Embed Size (px)
Citation preview
LES COLÒNIES DE GATS A MANRESA
Alumna: Anna Porti Suárez
Tutora: Anna Guimet Masó
Treball de final de màster
Sistemes d’Informació Geogràfica
2018-2020
1
ÍNDEX
1. Introducció .............................................................................................................................. 2
2. Marc teòric i estat de la qüestió ...................................................................................... 2
2.1. Les colònies de gats ............................................................................................... 2
2.2. Les infraestructures de dades espacials ........................................................ 3
2.3. El programari lliure i de codi obert ................................................................ 4
3. Objectius ................................................................................................................................... 4
4. Metodologia ............................................................................................................................ 5
5. Resultats ................................................................................................................................... 7
5.1. Localitzacions i anàlisi de les colònies de gats ............................................ 7
5.2. El mapa web ............................................................................................................. 8
6. Conclusions ........................................................................................................................... 10
6.1. Localitzacions i anàlisi de les colònies de gats .......................................... 10
6.2. El mapa web ........................................................................................................... 11
6.3. Futures línies d’actuació .................................................................................... 11
6.4. Reflexió final ........................................................................................................... 12
7. Referències utilitzades ..................................................................................................... 13
2
1. Introducció
En l’espai públic de les ciutats en què vivim tenen lloc diverses activitats i fenòmens
col·lectius. És per això que es tracta d’un espai que compartim amb altres actors, un dels
quals és la fauna urbana, en què trobem els gats de carrer. Aquests formen comunitats que
conviuen amb nosaltres i per fer millor aquesta convivència, i per al seu benestar, és
necessari controlar la població d’aquests animals als municipis.
El treball de final de màster en Sistemes d’Informació Geogràfica, durant l’edició 2018-2020,
anomenat Les colònies de gats a Manresa, consisteix a establir la localització de les colònies
de gats al municipi de Manresa. D’aquestes, es pretén descriure les característiques
necessàries, analitzar-les, i fer-les visibles en un mapa web. D’acord amb els coneixements
adquirits durant el programa acadèmic, aquesta tasca es duu a terme a partir de l’exemple
de la creació dels elements d’una infraestructura de dades espacials amb eines de
programari lliure i de codi obert, en què el producte final per a accedir a aquestes dades és
un mapa web que conté la visualització de la informació espacial resultat d’aquest projecte.
Aquesta proposta sorgeix de la necessitat de la Societat Protectora d’Animals de Manresa
Aixopluc a causa de la dificultat de controlar el creixement de la població de gats de carrer
al municipi. Tenir localitzats els focus on aquests animals resideixen i les seves
característiques, posteriorment visibles en un mapa web, a part d’una anàlisi d’aquestes, és
una informació d’interès per a aquesta entitat, així com per la Unitat de Salut de
l’Ajuntament de Manresa. Una gestió de la població dels gats que viuen a les ciutats no
només és beneficiosa per a salvar vides i proporcionar un benestar a aquesta espècie animal,
sinó per a tota la comunitat i els veïns que la integren i hi conviuen.
2. Marc teòric i estat de la qüestió
2.1. Les colònies de gats
Respecte al terme colònies de gats, l’Ajuntament de Barcelona (s.d.) el defineix de la següent
manera: ‘una colònia controlada de gats urbans és un grup de gats esterilitzats que conviuen
en un espai públic i que són alimentats amb pinso sec. Són gestionades per l’Ajuntament de
Barcelona (o del municipi en qüestió) amb la col·laboració de les entitats protectores
d’animals de la ciutat’. És important que aquest control es realitzi en un punt concret de la
ciutat, i que ningú hauria d’alimentar-los més enllà d’aquests punts de control. Aquest
concepte sorgeix de la problemàtica que els gats que viuen al carrer de les ciutats poden
originar en aquestes. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de
3
Catalunya (s.d.), aquesta problemàtica fa referència a ‘la salubritat, reproducció
incontrolada i sanitat i benestar animal’.
La metodologia que utilitzen per realitzar els controls i l’establiment de les colònies de gats
consisteix en el mètode CER (sigles per a Capturar-Esterilitzar-Retornar). D’aquesta manera,
segons l’American Society for the Prevention of Cruelty to Animals (s.d.) els gats són
capturats, esterilitzats, i curats i/o vacunats de les malalties pertinents, per posteriorment
ser retornats al seu lloc d’origen. Els gats ja no es podran reproduir i la població no
augmentarà. També millora el seu comportament i causa menys molèsties als usuaris de la
ciutat, per les següents qüestions que apunta la Fundació Silvestre (s.d.): s’acaben les
baralles entre mascles, el marcatge amb orina i els udols de les femelles, entre altres
fenòmens.
La metodologia CER és la que s’aplica a moltes protectores locals, amb el suport de
l’Ajuntament en qüestió. El mateix passa en el cas de Manresa, que també es duu a terme
amb l’ajuda d’un seguit de ciutadans anomenats alimentadores, que s’encarreguen del
benestar d’aquests gats, a partir d’alimentar-los, identificar si tenen malalties i, si tenen
medicació, curar-los, entre altres tasques, tot de manera altruista.
Cal diferenciar el significat del terme colònia de gats, del terme població de gats, segons
s’utilitzen en aquest projecte. Les colònies són punts concrets de control on viuen els gats,
en principi esterilitzats, que depenen de l’Ajuntament, el qual proporciona pinso sec a les
alimentadores encarregades de controlar-les i alimentar-lo. La diferència és que les
poblacions, més enllà del coneixement de la seva existència en alguns casos, l’Ajuntament
no les gestiona, i l’alimentadora en qüestió se’n fa càrrec a partir dels seus propis mitjans.
2.2. Les infraestructures de dades espacials
Segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC, s.d.) una infraestructura de
dades espacials (IDE) ‘és una estructura tècnica i organitzativa, basada en la cooperació i
constituïda per mitjà d'acords coordinats sobre estàndards de tecnologia, arranjaments
institucionals i polítiques de foment, que té com a finalitat facilitar el descobriment, el
coneixement, l'accés i l'ús de la informació geoespacial disponible en un àmbit territorial a
través d'Internet per part del conjunt de la societat’.
Per a permetre l’accés a la informació espacial, una eina essencial són les aplicacions que
permeten visualitzar la informació geogràfica en forma de mapa web. Aquesta informació,
que s’estructura en diversos nivells, en aquest projecte ho fa de la següent manera: una base
de dades espacials, la qual seria el back office o nivell inferior d’una IDE; un servidor web
per a publicar-les i fer-ne ús, el middleware o nivell intermedi; i el frontend o nivell superior,
4
que és una interfície del producte amb la qual interactua l’usuari interessat en les dades, en
aquest cas el mapa web.
Un mapa web com el que es vol realitzar en aquest projecte és resultat de les tecnologies,
tècniques i llenguatges que permeten l’accés per part d’un usuari a les dades espacials,
mitjançant un enllaç en un navegador. A més a més, és essencial la tasca dels sistemes
d’informació geogràfica de cara a la creació i tractament de dades espacials i les seves
metadades.
2.3. El programari lliure i de codi obert
Gràcies al programari lliure i de codi obert tots podem formar part de la creació i difusió de
les dades espacials. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana (s.d.) el terme codi obert, fa
referència ‘només al programari distribuït i desenvolupat lliurement’. Tot i això, segons Open
Source (s.d.) en l’actualitat el terme codi obert fa referència a un conjunt més ampli de
valors: projectes, productes o iniciatives que adopten els principis d’intercanvi, participació
col·laborativa, transparència i desenvolupament orientat a la comunitat.
Les principals eines de programari lliure que s’utilitzen en aquest projecte són les següents:
QGIS, PostgreSQL, GeoServer, Leaflet i GitHub. Altres eines necessàries per a dur a terme
aquest projecte, complementàries a les anteriors són: NGINX, Visual Studio Code i Git. Per a
desenvolupar el codi font d’una pàgina o aplicació web, en aquest cas d’un mapa web, cal
emprar diferents llenguatges, amb l’ajuda de l’editor de codi font, que són: HTML, CSS i
JavaScript.
D’aquesta manera, el programari lliure i de codi obert es pot utilitzar pels membres de la
comunitat per crear productes finals que siguin accessibles per als usuaris, com és el cas
d’aquest projecte, que pretén crear i difondre dades sobre les localitzacions de les colònies
i les poblacions de gats del municipi de Manresa, i compartir-les amb els agents interessats
a tenir-ne accés.
3. Objectius
Per ajudar a facilitar la tasca de localització de les colònies i les poblacions de gats,
identificar-les, i tenir un registre de les seves característiques, aquest projecte consta de tres
objectius:
▪ El primer objectiu és localitzar les colònies i les poblacions de gats i recopilar les
característiques necessàries sobre cadascuna, proposades pels agents interessats
5
en la realització d’aquesta tasca, actualitzant les dades de les quals disposen en
l’actualitat.
▪ El segon objectiu consisteix a oferir una anàlisi de la situació actual de control de les
colònies i les poblacions de gats, en funció de les seves característiques, i si fan
referència a una estabilització de la població o no.
Per aconseguir aquests dos objectius es vol arribar a un tercer objectiu exposat a
continuació, que fa referència a la metodologia a aplicar durant el projecte, de cara a obtenir
uns resultats específics amb unes eines determinades:
▪ Elaborar un mapa web amb les localitzacions i les característiques de les colònies i
les poblacions de gats a partir de la creació dels elements d’un model
d’infraestructura de dades espacials amb programari lliure i de codi obert.
D’aquesta manera, s’obté un producte final que permet l’accés a aquestes dades i,
per tant, es poden difondre i compartir lliurement amb els agents interessats.
4. Metodologia
La metodologia per a dur a terme aquest projecte i assolir els objectius consisteix en
diversos passos que requereixen una sèrie d’eines amb les quals s’obtenen diferents
resultats.
En primer lloc es realitza un contacte amb un tècnic de l’Ajuntament de Manresa de cara a
plantejar les possibles necessitats de la Unitat de Salut respecte als gats de carrer que viuen
al municipi, i un altre amb l’encarregada de la Societat Protectora d’Animals de Manresa
Aixopluc. A partir d’aquí comença el primer pas de recopilar les dades mitjançant treball de
camp, que implica anar per totes les localitzacions de les colònies i les poblacions de gats
amb les alimentadores (fins a 15), fer una foto per al mapa web, i obtenir la informació que
puguin proporcionar segons els seus coneixements quant a les característiques, d’acord
amb el primer objectiu
Amb les dades un cop recopilades es pot oferir una anàlisi respecte a la situació de control i
l’estabilització de la població de les colònies i les poblacions, a partir d’una explicació dels
resultats, acompanyats de figures gràfiques elaborades amb Microsoft Excel, respecte a la
quantificació de diverses variables, per assolir el segon objectiu.
El segon pas és crear les dades mitjançant un sistema d’informació geogràfica a partir de la
digitalització, com és el cas de QGIS. La digitalització manual resulta en un arxiu en format
shapefile, que emmagatzema la ubicació geomètrica i la informació dels atributs de les
6
entitats geogràfiques (Esri, s.d.) respecte als punts de les localitzacions, característiques de
les quals són introduïes manualment en els diversos camps que conté la seva taula
d’atributs.
El tercer pas és emmagatzemar aquestes dades a una base de dades, mitjançant PostgreSQL,
i la seva extensió PostGis, que dóna lloc a la possibilitat de convertir-la en una base de dades
espacials. Amb QGIS es pot establir una connexió directament amb PostGis, mitjançant
l’Administrador de bases de dades, i importar la informació de la taula d’atributs de la capa
que conté les dades. Les columnes i els registres s’estructuraran de la següent manera: el
camp Id és el codi identificador de cada registre; el camp Nom és el nom de la colònia o la
població, el camp Tipus pot contenir els valors colònia o població; el camp Número de gats
conté el número de gats de la colònia o la població estimat segons l’alimentadora, com el
camp Número de gats esterilitzats, i el camp Número de gats no esterilitzats; el camp Estat de
control pot contenir els valors alt, mitjà o baix, en funció de si està controlada o no
l’estabilització de la població de gats que hi habiten (alt en el cas que tots els gats estiguin
esterilitzats, mitjà si cal esterilitzar-ne algun, i baix si cal esterilitzar molts gats, la meitat o
més de la meitat de la població total, o simplement si hi ha una manca d’informació); el camp
Alimentadora pot contenir els valors A1, A2, A3, A4, A5, A6, A7, A8, A9, A10, A11,A12, A13, A14,
A15 o Particular, codis que fan referència a una de les 15 alimentadores, o particular, en el
cas que sigui un particular qui se’n fa càrrec.
El quart pas és publicar-la a un servidor amb la finalitat de posar aquestes dades espacials
a la disposició de ser accessibles, en aquest cas GeoServer, i el cinquè pas és agafar les dades
publicades del servidor per crear el mapa web amb la biblioteca JavaScript Leaflet. Aquest
mapa web és resultat d’escriure el codi font amb l’editor de codi font Visual Studio Code,
utilitzant NGNIX com a servidor local per anar veient els canvis que es produeixen mentre
s’escriu el codi, i els llenguatges HTML, CSS i JavaScript, i és la interfície del producte final
d’una infraestructura de dades espacials. L’últim i sisè pas, és compartir aquestes dades a
un repositori de GitHub, que permet obtenir un enllaç web i que aquesta informació es pugui
compartir i ser visualitzada per tothom que pugui estar interessat. En aquest cas,
principalment, la Societat Protectora d’Animals de Manresa Aixopluc i la Unitat de Salut de
l’Ajuntament de Manresa. Per a aquest pas, és necessari descarregar el programari Git i ser-
ne client, un sistema de control de versions que permet afegir les dades al repositori, i
recuperar-les i modificar-les en cas que calgui.
7
La figura 1 és un esquema dels passos a seguir i el
programari lliure i de codi obert emprat en
cadascun, que componen els elements que
estructuren un model d’infraestructura de base de
dades, a partir de tres nivells, d’acord amb el
tercer objectiu
Un cop elaborat el projecte, s’exposen les
conclusions finals. Aquestes fan referència als
objectius proposats i la metodologia emprada, a
més a més de les futures línies d’actuació i una
reflexió final sobre la situació dels gats de carrer
que viuen a les ciutats.
5. Resultats
5.1. Localitzacions i anàlisi de les colònies de
gats
El resultat de recopilar les dades mitjançant el
treball de camp ha sigut l’obtenció de fins a 68
registres de colònies i poblacions de gats, d’acord amb
el primer objectiu. Amb les característiques d’ aquestes es pot analitzar la situació actual de
control i estabilització de la població, per assolir el segon objectiu.
L’estimació total de gats és de 577, dels quals 390 estan esterilitzats. Per tant s’estima que
un 67,6% de la població de gats del municipi està esterilitzada. Sobre aquests resultats s’ha
de tenir en compte que hi ha registres de les colònies i les poblacions de gats que, o bé se’n
desconeix el nombre de gats que hi habiten, o bé, en cas que aquesta xifra es conegui, es
desconeix quants estan esterilitzats i quants no. Per tant, aquestes xifres no són més que
una estimació. Respecte al coneixement o desconeixement de les dades, dels 68 registres,
de 50 (73,53%) se’n coneixen les xifres respecte al nombre de gats que hi habiten, i els que
estan esterilitzats i els que no. Dels 18 registres restants se’n desconeix alguna dada. Això
indica que l’estimació total de gats i les xifres absolutes i relatives d’esterilització són només
una aproximació a la realitat, ja que manquen del 26,47% de les dades de la resta de
registres.
Es pot fer referència amb la totalitat de les dades de les colònies i les poblacions a la
quantificació en valors absoluts i percentatges del seu estat de control. Cal recordar, que si
Figura 1. Esquema dels passos a seguir i les eines a utilitzar per dur a terme la
metodologia. Font: elaboració pròpia.
8
les dades es desconeixen, el criteri és que el seu estat de control és baix. D’aquesta manera,
dels 68 registres, 33 colònies i poblacions tenen un estat de control alt, 12 mitjà, i 23 baix.
En dades relatives es tracta d’un 48,53% de les localitzacions que estan controlades, un
17,65% que tenen un control mitjà, i un 33,82% que tenen un nivell de control baix.
Pràcticament la meitat de localitzacions estan controlades, però el percentatge de control
baix és molt elevat.
Pel que fa a la tipologia, és a dir, si són colònies o poblacions, respecte al total, hi ha 9
colònies (13,2%) i 59 poblacions (86,8%). Per tant, una àmplia majoria de les localitzacions
són poblacions que no depenen de l’Ajuntament. Dins de la tipologia, podem veure si el fet
que sigui colònia o població implica un menor o major estat de control. Les dades de l’estat
de control de les colònies indiquen una certa millora en la seva situació respecte a aquesta
variable en comparació amb les dades generals que inclouen les poblacions. En valors
absoluts: 6 de les 9 colònies estan controlades, 2 tenen un nivell mitjà, i només 1 baix. En
valors percentuals es tradueix amb un 66,67%, un 22,22%, i un 11,11%, respectivament. En
comparació amb els percentatges de l’estat de control de totes les localitzacions, incloent-
hi les poblacions, les colònies són majoritàriament controlades, per tant, la influència de la
intervenció per part de l’Ajuntament en els llocs on viuen els gats de carrer pot representar
una diferència a l’hora de controlar l’estabilització de la població d’aquestes localitzacions,
si tenim en compte aquests resultats.
5.2. El mapa web
D’acord amb el tercer objectiu s’elabora un mapa web amb les localitzacions de les colònies
i les poblacions de gats a partir de la construcció dels elements d’un model d’infraestructura
de dades espacials amb programari lliure i de codi obert. El mapa web és el nivell superior
(frontend) d’una IDE, al qual es pot accedir de manera lliure mitjançant un enllaç web que
es visualitza en el navegador, i així poder compartir aquestes dades amb els agents
interessats.
En primer lloc es creen les dades espacials amb QGIS, a partir d’una digitalització manual,
afegint els punts a les localitzacions adients amb l’ajuda del servei WMS de l’Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que permet accedir a l’Ortofoto vigent de Catalunya a
escala 1:25.000, com a referència. També s’afegeixen manualment les característiques de
les colònies i les poblacions de gats als diferents camps de la taula d’atributs de la capa amb
les dades que estem creant. El projecte que estem realitzant amb QGIS, a les seves propietats,
establim que el sistema de referència de coordenades (SRC) sigui ETRS89, UTM zona 31N,
amb codi EPSG: 25831.
9
Per a finalitzar el nivell inferior o backoffice d’una IDE, les dades espacials creades s’han
d’importar a PostgreSQL, amb la seva extensió per a la creació de bases de dades espacials,
PostGis. Aquesta es pot importar al servidor GeoServer, el nivell intermedi o middleware
d’una IDE, que permet publicar aquestes dades per poder-ne fer un posterior ús amb
diferetns formats. D’aquests, triem el format GeoJSON, el qual es pot incloure al codi font que
desenvolupa la visualització del nivell superior o frontend d’una IDE. Aquest admet el tipus
de geometria puntual, com és el cas de les nostres dades espacials, una FeatureCollection
que conté un conjunt de funcions, una per a cada un dels 68 registres (features).
A partir de l’editor de codi font Visual Basic Studio, i les API i plugins de la biblioteca
JavaScript Leaflet, desenvolupem el codi font del mapa web, emprant els llenguatges HTML,
CSS i JavaScript, per a aconseguir la visualització desitjada. El mapa web resultat, la interfície
del qual es pot veure a la imatge 1, es compon dels diversos elements: tres opcions de mapa
base (Híbrid, Carrers i Imatge de Satèl·lit); control de capes, control d’escala, control de
zoom i botó de tornar a l’extensió inicial; capes superposades contenen la informació
respecte a les localitzacions de colònies i les poblacions de gats i es poden visualitzar de
diverses maneres en funció de les seves característiques (localitzacions, estat de control,
colònies, poblacions i límit municipal); i un control de cerca per buscar les colònies o
poblacions a partir del seu nom. Cada un dels markers disposen d’un pop-up que s’obre en
clicar-lo i que conté la informació dels atributs de cada registre, que són: el nom de la
colònia/població, la tipologia que és, el número de gats estimat que hi ha, el número de gats
esterilitzats respecte a aquests, el número de gats no esterilitzats respecte als mateixos,
l’estat de control, el codi de l’alimentadora, i una imatge. A més a més, es detalla la data
d’actualització de les dades al final de tot. Totes aquestes característiques es poden veure a
la imatge 2.
Imatge 1. Interfície del mapa web.
Font: elaboració pròpia.
10
Per últim, aquest mapa web es publica a un repositori a la plataforma GitHub i s’obté un
enllaç perquè sigui accessible. Aquest és el següent:
https://annaporti.github.io/coloniesdegats/
6. Conclusions
6.1. Localitzacions i anàlisi de les colònies de gats
En el cas del primer objectiu, s’han aconseguit fins a 68 registres de localitzacions de
colònies i poblacions de gats, i les seves característiques en la majoria de casos, gràcies a les
alimentadores que se’n fan càrrec. Aquestes dades han permès dur a terme el segon
objectiu, analitzar la situació actual respecte al control i estabilització de la població de les
localitzacions, en funció de les seves característiques.
Pel que fa als resultats obtinguts respecte a aquesta anàlisi, queda clar que una temàtica tan
complexa i dinàmica en el temps com és la quantificació de gats que viuen als carrers d’una
ciutat fa que manquin dades i que, per tant, només es pot fer una estimació dels gats que
viuen als carrers de Manresa i quants d’aquests estan esterilitzats i quants no.
Pel que fa a l’estat de control, encara que gairebé la meitat de colònies i poblacions estiguin
controlades (48,53%), la tercera part no ho estan (33,82%) i la resta (17,65%) ho estan de
forma mitjana. És important tenir el coneixement d’aquestes dades, ja que cal tenir en
compte la necessitat de controlar i estabilitzar la població de gats en els llocs on aquests no
estan esterilitzats o se’n desconeix la seva condició, fet que passa en més casos dels desitjats.
Respecte a la tipologia, hem vist que la gran majoria de localitzacions on viuen els gats són
poblacions, un 86,6% respecte al 13,2% de colònies, i que l’estat de control varia en funció
d’aquesta variable. En el cas de les colònies l’estat de control és àmpliament alt, i només en
pocs casos és mitjà i baix. Xifres que contrasten de manera considerable amb tots els
Imatge 2 . Pop-up desplegat en
clicar un marker. Font: elaboració
pròpia.
11
registres que inclouen les dues tipologies, mencionats anteriorment. Segons aquests
resultats es podria considerar que la influència de la intervenció per part de l’Ajuntament
en les localitzacions registrades del municipi on viuen els gats de carrer comporta una
diferència en el seu estat de control i estabilització de la població
6.2. El mapa web
Paral·lelament a aquests dos objectius, es desenvolupa un tercer, que es relaciona amb la
metodologia a aplicar durant el projecte, l’elaboració d’un mapa web amb les localitzacions
i les característiques de les colònies i les poblacions de gats a partir de la construcció dels
elements d’un model d’infraestructura de dades espacials amb programari lliure i de codi
obert, de cara al fet que el producte resultant que conté aquesta informació es pugui
compartir amb els agents interessats.
D’aquesta manera, a partir d’elaborar el codi font amb l’editor Visual Basic Studio, amb els
llenguatges pertinents i la biblioteca JavaScript Leaflet, s’ha aconseguit un mapa web amb
diferents elements de visualització de les dades i controls, al què es pot accedir lliurement
mitjançant un enllaç a un repositori de la plataforma GitHub, a partir d’un navegador web.
El fet de dur a terme aquesta metodologia ha permès entendre el que representen les
infraestructures de dades espacials i l’estructura amb els elements que la componen, i les
seves funcionalitats, que posen de manifest la seva importància de cara a la difusió de dades,
ja que aquestes poden ser accessibles per a tothom. Al projecte s’han utilitzat les dades en
format GeoJSON, però per a establir l’IDE, seria interessant obtenir les dades a partir d’un
servei WFS (Web Feature Service) que actuï de node de connexió entre les dades
emmagatzemades a les bases de dades i el client que accedeix al producte final o frontend.
Durant el procés d’implantació dels elements que estructurarien una IDE s’han assenyalat
mancances del programari lliure i de codi obert en alguns casos. Per exemple, tenint en
compte que els valors d’aquest programari s’enfoquen en la participació i accés per part de
la comunitat a aquestes eines, a vegades apareixen complicacions a l’hora de fer-ne un ús
quan es manca d’un coneixement molt tècnic i específic respecte a eines concretes, i
d’aquesta manera resulta amb una productivitat més baixa.
6.3. Futures línies d’actuació
Per a un millor control dels gats que viuen en les colònies i les poblacions del municipi de
Manresa, es podria elaborar una fitxa per gat individualitzada que l'identifiqui amb les seves
dades principals, un cop dut a terme el mètode CER, que permetria un control més exhaustiu
i individualitzat de cada gat. També hi ha un interès per part de la Unitat de Salut de
12
l’Ajuntament de Manresa de mantenir localitzats els gats i poder rastrejar els seus
moviments en l'espai, no només en la mateixa colònia o població, sinó veure si hi ha
fluctuació entre les localitzacions. Però per a això cal l’ús de tecnologies que permetin
monitorar els gats. A més a més, una idea sorgida també per part del consistori, seria anar
un pas més enllà i elaborar una aplicació, no només de visualització de les dades en forma
de mapa web, sinó d’interacció amb l’usuari. De moment, amb els resultats obtinguts,
s’aconsegueix una interfície que podria formar part d’una IDE a nivell local, en cas que el
municipi en disposi.
Amb les dades espacials recopilades, més enllà de la situació descriptiva sobre l’estat de
control i la tipologia de les localitzacions on hi ha gats de carrer, exposada en aquest
projecte, des del punt de vista geogràfic, també es podrien elaborar estudis territorials.
6.4. Reflexió final
Al final, les reflexions que les alimentadores voluntàries han plantejat respecte al benestar
dels gats expressen el seu descontentament i la ineficiència de l'administració. En la majoria
de casos les persones voluntàries encarregades d'aquestes colònies i poblacions inverteixen
el seu temps i diners de manera altruista en tenir cura d'aquests gats amb el menjar i les
medicines pertinents. En una menor mesura, mantenen contacte amb la protectora per
aplicar el mètode CER, i com s’ha mencionat anteriorment, només les persones
encarregades de controlar colònies reben pinso per part de l’Ajuntament.
Unes millors condicions per a aquests gats, no només seria beneficiós per a ells, sinó també
una font de conscienciació per les persones. Faria donar compte a la gent de la importància
de fer-se’n cura per al benestar de tota la comunitat. L’objectiu final d’aquest model és fer
disminuir la població a partir del mètode CER, i millorar la qualitat de vida de tots plegats.
Com comentava una de les voluntàries: ‘si està prohibit matar per llei els gats, també hauria
d’estar prohibit que visquin en males condicions, que es posin malalts i passin gana, i que ningú
se'n faci cura’. D'aquesta manera, per al bé de tots cal tenir cura dels gats que viuen a les
nostres ciutats. Esperem que aquesta visió general representada mitjançant una
visualització cartogràfica en un mapa web, i les explicacions dels diferents resultats
quantitatius amb xifres que posen de manifest les característiques de la situació del control
i l’estabilització de la població dels gats que viuen a les colònies i les poblacions del municipi,
siguin un primer pas per elaborar una diagnosi per a aplicar futurs mètodes que beneficiïn
totes les parts implicades en aquesta tasca, els gats, i la societat que es conforma de tots
nosaltres i les nostres accions diàries.
13
7. Referències utilitzades
▪ Ajuntament de Barcelona (s.d.). Gats. Recuperat des de
http://ajuntament.barcelona.cat/benestaranimal/ca/gats [Consulta realitzada el
22 de novembre de 2019]
▪ American Society for the Prevention of Cruelty to Animals (s.d.). A Closer Look at
Community Cats. Recuperat des de https://www.aspca.org/animal-
homelessness/shelter-intake-and-surrender/closer-look-community-cats
[Consulta realitzada el 22 de novembre de 2019]
▪ Barcelona sostenible (s.d.). Els gats ferals i la biodiversitat. Recuperat des de
https://www.bcnsostenible.cat/web/noticia/els-gats-ferals-i-la-biodiversitat
[Consulta realitzada el 12 de desembre de 2019]
▪ Boone, John D. et al. (26.07.2019) A Long-Term Lens: Cumulative Impacts of Free-
Roaming Cat Management Strategy and Intensity on Preventable Cat Mortalities. Des
de Frontiers in Veterinary Science. Recuperat des de
https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fvets.2019.00238/full?&utm_sourc
e=Email_to_authors_&utm_medium=Email&utm_content=T1_11.5e1_author&utm_
campaign=Email_publication&field=&journalName=Frontiers_in_Veterinary_Scien
ce&id=433654 [Consulta realitzada el 22 de novembre de 2019]
▪ Cudini, Stefano (s.d.). Leaflet.Control.Search. Recuperat des de
https://labs.easyblog.it/maps/leaflet-search/ [Consulta realitzada el 19 de febrer
de 2020]
▪ Departament de Territori i Sostenibilitat (s.d.) Gats de Carrer. Recuperat des de
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/anima
ls_companyia_experimentacio/animals_companyia/gats-carrer/ [Consulta
realitzada el 22 de novembre de 2019]
▪ Esri (s.d.). Extensiones de archivo de shapefile. Recuperat des de
https://desktop.arcgis.com/es/arcmap/10.3/manage-data/shapefiles/shapefile-
file-extensions.htm [Consulta realitzada el 15 de febrer de 2020]
▪ Fundació Silvestre (s.d.). Gestió de colònies. Recuperat des de
http://fundaciosilvestre.org/cat/s33/gestion-de-colonias [Consulta realitzada el
12 de desembre de 2019]
▪ GeoJSON (s.d.). GeoJSON. Recuperat des de https://geojson.org/ [Consulta
realitzada el 15 de febrer de 2020]
▪ Geoserver (s.d.). About. Recuperat des de http://geoserver.org/about/ [Consulta
realitzada el 15 de febrer de 2020]
14
▪ Geoserver (s.d.). Web Feature Service (WFS): WFS reference. Recuperat des de
https://docs.geoserver.org/stable/en/user/services/wfs/reference.html
[Consulta realitzada el 15 de febrer de 2020]
▪ Git (s.d.). Book: 1.1 Inicio - Sobre el Control de Versiones - Acerca del Control de
Versiones. Recuperat des de https://git-scm.com/book/es/v2/Inicio---Sobre-el-
Control-de-Versiones-Acerca-del-Control-de-Versiones [Consulta realitzada el 15
de febrer de 2020]
▪ GitHub (s.d.) About. Recuperat des de https://github.com/about [Consulta
realitzada el 15 de febrer de 2020]
▪ GitHub (13.10.2016). Calvinmetcalf: Leaflet-ajax. Recuperat des de
https://github.com/calvinmetcalf/leaflet-ajax [Consulta realitzada el 19 de febrer
de 2020]
▪ GitHub (01.02.2020). Leaflet-extras: Leaflet-providers. Recuperat des de
https://github.com/leaflet-extras/leaflet-providers [Consulta realitzada el 19 de
febrer de 2020]
▪ GitHub (14.09.2014). Nguyenning: Leaflet.defaultextent. Recuperat des de
https://github.com/nguyenning/Leaflet.defaultextent [Consulta realitzada el 19 de
febrer de 2020]
▪ Gran Enciclopèdia Catalana (s.d.). Codi obert. Recuperat des de
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0517315.xml [Consulta realitzada el 31 de
gener de 2020]
▪ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (s.d.). Base Municipal. Recuperat des de
https://www.icgc.cat/es/Administracion-y-empresa/Descargas/Capas-de-
geoinformacion/Base-municipal [Consulta realitzada el 15 de febrer de 2020]
▪ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (s.d.). Infraestructura de dades espacials.
Recuperat des de https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-
t/Diccionaris/Infraestructura-de-dades-
espacials#Components_d'una_infraestructura_de_dades_espacials [Consulta
realitzada el 15 de febrer de 2020]
▪ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (s.d.). WMS Mapes i ortofotos vigents.
Recuperat des de https://www.icgc.cat/Administracio-i-
empresa/Serveis/Geoinformacio-en-linia-Geoserveis/WMS-i-tessel-les-
Cartografia-de-referencia/WMS-Mapes-i-ortofotos-vigents [Consulta realitzada el
15 de febrer de 2020]
15
▪ Leaflet (s.d.). Leaflet API reference: Control.Layers. Recuperat des de
https://leafletjs.com/reference-1.6.0.html#control-layers [Consulta realitzada el
19 de febrer de 2020]
▪ Leaflet (s.d.). Leaflet API reference: Control.Scale. Recuperat des de
https://leafletjs.com/reference-1.6.0.html#control-scale [Consulta realitzada el 19
de febrer de 2020]
▪ Leaflet (s.d.). Leaflet API reference: TileLayer. Recuperat des de
https://leafletjs.com/reference-1.6.0.html#tilelayer [Consulta realitzada el 19 de
febrer de 2020]
▪ Leaflet (s.d.) Overview. Recuperat des de https://leafletjs.com/index.html [Consulta
realitzada el 15 de febrer de 2020]
▪ Luján Mora, Sergio (2001). Programación en Internet: clientes web. Alicante:
Editorial Club Universitario. ISBN 978-84-8454-118-9, 224 p.
▪ Mapbox (s.d.). Mapbox Satellite Streets. Recuperat des de
https://studio.mapbox.com/styles/mapbox/satellite-streets-v11/ [Consulta
realitzada el 19 de febrer de 2020]
▪ Mapbox (s.d.). Mapbox Streets. Recuperat des de
https://studio.mapbox.com/styles/mapbox/streets-v11/ [Consulta realitzada el
19 de febrer de 2020]
▪ NGINX (s.d.). What is NGINX?. Recuperat des de
https://www.nginx.com/resources/glossary/nginx/ [Consulta realitzada el 15 de
febrer de 2020]
▪ Nunes, Joan (2013). Infraestructura de dades espacials. Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya. Recuperat des de https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-
t/Diccionaris/Infraestructura-de-dades-
espacials#Components_d'una_infraestructura_de_dades_espacials [Consulta
realitzada el 22 de gener de 2020]
▪ Open Source (s.d.). What is Open Source?. Recuperat des de
https://opensource.com/resources/what-open-source [Consulta realitzada el 31
de gener de 2020]
▪ Portal Jurídic de Catalunya (04.08.2017). DECRET LEGISLATIU 2/2008, de 15 d'abril,
pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. Recuperat des de
https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dlg/2008/04/15/2 [Consulta realitzada
el 22 de novembre de 2019]
▪ PostGis (s.d.). About PostGis. Recuperat des de https://postgis.net/ [Consulta
realitzada el 15 de febrer de 2020]
16
▪ PostgreSQL (s.d.). About. Recuperat des de https://www.postgresql.org/about/
[Consulta realitzada el 15 de febrer de 2020]
▪ QGIS (s.d.). QGIS - El SIG Líder de Código Abierto para Escritorio. Recuperat des de
https://www.qgis.org/es/site/about/index.html [Consulta realitzada el 15 de
febrer de 2020]
▪ Visual Studio Code (s.d.). Docs. Recuperat des de
https://code.visualstudio.com/docs#privacy [Consulta realitzada el 15 de febrer
de 2020]
▪ W3schools (s.d.). What is CSS?. Recuperat des de
https://www.w3schools.com/whatis/whatis_css.asp [Consulta realitzada el 15 de
febrer de 2020]
