Click here to load reader

Les habilitats cognitivolingüístiques

  • View
    216

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Les habilitats cognitivolingüístiques

La interpretaci i largumentaci en laprenentatge del pensament social crtic

Facultat de Cincies de lEducaci: Didctica de les Cincies Socials 0

La interpretaci i largumentaci en laprenentatge del pensament social crtic

La construcci del pensament social crtic mitjanant la prctica de les habilitats cognitivolingstiques

dinterpretar i dargumentar. Una recerca aplicada a laula

Treball de recerca Programa de Doctorat en Didctica de les Cincies Socials

Abril de 2011 Directora de la recerca: Dra. Roser Canals Cabau

Professora de Didctica de les Cincies Socials Recerca presentada per: Pere Pau Gmez Rovira

Departament de Didctica de la Llengua i la Literatura, i de les Cincies Socials Facultat de Cincies de l'Educaci

La interpretaci i largumentaci en laprenentatge del pensament social crtic

Facultat de Cincies de lEducaci: Didctica de les Cincies Socials 1

Sumari

Primera part. La justificaci de la recerca 3

- La introducci

1.1. Els antecedents

1.2. La definici del supsit / de la hiptesi 1.3. Lobjectiu general

1.4. Els objectius especfics

1.5. El marc i la fonamentaci terica

1.6. La metodologia de la recerca

1.7. La planificaci de la recerca

1.8. El disseny de la proposta didctica

1.9. Les activitats de lalumnat (avaluades)

1.10. Les preguntes danlisi i avaluaci

1.11. Els instruments danlisi i valoraci de les produccions escrites i

del debat oral

1.12. El context de lexperimentaci: el centre i lalumnat

Segona part. El marc i la fonamentaci terica 17

2.1. Les bases epistemolgiques de la didctica de les Cincies Socials

2.1.1. Les tradicions i finalitats epistemolgiques en la didctica de les

Cincies Socials

2.1.2. El concepte de didctica en les Cincies Socials

2.2. Les bases psicolgiques de laprenentatge

2.2.1. El marc teric constructivista de lensenyament i laprenentatge

2.3. Les bases pedaggiques de lensenyament

2.3.1. La comunicaci i les habilitats cognitivolingstiques

2.3.2. La tipologia dels textos escrits

2.3.3. Els conceptes de competncia, capacitat i habilitat

2.3.4. Les habilitats cognitivolingstiques a les Cincies Socials i la

tipologia textual

2.3.5. Les caracterstiques del dileg a laula i el model didctic socrtic

2.4. Les bases teriques de les Cincies referents: les Cincies Socials

2.4.1. El pensament social

La interpretaci i largumentaci en laprenentatge del pensament social crtic

Facultat de Cincies de lEducaci: Didctica de les Cincies Socials 2

Tercera part. Laplicaci curricular dels estudis sobre les

habilitats cognitivolingstiques 51

3.1. El disseny de la seqncia didctica

3.1.1. La guia didctica i les activitats

3.1.2.Les fitxes de lectura i els mapes utilitzats a la unitat didctica

3.2. Laplicaci a laula:els instruments danlisi i valoraci

3.2.1. Els criteris de validesa. La definici dels criteris de valoraci dels

principis del pensament social.

3.2.2. Lelaboraci dinstruments danlisi per valorar els treballs escrits

i el debat:

3.2.2.1. Fitxa dautocorrecci

3.2.2.2. Xarxes sistmiques

3.2.3. Les eines de recollida i tractament de les dades

3.2.3.1. Graelles de resultats

3.2.3.2. Mapa argumentatiu

3.3. Lanlisi i valoraci de les produccions de lalumnat

3.3.1. La graella de resultats. La xarxa sistmica del text interpretatiu

3.3.2. La graella de resultats. La comparaci entre lavaluaci diagnstica

del text interpretatiu i lavaluaci formadora i sumativa

3.3.3. La graella de resultats. Laproximaci dels resultats del text

justificatiu i argumentatiu

3.3.4. La graella de resultats. El debat

3.4. Les conclusions sobre el progressos assolits per lalumnat

Quarta part. Les bases dorientaci 118

4.1. Bases dorientaci per a redactar un text argumentatiu

4.2. Base dorientaci per preparar el debat

4.3. Bases dorientaci per comentar a classe els mapes

4.4. Bases dorientaci per a redactar un text argumentatiu (ampliaci)

Cinquena part. Els materials de lalumnat 124

5.1. La transcripci del debat a laula

5.2. Els exemples de textos produts per lalumnat

La Bibliografia 142

LAnnex 152

La interpretaci i largumentaci en laprenentatge del pensament social crtic

Facultat de Cincies de lEducaci: Didctica de les Cincies Socials 3

Primera part. La justificaci de la recerca

- La introducci

1.1. Els antecedents

1.2. La definici del supsit / de la hiptesi

1.3. Lobjectiu general

1.4. Els objectius especfics

1.5. El marc i la fonamentaci terica

1.6. La metodologia de la recerca

1.7. La planificaci de la recerca

1.8. El disseny de la proposta didctica

1.9. Les activitats de lalumnat (avaluades)

1.10. Les preguntes danlisi i avaluaci

1.11. Els instruments danlisi i valoraci de les produccions escrites i

del debat oral

1.12. El context de lexperimentaci: el centre i lalumnat

La interpretaci i largumentaci en laprenentatge del pensament social crtic

Facultat de Cincies de lEducaci: Didctica de les Cincies Socials 4

La introducci

El mn de leducaci, i en concret lensenyament de les Cincies Socials, considera

que uns dels objectius prioritaris sn els dassolir un alumnat autnom, responsable i

crtic envers el seu procs daprenentatge. Aquests objectius estan ben reflectits en

les orientacions per al desplegament del Currculum de Cincies Socials, Geografia i

Histria a lESO (DGEBiB, 2009c).

Aquests objectius els hem de relacionar amb la tradici del pensament social crtic (i

el concepte associat del relativisme) (Benejam, 1997a; Benejam, Quinquer, 1998;

Pags, 1997a, 2005), on hi trobem tota una crrega conceptual orientada cap als

plantejaments del qu ha de tenir i saber una societat plural, democrtica, solidria, i

compromesa social i ticament.

El departament dEnsenyament1 a travs de les seves publicacions (DGEBiB, 2009a,

2009b, 2009c, 2009d; CIdC, 2009) i especialment en el Currculum de batxillerat

(DE, 2008) ens orienta cap el cam a seguir sobre la importncia de treballar les

competncies lingstiques per desenvolupar el pensament social. Aix, podem llegir

al currculum de lESO (DGEBiB, 2009a), dins la matria de Cincies Socials,

Geografia i Histria, que treballant les habilitats lingstiques podrem construir les

eines necessries per formar un pensament social:

La conscincia ciutadana s imprescindible perqu en un futur lalumnat pugui:

intervenir en la vida laboral, social i poltica

prendre decisions en relaci amb la defensa del patrimoni cultural i natural i ls

sostenible del medi

participar en la millora de la convivncia democrtica

defensar la justcia social, la solidaritat i lequitat

Daquesta manera el pensament social, i en concret el concepte de relativisme,

esdev una estratgia que promou leducaci i la didctica per fomentar un

processament comprensiu de la informaci. El mateix document citat (DGEBiB,

2009c) sobre el desplegament del currculum ens diu que, dintre daquesta dinmica,

s recomanable treballar textos en els quals es posen devidncia posicionaments i

opinions diferents. Acaba recordant-nos que el recurs didctic de la premsa escrita

ens dna loportunitat de desenvolupar les habilitats esmentades.

1 El Departament ha passat danomenar-se , des de principis de lany 2011, dEducaci a

dEnsenyament.

La interpretaci i largumentaci en laprenentatge del pensament social crtic

Facultat de Cincies de lEducaci: Didctica de les Cincies Socials 5

Les mostres de la importncia de fomentar el pensament social (que ha de ser

treballat conjuntament amb les habilitats lingstiques2) sn arreu, i el referent ms

esclaridor s el Currculum de batxillerat, el qual ens insisteix de manera reiterada en

relacionar-ho en els objectius prioritaris referencials. Daquesta manera aspectes com

alumnat autnom, responsable i crtic, estan presents a les competncies generals de

batxillerat, especialment a:

Competncia comunicativa

Competncia en gesti i tractament de la informaci

Competncia en recerca

Competncia personal i interpersonal

Competncia en el coneixement i interacci amb el mn

El Currculum de lapartat dedicat a la Histria (com exemple, per que tamb

podem trobar a Geografia) al parlar de la connexi amb altres matries detalla:

(...) Per la necessitat dutilitzar correctament els registres orals i escrits de la llengua

catalana, castellana i estrangeres en la selecci, procs i comunicaci de resultats, la

histria vehicula, estimula i consolida tamb lassoliment de les competncies

lingstiques, especialment pel que fa a la descripci, exposici, interpretaci i

argumentaci.

O, al parlar de la connexi amb altres matries, en concret la de llengua, escriu:

Elaboraci del discurs propi de la histria a partir de les competncies lingstiques

orals i escrites (descripci, explicaci, justificaci, interpretaci i argumentaci) i de

llenguatg

Search related