El ca­valler desconegui li lliurà el seu cavall. Kl Mont­cada es tornà a t robar muntat gairebé a l 'acte i amb tota fúria s 'abraonà contra les muralles dc la ciutat assetjada, brandant enlaire la seva espasa i tot pensan t : ' 'Po tse r , mentre jo em jugo la vida per Ireure els moros d'una terra (pic no és la meva. allà a les terres nostres els sarra ïns campe-gen a llur gust aproti tant-se (pic la flor de la gent n'està a l lunyada" .

I deixà caure l'espasa amb tant de braó i amb tanta fúria que va fer un gran esvoranc a la

l.l-.S CENT MILLORS LLP.GENDtiS ?v

muralla, i per aquella bretxa va en t ra r dins de la ciutat seguit d 'una gran munió de guerrers que en ii i tancar i obr i r d'ulls es van apoderar de la ciutat .

Cansat de matar moros i enmig de la fúria de la brega, va adonar-se que la gent que no lluitava i que se li t irava als peu- per agrair-li qne cl-hagués alliberats de la inoraima no eren pas gent» asiàtiques d 'Antioquia, sinó compatrieis seus que parlaven com ell. Kl cavaller no entenia què li passava, i parlant parlant va saber que la ciutat que havia conquerit no era pas Antioquia, sinó Alcoraç. cu terres d 'Osca: per més que rumiava HO entenia pas què li havia passat.

Kl cavaller sant J o r d i , al qual va invocar en perdre cl cavall, el va escoltar, se li aparegué i li lliurà el seu cavall, i quan ell es dolgué de com­batre a 'l 'erra Santa mentre potser el seu esforç era més necessari a casa seva, va a tendre el seu desig i cu una alenada de temps el t ranspor tà des de Terra Santa a Aragó, i. l 'espasa que va aixecar davant de les muralles d 'Antioquia, ta deixà caure contra Ics d'Alcoraç i per efecte del seu esforç les dues ciutats caigueren alhora del mateix cop d'espasa que esbadcllà lo- muralles ací i allà.

El sali dc la reina mora

Un rei moro s'havia fet fort a l ' inexpugnable castell de Siurana i no parava de fer guerra con­tra els crist ians, que ja eren amos de tota la ro-

Page 40: Les cent millors llegendes populars.pdf

8« JO A N AM AD li S

'laliíi. La seva muller, anomenada Ahdel Assia, e ra d'una bellesa sense par ió , ornada and) totes les g r a d e s i tots els encants. Kn certa ocasió en què les forces mores estaven lluitant andí Ics del cristià Amat de Claramunt, senyor de Tarragona , la reina mora, que estava seguríssima «pic el seu castell era inexpugnable, donava un esplèndid banquet als seus cortesans i gent notable. La, lluita era tan propera al castell, que des de la taula se .sentia perfectament la fressa. Kn comen­çar a I rinear, una lleixa cristiana va caure enmig de la taula i produí un pànic terrible, puix que es \ai i adonar que els cristians havien pres el castell. Tots van prendre les armes, però j a era ta rd . cal­cis cristians j a eren al pat i .

La reina fou prou llesta per a munta r al seu .•avall. Knmig de la confusió va escapar-se i es dirigí cap a la t imba, seguida dels soldats crist ians, els quals , en veure que la reina els fugia, corre-gueicn per prendre-la . La reina, veient-se perduda i que anava a caure presonera, encarà el cavall devers l'abismo i es llançà dal tabaix. Fou tal l'em­branzida p r i sa per la bèstia en escometre l'abi-me, que deixà marcada a la roca viva de la vora la seva pulada, que encara avui la geni del país ensenya.

I l'alliberament

il<- l'emperadriu d'Alemanya

L'emperadriu Matilde d 'Alemanya, muller de l 'emperador Enr ic I V , fou acusada per uns cor-

I.F.S CENT MILLORS LLEGENDES

tesans dc mala muller i de sostenir relacions amb uu al tre cavaller. Aquest delicte, en una empera­dr iu , comportava la deshonra del país, i el càstig e ra rigorosíssim. Kou por tada davant de la jus­tícia, ipie decidí dc sotmetre el delicte a un judici de Deu i fixà el termini d'un any i un dia per veure si durant aquest temps sortia algun cavaller que públicament i en torneig vulgues defensar l'ho­nor de la dama davant dels seus acusadors ; i, si no es presentava ningú que abonés la seva inno­cència, fóra cremada enmig de la plaça, per per­jura i mala muller.

L 'emperadriu fou abandonada per les seves re­lacions, que temien la fúria dc l 'emperador. No hi hagué, ànima vivent, a pa r t del seu joglar , que volgués ajudar- la en aquest cus, ja sortint per­sonalment a del'ensar-ln o bé cercant qui li vol­gués to rnar l 'honor. Kl pobre dol seu joglar , com­padit de la dissort do la seva -enyora, sortí a córrer món sense gen- de repòs i divulgà a r reu amb cauçous la dissort dc la seva dama. Corregué moltes terres, lins a a r r iba r a Barcelona, on. com pertot ar reu , cantà i contà enmig dc la plaça, i on més gent hi havia reunida, la trista passada de hi seva senyora. El cas va interessar a molls; ningú, però, no hi va concedir imporlància . El comte Berenguer, que estava a la finestra i va sentir la cantada del joglar , se sentí ferit de compassió por la pobra emperadr iu Matilde. Així que el j o ­glar hagué acabat la seva cançó, el comte li t i rà als peus nua gorra i una moneda d'or. El t robador i iprengué, p le d 'esperança, (pic algú havia es­coltat el seu cant de manera diferent a la mult i tud. E n t r à al pa lau i arr ibà a la sala dol comte, (pit­j a l 'esperava. Llavors el jog lar li explicà novament

6

Page 41: Les cent millors llegendes populars.pdf

JO.-IX AMADES

i a m b més detalls la desventura de l 'empciradrín; li ten avinent, al mateix temps, que no mamava -inó un mes i un diu per a acabar cl termini fixat pels ju tges per a cremar viva l 'emperadriu si no hi havia qui volgués deí'eusar-la.

L endemà a trenc d'alba sort i reu cap a Alemanya i el jog lar guiava cl comte, que anava armat am i là seva més rica a rmadura i seguit d'un al tre ca­valler dc la seva cort que es prestà a ajudar-lo en la brega, j a que dos eren els acusadora i dos també havien d'ésser els defensors. Tot el camí van cór re r ; vau reposar com menys millor, car el t emps era molt j u s t i corrien el risc dc no arr ibar-hi a temps. Així i tot , van a r r i ba r tot just a la vigília. IS] comte volgué pr imer veure la d a m a : però l 'emperador havia manat que ningú no po­gués en t r a r a la presó llevat d 'un fraret que la confessava, que era l 'únic que durant tol l'any de sofriment havia pogut a r r iba r a consolar-la. Kl comte visità el f r a r e ; li digué que havia vingui de llunyanes terres , únicament per defensar l'honra de l 'emperadriu Mat i lde : però que desitjava par­lar-li abans de sor t i r en brega al camp i, com a cavaller, posar-se-li als peus.

Kl f rare t ingué un gran goig d'haver trobat qui sortís per l 'honra de la seva confessada i oferí al comte un vestit de frare perquè pogués entrat amb ell a la presó de la pobra dama. V:. c o p al seu davant , li digué- qne ell era el comte de Barcelona, que. assabentat pel seu jog lar de la dissort que patia, havia vingut des de Barcelona expressament per defensar-la. I . 'eiuperadriu estigué molt conten­ta de la seva gesta i li assegurà que venceria, puix que Déu bé voldria ajudar-lo perquè sortís la ve­r i ta t ben t r iomfant .

LES CENt MILLORS LLEGENDES

I.a nova de l 'arribada d 'un cavaller estranger que venia a defensar l 'honor dc l 'emperadriu eOr-regué aviat per la ciutat, «ple en senti un gran goig. Tothom, però. parlava molt del braó i la valentia ilels seus dos acusadors i temia que el comte i el seu company no fossin vençuts i cre­mada la pobra emperadr iu , la qual tothom Consi­derava innocent. La gran valentia dels dos acusa­dors, de qui tothom par lava, arr ibà a espan ta r el cavaller que havia acompanyat el comte, tins al punt que la por el va vèncer i. Bense dir res al comte, fugi corrents cap a Barcelona.

Arribi'i el moment de d 'mar camp i es presentà cl comte tot sol a bregar contra dos. Els dos mantenedorg se sentien encorat jats en veure «pie lluitaven dos contra nn i cregueren que per brau i valent que fos el comte la brega era guanyada , car , si aquest vencia el pr imer , fóra necessàriament vençut pel segon. Al t rament , tots dos estaven fres­cos i descansats, mentre qüe el comte acabava d'ar­ribar després d'un mes <!«• viatge a cavall i anava encara tot brut de pols i de suor. cosa que no el disposava paa gaire bé per a la lluita. Totes aques­tes circumstàncies, que animaven els «los miinlo-nedors. feren que el comte es captés la simpatia de tot el poble. «pie. reunit a la plaça, esperava i'l resultat del torneig. I va començar el combat. Quan «d pr imer acusador va envestir el defensor de l 'emperadriu, la seva llança es va t rencar en mil bocins contra el pit ilel comte, que atacà fu­riosament l'enemic i el féu caure dei cavall quan anava a to rnar a envestir-lo. L'acusador demanà neva i confessà que. en efecte, l 'acusació era fa lsa : l 'emperadriu Matilde e ra innocent. L 'al t re aensa-•lor, eu veure la fúria combativa del comte de

Page 42: Les cent millors llegendes populars.pdf

8< JOAN AUAPES

Barcelona, fugi espanta) sense voler ni en t r a r en brega. BI comte pregunta a ls jn tges què més calia l'er per n sostenir la innocència de l 'emperadriu, i contestaren que no calia res més, r a r .ja havia quedat demostrada. La foguera, que ••! botxí j a havia encès, fou apagada . Tot seguit fon deslliga­da la polirà emperadr iu , que no parava de plorar de tanta joia . Kl comte sc"n torna cap al seu hos­tal i de seguida sortia a cavall eap a Barcelona,

Tol cl poble sentí una gran joia pel s ahnmcu l de la innocent emperadr iu . Kl -cu marit demanà ipu era el brau cavaller que amb taula gallardia l'havia defensada, i volgué saber mi tema el -en hostal ; però fou gran el seu disgust en saber que ja havia sortit cap a la seva terra sense voler acceptar el- honors i les grans gales que a honor seu anaven a ésser fetes. L 'emperadriu, però, di­gué al seu marit que era cl comte de Bai lona.

l 'n cop enllestides les solemnes festes que per celebrar la victòria de In daina foren fetes, l'em­perador va decidir fer un viatge a Barcelona amb tota la seva cor. per agra i r i reconèixer al seu comte la gesta i valentia que havia tingui a de­fendre l 'honor de l 'emperadriu,

Kl- emperadors d 'Alemanya vingueren a Bar­celona acompanyats de més de tres-cents cavallers. El comte, per obsequiar-los, féu guarn i r una taula dc més de Ire- llegnes de l largada, què anava des del pell del turó dc Montcada lins a la muralla dc la ciutat , f a d a noble i -enyor del terreny per ou jiassava aipiella taula tan llarga eslava obligat, pe r manament del comte, a tenir-la ben proveïda de menjar delicat, de carn de ploma, dolces eon-titurcs i bon- v iu - : tota In gent i els cavallers que acompanyaven l 'emperador i la seva esposa i els

i.ns CR.KT Mn.r.oRs r.r.r.r.rxnr.s s?

molls nobles i corte.-ans del comte que havien sortit a rebre'ls podien menjar d'aquella llarga taula tol caniinaiil. Kl comte i la seva cort feren també grans festes per a legrar els emperadors , que esti­gueren a Barcelona molls dies. Quan part i ren - 'em­portaren molt bon record del nostre comte i dels cavallers catalans.

I.a princesa Dolça de Provença

li'amon Berenguer va contraure matrimoni amb la princesa Dolça do I'rovença. En venir la dama a Cata lunya , la van seguir un eslol de cavallers provençal- per fer-li companyia periple no enyorés la -eva terra. El comte el- concedí terrenys | pro­pietats p rop de la ciutat, pel costat on bi havia la capelleta de Sant Mart í , per la qual cosa Aquell indret va prendre el nom de Sant Martí de l 'ro-vençal-. Kl comte hi eon-trui lambé com uua casa de c a m p . encara siibsislent. si bé molt re formada, situada p rop del camí ipie avui mena de la ciutat a Montcada, i qne té per nom la Torre del Fang.

I.a dama provençal anava sovint a passar uns dies en aiplesta linca amb el propòsit de t roba r - s e més a la vora del- -cus paisans i viure amb ells a l'estil de la -eva ter ra .

l l i hagué un t emps en què la comtessa feia sovintejar més les visites, i aques t . - eren mé-llargues .pic abans no solien ésser. I.a preferència de la dama per la c u s i de camp va l'er cul rar en Sospites el comte, que mullà al seu servei que la vigilessin 1 no van t r igar a sorprendre les

Page 43: Les cent millors llegendes populars.pdf

) O .1 N A M ADBS

visites d 'uu jove i genti l t robador que, des del l>eu d 'una finestra de la casa, dedicava a la com­tessa els més inspirats frui ts de la seva lira. Kl comte, eu saber la infidelitat de la seva esposa, es posà furiós i j u r à venjar-sc'n. AI anà que fos pres el t robador sense fer fressa, de manera que la seva esposa no bo sabés. Un cop en poder de la gent del comte, el féu mata r , manà que li t raguessin el cor, el féu guisar pel seu coc i po r t a r a taula en un àpa t . I,a comtessa, ignorant de què es t ractava, se'l va menjar . Després el comte li preguntà si li havia ag rada t aquell plat tau l'i. que ell havia manat guisar expressament per a ella. La Comtessa contestà que li havia ag rada t molt. El seu marit li féu conèixer aleshores què era cl que acabava de menjar . La comtessa en t ingué un grau disgust i j u r à no menjar mai més cap al t ra cosa, ca r no volia p r o f a n a r la boca per on havia passat el cor del seu t robador ingerint al tres coses, que, per bones que Semblessin, toies foren bastardes comparades amb el cpie acabava de menjar . La comtessa morí dc gana. perquè no \o lgué t a s t a r CSp engruna de res més.

L a c o m l c s s a l i e r c n f i í i i · l l a

El comte Berenguer tenia una lilla anomenada líerenguella, que e ra uu prodigi de bellesa, de gal lardia i de saviesa. La fama de les seves vir tuts i de les seves qual i ta ts va a r r i ba r lins a terres de Castella, i l 'emperador de Castella, creien) qne podia ésser un bon part i t , va enviar una ambaixada

I.r.S CBNT MILLORS LLEGENDES 87

al pa lau de Barcelona a demanar la mà de la comtesseta. Aquest casameut complagué en grau manera el comte Berenguer i en qua t re dies es van enllestir les noces. L a Comtessa Bcrenguella, acom­panyada d'un gran seguici format pels millors nobles i cavallers de la t e r r a , va sor t i r a l c a p de pocs dies cap a terres de Castella fins a la ciutat de Toledo, ou aleshores era la cort. Van fer-se une> noces com poques se n 'hagin vistes de tan lluïdes i com per tocava a tot un emperador de Castella i a un comte de Barcelona. I, acabades les g rans festes, tots els cavallers i nobles catalans que havien anat a acompanyar In seva comtesseta se'n van tornar .

Al cap de molt pocs dies del casament, heus ací que els moros van pensar que l 'emperador , l l iurat a les dolceses de la lluna de mel. hauria negligit els negocis de la guerra i que se'ls pre­sentava una bona ocasió per a en t r a r per terres de Castella i fer tant d'estrall com volguessin, i tot d'un plegat van a r m a r una terrible guerra Contra les terres i les gents de l 'emperador, que a corre-euita va haver d ' abandonar la seva esposa i córrer a guer re ja r molt lluny de Toledo.

Quan els moros van saber que Toledo havia quedat sense cap cavaller ni homes d 'armes i que només hi havia dones, van creure que se'ls pre­sentava una bona oca-ió d 'apoderar-se 'n per sor­presa, i cu un t res i no res es van p lan ta r amb u n poderós exèrcit davan t de la ciutat . Així que l.i comtesseta Berenguella, (pie enenra era una nena. va tenir esment del qne passava, va fer t ancar les portes de la c iutat i aixecar els pont - Uevadissos i cridà al seu palau totes les dames i donzelles de la ciutat , sobrelot aquelles que sabessin tocar

Page 44: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

instrumenta de músiea, amb i 'eneàrree <|ue efa por­tessin. Va l'or e i i l i i i m o i K i r i-l palau lan bé 6091 va saber i va organi tzar una «ran testa dc cants i de musiques com mul al món se n 'hagués pugui fer d 'a l t ra de semblant. Quan els moros van sentir aquelles cantar ies i aquelles músiques e s van que­dar lots sorpresos. Com més anava més cants i més musiques se sentien, i els general- moros es mi­raven els un- a l s altres - n - e -a .|!iè havici. de l'er. Tol d'una es va obr i r la porta pr incipal de la ciutat i els moros van disposar-se a la brega, ben creguis que anava a sort i r tot uu exèrcit, i. amb molla sorpresa encara, van veure que en sortia uu sol home vell vestit no p a s com pe t l luitar, -inó amb robes de gran gala i festa, com -i anés a uua gran solemnitat. HI cavaller va avan­çar lins on bi havia els moros i els va d i r que la -eva senyora, que era l 'emperadriu llerenguella. desitjava par la r amb el general del- morós. Kl ge­neral li va dir que torn ben escoltada, i tot seguit e| missatger va tornar -se 'n cap a la c iutat , on no havien parat per res els can ts i els sona, i al c a p (Tuna estona les por tes es van to rna r a obr i r i va Hirtir toia sola l 'emperadriu vestida amb les seves millors gales i amb la corona damunt de la testa, l 'n cop encarada amb el general dels moros. li va pa r l a r a ix í :

—Senyor , suposo que vós deveu haver vingut liiis davant d.- Toledo amb l'intent de prendre la ciutat i perquè no deveu saber que el nien marit l 'emperador i toia la neva geni són molt lluny d'ací a gue r re j a r contra moros en terres moll separades, i a la ciutat no hi ha sinó dones ipie no e s poden defensar ni oposar la més mínima resistència i que no -abem fer a l t ra cosa (pie can ta r i sonar

LES CENT MILLORS LLEGENDES 89

mentre esperem amb ànsia el retorn dels nosires mar i t s , i cerquem distracció a les nost re- penes en el cant . Com I cavaller que sou no creo que ilesdigueu de la noblesa mora i (pie vulgueu tacar les vostre- armes escometent pobres dones, perquè 110 fa cavaller l luitar contra qui 110 és caval ler : i si entressin a Toledo, com que res uo us costaria fer-ho. lo- vostres armo-, en lloc do t robar glòria i honor . 110 t robarien sinó deshonra. Si les vostres armes volen lluitar, aneu a t robar el meu marit i els seus. (pie bé us esperen ben disposats a donar-vos la Cara, i, si els vencen, per n vós tot serà glòria i honor.

Los paraules de l 'emperadriu-coiiitc-sa t'oren di­tes en un to per-ii . i-iu lan intens que. contra tota la seva intenció, el- moro- van aiiar-so'n dol davant de Toledo i van ana r a donar batalla contra els castellans a terres molt separades do Toledo. Com que la lluita era molt desigual, els castellana van perdre , i l 'emperador, després d 'una brega molt a terr i—ada. va morir. Les pa rau le - de l 'emperadriu van fer, però , tant efecte damunt de l 'ànim del-moros que, tot i sabor que Toledo havia |H-rdilt Iota la possible defensa, no es van pa.- a t revi r a a t a c a r i a i la van respectar. L 'emperadriu Hereu gitella va governar l ' imperi de Castella durant molts any- amb una saviesa i un seny sorprenent- , tant , (pie lins semblava impossible, i la gen: encara la recorda.

Kn record d ' a ipn- l a llegenda, quan hom parla d'un temps que és desdibuixat de tan vell i do què hom sap ben poques coses. s,,I d i r : " É s del temps de Berenguella .

Page 45: Les cent millors llegendes populars.pdf

90 1 O ,1 A' A M .-1 BES

La primera conquesta de M a l l o r c a

Berenguer I V cl Sant in tentà la conquesta de Mallorca del poder sa r ra í , pe r la qual cosa a rmà una g r a n lloia de galeres i galiotes. [ /empresa, però, era molt g r a n per a les forces amb què comptava. Demanà a juda a ls genovesos, prome­tent-los que els donar ia la mei ta t de la terra con­querida. La campanya, que fou molt dura , no va ésser afavorida per l'èxit, i catalans i genovesos van haver de tornar-se 'n i deixar l'illa daurada en mans dels moros. Els genovesos van d i r al comte Berenguer que els havia enganyats i li reclamaren el pagament de l'esforç que havien apor ta t a la companya. El comte els digué que havia perdut el seu cabal en l 'empresa fracassada, que no podia donar-los res de valor material , però que els do­naria la mei ta t del seu escut, que és lot el que li quedava, que valia molt més que tota la riquesa que pogués oferir-los, j a que l'escut de Catalunya por tava amb ell un g r a n t imbre d'història. De íes (piatre barres de l'escut de Barcelona, en donà dues als genovesos. L'escut de la ciutat comtal té, doncs, dos quar te rs amb dues barres , i no quat re , amb què sol representar-se ' l , i dos més la creu de sant Jo rd i . Havia t ingut , en efecte, qua t re barres en dos dels seus qua r t e r s ; però el comte Beren­guer en donà dues als genovesos en pagament del seu ajut a la fracassada conquesta de Mallorca

LES CP.NT MILLORS LLEGENDES oi

E l tribut de les cenl donzelles

El comte Berenguer IV havia promès d 'a judar el rei de Castella per reconquerir la c iutat d'Al­meria de poder dels moros. Jun t amb el nostre comte, lluitaven també les forces del senyoriu de Gènova, amb les quals tonia feta una entesa per ajudar-se mútuament en les empreses guerreres que ambdós països portessin a terme. Era ajudat també el de Castella pel rei de Navar ra , García Ramírez; però entre tots plegats no tingueren el braó de la nost ra gent, que a foc i a sang van prendre la ciutat d 'Almeria de mans dels sa r ra ïns , que la vau defensar valentament . El comte Be­renguer, com a trofeu de guer ra , va a r rencar les por tes del portal més impor tant de les muralles i se Ics va empor ta r a Barcelona per posar-los al portal del segon recinte de muralles, conegut per portal de Santa Eulàl ia , que donava al unal ne l'actual car re r de la Boqueriu. Les portes eren una preciosa obra d 'ar t arabesc. Tot el nostre poble acudí a t ropcl ladament a veure una obra tan me­ravellosa i restà bocabadat en eontemplar-les tan t . que de tant obr i r la boca d'èxtasi aquell porta] l'ou anomenat de la "Boque r iu" . i perdé el nom que lins aleshores havia por ta t .

Caiguda la ciutat d 'Almeria, els moros fngiren terra endins c a p als dominis del rei moro de Gra­nada, que els a judava ardidament . Els catalans els van empa i t a r t an t com van poder, comandats p e r l 'almirall Galceran de Pinós, seguit del seu

Page 46: Les cent millors llegendes populars.pdf

JO A S AMADES

t r ibutar i <lel castell ile Su, el cavaller Bant Cerní. l 'n i al tre foren lan atrevits qne. quan menys s'ho pensaven, es veieren rodejats de moros i preso-per les forces del rei de Granada , que se'ls em­portà a la seva terra i els tancà en una fosca presó. Kl fel d 'armes havia estat un Iriomf per aK ca ta lans ; però, dissortadament, dos dels seii-cap i tans més braus havien quedat presoners.

Kl comte de Barcelona i el rei de Castella feren treballs per obtenir la llibertat dels cap t ius ; però el rei de Granada demanava, per al seu rescat, cent cavalls blancs, cent vaques prenyades, cent brocats teixits d 'or fi i ceut donzelles cristianes. Tol era cosa de molt gran valor. Això n<> obstant , la part material hauria estat fàcilment r eun ida : però la par t més dura era la de les cent donzelles, que havien de donar llur honra i llibertat pe r salvar els capt ius . A la baronia de Pinós hi havia uu gran t ras torn per la pèrdua del seu senyor, pe rò els vassalls es vau reuni r i decidireu de donar pari de . l e s seves ulles; el qui en tenia ducs en donaria u n a ; el de quat re , dues, i així reunirien les cent donzelles.

Galceran de Pinófl tenia una gran devoció a sant Esteve, pa t ró de la seva baronia, i a ell es dirigí amb fervents oracions demnuaut-li cpie vol­gués intercedir p r o p de Nostre Senyor perquè obréfl un miracle i volgués deslliurar-lo d 'una presó tau terr ible i did seu miserable estat. Sant Esteve acudí a la seva crida i prometé que faria el que pogués per ajudar- lo. Kl cavaller Sant Cerní li demanà que fes quelcom per salvar-lo a ell t ambé; però el sant li contestà q u e ell no li era devot, que cerqués l 'ajut d'un a l t re sant del qual fos devot. Els dos presoners van adormir-se amb l 'esperança

LES CENT MILLORS LLEGENDES 93

que el sant vetllaria per ells. Quan j a feia molt que dormien, lligats de peus en un cep, van sentir com un suau ventijol que els feria la cara i es vau despe r t a r ; amb sorpresa es t robaren lliures de Iota lligadura i eugrillonaiueut. l'ora del rònec cutuu que els l'eia de presó i enmig d'una ampla i rialle­ra plat ja , p rop del t rencant de les ones. El sant els havia escoltat- i els havia deslliurats tots dos.

Nu sabien on es trobaven, però van pressentir que no era pas en terra mora, sinó a llur pàt r ia . P r o p de la platja s 'endevinava un caminat que menava terra end ins ; el van seguir en espera d" I robar algun poblel 0 casa de pagès en la qual els poguessin dir on es trobaven. Al cap de poca estona que caminaven van sentir un gran brogit, l'a—at un revolt, es toparen and) uua gran munió dc gent . mig plorosa, joves i vells, cavalls, vaques i d 'al tres que feien via cap a la platja. Els van demanar qui eren i on anaven. Contestaren que eren vassalls del baró Galceran de l ' inós, caigut presoner del- moros; que constituíeu el rescat que el rei de Granada havia demanat per la sevn lli-berlat . Que, reunit tot, es dirigien cap a la platja de Salou, on havien d'« inbarcar-se en uua galera per ésser por t a l - a G ran ad a i ofer ts a i rei moro per obtenir la llibertat de llur senyor. Folls de joia, els dos captius es donaren a conèixer; tothom tingué uua gran alegria en veure que el rescat no havia dc pagar-se. Donzelles i pares s 'abraçareu i tots se'n tornaren cap a T a r r a g o n a , d'on venien.

Al lloc de la plat ja on es despertareu els dos captius, que es troba entre Vi laseca i Salou, l'ou alçada una capelleta dedicada a la Mare de Déu de l 'Ombra , pat rona dels presoners. Foren conce­dides als vassalls dc l'inós g rans franquícies i

Page 47: Les cent millors llegendes populars.pdf

Oi J O A N A M A ü I: S

dre ts en agraïment à la seva ges ta ; fou alçada una església molt g ran i espaiosa, eoui a temple de la baronia. Fou dedicat a sant Esteve un preciós al tar , encara existent, i pagada una bona pari de les despeses ipiç ocasionà la construcció del mo­nestir dc Santes Greus: on la família de l ' inós era enterrada en uu sarcòfag del claustre, que encara es couserva.

I.a conquesta dc Tortosa

Toi Catalunya quedava j a neta de moros; ha­vien estat expulsats de tot ar reu , llevat do Tor­tosa. S'havien l'et for t s al castell i fortalesa de la Çudn, des il'on lluitaven amb desesperació, cal­la pèrdua de | castell i la ciutat representava haver d 'abandonar l'únic que els restava dc Catalunya i moltes all res t e r r i s de més enllà de Tortosa, ou no cs podrien -sostenir un cop perduda la ciutat.

1.1 comte Berenguer IV va asset jar la ciutat ajudat dels millors cavallers catalans i dols geno­vesos, que mai no el deixaven.

Els moros os defensaven com lleons: els es­forços i l c i s cristians s'estavellaven contra les fer­mes parets dc les muralles i el gran braó dels sarraïns, que féràmenl les defensaven. Els veïns de Tortosa, que eren cristians, ajudaven amb el que podien a la l lui ta; Ics dones, però, no hi ve­nien ga i re bé, ca r deien que, si la llibertat havia de costar tan cara de sang. més valia que seguissin mananl e l s moros-. Els homes, indignats per aques­ta act i tud de Ics dones, les vau amenaçar amb

l.liS CENT MILLORS LLEGENDES os

niatar-les totes si no els a judaven. L'amenaça féu el seu efecte, ca r aquestes decidiren de prendre pari en la brega. E s van vestir de soldals i sor-lircn a lluitar com ho feien els homes, l 'er amagar el seu sexe i fer-se témer de l'enemic, van lligar-se els cabells a r r an de barba, i dc lluny semblaven uns guer re rs d'allò més ferrenys.

1.'esforç dels crist ians no podia pas vèncer la resistència dels moros, que es defensaven ardida-uicnt. Els catalans van t reure uu nou ardi t de guer ra , una mena de castells de fusta munta ts da­munt de quat re rodes, dintre dels quals s 'amaga­ven un g r u p de soldats que podien acostar-se lins a tocar les muralles amagats sota dels castells que els protegien i els permetien d 'a tacar sense rebre dany de l'enemic. Aquest ardit féu g u a n y a r moll dc terreny a la nostra gent , però no era prou por a obtenir el triomf.

Les forces dels catalans minvaven cada dia, i semblava que l 'empresa haur ia d'ésser abandona­da. Es decidí de fer un da r r e r intent i esmerçar-hi iota la força i energia de què es disposava. La llui­ta l'ou terrible i els catalans no s 'emportaven pas la millor par t . Sobtadament , aparegué un cava­ller muntat en uu cavall negre, ami) uua a rma­dura ilel mateix color, amb la celada t irada per­què ningú no cl conegués. E l seguia una dama

•ualuient t apada . Es dirigiren cap a la mural la , on ei cavaller va lluitar com uu veritable lleó. I.a força del seu braç a rma t aviat va fer estrall en els moros, que va semblar com si comencessin a cedir. Els cavallers catalans van a judar el desco-uegul tant com pogueren i, capi taneja ts per ell. a r r ibareu a pu j a r dalt de ln muralla, des d'on lluitaven com feres, i aconseguiren de fer recular

Page 48: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN A U A D li S

els moros, que no t r igaren a desmoralitza r-se i acabaren per rendir-se. La dama mai no va deixar el cavaller desconegut i l'ou la segona a pu ja r a la muralla i a en t ra r a la ciutat .

L'admiració i la sorpresa dels cavallers catalans envers el desconegut era g ran , però més ho era encara la curiositat de saber qui era . Un cop ben rendida la ciutat , gràcies a l'esforç del seu braç. el cavaller es presentà a la tenda del comte Be­renguer, se li agenollà als peus i li demanà perdó, al mateix t emps que s'alçava la celada i mostrava el seu rostre. E r a Ponç de Cervelló, cunyat del comte, que, desatenent les seves ordres i els seus desigs, havia r ap ta t la seva ge rmana Ma balla i l'havia feta la seva esposa sense el seu pe rmís ; de la qual cosa el comte estava molt enut ja t . Allu­nyat de la cort per la dissidència amb el comte, ignorava la campanya de Tortosa, on va acudir impensadament i pe r casualitat i, trobant-se en cl mes l'ori de la brega, li mancà temps p e r a posar-se al costat del comte i a judar- lo en tot i per tot. La dama que l 'acompanyava era Mahal ta , ger­mana del comte Berenguer i muller seva. El comte va perdonar la seva desobediència i li agra í cl -cu a ju t .

Els moros de Tortosa en fugir van abandonar al castell de la Onda grans tresors, entre altres una preciosa safata d 'argent i maragdes, en la qual fou servit el Sant Sopa r a Jesús i als seus deixebles en l ' àpa t celebrat a casa de Llàtzer el l lebres; safata que el comte va donar en present als genovesos, agra ï t del seu ajut , i que encara es conserva a la ciutat de Gènova, on és t inguda en gran estima.

Agraïda la Mare de Déu a les dones tortosines

l.l-S <'liN'J' MILI.OKS U.l·.aiiNVl·.S 07

Pel seu ajut donat, a ls homes en la lluita contra els sarra ïns , baixà un dia personalment a la ciutat i oferí a les doncs una cinta mitjançant la qual les a juda a l'acle del deslliurament, per la qual cosa fou creada l'advocació de la Marc de Déu dc la Cinta.

Fundació deJ monestir de Poblet

Al lloc on avui s'alça el monestir de Poblet bi havia, cu el segle X I I , un ermità que vivia cu una pet i ta i uialendreçada e rmi ta ; s'an enava l'oblet. El rei moro de S iu rana el féu presoner t res vegades i totes t res va desaparèixer de la presó de manera miraculosa, sense que pogués comprendre el moro com se n 'havia escapat. La cosa caigué en gràcia al musulmà, que, a l t rament , veié en el l'et un origen miraculós; decidí deixar en llibertat l 'ermità i li donà certa franquícia per­iple es dediqués a les seves oracions, per la qual cosa li concedí el terreny on tenia la seva ermita i al t res te r res del voltant , i encarregà a les seves tropes que el respectessin.

La concessió feta a l 'ermità l'oblet pel reietó de Siurana arr ibà a coneixement del rei de Lleida, que no cregué en la virtut miraculosa de l 'ermità i manà a les seves t ropes que l 'agafessin i el tan­quessin en una presó profunda i amagada, per veure si també se n 'escapar ia . Pe rò , tal com ho havia fet del castell de Siurana, Poblet s'escapà de la presó mora dc Lleida, també tres vegades. Després d'això cregué el reietó alarb de Lleida el

7

Page 49: Les cent millors llegendes populars.pdf

9» JOAN AM A D 1! S

mateix que havia cregut cl de Siurana i. com aquell, li concedí llibertat i franquícia.

L'existència d'una ermita en ple terreny de do­mini moro afavoria els crist ians per a in tentar la reconquesta d'aquella p a r t del país envaït pels musulmans. Poblet es posà secretament d'acord amb el comte Berenguer, amb el qual organitzà una forta campanya contra els moros, que acabà per una assenyalada victòria dels cristians El com­te Berenguer , agra ï t a Poblet per la seva interven­ció en la reconquesta d'aquella contrada, volgué Convertir la seva pobra ermita en un ric monestir. Féu venir tretze monjos de l 'ordre del Císter, que foren els que varen construir la pr imera comunitat sota la direcció abacial de l 'ermità Poblet , que va donar també nom al monestir , el qual sempre fou protegit i a juda t pels comtes, seguint l 'exemple donat p e r Berenguer cl Gran.

Construcció del monestir de l'nl·lci

El comte Berenguer I V féu construir Poblet i estava tol cofoi amb la construcció del g ran mo­nestir i tot sovint anava a veure com seguien les obres, l ' n dia trobà el mestre d'obres tot amoïna), perquè, com que havien dc fer uns fonaments molt profunds, calia l'er unes g r a n s rases, de les quals treien molla terra i no sabien on t irar-la. Sabedor del cas, el comte digué al mes t r e :

— E m sembla que jo avia t ho t indria resolt. —Com us ho fa r íeu?

CES CENT MILLORS LLEGENDES 99

—Far ia un sot ben pregon i hi posaria tota la terra que traieu dels fonaments .

— Be; però i la terra que féssiu en l'er el sot, on la posa r í eu t

—Senzillament, faria un sot prou profund per­què m'hi cabés la t e r ra que resultés dc l'er els fonaments i la terra del sot.

1, davant el bon humor dol comte, cl mestre d'obres no sabé pas què contestar.

Quan les obres del monestir estaven molt en­davant , lot d'una es van de turar en sec. La gent va fer córrer que s'havien acabat els diners, per­què l'obra era molt més costosa que no semblava uu començar. Aquest d i r de la gent va a r r iba r a orelles del comte, que en va tenir un g r a n disgust i va mana r qui immediatament continuessin les obres amb tota pressa i activitat . 1, per tal de lle­mosí rar que la suspensió no havia estal deguda a pobresa, va fer posar damunt de la porta d 'ent rada una pedra tota massissa i ben grossa, d'or pur . 1 d'això ve que l 'anomenessin " l a porta d a u r a d a " .

l l eus ací que quan j a feia molts anys (pie la g ran pedra lluïa damunt dc la porta i enlluernava tothom amb els seus esclats, més forts que els del sol, els monjos van saber que uns Uadrcgols l lactaven de robar-la . L'nu nit havien projectat d'iinar-n'hi una gran colla, aixecar ràpidament uua bastida i, amb parpa l s i d 'altres eines, a r rencar la pedra , i l 'endemà en obr i r la porta els monjos j a no l 'haurien trobada. Davant aquest perill, el pare abat la féu a r rencar i la va fer posar al creuer de l'església, molt amunt del mur i a r r an del cimbori, pe r tal que no fos tài-il de poder-hi a r r iba r així com així. Diuen que lluïa tant , que omplia tota l'esglésiu d'nua claror dau rada que

Page 50: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN A M A l) li S

encisava. Kl valor material d'aquesta pedra era lan gran. que deien <|ii«' >i i·l Mmic-tir s'hngu,'-enfonsat, mentre no s'hagué» perdo! la pedra d or, • •I que valia lianria bastat per a tomar-lo a aixecar.

Kn construir-se el Monestir el comte en va sen­tir taui de goig, que volgué ésser exclusivament ell sol a aixecar-io i va manar al mestre de cases i a tota la gent qne 11ï intervenia que rebutgessin Ini ajut i toia cooperació de la molia geni de per I o t a la rodalia que, entusiasmada pel g"'g dc poder fruir dels beni·licis que el veïnatge del Mo­nestir els havia dc reportar, volien contribuir a la -eva construcció.

Kl manament del comte fou estrictament obeït per tots els qui intervingueren en l'obra. I 0 cop estigué enllestida, el comte vn manar que damunt de la porta principal d'entrada lo- po-ada uua grossa pedra d'or. amb cl -cu nom gravat per n eterna memòria que havia estat ell i ningú més e| qui havia pagat l'obra. Així fou fet. l'erò heus ací que l'endemà del dia que solemnement havia e-tat posada la pedra va aparèixer e| nom del comte tot esborrat. Quan ell bo va ,-abcr en \ a tenir un grossíssim disgust i va manar d'indagar qui havia estal el gosat que havia volgut contra­venir la seva voluntat de manera tan atrevida, 1 va manar que fos gravat novament el seu nom damunt • li- la pedra. 1 també l'endemà el van trobar total­ment gratat i esborrat. La fúria ilel comte no va tenir límits. Va manar que es fessin noves inda­gacions. Tot l'ou debades. Kl comte va manar que l'os gravat una altra vegada el seu nom damunt de la pedra d'or i que fo- vigilada la porta per soldats, de dia i de nit, sense mai ile-empnrar-bl. Aixi va fer-se. l'erò heu- ací que cl- soldats, a la

LES CENT MILLORS LLEGENDES

matinada, quan va començar a clarejar el dia. van adonar-se que el nom del comte tornava a é—cr esborrut. Tol- tenien la completa seguretat que no havien abandonat el lloc i que ningú uo s'havia acostat a la porla. Tots vau creure que es truc-lava d'un ca- sobrenatural, i així ho vau manifes­tar al comte.

Davant el cas, el comte va creure que no e-1 ractava de cosa terrena. i va veure en el fet la mà divina. Va creure que havia estat agosarat en voler «pie ningú uu'- que ell no ajudés a l'obra i sobretot en voler que constés que havia estat ell tol a aixecar-la. Va penedir-se de la sevu con­ducta i es va proposar e-ineiiar-se'n. .Manà que fos feia una crida pertot arreu demanant si algú. d'una manera o altru, havia ajudat a la coii-t rucciíï del monestir. Una velleta molt velleta dc l'Espluga es vn presentar als servents del comte i el.- va ex­plicar que Déu li havia tocat el cor perquè con­tribuís amb la seva pobresa u l'ajut de l'obra, però l'ordre rigoro-a del comte l'havia privada de poder-ho fer de manera pública i manifesta. Va cieure. però. que pruner havia d'escoltar la veu del Cel •ple la del comte, i, per tal d'evitar el càstig, uu «ha, quan va passar per davant de la porta de «•asa seva una de les carretes que traginaven els «•arreus emprats per a l'obra, vn tirar nua fulla de col als peus dels bous. que se la van menjar. Aixi van tenir més força i van poder arribar a terme uns moments abans, els mestres de cases van tenir el «•arreu una mica més aviat i van poder treballar més estona, van fer una engruna més de feina i les obres vau acabar-se una e-toneta abans.

Quan el comte va saber el cu-, tot es va aver­gonyir per la voluntat del Cel i per la te de la

Page 51: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

seva vassalla, que va saber complir amb Déu sense •nancar a l 'obediència al seu con,.,. , s c . . y o r . V a premiar el gesl de la velleta i no teu pas to rnar a grava r el seu nom damunt de la por ta , que va l ; n ' " , l r , · V1 ,""!!' «'«' " .daurada", perquè bi havia «'".nuni de la llmda el g rau car ieu , ue havia d í mostrar les lletres gravades.

Fundació del monestir de \ allbona <!<• les Monges

Una noble monja volia fundar un monestir din­tre dels dominis del monestir de l 'oblet. L 'abat , a b a n s de concedir-li el permís, l a volgué provar , per veure Uns u quin punt arr ibava la seva virtut , i li manà que no pa r l é s ni obrís boca per ics ni per ningú mentre ell no li manés el conti ar i , i que, si complia el que ell li manava, li fóra donada perillis-ió p e r a alçar uu convent d in t re dels do­minis de l'oblet i sota la seva protecció.

Al c a p de poca estona de sor t i r la monja del monestir, veié passar un gran i ric cuvaller muu-tat a cavall. En passar pel seu davaul li caigué una rica bossa tota d'or i ben plena de moneda. La monja estigué' icmplada d'advertir-li la pèrdua, pe rò recorda el manament i callà. Ben aviat passà uu home tot mal vestit i espelleriugat que recollí la bossa i fugi. De seguida es presentà el cavaller, cercà d'ací d'allà la seva bossa, sense t r o b a r i a , i p reguntà a la monja si l 'havia vista. La mon fa arroiiçà les espatlles i féu com si hagués estat

LES CENT MILLORS LLEGENDES >».i

muda o no l 'hagués entès. E l cavaller, furiós, veié allí u la . • l'a un porqueret que menava un esearol de garr ins i se les emprengué contra ell. dient-li que li havia robat la bossa. E l po rque r bé prou s esca i ra -sà a dir que no , i que uqiiellu, mouja Brou ho havia vist, i a demanar-li que testimoniés la seva iuuocència. l ' e rò la uionju recordava el manament de l 'abat , i no v a obrir la boca. El cavaller, furiós, d'un cop d 'espasa va ma ta r el pobre porquer . l^a monja restà to ta esborronada. no tant del l'el com d e pensar que si ella hagués dit cl que sabia haur ia estalviat la mori del po­bre minyó.

Passada la facècia, es presentà a la mouja l 'abat de Poblet i l 'exalçà per la seva gran virtut d'haver sabut callar davant I o t el que havia vist. 1 li contà que el cavaller e ra uu l ladre que havia robat la bossa d'aquell pobre home espelleriugat, que, en adonar-se que no la tenia, segui cl cavaller i, quan trobà la bossa, la recollí i fugi. El porquerel e ra un orut , més decantat al mul que al bé, encara que no tenia culpa en aquell afer , i que, si hagués viscut, haur ia mori a la forca. L a mouja donà aleshores p e r ben fet el seu silenci i el pare abat li afegí que res del que havia vist no era cert i que tot era una farsa que li havia volgut fer per p rovar la -eva vir tut . 1 li fou concedit permís per a bastir un monestir en el terme de Vallbona, monestir encara existent amb cl nom de Convent de Vallbona de les Monges.

Page 52: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMAPES

El naixement del rei Jaume

Bla pares de J a u m e I , que vivien a Montpeller, estaven separa ts , puix qne, al rei, no li agradava prou la seva esposa. Sentia certa simpatia per Iotes les dones menys per la seva. I per aquesta manera lan espeeial de viure no tenia lilis; el poble es dolia d'aquest l'cl, car temia qne a la seva mort es quedar ia el regne sense successió i que el cas donaria lloc a un gran conflicte. Kls cavallers i la noble gent de la cort del rei van t rac ta r uu dia de veure si podien l'er de manera que el matrimoni reial t ingués un lill.

Van ana r a veure la reina i l i van p regun ta r si voldria dormir uua nit amb el seu m a n t . Ella respongué que sí. El cas dilicil era que el rei lii vingués bé. El vau una r a veure amb cert misteri i li contareu (pie una grau dama, casada, t indria grau goig de poder passar una estona amb el l ; però que devia ésser sota la rigorosa condició que l 'entrevista havia de tenir lloc u les tosques, car la dama volia de totes passades g u a r d a r secret (pii era. El rei, amic d 'aventures amoroses, ac­ceptà la proposta i donà la seva reial paraula que no far ia res per esbr inar qui era la seva com­panya d 'aventura .

l 'nu nit, i 8 l'hora convinguda, els conjurats van fer que es trobés el matrimoni en una casa dels afores de Montpeller . En uua cambra a les fosques t ingué lloc el florit idil·li. A mit jani t , el rei sentí com uua remor que s'acostava, i aviat

LES CENT MILLORS LLEGENDES l(*5

veié com per sola la porta de la cambra entrava una resplendor. Cregué q u e li havien para) un engany, i al moment prengué les seves armes per defensar-se. De sobte, la por ta s'obrí i aparegué al seu davant tota una grau geniüda, proveït tothom d'una torxa encesa que deixà reblerla de llum to ta la cambra. E n el g r u p hi havia gent de tota m e n a : nobles, cavallers, soldats, dames, don­zelles, plebeus, menestrals, ju tges , notaris, page­sos i tota a l t ra gent que formaven la societat d'a­quells temps . El re i , pa r a t , no endevinava que Significava tot allò. El més vell dels del g r u p li parlà a ix í :

—Senyor , perdoneu si us hem vingut a inter­rompre en un moment tan íntim. Nosaltres som el vostre poble, que es dol que vós i la vostra esposa no tingueu un fill que pugui heretar el vostre regne després de la vostra mori , i, desit­josos d'evitar els conflictes (pic podrien succeir-se si, en mori r , c a p lill vostre no us pogués heretar , hem volgut fer que vós dormíssiu una nit amb la vostra muller, per tal de veure si podíeu obtenir fruit, i, per -i d 'aquesta estada resulta un Ull, hem volgut venir a íer-vos veure com la dama que us crèieu no conèixer, i amb la qual heu passat uua estona, és la vostra esposa. Sapigueu també que si teniu un lill serà vostre i que nosaltres, persones de tots els estaments, hem vingut ací per donar fe que el lill que pugui néixer de la vostra esposa és lill vostre i hereu de la corona de Cata lunya. Si us hem ofès, perdoneu-nos, que ho hem fet pel bé del vostre regne.

El rei, que de pr imer no sabia què li passava, veié com, en efecte, estava en companyia de la seva esposa. Ho donà tot per ben l'et i perdonà

Page 53: Les cent millors llegendes populars.pdf

JO A S A M ADI-.S

ela seus súbdits, que. animu'.s de Ix in intent, li havien p repara t aquella aventura .

D'aquella entrevista nasqué el rei J a u m e . Fins l'a pocs anys. de la ciutat de Montpeller

Sortia encara, la ml que l'eia anys dc la facècia, una cavalcada o joc de cavallets que tigurava la comitiva que anà a sorprendre el rei i aquest quan. dati de cavall, s 'emportava la seva cspo-a cap al seu palau.

El batt'ijí del r e i Jaume

J a al nuïn l'iul'untó, no sabien quin nom posar-li, puix que li u volien posar uu que no recordés d dels a v i s . J a que havia vingui al món de manera miraculosa, volgueren que també el s eu nom l'os lill de l 'atzar capriciós. Varen encendre un ciri dedíeal a cada uu dels dotze apòstol- , amb l 'intent de donar-li el nom de l'apòstol el ciri del qual més trigués a apagar-se . Kl que més cremà va ésser el de sani J a u m e , i per aquest motiu va dona r-se aquest nom a l ' inl 'antó.

I ..i \ iugiida del rei Jaume a Catalunya

Els anys de més tendra infantesa, va passar-los a Montpeller, però encara molt nin va venir a Catalunya. Segons els COStuma d'aquells temps.

u:s r/r.vr MILLORS LLEGENDES I O 7

féu el viatge a cavall i a jornades . Va passar una de les nits sota del l'i de les Tres Branques , i va tenir un somni que fóra rei de tres regnes. I.a visió d'nquell somni, inspi rada i afavorida pel simbòlic p i , insígnia i emblema de la pà t r ia , va donar al jove infant alè i braó per a no pa ra r de l lui tar tiii- a haver-ne aconseguit In realització, o sia conquerir les Balears i València per afegir­ies a Cata lunya.

El camí del rei Jaume

Quan el rei J a u m e era encara noi i auuva a escola, t ingué unes diferències amb un al tre noi com ell, i uquesl li d igué :

— Bé po t s cr idar , si no tens pare . El minyó, que vivia sol amo sa mare i n o te­

nia record del seu pare , es senti ferit per les parau les del company i anà a veure ga mare, li contà el que li Lavia passat i li demanà que li con­tés lil pe r randa, sense amagar-l i res, qu i havia estat del seu pare . Sa mare li digui' que s i que en tenia, de pare, però que els moros l'havien fel presoner i el tenien tancat a la cova de la (iruta de .Menorca. Aquesta nova colpí profundament l 'esperit del minyó, i mai més, d'aleshores enda­vant, no el veieren riure ui j u g a r . Quan algú li preguntava què tenia, r e spon ia :

—Quan tingui setze anys, j a us ho diré. •.jjiian el minyó complí el= setze, va c r idar la

-eva gent , nobles i cavallers, i els féu saber que havia decidit d ' anar a al l iberar el seu pare , costés

Page 54: Les cent millors llegendes populars.pdf

JO A .V A M A li E S

d sacrifici que costés; que demanava l'ajut dels qui el volguessin seguir i que si ningú uu volin ajudar-lo se n'hi anir ia sol. Tots els seu- súbdits i vassalls es posaren a les seves o rd re - i empren­gueren el camí de l 'dia de Menorca, cu la qual desembarcaren, i es dirigiren directament a com­batre els molts moros que defensaven la cova ou tenien pres el rei, pare del brau minyó. Després d'una terrible lluita, en què varen malnr els moros cciin mosques, el rei cristià i la seva gent aconse­guireu de prendre la cova i en t r a r ben endins, car era molt profunda, lius a a r r iba r al fon-, on es varen t o p a r amb un homenet tot vell i carregat de grillons. Kl rei J a u m e li preguntà qui era i què feia allí. Kespongué el vel l :

—Sóc un rei cristià. Els moros fa setze anys que em varen prendre i em vuren tancat dintre d'aquesta cova. P r imer em tragueren els ulls i després em Carregaren de gri l lons. No m'han deixat sortir niés a la llum del sol. Per a menjar em donen tan sols pa i a igua, i encara no Cada dia. puix que moltes vegades se n'obliden.

El rei li p r e g u n t à : — I 0 0 teuiu qui s ' interessi per VOS .' —Tinc solament un lill, que ja deu tenir setze

anys i que, si sabés on sóc, prou que cm vindria n salvar, perquè deu ésser valent i coratjós.

Kl minyó li contestà que ell era e| lill enyorat. I.i féu a r rencar les pesades cadeni - que l 'atuíeu. el varen t reure de la cova i el por ta ren tr iomfal­ment assegut en reial cadira, seguit del seu till i de tota la gent que amb ell anaven i dels molts cristians que, deslliurats del jou mii-ulinà per les ari lel gran rei. varen a juntar - s ' h i . En t re tots varen fo rmar una llarga i inacabable corrua que.

LES CENT MILLORS LLEGENDES 109

presa de la major alegria, donava visques al gran rei. Alçaren en t re tots una gran polseguera que \ a volar cel amunt i prengué uu to brillant, fins a quedar gravada p e r sempre més al cel. en record d 'una gesta tan faus ta ; rastre lluminós que encara avui es coneix a Mallorca per " l ' a m í del Rei Kn J a u m e " , i a Catalunya per "Car re t e r a de Sant J a u m e " , i que cl- savis anomenen "Via Làctia".

L'adolescència ilel rei

Conta la llegenda que quan el rei J aume va venir a Barcelona tenia deu anys , i, com que era uu noi, tota la noblesa i els g raus magnats van creure que era massa jove per a posar-se al davant del govern dc la nació. Ent re tots van decidir que, mentre e- feia g ran i arr ibava a una edat adequada per a poder regir 1111 reialme, cu­rar ia la noblesa de la direcció de l 'Estat i cada comte, baró, duc, e t c , vindria a ésser eom una mena de rei dintre dels seus dominis. E11 p remin aquesta disposició no es vau recordar de compro metre's a donar al rei quelcom que pogués subvenir a Ics seves necessitats, de manera que cl rei va quedar pobre i gairebé miserable, mentre que la noblesa que explotava la riquesa del país nedava en l 'abundància.

El rei va viure molt temps sol en el palau. Com que gairebé 110 tenia res per a mantenir -s i . de mica en mica tots els pala t ins i la gent dc la cort van a n a r separant-se d'ell, i el servei, com que no els podia oferir bona taula ni bonu sol-

Page 55: Les cent millors llegendes populars.pdf

I IO JOAN A M A U 1. S

dada, el van a n a r deixant també, l 'un dar rera l 'altre, fins que va quedar només amb u n sol i únic servent molt lidel que mai no el va deixar. El rei sentia una g r a n atracció pel maneig de les a r s ; per poder-s'hi exercitar decidí dedicar-se a la cacera tot cl dia, i era t an ta la caça que matava i agafava, que no se la podia menjar Iota, ni de bon tros, i el seu tidel cr ia t , d 'amagat , la venia al mercat per tal de fer uns quants diners i poder comprar aquells menjars més necessari* per a poder ompl i r la taula, més que pobra misc-riosa, del rei i del seu servent.

E s va escaure que durant una mesada la cacera gairebé es va estroncar i, pe r molt que el sobirà i el seu servent van esforçar-se, ben poca cosa podien caçar i ben aviat la gana va en t ra r al palau del rei, que, per tal de poder a tendre n les necessitats més urgents de l'estóiuac, va enviar cl seu servent beu d 'amaga; a empenyorar una tota a un jueu usurer del Call. I heus ací que quan el criat tornava de la seva comesa, p e r un carreró estret del Call, va topar-se amb un pa tge dc l'ar­quebisbe de Tar ragona que tenia el seu gran palau enllà del Call, i, com que eren amics, es van detu­rar , van fer conversa i el servent de l'arquebisbi va contar al seu company que aquell vespre el set; senyor donava una gran festa, a la qual havia dc concórrer tol el bo i millor de la noblesa. Li va contar lot el bé de Déu du menjars i de vins delicats que hi havia p repa ra t s , tol un una quan­titat que, al servent del rei, li va semblar im­mensa, i li va contar també que en aquest solem­ne àpa t també t indrien el seu paper els servents dels g raus senyors que hi menjarien, perquè l 'ar­quebisbe havia disposa; com a final dc la festa un

/./:.* CBNT MILLORS LLKGIiNDm t • i

lavatori de mans i peus de tots els comensals, fet no amb aigua , com era costum, sinó amb vi del millor i ilel més vell dc les moltes menes de vins que omplien les bótes del g ran culler. Aquest la­vatori havia d 'anar a càrrec dels criats dels convi­dats i era Oferí un g r a n premi al qui deixés més nets els peus i les mans del seu senyor i de la seva dama. I com que, segons diuen, el vi cu comp tes de ren tar embruta, tots els cr ia ts havien cerca; el seu enginy per poder t r iomfar de la feina qm tenien dest inada. 1 el pa lge no tenia prou boca per a ponderar la gran festassa.

Amb el cor ferit de tristesa, el pa lge del rei va a r r iba r al palau i va expl icar al rei la conversa que ha\ ia t ingut amb el seu compauy. La notícia \ a fer bullir la sang del jove rei, que va j u r a r que acabaria aquell eslal de coses, però que per obrar iunb just ícia volia veure pels seus ulls la festa d'aquell vespre. Ajudat pel seu servent, cl rei va disfressar-se de pagerol . va embrutar-se la cara i les mans, va desgreuynr-se els cabells i va can­viar tant de fesomia que ningú no l 'hauria reco­negui. El criat va acompanyar- lo al palau dc l 'ar­quebisbe agafant- lo de la mà com si portés uu noi de fora, Tots dos van l'er cap a la cuina, on hi havia els cocs i tot el servei de lots els nobles de la cort i dels graus magnats convidats a la festa, i el servent va dir que acompanyava uu parent seu que mai no havia estat a Barcelona i que mai no havia vist el món per un forat , i que, aprofitant l 'oportuni tat de fer-se aquella festa, li agradar ia que veiés el luxe i la riquesa en què vivia la gent noble, i per això havien acudit allí en espera que podrien encabir-lo en algun indret des d'on, d 'amagat , pogués veure cl festí. El rei

G e n e r a i i t - í i H n Catalunya D e p a r . c -uitura íllafeÉaaHaHniBBBHBBu

Page 56: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMÀ DBS

va saber fur molt bé el seu paper entre el criats i va l'er t res o quat re bajanades que van L'er riure la gran colla de] servei i que el vau acredi tar com' uu noi de l'ora.

Arr ibada l'hora del convit, els criats van fcrl posar l 'apòcrif pagespt entre els plecs d'una c o n tina d 'una de les portes de In sala, on es l'eia l 'apat, amb l 'encàrrec que dissimuli'- ben bé la seva presencia, puix que si el descnbrien podia pagar car l 'atreviment. El rei va poder veure ben de la ' vora la g ran disbauxa material dels seus cortesans, l 'opulència i follia que regnava entre la seva gen! i. sobretot, el pou respecte que tenien per ell, per­què a cada nou plat que el servei por tava a taula no faltava qui entre riallades i mostres de poc respecte, asseulides i corejades per Iota la iaula-lla, parlava niés o menys a ix í :

—Això si que és bo! Si el rei pogués arr ibar-hi , coiii es t rauria la fam de Ics dents ! Però que s'es-pinyi , que aquest menjar no fa per a reis lan poca-cosa i tan curts de geni com ell.

El rei, conservant sempre el seu incògnit, se'n tornà al palau esborronat de tot el que havia vist i amb el ferm propòsit d 'acabar aquell estat de coses. Cridà el cap de la forca que guardava eí palau i li manà , en to imperiós i que no donava lloc a desobediència, que reunís el màxim nombre possible de soldats i de geni d 'armes, degudament proveïts de toies les armes, i que amb toia dis­creció ell i la seva gent estiguessin a les seves ordres, sense que se sabés per la ciutat aquesta disposició reial . L'endemà mateix va fer dir a iota la cort i a tots els g rans magnats de toia Dlena que el rei se sentia moll malalt , que desitjava fer testament i que, per tant , calia que acudissin

M U:NT MILLORS LLRGBUDBS H 3

al palau per tal d ' aonse l l a r - lo a ell, infant in­expert en le- • de la vida. El desig d'influir en la dar re ra .Imitat del rei féu acudir al palau tot» la nob'cs.1 i •;eiil de p ro . El rei havia manat qne l·its l'o.-n: ,oiidiii - a la -ala del Tinell i. quan j a hi foien to ts . manà al cap dc In força qne guardés totes les sortides de la sala i que rodegés tot cl palau d't i >!•• lilera de soldat-i homes d 'armes dels inév decidits i dels més fidel-. Tota la cort . aplegada en la sala del 'l 'inell. no sabia to rnar de la seva e : i ranyesa. perquè no s'ex­plicava que si i l rei es tava malalt els hagués fets congregar a la sala major i no a la seva cambra dormidor, ni tampoc comprenia com per aeonse Dar-lo s'havia convocat t an ta gen tada , perquè cada U es creia é-ser només ell objete d'aquesta distinció. Quan hi foren tots els qui el rei desitjava «pic hi fossin, va presentar--e vestit amb totes les gales I ensenyes reials i. a n u a l amb totes le- armes, es va asseure nl cadiral del tinell i amb a i re enèrgic i vi (forós va manar a lot- el- presents que nn darrer: 1

l 'altre li expliquessin quants reis de Catalunya i Aragó havien conegui duran t cl cur- dc la seva vida. I.a demanda del rei va eai>*nr una g r a n sorpresa a tot el concurs, que ia se sentia inquiet i comprenia que la seva cr ida al palau no obeïa p a s al motiu pel qual havien estat eorvocnts i cl to enèrgic i .arrogant del rei els feia comprendre que es t rac tnvn d'un afer molt impor tan t i t ranscendental Tots van pa r l a r , i va resul tar qne els més vell-dels presents havien neons guit quat re rei-. Quan tothom hagué pa r l a t , el rei els va d i r que ell. tot i ésser el niés jove dc la reunió, n ' i i ivia aconseguits més de cent. amb l 'estranya coincidència que tots regnaven alhora F l s va explicar dpc, com a reis,

s

Page 57: Les cent millors llegendes populars.pdf

"4 JOAN AMADES

eU havia coneguts tota en un mateix moment cu un convit, t tol s«"-"'i *a nuar nnomensnt tots i'N present- i va repetir le- -evcs paraules de la nit abans, amb In seva befa. por respecte i des­obediència on" havien demostrat lenir pel seu rei i pels súhd i s Vn nfe·.··r nue mni nu s1invtn vist que en un reialme hi hagués més d'un rei i qne. per tant. ealin treure del davant tol- els n'ui spnse dret, facultat ni llei s'havien erigit en rei-, per lal que quedés com a tal només ell. nue era el n i veritable.

Quan hagué parlat, enmig d'ona eran onada de pànic que va envair tota la cort, el rei va fer un senyal, van obrir-se les portes de Is -ala del Tinell i va entrar un "ros eseamol de soldats amb les armes desembeinades, que es van posar davant de les portes per tal de privar la Sortida. Kn aquell moment el rei va fer enretirar una cortina «|iie penjava en un cap d n la -nia, i al seu darrera es vn v e m i ' el botxí recolzat en la seva destral, lluent i esmolada, qne s'aixecava arrogant als peus del pih'i de In iustíein. Kl rei. amb veu imperi) - i. Va "'anar al« p r o f i t s «ruc l'un dnrrer* l'altre anessin di-sfllant per davant del botxí, qne faria justícia al seu orgull i a In sevn desobediència i que no pararia Ans a haver escapçat tothom.

Tots van Caure de genolls a terra i van demanar clcmcncin i mi-cricordin. sobretot els més vells i més vcwrnhli - Kl rei es mo«tríivn rigorós i in­flexible i nianav.t imperiosfment al b'itxí que fes la seva feina. Kl botxí, veient nue cap no acudia a posar la testa damunt del piló, dl mateix va anar a agafar pel brae el primer deic cortesans,

f.e« llàgrimes i els clams de pcrd<'> i de miseri­còrdia d'aqu-üa mul t i tud de gent d 'alta nissaga.

L£S lENT MILLORS LLI.ÜENDI-.S 115

entre la qual hi havia molts vells de venerable Itgura, van entendr i r el rei i van ap lacar la seva irri tació, lins al punt que va accedir a pi rdonar-los. per bé que va imposar u tots un correctiu molt dur i molt rigorós. Kl jove rei no va voler iniciar el Començament del seu regnat amb una BUrèola de sang i de matança. Des d'aquell dia, Bulgrat la seva jovenesa. el rei J a u m e va agafar les regnes de l 'Estat i fou cl més gloriós cu gestes memorables de tots els reis de Catalunya i Aragó, com bé ens ho recorda la història i la tradició

El b o par <l'- Tarragona

El regnat del jove rei J a u m e havia desper­tat en t re els seus súbdits, cn i·ls pr imers tomp-. certes enveges i malícies, car creu molts els ca M l l e n i nobles vells que no es sabien avenir a tenir per rei i senyor una c r i a t u r a : en canvi, d'al­tres c» sentien entusiasmats en veure que. tan jove, j a li bullia el cap pensant sempre en conquestes i grandeses. |"n dia que cl jove rei vi-ilà la ciutat dc Tar ragona , l'ou obsequiat amb un grau sopar pel noble ta r ragoní J o a n Martell . Tots els més nobles cavallers dc la seva cort l 'acompanyaren. Menjant i bevent, els ànims es van enardir . i s 'armà una forta dJBCUaaió entre el- qui sentien pel jove rei el major entusiasme i els qui 110 es trobaven prou bé sota del seu govern; i fou tanta la discussió, qne in estava per acabar a cops d'es­pasa : però el rei els digué <|ue, si tanta fúria de guer re ja r tenien, millor era que esmercessin el

Page 58: Les cent millors llegendes populars.pdf

JO.IN AM AD I S

valor de llurs armes lluitant contra encaues i no entre ells, i que, .-i volien, ell armarà aviat guerra contra els moros do Mallorca, que eren els qm mel a prop tenien, i qu i - s'esperessin per mesurar amb • is llurs forces.

I.es paraules del rei foren molí be:, acollides per i"ts els de la taula, i es decidí d'emprendre eu aquell mateix moment la conquesta de les illes, sense ui tan s o l s acabar de sopar. K- conjurareu per acabar-lo un pop baurien aconseguit treure del tot e l s mOrOS de les Üab. irs . Tot seguit es Mil : alçar i a tocs de "orus i irompetes van fer cap amb toia llur gent a Salou, ou In havia un gran nombre de naus, i tot seguit van emprendre el camí ili' Mallorca, Arribareu al davant de Sóller després di' dot/.e hores de navegació.

Els criats \.111 tapar totes l e s ampolh - d e vi mig i neetades i van empaquetar tots els rics men­jars i l e s delicades viandes, mentre arribava l'hora d'acabar l'àpat. Durant aquella crua guerra de conquesta, els cristians van patir molta fam, però mai n o van ésser (ocats el menjars sobrants, que t'oreu considera - pel rei i tots els s«uis cavaller Com a sagrats, car només els podií i. tastar -i acom ptieu l'expulsió dels moros.

La f e r m e s a deJ r e i

Quan va projectar la conquesta de Mallorca, el rei Jaume era gairebé un noi, i els nobles ca­valler- que el rodejaven s'ho van prendre com una cr ia turada . Per tal dc veure si cl feien desistir

m S ÇRNT MILLORS L·LUGüNDES

del seu l'erm propòsit, van tractar d'embrutir lo. i uu vespre van l'er uu sopnr en què tot c- >a vessar; vau l'er beure cl rei tant com van poder, i ell, com que era jove, no c- va adonar prou bé del que t'i ui. i va acabar per no tenir la correcció i la gallardia que pertoca a uu rei. Els cavallers van estar luult con • uts de veure que havíeu l'et trontollar la fermesa i la claredat del rei i van esperar que, fent-lo seguir per aquell camí. ben aviat cl pervertirien i se'l farien seu. L'endemà, quan va despertar-se, el rei va tenir plena cons­ciència del que li havia passat el dia abans i vn convocar a cort lot- els nobles cavaller- que el dia abans vau sopar amb ell. El rei, assegui ul seu tinell, es va l'er oortur uu va- del vi millor que hi hav ia cu el celler del palau i el va fer passar de mà en mà per tots cl.- cavallers lins que va haver douai tota la volta a la -ala. l'n cop tornà altr.i vegada a mans seves, cl- vn dir:

Vull demostrar-vòs que el vostre rei no és el noi inexpert i lleuger que vosaltres na penseu i que no fareu de mi allò qne vosaltres vulgueu, com us heu pensat. Vcg u aquest va- de vi: serà el darrer que beuré en la meva vida,

i . du això. es va beure el vas dc vi davant de tota la cort, que va ro tar muda de respecte i de sorpresa, I diuen que cl rei no va tastar més ,.| vi en tota la seva vida.

Page 59: Les cent millors llegendes populars.pdf

" 8 JOAN AUAUhS

El duc de Cardona i cl duc de Montcada

Uu cop planejada la conquesta de Mallorca, ca­lia uoliejar moltes naus i reunir uiolta gent. El rei n o tenia diners i va pensar de demanar a ju t als nobles i cavallers de la terra , l 'n dia va reunir-los tols al pa lau i els va exposar la conveniència que li facilitessin a lguns diners i que havia pensat posar los uu t r ibut de cinc sous a cada un cada any. El duc de Cardona de seguida es va aixecar i va d i r que per a una empresa tan gran com la que anaven a por ta r a lerme i per n afavor i r un reial me tau grau i tan to r t com el d 'Aragó , donar-li cinc sous li semblava una misèria, i que ell, quan uu capta i re trucava a les portes del seu pal.in i l i demanava almoina, j a h'n donava deu, i que no era per a un rei demanar min suma tan peti ta, que ell ben de bona gana posava totes les seves hisendes i riqueses a la disposició del rei perquè en fes allò que més li convingués mentre fos en profit de la ter ra .

Al duc dc Montcada, que era del morro fort , no se li van assentar bé ui les paraules ilel rei ni la resposta del de Cardona, i va dir que el cas era greu i que abans de deixar-se posar Ull tr ibut al damunt calia parlar-ne i pensar-s 'hi molt. I. com que douar diners sempre ve costa a m u n t i no pagar és cosa que convida, tots els reunits van t robar millors les paraules del de Montcada que

LES CENT MII.WKS U.·.uiiSOhò «<9

h a del dc Cardona, i van couveuir de trobar-se fora d'ullí, tenir una jun ta i decidir què huvien de fer . E l de Montcada els va reuni r tols al l'la de Matabous, al peu del turó on tenia el seu cast i:, i els va d i r :

—Nosal t res som cavallers de sang i no cavallers de bossa, i tenim el compromís de defensar i salviu el rei i le» seves coses si convé amb la vida, que val molt uies que eis diners , l ' e rò no som obligats a obrir le» nostres bosses u les necessitats o al caprici del r e i ; si a r a ens a jup im i deixem im­posar no- aquest tr ibut, demà cus podrà demonai una a l t ra cosa més grossa, i , com que j a haurem començat, no cus hi podíem negar, i pe r de tu ra r les pre tens ions del rei cus haurem d'aixecar en contra seu. El que haurien) dc ïi r aleshores, doncs, fem-hú j a a ra . El rei, però , es el rei i és amo i senyor nostre, i hem de veure com li donem a eu t endre que no li volem donar els cinc sous sense dir-ii que els hi lleguem, J o penso que el millor fóra dir-li que estem prestos a donar-los-hi, però no a dur-los-hi al p a l a u : que, si vol, els vingui a cercar ací, i que to l s e l pagàrem amb la pun ta de les nostres llances.

I.a propos ta tou acceptada i així ho van enviar a d i r al rei, qUe junt amb el duc de Cardona esperava la resposta . palau. Aquestes parauli -tau gosades van enfadar moll el sobirà, que volin enviar t o t a la .-eva gent contra la j u n t a presidida i capi tanejada pel de Montcada, perd d de Car dona li va p a r l a r a i x í :

—Millor serà que descarregueu tota la vostra l'úriu contra els moros que no contra els vostres, perquè si ara ens barallem entre nosaltres no po­drem pas a n a r n conquerir Mallorca. Feu veure

Page 60: Les cent millors llegendes populars.pdf

120 JUAN A M A Ü I: S

que, do tot el que ha passat , jo en tinc la culpa, que jo us he aconsellat malament i que en càstig em bandegeu i em confisqueu lots els meus béns i les meves hisendes. Amb elles en t indreu prou per a tot cl que necessiteu, i no us caldrà agrai r -los res m voler res per Corçà: quan torneu de Mallorca ple de glòria i de riquesa, amb una excusa o a l t ra em perdoneu i, si podeu, em torneu el que ara l'cu veure que u u preueu i que j o us dono, de bon gra t .

Les paraules del de Cardona van convèncer el rei, el qual va descarregar la culpa de tot damunt del duc i \ a fer veure que re li quedava tot el pa­trimoni, i beu aviat tota la noblesa catalana va emprendre la sortida cap a Mallorca, on vau guer­re jar molt i molt fort i tots es vau ompl i r de g lò r i a ; tots menys el duc de Cardona, que el rei va exi l iar un temps per consell seu mateix. 1 per això tots els cavallers d'aquell temps van prendre pari cu la conquesia de Mallorca llevat del duc de Cardona, tot i ésser potser el pr imer dels nobles catalans . El rei, en agraïment del seu gest generós i abnegat , li va concedir que pogués ostentar en el seu escut aquesta l legenda:

Cardona, noblesa boua. duc entre reis i rei entre cucs.

Auib el tempS la rebel·lió del de Montcada fou molt mal vista, majorment en veure la g r a n vic­tòria obtinguda a Mallorca, i tots els cavallers en viu baixa el titllaven d 'avar i deien que si el rei no ar r ibava a bandejar el dc Cardona i a quedar-se-li els béns, p e r cinc sous no es podia conquerir-•Mallorca.

Ll-S CENT MILLORS LLEGENDES 121

El rei Jaume i sani Ramon de Penyaforl

A la campanya dc Mallorca anà amb el g ran rei el seu confessor i conseller el dominic sant l íamon de l 'enyafort . Aquell s 'emportà, perquè li fes companyia , una dama aragonesa d i ta l 'etro-nelln. E n t r e el rei i la dama hi havia certes fran­queses, Ims al punt que diverses vegades el confes­sor reconvingué el rei r e r q u è no cometés certs abusos; però es comprèn que el monarca es sentin més a t re t p e r les gràcies de la dama que no pas per les paraules del sant , i segui.i lent com abans. Enfadat sunt Ramon, amenaçà cl rei amb aban­donar-lo i tornar-se 'n cap a Barcelona, per la qual cosa el rei manà a toia la gent de mar que uo lloguessin cup nau a cap religiós. El sani anà al p o n dc Ciutat dc Mallorca acompanyat d'un altre religiós dominic tom ell, disposat a l'er sort i r una nau c a p a Barcelona. L a gent de mar , però , li van dir que ho tenien pr ivat del rei. Ben van ana r c a p a Sóller a cavall, creguis que la reial dis­posició només afectar ia els pa t rons de P a l m a ; però es i robaren que també els de Sóller l'havien rebuda i com ells lots els de l'illa. Aleshores saul li'amon decidí de fer-se ell mateix uua barca, l'irà al mar el seu mantell, que li féu de nau. el gaiato d 'arbre, el cordó com de vela i la imatge del San t Crist de timó. El seu company d'hàbit no v a ten i r confiança en uua nau luu feble i v a

Page 61: Les cent millors llegendes populars.pdf

I 22 J O A A' AM AU li S

abandonar- lo no disposant-se a segnir cl viatge • om s 'havia proposat . Kn dotze hores de ïeliç navegació es va presentar a Barcelona; va des­embarcar on avui hi ha la placa d 'Antoni ljópcz, d i ta aleshores plaça del Vi, perquè era el lloc on aquest era embarcat i on se'n celebrava el mercat a l 'aire lliure. L'nu var iaut de la t radició diu que desembarca en una plalgeta de Tossa de Alar coneguda encara avui per platja dc Sant l iamon, nom que també tenia la de Barcelona ou posa peu u terra el sani. p r o p d'aquesta plal ja in havia uu gran rocam, damunt del qual l'ou alçada una capelleta per commemorar el te l . Kn cavar la roca viva per assenta r-hi al damunt els fonaments «le la capelleta, tou t robada d in t re del Cor de la roí a una imatge de santa Caterina, per la qual cosa la capelleta tou posada sota l'advo-caeio d'aquesta santa , que fou considerada com a protectora dc sani l iamon. Kn fundar-se el con­veni de dominics, ordre a la qual pertanyin el sani , aquell fou també posat gota l 'advocació de santa Caterina, Bis pescadors prengueren aquest sani «•om a pa t ró i fundaren una confraria sota la seva advocació, instal·lada al convent tic dominics al·lu­dit. Cada any, el dia «le la l i s la del sant, cele­braven una processó presidida per la bandera dc la cont ra r ia , la qual era soleinnialincnt portada lins a la plat ja indicada, On feien tocar a l 'aigua «•I capciró de la bandera , c reguis que aquesta pràc­tica afavoria la pi-squeru i protegia les barques del temporal . Aquest costum va dura r lins n l 'any IH:C>, en què va ésser incendiat el convent de Santa Caterina i cremada la bandera gremia l . .

I.HS GENT MILLORS LLEQENOEb i.-.i

L'escut del duc de Montcada

Com tota la campanya «le la conquesta «le Ma­llorca, el setge d 'Ar tà es va caracteri tzar per la més terrible i anguniosa fam. Feia molts dies que gairebé n o havien pogut menjar res, quan el rei sabé «pic ei ilue de Montcada havia rebut «lirei la­ment i particularment provisions de Catalunya. Kl rei en persona CS dirigí cap n la tenda del cavaller i li p reguntà si era ceri que havia rebut queviu­res . Montcada ent rà d in t re de la seva tenda i èn tragué un paqiii't format per sel pans, que P S t e n -gué damunt de la seva capa. i digué al r e i :

—Aquests set paus constitueixen t o t a la meva provisió, i quedeu a la disposició del rei i di·ls al­tres cavallers.

Kl rei els va acceptar i els va repar t i r entre l'exèrcit, dc manera que tothom en pogués menjar , i l'ou tant el braó que aquella engruna de pa va donar a tots els l luitadors que, refent-se ràpida­ment de l 'abat iment «pie .-eir.icn, van donar una valenta envestida amb la qual aconseguiren «le prendre la població d 'Ar tà .

Kl rei concedí al Mon i cada com a escut, en record del gran servei que va fer-li, el símbol de set pans damunt «l'un fons vermell, hi qual cosa recorda la seva capa.

Page 62: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN A SI A P I. S

El cavaller sani Jordi i l'ajUi a la coii(|ucstu d»; \ alcncia

BI rei J a u m e i tol <'l seu exèrcit, llavors «le la conquesta <t«• Mallorca, van pa t i r una fam ter-rible que va ésser l 'estral l d'aquella campanya memorable, Quan, encès per l 'entusiasme, el rei ta p ro jec tar la conquesta de València, la idea de la l'a ni va ésser Com una oinliru i com uu mal­son que va enterbolir e ls projectes i els p lans reials. L'u bell matí , al seu palau de Barcelona, es va aparè ixer al rei el cavaller sani Jo rd i , li lliurà uua ampolla de vi, un pa i un vcdellet i li va d i r que amb ells en t indria per a menjar i beure tot el seu exèrcit mentre durés la cam­panya de València, p e r llarga que l'os. Animal per la solució miraculosa d'aquest greu eonllieio. el rei va escometre l 'empresa. Cridà tres cavallers de la seva confiança i e ls donà a l 'un l 'ampolla del vi, n l 'altre el pa i al tercer el vedellet, i tol seguit van eoinonçav la campanya. Com que p o l l a r una ampolla de vidre duran t molt dc temps i amb les incidències i vaivens d 'una guerra resultava perillós, perquè i s podia trencar, cl rei va cr idar un baster i li va encarregar que li l'es una ampolla di' pell que no es trenqués passés el que passés, i el baster va l'er una ampolla de pell de gal en ! orina de pera i bi posà per t a p un galet l'et en banya. La pensada del baster del rei va és-er ben rebuda i va donar origen a la botella 0 bóta

LES CEN1 MILLORS LLEGENDES

dc cuir per a portar-hi \ i , que encara avui s'estila. Durant tota la guerra ma: no vau mancar als

braus cavaller- i geni d'armes catalana el \ i , el p a i la ca rn . perquè la nota. per més vi que -e 'n t ragués, sempre eia plena igual, el pa sempre era gros de In mateixa mida, per més milers i milers dc llesques i,ne se'n traguessin, i el vedell sempre era igual per més tai!- i palpissoí que se'n fessin. Bla tres cavallers que van l'er de re-bosters durant aquella campanya [oreu anomenats respectivament botcller, paner i vaquer, qualifi-ca i ius que cl- t o r c i adjudicats com a cognoms, i com a record del- -cus bons serveis el rei adjudicà p e r a llurs escuts les ensenyes d'on havien pre il nom: una bóta. un pa i uu vedell.

El cavaller Bou

La Conquesta de Mallorca va po r t a r a | rei J a u m e molta glòria, però va costar molts de di­ners, i quan el rei va i r a d a r d 'emprendre la con­questa de València calia un g r a n cabal i no sabia d'on treure ' l . Altra vegada va convocar lots els cavallers al palau i els va exposar la necessitat d ' a rb i t r a r d i n e r s : els demanà consell del camí a seguir per tal de lrobar-ne. Tols li vau dir que estaven molt malament i que els era difícil poder subvenir econòmicament a la g r a u empresa. Kls cavallers VallesailS li vau par la r d'un pagès que mai no havia portat sabates, però que era riquís-sim, que tenia tot el sòl de la seva heretat p le

Page 63: Les cent millors llegendes populars.pdf

126 JOAN AUADES

de gerres d'or enterrades i que amb els sens diners n'hi hauria i>r>>u per n conquerir cent ciutat- . Kl rei el \ a cr idar i li va demanar a ju t . Kl pagès, en veure's davant del rei i pensar que, tot i essénl tan rústec i tan ignorant , li podria fer un servei, to t es va a legrar i posa tot- els seus tresors n la seva disposició. Féu venir a Barcelona tot de carretea de bons carregades de ger res plenes d'or. FI pagès va dir al rei nue tenia molts fill- i ipie no tan sols li donava el seu cabal, sinó que podia disposar dels seus nois si els necessitava com a soldats. Kl rei li contest i que . com que no salden mane ja r les armes, poca cosa nodria fer-ne per a guer re ja r , pern que els faria servir p e r a menar aquelles Carretes per conduir bagatge de guerra

I aquell homenet estava lan gelós dels seus bous (pic mai no els desemparava per res. 1 el rei quedà tan conten! dels seus servei-, que -empre deia que si havia pogut conquerir València era mercès a l gran servei rebut d'aquell pagès dels b o u s . i. per demostrar-li el seu agra ïment un cop tornats dc la guerra , va voler donar-li un títol. Kl rei el va cr idar i li va pregunta r què era el que més s'estimava de tot el món. i el pagès, sense peii-ar-s 'hi ni un moment, va contes ta r :

- Kls IKUIS.

Kl rei va res ta r tot sorprès de la resposta tan ileeidida del seu súbdit, i. com que tenia desig de complaure ' l , el va l'er cavaller del Bou i li va donar un bou per escut. Sempre més tothom el va anomenar Bou i d'això deriva el l l inatge " B o u " .

LES cent millors llegendes i--7

La ratà-pínyada

Mentre eslava l'exèrci: català acampat davant de la ciutat de València i sostenia amb els moro valcntins dura guerra, una rata-piuyndu va fer el niu a la par t alta de la tenda del rei Jaume , com vident coronar In i augura r la victòria. Kl n i manà que no l 'esporuguissin, sinó que, al contra­ri, l 'amanyaguessin i li f e s s i n agradosa la convi­vència.

Una uit que dormia t ranqui l i contiat l'exèrcit cata là , va sentir-se tot de s ob te , p rop de la tenda reial, un estrany copejar del tambor , que despertà cl rei i cl posà en guàrdia . De seguida cridà la seva gent . Les guardes es posaren a l 'aguait nic-que no ho e.-lavcn, i veieren com cautelo-amen: els moro-, que j a estaven a quat re passes del cam­pament , els preparaven una sorpresa que els hauria poguí costar cara. Kou donada la véu d 'a larma, i t o . l'exèrcit es despertà, prengué Ics a r m e s i re­butjà ferament els moros, que tingueren un gran nombre de morts.

Passada la brega, el rei volgué saber qui havia estat cl qui havia salvat la sorpresa de l 'exercit tocant el tambor, per donar- l i la merescuda re­compensa, i s 'assabentà q u e havia estat la rata p inyada , que, veient com e l s moros preparaven I emboscada, s'havia deixat caure moltes vegades datnuiK del cuiro del tambor amb tota la força per produi r soroll, i no parà de fer-ho lins que veié realitzat el s eu propòsi t . E n c a r a <pie l'os

Page 64: Les cent millors llegendes populars.pdf

Jo.is AUADUS

I «!.-

ho uua re: nera |„ • ; ' V 1 " 0 ï*1'1'.1'11 , r ," ! :' altra ma-

l'agafà „', ;,,,1 íf ° n l'cdemà,

presència inesperada i«swwçia inesperada dintra " a · ~ í ? B í , | U < ' B,**y* Prevenia d'un perill Es , , • ^ a . t e n d a el

• wbrí uua I,,,,,.,; gpàrdia i des

dc la qual, en cer • , „ . , . 'T k , P » P ' » « v e n

Ueida ha foradal

; P * " del seu escut- a i T T ^ «*> com a emblema i e n " e m , i . % l'T , e s

'uronament, la ni-, , , i • ' • , Catalunya; p'é] i r>or «„.,. - p ï ? a d a < s^bo pres ne .. ' Por ornament , un de Is n n - W j f - , m ' s

£*cul ,|,. r.lcid, ( ne L U , S , ! " " ,c'"« £ « ) i . " més, les dues í V i K T > " ' " · 1 ' " " ' l>lres del nom ,1,. Ue ida * " * W*»*w

Quan va saber-se a Barcelona la rendició de lu ciutat de Valencià al rei J a u m e , va haver-hi una gran alegria al palau, i la reina i los principals daines mullers i lill* . dels cavallers que estaven a la campanya es van eniíisiasmar per a ana r a València i donar una sorpresa a llurs mari ts i pares . 1 així lu> van fer. Portades per l 'entusiasmc regnant entre la nostra gent, van voler a r r iba r lins al límit ilel Hoc que s'havia lixal com a fron­tera amb els nioroa, per tal de veure la mala carota que feien els sarra ïns , i sense dir res a ningú van organi tzar una l larga cavalcada que va anar-se 'n terres enllà. Quan menys s'ho podien pensar, es van t robar voltades de moros que se ls van abraonar , i segurament que les haurien fetes presoneres o les haurien mortes si no hagués estat per la diligència i el b raó del cavaller de He­rois , que es Va adonar de l 'entremaliadnra i, acom­panyat d'un estol de valents boines, va seguir la cavalcada de la vora per conjurar qualsevol pos­sible cont ra temps. Per l'er fugir els moros els

Page 65: Les cent millors llegendes populars.pdf

• j o JOAN A M A IJ I: A

guerrers van haver de lluitar molt aferrissada? ment.

Quan cl ici J a u m e i els altre» eaval len inte­ressats van saber el que havia passat, van tenir un g r a u disgust, sobretot de pensar ''I dol ipie liaurin entelat In grau Victòria si In reina i les •lames més principals haguí tau caigut en m a n s dels moros Kl rei va cr idar cl cavaller «le Merola i li va «lir que se sentia obligat a m b ell. «pie demaneu allò que volgués, que li fora concedit, fos «-1 que ' S, puix qi»' pe r al rei no hi havia rea impossible.

«le Menda no s'atrevia a demanar , i, davant dc la insistència del rei. li d igué que. allò n què ell aspirava, el rei no li l o voldria donar . Kl rei CS va picar i li repetí q u e demanés allò que vol-

'-, perquè per a un rei n " lli havia res impos­sible. Kl senyor de Merola li vn demanar una de les cinc barres que aleshores tenia l'escut reial de Catalunya. Efectivament, el n-i va t roba r que rr.i mol! demanar ; perd, com que paraula de rei no torna enrera , i li havia promès donar-li allò que demanés, li va «'onceilir el qne volia.

l l es d'aleshores que l'escut «le Catalunya, que tenia cine burres o pals. va tenir-ne uonu's qua t re . L'escut del cavnl 'er i senyor de Merola. qne feia unes n igüe c . va ostentar enmig un pal vermell de sang. com el «le l'escut de Catalunya, concedit pel gran rei J aume .

LF.S CENT MIU.tiKS LLEGENDES i.ti

l'.l.s Sants Corporals

i.a presa de Xi'iliva fou molt dura i costà moll d'esforc. i molta sang, lins a tal punt que els a rd i t s i braus cavallers que tan ngiierridament havien batut la moraima de gairebé iot València se sen­tiren defallir un xic davan t de la resislència fu­riosa dels moros de Xàt iva. Kl rei J a u m e , in­dignat davant d'aquest defalliment del seu exèrcit, aplegà els pr imers capi tans a la seva tenda i, des­prés d 'arenga r-los, acabà dient-los que li fóra més fàcil reduir el poder dels moros de Xàtiva que estovar aquella dura penya que feia dc recer a la seva tenda. I, dites aquestes paraules, ventà un cop a la roca dura , que s'nblaní i deixà marcada l 'empremta del braç valent de l'ardit rei. empremta que encara avui s 'admira i que és coneguda per " b r a ç del Rei Kn J a u m e " .

Toi just reconquerida la ciutat , els moros re­accionaren tot d 'una, es llançaren bravament al contraatac i feren t rontol lar seriosament el poder i la forca del rei, fins a fer un estrall sensible entre els catalans. Aquest contra temps s'esdevingué en d imar ts , i és per això que des d'aleshores aquest dia de la setmana és tingut per malast ruc.

La moraima fugitiva de Xàtiva es féu l'orla en el p roper castell de Xiva disposada a no recular ni lan sols un pam més, sinó a reaccionar per reconquerir Xàt iva. Afer- d'Kstiit obligaren cl rei a a n a r a Montpeller i pe r mentre fóra fora deixà encarrega; el Comandament de l'exèrcit al cavaller

Page 66: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN A .17 .4 1) li s

Berenguer d'Kntença. Aquest cap i tà avi» ' s 'adoni tir les concentracions dels sarra ïns i cregué nua • e l s devia avançar i ai ioderar-sc d i ! castell dc Xiva. Reuní les seves forces i planejà l 'atac. V*a:

ap lega r la seva gent al cim d< la muntanya del Còdol Roig di'l terme do Luixent amb l'intenl de passar-hi nua nií i l 'endemà emprendre l'atac, Eli moros di·si·obriren Ics intencions dels catalans i aprofitant-se de In fosca de la nit. amb un poderós exèrcit , van assetjar el Còdol Roit». Abans d'em­prendre la batalla el cavaller d'Kulonça disposà • pie fos celebrada missa i ipie ell i cinc a l tn -capi tans prendrien la comunió en lloc de toia la t ropa, j a qne la urgència de l 'atac no permetia i i rombregués tothom. Kl sacerdot consagra les Sagrades Formes i. quan es disposava a oficiar en plena, muntanya i amb un munt de pedres per a l ta r , els moros van i r rompre furiosament, tant «pic els catalans hagueren d 'agafar les armes tot seguit p e r rebut ja r l'escomesa. Kl sacerdot, pi tal d 'evitar la profanació de les Sagrades For • e:i el cas que eN a larbs assolissin el cim il·l Cò dol. Ics embolicà amb el- corporals i es disposà . amagar-los entre el pedregam que cobria aquell cim Aviat s'adonà que del- corporals t raspuava sang i en veure què en podia i -ser la eausa trobà les Sagrades Formes t intades de roig i tan adhe­rides al teixit del corporal que semblava que en formessin par t .

Ràpidament contà el miracle al cavaller d 'En-li·llça. que li d igué ipie suspengués els San ts Cor­porals al cim d'una pica a tall de bandera, qui muntés un cavall blanc i que es barregés amb els guerrers ostentant aquella ensenya. Kl sacerdot obeí i les forces catalanes lluitaren ardiílameut

LMS CISNT MILLORS l.l.l.GLNPLï I J J

guiades per aquella -agrada senyera, la vista dc ta qual contorna la m o r a i m a . que fugia a ter r ida , atuida també p . i terrible estrall que en feiel els nostres guerrers , que lluitaven a raó d'un con t ra vint .

l.a victòria fou tan esclatant que els moros C veieren obligats a abandonar el castell on s'havien fet forts i a recular molt enllà de tota aquella contrada.

Els sis cavallers que havíeu de combregar re­clamareu cada uu la Sagrada Forma que els es­tava destinada. Això comportava par t i r la rel. quia del- Sants Corporals en sis bocins, i, com «pic a i x ò no podia é—, r, decidiren resoldre-ho .. la sort. v'a a r a uu cavaller que era del lloc aragonès dc Daroca KK a i i rc - cavallers van dub­tar de la lidelilat del BOrteig i volgueren repetir-lo i altra vegada sort í de dins del cànt i r el pnperet que deia Daroca. La sort fon provada sis vegades i sempre donà cl mateix resultat. Això no obstant , com que cap dcLs cavaller- no estava content del resultat , decidiren recórrer a una al t ra prova. Fou convingut posar la relíquia dina d 'una preua­da eapseta i posar la damunt d'una mula (•• ga que h o m abandonar ia al seu albir . La bès t ia co nu uçà a caminar seguida d'una gran munió dc gent que s a n a v a engruixint a mesura que cami­nava, puix qtie se li afegia el Veïnal dels poble-d'arreu per ou pa - s . ua . Caminà més de quuran iii rues, lin- que arr ibà a la c iu ta t aragonesa de Daroca, on caigué' morta. Durant el camí van pr- duir-se nombrosos miracles.

Kl rei J a u m e manà fer p e k millors argen­ter- uu reliquiari, que encara es conserva i que és t ingu; com una de les obres més bones de l'or­febreria catalana i àdhuc de tot el món.

Page 67: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AM Al) li S

La ferotgia excessiva dels m o n » . iori;a més intensa que niu aleshores, i la duresa insospitada de la lluita afebliren uu .xie entre la nostra gent la l'e en l'ajut del cavaller sant Jo rd i , i niés d'un guer rer cregué que els havia abandonats . Però en la dura batalla del Còdol Boig els nostres braus lluitadors van invocar novament l'ajut del sant nmb el erit de g u e r r a : Sant Jordi, finim!, finim! Kl sant guer rer no es féu esperar i amb el seu cavall i la seva Manca de foc acudi en ajut dels catalans i féu uu grau estrall entre la moraima.

La llàntia del rei Jaume

Com és sabut , el rei J a u m e repa r i í la ciutat dc València entre e ls cavaller- q u e la van con­querir , a proporció d e l'esforç que vall a p o r t a r a la lluita. Kc.-ullà que , en <-sluhlir-stt i rcsidenciar-SO els cavallers calainiis en la ciutat Valent ina, no es podien casar perquè no hi havia a la ciutat donzelles cristianes casadores, l 'er supl i r aquesta m a n c a , el rei t rameté sel matrimonis a Catalunya amb l 'encàrrec de reclutar cent donzelles qne vol­guessin ana r u viure a València, a les quals a s ­signaria un dot perquè poguessin i robar marit fàcilment. Les va dotar en proporció inversa a la seva bellesa, això •, a les més boniques de roslre i escaients els va donar uu dol més xic que a les que no eren tan afavorides.

Segons la tradició, la gran majoria de les don­zelles que anaren a València eren Ulles del llogar­ret ta r ragoní d'Ulldemolins, puix que són eonsí-

deradea com li • més fecundes de Catalunya, i el rei liugné' mol; d iiitc.Y- que ilels noUS matrimoni.-derivés un bou planter de valents catalans.

Les donzelles eutalanes vau trobar partit. Eli hagué cent casaments, tots cu un mateix altar de la Seu Valentina, conegut encara per Aliar deia Cosumetils. \ a donar-se, però, el cas dolorós que ÉqucsU matrimonis patrocinats pel rei no fruïren de gaire felicitat; regnaven entre ella .contínues disputes. .o-a que va doldre moll al >ei, el qual es cregU en el deure de fer quelcom per lal d'iiilluir a l'er regnar uu xic més de pau entre els casals dc nou. l'orlut per aquest intent, vu prome­tre que regalaria nua preciosa llàntia d'or fi al primer matrimoni que es presentés > proves nua durant tot nu any 110 havia tingui la més petita discòrdia, i la teli penjar a l'altar del- ca-ament-, ou acudi a veure-la lot cl poble de Valencià. Van passar molls anys, tants, que ju el rei Jaume era mort, i encara ningú no s'havia presentat a reclamar la llàntia. J a <- desconfiava que pogués passar a ésser propietat particular quau uu dia vu prcseiilar-se un dels marits i reclamà la llànlia, ja que, segons deia, feia uua munió d'uuys que vivia en la major pau amb la seva muller. l'J ca pitol de la Seu li digué que faria les indagacions necessàries i li lliuraria la llàntia si -c la mereixia, l'erò va resultar que el pobre home havia perdut el coneixement, precisament perquè li havia fugit la muller amb un altre cl dia abans.

La reial presentada no pogué ésser adjudicada, i va restar penjada davant dc l'aliar dels ca.-a ments lins u la guerra napoleònica, cu què, tement qne le- tropes franceses la robarien, com feren amb tol allò que tenia algun valor, fou treia del

Page 68: Les cent millors llegendes populars.pdf

U 6 JUAN AM AD US

seu lloc i, jun tament amb moltes al tres joies i elements de metall preciós, fou enviada a Eivissa. Des d'aleshores ge n'ha perdut el rnstre.

En el l'ris d'una de les portalades de la catedral de València es veuen catorze testes, sel de cada sexe. que, segons la veu popular , són els re t ra ts dels set matr imonis ipte per manament del rei vingueren a Catalunya a corcar les cent donzelles que havien de const i tuir els p r imers matrimonis dest inats n repoblar de cristians la ciutat recon­querida.

I.a batalla de les Navès de Polosa

I.a segona vegada que els moros es proposaven enva i r el món por taven una empenta tan g r a n que semblava que no trigaria gaire (I caure lot sota la seva u rpa . Es van a p l e g a r els reis de Castella, de Lleó i de N'avarra per tal de veure si els podien de tu ra r , però no s'hi van veure pas en cor. Aleshores van demanar a ju t ni rei J a u m e , que gaudia de gran crèdit de conqueridor, puix que havia tret els moros de Mallorca i de València. El rei J a u m e aplegà un poderós exèrcit i féu via cap a terres de Castella.

El rei moro Maramamolí , que manava els sar­raïns, s'eneaslellà i es l'éu fort a les Navès de Tolosa, on establí el seu campament , rodejat per

M ' I valls, sel passadissos plens d'escorçons i d'al­t res feres de picada mor ta l i verinosa, set fos et (delies d'aigua emmetzinada que causava la mort només de tocar-ne una sola gola i -et Alades de

LliS CliNT MIU.oRS t.Lf.GKNDHS 137

cadenes de ferro gruixudes com la cuixa d'un hoiue, p e r a t r enca r les quals Calia que mailegessin més de sel hores tol un estol de braus forjadors. Dius d 'aquest clos incxpugnaole hi havia el lloret dels seus guerrers , eutre els quals cs comptava una guàrdia «le negres mig bèsties mig persones «pie feien tanta pudor com les guilles, sense un lil de roba al damunt i que brandaven tres espases, una a cada nià i l 'a l t ra a l a boca.

Quan va arr ibar-hi cl rei J a u m e amb Iota la seva gent , t robà e ls a l t res reis <|Ue «iiscutien ,-i farien, si dirien, sense poder-se pas entendre, puix «pie la por anava a mitges; lots volien ésser els pr imers d 'a tacar , pern cap «Telis no es movia. No sabien com encarar-se amb aquella fortalesa, i cl rei moro Maramamolí es feia un g r a n panxó de r iure amb tota la seva cort, lins que el rei J a u m e els d i g u é :

—Allà a la meva terra hi ha un guer rer molt vell i molt entès de guer re ja r que es diu Dalmau de Creixells. Si ell fos ací, bé prou que sabria de quina manera podríem retre els moros sense gaire esforç.

Tots van veure la salvació en les paraules del rei J a u m e i eonvingueien enviar a cercar el vell guer rer tan entès. De seguida sortí uu propi a cavall c a p a l 'Empordà p e r demanar al vell Dalmau «pic es posi's «le seguida I·II camí. El brau i savi guer rer de Creixells tenia més de Vuitanta anys i no podia munta r u cavall. Feren aparel lar una carreta de bous, que pels mals camins d'ales­hores t r igà gairebé un any n a r r i ba r a les Navès.

El vell Dalmau amb una ullada veié tot el pa­norama i «le seguida disposà la batalla. Estengué els Ires exèrcits castellà, lleonès i navarrès a tall

Page 69: Les cent millors llegendes populars.pdf

i .i» JOAN AU AD hi

d'arc de ballesta i els féu a tacar i avançar tots alhora per cloure els moros com amb unes tc-i.alies. Kl rei J a u m e s'enutjà talment, que lins gairebé plorava m veure que no el feia entra* u la brega i que uo podria par t ic ipar en a<pteiia g ran victòria. 1 se n'exclamà a en Dalmau, trac? lant-lo «le mal vassall, Però el vell li rep l icà :

—-Deixeu-me fer, que reservo per a vós tota la glòria. M i - n t r e els al tre- exèrcits batallaran de cara i s 'estavellaran contra les lilades «le cadenes1

i esbravaran tota la força dels agarens , nosaltres eli a tacarem «le par t dar re ra i sense gaire esforç els aixafarem i ens en durem el triomf.

1 així mateix va ésser: els catalans van esboéi-nar les sei lilades de cadenes gruixudes com la CUixa d'un home, van vèncer tots els al tres obsta­cles com si res, vau sorprendre per dar re ra aq teila monstres de negres mig bèsties mig persones i no van deixar ui un sol moro viu. I.a desfeta va ésser tan forta que els sarra ïns mai més np s'han visi i n cor d ' in tentar la reconquesta de les terres iri>tiaues.

' lo ts els guerrers que vau prendre pa r t en aquella batalla es vau admirar del gru ix i del pes d'aquelles cadenasscs i moll.-, en penjàreu un boci a llur escut com a trofeu. Als catalans, que foren els qui les vau esbocinar, no els feren ni fred ni calor, perquè llur país era terra de ferro i estaven prou avesats a veure les g rans gúmencs de cadena «pic fermaven les esveltes naus solcado-res de totes les mars . K donaren per ben pagats amb el goig de la victòria.

LliS i UNT UII.LOKs LLi.t.i.Mn .:

LI cristià i cl jueu

En certa ocasió el rei J a u m e volgué saber quin comcpie tenia el poble d'el| i del seu governar i, disfre--.it. emprengué un viatge pel seu reialme. Però , com que era tau alt i fornit , temé d'ésset fàcilment descobert, sobretot si anava pel viutat-i viles, ou moll fóra que algun cavaller o noble no v\ reconegués: per això decidí de seguir les muntanyes par lant amb gent senzilla. Com «pic sempre anava per llocs deserts i uo acudia ala hostals, es veié a r i b molla feina per a poder menjar.

I n dia es topà amb dos carboners que feien carbó «'li un bosc. l l i féu amistat i els digué si el Volien convidar a dinar . Kls carboners hi UCCCdi n u i cada un t ragué la seva mines t ra ; un d'ells, que i r a cristià, t ragué cinc pans que tenia, i l'al­t re , que era jueu , en t ragué t res Entre tots tres e- varen pa r t i r els pans, i. quan cl rei els deixà, vn donar-los \uit monedes d'or en pagament .

Kl jueu t ragué aviat els comptes dient, que, j a que eren v nit el- pans que s'havien menjat i vuit li— monedes, tocaven a moneda per pa, o sia cinc per al cristià i tres per a ell. Al cristià, no li van p laure els compte- , i resolguéreu d 'anar al poble ve. t robar ei j u tge perquè bo resolgués.

El j u tge vu op inar que la partició uo era jus ta i que devia fer-se d'una al t ra manera . Suposem que, de cada pa . en feren tres llesques; resultà uu total de vint-i-quatre lb-que- , i com que, se-

Page 70: Les cent millors llegendes populars.pdf

J O .1 N A M A D I. s

gons deien, i·l crisi 1.1 i cl jueu tots havien menjat -i l'a no fa igual, cada u havia menjat la tercera part dc les llesques, b -ia vuit, Dels cine i>nns del ciisiià. n'havien sortit quinze llesqués, dc l o quals se n'havia menjades vuil i n 'havia donades -el al desconegut. Dels tres pans del j ueu , n'havien -ortit nou llesques, de les quals se n 'havia meu-jndos VÜit i n'havia donada una al rei. l 'er lan!, de les vuit llesques que havia menjat el rei, n'hi havia set del cristià i una d ' ! j u e u ; doncs, en pa r t i r les monedes, j a que n'hi havia tantes com llesques, era de bon sentit que en toqués una per li -c,i. o sia set al cristià i una al jueu. I així fou

fettl la repart ició.

Kl rei Jaume i cl Papà

Una vegada el rei .laiiine va ana r a Itoma i es féu el propòsit de ler-se coronar pel l 'apa, j a qui i - t robaria a la ciutat papa! , honor que tenien en molt els vells monarques. Quan tingueren par­lades les seves Coses, el rei digué al l'n pa que t indria un gran goig d'ésser coronat per el l ; que havia portat del seu país ia seva reial corona. Kl l ' apa li digué que si, que amb grau gus t ho faria, però que., ja que es trobaven reunits, potser haur ia estat millor que, abans de COronar-lo, veiessin -i arreglaven unes diferencies sobre uns drets que el l 'apa es creia tenir a la Seu de Tar ragona . Kl rei J a u m e es va enfnr iar MI veure que el Papa volia abií a r d'aquella situació i, prenent-li de les

LES CENT MILLORS LLEGENDES M I

mans amb una revolada la corona, li contestà amb energia :

—No vull que em coroneu, perquè no en sou digne. De retorn a Catalunya, faré veure què é això que em demaneu; si és de raó; us serà donat, i, si no ho és. us quedareu sense, per l 'apa que sigueu.

Kl rei i cl terrisser

Trobant-se un dia el rei J a u m e amb tota la seva cort a Perp inyà , cl seu t robador va sort i r a fer uua passejada pels afores. Kn passar p rop d'una mulla, va sentir com el terrisser cantava amb veu esquerd ol i i amb gran di -entonació una de les seves cançons més estimades. Kl poeta es va indignar en veure tan maltractada la seva obra prefer ida i, ple de Cúria, va en t ra r ou el pobre terrisser tenia la .-eva terrissa eixugant-se al sol i a cops d 'espasa i a puntades de peu la hi va t rencar . Després de la trencadissa, se n 'anà t rau quiHament.

Quan el terr i -ser va adonar-se que tot cl seu treball havia estat reduït a testos, es va desespe­rar, perquè quedava a la ruïna. Kl pobre home va voler saber qui havia estat l 'autor de In seva desgràcia i. assabentat que era el t robador del rei, se'n vn ana r al palau a reclamar. Quan cl t robador va Buber que hi havia el terrisser, va Sortir furiós i, en lloc d'escoltar-lo, el va mal­t rac ta r impietosament. Kl pobre terrisser. desespe­rat, no parava de cridar. Arribà la seva veu a

Page 71: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN A M AD I: S

orellc del rei, <|Ui' volgué saber què passava. En saber-ho, vu dir al seu t robador que no tenia raó i l'obligà a paga r cl perjudici que havia causat. Un cop fou reparat el mal. t ragué del seu càrrec el poeta, ca r no volia tenir al seu servei ningú que los lan avar de Ics seves obres que uo pogués gaiulir-se'n la pobra gent del poble.

Kl rei i el sabater

Prop del palau reial de Barcelona vivia un >abater moll alegri' i cantailor. qne es passava tol el dia cantant i treballant amb gran delit. Com que ni un so] moment no pa rava de cantar , va a r r i ba r n fer-se pesat i molest a les orelles del rei. el qual, volent treure-se'l del davant , re­solgué' un dia donar-li una quant i ta t perquè po­gués viure sense treballar, es comprés una finca i anés a viure ric i feliç en un lloc ben al lunyat del palau on la seva enntúria no [iogues ferir les orelles reials.

Kn efecte, quan va ésser ric. el bon sabater va anar-se 'n. no es diu on, però en un lloc molt se­parat del palau, on va viure sense treballar . Però aquella nova vida no s 'adaptava al seu tempera­ment.

Sempre temia que podrien robar- lo ; creia que tothom que se li acostava podia ésser un l ladre : temia que en menjar no l 'emuietzinessin: temia menjar poc. per por de tornar-se anèniie, i menjar massa perquè no li fes mul. Acabà per canviar-se

LES CENT MILLORS LLEGENDES M I

en tristesa aquella g ran alegria que sempre havia tingut.

Veient un dia qne la riquesa li era cansa de tristor i malestar, resolgué to rna r els diners al rei i to rnar a la vida pobra Peni i a taconant sa­bates i cantant tot el dia.

Anà a t robar el rei J a u m e , li vn to rnar els diners i li explicà el que li passava : que era més ric sen«e diners i amb tranquil·litat que no amh fortuna i inquietud.

Ks diu que el sabater vivia al carrer d 'Amar­gós : per tan t . "1 pa lau reial n què al·ludia la tra dició devia ésser el de Val ldaura . o sia el nuo bi havia n l 'antiga Riera de Sant J o a n . que. pel dar rera . donava al carrer Comtal i al d 'Amargós, on més tard hi bu"tié la procura del monestir de San tes Creus i on. segons la ven de l:i tradició, va tenir lloc e! miracle do fra Garí .

La Mare de Déu de la Mercè

Una nit el rei J a u m e somnià que la .Mare Déu li par lava, que li retreia la conveniència que els crist ians fessin més del que feien per redimir els fidels que, per accions de guerra 0 presos pels vaixells corsaris en les seves continuades incur­sions per les nostres costes, queien en mans dels musulmans. Aquests presoners es consumien per les presons de Moreria, on els feien treballar en les feines més dures i pesades, i gairebé no els donaven menjar , per la qual cosa la majoria em­malaltien i morien sense poder re tornar a l'escalf

Page 72: Les cent millors llegendes populars.pdf

144 JOAN AMADES

de la seva llar. i.a Mare ile Déu prometé al gran rei de baixar un dia a veure'l personalment per seure si lu havia manera d organi tzar la redempció .b i s capt ius , i li encarregà que mentrestant anés pensant quina podria ésser la manera eficaç, d'as-solir-ho.

i.l plany dc la Marc dc Déu sa colpir 1 esperit del 101, «i qual cregué que, cu efecte, calia procu­r a r redimir els pobres cristians que queien en poder dels moros, dels quals mai més no es tor­nava a saber r e s ; car, al mateix temps que pre-oeupar-se de llur salvament com a homes, calia no oblidar que creu ciutadans i soldats rc intcgrats u la vida d 'Estat . El rei dubtà dc la veritat del ..mini i cregué que no havia passat d 'una de tantes coses que es somnien, si bé la idea suggerida i t robada en somnis era moll lloable, l 'erò l'en­demà l 'anaren a t robar el seu confessor sant l ía-mon de l ' enya tor i i sant Pere Nolasc i li contaren ipio la Verge se Is havia apa regu t i els havia par la t dc la necessitat de redimir els capt ius de Moreria. Davanl de la miraculosa coincidència, tots t res convingueren q te no es t rac tava d'un dc tan ts somnis, sinó que, en efecte, la cosa tenia un fons de realitat i era desig de la Mare de Déu de pro­curar el salvament i la redempció dels captius. Tots tres feren Oració i prometeren davant d 'una imatge de la Mare de Déu que farien el que po­drien per satisfer el seu desig i la seva voluntat, que era també la llur.

La llit següent, la Verge es presentà una altra vegada en somnis als tres iniciats i els digué que l 'endemà (en una hora que els va fixar) estigues­sin reunits lots tres, beu sols, a la sala ilel Tinell del palau reial, ou ella faria cap per par lar los

LES CENT MILLORS LLEGENDES

personalment. A l 'hora anunciada, embolcallada en un núvol blau i acompanyada de nombrosos angelets que li fèieu escorta, aparegué la Mare de Déu a la sala del Tinell. La Verge repetí als dos religiosos i al rei el seu desig i | u conveniència d'organitzar, com més aviat millor, un organisme especialment i i.carregat de la redempció dels cap­tius. Acordaren la fundació de l 'ordre mercenària, la qual procurar ia de recaptar diners, per tots els mit jans possibles, per tal de comprar la lliber­tat dels presoners cristians en poder dels musul­mans, que aquests solien vendre a bon preu. L'or­dre rebé el nom de la Mercè, j a que es considerà com una gran mercè la que es feia als capt ius obtenint llur llibertat, i fou creada també uua nOVa advocació mar iana , la Mare de Déu de la Mercè, sota la protecció de la qual fon posada la nova ordre , que prengué també aquest nom.

Kl ret i l'argenter jueu

En certa ocasió, el rei . laume desitjava comprar unes joies, i acompanyat de la seva cort. perquè li donessin parer, va visitar la casa d'un argenter jueu. Al cap d 'una estona que hi eren, i quan ia havien vist moltes joies, l 'argenter li digué que li mancava un valuós anell. El rei res tà s o r p r í s de la nova i cregué que entre els seus cortesans devia haver-hi necessàriament el l l adre ; però cre­gué també que fóra inútil que manés al delinqüent que donés la joia, puix que ningú no voldria que­dar deshonrat davant dels. al tres.

io

Page 73: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMAD US

Exposà cl cas als cavallers que l 'acompanyaven i digne que adoptar ia un mitjà que permetr ia la restitució sense que el delinqüent hagués de que­dar descobert: però que si el mitjà que ell adoptava no donava resulta! faria ús del més enèrgic i ver» gonyós dels procediments.

Manà al jueu que posés enmig de la botiga una grossa marmita plena de serradures perquè no es pogués sentir el soroll del que pogués deixar-se caure al fons. i que tots els presents , començant ner ell. posarien la mà tancada dintre de la mar­mita i la'n t raur ien oberta . Així podr ia deixar l'anell el qui el t ingués sense ésser conegut i s'evi­taria que cap aprofitat el pogués prendre de l'olla. Si així l'anell no sort ia, de p i t jor manera fóra cercat,

L'ordre del rei fou complerta. Començà ell ma­teix per posar la mà tancada sense mi ra r al seu fons, i la t ragué ober la ; després feren e1 mateix Iots els cortesans per ordre d ' importància , i, un cop ho hagueren fet , el jueu i el rei miraren al fons de la marmita i hi (robaren l'anell

Hi ha var ian ts (pic atribueixen el fel al rei Alfons el Savi .

EI rei i el carboner

Anant un dia de camí el rei Jaume , la set l 'abru­sava, i no sabia com fer-se la passar . Aleshores va descobrir una barraca de carboner ; sc n'hi va anar , va demanar-li a igua i així es féu passar la terrible set. Satisfet j a el desig de beure, es va

l.ES CENT MILLORS LLEGENDES

adonar de la g ran pobresa d'aquella barraca i del dur treball del pobre carboner i pensà que, to t i la duresa de la seva feina, devia guanya r ben poc. Va preguntar- l i quin profit treia del seu treball , i el carboner respongué que no excedia de deu sous diaris .

— I amb tan poc podeu v iure? — preguntà el rei .

—No tan sols visc. sinó que pago el que dec, estalvio per a la vellesa i encara tiro nna par t del» meus béns p e r la finestra.

Les paraules del bon home sorprengueren el rei . el qual demanà qne li aclarís com -'ho feia per a poder obtenir un rendiment tan gran d'un guany tan xic.

—Senzil lament, tinc una llarga família que man­t inc ; en forma par t la mare. la qual he de mante­nir p e r paga r un deute con t re t ; mantenint els meus fills, si són bons com j o sóc i com espero, puc suposar que quan ar r ibaré a vell i no podré t rebal lar faran amb mi com jo faig amb la mare, I així. en certa forma, estalvio per a la vellesa. Tinc tres filles, de les quals poca cosa p u c esperar • uan siguin grans , i estimo que el cabal que els dedico és igual que si el tirés per la finestra.

L'explicació del carboner salisféu molt el rei, que la trobà molt graciosa i enginyosa; però li demanà qne no la contés a ningú més abans d'ha-

er-lo vist a ell cent vegades. Trobant-se un dia el rei entre ln seva cort par­

lant de diverses coses, oferí als seus cavallers l 'enigma de la vida del carboner i prometé un premi al qui l 'endevinés, dintre d'un període de lemps.

Un dels cortesans que mig sabia la ru ta feta

Page 74: Les cent millors llegendes populars.pdf

• 4 8 JOAN A M A D LI S

pel rei temps abans, sospità que podia haver t ro­bat durant aquella sortida el personatge a qui al·ludia, i emprengué él mateix eamí per veure si el trobava. En efecte, es t o p i amb la barraca i féu conversa amb el carboner, que li contà i l mateix ipie al re i ; però. en deniunar-li iple li ex­pliques l 'endevinalla, va dir-li que no podia fer-ho, puix que, temps abans , un alt senyor bi havia passat i li havia promès que no la contaria a nin gú més sense haver-lo visi pr imer cent vegades, i que uo l'havia tornat a veure El cavaller troba aviat la solució: donà al pobre carboner ecilt mo­nedes que portaven la figura del rei. les hi t.'u Comptar i mirar , i així aquell va veure cent voltes la cara del rei i pogué, amb tranquil·litat de cons­ciència, explicar al desconegut <•! sentit del seu enigma.

El cavaller t o m à u Barcelona i esperà cl dia que línia el termini dona ' pel rei. Kn p r e g u n t a r -i hi havia algú que hagués endevinat l 'enigma, !i eontà la solució; aquest restà meravellat i e n a prengué que no havia estat obra de l 'enginy d< i cavaller, sinó que el carboner, mancant n la pa raula, havia revelat a un al tre el sentit de l'ende­vinalla. Fur iós , manà cridar el carboner amb el propòsit de cast igar-lo; però el pobre home digué que sí que l'havia vist cent vegades, cu l'cu cuny de les monedes que li havia regalat el cava­ller perquè li descobrís la solució. Kl rei veié com bi havia bagul qui havia estat més llest que ell i no pogué fer res al pobre carboner.

—Torncti-vos-en a la vostra cabanya, quo jo us perdono, però bé mereixeríeu ésser penjat , puix que pel vil d iner heu prodigat el X'ostrc secret que jo us havia mana t que conservéssiu.

UiS CENT MILLORS LLEGENDES

El rei Jaume i l'abat d'Escala i)n

Anant do cacera pel Pr iorat , uu dia el rei es va perdre i queda sol amb tres o quu dels seu-cavallers. Després de moll caminar n-e saber ou eren, van l'er cap al monestir d Escala Dci. \ au demanar que els neollissiu, i nu cal dir que ho van ier. i . 'abal , volent-los regalar i obsequiar, uo pa rava de vol tar el rei fent-li mil preguntes i afalacs :. sobre! il, ponderant-se la saviesa i el talent, cer­cant poder t reure de la reial visita algun proftl per ai monestir. El rei estava malhumorat perquè s havia pi rilut ; es sentia moll cansat i lema ganes de menjar i descansar que no pas d 'aguau-tar la pesada conversa de l 'abat. Enut ja t per la g ran ponderació del seu talent i saviesa, li digué, pe reuro se I del davan t :

J a que sou lan savi com dieu, l a anys que cerco pertot ar reu saber tres COSCS que ningú no em sap d i r ; si vós me les dieu, donaré al monestir el títol de reial ; però, si no me les aclariu, ll­iu re pen ja r .

"Quin serà el da r r e r dia del m ó n / " "Qiiaul do leuips e s necessita per a donar la

volta al m ó n ? " " Q u i n a és aquella cosa que j o t inc per cer ta

i no ho és . ' " Deu dies us dono perquè em porten ui meu palau la resposta.

Les demandés del rei van capficar molt serio-llinent l 'abat, que, tal com el rei volia, j a no va

to rnar a importunar- lo, El rei va o p a r i dormir

Page 75: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN A M A U I: .1

al monestir. L'endemà se'n vu ana r tranquil·lament deixant l 'abat . i n . . , . - . El dies puaau.cn . uqueat no encertava uc l an r res del que el rei li havia p regunta t . Al conveni, tot eren quimeres i males­tar , i la comuuilut eslava toia utriboladn seuse saber com sortir-se n. l l i havia un dec mig lieneitó, encarregat de g u a r d a r L I S porcs, ei qual, veient el muleslar que d'cuçn d 'uns dies hi havia, digué a un ull re Hec que, si ell es trobes al lloc deí prior, li semblava que aviat ho t indria resolt. Les parau­les del porquer l'oren dites u l 'abat, i, com que aquest no treia l 'entrellat de res del que el rei li havia pregunta t , resolgueren, mul per mal. vestir ei porquer amb les rooes abacials i tramet re'l al pa lau com si l'os el veritable abat . Presenta t al rei, aquest li repetí les t res preguntes. El Hec contes tà :

—Senyor , el món s 'acabarà cl dar re r d i a ; la volta a l món, l a donaren j u s t en vint- i -quatre ho­res, si podeu penjar-VOS de la lluna, i, amb tot això, VÓS us penseu certament par la r amb cl pare abat d'Escala Dci, i no feu sinó pa r l a r amb el porquer de la comunitat .

El rei degué reconèixer que les t res difícils i complicades preguntes que haviu fet havien es ta t jus tes i contestades degudament.

Kl rei dels oficis

U n a vegada el rei va voler saber quin dels ofi­cis necessitava més enginy i quin era el que tenia més mèrit de lots, per nomenar-lo rei dels oficis.

LES CENT MILLORS LLEGENDES >5>

Va cr idar els set mestres de més anomenada de cada uu deia oficis més impor tan ts i els va re­querir perquè cada un portés una most ra de la seva obra i l 'eina més impor tant de Ics que neces­sitaven. Va convidar-los a un gran d ina r i, uu cop vau haver menjat , cada uu va presentar la •eva feina, ensenyà l'eina que emprava més per a fer-la i vn explicar les par t icular i ta ts i especia­litats de l'ofici. El forner va po r t a r un pa molt ros i la paia que necessitava per a enfornar-lo. El sabater va por ta r un parell de sabates molt poli­des i lluents i l'alena que gastava per a cosir. El sastre va por ta r uu vestit molt bonic i molt llam­pant i les t isores amb què l 'havia ta l la t . El fe r rer va po r t a r uu pany i una clau molt bonica i com­plicada i cl mall amb què picava l'enclusa. El peilaire va por ta r uua pell assaonada molt suau i molt tina i la ganiveta que emprava p e r a r e ­baixar-la i descarnar-la . EI fuster va po r t a r una capseta molt polida i el ribot amb què l'havia polida, i el mestre de cases, com que no podia por ta r c a p casa, po r t à uu m a ó i la pale ta i l'es-carpra i explicà com treballnva.

Tots sel van explicar al rei com havien fet aquella peça de mostra que portaven, quin p a p e r hi havia j u g a t l 'eina que li ensenyaven i nus a quantes al tres eines havien necessitat per a poder fer allò que li ensenyaven. El rei, després d 'haver examinat totes les mostres i totes les eines i d 'ha­ver-los ben escoltats, li semblà que l 'obra dc més mèrit era el vestit fet tot de mà del sastre, sense a l t ra intervenció que una agulla peti ta i senzilla, ment re que to t s els al t res , per a aconseguir la seva mostra , havien bagul de posar en joc un gran nombre d'cine-. Tota els a l t res van creure que el

Page 76: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AM A II V. S

rei s 'havia equivocat i que ia pròpia (eina era de més mèril i de més enginy qne la del sastre; però, davant del parer del rei, ningú no va gosar replicar, i el sastre va ipinlar nomenat r e i de tots els olieis.

Du tots eis convocats el ferrer va ésser el que es considerà més trepitjat, fins al punt que no va sentir-se disposat .1 t< tir un sastre per rei i de­cidí tanear la ferreria i anar- e'n. Al t a p de poe temps, al sastre si .uu desclavar Ics tisores, al sabater se li va espuutar l'alena, al peUisser se li va oscar la ganiveta, al lu er se li esmussà la l'ulla dc la garlopa i al mestre de cases se li v a < c i n -tellar ia paleta. Tots van tenir necessitat del fer­rer, perquè cap no es podia servir de In seva eina sense el seu ajut. Tots van acudir n exposar les seves ineonveiiièncie al rei, que va trobar-se en un trasbals. Va l'er crides pertot arreu demanant al ferrer que es presentés, que fóra atès i dignificat com es mereixia. Però el ferrer no es presentava; fins que el rei va manar que fos oberta la fe i -n i i a , que s'encengués la l'ornal i que acudis tothom que s'hi veiés en cor per tal de veure -i podia su­plir el ferrer i adobar les cine- dels altres oficis, perquè cap d'elle. uo podia tlebaüur -. . l'ajut del ferrer. Cada un dels interessats va intentar i vn provar d'ndobar-se la seva eina, però ningú no -e'n ya pas sortir. Molies altres gents de dife­rents olieis es van presentar per veure si podien conjurar cl conflicte, però tot fon endebades, i com més anava més complicació es produia, perquè cada dia que passava s'esgavellaven noves eines de gents d'altres oficis, l'n dia, per lï. va pre-sciitar-sc el ferrer , car havien arribat a Orelles seves les crides fetes pel rei. Va adobar les cines

tltS 1 UNÍ MILLORS LL·liGRND-üS

de tothom 1 la pau i la tranquil·litat vau renéixer entre lot el- ..tic:-. 1.1 rei va convocar els -et ofici­ï s l'altra vegada a un altre àpat fraternal i. du­rant de tots. va o n i ' c s - a r que havia sofert un error i que la pràctica havia demostrat que tots els altres oficis súu dependents del ferrer, sense el qual no poden trempar ni adobar les eines quan se'ls malmeten. 1. davant de lots els presenta, el rei va nomenar el ferrer rei del- olieis. amb nvi-nenea i conformi tul de tothom. II -astre, com a acte de submissió i acatament al rei, se li vn age­nollar als peus i anin les li-ores va l'er set queixa1--a la part inferior del davantal dc pell que el fer-rer portava sempre per treballar per tal que I.-espurnes de la fornal no li cremessin ia roba. Fins a temps moderns . - ferrers do fornal portaven set queixal- a la part inferior de) davantal, que, a més de l'er bonic, eren l'ofrena dels sastres i el distintiu reial entre els altre- oficis.

Abans el treball de la lu- ia. dins del seu im­mens i variadíssim camp, formava només uu oflei, i els fusters tant feien una ca-a de fusta com uu armari, com uu vaixell. L'ofici de fuster era el «pie requeria més enginy i cl més útil de tols. perquè sabien fer «!«• tot i feien absolutament de iot mentre fos de fusta, líl rei. admirat de l'enginy prodigi.'.- dels fusters, volgué constituir-los aixi en uua mena de reialme i nomenar un rei entre ells. Vn l . i fer unes grans crides fent saber la seva voluntat i oferim el càrrec de rei dels fusters, a aquell que fes al davant «en i de la seva cort una obra més perfecta i més important. Va convo­car lots els optar al títol de rei dels fusters. Sc 'u \ : presentar tres. que davant de tot el bo i millor de la cort i dc lu gent més sàvia

Page 77: Les cent millors llegendes populars.pdf

' 5 4 JOAN A U A D II S

i més entesa van treballar una pila do dies, f.ns a tenir acabada cada un una obra escollida al seu gust . L 'un va l'er unu escala de cargol, l 'altre va l'er una barca i l 'altre una roda de carro. Les tres obres van ésser reputades com d'una gran perfec­ció, d'un enginy excepcional, d 'un mèrit notable, d'una gran util i tat , lins al pun t que ni el rei m cap dels seus consellers no vun saber pas p e r quin dels t res decidir-se, i, després de moll deliberar, el rei els va nomenar reis tots tres. Com que no era possible la convivència de tres reis, fou acordat que des d'aleshores els fusters es dividissin les feines i que d 'un ofici en fessin t r e s : el dels fus­ters pròpiament dits, que curar íeu de fer la fusta necessària per a les cases, els mestres d 'aixa o fusters de r ibera , que farien només embarcacions, i els mestres de carros, que només farien car rua t ­ges, i cada un d'aquells tres reis va ésser el rei del seu oliei. 1 fou des d'aleshores que un fuster va deixar de fer tota mena d'objectes de fusta .

El rei i els captaires

El rei J a u m e desit java conèixer de la vora els batecs del seu poble, i sempre qne li venia bé es disfressava de capta i re i se n 'anava a voltar pel seu reialme, es posava per to t arreu i sentia tot el que la seva gent deia, creia i pensava, i veia com vivia i quines necessitats sentia. E n les seves anades i vingudes d'incògnit l 'acompanyava un capta i re que el guiava i li p lanejava el camí per poder-se introduir entre la gent humil sense inl'on-

mS - INr U1LI.OKS LLBÇBNDUS ' 5 5

d,-i sospiíe.-. Aquest capta i re va servir-lo amb una gruu fidelitat i, malgrat ésser potser l 'home més íntim del rei i qui millor el coneixia i l 'havia tractat més, tota la seva vida va ésser capta i re i mai no va canviat- la seva condició, perquè aixi convenia ui rei . El Conqueridor donà un anell molt valuós al seu amic lidel perquè sempre que necessites el seu ajut el fes servir , l ' rcsentant- lo u qualsevol dels seus servidors, l ' introduirien tol d'una davant del rei. Quan el cap ta i re va mori r , el rei e ra vell i j a no se sentia amb forces per a sortir a recórrer el reialme d'incògnit. El rei va protegir un Ull del cap ta i re i el va fer noble Li donà el títol de cavaller dc l'nucli i li'n concedí uu com a distintiu de l'escut. També diuen que va d ispensar privilegis i favors a ls capta i res , en t re d'altres el d'ésser considerat el c ap t a r com un oliei i que poguessin fo rmar gremi 0 confraria.

El Consolat de Mar

F i n a al regnat del rei J a u m e els afers de la mar estaven molt abandonats i tothom feia allò que volia, i el rei desitjà endegar-los encar­regant-ho al braç de la gent de mar . l ' u vell pa t ró de barca molt rústec i molt senzill va ésser qui va tenir més bou lluc per a saber el que calia fer p e r a o rdena r la navegació, i pot dir-se que el seu consell fou sempre el que va prevaler i que lolhoni sempre va es tar pel que ell deiu. Quan els prohoms de la Kibera van presentat les ordi-

Page 78: Les cent millors llegendes populars.pdf

nacions de la mar al rei, li van ponderar el gran lluc ipie havia tingut del cas aquell vell mariner humil i obscur, i el rei va voler-lo premiar i va nomenar-lo gentilhome del seu palau. Quan In no-blesa que voltava el rei va saber-ho, iota se'n va enut jar i va sentir-se u l t ra t jada teiiint per com­pany a la cort un home tan senzill i tan rústec. Kl rei va saber-ho i, tot indignat , uu dia reuní la cort i al seu davant Ien por ta r una taula i va l'er lii asseure el pa t ró . 1 el rei li va servir tots els menjars qtte venien de gust al pa t ró aver­gonyit, enmig de la gran admiració de toia la cort, a la quaj ''I rei par là a ix í :

—Vosal tres , nobles senyors, no us voleu bar­re ja r ni t rac tar amb aquest bon home perquè uo és del vostre braç. Teniu Iota la r aó ; vosaltres sou del bruc que serveix reis i ell és del braç que ÓS servil per reis. i està molt. per damunt vostre. Aquell de vosaltres (pie d 'a \ui endavant no el tindrà pel que val sentirà tot cl pes de la meva justícia.

I.a sopa d'all

l 'n dia el rei -Inumc anava de cacera i es va perdre i quedà sol i separal de tota la seva geni . v olla, (pie voltaràs per tal de veure si podia orieti-lar-se, com niés voltava i caminava mes i u n s s'a­nava separant dels seus company-. Después de moltes hores començava a tenir gana de debò; per l'i va fer cap a una cusoua mig enrunada en la gual vivia una velleta sola pobra com una rata

l.F.S CF.XT MTU.OPS LLEGENDES 157

i tau vella 1 ple gairebé uo es podia valer. Kl rei li demanà si teuia alguna cosa per a menja r : però aquella bona dona. tota espantada cu veure a casa seva un cavaller tan distiugit i elevat, ni \ , . -aber que dir-li ni què l'er. Kl rei, empès per la gana, va obrir uu calaix d 'una laulota i va t roonr 1111 rosegó de pa sec com un os. En t r e mil altres ram pomes, va t robar una. cabeça d'alls, i, sense havor-se'n vistes mai de més fresques, el rei va p sar al foc, un topí iot lïimat que corria per allí i va l'er una sopa d'all , que va t robar honíssima i gustosa com mai en iota la seva vida 110 hagués menjat res dc millor.

Apiacada la gana, el rei se n'anà i avial va trobar-se amb un escamot de la seva geni que el cercaven. EI record deliciós d'aquella SOpa d'all va maiiUnir-se molt viu en ell. 1 sempre pensava (pic si ell. que no entenia gens en guisolis. havia fel unes sopes lan suculentes i saboroses, com les faria el seu coc, que era un gran mestre eu l'ari d, cu inar! 1 (d dia (pie li escaigué cridà el coc i li manà que fes una sopa d'all. El coc, lot sorprès per aquell encàrrec, complí el manament reial i por tà les sopes a taula. Kl rei les tastà i encara escup a r a ; les va t robar insípides i sense cap mena de gust . Cridà lot seguit cl coc. li preguntu com havia fet les sopes i manà que cl pengessin per poca-Uaça i mal coc. Els cortesans (pic tenien més iiilluiucia damunt del rei li van fer veure que si havia trobat aquelles sopes tan exquisides 110 era pas perquè fossin millors que les que li havia fet el coc, sinó perquè aquell dia portava una gran gana. El u i es donà per convençut i perdonà el coc.

Page 79: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

Kl rei i els cald·'rers

Una ili' les molles vegades que el rei J a u m e , sol i mig disfressat, voltava per lal de sentir el que deia la gent i saber com vivia i quines neces­sitats tenia, vu topar-se per un camí amb quatre calderers que anaven pel món adobant ealdcrs i tots carregats dc l'art'utalla de perols i casseroles per u adobar . Així que el van veure el prengueren pel seu compte i començaren a dir-lí que no feia prou home per n ell, tan a l t i gros i t an cepat , a n a r sense res i ben descansat, mentre que ells, que eren moll més petits, desnerits i més vells que ell, havien d 'anar tan ca r rega t s ; i entre tots quatre el van voltar i començaren a carregar-li tot l'em­balum de ferralla que t raginaven. El rei prou va protes tar i els digué que els costaria cara la bro­ma i el descans de no haver dc t rag inar aquella calderada, perquè ell era molt amic del rei, i si li explicava que l'havien fet servir d'atzembla bé prou que els far ia justícia, perquè era molt just i molt recte.

Els calderers ni se'l van escoltar. Tol el que els deia, s'ho prenien en broma i li contestaven que, si tant de bo tenia amb el rei. quan arribes­sin a Barcelona anés al palau a demanar-li que l 'ajudés a descarregar-se. El rei no es volgué donar a conèixer ni fer valer la força com a home, perquè amb una bufada els haur ia fets ro­dolar tots quatre per terra com una palla.

LES CENT MILLORS LLEGENDES 159

Carregat com un pal lardàs i seguit dels quat re calderers ben descansats, que li anaven al dar­rera bromejant i fent gresca, van a r r i ba r al peu de la ciutat . Els por ta lcrs van reconèixer el rei i dc seguida volien descarregar-lo de tot aquell embalum que duia al damunt . Ell el llançà amb menyspreu i manà que prenguessin els calderers i que els pengessin. I així l'ou fet, i les forques l'oren aixecades vers on avui s'escau la plaça de la Llana, que abans se n 'havia dit dels Calderers, tant perquè hi foren penjats aquells bergants com perquè i, havia hagut establerta la gent d'aquest ofici.

La sala del Tinell Reial

En cl palau hi havia hagut una sala ou les parets 110 resistien la mentida. Quan el rei dub­tava de la fidelitat d'algun dels seus súbdits, el feia comparèixer en aquesta sala i allí li feia dir allò que ell creia que no era cert. Si mentia, les pedres del sostre bellugaven, i, si tan grossa era la falsedat, àdhuc perillaven de caure damunt del mentider com a càstig o acusació de falsedat. Dineu que més d'una ped ra del sostre havia caigut per aquesla raó. Quan el t r ibunal de la Inquisició va viure en el palau va t reure molt profit d'aquesta sala, on feia acudir a declarar els acusats .

Page 80: Les cent millors llegendes populars.pdf

• 6o JOAN AM A D li S

L'abat «!<• Poble! i l'emperador de la X i n a

Menin- el rei Jaume estava enfeinat en les «1 i-vorses conquestes i empreses guerreres que vu por-tar a terme, rebé un missatge dc l'emperador «le lu Xina en el qual li parlava «le cert- negocis que la llegenda uu e.\pli«-a. Kl rei cregué de conveniència enviar un emissari a l'emperador, pern no hi po-• ha enviar cup «avallcr ni home d'armes, ja que els ni'i·i'ssilnva p«-r.p:è rujiu.lcssiu en les seves eni-preses, i deeidi dTeoviàr-hj cl parc aliat de l'oblet, que eia molt savi i molt llest.

L'emperador de la Xina rebé molí bé el pare abat, li ensenyà la seva cort i totes les -eves ri-

0 e- i |i féu una gran ponderació «le la mera­vella i del prodigi «lè In seva ciutat. Tantes pon­deracions li'n va fer. «pie el pare abat es va mig molestar i cwegué que en les paraules «le l'empe­rador hi bavia un h»n xic «le malícia i de desdeny envers ell i cl qui representava, cl qual creia l em­perador «pic ui molt lluuyanainent no po.lria somniar la sumptiiosital i prodigiosa meravella de la BOya cort. BOU s ic molestat, el frare «le l'o­blel i-s proposà tornar la pilota a l'emperador i li paria així:

—ll i · i i de saber, senyor emperador, que el rei . ....«•, mon si-nyor, viu e r una ciutat alçaila da-i.mol de l'aigua i tota voltada de foc Aquesta ciutat està feta amb ulls dc serp i fetges de

LES CENT Mil.[ORS LLEGENDES l ' o

vedella i la van construir els galls i els conills. Heu de saber, també, ipie la tal ciutat està go­vernada per porcell- i «pie els morts efl passegen pels carrers. I.a tal ciutat té un riu damunt del qual hi ha un pont i per damunt del pont pas­turen més de cent mil caps «l«- bestiar.

[ /emperador resta bocabadat. Bense saber que dir, i cregué «pic el frare l ' enganyava; però no era p a s així. Les paraules del pare abat consti­tuïren una mena d'enigma, el qual desxifrarem.

I.a ciutat on vivia el rei J a u m e era Barcelona, que, segons t radi í ió . està assentada damunt «l'un riu anomenat el " l í iu de s o l a " i el "Uiu «le santa Kulàlia". Ix-s muralles «!«• hi vella Itarcelona eren fetes de pedra foguera treta de Montjuïc, i, pe r tant. la ciutat estava voltada «le foc. Kls edificis de la Barcelona ant iga eren fets dc grani t de •Montjuïc, pedra popularment anomenada ull de serp. i d'un al tre t ipus de pedra «lila fetge de vedella, l 'er temps hi hagué a Barcelona «lues llargues famílies de mestres de cascs «pic vau sub­sistir duran t moltíssim anys , anomenades l'una Gall i l 'altra Conill, i, com que ells foren gairebé els únics que van construir In ciutat , «l'ací que hom pogués dir que Barcelona havia estat feta pels Calls i pels Conills, l ' e r efecte il'nua antiga tradició, els barcelonins som qualificats de " p o r ­cells", i. com que barcelonins eren els ipii formn-ven el Consell de Cent, que regia la ciutat , es podin ben d i r que era governada per pon-ells. Una de les ant igues famílies nobles barcelonines «pic gaudí dc més prestigi fou la família Mor, i, per t an t , es |K»lia bon ntirmar que els morts «-s passejaven pels car rers . Com que el riu dc què hem parlat passa per sota «le la ciutat , tot Barcelona li fa

Page 81: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

de pont i. pe r tan t . en tot el terreny qne ocupa la g ran ciutat bé poden pas tu ra r més de cent mil r aps de bestiar.

l lom diu que el pare abat enganyà "Vom un x i n o " l 'emperador, i dóna aquesta tradició com a origen de l 'expressió ' ' E n g a n y a r com un xino". Nosaltres creiem, però , que no bi hagué tal en­gany i que el frare es va limitar a pintar-li la ciutat de Barcelona sota un aspecte enigmàtic.

Kl rei Jaume i l'abat de Polilci

Quan el rei J a u m e era molt vell es va fer el propòsi t de fer-se monjo del monestir de Poblet, l 'erò, avesat a una l larga vida de brega i de lluita, dubtà de si so sabria avenir a la plàcida vida monacal i decidí d ' anar a viure una temporada and) els f rares per tal de veure si la vida dc con­veni li provava.

Bes del moment en què va en t ra r al monestir l'abal no va ten i r a l t ra preocupació que pensar si quan hi hauria una gran cerimònia ell e« po­saria a la dreta com sempre, o bé si hi posaria el rei. en atenció n la seva reial dignitat . Aquesta idea no el deixava assossegar i el ran- rau dc la por de perdre el seu dret abaeial no el deixava viure i tot era esperar amb ànsia que arr ibés nua opor tun i ta t per aclarir quina era I act i tud del rei en aquest pun t . Però el temps passava i no es presentava ocasió d'aclarir aquest dubte que se li havia presenta t ' l 'er fi un dia no es pogué aguan-

LES CENT MILLORS LLEGENDES 163

t a r i p regun tà al rei què pensava fer quan t al lloc que havia d 'ocupar el dia d'una gran solem­nitat. El rei J a u m e , irat . li digué que dintre del monestir no era sinó un frare com on al tre sota la jurisdicció de l 'abat i que en passar la llinda de la por ta del monestir havia deixat a fora totes les vani ta ts humanes, però que veia que l 'abat no ho havia fel així, puix que encara el rosegava el cuc de la vanitat . Les parau les de l 'abat vau fer veure al rei que les humanes passions no es per­dien en p rendre hàbi ts i que, per a haver de pa t i r les passions mundanes, no calia subjectar-se a una regla monacal. Decidí abandonar el propòsi t de fer-se f rare i desposseí l 'abat del seu càrrec en càstig a la seva enveja.

La mort del rei Jaume

Quan va morir el rei En J a u m e , cl diable es volia empor ta r la seva ànima, puix que deia que en vida havia pecat molt. Tot seguit va baixar del cel l 'arcàngel sant Miquel, proveït de les seves balances, amb què pesa les ànimes, 1 seguit d 'un g r a n estol d'àgols. L'arcàngel va sostenir, ell en persona, les balances. Els diables no paraven <te. posar, damunt d'un dels plats , pecats i més pecats, que, segons deien, havia comès el gran rei . Els àngels van po r t a r només una pedra i una fusta de cada una de les moltes esglésies que el rei havia l'et aixecar en les moltes ciutats , viles i pobles reconquerils als moros, i el plat dels àngels va pesar mil vegades més que el dels diables, els

Page 82: Les cent millors llegendes populars.pdf

1 O A N AM A n r. s

quals se'n van haver «le tornar ;i l ' infern amb la cua entre cames, mentre qne l 'ànima del gran rei. acompanyada per milers i milers d'àngels, que havien vet Mal per ell, pujava tr iomfant al cel, semblant meni u com s'havia passejat el seu exèrcit triomfant per ln ter ra .

I.a batalla de Pontós

En la cruenta guer ra que Pera II sostingué amb cl rei de França Fel ip l 'Ardit , aquest es valgué de tots els mit jans per combat re'l. lins a aconseguir la plena simpatia del l ' apa , que es posà del tot al seu costat i contra el nostre rei Pere. Amb cl pro­pòsit de l'er que les Iropes catalanes abandonessin el seu rei i que el paisanatge i els religiosos es se­paressin del seu costat, el l 'apa amenaçà amb l'ex-Comunió tothom que lluités a favor d'ell i l 'ajudés en poe 0 en molt de qualsevulla manera que fos. La nova dc l'excomuuin arribà a casa nostra en nu moment en què anava a lliurar-se una gran bata l la ; la dispersió de les t ropes per por de l 'ana­tema papal podia ésser per al rei Pere d'un resul­tat terrible. El punt on la brega es presentava més greu era precisament els voltants «le la població empordanesa <le Pon tós ; el paisanatge que. al ser­vei del rei, defensava aquella eastellania, davant de l 'anatema papal el va t r a i r i abandonar ; només es van manteni r fidels els del torrieó anomenat l'Àn­gel, que era precisament l 'encarregat de vigilar el moviment dc l'enemic i marca r aquest amb senyals

LES < ENT ÜÍLLOSS LLEGENDES 165

lluminosos. Així que les t ropes franceses vnn en­t ra r en moviment agressiu, reflades de caure da­munt de l'exèrcit català dcliuut per la desen ió, l'Àngel va fer el senyal convingut i els catalans van defensar-se tau ardidament , que l'exèrcit fran­cès restà desfet i la sort es decidí a favor (b- Ics armes catalanes.

El poble recorda encara aquest l'el memorable 111 la nostra història per la dita tòpica:

A Pontós tots són lladres i 1 païdors, liicnos uu. inelios dos, ineiios l'Àngel de Pontós.

I.a reina santa Elisabet

El rei l 'en tenia una lilla ano nada Elisabet, que va casar-se amb el rei de Portugal i que per le- seves virtuts va a r r iba r .1 ésser coneguda per santa Elisabet reina. La virtut d 'aquesta reina 110 era guire plaent ni seu mari t , que hauria pre­ferit que hagués fet vida de eorl i de relació i 110 s'hagués donat lant a l 'oració i a la religió. La reina no es trobava prou bé a la cort de Portugal i venia a passar moltes temporades al costat del seu pare a Barcelona. Aquesta reina era hellíssima i va desper ta r lu passió d'un cortesà, que no pa­rava d'anar-li al davant i al da r r e r a ; però |a dama Uo i'n feia gens de cas. El despit ilel cortesà no tingué límits. La reina tenia uu patge de grau

Page 83: Les cent millors llegendes populars.pdf

JOAN AMADES

confiança, profundament religiós com ella. que era gairebé l'única persona del i>al:iu amb qui podia t rac ta r se, perquè la comprenia i compar t í s el -eu pensament. El cavaller, despitat , va donar entenen! al rei Pere que aquell patge era el galanl de la seva lilla. Kl rei es va enut jar en gran ma­nera i es disposà a l'er perdre aquell pobre i in-nocent servent.

El rei va c r idar els frares inquisidors i els va d i r que al palau hi havia uu gran heretge que ealia fer perdre de pressa, perquè no pervert ís d alt res pohrcs que se l'escoltessin. Els va dir que l 'endemà tinguessin encesa la foguera per t irar-hi el qui es presentar ia en nom seu a donar-los una lletra. Que no se l'escoltessin per res i no fessin cas de les seves manifestacions d'innocència ni de protecció reial. L'endemà el rei cridà cl patge dc la seva lilla i li donà una lletra tancada amb en­càrrec que la portés amli Iota urgència a ls pares inquisidors del convent dc Santa Caterina. El patge de seguida es disposà a complir l 'encàrrec reial. Aixi que va a r r iba r a la plaça de la Seu. van tocar a missa, i el patge va pensar que, per urgent qne l'os lu missiva del rei, mai uo ho fóra més que el servir Déu, que era el rei i senyor de tot i de tothom, i se n 'anà à la Seu u oir missa.

Al cap de poca estona, el cavaller t r a ïdor que l'havia acusat i que havia malpar la t de la pr in­cesa, ansiós de saber si j a s 'havia t re t del davant aquell que tant . diava i go.jós de veure'l morir cremat, s'encaminà cap a Sanin Caterina. En veu­re In foguera encesa, però sense ningú, anà a t ro­bar els pares inquisidors i els preguntà en nom del rei com era que no complien la seva paraula . Els inquisidors vau creure que aquell que es pre-

:S CENT MILLORS LLEGENDES 167

seutava • 11 nom del rei era el qui esperàveu per cremar-lo i el van t i ra r a la foguera sense esperar ni escoltar ni a tendre tot cl que els va dir. Una estona després hi va a r r iba r el patge, i aleshores els inquisidors van comprendre que potser s'havien equivocat, però j a era tard, perquè el mal cavaller ja cremava per heretge.

I.a falsedat de l'acusació del mal cavaller fou provada, i la virtut de la reina en resultà encara més ponderada .

I-.I rei Pere <J< i Piinyalet

i.a tradició em parla també del rei Pe re del Pltuyalel 1 cus conta que, a mes dc les armes que íi pertocava dur com a rei, sempre por tava al damunt uu punyal penjat de la c intura , el qual no deixava per res, ni tan sols per dormir, volia ésser ell qui sabés més coses que ningú, i així que se li presciitava algú que li contava a lguna cosa que ell considerava de prou valor i prou impor­tant per a valer la pena d'ésser sabuda, un cop havia escoltat ben bé el qui la hi explicava i se n'havia fet ben bé càrrec es treia cl piinyalet i li clavava punyalada per tal que uo pogués explicar a ningú niés allò que havia explicat a ell. Diuen que havia mort molta gent fent-ho d'aquesta ma­n e n , l l i havia qui tenia en gran honor poder mo­r i r a mans del rei . perquè moria amb el mèrit d'haver-li pogut explicar coses de prou valor i de prou importància per a fer-lo ma ta r i que ell . ncara 110 sabia. Conten que era especialment la

Page 84: Les cent millors llegendes populars.pdf

• 68 JUAN AMADES

gent vella i zacruaa la 14ni aspirava n morir a mana del rei, 1 també aquells per als quals la vida j a mancava d'al·licient. Aquesta pobra gent cercaven saber coses que al seu judici poguessin interessar el rei. Lo geni jove. en canvi, la que sentia el goig 1 .'1 deler de viure, procurava fer tot el qne podia per defugir el contacte amb e! rei per tal d 'evitar tota ocasió de dir quelcom que el rei considerés prou interessant per a baver-bo de saber només ell.

l l i hagué' un famós vidrier barceloní que t r o b i la manera dc fer vidre que 110 es trencava, l'cu un.i ampolla de forma molt bonica, la present i al rei per demostrar-li la seva ductilitat i com era impossible de t rencar- la ; la t irà diverses vegades per terra , la mascgà i abonyegà com si fos l launa; després, tornant a picar cl vidre talment com si ho fes amb l'erro, li donà la seva primera forma. La cosa meravellà cl rei. que s e sentí joiós de l ' invent; però tot d'una clavà punyalada al -avi vidrier, gelós que sabé- més .pi,- el rei. Mort l'in-yeiitor que posseïa cl s i i - r c t , l'invent quedà perdut i mai mes no hi ha hagut qui el descobrís.

Kl rei 1 els astròlegs

LI rei Pere havia tingut molla fe en els astròlegs i no feia pas n nse eonsultnr-los abans, l 'erò li van e r r a r algunes prediccions i a cab i per tenir-los desconfiança i t ractar-los amb molta duresa. Una vegada, al palau una somera va tenir un mul. Kl rei va enviar una requisitòria als astròlegs

/./:.%' ( Í . .V7' MII.I.OKX IAA.I.I Nl'liS 169

de més fama donant-los l 'hora exacta i Ics cir­cumstàncies del naixement ; cl- digiic que es t rac­tava d'un lill bastard i els demanà que li fessn l'oracle. Tots els consultats van creure que es t rac lava d'un lill il·legítim del rei i li van fer uns pro nò-tics molt falaguers i satisfactoris per aconten­tar-lo. Li van dir que fóra uu gran pr íncep, un gran general , bisbe, cardenal i P a p a i tot. l 'er tal de ridiculitzar-los, cl rei va fer saber a tothom l'horòscop que els astròlegs havien fet del mul.

Una vegada preguntà u uu as t rò leg : —Saps on passaràs les festes de Nadal .' LI bruixot li contestà que no, i el rei li replicà

que ell -í que ho sabia, i li digué que les passaria a la presó, on el va fer tancar .

Una a l t ra vegada que va consultar 1111 astròleg, li va dir que regnaria poc perquè la seva vida 110 fóra gaire llarga. Ell li preguntà si la seva ho era gaire, dc llarga, i el bruixot contestà que si, que ell viuria molts anys. El rei li replicà que anava molt equivocat, perquè aleshores mateix el faria pen ja r pel botxí i veuria com lu seva saviesa l 'enganyava, i que fóra el rei el qui viuria molts any-. 1 el va fer penjar .

Kl rei i la velleta

El rei Pere era moll temut de to thom a causa de la vida turbulenta 1 accidentada que havia pas­sat , i en el si de la majoria del seu poble era odiat i avorr i t . El rei. que era prou llest, no des­coneixia el poc afecte que li tenia lu seva gent ,