LES ERRADES DEL MERCAT

PUNT DE PARTIDA

• Adam Smith: la mà invisible i el laissez faire l’egoisme personal porta al benestar comú. El lliure mercat comporta les assignacions més eficients i per tant el mercat no s’equivoca.

• Però nosaltres sabem que això no sempre passa, doncs el capitalisme té moltes imperfeccions i no funciona com està.

• La manca de competència, la desigualtat de la renda, el malbaratament de recursos o la contaminació, serien alguns exemples.

LES ERRADES DE MERCAT

• Són les conseqüències negatives del funcionament del mercat i es produeixen quan aquest no assigna eficientment els recursos o quan no es tenen en compte factors socials. Veurem 6 casos on el capitalisme falla

1. L’existència de béns públics

2. Els béns comunals i globals

3. Les externalitats

4. La competència imperfecta

5. La inestabilitat en els cicles econòmics

6. Les desigualtats econòmiques i socials

Els béns públics

Són aquells béns del qual no podem excloure a ningú del seus consum i, al mateix temps, el seu consum no impedeix el consum d’una altra persona.

Els béns públics

• No sempre el mercat subministra la quantitat suficient de béns i serveis que la societat demana.

• Per al mercat el subministrament de determinats béns no és eficient o rendible, i per tant, no els produeix. Tanmateix són béns importants i rendibles per la societat.

• Ja sabem que les empreses del capitalisme tant sols cerquen la maximització del benefici, per això aquells béns, que no generen beneficis econòmics no són oferts.

ELS BÉNS PÚBLICS: DUES CARACTERÍSTIQUES

• No Rivalitat. Hi ha rivalitat quan una persona consumeix un bé o servei i una altra no ho pot fer al mateix temps. Si quan consumeixo un bé no impedeixo que altres també ho facin és NO rival. (ex: Defensa Nacional)

• No exclusió. El seu consum no pot excloure ningú. Exclusió: capacitat d’impedir que consumeixin un bé els qui no l’han pagat. (ex: una platja)

• Els béns privats són rivals i excloïbles. Els béns públics són no rivals i no excloïbles (beneficien tothom)

ELS BÉNS PRIVATS vs. ELS BÉNS PÚBLICS

• Perquè un bé es pugi intercanviar en el mercat (de manera rendible per les empreses) cal que el consum que en fa algú exclogui el dels altres. A més a més, si l’utilitza una persona les altres no el poden gaudir (rivalitat)

• Si es pogués gaudir dels béns que compren els altres, gairebé ningú els compraria. Ningú vol pagar-los, per això el mercat no els subministra: errada de mercat

Rival en el consum Es pot excloure

TIPUS DE BÉNS PÚBLICS

RIVAL EN EL CONSUM NO RIVAL EN EL

CONSUM

EXCLOÏBLE Béns privats bolígraf, roba, ordinador

Béns públic impurs Internet

NO EXCLOÏBLE

Béns públics impurs Muntanya

Béns públics Purs Far, semàfor, Embassament

EN RESUM...

• Els béns públics els pot gaudir tota la població sense exclusió, independentment de qui pagui. Com per exemple els bombers.

• El seu consum per part d’un individu, ni suposa un cost addicional ni redueix la quantitat disponible, és a dir, no són rival en el consum. Quan jo vaig a la platja no impedeixo que altres persones ho facin.

• Malgrat que la majoria els subministra el Sector Públic no tots són de propietat pública. No són rendibles per a inversors però sí per la societat

De fet alguns són privats, com per exemple molts boscos. Com no es pot treure rendiment dels mateixos es descuiden.

QUI SUBMINISTRA ELS BÉNS PÚBLICS?

• La gran majoria són subministrats pel Sector Públic en funció de

decisions polítiques i en la cerca de l'interès social. Problema: es

financien amb impostos els quals no agraden a la gent i es pot acabar

caient en el discurs «aquest bé no és necessari»

• D’altres (pocs) poden ser subministrats pel sector privat.

L’enllumenat dels carrers és un bon exemple de bé públic subministrat per l’Estat

Per exemple, quan el Barça guanya la

Champions i fa focs artificials per

celebrar-ho.

2. ELS BÉNS O RECURSOS COMUNS

• Són béns rivals, però no excloïbles, és a dir no són propietat de ningú (prats, muntanyets). Els individus els fan servir sense que siguin de la seva propietat.

• Alguns exemples són els bancs de pesca, mamífers salvatges, aigua neta, les pastures…

Molts d’ells són recursos que estan en la natura. De vegades els humans tenen pocs incentius a tenir cura dels Mateixos.

ELS RECURSOS COMUNS

Quina és l’errada de mercat que es produeix en aquest cas? El que anomenem la tragèdia dels béns comunals: els recursos comuns s’utilitzen més d’allò que seria desitjable, en gran mesura perquè existeixen pocs incentius a produir-los i/o tenir cura dels mateixos. La el dilema o la tragèdia dels béns comuns, desenvolupada per Garret Hardin en 1968 il·lustrava:

1. La sobreexplotació dels recursos naturals 2. El problema de l’assignació de recursos

• https://www.youtube.com/watch?v=4Dg6f1F98LI

LA TRAGÈDIA DELS BÉNS COMUNS

L’ecologista Garret Hardin va plantejar un problema interessant sobre la població mundial i els béns comuns. Plantejava que es donava un dilema del provocat per la cura dels béns comuns i els interessos individuals

Reflexionava de com actuen els individus que busquen el seu propi benefici vers els béns comuns.

Els boscos i la tala d’arbres en són un bon exemple. Quins incentius tenen les empreses de fusta? Guanyar diners vs. Quedar-se sense fusta

LA TRAGÈDIA DELS BÉNS COMUNS

Hardin deia que es pot arribar a plantejar la següent situació entre individus.

1er (allò més preferit) Que els altres siguin curosos amb les propietat comuns i jo no.

2on Que totes les persones siguem curoses.

3er Que ningú cuidi els béns comuns

4rt (allò menys preferit) Que jo sigui curós i els altres no.

Si això es compleix es pot arribar a un equilibri que l’incentiu sigui no tenir cura dels comuns. Cal prendre solucions per evitar-ho (pactar normes amb la comunitat).

LA TRAGÈDIA DELS BÉNS COMUNS

• Amb els recursos comuns observem una altra errada a banda del seu

sobreconsum del mercat i ens sorgeixen preguntes. • Qui s’ocupa de la seva conservació?

• Qui en fa un control del seu ús?

• Com garantir que tothom en pugui gaudir sense malbaratar-los?

• Com evitar que s’esgotin o malmetin?

• Solucions? • Establir propietat pública i mecanismes de vigilància

• Conscienciar la població

• Fer alguna cessió a mans privades

3. LES EXTERNALITATS

• És un efecte que la conducta d’un agent econòmic té sobre un altre; pot ser positiva –si provoca algun benefici- o negativa –si genera costos.

• També quan la producció o consum d’un bé afecta directament consumidors o empreses alienes, i aquests efectes no es veuen reflectits en els preus.

• Què vol dir això? Que quan hom decideix produir o consumir algun bé o servei amb efectes socials negatius, no contempla econòmicament aquests efectes.

Les EXTERNALITATS

• Negatives: costos suportats per persones alienes a l’empresa o consum sense compensació • En la producció: contaminació • En el consum: el tabac, plàstics,

programes TV

• Positives: aquelles que el seu consum o producció té repercussions positives sobre la societat. • En la producció: tecnologia • En el consum: productes ecològics,

la universitat

LES EXTERNALITATS

Aquí tenim dos exemples d’externalitat positiva i negativa. Si contemplessin els beneficis i costos que aporten a la societat consumir tabac hauria de ser més car i realitzar formació superior més barat. L’estat pot intervenir per fomentar-les o aturar-les

LES EXTERNALITATS

• Les valoracions socials inclouen a més de les valoracions privades les externalitats (els beneficis o costos que el mercat no ha contemplat). Per tant contemplen els costos no tant sols de produir, sinó que inclouen els costos que pot tenir per la societat.

• El mercat no contempla en els preus els efectes externs i per això no s’arriba a l’eficiència social.

• És en aquestes ocasions quan ha d’intervenir l’Estat per pal·liar l’efecte d’aquestes externalitats (quan són negatives) o incentivar-los (quan són positives).

LES EXTERNALITATS NEGATIVES

• Per exemple: si una empresa contamina un riu, i aquest riu el fan servir els agricultors per regar, qui paga el cost?

• Aquest és el cost social o externalitat negativa d’aquesta activitat productiva. La fàbrica, quan fa els càlculs de producció, no contempla el cost d'arruïnar la collita del agricultor. Només valora els costos privats.

• Si l’hagués de contemplar, què creieu que passaria?

Posem l’exemple del menjar ràpid i poc saludable. Aquest és una externalitat negativa perquè afecta el sistema públic de salut ja que les malalties associades a la mateixa fan pujar els costos en salut...què hauria de fer l’Estat?

EXTERNALITATS NEGATIVES: SOBREPRODUCCIÓ

Com les empreses solament contemplen els seus costos privats, els surt més barat produir que si contemplessin altres costos.

Això provoca que es produeixi una quantitat major que l’eficient socialment. I per tant hi ha el que anomenem una sobreproducció.

Per tal d’incloure els costos socials en les valoracions cal comptar amb la intervenció del Sector Públic. Per exemple en el cas del riu contaminat el Sector Públic pot prendre diverses mesures: 1.- Prohibir l’activitat de la fàbrica 2.- Obligar a la fàbrica a compensar els agricultors 3.- Posar impostos alts a activitats contaminants. 4.-Donar subvencions a empreses perquè millorin mecanismes de residus

LES EXTERNALITATS POSITIVES

• Apareix quan el subproducte d’una activitat o servei beneficia a tercers. Alguns exemples són les noves tecnologies, els estudis superiors, el consum de béns i serveis ètics.

• El valor social és superior al valor privat. El consum de productes ecològics o de comerç just, la formació en igualtat de gènere, la recerca biomèdica...tenen un benefici social major que el benefici individual.

• Per què voleu estudiar una carrera?

• A més dels vostres interessos individuals, beneficia socialment: millor convivència, més progrés i innovació, més coneixement, valors positius...

EXTERNALITATS POSITIVES

• Com només es valoren els beneficis privats, es produeix una quantitat inferior a la socialment òptima. Si internalitzéssim que a més de beneficiar-me individualment (consum de verdures ecològiques són bones per la salut) comptéssim el benefici col·lectiu (positiu per tota l’agricultura i la salut general) la quantitat de mercat hauria de ser major.

• El mercat torna a arribar a un punt ineficient i cal que el Sector Públic n’estimuli la producció i consumi d’aquestes externalitats positives.

ACTUACIONS DEL SECTOR PÚBLIC

• Preguntem-nos que poden fer els nostres representants per reduir les externalitats negatives o fomentar-ne les positives

• Poden prendre moltes mesures diferents seguint aquest procés:

• Recollir informació sobre l’externalitat: què és? On rau el problema?

• Identificar els agents que la causen

• Mesurar l’impacte: Com afecta? Quines conseqüències té?

• Actuar: quines accions són més adients.

EL SECTOR PÚBLIC DAVANT LES EXTERNALITATS NEGATIVES

1. Obligar els productors a que paguin o compensin les persones afectades

Un exemple Impostos sobre contaminació : com més contamines més pagues internalització de l’externalitat (alteració dels incentius) Prohibició de l’activitat

1. Prohibir o limitar l’activitat: quan és molt nociva. En casos com els programes de TV es pot limitar a certs horaris.

2. Donar permisos per portar a terme l’externalitat:

• Es dona/ven una llicència per contaminar fins a un nivell determinat

• El preu per contaminar equival a la taxa de contaminació

• Problema: Compra-venda de permisos

3. Establir màxims de producció: qui sobrepassi el llindar permès serà sancionat.

4. Donar incentius econòmics per fer bones pràctiques: subvencions per canviar mètodes de producció.

EL SECTOR PÚBLIC DAVANT LES EXTERNALITATS POSITIVES

Quan el Sector Públic vol fomentar la producció o consum de béns i serveis que afavoreixen la societat pot:

1. Donar subvencions o beques a

aquestes actuacions

2. Aplicar rebaixes fiscals (pagar menys impostos) a aquests béns i serveis.

3. Facilitar, mitjançant lleis, el desenvolupament d’aquestes empreses.

4. Organitzar esdeveniments de promoció i sensibilització.

4. LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA

Ja vam veure que en la majoria de mercats en els que ens relacionem no existeix la competència perfecta.

En alguns mercats hi ha poques empreses; en altres, aquestes empreses tenen molt de poder;. Tot això provoca que hi hagi errades de mercat i que el consumidor no esculli com ho faria si el mercat funcionés correctament.

4. LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA

• Tot allò estudiat en el tema passat és basa en el supòsit de que els mercats funcionen de manera perfecta.

• Per tant, que les corbes d’oferta i demanda, es mouen sempre per buscar l’equilibri i fer una assignació eficient de recursos (tothom qui vol comprar o vendre al preu d’equilibri ho pot fer).

• El problema és que aquests mercats són teòrics i no funcionen de la manera que deien els liberals (mà invisible). Això fa que hi hagi errades de mercat:

• empreses molt grans amb gran poder de mercat que impedeixen que les empreses petites competeixin en igualtat de condicions.

• També que els productes tinguin uns preus més elevats.

ELS TIPUS DE MERCAT

• Per estudiar perquè hi ha errades hem de partir de la base que hi ha mercats molt diferents segons les característiques que tenen.

• Per exemple, és evident que el mercat en el que es ven una barra de pa funciona de forma molt diferent al dels bitllets d’avió o el de les sabatilles esportives.

• Perquè? Quines conseqüències té sobre les i els consumidors els tipus de mercat?

QUAN CONEGUEM ELS TIPUS DE MERCATS PODREM RESPONDRE A PREGUNTES COM:

• Perquè el preu de la benzina és tan elevat?

• Perquè una llaminadura val 5-10 cèntims i sembla que mai pugen el preus?

• Perquè hi ha una diferència de preu tant gran entre una motxilla Eastpack i una altra de qualsevol marca?

• Perquè no hi ha més companyies de tens com hi ha d’avions o autobusos?

TIPUS DE MERCAT

• Podem classificar els mercats segons 5 grans característiques:

a) Grau de concentració: el nombre d’empreses que actuen en el mercat.

b) Homogeneïtat del producte: com de semblants són o es perceben els béns o serveis dins d’un mercats

c) Poder de mercat influència de les empreses en el preu del producte

d) Intensitat de la competència

e) Barreres d’entrada i sortida: si és fàcil accedir al mercat

f) Grau de transparència: existència d’informació fàcil i barata d’aconseguir

a) GRAU DE CONCENTRACIÓ

• El grau de concentració es refereix al nombre d’empreses que actuen en un mercat. Un mercat pot tenir, per exemple, 1 productor (el cas dels monopolis, que tant sols hi ha una empresa que ofereixi el producte), unes poques empreses o moltes.

• Com menys empreses tenen els mercats major poder per posar el preu tenen. Perquè? Doncs perquè els consumidors no poden anar a comprar els béns o serveis a altres productors.

b) HOMOGENEÏTAT

• Un producte és homogeni si al consumidor li és indiferent comprar-lo en una empresa o en una altra, és a dir, si no hi ha diferències significatives entre el producte que ofereixen diferents productors.

• Un bon exemple és el de mercat de la benzina: el producte és el mateix i els consumidors van a la benzinera més barata

• Quan un producte te alguna qualitat, tangible o no, que el diferencia dels altres als consumidors no els serà indiferent on comprar-lo.

b) HOMOGENEÏTAT

• Tanmateix així com hi ha productes que són fortament homogenis i ens és indiferent on comprar-los (benzina, mandarines,) hi ha d’altres que poden ser percebuts com diferents per alguns/es consumidors/es i per altres no.

• O de vegades, simplement, la qualitat, el sabor, la resistència...no és igual entre productes de diferents marques.

• Creieu que totes les marques de detergent renten igual de bé i són igual d’eficaces?

c) PODER DE MERCAT

• És el poder d’una empresa per influir sobre el preu. Suposa conèixer si una empresa per ella mateixa te poder per influir sobre els preus o si el preu sorgeix del regateig de l’oferta i la demanda.

• Però que vol dir capacitat per influir en el preu?

• En el capitalisme no totes les empreses posen els preus que volen?

• En el capitalisme totes les empreses posen els preus als seus productes però no totes poden influir sobre el mateix.

• Per exemple, una papereria pot posar un preu d’1€ per cada fotocòpia o impressió que fa. Però allò més probable és que no en faci moltes, ja que la competència té preus inferiors.

c) PODER DE MERCAT

• Hi ha empreses que anomenem preu-decisores que tenen la capacitat de marcar els preus “que volen” bé sigui perquè:

• Són poques en el mercat

• Són influents i de grans dimensions

• Tenen vincles amb els poders polítics

• Treballen amb béns inelàstics (de primera necessitat o addictius)

• D’altres que han d’acceptar el preu que “marca” el mercat i les anomenen preu-accpetants.

• Quan costa un cafè amb llet? A tot arreu?

EL PODER DE MERCAT: LES ELÈCTRIQUES

• Mirem el següent vídeo i penseu: http://www.lasexta.com/programas/el-intermedio/revista-medios/wyoming-apaga-la-luz-del-plato-de-el-intermedio-para-ahorrar-sandra-no-aproveches-para-hacer-edredoning_20170119588127700cf2d32115ea2cdd.html

• Perquè creieu que les elèctriques poden pujar tant el preu?

• Quina és l’elasticitat de l’electricitat?

• A quines causes apunta el vídeo que responen les pujades de preu?

d) INTENSITAT DE LA COMPETÈNCIA

• Es refereix a la tensió amb la que lluiten les diverses empreses dins del mercat per vendre més

• Les empreses per tal de captar clients poden fer una guerra de preus, publicitat agressiva, ressaltar característiques del producte…

• Com més tècniques per arrebatar un tros de pastís del mercat utilitzin les empreses, es podrà parlar d’una major intensitat de la competència.

e) BARRERES D’ENTRADA I SORTIDA

• Les barreres d’entrada i sortida són totes aquelles circumstàncies que dificulten l’entrada de noves empreses a un mercat i/o la sortida de les empreses que ja existeixen del mercat.

• Una de les principals barreres d’entrada pot ser la inversió inicial necessària per a accedir a un mercat. Però també el desenvolupament tecnològic.

• Limiten el nombre de competidors i poden arribar a fer romandre a empreses en un mercat fins i tot quan aquestes tinguin pèrdues.

e) BARRERES D’ENTRADA

Algunes barreres o factors que impedeixen l’entrada de noves empreses a un mercat poden ser:

• Avantatges en costos: quan una empresa pot produir més barat per un avantatge tecnològic o per les economies d’escala preu més baix que la competència. (Decathlon)

• Diferenciació del producte: la marca és important, fidelitza al consumidor, importància publicitat i les modes. (Asics, Nike)

• Inversions de capital i economies d’escala: mercats on es necessiten inversions molt importants per accedir-hi. (Telefonia, Internet)

• Lobbies amb poder polític: grups de pressió que afavoreixen que es facin determinades activitats. ( armes)

• La monopolització d’un factor productiu (coltan)

f) GRAU DE TRANSPARÈNCIA

• Fa referència a l’accés i nivell d’informació amb la que compten compradors i venedors sobre un mercat determinat.

• Parlem d’informació perfecta quan tots els agents econòmics ho saben tot sobre el mercat. Per exemple: Coneixen el preu al qual les empreses estan disposades a vendre i els consumidors a comprar.

• Com més informació hi hagi i menys costosa sigui d’aconseguir, el mercat gaudirà d’un major grau de transparència.

Esquema dels models de mercat

• A continuació treballarem els tipus de mercat. Aquests els dividirem entre: els mercats de Competència Perfeta i els de Competència Imperfecta.

• Dins de la competència imperfecta estudiarem

1. El Monopoli

2. L’oligopoli

3. La Competència Monopolística

EL MERCAT IDEAL: LA COMPETÈNCIA PERFECTA

• Sabíem que el mercat proporcionava de manera automàtica el preu i les quantitats d’equilibri (s’autoregulava).

• Això satisfeia tant consumidors com productors, ja que acordaven intercanviar-se béns i serveis per diners i el mercat es buidava.

• Però això es dona en molts pocs mercats, concretament en els de competència perfecta. Aquests són mercats que tenen unes característiques on cap empresa té poder de mercat.

LA COMPETÈNCIA PERFECTA

• Característiques:

Molts compradors i venedors

Les empreses no tenen poder de decisió sobre el preu

El producte és homogeni

Alta rivalitat entre competidors

Plena llibertat d’entrada i sortida

Informació i transparència perfecta i gratuïta

Exemple: les roses de Sant Jordi o la llotja del peix

MOLTES EMPRESES I PREUACCEPTANTS

• En aquests mercats hi ha molts compradors i venedors. Com hi ha tants i el producte és percebut com igual pels consumidors, no poden influir en el preu.

• El preu sorgeix del regateig de productors i consumidors, és a dir, està establert pel mercat i és el més baix en el qual estan d’acord compradors i venedors.

• Quan hi ha un sol venedor passa que o se li compra a ell o no es compra (bitllets de tren). Però quan hi ha molts compradors podem escollir. Per això si un venedor decideix pujar el preu per guanyar més diners, hi haurà molts altres que el mantindran. Aquest perdrà la clientela i s’emportaran la seva demanda.

HOMOGENEÏTAT DEL PRODUCTE

• Els productors no influeixen sobre el preu perquè els productes són de caràcter homogeni. És a dir, al consumidor li dona ben bé igual on comprar el producte donat que tots tenen unes característiques molt semblants.

• Si algun venedor aconsegueix diferenciar el producte, podrà vendre’l a un preu diferent.

És el que ha passat a Castelló amb les taronges i mandarines. Cada dissabte hi ha un mercat amb molts venedors i tots tenen el mateix preu: 3kg/2€. Ningú pot diferenciar si una mandarina és d’un llaurador o d’un altre.

POQUES BARRERES D’ENTRADA

• La llibertat d’entrada (i sortida) és l’absència de grans barreres per accedir al mercat. És a dir, que qualsevol venedor pot incorpor-se al mercat o sortir-se’n quan vulgui.

• Això vol dir que hi ha pocs obstacles a l’entrada de nous competidors, per la qual cosa es genera una gran competència i de molta intensitat.

• Per això solen ser negocis que no requereixen gran infraestructura, ni capital inicial per engegar-los, ni coneixements molts tècnics.

INFORMACIÓ LLIURE I GRATUÏTA

• La facilitat i cost per aconseguir informació determina molts mercats. En els de competència perfecta és força fàcil i poc costós saber, per exemple, com funciona el mercat, quins preus hi ha, quan la competència puja els preus...

Tothom sap que una cervesa de llauna al carrer, venuda per un venedor ambulant, a altes hores de la nit val 1€.

LA COMPETÈNCIA PERFECTA I ELS BENEFICIS

• En competència perfecta només es poden obtenir beneficis en el curt termini. A llarg termini no perquè no existeixen barreres d’entrada. Llavors si hi ha beneficis en un mercat, més productors aniran a aquell mercat i els beneficis econòmics s’hauran de repartir entre més venedors.

• Quan hi hagi tants venedors que no hi hagi beneficis algunes empreses marxaran. A llarg termini el mercat s’estabilitzarà en aquell punt en el que

no hi hagin beneficis ni pèrdues.

Això passa perquè com no hi ha barreres d’entrada molta gent es dedica al mateix negoci. Com tothom te els mateixos preus es reparteixen el mercat fins que les empreses tenen beneficis = 0.

L’EVOLUCIÓ DEL MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA

① Creixement: els venedors obtenen beneficis extraordinaris entren en el mercat nous productors

② Saturació: amb l’entrada de nous venedors augmenta l’oferta del bé. Com els productes no estan diferentciats, l’excés d’oferta fa que baixin els preus.

③ Estancament: els beneficis tendeixin a la baixa i acaben desapareixent. Els productors abandonen els mercat o noves formes de producció.

④ Estabilització: empreses abandonen el mercat i les poques supervivents recuperen clientela i tenen uns beneficis mínims.

LA COMPETÈNCA IMPERFECTA

• La competència imperfecta sorgeix per la concentració de capitals, que és el procés pel qual les empreses es van unint les unes a les altres per aconseguir una dimensió més gran i amb més poder al mercat, a costa de la competència.

• L’ aparició de grans empreses es dóna a totes les economies del món a finals del s. XIX. Els Orígens de la concentració de capitals, molts i variats:

1. Alts costos que suposa incorporar noves tecnologies que fa que les empreses s’uneixin per poder afrontar-los.

2. Alts costos d’inversió (construcció dels trens d’alta velocitat)

3. Empreses unides poden actuar en diverses activitats interrelacionades com per exemples diaris i televisions

4. Els governs també han afavorit la concentració, amb empreses nacionals molt potents.

http://www.elmundo.es/economia/2016/01/25/56a227e5e2704e313a8b46aa.html

ELS MERCATS DE COMPETÈNCIA IMPERFECTA

• Aquesta concentració de capitals ha fer que hi ha hagi mercats amb empreses amb molt de poder, els de competència imperfecta. Veurem 3 casos: el monopoli, l’oligopoli i la competència monopolística.

• Algunes de les seves característiques són:

• Poques empreses o moltes però algunes dominadores del mercat

• Les empreses tenen poder sobre el preu de mercat

• Existeixen grans barreres d’entrada i sortida (costos, tecnologia,...)

• Mercats poc transparents on obtenir informació per comprendre el mercat és

costós.

4.1. EL MONOPOLI

① És aquell tipus de mercat on hi ha un únic oferent del producte, per tant no te competència ni rivals.

② Té capacitat per determinar el preu, ja que te molt de poder de mercat.

③ Són mercats poc transparents.

④ Normalment hi ha unes elevades barreres d’entrada (econòmiques, legals,...) que impedeixen que més empreses competeixin.

⑤ Te beneficis a llarg termini, donat que existeixen barreres d’entrada que impedeixen que més empreses puguin competir.

⑥ Exemple: Tant sols podem comprar bitllets de tren a Renfe.

CAUSES DE L’APARICIÓ DEL MONOPOLI

1. Control exclusiu d’un factor productiu per part d’una empresa o domini

de les fonts més importants de primeres matèries.

2. Concessió d’una patent: exclusivitat del dret fabricar un producte durant

un temps determinat.

3. Interés per part de l’Estat de ser l’únic oferent d’un producte

determinat: bé sigui per guanyar diners com per oferir un servei que si

no no s’oferiria.

4. Existència d’un mercat de mida gran amb elevats costos: monopoli

natural. Costos mitjans disminueixen a mesura que es produeix el bé.

Conseqüències del Monopoli Conseqüències

• Com que tant sols hi ha una empresa el preu de venda és més alt que el preu que fixaria el mercat i el nivell de producció inferior.

• Mentre que el monopolista té beneficis més grans que en competència perfecta, el consumidor/a surt perjudicat/da ja que ha de pagar més.

Com evitar-ho? MESURES I LLEIS ANTIMONOPOLI

• Dividir el monopoli en 2 o + empreses

• Imposició per part de l’estat del preu que ofereix el monopolista:

• per evitar els beneficis extraordinaris

• Per situar-lo al preu de competència perfecta

• Legislació: foment de la competència mitjançant lleis antimonopoli

• Imposar impostos al monopolista perquè caiguin els seus beneficis

Pràctiques monopolístiques • De vegades hi ha empreses que, malgrat no ser un monopoli, tenen

tant de poder que actuen com a tal.

• És el cas, per exemple, de Google o altres grans empreses.

4.2 L’OLIGOPOLI

• Els mercat oligopolístics són aquells on hi ha un nombre reduït de

venedors d’un producte molt homogeni o semblant.

• Com són pocs oferents tenen poder de mercat, és a dir, tenen

control sobre els preus

• Tanmateix tenen una característica bàsica: la interdependència

estratègica. És a dir, els plans i actuacions d’una empresa dependen

de la conducta dels seus rivals i afecta molta les altres empreses.

• Exemples: OPEP (productors de petroli) o el sector financer (pocs

bancs controlen el mercat)

Exemple: el mercat de benzina

• Hi ha unes quantes companyies de benzina concentrades en poques marques.

• Quan una marca, per exemple Repsol, baixa el preu de la benzina les altres marques la imiten. Això passa perquè la benzina d’una marca o una altra no és un bé que puguem diferenciar.

LA FIXACIÓ DE PREUS EN L’OLIGOPOLI

• Fixen preus segons les seves previsions del que esperen vendre (demanda) tenint en compte les possibles reaccions dels rivals. Per això parlem d’interdependència estratègica: el que fa una empresa afecta a les altres. Les estratègies que utilitzen per fixar preus depenen de si cooperen o competeixen.

Cooperen entre elles càrtel

Sense col·lusió: competeixen 1. Polítiques comercials d’anticipació: endevinar accions.

2. Guerres de preus: redueixen preus per guanyar quota de mercat es queda (Cas del Tabac)

3. Lideratge en preus: una empresa líder del mercat fixa el preu i les altres condicions de l’oferta. (Repsol)

ACTIVITAT • Ara imaginem que sou unes companyies de

bitllets d’avió.

• Totes les empreses fan el vol Barcelona-Londres. Durant l’any 2016 la mitjana de preus va ser de 90€ anada i tornada. Els costos unitaris per viatge són de 40€, per tant no es poden posar preus per sota.

• La demanda és de 100 persones. Se l’emportaran aquells que tinguin els preus més barats.

• Situació 1: Apunteu en un paper un preu pensant que faran els altres. (pensar en els rivals)

• Situació 2: Un posa un preu i ho diu en alt. Teniu 30 segons per posar-ne un altre. (Seguiment del líder)

• Situació 3: qui faci la millor oferta s’emporta tota la demanda. (guerres de preus)

OLIGOPOLI COOPERADOR: CÀRTELS

• Arribar a acords oligopolistes: càrtels. Ofereixen el producte al mateix preu i es reparteixen el mercat o fixen quantitats per condicionar els preus.

• Es comporten com si fos un monopoli: limiten vendes i fixen preus.

• Divisió del mercat es pot efectuar de diverses formes: a parts iguals, segons distribució d’altres anys, geogràficament...

• OPEP: fixen barrils de petroli que vendran

ELS OLIGOPOLIS COOPERADORS: CÀRTELS

• Es comporten com si fos un monopoli i així gaudeixen dels seus avantatges com a empresa

• Normalment aquests acords estan prohibits per les lleis de defensa de la competència. Solucions:

• pactes secrets

• prendre una empresa com a líder i seguir el que fa

• Problema: són acords inestables. És beneficiós actuar com a cartel, però també trencar l’acord i emportar-se major quota de mercat i així augmentar els beneficis individuals.

• OPEP: fixen barrils de petroli que vendran

OLIGOPOLI NO COOPERADOR: SENSE COL·LUSIÓ

• Són les situacions en que les empreses de l’oligopoli no cooperen. Tres maneres de fixar preus:

1. Anticipació: una empresa creu que les altres baixaran/pujaran preus i actuen conseqüència.

2. Lideratge de preus: una empresa líder marcarà el preu i el funcionament del mercat. Les altres seguiran l’estratègia.

3. Guerres de preus: si una empresa baixa el preu, com els productes són homogenis, guanyarà la clientela de la resta. Per això la resta baixaran el preu. Si entren en una guerra de preus, acabaran baixant els preus i els consumidors seguiran beneficiats.

OLIGOPOLI NO COOPERADOR: LA GUERRA DE PREUS

La guerra de preus consisteix en que les empreses oligopolístiques competeixen entre elles per veure quina baixa més el preu.

• Si una empresa oligopolística redueix preu i les altres no ho fan, els seus ingressos augmentaran, ja que captarà demanda dels competidors.

• Però quan una el baixa, normalment, totes la imiten per no perdre demanda.

• Si totes baixen en la mateixa proporció, la quota de mercat (% de participació d’un empresa en el mercat) no es veurà modificada.

• En canvi hauran disminuït els ingressos obtinguts

Dilema del Presoner

• La policia arresta dos sospitosos. No hi ha proves suficients per condemnar-los. Els separa sense que tinguin contacte i després els interroga i els ofereix el mateix tracte:

• Si un confessa i el seu còmplice no, el còmplice serà condemnat a la pena total, deu anys, i el primer serà alliberat.

• Si un calla i el còmplice confessa, el primer rebrà aquesta pena i serà l’altre lliure.

• Si ambdós romanen callats, tot el que podran fer serà tancar-los durant sis mesos per un càrrec menor.

• Si ambdós confessen, ambdós seran condemnats a 5 anys

Dilema del presoner

El presoner B calla El presones B Confesa

El presoner A calla Ambdòs condemnats a 6 mesos

A és condemnat a 10 anys B surt lliure

El presoner A confessa A surt lliure B condemnat a 10 anys

Tots dos condemnats a 5 anys

Què farieu? D’una banda surt millor callar, però si l’altre confessa... Això és el que els passa als oligopolis. És millor mantenir pacte (callar, però si l’altre baixa preu es perd tota la demanda

PROGRAMA SALVADOS SOBRE OLIGOPOLIS

• A continuacoó veurem el documental de Salvados sobre els oligopolis on es mostren 2 exemples de comportaments oligopolísitcs a l’Estat Espanyol: les elèctriques i les benzineres.

• http://vimeo.com/53834344

4.3 LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA

• Algunes empreses recorren a la diferenciació del producte per

aconseguir avantatges en el mercat. Per tant, al diferenciar el seu

producte els béns i serveis deixen de ser homogenis. Aquesta és la

situació més freqüent a la realitat.

• La competència monopolística és aquell mercat en el qual hi ha un

gran nombre d’oferents que venen el seu producte que intenten

diferenciar del que venen els altres.

LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA

1. Gran nombre d’oferents: elevat grau de concurrència. Mercat atomitzat: moltes empreses però algunes poden dominar.

2. Productes semblants, però no idèntics. La diferenciació de béns és clau: Les tècniques de màrqueting i publicitat juguen un paper molt important.

3. Algunes empreses tenen un cert domini sobre els preus.. Pot vendre el seu producte una mica més car que els competidors sense perdre tots els clients . Cal tenir en compte la fidelitat de la clientela.

4. Les marques tenen un rol clau pel que fa a la diferenciació del producte i el poder de mercat. Moltes persones disposades a pagar la marca.

5. Les barreres d’entrada principals tenen a veure amb la diferenciació.

6. Aquest mercat s’acosta a la competència perfecta pel que fa al gran nombre i rivalitat entre venedors. Però s’aproxima al monopoli quan alguna empresa té pot pujar preus sense perdre molta demanda.

COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA

Malgrat que hi ha moltes marques i/o productes (hamburgueseries) hi ha unes poques amb molt de poder de mercat. Aquestes s’han pogut diferenciar i gaudeixen d’elements (popularitat, preus, publicitat) que les fan especials a ulls dels i les consumidores. El que tractaran és de tenir una major quota de mercat (més tros del pastís dels consumidors d’hamburgueses) Exemples: marques de roba, hamburgueseries, telèfons mòbils o gimnasos.

COM ES POT DIFERÈNCIAR UN PRODUCTE?

• Qualitat: oferint-ne més que la competència

• Preu: preus més baixps

• Servei ofert al consumidor: atenció al client

• Disseny

• Garantia

• Publicitat: atribució de qualitats al producte

• Marca: una marca que pugui identificar

• Servei post-venda

http://www.youtube.com/watch?v=fnQkLiG9f9g https://www.youtube.com/watch?v=GMXQ951Ktdw&list=PLd_eCobJTWWCNlSxDMEygVz-xlSNpamub

EFECTES DE LA CONCENTRACIÓ ALS MERCATS

Per tant podem concloure que els mercats on hi ha concentració de capitals i poder (monopolis, oligopolis o competència monopolística amb grans empreses del sector) són desfavorables per la població.

1. Preus més alts i majors quantitats

2. Poden obtenir guanys només gràcies al seu poder: menys favorables a la innovació.

3. Retard en venda de productes nous per tal que es consumeixin productes intermedis (TV, Plasma, Smart TV,...)

4. Més descurades en la qualitat del producte o servei que ofereixen

5. Gran influència política i social: contaminen més, no fan cas de lleis laborals, influencien les polítiques dels governs...

5. LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS

LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS

• Karl Marx que argumentava que les crisis són intrínseques (pròpies) al

sistema capitalista. Aquesta funciona per cicles econòmics (fluctuacions de

l’activitat econòmica) amb fases alternes d’expansió i recessió.

• Durant les èpoques d’expansió: augment la producció (PIB) i la riquesa,

l’ocupació (persones que treballen) i s’activa l’economia.

• En èpoques de recessió: cau la producció i el consum, les empreses

tanquen, creix l’atur i l’activitat econòmica es frena. Quan un període de

recessió s’allarga (cau contínuament el PIB i augmenta l’atur) podem parlar

de crisi (http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/infoekonomia/que-es-una-crisi-economica/video/5481776/)

LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS

Afecten a moltes variables econòmiques com:

• El treball (el primer factor que es sacrifica quan hi ha crisis). En èpoques de recessió (l’economia no creix) hi ha més atur

• La producció: tancament de fàbriques i empreses.

• Els preus ( de vegades els preus pugen molt o d’altres baixen i això tampoc es bó per l’economia

Recordem que l’economia capitalista és cíclica i que cada x anys hi ha una crisi forta

Les crisis són situacions en les quals es produeix una interrupció dls fluxos econòmics i del funcionamient general del sistema capitalista.

QUÈ POT FER EL SECTOR PÚBLIC DAVANT D’UNA CRISI?

• Les fluctuacions cícliques són una errada del sistema d’economia de mercat. L’Estat, però, pot intervenir per suavitzar-les i utilitzar la política econòmica (eines de que disposa). Quines eines té el Sector Públic?

Política Fiscal

Política Monetària

Política Exterior

Política de Rendes

Impostos

Despesa pública

Diners en circulació

Valor Moneda

Salaris

5. LES DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES

• Com es distribueix la renda (salaris, lloguers, interessos, dividends, etc.) en el sistema d’economia de mercat?

• Qui es queda amb la major part de la riquesa material creada mitjançant la producció?

• Com ja sabem el capitalisme és un sistema incapaç de resoldre les injustícies. L’afany de lucre (de les classes dominants) i benefici produeix pobresa i desigualtat.

• L’economia capitalista no és equitativa a l’hora de repartir la riquesa creada.

LES DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES

• Algunes dades:

• 147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa mundial

• Els ingressos dels 100 més rics del món acabrien 4 cops amb la pobresa.

• Amb la crisi la població més rica ha multiplicat la seva riquesa

PERFIL DE LA DESIGUALTAT

1. Sexe: dones més pobres que els homes

2. Edat: persones grans i infants més pobres

3. Classe social

4. País d’origen: autòctons més pobres que nouvinguts

5. Barri o població: depenent d’on neixes tens més probabilitats de ser pobre

6. Educació: més formació, més benestar i riquesa

7. Ètnia: persones blanques més riques

8. Altres: discapacitats

LES DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES

• Causes de la desigualtat:

1. Diferències salarials: principal font d’ingressos

2. Distribució desigual de riquesa i patrimoni: origen familiar, avantatges educatius, en la informació, en els recursos...

3. Obstacles accés a educació i formació

4. Repartiment desigual del poder: influència i capacitat de decisió política i social

5. L’aplicació de polítiques econòmiques que no tenen en compte les classes populars.

6. Manca de voluntat política: governs que no es preocupen per tota la població.

7. Sort, salut, incidències

Les desigualtats socioeconòmiques

Les desigualtats socioeconòmiques

Desigualtats socioeconòmiques i Sector Públic

• Quin perfil tenen els protagonistes dels dos vídeos? Defineix sexe, raça, barri, educació, feina,...

• Què opina el personatge del primer vídeo de les desigualtat?

• A quin factor atribueix el segon vídeo el ser pobre o ric? Hi esteu d’acord? Perquè?

• Com pot actuar el Sector Públic per pal·liar aquestes desigualtats?

• Es pot fer una societat més justa i equitativa?

Tot depèn de la voluntat política dels governants. Si prioritzen en els seus pressupostos i polítiques unes partides o unes altres. És a dir en la redistribució dels recursos i treure els privilegis a aquells que en tenen està la clau.

DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES I SECTOR PÚBLIC

• Les desigualtats socials fan que certs individus no puguin accedir al mercat i siguin expulsats del mateix. Així mateix afecta a la salut i al benestar socials. Per això cal una intervenció del sector públic.

• Desigualtat en la distribució de la renda si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats d’aquelles persones que tenen més diners.

• Mitjançant els lleis, impostos i la despesa pública (allò en el que el S. Públic es gasta els diners) l’Estat treu una mica a aquells qui tenen més i dóna a aquells qui tenen menys.

L’Estat pot fer de Robin Hood

DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES I SECTOR PÚBLIC

• Mesures per corregir la desigualtat: • Impostos: cobrar més a qui més té i menys a les classes populars.

• Despesa pública: depenent de com es gasti els diners l’Estat pot beneficiar o perjudicar a certs col·lectius. Per exemple si inverteix en educació pública, sanitat, habitatge social afavoreix aquells que no se la poden pagar.

• Transferències i subvencions: s’inclouen dins la partida de despesa pública. Són per exemple: les pensions, les beques, els subsidis d’atur o les subvencions a la gent amb majors dificultats.

• Lleis: garantir certs serveis bàsics universals (per tothom); fer lleis d’igualtat entre homes i dones; afavorir la contractació de gent amb discapacitat...

RESUMINT: QUE FA EL S. PÚBLIC PER CORREGIR ERRADES DE MERCAT?

1) Externalitats • A les negatives: actua regulant-les (lleis i quotes), posant impostos o llicències • A les positives: incentivant-les, donant subvencions.

2) Béns públics Els proporciona, ja que el mercat no ho fa perquè no són rendible

3) Recursos Comuns Tracta de regular i preservar-los, malgrat que de vegades és difícil

4) Competència imperfecta • Vetlla per una millor competència (lleis antimonopoli) • Per millorar informació asimètrica: lleis per informar sobre els ingredients dels

productes, els danys que pugui causar el consum de producte

5) Cicles econòmics aplica polítiques que poden suavitzar-los 1) Desigualtats sòcio-econòmiques: les pot corregir amb polítiques