166 i^-iiii 1 iii l'.vi vi.Ay v n'I li,tiueiA NAIL PAi.

L('^ lids de mach deis feldespats de varies rogues de

Camarena , Bagur , Ferragut, i Eivissa, determinades

pels metodes universals de Fedorow.

per

Janin e MARCET I RIBA

Un dels principals fruits dels estudik realitzats en els Laboratoris de

Mineralogia de is Universitat de Ginebra, sots In direcci6 del professor

DIIPAie, ha sigut poder contribuir al coneixement de les (leis de macla que

ofereixen els feldespats de les roques, i a I'estudi de les relacions que Ili-

guen la composicio dels magmes, les condicions de consolidacio i el jaci-

ntent.En aquest treball ens octiparem dels feldespats i de les oracles que

ofereixen les diabasses de Camarena (Terol), teschenites de Ferragut

(Maho) i cantptonites de Bagu- (Costa Brava Catalana) i Eivissa, recolli-

des algunes pel Jistingit botiinic En Caries PAV.

L'estudi petrogr^fic de Bites roques ha sigut realitzat d'una faiso

competent pel Catedratic de Geotogia de la Universitat, Dr. En Mnximi

SAN MkiUEI. DE LA CA.N.ARA (I) el qual ens oferi el material d'estudi, per les

caracteristiques molt especials d`alguns dell minerals integrants.

De In determinacio de les constants optignes i de les variacions que

niostren ens u'hem ocupat en an altre treball (2).

La investigacio de Mites constants ha sigut feta en el Laborato-

ri de Mineralogia del Museu de Ciencies Naturals de Barcelona; el sea

Cap, Dr. En Francisco PARIaLLO, ens lia donat tota mena de facilitats per

treballar anib an niagnific microscopi universal Fuess, utilitzat per e11 en

les recerques mineralbgiques del Miiseu (3) el qual inicia la tecnica de

Feuoaow en els nostres ensenvaments universitaris.

La clara traducciei de I'ohra d'En NiKirIN (4): La mcthode rrnirer.,tellc

de Fedoroty, feta pel nostre professor En Li. DUPARC, anib les griffiques

que inclou, ha facilitat el treball portat a cap.

EIs ntetodes de determinacio de plagioclasses i de les sever respecti-

ves oracles, udoptats auto taut d'exit a I'Escola mineralbgica del Professor

Dui'ARC, han tingnt a(lui gran ncceptaci,), per hi Imreci,si( i siniplic itat de

les determinacions.

IN S ittL Bi CA] ALANA O'HISTORIA N A aua:v. 167

Recentinent, En SABOT (5) ha publicat an estudi sobre I'aplicaciti delsni6todes universals de Fenoaow a la deterrninaci6 dels feldespats; la ma-jor part dells ens eren ja coneguts i els haviem aplicat en les nostres in-vestigacions, a la Universitat, des de la rostra tornada de Ginebra, a co-menFaments de I'any 1922.

Mertes a l'aniabilitat del Prof. Rris en ens hem assahentat del tre-hall publicat pel Prof. DcnvRC i ell mateix, referent a la mateixa giiesti6,que esperitvent coneixer des tie fa molt temps; malhauradantent , en acabaraquest estudi les ]amines d'aquell treball sobre la determinaci6 de plagio-classes no hall pogut esser consultades encara.

Les curves prinieranient utilitzades foren dibuixades a base de les da-des de Micur:L-Lt?vv (6); en apareixer el treball d'En SABOT, foren confron-tades amb Ies title ell havia dibuixat a base de les de NaKr is. i pogueremobservar la gran seniblantia que tenien. Nosaltres hem adoptat provisio-nalntent les del treball esnientat (5) afegint-hi la curva [C01].

Durant la rostra estada a Ginebra poguerem tenir ocasi6 d'utilitzarles curves del nostre prof. En LI. DupAac, molt abans de la publicaciu deltreball d'En SABar.

A les noires curves hi afegirein la curva dibuixada per aquest darrerinvestigador referent al pla de contacte de la macla de la periclina.

En el curs de les investigations que hem portal a cap, hem observatquo els pots de]s pans d'associaciO de dita ntacla no senipre es situendamunt de lit curva esmentada oscil'lant entre la curva [001], la (%), o plade contacte de la macla de la periclina, i (001).

Aquest fet no to res de particular; puix les macles en les que I'eix demacla no es normal al pia de contacte (hemitropies parai' leles) la macla nopresenta d'una fais6 clara i definida tin pla de separaci6 uric, per essermacla de compenetraci6, sin() una serie de plans, obeint a certes (leis. quos2rien interes-ants d'investigar; per aquest inotiu, la separaci6 to lloc,bensovint, mitjanttiant unit serie de plans escalonats.

En SABOT parla sobre aquest fet i confirma les lleis de Micuei.-Levv, per les que el pla de contacte de la macla de la periclina no es labase (001), sin6 cares o pans de la zona [010] contrariament at parer det'tr.noaow i NIKITIN, que adnteten la persistencia de (001 ) com It pla de con-tacte de la macla de la periclina.

En els nostres estudis hem trobat fortes variacions en la posicid de ditpla de contacte, com ho indiquen algunes de les projections que oferim;aquestes variacions es poden fAcilment deduir del fet, ja observat per EnSABOT, que les macles multiples anib compenetraci6 presentee elspans de contacte, generalment, una mica divergents, i que per tant algunsdell individus deuen aprimar se per tin dels extrems, i fins i tot desapa-reixer.

Aquestes variations en la posici6 del pla de contacte de les hemitro-

I',1IIIV( Ia CA IAl AN% n'HiHii)izi\ 1\.AIr RAT

pies paral'leles contrasten arch In precisio en que els pols dels plans de

contacte de les hemitropies iorinals es Iccalitzen damunt de les corres-

portents curves.

Oi mes, els percentatges d'anortita, indicats en les curves pets Ilocs

on es situeu els poll dels diversos eixos i plans de contacte de les hemi-

tropies normals mostren una concordancia remarcable, que no Iliga, a

voltes, amb els donats pels pals dels plans de contacte de les hemitropies

paral,leles.

Per aquesis motius eh promitios que donent son deducts solament

lets percentatges dnnats pets pot.,; dels eixos de macla i plans de contac-

te de les hemitropies normals.

En les hemitropies normals les traces dels plans de contacte es mos-

tren rectilinies i paral'leles.

En les determinacions fetes hem observat una gran precisio en la

localitzacio dels pols dels eixos de macla sobre les curves indicadores

de la seva natura, mentres que el < dels plans de contacte de les macles

de juxtaposicio, o hemitropies normak,no ho fan tan be, degut a la impo-

sibilitat de deternriuar anth precisio Ia seva posicio.

La projeccio utilitzada ha sigut la estereogriifica; el pla deprojecci6,

el dels eixos optics; els diametres vertical i horitzontal, respectivament,

les bisectrius :r i 't.

Les coordenades dels pals dels eixos de niacla i plans de contacte

hen sigut fixades per les disti ncies angulars als eixos de l'eI'lipsoide, es-

sent r, , respectivament, les distimcies angulars als eixos 7, posi-

tives o negatives segons el signe de I'extrenritat de I'eix considerat.

Com en la projecciu de les macles hom localitza dos el'lipsoides, no-

saltres determinem les distancies angulars de Bits pols a cada tins dels

eixos de l'el'lipsoide, i aixi deduim en cada determinaci6 doble nonibre

d'elements.

Hem constatat que el punt equidistant dels dos elements loculitzats

en la projeccio, generalment, es situa damunt (Puna de les curves de la

projeccio.

La duplicaciO de solucions augmenta, doncs, les dales, i afavoreix les

determiuacions.

La separacio que sovint mostren els dos elements ddna idea de la

precisio obtinguda.

En certes ocasions poc favorables, els dos pols o el punt equidistant

dells s'apropa de tal manera a curves tant poc utilitzades de consuetud

que tin hom podria creure en la troballa d'una nova Ilei de macla; en

aquests casos, la incotnpatibilitat de l`eix de macla trobat amb el pla

d'associacici que, en la projeccio, es dedueix, ha permes bandejar el eix o

pla d'associacio erroni, i cercar la bona interpretacio.

INS] IIUCI( CA IALANA u'HlsruIIA NAZI RAI. 169

En les projeccions que donem, els eixos de mach estan representatsper petits quadradets; els plans de contacte, per petits cercles.

Per acabar, hem de tenir present que, tot treballant amb molta cur a,alguns dell poll dels eixos o dels plans de contacte ban quedat fo-ra de In curva que els caracteritza; aquest fet ens din que no es potavui dia donar massa import,"urcia a la senzilla Nei de les barreges iso-morfes d'albita i anortita que presideix la constitucio de les plagioctasses;horn esta obligot a admetre uu isopolimorfisme feldespatic, encara moltpoc estudiat.

En SAt or iudica que, en bones determinacions per ell reatitzades,ha trobat oscil'lacions dels pots dels plans de contacte de les macles iBets eixos de mach corresponents, de 0 a 7 mm. a cada costat de les cur-ves indicades; nosaltres hem trobat variacions semblants, en algunscasos, peru, generalment, els pots s'han situat degudament.

En In projecciu hens situat, tambe, els poll de les cares principals deI'ortosa, anortosa i microclina, per referir-hi els pots per nosaltres tro-bats, corresponents a dits minerals.

Hem o!)servat que no0 sempre hi ha coincidencia entre els poll clas-sics i els que es tro'.Ten en les determinacions en Bites plaques minerals.

Treballs citots:

(I) SAN Os i.' Ci't '' M .V:rlu, petro,,ra/icas. 111. Treb. Mus. de Cienc.Nat. de Barc., 1Y24.

Algunus rocas nuenas Peru Espana. Bol. R. Soc. Fsp. Hist. Nat., XXIV, 65-75, 1924.

(2) MARCE r 1. I'ariociones de las constantes opticas de algunos minerales petro-graficos, determinados por los rrretodos uniuersales de Fedorow. Pub. Sec. Cienc. Nat.Univ. Barc., XV, 137-170, 1923.

(3) PAumi.i.o F. Escolecita de Fstopanyd. Mem. R. Ac. Cienc. Barc , XVI, n.° 12,1921.

(4) NIQI ITIN WV., trad . DI F'ARC L. i de DERVIES V. La rnethode universelle do Fedorow.2 vol., Atlas. Geneve, 1914.

(5) SABOT R. Les feldspaths et les methodes de Fedorow . Bull. Soc . Fr. Miner.,X1.V, 6-7 , 1922.

(6) MLcur.F -Lf'vr A. Etude sur la determination des feldspaths . Lumina Vlll ., Fasc.LCr. Paris, ISO!.

1711 iNSiITI`Cld ^.AIALAVA U1}115IOKL^ ^ATI-RAI.

F,shl^i dell Feldespat^.

Ortosa , microclina i albita de les diabasses de Camarena (Te-

rol). F,n una dr les ruyues el frlde.spat intt'^rant egg I'alhila 1(^lna(iro 1.).

(luedro I

ALBITA DE LES DIABASSES DE CAMARENA ( TEROLI

PrepEI7(OS DF. C'U(1HUENAl1Eti Pra-°.

33^

^1ACLA

PLAYS DF

cONTACTF. ^^ - .

LLFIS Ul^. ^1ACLA

,i llllt-

rl/1 ^n^

I^IiL111^-

PAT5

I F,M ul^l ^U 111periclina

1

I

ulhrlu

1'- )PC (%) 7(i-74"-21"di4°- 7(i" :il"

((110) albita

31!I nlhila

PA (^10) X34)°-17"-73 " 54)"-1 I "-77"

I

a/hil(r

^^ EM, 010I

90°-16°-7 -4" ^ cx)°- I -1"-7ti„ i alhlla

(1110) alhlla3

PC (010)

I

3 ulhilrr

°"" ""^^ alhlla,i Eh1 OIU -75-15, 41079°-1H -76

(OlU) albita_ 1-

PC (uto) 85"-18"-74°^8-1"- 14"-77° [010;--- pericllna

3 alhlla

PA (%)- -

Hr.Tlr.^Z°,BBO.7Y°.Zlr' ('^) (0) alhlla

'" °'^^ rtlhi/a

-I h:.ti1 111U aiJ°-I^°-Ili -73^35 -17

(011?) albitaPC (010)

5 F_h[ 010

PC (U10)

"-20"-70" 4K)"-15"-75"

I

(010) albita1 1 alhlla

rNsTI1'!'CI6 CATALANA I)'HlaI6RIA NATURAL 171

Prep.I'IXOS DI'

NACI.A

COORUENADES° !Pro

.338 PLA NS I)I-:LLF.IS ID' .NACI.A Ill it-

An I )OS

FELDES-

I 'AIS

CON I ACTH

(i FM 010 8c)"-17"-14° 89"-17"-14° 2 2 albila

PC (010)

(010) alhita

7 1? M 010 88°-12°-78° 89"-13"-I7° [0101 4 4 albilap& riclina

('-- )PC (:)

PC (010)(010) alhita

8 F.M 010 90"-! 5i'-75° 90"-12°-78° [010] 4 4 alhilnpericline

(' )

9

PC (")

EM 010 90"-17°-73" 83°-17°-I4" 3 3 alhiln

PC (010)

(m0) alhita

IO EM 01O 9))"-) 9"-71 ° 88°-15"-75° I alhiln

PC (010)

(010) alhita

I 1 II E NA 010 II 88"-15°-75° 88"-12°-78" 4 alhiln

PC (010)

(010) albita

172 IyS I IIM]() ( ,;I NI ANA n 11tsII' IN A N A I\ kV

Prep.

338

12

EIXOS DE

.MACI.A

FLANS DE

CONTACTS

EM 010

PC (010)

PC (:)

COOHI)I S:V,Es

,I _

90°-16°-84°;86°-14"-76°

I;t1S U1-. A ( I 4

(010) albita

[010]periclina

(11)

3 3

II'LUI.^-

albita

13 EM010

PC (010)

87°-20°-70° 90°-1 6"-74°(010) albita

1 1 albita

EM 010, nif.(010) albita, mf. 2.5 albita

4-2PC (010), nif.

[010]- periclina, mf.

PC (:), f. (%)

Les oracles hen definides, amb bandcs ambles, ben sovint.

El pia de contacte (010) sovinteja; presenta molter vegades el pia

de contacte de In niacin de la periclina

L' eix de macl:i trohat es 010.

Les seccion., maclades segons les (leis de I'albita i periclina (Fig. 1, c,

cl) sun fregiients, encara que no tart coin les maclades, solataent, segons

In Ilei de l'albita (a) tine es presenten allargades, en general, i amb po-

ques bandes polisintetiques. Els cristalls petits formats, soviet, per dcs

o tres individas.

INSIITUCI6 CAIALANA D'HisIORI.\ NATURAL

a b (' d

Pit;. I

,11blta de les diabasses de Canmrena (Tern!)

(1) 1 2, macia de I'alhita; b) 1-2, macia de la periclina; c) 1-2, macia de falbita;

1-3, 2-3, macia de la periclina; d) macles de falbita i periclina.

173

En aquestes macles de falbita, les traces del pia de contacte se-

gueixen tot el cristall.

La macla de Ia periclina (b) no es presenta nioltes vegades tota sola,

le- bandes sun transversals a I'allargament del cristall,poc desenrotllades

i apriniant-se en tasco.

Les macles anotades son:

(010) macia de I'albita; molt frequent.

[01 0]macia de la periclina; molt fregiient.

La projecciu estereografica (Lam. 1) ens indica, clarament, In localit-

zaciu dels eixos de macia i plans de contacte a 1'entorn de In prinlera part

de in curva 010, curresponent a falbita.

Els poll dels plans de contacte de, in niacla de in periclina (%) mostren

una localitzaciu corresponent ais terines albilies, peru no molt precisa,

per in separaciu dels pots it la curva, que s'agrapen prop de Ia curva [001].

En la composici,i de In plagioclassa entra un 2.5 2 ± 0 ,, An.

Lrt trna ctltra de le: Toques de hl ntalei. ra localihrl , el feldespat pre-

senta vies vegades I'aspecte de I'orlosa , altres de /pin{'iocelassa i, en de-

terininades circinnst/incies, presenta certli anaiogia amb in mieroelina.

Les bander polisintetignes es presentee variables; a voltes, ainples;

altres, estretes ; en moltes plaques In separaciu es molt aiarcada i recti-

linia (macia de Manebach).

El iietode I iu outow posa de relleu els segiients feldespat, , awl) les

sever respectives macles ( Quadro II).

171 Is^lll(^ ^u ^^ATALAVA D'HIST (^RIa Veil u^l

lluadr^^ 11

ORTOSA , MICROCLINA I ALBITA DE LES DIABASSES DE

CAMARENA ^TEROL^

Prep.

334

f11XUS IMF

H.au.+.

I'I.AVS urCUN'I'ACfF

C0UItl)1-.ti,a DFSI.I rl, uF:

,N A('LA

Ia .ul.^-I'A1 S

^I^.

I EiN1)111 t3ti°- . G°-74°^89°-17°-73°(010) alhita

alhrlu

PC M C)) 89°-13°-77 °^^ 89°-22°•68° 2 2 alhilrr[010]-- periclina

- - ^-- -I'C: l':l Sy"-7H°- 13",till°-71 °-19°

I

('^) (0) olhila

2 EM 010 00°-1 R°-7^4° 00°-17"-73°(010) alhita

^^ alhUo

PC (O10) 89°-20°-70°^f39°-13°-77°^I z alhilo^ [010]

-- periclina

PC (:) (%) (0) olhilrr

3 I'.:ti1 010 8h"- 17 °-;^° ^ ti9" ^ I fi°-74°(010) alhita

1 alnila

VC (010) w.- l:;''. T:~,''^'^!1'' !5''. 78 3 ^ 2.5 alhila[010]-- periclina

PC (%) ^'^) (0) alhita

-I t', M 001((Hll ),llauebach

3 u/hiln

1'C (00' )

5 II EM 001 1170°-79"-20 ° i71°-70°-22° li li ^clhila(001)Mauehach

PC ((^01)

INSTITUCI (S-CATALANA U'HISTORIA NATURAL 175

Prep.

339

FI%US DE, MACL.A

PLANS DE

CON IAC Tti

C O O R D E N A D L S1. L E 1 s u E

MACL A

Pro-Illlt-

An jo.FELUES-

P Al

6 EM 10 87"-i8"-72°89"-17-72° 1 1 alhNQ(010) albita

PC (010)

7 EM - [ 100] 89"-75°-15° 74"-74"-24° I [ I O0] 5 5 albilni 001

-- cemplea albita

(010) Ala, 2.npenerePC (010)

(001)ManehachPC (001)

8 EM 001 71 "-S9"-19° 72"-S9"- I8" nricroclin^(OO!)Manebach

PC (001)

9 I'M 001 75('-84°-16°66"-83"-25° microclin^OO1)Maaebach

PC (001) 85"- 7 2°- 19"74"-72" 260 nricroclin(

1(. EM 001 83"-89"-7" !86°-89°-4 ° orlosa(001) Manebach

II

PC (0101 ) 80° 83" - 12" 89"-81 °- 9 ° orlosa

I

7

I it; I.NSI III ( Ili CATALANA I^ I IIIIOI<IA NATUI AL

A/bila

EM 010, mf; 001, f; _i_ [ 100], ePC (010), mf; (o), f; (001), f.

3.5(010) albita, nif +3

albita

[010]-- periclina, f

('^)

(001) Manebach, f

.llicroclina i Orlosa

EM 001PC (001)

__[1(X)]---complex albi-(010) to Ala,segon

genere.

(001) Manebach microclinaortosa

Ortosa i microclina , autb Ia macla de Manebach (Fig. 2):

(001)

it It c

Fig. 2

.Iiicroclinu rnmb riuclis o srf/ors d'ortosa de Ics dinbasses de C(inxcrena, (Terol).

u) 1-2, nuclis d'ortosa Y-2', macla de Mlmebach; h) 1 2, sector d'ortosa 2',

12', macla de M:mehach; c) 12, macla de manebach.

En in projecciu estereografica (i.tlnl. 11) es pot observar que els

pols deis eixos de niacin de la macla (it! :Manebach hau sigut hen Iocaiit-

zats en I'or/osa, peril no tart en la microclina; els pots dels plans de con-

tacte es localitzen entorn dell puls de I'orlosa o nricvoc/ina tipica.

INSTITU CIO CATALA\A D 'I IIS16RIA NATURAL 177

Els cristalls de microclina presenten , tot sovint , nuclis (tig. 2, a) ozones d'or/osa (fig. 2, b) ben caracteritzada.

Els cristalls d'alhita presentent per eix de macla 010 ben sovint,aixi corn moltes voles a 001; molt rar I' eix de macla 1 [100].

Els plans de contacte trobats s6n: (010) frequent; i el de contactede la macla de la periclina (o); bastantes vegades (001 ).

Les Ileis de mach de I'alhi/a estudiada s6n: (Fig. 3, a, h, c.)

(010)

[010]

(,)

(001)

[100]

(0I0)

a

albita; molt frequent.

periclina; molt frequent.

Manebach; frequent.

complex alhita Ala, 2.0n genere.

h

Fig. 3

c

Albita dc les diahasses de Camaremi, (Tarn!).a) 12, rnacla de Manebacb; h) 1.3, oracles de ('albita i periclina; c) 1-2, rnacla de la

periclina; 1-3, macla de ('albita.

La projecci6 estereografica mostia les caracleris/iqucs olhili-ques de la plagioclas^a.

Els eixos de macla de la mach de Manebach han sigut ben loca-litzats.

Els plans de contacte de In macla de la periclina no han sigut bensituats en In projecci6, oscil'lant els seas pots entre in curva 001 i la (:)del p!a de contacte de la rnacla de In periclina.

Algunes de les seccions pr esenten boniques macles de Manebach,(fig. 3, a) constitu'ides per dos iudividus, amb In traca del pla de contac-te molt hen definit i rectilini; aquesta macia no es molt difosa en la roca.

La rnacla de ('albita es presunta, tot sovint, associada a In de lapericlina (fig. 3, h, e); el complex albita Ala, 2.°n genere, es presenta po-giies vegades.

Lu anortita entra en an 3.5 -+_ 3 °J„ en la composici6 de Ia pla-gioclassa investigada.

17'^ INSrrlt'ti6 CvFAI.AyA I UNFORIA NAiIRAi

(,luadro III

ALBITA DE LES DIABASSES DE CAM#kRENA ITEROLI

Prep.

EixI,S Di,.MAC I A

COMMENAnr:SS I r:

ru-"„ I'I.I.OFS-

340 PLANS n1- - :..M ACI-A

SOSI'AIS

CON I A I' I F.

I E M 010 89" 1 1" 79° 88° 13° 78" G albita

PC (010) 86°-14"-77",89"-11"-79°

(010) albita

6 1 0 alhila[010]

PC 76"-83°-'6", 82"- periclina(') (9) albita

2 EM 010 86°- 7"-84°1 84° 19°-72° 6 alhila

PC ('-) 72°-78"-22° 69 65"-34°

(010) albita

1010] (0) 3 alhila

PC (010) 80°-17"-73" 86°-24°-67'

- periclina

(') 0 albila

3 EM 010 90 °- 17"-73°86 18,,-73' [010] 3 alhilapericlina 3

('-- )PC ('.) 74"-75"-''22" 1I69-72°-28 (0) alhila

4 , EM 010 87"-12°-78° 187" 16--73"' 3 alhila

PC (010) 86'"• 15 -76° 90 -15"-75

(010) albita

[010] 3 13.5 albita

PC (',) 69"-77"-25° 72 72 ' -26 I

- periclina+

(o) (0) albita

5 EM 010 90"-16"-74"89-1-2-78' 5 albita

PC (0I0) 87"- 7°-84°^87 9'-82

(010) albita

[010]10 7.5 alhila

PC (%) 66"-76"-29°,70 77 -24,

- periclina

t") (0) alhila

6 EM 010 88"-13°-78° 89'-14 -76 5

1

5 albila

PC (g) ^^ _ ^^

IV5 rITl^C'IU CAiAI. A\A T^'}-I IST ORIA NAT^'RAI .

F.M (l10

f'C (%), mf; (0101, f.

(olo) albica, f

[010]-periclina,rnf

(%)

Its

albrta

En una a/!ra cle /es roque^ Je la loc^nlilal((^luadre Ill)les macles es con-

fonen fflcilment, essent freyiients les de I`albita i de la periclina; les ban•

des, amples ones vegades, estretes altres.

Certes sections tenon I`aspecte de la microclrna, Peru la semblan^a

nu permet identificar en aquest mineral totes les plaques microcliniformes,

tom ens ha denulstrat I'estudi de di^•erses plaques, semblants a la de

Ja prep. 339.

1'lultes d`aquestes plaques semblants a I`orlosa-nrk•roclrnn no sdn

n^^ati^•es. EI metode Fl:ooaow ens indica la presencia de I`alhila.

F.I pla de contacte es be el de la urecla de la periclina (:), fregiient,he, (010).

1.`eix de macla es sempre Ol(I.

II,^^ . dill

h

Fig. 4

X5.2+3

c

.-llbrlu rlr^ ! es diubusses de Cnntarenu, (feroU.

u/ 1-1, rnacla de la periclina; h) l `2, mach de Ia periclina;

c) 1 '?, nwcles de I'albita i periclina.

11

a

Les dues macles, segons : es lleis de I`albita i de la periclina, es

trohen hen desenrotllades ( fig. 4, c ); les macles de la periclina (a, h)

soles, scin tares.

La projecci6 estereogrefica mostra el car^rc%er albrlic de la plagio-clasa (LAm. 111).

1?I pla d`associaciu de la macla de la periclina no ha sigut, tampoc,

hen detenninat; els seas poll s`^Ipropen a la wrva [001 ].

La plagioclassa Conte un 5.2 ± 3 °io .An.

Les macles trobades s6n, doncs,

(010) alhita , fregiient.

(O10]periclina, molt frequent.

(O10)

INu Ixsllll( I a a (A l A^ A .,,A ICI ll H)I,'IA 1AII R'.I.

* *

De les diverses preparacions estudiades de les diahasses de Camare-na deduim la senriient taula de valors:

(lnadru IV

FELDESPATS DE LES DIABASSES DE CAMARENA ( TEROL)

(()A'til AN I"

Fixos de nmcla .

Plans de contacte.

Maclcs .

OR I iSA AiI('ROCI.INA AIJU I \

001 001 010,nif; 0(tl, f; [100]

(001) (001) (010), elf: (001), f.

:Manehach \lanebach alhita, nif ; periclina,

mf; M;Incbach ,e; com-

plex alhita Ala, '? III].E;l'll('1"t'. III. f•.

D'aquest quadro is dedncix quc en I'orloco i mlCroclinrr Iii mac la d(

Manehach es molt frequent, sempre sola, o amh nuclis o zones d'ortosa

en in nticroclina.

En les alhiles estudiades les macles mes comuns han sigut les de I'al-

bita i periclina; molt menys ho han sigut les de Manebach; i r(^ques vega-

des hem trobat el complex alhita Ala, segon genere.

En aquestes ultimes, els individus nlaclats segons les (leis de I'albtta,

de la periclina o de Manehach, solament, no son rays, perb sovintegen

mes les macles multiples de I'albita umb la de la periclina; en certes

ocasions, apareix alguna que altra macla segons Manehach i el complexalbita Ala, segon genere.

Fig. 5

Anortosa delescamptonites

d'Eivisa; 1-2,

macla de Karls-

bad.

Anortosa albita de les camptonites de F,ivissa.-

Agnest('s roqucs presentee seccions frld('sp;ltign('s poc

maclades; el pla de contacte mes fregiieut t s (010);despres,

(%), de la periclina (Quadro V).

L'anorlosa mostra macles nombroses segons la Ilei de

Karlshad(fig. 5);el pol del pla de contacte,dubtos,oscila en-

tre 19 ° i 14 ° al entorn de (010).

L'alhita presenta per pla de contacte (010 ); poques

voltes, el de la macla de la periclina. L' eix de macla,

010.

INSnI('CII) C FA1. ANA D'HISTORIA N,vn'R.AI,

Quadro V

ANORTOSA I ALBITA DE LES CAMPTONITES D'EIVISSA

181

I IX()s ( OORDFNADFSDF..NACI.A

of0

Pro-

LLFIS 1)1'. ALACLA mit- FF:LDES-

2565PLANS DE

AnIOS(ONIAC[F '4-:-

FA IS

I EM 010 86°-13-78 86-12-79 8 alhila

(010) albita 7

PC (010) 87 -13'-77 90 12 -78' 6 alhila

2 EM 010 q 90-16-7-1 88'-17-83' 21 alhila

(010) albita !2.5

PC (010) S2-24"-68' 83-14°-78' 3 alhila

-3 EM 010 86'-15'-76' 8T-15 -75 3 albila

PC (010) 86'- 16'-74-

(010) albita

86'-15^-76' 3 3 a/hila[010]

-- --- periclinaPC ('%) 64'-80'-27' 64°-72 -32- (1) (0) albita

-4 EM 010 87'-14'-76' 86°-15'-76 4 albita

(010) albita 2.5

PC (010) 80"-26'-97" 81°-15°-85" I a/bita

5 EM [1101] 81"-89 9- 80'-87'-1 1" anorlo^,a

13C(010) 88°-12'-78' 8"-13"-83"

[OOI]-- Karlsbad(010)

norlosa

6 1' M [OU I] 66"-86'-24 67'-85'-24 11 ano lo a.[00I ]

sr

bK

PC (010)186°-12-80

-- - arlc a(1

anorlosa

1, INsrrrucl6 CATALANA I0' EIISTORIA NA I I SAl

.1lh/la

EM 010 (010) alhita, nil

PC (010), mf; (d), e. [010]

Anorlo2^a(010)

periclina, e

EM [001] [00!]Karlsbad

(111(1)PC (0i0)

Les rnacles s6n simples, molt soviet segons In [lei de l'al-

bita (fig. li) i menys segons la de la periclina: formades per

poques bandes polisintetiques.

La projecciu estereogrilfica (Lion IV) tambe ens indica elcatheter alhilic de In plagioclassa.

Els plans de contacte de la mach de Is periclina, en

les plaques d'a/hi/a,i els de la llei de Karlshad,en les plaquesd'anorlosa, han sigut bastant mat situat' ; en canvi, cis de

I'albita han sigut millor localitzats.

El percentatge d'anortita en les plaques de plagioclasa

d'aquestes roques ha sigut de 4.7 ± 3 ' / ,, An.

Les rnacles anotade&-, s6n:

Alhila

(010) albita, molt fregiient:

[0l0]- - periclina, escassa.0

Anor/o.,a

[0001 ]-- Karlshad(01(1)

anorlo,.a

Fig. 6

Alhita de les

cain1) toni/es

d 'Eivisa, 1-2,

macla de I'al-

hita.

Ortosa i Labrador - Andesina de les teschenites de Ferragut,

Mahe. -Les plaques feldesp"ttiques, hastant alterades, hresentcn bandes

poc visibles, i de trial estudiar, moltes vegades.

L'or/osa no I'hem trobada maclada.

L'eix de macla de la plagioclassa, poc abundosa, 6s 010, i el pla de

contacte mds corrent 6s (010); qualques vegades, (o). (Quadro VI).

I NSTITCCIO CATALANA n'I irSIORI.A N A IURAS

Ili V ,.., pies o multiples (fig. 7).

'Ip'1'7 caracteritzen aquest feldespat, sim-

183

Les macles de 1'albita i ericl'

L a projecciO estereografica(Lam V) ens Indies com la composi-Od I,I cl e a plagloclassa osc.ll Ia entre

ah 11 el labrador i I'andesina, amb mar-cada tendencia als termes bassics .Fig. 7

Andesina-Lahrador do tos oscttonrhs Els plans de contacte de la Ilel

de t'erragut (Alan(j) de in periclina mal situats, agru-

a). Andesina; he), Labrador: 1-2, macla de pantse els sews pols sobre la curval'albita; c). 1-2, macles de Falbitu i periclina (001).

Les macles ofertes per les plaques de labrador-andesina son:(010) albita

[010]--- periclina(3)

El percentatge de anortita es de 49 + 14.

Quadro VI

LABRADOR -ANDESINA DE LES TESCHENITES DE FERRAGUT (MAHO)

Prep.

137.53

I IXOS

Lw MAUI A

I'L 1 NS 1) 1:

ON I A( I

OORUF.NAI)ES

- - ---- II FIS IV MA( LA

,,. ° ,ProInit-

An jos

FELnFS-

rATs

1 EM 010 74"-36°-59° 81°-36°-55" 52 labrador(010) albita

PC (010) 82°-36"-56" 71-38- -58" 54 53 labrador[010]

-periclina

('-)PC ('.) 66°53°47°i 69°-56"-41" (61) lahrador

2 EM 010 86"-28"-63" 82°-2(6°-65" 65 labrador

-

_ _ (010) albita 63

PC (010) 86° 24° 66° 85°-29°-61° 61 labrador

3 PC (d) 660-66°-35° 49 (49) labrador

4 PC (010) 90°- 17° -83°xI

35 35I

andesina

151 Insrir^ riu C,ar.at..ax,^ ntlisiur,ia l^nite^i.

l,nhrador - dndesrrtn

EM OIO (O10) albita

|ox4y,,idioo(^)

-IJ+14

lnbrador-artdestnn

Labrador- Bitownita de les camptonites de F3agur 1(iironal.

Darrerameut,estndiarem It's plagioclass;^s ha,iynes d;^ I;^s r:unphmih^s d'n-

questn localitat (t^luadrn VII), corresponents a la scrie L;ihr•udnr-13i1nn•^ril^r.

Les seccions, molt ben conservades, presentee frequents i buniques

oracles assent I'eix de mach OIO,i qualques vegades [001];rarament, '._[(A)1]

i '_ [ 100].

EI pla de contacte ores frequent es (010); poques vegades, (%).

Les oracles anotades en I'estudi de la plagioclassa sdn:

(010) albita, molt frequent.

[O10]-^- periclina, escassa.^'^)

[001 ]-- Karlsbad, escassa.(010)

_'. [^ 1 ]-- complex albita 1{arlsbad, primer genera, molt es-(O10) cassa.

I [100]-- complex albita Ala, segon genera, molt escassa.(010)

a h

Fig. £t

c

Lnhrador;l^ lescurnplonrtes de Bn,grrr

u) 1 '2, mach de ralbita; U) 1-2, made de tiarlsbad ; c) 1 'l, made de la periclina.

INSTITUCIO CATALANA D'HISTbRI:1 NATI'HAI

Quadro \111

LABRADOR - BITOWNITA DE LES CAMPTONITES DE BAGUR

15

I IAos

Prep. IDC MA(LA('00RU1:''ADFS I'ro-

FELDES-

11 LLFIS 1W MACIA Illlt-PLANS D1'

2)5-1'i -lnt joy P:A I S('0', 1 1i 1 r .

I 1EM 0)0 74-35 -60' 73 37 '-59(010) al

58 lahrador

PC (010) (19°-42°-56" 76'-31 "-63°[010] 1 58 58 labrador

PC (d) 6.150'-50° 60"-59'-46^

pet 'I1'-) (62)

labrador

2 EM _[Ixn] 52,--(;8--44, 56 74'-38,, 58 1 57.5 labrador[001] coulpl.

(010) alb.

PC (010) 74'-34"-60' 77'-37' -57d

Karlsb.pr. gen.

57 labrador

EM 010 76 °-34 -60 77'-32'-60" 54 lahrodor3

(010) albita 53

PC (010) 79-35'-58 77'-32o-61,, 52 lahrador

Em 001 39°-61 -67 ' 40-(i l -66• 56 lahrador4

liarlsbad 55

PC (010) 75'-35°-60' 78'-31"-62' 54j labrador

EM 010 75-37-57- 70"-34 -64' 58 labrador5 [010]

lx'riclina 58(^^)PC (") 59-54'-52' 62°-56"-46" ((i1) labrador

EI'4 I [1(x)] I 58-48-59 51°-49 -65' 66 lah -bit6

_[100] conlpl. , . .

(010) alb. Ala6(i

PC (0l0) (i(i'-45 55- -52-7(0-44 -52°

eg. gen.

66 lah.-hit-i li

ISO I N I I U C I 6 (,.A TAI .ANA i)'i-IISTORIA NATCRAI.

Prep.

2545

EIXOS DE

MACLA

PLANS DE

CONTACTS

COORDENADESI. L F Is I) E

MAC I. A

,°

An

Pru-m1t-

)OS

FELDIS-

PATS

7 EM 010 82°-35-56° 82°-35°-56 52 labrador

(010) albita 52

PC OR 74'-41 -540 78-30-63, 52 labrador

8 EM 010 82°-350-57° 780-35•-580 52 52 labrador

9 EM 010 69-44°-53° 68^-401-58" 65 lab.-bit.

- _ (010) albita 64.5

PC (010) 66°-42°-58° 72°-40°-56, 64 lab.-bit.

19 EM [001] 45°-61'-59k, 45°-62°•58° [001] 52 labrador

Karlsbad 52.5

PC 010) 81°-31--30' 76°-32°-59° (010) 53 labrador

20 EM 010 75°-32°-64" 75°-32-°61° 54 labrador

(010) albita 55

PC 010) 73'-34'-62° 75°-32°-61° 56 labrador

21 PC (010) 82'-28°-63° 75°- 32"•64° 49 49 labrador

Labrador - Bilownita

EM 010, mf; [001], e; 1- [001], me1 [100], me

PC (010), mf; (a), e.

(010) albita, mf

[010] 1periclina, e

[001]Karlsbad, e

(010)1 [001] compl. alb.

(010) Karlsb. pr.',gen., me.

! [10_0] compl. alb.

(010) Ala,seg.gcii.me.

II

lab. -hit.

INSTITUCIU CATALANA D'HISTURIA NA1tRAL 187

Algunes seccions es presenten, solament, maclades segons la Ilei de

l'albita (fig. 8,a); altres, menys nombroses, segons Karlsbad (b) o pericli-

na (c).

it h

Fig. 9

Labrador de les crunplonites de Bagur

a) 1-2, macla de l'albita; 1-3, macla de la periclina; 1-4, complex albita-Karlsbad, let ge-nere; 1-5, macla de Karlsbad; 4-5, macla de ('albita; 1-2, complex albita-Ala segon genere;

1-3, macles de 1' albita i periclina.

Les macles multiples, segons les (leis de macla de (`albita, periclina iKarlsbad, sbn bastant escasses (fig. 9,a); aixi com la macla multiple segonsles (leis de 1'albita, del complex albita Ala, segon genere (fig. 9),b.

Hem trobat una macla multiple formada pel complex albita Karlsbad,primer genere.

Observant la projeccib esrereografica (Lam. V) es dedueix el marcatcaracter basic de la plagioclassa.

Els poll dels plans de contacte de la macla de la periclina situats antbirregularitat, localitzant-se mes prompte sobre la curva 001.

La plagioclassa conte un 57,5 ± 9"/. d'anortita.

Barcelona , Novembre de 1923.