LES MANS DE LA MENTIDA

Paraules a Gerardo Hernández

i als cubans empresonats

per les mans de la mentida imperialista.

Pura María García

Paraules a Gerardo Hernández Nordelo, cubà i

capturat des que, un dia, les mans de la mentida

van voler tenallar la seua llibertat. Gerardo destruïx

les ombres d’eixes mans falses i construïx un espill

d’idees fermes en el busquem mirar-nos aquells que

sentim que la llibertat i la igualtat és encara

possible. Molts li esperem per a compartir amb ell la

llibertat que li ha negat la mentida i el complot dels

suposats amos del món, el poder capitalista.

BIRDS BY ALIN NEAMTU

Un matí, les mans de la mentida es van

abalançar sobre el sol i el van cobrir.

Les mateixes mans es van acostar a Gerardo. Li van

posar un antifaç de foscor sobre els ulls i una

mordassa de silenci sobre el fusell de veritats dels

seus llavis. Van lligar els seus peus nus amb una

soga de va buidar per a evitar els seus passos.

Van voler aniquilar els sons i els cants que

dansaven lliurement en l’aire fins eixe matí: la veu

del company, el nom de totes les coses, els

adjectius, el verb i les cançons.

Les mans negres de la mentida van prendre les

de Gerardo. Li van arrossegar fins a la presó de la

soledat imposada, però la seua voluntat va desfer

els barrots de falsedat de la cel·la que per a ell la

injustícia tenia destinada. Les històries que altres

havien escrit en la seua ànima van esborrar els

números en negre dels calendaris absurds. El record

dels seus companys va pintar les finestres irreals de

la cel·la, deixant una cortina de desbordada llum,

invisible davant dels ulls dels injustos.

Mentre en el continent de la mentida tots esperaven

que la humiliació trencara la mirada ferma de

Gerardo, ell aclaria els seus ulls en l’espill del record

de l’ànima de la seua illa.Pronunciava la rebel·lia

amb la veu irrompible de la llibertat .

Un ocell, viatger i migrador, va revolejar l’esperança

de Gerardo. Fins a ell va arribar amb les seues ales

de futur.

Birds by AH-FOTO

Fins a ell van avançar l’amistat i la lluita, per a

fondre els pestells de la nostàlgia i la soledat que

per a Gerardo desitjaven els assassins de la veritat.

El cor insuficient de la mentida es va retòrcer, encara

es retorç, al no poder assassinar el somriure de

Gerardo, convertida en ocell de permanent vol.

AGRAÏMENTS ALS AUTORS DE LES IMATGES:

BIRDS by ALIN NEAMTU

http://www.fotocommunity.es/pc/account/myprofile/565830

BIRDS by AH-FOTO

http://www.fotocommunity.es/pc/account/myprofile/1278322

BIRDS BY FOTOGRAF ICH

http://www.fotocommunity.es/pc/account/myprofile/35796