1r TRIMESTE Curs 2009-2010

N-81

Edita: CEIP COMTESSA DE LLUCENA

ÍNDEX

Portada, contraportada i pàgina central guanyadors de 1r, 2n i 3r cicle

del concurs de postals

Editorial ------------------------------------------------------------ 1

Treballem a l’escola

- La Befana (4t primària) ------------------------------- 2

- Los leones (4t primària) ------------------------------ 3

- L’oratge (5é primària) -------------------------------- 4

Som artistes

- Les vaques (4 anys) ----------------------------------- 6

Joves escriptors

- La castanya que reventà de riure(infantil 5 anys) -- 8

- Poesia (4t primària) ----------------------------------- 11

- Auca de la conilla (6é primària) ---------------------- 12

- La conilla (6é primària) ------------------------------- 14

- Descripció de la conilla (6é primària) ---------------- 15

- Rotllets fregits --------------------------------------- 16

L’esport és salut: Reportatge fotogràfic de la piscina---------- 17

Religió a l’escola --------------------------------------------------- 21

Balls i Cançons: Flauta amb percussió corporal (4t primària)--- 23

Festes i celebracions

- “9 d’octubre” ------------------------------------------ 25

- La castanyada (Infantil i 1r Cicle de Primària) ----- 26

- La festa de la castanyada (2n primària) ------------- 30

El nostre entorn

- Ens presentem (Infantil 3 anys) --------------------- 34

Parlem altres idiomes (level 5th and 6th ------------------------ 36

Noticies fresques: la biblioteca ---------------------------------- 38

Historia: L’antic Egipte ------------------------------------------- 39

Passatemps -------------------------------------------------------- 42

Un nou curs ha començat i un any més podem gaudir de la nostra revista.

La revista ens demostra dia a dia, la realització de les moltes activitats i

projectes que es duen a terme dins de l’escola, on els alumnes són els

protagonistes.

La revista ens permet vincular a les famílies en la realitat escolar, ja que

no podem oblidar que el rendiment escolar dels nostres alumnes està també

relacionat amb l’interés, cooperació, importància que donen les famílies a les

activitats d’ensenyament-aprenentatge que realitzem en el centre. Una vegada

més, l’escola (mestres, alumnes, curadores del menjador) va unida a l’ambient

familiar i a la importància que li doneu a l’educació dels vostres fills/es.

Amb aquestes reflexions ens agradaria que a nivell familiar li donareu el

mateix protagonisme que li donem nosaltres a les activitats i produccions que

conformen el contingut de la revista. Esperem que la llegiu i la comenteu amb

els vostres fills/es.

Us desitgem un Bon Nadal i Feliç Any 2010.

1

A LA CLASSE DELS PINGUINS

(4 ANYS) HEM ESTUDIAT ELS

BOUS I ELS VAQUERS I

MIREU QUINS DIBUXOS MES

ARTÍSTICS ENS HAN QUEDAT

DE LES VAQUES

LA CASTANYA QUE REVENTÀ DE

RIURE

Una vegada, una brasa de carbó, un

palla i una castanya volien travesar el

riu.

La castanya, que era molt llesta, va

dir:

- Com la palla sura a l’aigua, jo aniré

damunt d’ella fins l’altre costat de

riu. Després tornarà i portarà a la

brasa.

A tots els paregué bé i així es va fer.

Va portar la castanya sense problema.

Però quan portava a la brasa per a la

meitat del riu, la palla va sentir que

es cremava amb el calor de la brasa i

d’una sacsada la va tirar a l’aigua.

Quan la castanya ho va vore, li donà un

atac de riure i va reventar...

La palla arribà a la vora del riu

totament cremada.

La brasa arribà més tard apagada per

complet.

El sastre sols tenia un tros de

tela de color més clar que el de la

pell de la castanya i va tindre que

ficar-li’l.

Per això totes les castanyes tenen

un trosset de pell més clar que la

resta.

Totes dues es van enfadar amb la

castanya per riure’s d’elles però, quan

van veure que li havia reventat la pell

i que estava destrossada, els donà

llàstima i buscaren al sastre per a que

l’apanyara.

SOFIA BACHERO

4t PRIMÀRIA

ALEX 6è de Primària

Salida del 3r ciclo a la piscina 20-11--09 El viernes 20 de noviembre, la clase de quinto y sexto nos fuimos a la piscina de l’Alcora. A las 8:20 nos reunimos en la gasolinera para esperar el autobús. A las 8:30 llegó y nos subimos. Al llegar a l’Alcora entramos al recibidor de la piscina. Pilar pagó y entramos a los vestuarios a cambiarnos, las chicas a uno y los chicos a otro. Nos pusimos el bañador, el gorro y las gafas. Nos duchamos y salimos a dar las clases en la piscina.

2. Seguidamente empezamos a hacer las actividades. La primera actividad fue nadar libremente para calentar.

1. Ya fuera, en la piscina , Pilar,la maes-tra de E.F., nos explicó los ejercicios y juegos que íbamos a realizar a continuación.

4. Consistía en nadar una ida y vuelta

con una tabla de corcho en la mano derecha.

3. Después de hacer natación libre nos

situamos en el borde de la piscina para escuchar a Pilar que nos explicó l’actividad siguiente.

5. Después de las tablas, Pilar nos dijo que nos quedáramos en el borde de la piscina, pero yo me salí del agua y me senté encima del bordillo mientras ella explicaba la actividad que teníamos que hacer a continuación, porque tenía mucho frío y el agua estaba muy fría.

6. Nadamos, en esta ocasión, de espalda con la patata.

7. Pilar nos dice que tenemos que ir y volver practicando la modalidad de espalda, solo moviendo las piernas y con los brazos quietos.

8. Después de nadar de espalda la maestra nos explicó que habíamos de nadar sin sacar las piernas del agua.

9.Después de que Pilar nos explicase lo que teníamos que hacer, empezamos la siguiente actividad. Teníamos que entrar en la piscina pequeña para relajarnos y jugar un poco a los juegos acuáticos más típicos.

10. Después de explicarnos las reglas del juego y arreglarle las gafas a Cristina empezamos a jugar. ¡Era muy divertido!

11. Jugamos a Baloncesto para pasárnoslo bien y practicar el juego acuático.

12. Alex demostró ser un buen portero

ALUMNES DE 3R CICLE CURS 2009-10

13.- Al terminar el juego Pilar sacó las colchonetas y nos dejó jugar un rato libremente

14.-Algunos intentaron hacer surf pero solo dos niños la consiguieron

15.- Seguidamente hicimos el muerto para relajarnos .

16.- Después, Pilar, nos dijo que estiráramos para no tener agujetas al día siguiente. Al terminar de hacer los estiramientos nos duchamos i nos cambiamos, almorzamos y nos fuimos a jugar al parque.

Amb motiu de les festes nadalenques

les cases i carrers s'omplin

d'ornaments nadalencs típics

d'aquestes festes

Pinta els elements decoratius

nadalencs.

Carmen Escrig Porcar - 2n

4t D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

FLAUTA AMB PERCUSSIÓ CORPORAL

Aquesta activitat tracta de tocar en dos grups. Mentre un grup toca la cançó amb la flauta, l’altre

acompanya aquesta cançó amb percussió corporal. És una activitat amb la qual es treballa, a més

a més de la pràctica instrumental, la pulsació, la coordinació, etc., l’atenció, ja que cada grup ha

d’estar escoltant molt bé als companys i companyes del seu grup i també de l’altre grup, per tocar

tots a la vegada i que així sone bé.

Aquest grup està fent l’acompanyament

amb percussió corporal: alternant mà

dreta i mà esquerra sobre la cuixa

respectiva.

Aquest grup està interpretant la cançó

amb la flauta de bec.

CÀNON Amb quart curs, aquest trimestre hem vist una forma musical anomenada cànon. Aquesta es

basa en la repetició d’una melodia per part de 2 o més veus a una distància concreta. En aquest

que ens ha servit d’exemple, s’interpretaria amb quatre veus (grups).

El tercer grup entra al principi i quan el

primer grup arribe al número 3

El quart grup entra al principi i quan el

primer grup arribe al número 4

El primer grup comença al principi. El segon grup comença al principi i

quan el primer grup arribe al número 2.

9 d’OCTUBRE

El passat 7 d’octubre vam celebrar la festa del 9 d’octubre.

Eixa vesprada vam commemorar aquest dia muntant l’Auca

D’Ausias March, del qual era el 550 aniversari.

I per acabar va vindre la Flama commemorativa i ens va contar

algunes cosetes sobre aquest dia

LA CASTANYADA

El passat dia 13 de novembre vam celebrar la Festa de la Castanyada, que festeja l’arribada de la

Tardor. Vam participar l’alumnat d’E.I. i Primer cicle. Durant tota la setmana vam estar preparant

l’exposició de fruits, vam anar a comprar els ingredients per fer les coques i llàgrimes de xocolata,

vam decorar el passadís, etc...

Ara us presentarem algunes fotos per a que vegeu tot el procés d’aquesta festa.

ESPEREM QUE US AGRADEN!!!!

Un altre dia vam anar a comprar els ingredients per fer les llàgrimes i les

coques

En primer lloc vam dur molts fruits (secs i carnosos) de la Tardor i

d’aquesta manera vam fer una exposició al passadís

El dijous els xiquets i les xiquetes d’E.I. vam estar fent llàgrimes de

xocolata!!!

El divendres pel

matí l’alumnat de

1r cicle vam fer les

coquetes de codony

i poma!!

4 o 8 o 10 mans

millor que dos,

no???

I mireu quina pinta

més bona feien!!!!

Ja per acabar vam dur les coquetes i les castanyes al forn!!

I no en va caure cap al terra!!!

I per fi el divendres per la vesprada, vam fer la FESTA!!! JOCS!!!!

I el BERENAAARR!!!!

UUUUMMM!!!!!!

QUÈ BO!!!!!

Els alumnes de cinqué i sisé de Primària, respectivament fan un cómic fent ús de la

gramática que han aprés al llarg del trimestre.

Nestor Lopez Olaría 5e

María Chiva Pallares 6e

LA BIBLIOTECA DEL C.E.I.P COMTESSA

DE LLUCENA INCORPORA 4

ORDINADORS D’ ÚLTIMA GENERACIÓ.

LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA DE LLUCENA HA

REBUT 4 ORDINADORS PER PODER BUSCAR

INFORMACIÓ , PRESTAR LLIBRES, REALITZAR

TREBALLS, ETC.

LA COMISSIÓ DE BIBLIOTECA ESTÁ TREBALLANT

PER A QUÈ L’AULA TINGA CONNEXIÓ A

INTERNET.

LA BIBLIOTECA DONA LA BENVINGUDA A TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES DEL

C.E.I.P COMTESSA DE LLUCENA

EL PASSAT DIJOUS 26 DE NOVEMBRE A LES 12:30 ELS XIQUETS I XIQUETES DEL CEIP

COMTESSA DE LLUCENA VAN REBRE LA VISITA DE LA BRUIXA MIRIAM EN LA

BIBLIOTECA, ON ELS ALUMNES PUGUEREN GAUDIR DE L’EXPLICACIÓ D’UN

CONJUNT DE LLIBRES RELACIONATS AMB EL MON DE LES BRUIXES.

LA COMISSIÓ DE BIBLIOTECA US ANIMA A VIDRE DURANT TOT EL CURS TOTS ELS

DIJOUS DE 12:30 A 13:30 A GAUDIR DE LA LECTURA O CONSULTA.

LLEGIR ÉS

APRENDRE!

PARES, MARES, IAIOS, IAIES

VOSALTRES TAMBÉ PODEU

ACOMPANYAR ALS VOSTRES

FILLS/ ES, NETS/ ES A GAUDIR EN

LA BIBLIOTECA.

LLEGIR ÉS DIVERTIT!

VESTUARIO POPULAR Los campesinos, los trabajadores y las personas de condición modesta, solían ir con taparrabos. Hacia 1425 a.C. comenzó a usarse una túnica ligera, o camisa sin mangas , así como una especie de jubón plisado.

VESTUARIO DE LA NOBLEZA Entre la gente de alta posición se adornaban la pieza con bordados y se colocaba sobre un calzón o túnica Para cubrir la cabeza ambos sexos usaban una peluca postiza. El vestuario real está bien documentado, vestían de modo semejante al del resto del pueblo, aunque utilizando los símbolos distintivos, como el cetro y la corona egipcia.

COSTUMBRES Y CULTURA La rutina diaria del los habitantes, las ciudades, los oficios, la economía, todo deriva de la agricultura, sus necesidades y sus beneficios. Utilizaban la escritura para administrar recursos, la geometría para calcular desniveles en las acequias y medir las superficies, el álgebra, para distribuir correctamente los caudales, la meteorología, para predecir los crecidas del río, la astronomía, y con ella el calendario, para anunciar los celebraciones y organizar el trabajo. SARA VAYÁ GUAL 6º 2009-10

ARQUITECTURA Los egipcios construyeron muchos monumentos, los más importantes

que se han conservado hasta nuestros días son los templos y las pirámides.

Los templos los construyeron dedicados a los dioses en los que ellos creían. Cada uno destinado a un Dios para que hiciera el bien, no el mal. Los templos tenían cuatro partes: pilares, el patio (con acceso a todo el pueblo), sala hipóstila (reservada a los funcionarios) y el santuario ( solo podían entrar los sacerdotes y el faraón.

Las pirámides eran monumentos funerarios , es decir tumbas donde enterraban a los muertos. Las construían los esclavos para enterrar a los faraones o personas grandes, momificados con telas de lino. Dentro ponían trampas y laberintos para que no robaran los tesoros con los que eran enterrados porque creían en otra vida después de la muerte. Habían dos tipos de tumbas: las pirámides y las de montaña. Saquearon todas las tumbas menos la de Tut-Ank-Amon que estaba escondida en una montaña. Esta tumba nos ha proporcionado mucha información sobre la vida del antiguo Egipto. Se conservan algunas pirámides las más importantes son las tres de Gizeh : Keops, kefrén y Micerinos. ALEX ESCRIG-6É 2OO9-10

IMPORTANCIA DEL RIO NILO EN LA CIVILIZACIÓN EGIPCIA

El rió Nilo els el mayor río de África. Nace en Burundi y tiene dos afluentes principales, el Nilo Blanco y el Nilo azul. El primero atraviesa los grandes lagos de África y el segundo empieza en el lago Tana en Etiopía. La parte alta del río fluye casi toda por el desierto entre Sudán y Egipto. La desembocadura del río conforma el Delta del Nilo que desemboca en el mar Mediterráneo. El Nilo fue fundamental para el florecimiento de la civilización del Antiguo Egipto. Hizo que sus riberas fuesen fértiles cuando se desbordaba cada año. Los egipcios fueron capaces de cultivar trigo, cebada y lino , además en el río había pescado y papiro, lo cual proporcionaba alimento suficiente para toda la población. Además el agua del río atrajo al búfalo de agua y al camello. Estos animales podían ser matados para carne, capturados, domesticados y usados para arar o viajar por el desierto. El Nilo era también un camino cómodo para el transporte de mercancías y para la población, que lo utilizaba como vía fluvial para el transporte comercial o recreativo. Gracias a la obtención del lino y el trigo Egipto tuvo una buena relación diplomática con otros países, además proporcionaba los recursos necesarios, como el alimento o el capital, para poseer un ejército. MARIA CHIVA 6É 2009-10

EL BOU DEL DIMONI MOVENT SOLS DOS PALS FES QUE EL BOU MIRE L’HERBA

AJUDA EL

GOS A

TROBAR EL

OS PERÒ

SENSE

CREUAR-SE

AMB CAP

PILOTA QUE

EL PUGA

DISTRAURE.

UN PROBLEMA ENREVESAT

Sílvia tenia 16 paraigües: 12 eren grans i quatre menuts, 8

blaus i 8 rojos, Ah! i 5 eren grans i rojos. Com eren els altres

paraigües?

Sabeu fer aquestos dibuixos sense alçar el llapis del paper i

sense passar dues vegades pel mateix lloc.

Cada jugador utilitza un boli de diferent color.

Cada jugada consisteix en fer una línia tancada que passe per un o dos punts que ja no és poden tornar a utilitzar.

A l’interior d’una línia tancada poden haver altres punts i altres línies però no es poden tallar mai.

Guanya el jugador que utilitza l’últim o els últims punts

JOC DELS CARAGOLS