Alumnes: Inés Llorens de

Miguel, Rosabel Martí Zamit,

Loreto Vañó Castelló

Professor: Jordi Oviedo Seguer

Assignatura:Ensenyament de

llengües en contextos

multilingües

2º de Primària de la Universitat

Catòlica de València extensió

Xàtiva

LES LLENGÜES DEL MÓN A L’AULA

L’ÀRAB

2

ÍNDEX

Pàg.

1. Introducció 3

2. Fonologia i fonètica 6

2.1 Consonants

2.2 Sistema vocàlic

2.3 Estructura sil·làbica

2.4 L‟accent

3. Morfologia 8

3.1 Tipus morfològic

3.2 Categories lèxiques

3.3 Flexió

3.3.1 Flexió nominal

3.3.2 Flexió verbal

4. Sintaxi 13

5. Lèxic 15

5.1 Els noms de parentiu

5.2 Els termes per als colors

5.3 Els mesos de l‟any i els dies de la setmana

5.4 L‟expressió de l‟hora

6. Vocabulari d‟aula i d‟interacció social català/àrab 19

7. Conclusió 20

8. Bibliografia 21

3

1. INTRODUCCIÓ

L‟àrab es una llengua afroasiàtica del grup semític. Aquest grup son unes llengües

localitzades al nord d‟Africà i a la península aràbiga que comparteixen certes

característiques gramaticals.

Els primers textos escrits en àrab van aparèixer al segle VI, però, se suposa que la

llengua ja existia, ja que la cultura es transmetia oralment, de generació en generació,

fins a la reconstrucció de l‟alcorà.

L‟àrab es la llengua originaria de la península aràbiga, i no va ser fins a l‟expansió de

l‟imperi islàmic que l‟àrab s‟exportà a altres territoris com Síria, Iraq, Egipte i el nord

d‟Àfrica. Actualment es la llengua oficial o cooficial de l‟Africà i el pròxim orient.

L’àrab al segle VII

L’àrab actualment

4

Pel que fa a les àrees adjacents, també hi han parlants que tenen l‟àrab com a llengua

primera.

Alguns exemples els trobem a l‟Àsia, aquesta es la situació d‟Iran (el Khuzestan), a

algunes comunitats d‟Afganistan (Balkh), a parts de l‟antiga unió soviètica

(d‟Uzbekistan) i el sud de Turquia (el Siirt).

Des del final del segle XIX, i com a conseqüència dels moviments migratoris d‟aquesta

població, també hi ha hagut moltes comunitats de parlants àrabs en altres països,

particularment als estats units. Des del 1974 l‟àrab es una de les llengües oficials de les

nacions unides; juntament amb l‟anglès, el francès, l‟espanyol, el rus i el xines. Es

calcula que actualment, els parlants d‟àrab son mes de 150 milions.

Tots els parlants de l‟àrab comparteixen un únic registre, l‟àrab estàndard modern, que

es la llengua que s‟ensenya a l‟escola i per tant la llengua del documents formals. La

seua versió parlada es la llengua que es difon en els mitjans de comunicació orals (radio

i televisió). Conseqüentment, el territori àrab es troba en una situació de disglòssia en la

qual el registre de major prestigi es l‟àrab estàndard modern, el registre col·loquial es el

dialecte i l‟àrab clàssic es el que es fa servir en l‟àmbit religiós.

L‟escriptura àrab, com l‟alfabet d‟altres llengües germanes com l‟hebreu i el fenici,

procedeix del sistema alfabètic de l‟arameu. S‟escriu de dreta a esquerra i els llibres es

lligen de darrere cap avant. Consta de 18 figueres diferents que varien segons estiguen

connectades amb la lletra anterior o posterior. Gracies a una combinació de punts dalt i

baix d‟aquestes figures, completen les 28 consonants que amb les tres vocals llargues

completen l‟alfabet. Aquest alfabet es el segon sistema d‟escriptura mes usat en el mon,

Països on és l’única llengua oficial

Països on també es parlat

5

i ha sigut adoptat per altres llengües no semítiques com el persa modern, el farsi, l‟

urdú, el malayo i algunes llengües de l‟Àfrica occidental com el hausa.

Generalment, nomes es transcriuen les consonants i les vocals llargues. Les vocal breus

tan sols apareixen en els llibres per a nens i en l‟alcorà. Aquest fet fa, que els aprenents

d‟àrab com a segona llengua tinguen dificultats en l‟etapa inicial, per llegir textos no

vocalitzats. A continuació mostrem frases catalanes en que s‟exemplifica el procés de

lectura:

l cs grn t trs fnstrs la casa gran té tres finestres

vnc d l plç vinc de la plaça

l dn mnj n pm la dona menja una poma

Per últim destacar que l‟escriptura àrab s‟anomena cursiva ja que les lletres s‟enllacen

les unes amb les altres. La grafia canvia segons si la lletra està aïllada, a principi de

paraula, al mig o al final. L‟àrab no té majúscules.

Exemple d‟alfabet àrab:

6

2. FONOLOGÍA I FONÈTICA

2.1 CONSONANTS

El sistema consonàntic del àrab es el següent:

oclusiva africada fricativa nasal lateral vibrant aproximant

sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn.

Bilabial b m w

Labiodental f

Interdental Ɵ ᵭ

Dental t d s z n l r

Emfàtica tʕ d

ʕ s

ʕ ᵭ

ʕ

Palatal ʤ ʃ j

Velar

Uvular k χ ʁ

Faringal q h ʕ

Glotal ʔ h

Per a un parlant català, les propietats mes característiques del sistema consonàntic àrab

son l‟existència de sons uvulars, faringals i glotals i de consonants emfàtiques. Les

característiques d‟aquestes son:

Uvulars [q, χ, ʁ]: s‟articulen amb l‟arrel de la llengua, a la part mes posterior del

paladar.

Faringals [ħ, ʕ]: els músculs de la faringe fan un constricció i el redueixen en

diàmetre, de manera que l‟aire produeix una fricció al eixir.

Glotals [h]: s‟articula a la glotis per fricció

Emfàtiques [t,d,s,ᵭ]: poden ser tant verbalitzades com faringades.

Si comparem el sistema consonàntic de l‟àrab amb el català, es donem conter que en

l‟àrab no hi ha sons propis com en el català [p], [ᵦ],[ ɣ], [g], [ʒ], [ɲ], [ɳ], [ɱ], [ɾ], [ʎ], [ʧ]

7

Aquestes dificultats també presenten una divergència en la producció de la llengua; ja

que acostumen a confondre la [p] amb [ᵦ] / [b] i [g] /[ ɣ] amb [k] produint

incorrectament les paraules per hipercorrecció. Alguns exemples serien: [p]erò

[b]erò, [k]adira [g]adira, ca[ᵦ]ells ca[p]olls

2.2 SISTEMA VOCÀLIC

L‟àrab modern, a diferencia del català, te un sistema vocàlic molt reduït. El seu sistema

vocàlic consta de la /a/, la/ i/ i la /u/:

SISTEMA VOCÀLIC ÀRAB

SISTEMA VOCÀLIC CATALÀ

Les vocals de l‟àrab poden ser llargues o breus. Es a dir, poden servir per a diferenciar

paraules.

VOCAL BREU

VOCAL LLARGA

[ʒamal] “camell” [ʒama:l] “bellesa”

[alam] “senyera” [a:lam] “món”

Com ja em dit, l‟àrab modern només te tres vocals, fet que provoca que els parlants

d‟aquesta llengua tinguen problemes per percebre i pronunciar les paraules en català.

Alguns exemples son els següents: p[ə]l·lícula p[i]l·lícula; f[é]m f[í]m; p[é]ixos

p[í]ixos; per[ó] per[ú]

8

2.3 ESTRUCTURA SIL·LÀBICA

La estructura sil·làbica es divideix en tres parts:

-CV (síl·laba breu): formada per una consonant seguida d‟una vocal breu

-CV (síl·laba llarga): formada per una consonant i una vocal llarga

-CVC (síl·laba llarga): formada per una consonant, una vocal breu i una altra consonant.

En conclusió, si comparem la nostra llengua amb l‟àrab veurem que tenen molts tipus

de síl·labes que son impossibles o molt poc freqüents en l‟àrab. Aquestes diferències

podrien ser la causa de molts errors dels parlants a l‟hora d‟aprendre el català.

2.4 L’ACCENT

En l‟àrab es pot distingir l‟accent per efecte d‟algun dialecte. Però en cap cas te un valor

distintiu. La posició de l‟accent depèn de la llargada de la vocal, però quasi sempre sol

caure en la síl·laba llarga: yaqūl “diu”.

Si la paraula esta formada per síl·labes breus podrà ser de dues formes: si la paraula es

trisil·làbica l‟accent es situarà en posició esdrúixola, però si tan sols te dues síl·labes la

paraula serà plana: híya “ella”.

Acostumen a ser agudes les paraules monosil·làbiques: qúl “digues”

3. MORFOLOGÍA

3.1 TIPUS MORFOLÒGIC

Moltes de les construccions que en el català estan formades per mes d‟una paraula en

àrab, s‟expressen mitjançant la fixació de morfemes a l‟arrel.

La majoria de les arrels àrabs son triliterals, es a dir, consten de tres consonants. En

aquestes arrels, s‟insereixen un seguit de morfemes que les converteix en paraules. A

diferencia del català, els morfemes àrabs s‟adjunten davant (prefixos), darrere (sufixos)

o al mig entre les consonants, les quals s‟anomenen morfemes discontinus.

Exemples:

9

KaTaBa -a-a-a Ell va escriure

yuKTiBu yu--i-u dictar

KiTāB -i-a- llibre

3.2 CATEGORIES LÈXIQUES

La terminologia emprada en el àrab es diferent a la nostra, però les parts de l‟oració

coincideixen amb les del català. Les diferencies les trobem en els articles i els

possessius. A diferencia del català, “article” es un morfema que indica si el nom és

definit o indefinit. Aquest morfema s‟adjunta a les bases nominals de la mateixa manera

que ho fan els que indiquen gènere i nombre. En els possessius, l‟àrab fa servir una

forma reduïda del pronom personal que també s‟afixa al nom.

3.3 FLEXIÓ

3.3.1 FLEXIÓ NOMINAL

Els noms àrabs tenen flexió de gènere, nombre. Els adjectius presenten el mateix tipus

de flexió per concordança amb el nom. A continuació exposarem breument els

processos basics de flexió nominal.

Els noms de l‟àrab al igual que en el català, poden ser masculins o femenins. En català,

el gènere d‟un nom es arbitrari ja que no sol tenir cap relació amb el referent,

exceptuant els casos d‟éssers sexuats. En àrab passa una cosa similar, ja que la forma

mes comuna de formar femenins és adjuntant el morfema –at després de la base

nominal.

Altres desinències de femení no tan generalitzades són el sufix –ā, que s‟utilitza en els

noms dels colors o en els comparatius i els superlatius. Alguns exemples son els

següents: bayḍ+ā blanca+FEM “blanca”; bin+t filla+FEM “filla”.

10

Els noms masculins no porten cap marca de gènere, com podem observar a continuació:

at+tilmīḏ L‟alumne

az+zayt L‟oli

al+kalb El gos

A diferencia del català, el àrab té tres nombres diferents: el singular fa referència a un

sol element; el dual a dos i el plural a més de dos. El dual i el plural de l‟àrab s‟inclouria

dins del català.

Per a formar el plural utilitzem l‟anomenat plural intern o trencat, que consisteix en

introduir un esquema vocàlic dins de l‟arrel consonàntica mitjançant morfemes

discontinus molt variants: rajul home rijālhomes; ṭālib estudiant

ṭullābestudiants.

També esta l‟anomenada flexió de plural extern que te dues formes: una per al masculí i

un altra per al femení. El plural masculí es forma afegint –ū(na) i –ī(na) en els altres

casos. Exemple:

al + muslimu al + muslimūna: muslim an/in muslimīna

El plural femení es forma canviant la terminació en singular per –āt, al nominatiu i –āt

al genitiu i a l‟acusatiu. Exemples: Al + muslimatu al + muslimātu

Els pronoms tenen flexió de persona, nombre i gènere. La primera persona no te

distinció de gènere ni forma especifica. El dual de les altres persones no varia segons el

gènere.

Singular

MASC./FEM.

Plural

MASC./FEM.

Dual

NO DISTINCIÓ DE

GÈNERE

1a persona anā nahnu nahnu

2a persona anta / anti antum / antunna antumā

3a persona huwa / hiya hum / hunna humā

11

Aquests pronoms son paraules autònomes que actuen com a subjecte de la frase i no

tenen marca externa. També existeix moltes formes pronominals sufixades que

expressen possessió i junt al verb funcionen com a objecte. Aquestes formes es

flexionen en gènere i nombre a excepció de la primera persona.

Singular

MASC./FEM.

Plural

MASC./FEM.

Dual

MASC./FEM.

1a persona -nī o -ī -nā -nā

2a persona -ka / -ki -kum / -kunna -kumā

3a persona -hu / -hā -hum / -hunna -humā

Les diferencies entre el català i el àrab respecte a possessiu les podríem resumir en tres

aspectes. El possessiu àrab es un sufix i en català es una peça lèxica independent que

acostuma a precedir el nom. L‟estructura catalana del sintagma nominal amb adjectiu

possessiu pot aparèixer determinat per dues partícules; en àrab, en canvi, el nucli

nominal pot aparèixer definit per l‟article o pel pronom possessiu però no es pot

duplicar la determinació. Finalment en àrab el possessiu acostuma a concordar en

gènere i nombre amb el posseïdor i no amb la cosa posseïda. Aquest contrast entre les

dues llengües es relaciona amb alguns errors entre els parlants àrabs del català, com son

la posposició del adjectiu possessiu, l‟omissió de l‟article i la falta de concordança entre

el possessiu i la cosa posseïda, típica del català.

Els pronoms personals sufixats de l‟àrab no varien segons la funció sintàctica, ja que

s‟utilitzen les mateixes formes per expressar el possessiu, per a l‟objecte directe,

l‟indirecte, la qual cosa fa que la funció del pronom estiga lligada a factors sintàctics i

lèxics.

12

Els demostratius com en el català admeten dos graus: pròxim i distant, els quals tenen

flexió de nombre i en el cas del singular i del dual, també hi ha distinció de gènere.

Singular

MASC./FEM.

Dual

MASC./FEM.

Plural

MASC./FEM.

proximitat hāḏā / hāḏihī hāḏāni / hātāni

hāḏayni / hātayni hāulāi

llunyania ḏā(li)ka / tilka ḏānika / tānika

ḏaynika / taynika ulāika

Els demostratius es situen davant del nom i concorden en gènere i nombre. Exemples:

hāḏā r + rajul; hāulāi n + nis + ā

Quan el nom no es determinat mitjançant un possessiu o un complement del nom amb

sentit possessiu, el demostratiu es col·loca a la dreta del nom. Alguns exemples son:

kitābu +ta hāḏā “apquest llibre teu”; ibn al + maliki hāḏā “aquest fill del rei”

3.3.2 FLEXIÓ VERBAL

L‟àrab nomes te una conjugació i es distingeix entre aspectes (imperfectiu o perfectiu),

mode (indicatiu, subjuntiu, jussiu,o imperatiu), nombre (singular,plural o dual),

persona(primera, segona o tercera), gènere (masculí o femení) i veu (activa o passiva).

L‟àrab no te infinitiu i els diccionaris entren els verbs per la tercera persona singular del

masculí de l‟aspecte perfectiu, que, en el cas del verb “fer”, seria equivalent a “ell va

fer”.

13

En l‟àrab , el mode nomes afecta als verbs flexionats en aspecte imperfectiu. Es poden

distingir quatre modes: indicatiu (es el mode de les frases independents), subjuntiu

(s‟utilitza quan el verb va precedit d‟alguna partícula subordinant), jussiu (s‟utilitza en

algunes frases negatives,condicionals i imperatives) i imperatiu (s‟utilitza per a donar

ordres).

INDICATIU SUBJUNTIU JUSSIU IMPERATIU

ya + KTuB + u

“ell escriu”

ya + KTuB + a

“ell escriga”

ya + KTuB Ø

“ell no escriu”

Ø KTuB Ø

“escriu!”

ya + fa’al + u

“ell fa”

ya + fa‟al + a

“ell faça”

ya + fa‟al Ø

“ell faria”

Ø fa‟al Ø

“fes!”

El verb pot aparèixer en veu activa (forma no marcada) i en veu passiva. Aquesta es

forma afegint morfemes discontinus, que poden ser molt variats a la arrel del verb.

KaTaBa

Va escriure

KuTiBa

Va ser escrit

yaKTuBu

escivia/escriu

yuKTaBu

era escrit

4. SINTAXI

A diferencia del català en que les frases presenten l‟ordre, subjecte + verb + objecta

(SVO), l‟ordre dels elements a les frases en àrabs es verb + subjecte + objecte (VSO).

Aquesta característica del àrab pot explicar alguns dels errors que fan aquests parlants

quan aprenen el català. Malgrat que el català funciona com l‟àrab pel que fa a l‟ordre

14

intern del sintagma nominal, trobem errors on hi ha dos elements determinatius en ordre

incorrecte: iḥda kitābun algun llibre; hāḏihī l + mar + a aquesta dona.

Les funcions gramaticals del àrab tenen formes diferents segons la seus funció

sintàctica.

Apareixen en nominatiu:

a) El subjecte de una frase en activa o passiva.

b) L‟atribut del subjecte de la frase nominal, de vegades no tenen verb en

l‟àrab.

Apareixen en cas acusatiu o directe:

a) El complement directe.

b) L‟atribut del subjecte d‟un verb copulatiu del tipus kāna.

c) La majoria de complements circumstancials sense preposicions.

Apareixen en cas genitiu o indirecte:

a) Els pronoms precedits per preposicions que regeixen genitiu.

b) El complement d‟un nom.

Com que el verb en l‟àrab no concorda en nombre amb el subjecte, un dels errors mes

comuns en el català d‟aquests parlants es la manca de concordança en nombre entre el

subjecte i el verb, fins i tot amb subjectes preverbals o en qualsevol persona.

Un altre error que comenten aquests parlants es la confusió en la flexió de persona. A

mes de no haver concordança de nombre, no hi ha concordança de persona. La persona

que tendeix a generalitzar es la tercera del singular, perquè es la forma menys marcada i

la mes simple del català.

15

No acostumen a tindre dificultats en la concordança del nom i l‟adjectiu qualificatiu,

però si als elements determinatius. Com hem explicat a l‟apartat de morfologia, podríem

relacionar aquestes característiques amb algunes de les dificultats que presenten els

parlants àrabs de català en la concordança de gènere i nombre entre l‟article i el nucli

nominal o entre el possessiu i el nom:

Els diners La diners

La música El música

Els meus cosins Meu cosins

Les meues claus Meu claus

En el cas de les frases subordinades, en l‟àrab solen anar introduïdes per una conjunció,

com en català. Les frases subordinades d‟una llengua son uns dels aspectes gramaticals

que costa mes d‟adquirir per la seua complexitat formal. En el català dels parlants àrabs

es pot veure que hi ha alguns errors que es poden relacionar amb la llengua materna que

parlen i d‟altres que son conseqüència de la dificultat d‟aprenentatge que presenten

aquestes construccions. En la gramàtica de la llengua àrab apareix l‟omissió la partícula

subordinant que són construccions en què de vegades l‟àrab pot ometre una partícula

subordinant. Alguns exemples serien els següents: el profe Ø tenim el profe que

tenim; jo diria Ø ciutat... jo diria que la ciutat...

Un altre error es la confusió de partícules o la manca de correlació temporal entre

subordinada i principal, es relacionarien amb les dificultat d‟aprenentatge que comporta

el nostre sistema: només he fet si es queda a la porteria només he fet del que es

queda a la porteria.

5. LÈXIC

Les diferencies lèxiques mes cridaneres entre el català i l‟àrab parlem dels termes de

parentiu, dels termes que designen colors, de les formes per referir-se als mesos de l‟any

i als dies de la setmana, i de l‟expressió de l‟hora.

16

5.1 Els noms de parentiu

El camp dels noms de parentiu es un dels camps lèxics en que hi pot haver mes

diversitat interlingüística a conseqüència de la diversitat cultural i social. L‟àrab i el

català en aquest aspecte no mostren una gran quantitat de diferencies, sols en la

distinció dels nebots, ja que diferencia entre el fill de la germana o del germà.

5.2 Els termes per als colors

Per formar els termes per als colors en masculí singular agafen les tres consonants

radicals del verb i posen una a davant la primera, que perd la seva vocal, també

17

s‟afegeix una altra a desprès de la segona consonant. En canvi, en femení la primera

consonant radical agafa una a i la tercera, una ᾱ. Per a formar el plural s‟afegeix una u

desprès de la primera consonant radical:

5.3 Els mesos de l’any i els dies de la setmana

En àrab coexisteixen dos tipus de calendari, el georgià i el musulmà. Entre estos dos

calendaris hi ha fortes diferencies. El calendari georgià es mes antic que el calendari

musulmà, ja que el primer any del musulmà coincideix amb l‟inici de la migració del

profeta Mohamed de la meca a medina i el georgià comença amb la mort de Jesucrist

que es va produir segles abans. Mentre que en el calendari georgià estem al 2012, en el

musulmà es trobem al 1449. El calendari georgià es deu o onze dies mes llarg que el

musulmà, que només te 354 dies, degut a que el calendari georgià es basa en cicles

solars (el dia comença a la mitjanit) i el musulmà en cicles lunars (el dia comença a la

eixida de la lluna).

18

La diferencia del català i l‟àrab respecte a els dies de la setmana es la següent. Els

dies de la setmana en català es basen en els noms dels planetes, mentre que a l‟àrab,

el dies de la setmana es relacionen amb els numerals a excepció del divendres i el

dissabte, començant la setmana en diumenge.

5.4 L’expressió de l’hora

Per indicar l‟hora en àrab s‟utilitzen els numerals ordinals en femení a diferencia del

català que utilitza els cardinals. A mes dels cardinal, tinguem que tindre en compte el

següent vocabulari :

L‟expressió de l‟hora es com en castellà, fins a dos quarts s‟utilitza la formula wa- „i‟ i

des de dos quarts a l‟hora en punt utilitzen illa „menys‟.

19

6. VOCABULARI

A continuació es presenta una graella on es pot observar, per una part, expressions,

materials, objectes... en la nostra llengua, al mig com s‟escriu en àrab i a la part dreta la

representació fonològica de la mateixa.

PRESENTACIÓ:

El meu nom es ًسم ma ismuk ا

Visc en ا ٌش أن ً أع haí ف

Tinc... anys نوات س ا … أن

Per favor رجاء min fadlak ال

Gràcies shokran

SALUTACIONS:

Hola با marhaban مرح

Bon dia وم ٌد ٌ ع س . sabaahul jair

Bona tarda ساء ٌر م خ masaa‘ul jair .ال

Bona nit لة ٌ ٌدة ل ع س lailah taíibah

Adéu وداعا wadaa'an

DEPENDENCIES ESCOLARS:

Serveis خدمات alhammam ال

Biblioteca بة ت ك maktabah م

Pati ناء saahah ف

Hort قة bustaan حدٌ

Direcció جاه unwaan‘ ات

OBJECTES DE L’ AULA:

Taula جدول Maa‘idah

Cadira ًس ر Kursií ك

Porta اب Baab ب

Finestra ذة اف Shubbaak ن

Armari ة Jizaanah خزان

Pissarra حة Sabbuurah الئ

Borrador سودة Mimhaah م

Guix ٌر ش با Tabsura ط

Paper ة Waraqah ورق

Llapis لم صاص ق Qalam rasaas ر

Tisores قص Miqass م

CONCEPTES BÀSICS: Dalt – Baix لى فل - أع س Fauq – Asfal أ

Damunt – Baix de ً ٌل - ف Fauq – Asfal وك

Dins - Fora خارج - داخل Daajil – Jaariy

Gran – Mitja – Xicotet ٌر ب سط - ك تو ٌر - م صغ Kabiir-Mutawassit-Basiit

Llarg - Curt ٌر - طول ص Tauiil-Qasiir ق

COLORS: Roig أحمر ahmar

Blau أزرق azraq

Groc فر ص asfar أ

20

Verd ضر ajdar أخ

Blanc ٌض abiad أب

Negre سود aswad أ

Marró سمر bunnií أ

Gris رمادي ramaadií

Rosa روزا wardií

Morat ً banafsayií أرجوان

Taronja ً قال برت burtuqaal ال

FIGURES GEOMÈTRIQUES: Cercle رة daa‘irah دائ

Quadrat ع murabba مرب

Triangle لث ث mtellet م

7. CONCLUSIÓ

Aquest treball que hem realitzat comparant el català amb l‟àrab ens ha servit per

conèixer millor la nostra pròpia llengua.

Per una part podem dir que ha sigut molt interessant ja que hui en dia hi ha un nombrós

grup d‟immigrants que hi parlen llengües diferents a la nostra, i podem veure la forma

d‟aprenentatge que estos necessiten tant a l‟aula com al carrer, procés que facilita per

tant la manera d‟ajudar a aquestos alumnes a integrar-se i a aprendre diversos

continguts. Ara podem dir que coneixem la realitat de l‟idioma i les diferencies

d‟aquestos dos gracies a la comparança que hem fet, ara sabem tant les dificultats que hi

poden aparèixer com les igualtats que fan que l‟aprenentatge siga més ràpid i fluït.

Per altra part creguem que l‟estudi que hem realitzat ha sigut d‟una gran responsabilitat

i una recerca d‟informació molt gratificant. Hui en dia, a la societat, convivim amb

milers de persones que parlen una llengua diferent a la nostra i no som conscients de

l‟esforç que han fet per adherir la nostra llengua als seus coneixements. Per això

creguem que realitzar una activitat on es compare el català amb l‟àrab ens apropa a la

realitat lingüística que vivim i així conèixer mes a fons una llengua com es l‟àrab, una

llengua que ha marcat la nostra historia i de la qual no sabíem molts dels aspectes que

hem tractat al treball.

Per finalitzar, l‟ensenyament d‟una llengua estrangera es molt important, ja que permet

integrar a tota la societat, siga del país que siga, tant a l‟aula com al treball. Si fem un

esforç per conèixer la llengua que utilitzen els nouvinguts, tant les facilitats com les

21

dificultats que tenen per a aprendre la nostra llengua, podem fer que la seua integració

en la societat siga més ràpida i eficaç.

8. BIBLIOGRAFIA

Per a la realització d‟aquest treball hem utilitzat els següents llibres o documents

Linguamón:

http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/llengues_detall.jsp?id=7

5&idioma=1 [última consulta 18/03/2012]

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/01Departament/08Publicacions/Coleccions/Llengua%

20immigracio%20i%20ensenyament%20catala/02gramaticacatalaarab05/llengua_%20i

mmigracio_02_arab.pdf [última consulta 18/03/2012]

Diccionari català – àrab

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rab [última consulta 18/03/2012]

Portal d‟educació:

http://www.educa.jccm.es/educa-jccm/cm/recursos/tkContent?idContent=10857