Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf ...grupsderecerca.uab.cat/sappo/sites/grupsderecerca... · coneixement de la prehistòria del Garraf . SAPPO – Departament

Departament de Prehistòria Universitat Autònoma de Barcelona

Ferran Borrell, Anna Gómez, Carles Tornero, Miquel Molist i Oriol Vicente

Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la

prehistòria del Garraf

Tribuna d’Arqueologia 11 de Gener del 2012. Palau Marc. Barcelona

Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf

SAPPO – Departament de Prehistòria (2009 SGR 00607)

IMPLANTACIÓ, CONSOLIDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES SOCIETATS AGRÍCOLA-RAMADERES AL TERÇ MERIDIONAL DE LA SERRALADA LITORAL CATALANA AGR (2006 – present) Generalitat de Catalunya Equip director: Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carlos Tornero & Oriol Vicente

Projecte



Projecte

Pla de Barcelona (Sant Pau)

Mines Prehistòriques de Gavà

Cova de Sant Llorenç (Sitges)

Poblats a l’aire lliure , ocupacions en cova, mines neolítiques. Gran nombre d’investigadors, alt grau d'Interdisciplinarietat i diverses Institucions implicades. Registres arqueològics complementaris per obtenir una visió complementària per entendre l’origen i consolidació de les primeres societats agrícoles i ramaderes d’una amplia area del NE Peninsular.



Ubicació de la Cova de Sant Llorenç



Ubicació de la Cova de Sant Llorenç UTM 442240; 4567646 i 245 m.s.n.m.



La cavitat



Treballs previs a la intervenció

a) Estudi de les intervencions anteriors (segle XIX)

Museu Biblioteca Victor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)

Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC – Barcelona)

Colección particular Sr. Aznar (SAM – Girona)

Museu Vinseum de Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)

b) Recuperació, inventari, estudi dels materials

Arxiu bibliogràfic (Ajuntament de Sitges)

Fons bibliogràfic. Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC – Barcelona)

Carta Arqueológica. Servei d’Arqueologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya



Intervencions anteriors conegudes

Bellmunt, J. 1960-1961. pàg. 347.

2. Noticia de intervenció JOSEP SERRA CIRÈ (anys 50, siense especificar, no publicat, materials no localitzats)

1. Noticia de la intervenció de MIQUEL UTRILLO en 1919. Publicada por J. Colominas (1925)

.......la cavitat s’obre a la muntanya de Sant Joan, fou excavada per Miquel Utrillo, qui ha regalat el Material al Museu de Barcelona... (J. Colomines, Analecta Montserratiensa, 1925).

Recuperació de material divers (útils en sílex, fragments ceràmics, industria en os, una moneda romana), es desconeix el dipòsit dels materials en la actualitat.

3. Intervenció de JOAN BELLMUNT (1961)



4. Intervenció de MIQUEL AZNAR (segona meitat dels anys 80 – 1985)

•Cala principal a la part nord de la cavitat. Es recuperen materials arqueològics que evidencien diferents moments d’ocupació al llarg de la prehistòria així com diferents usos.

•A finals dels 90 es cedeixen part dels materials a institucions públiques catalanes, però part dels materials no es poden localitzar.

Intervencions anteriors conegudes



Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona) anys 20 per Miquel Utrillo Museu Biblioteca Victor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) (donació anònima) Col·leccions antropològiques amb alguns centenars de restes. Col·leccions significatives de fragments ceràmics amb cordons llisos, amb impressions, incisions adscrits als grups ceràmics campaniformes i cardials)

Inventari i estudi dels materials dipositats a museus



Coneixements previs i espectatives Intervencions 2007-2011

1. Llarga seqüència ocupacional al llarg de la

Prehistòria.

2. Ocupacions del Neolític Antic i del Calcolític de certa entitat.

3. Diversos usos de la cavitat. Hàbitat i Sepulcral.

4. Cert grau d’afectació dels sediments prehistòrics per part de repetides intervencions a la cova.



Estratigrafia de la cavitat

Secció Sud-Nord

Secció Oest-Est

Estrat 1: Sota Crosta

Crosta estalagmítica

Crosta estalagmítica

Estructura CA4

Estructura CA4

Estrat A4

Estrat A4

Estrat A6

Estrat A6

Estrat A5-A7

Estrat A5-A7

Estrat Superficial

Estrat Superficial



Sota Crosta:

Localització: localitzat al quadre P22 (en el sondeig del 2007). Es suposa que s’estén per tota la cavitat Profunditat: Prof. Superior: 95,90. Prof. Inferior: indeterminada, però mes enllà dels 94,50 m Relacions estratigràfiques: per sota de Crosta. Composició: Grans blocs de calcària, mitjanament cimentats entre ells. Pràctica inexistència de sediment Material arqueològic: microfauna residual Observacions: Sembla ser que aquest estrat geològic pot estar relacionat amb la formació de la cavitat, ja que els grans blocs serien part de la volta de la cavitat que s’ha col·lapsat.



Crosta Estalagmítica:

Localització: s’estén per tota la cavitat. Profunditat: Prof. Superior: 96 m. Prof. Inferior: 94, 63m. Gruix mitjà d’uns 20/30 cm. Relacions estratigràfiques: Sobre de SC. Per sota de A4 i CA4. Color: taronja i blanc Textura: rugosa Composició: presencia de pedres i estalagmites concrecionades. Material arqueològic: Material faunístic concrecionat al quadre P20. Observacions: Aquesta crosta calcària o encrostament, es produeix per un procés detrític: la roca calcària del sostre de la cavitat, es dissol en l’aigua filtrada per les escletxes, es disgrega i es torna a precipitar en la superfície inferior de la cova (el sòl), formant-se una capa calcària que ocuparia tota la cavitat. En aquesta formació també hi trobem estalagmites, que tindrien una gènesi semblant a la formació de la crosta calcària



Estrat A4:

Localització: localitzat a gairebé tota la superfície excavada Profunditat: Prof. Inicial: 96.15/95.95. Prof. Final 95.50/95.40. Gruix de l’estrat al voltant dels 45-50 cm. Hi ha un capbussament molt fort en direcció Est-Oest. A l’oest la potència del estrat és molt més forta (+ de 130 cm). Relacions estratigràfiques: Per sobre de Crosta 1. Sota de A6. És tallat per CA4 i per forats de furtius. En aquest dipòsit trobem E1 i E2 Color: Taronja. En les talles més properes a Crosta adquireix un color mes blanquinós. Textura: llimosa i sorrenca en les talles de contacte amb Crosta 1 Composició: presència abundant de carbons. Pedres de grandària petita/mitjana, subarrodonides i subangulars en un 30% de presència, sobretot en les talles superiors. Material arqueològic: presència de ceràmica, ossos i material lític. Gran quantitat de carbons. En els quadres M20 i N20 s’han localitzat diverses estructures negatives E1 i E2, entorn la talla T112. A N19, a la mateixa talla T112, s’ha documentat evidències de circulació i presència d’aigua. Observacions: La gènesis d’aquest gran dipòsit sedimentari pot estar relacionada amb els diferents moments d’ocupació i abandonament de la cavitat. Pel tipus de sediment i la coloració, es proposa que aquest estrat es va formar en un moment en que la cavitat es trobava força tancada, i no hi havia gran aportació de materials exògens. Així la descomposició del material fèrric del sostre i les parets de la cova van anar produint aquest sediment llimós que es diposità directament sobre Crosta1 (Terra Rossa). Els diferents moments d’us de la cova aportaren els materials arqueològics, les estructures i la presència de carbons. Les diferents intervencions furtives, així com la presència de l’estructura circular negativa CA4 han alterat l’estat primigeni d’aquest estrat.



Estrat A6:

Localització: localitzat als quadre N19, O19, P18 i P19 Relacions estratigràfiques: Cobreix A4. Es tallat per CA4 i cobert per A5-A7. Molt afectat per antigues intervencions. Profunditat: Prof. Inicial: 96.05 m Prof. Final: 96 m. Gruix aproximat: 5 cm. Color: gris, amb taques taronges. Textura: argilosa Consistència: compacta Composició: Inclusions de pedres angulars de 5 a 10 cm. Material arqueològic: ceràmica i fauna. S’ha documentat poc material. Observacions: Aquest dipòsit sedimentari pot estar relacionat amb un moment d’ocupació en que la cavitat es trobava més oberta que en els moments posteriors, degut a la seva coloració i consistència. El fet de tenir taques taronges, pot ser degut al seu contacte amb A4. Les ocupacions posteriors, les diferents intervencions i els forats de furtius en el passat, han malmès considerablement aquest estrat, que per altre part, té una representativitat inferior a la dels altres estrats (té poc gruix, per tant no es un dipòsit de gaire entitat) .



Estructura CA4:

Localització: quadres N17/N18/N19, O16/O17/O18/O19, P17/P18/P19. Relacions estratigràfiques: excavat a A6 i A4. Cobert per A5. Profunditat: Prof. Inicial: 96.30/96.40. Prof. Final: indeterminada Color: El sediment que reomple l’estructura negativa es bàsicament gris. Textura: llimosa Composició: pedres anguloses de diferents mides a un 70% del rebliment de la estructura. Material arqueològic: ossos humans, fauna, ceràmica i lític Observacions: l’estructura CA4 presenta unes grans dimensions (gairebé 2 m de diàmetre per uns 50 cm. de profunditat ) i està situada davant la entrada oest de la cavitat. Aquest context està reblert per una gran quantitat de pedres calcàries de petites- mitjanes dimensions (de 10 a 25 cm.) de formes angulars. Entre elles trobem un sediment gris molt flonjo, gairebé polsegós, degut a la poca compactació que sembla haver patit degut a la gran presencia de pedres. Cal destacar la presència de grans blocs disposats als laterals de la mateixa.



Estrat A7-A5:

Localització: localitzat als quadres M18/M19/M20/N19/O19/P19/P20/O18/O17/P18/P17 Relacions estratigràfiques: cobreix CA4 i A6. Es cobert per superficial. Profunditat: Prof. Inicial: 96.35 m/95.95 m. Prof. Final: 96.15 m./96.05 m. Gruix aproximat de l’estrat de 15 a 20 cm. Color: gris/marro clar Textura: Sorra. Granulosa Consistència: ferm Composició: pedres anguloses fins a 12 cm de grandària. Material arqueològic: ceràmica, fauna, ossos humans, ornament, etc. Observacions: la gènesi d’aquest dipòsit sedimentari pot ser un sumatori de diferents ocupacions i la remonició provocada per l’excavació de CA4



Estrat Superficial

Localització: tots els quadres oberts Relacions estratigràfiques: Profunditat: Prof. Inicial:96.57. Prof. Final: 96.30. Amplades variables: entre 20 i 40 cm. Color: gris i marró Composició: pedres de diferents grandàries Material arqueològic: ceràmica, fauna, ossos humans, material lític, ornament, etc. Observacions: la gènesi d’aquest dipòsit sedimentari es un sumatori de les diferents remocions modernes a la cavitat.



Cronologia de la cavitat:

• S’han realitzat un total de 8 datacions sobre vida curta. Els resultats ofereixen una cronologia des del Mesolític al Calcolític

Calcolític

Neolític Mig

Neolític Antic

Mesolític



Nivells d’ocupació

•S’estableixen 5 nivells estratigràfics amb presència de material arqueològic.

•Una primera aproximació a partir de les excavacions actuals, ens permet caracteritzar al menys 5 moments d’ocupació diferents situats, a grans trets, entre el Neolític Antic i la prehistòria més recent.

• Neolític Antic Cardial • Neolític Antic Epicardial • Neolític Mig • Calcolític • “Post Calcolític”

• Es podria parlar de més moments d’ocupació. La nostre intervenció, però, no ens ha permès caracteritzar-les, malgrat que el material dipositat als museus i la bibliografia. Els diferents treballs efectuats a la cavitat, ja des d’antic, han alterat aquests possibles moments:

• Bronze • Ibèric • Romà



Nivell Superficial

Descripció: Dipòsit sedimentari, és un sumatori de les diferents remocions modernes a la cavitat. Material: heterogeni (ceràmica, fauna, ossos humans, material lític, ornament, etc...).

Fauna : moltes restes d’animals. Gran presència de lepòrids Antropologia: gran quantitat de restes humanes Material lític: . Lític tallat, material de molta i utillatge polit (destrals) . Puntes , laminetes, etc... Quars, jaspi, sílex local. Algun retocat poc diagnòstic Material Ceràmic: material de divers tipus i cronologies (cardial, campaniformes, Bronze, Ibèric, etc...) Ornaments: denes de collaret i sobre petxina (Glycimeris) Indústria òssia: punxons, penjolls, etc.

Cronologia: diversa



Nivell Superficial (Materials)









Nivell 6: Estrat A5-A7

Descripció : segella en part a CA4. La gènesis d’aquest estrat pot estar relacionada amb un moment d’ocupació on la cova era força utilitzada a nivell funerari, ja que la gran presència de restes humanes així ho indicaria. Manca de continuïtat horitzontal ja que les antigues intervencions malmeteren aquest CA en els quadres N18/O18 i P18. Material arqueològic:

Fauna :presència de Bòvids, Ovicaprins, Suíds i Lepòrids Antropologia: conté gran quantitat de restes humanes (mes de 253 – estudi en curs-). Material lític: . Molt poques peces. Quars, jaspi, sílex local. Algun retocat poc diagnòstic Material Ceràmic: ceràmica llisa i un campaniforme. La presència de material del Neolític Antic es pot explicar per la seva gènesi, ja que part del material vindria de la creació de l’estructura funerària CA4 Indústria òssia: una peça en un fragment d’os llarg de mamífer de talla mitjana . Possiblement la part medial d’una agulla

Cronologia: Calcolítica/Post Calcolítica



Nivell 6: Estrat A5-A7 (Materials)



Nivell 5: Estructura CA4

Datacions: Sobre os humà Cal BC 2550 to 2540 Cronologia: Calcolítica

Descripció: l’estructura CA4 presenta unes grans dimensions (gairebé 2 m de diàmetre per uns 1’50 m. de profunditat ) i està situada davant la entrada oest de la cavitat. La estructura excava els jaciments mes inferiors i arriba a excavar la crosta estalagmitica. Aquest context està reblert per una gran quantitat de pedres calcàries de petites i mitjanes dimensions (de 10 a 25 cm.) de formes angulars, provinents de l’exterior de la cavitat. Entre elles trobem un sediment gris molt flonjo, gairebé polsegós, degut a la poca compactació que sembla haver patit degut a la gran presencia de pedres. Cal destacar la presència de grans blocs disposats als laterals de la mateixa arranjant l’espai de forma intencionada. S’interpreta com una estructura funerària



Nivell 5: Estructura CA4



Gran quantitat de restes humanes: Estudi antropològic parcial (Campanyes del 2007/2009) NR = 1098 NMI = 14 (8 ad/ 3 subad / 3 juv-inf) (2 masc / 1 feme.) • Índex de fragmentació elevat • Baix índex de preservació relativa

Nivell 5: Estructura CA4 (Material Antropològic)



Nivell 5: Estructura CA4 (Material Antropològic)

Alta freqüència de restes humanes analitzades afectades per cremació



Nivell 5: Estructura CA4 (Material ceràmic)

0

5

10

15

20

25

30

99-1

00 101

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

CA1 CA1 CA4 CA4 CA4 CA4 CA4 CA4 CA4 CA4 CA4 CA4

Conjunt CA1-CA4

nansabasevorainforme

•Conjunt molt fragmentat, un 0’4% presenta decoració impresa/incisa.

•No ha estat possible identificar tècniques de manufactura associades al procés d’aixecament d’aquests vasos.

•Alt tractament de la superfície= inversió de treball/ diferenciació de tipus funcional, quan aquest es documenta.

•Decoració on predomina la incisió per sobre la impresió. Grups decoratius afins als grups regionals.

•Producció molt heterogènia que abraça des de bols a formes tancades de perfil sinuós.



Nivell 5: Estructura CA4 (Indústria lítica i òssia)



Nivell 5: Estructura CA4 (Fauna)

S’han analitzat un total de 264 restes de macromamífers al CA4. - Variabilitat específica elevada - Presència d’espècies només documentades en aquesta estructura (bovins i porcins) - Pràctica absència de petits carnivors

Restes macromamífers CA CA4

NRD % NRND % NRDA % NRDEA %BOS 1 1,03 TG 16 9,58 BOS 1 1,82 ORCU 33 78,57CAPRA 7 7,22 TM 115 68,86 CAPRA 7 12,73 OVAR 9 21,43CARM 3 3,09 TP 36 21,56 CARM 3 5,45 Total 42CARP 0,00 Total 167 63,26 CARP 0,00CV 0,00 CV 0,00OC 39 40,21 OC 39 70,91ORCU 33 34,02 ORCU/LECA 0,00ORCU/LECA 0,00 SUS 5 9,09OVAR 9 9,28 Total 55SUS 5 5,15

Total 97 36,74



Nivell 4: Estrat A6

Descripció Aquest nivell d’ocupació està relacionat en un moment en que la cavitat es trobava més oberta que en els moments posteriors, degut a la seva coloració i consistència. Les ocupacions posteriors, les diferents intervencions i els forats de furtius en el passat, l’han malmès considerablement, per altre part, te una representativitat inferior a la d’altres estrats (té poc gruix, per tant no és un dipòsit de molta entitat) . Material arqueològic: Molt escàs. Ceràmica llisa, molt fragmentada. Fragments informes. Absència de trets caracteritzadors.

Datacions: Sobre llavor de cereal Cal BC 3710 to 3630 Cronologia: Neolitic Mig



Nivell 4: Estrat A6 (Fauna)

Restes macromamífers CA A6

NRD % NRND % NRDA % NRDEA %BOS 0,00 TG 0,00 BOS 0,00 ORCU 23 95,83CAPRA 0,00 TM 7 87,50 CAPRA 0,00 OVAR 1 4,17CARM 1 3,13 TP 1 12,50 CARM 1 12,50 Total 24CARP 0,00 Total 8 20 CARP 0,00CV 0,00 CV 7 87,50OC 7 21,88 OC 0,00ORCU 23 71,88 ORCU/LECA 0,00ORCU/LECA 0,00 SUS 0,00OVAR 1 3,13 Total 8SUS 0,00

Total 32 60

•S’han analitzat un total de 40 restes de macromamífers. •Les restes determinades específica i anatòmicament corresponen a Orictolagulus cuniculus (n = 23) i Ovis aries (n = 1). •Les restes de conill corresponen bàsicament a parts distals (metàpodes i falànges), i són absents les parts amb més aportació càrnica, totes corresponents a individus que han superat l’edat infantil. •Les restes d’ovella corresponen a individus subadults o adults. Totes les restes presenten fractures obliques i netes conseqüència d’un processament càrnic en fresc. •La relació ovella/cabra és favorable per l’ovella.



Nivell 3: Estrat A4

Descripció: clar nivell d’ocupació amb restes de consum d’animals i malacofauna marina. Existència d’estructures negatives (cubetes) probablement com a suport per a vasos ceràmics de mida mitjana . Material arqueològic: ceràmica epicardial, presència de grans contenidors, fauna domèstica i salvatge, plantes cereals, majoritàriament blat nu (Triticum aestivum/durum/turgidum) i espelta bessona (Triticum dicoccum), fulles de falç, micròlits, ornaments

Datacions: Sobre llavor de cereal Cal BC 4800 to 4670 Sobre fauna (Ovicàprid) Cal BC 4850 to 4710 Cronologia: Neolitic Antic Epicardial



Nivell 3: Estrat A4 (Estructures)

Documentació de quatre estructures negatives circulars d’uns 50 cm de diàmetre. Rebliment de sediment flonjo i més orgànic A l’estructura E1 es troba el contenidor CSL-774 (cordó llis motiu estrella)



Nivell 3: Estrat A4 (Ceràmica) •Gran contenidor amb decoració de cordó llis formant motius geomètrics. Atribuït al NA Epicardial (CSL 774)

•Presència de residu combustionat al seu interior (recollida de sediment i mostres in situ)

•Estudis químics en curs



Nivell 3: Estrat A4 (Ceràmica) •

• Conjunt manufacturat principalment a colombí i motlle⇒ present en tota la

seqüència de neolític antic.

• Decoració = predomini de la decoració plàstica, principalment el cordó llis.

• Una forma = una chaine operatoire (opció principal) en vasos de dimensions considerables.

• Peces de major complexitat tècnica ⇒ cadena a temps diferents.

• Producció molt homogènia. La major variabilitat sembla trobar-se en la distribució del motiu plàstic aplicat.

02468

10121416

107 109 111 113 115 118

A4

vorainformescarena



Nivell 3: Estrat A4 (Material Lític)

•Presència d’una destral polida •Material molt homogeni, amb la presència de quars blanc (en proporció baixa) •Una mitja lluna en sílex blanc (semblant al material de la Caserna de Sant Pau, nivell Epicardial) •Presència d’osques •Alguna fulla falç




Aspectes destacats (estudi en curs) - Elevada variabilitat relativa a nivell específic - Explotació de petits carnívors (Vulpes vulpes, Meles meles) - Espècies domèstiques: Capra hircus, Ovis aries, Canis familiaris? - Elevat consum de lapes marines Patella


NRD % NRND % NRDA % NRDEA %BOS 0,00 TG 1 0,78 BOS 0,00 ORCU 210 99,06CAPRA 4 1,58 TM 59 45,74 CAPRA 4 9,76 OVAR 2 0,94CARM 4 1,58 TP 69 53,49 CARM 4 9,76 Total 212CARP 3 1,19 Total 129 33,76 CARP 3 7,32CV 1 0,40 CV 1 2,44OC 29 11,46 OC 29 70,73ORCU 210 83,00 ORCU/LECA 0,00ORCU/LECA 0,00 SUS 0,00OVAR 2 0,79 Total 41SUS 0,00



Nivell 3: Estrat A4 (Ornaments)

•Alta presència d’elements ornamentals, bàsicament denes de collaret sobre petxina.



Nivell 2: Estrat A4

Descripció: nivell d’ocupació amb restes de consum d’animals i restes malacofauna marina. Possible existència de dos moments diferenciats (Talles 115 /120 i 120/131). Material arqueològic: ceràmica cardial, fauna domèstica i salvatge, blat nu (Triticum aestivum/durum/turgidum) i espelta bessona (Triticum dicoccum), talla microlaminar, micròlits en jaspi, indústria òssia, ornaments

Datacions: Sobre llavor de cereal Cal BC 5290 to 5040 Sobre fauna (Ovicàprid) Cal BC 5720 to 5620 Cronologia: Neolitic Antic Cardial



Nivell 2: Estrat A4 (Ceràmica)

•Conjunt format per pocs vasos, un 0’7% presenta decoració impresa dentada afí al cardial. •Intencionalitat que sembla trobar-se en la capacitat de reproduir unes tipologies concretes, vasos de mida mitjana, i gran i no en la pròpia adquisició del gest tecnològic. •Alta inversió en la decoració d’algunes peces on es combina cordó i impressió dentada. •Presència de petits vasos hemisfèrics i nanses sobreaixecades asociades a grups tecnològics molt diferenciats. •Variabilitat en la chaine operatoire observada al llarg de la seqüència cronològica del nivell A4. •Els fragments amb decoració impresa dentada corresponen a un nombre reduït de vasos (n.m.i.:5) •Conjunt morfotècnic força fragmentat i heterogeni però amb clars paral·lels a la zona Penedès i Llobregat.

Mestres, 1981, 62.




CSL2462

CSL2429




CSL2445



Nivell 2: Estrat A4 (ïndústria lítica i òssia)

•S’ha documentat una destraleta polida

•La matèria prima principal és el sílex. Materials locals de qualitat mitja a excepció d'un possible petit esclat de sílex marro clar (melat?). L'altre material és el jaspi, procedent de la muntanya de Montjuïc.

•Talla microlaminar en jaspi molt igual que Sant Pau, on la talla de laminetes es fa per pressió i sovint amb tractament tèrmic.

•Gratador denticulat.

•Un punxó sobre metàpode.



Nivell 2: Estrat A4 (Ornaments)

•Alta presència d’elements ornamentals sobre petxina •Destacar la presència de denes de “llàgrima”




Aspectes destacats (estudi en curs) - Elevada variabilitat relativa a nivell específic - Explotació de petits carnívors (Vulpes vulpes, Meles meles) - Espècies domèstiques: Capra hircus, Ovis aries, Canis familiaris? - Elevat consum de lapes marines Patella


NRD % NRND % NRDA % NRDEA %BOS 0,00 TG 1 0,78 BOS 0,00 ORCU 210 99,06CAPRA 4 1,58 TM 59 45,74 CAPRA 4 9,76 OVAR 2 0,94CARM 4 1,58 TP 69 53,49 CARM 4 9,76 Total 212CARP 3 1,19 Total 129 33,76 CARP 3 7,32CV 1 0,40 CV 1 2,44OC 29 11,46 OC 29 70,73ORCU 210 83,00 ORCU/LECA 0,00ORCU/LECA 0,00 SUS 0,00OVAR 2 0,79 Total 41SUS 0,00



Nivell 1: Estrat A4

Descripció: nivell amb presència de restes animals. Cap material que ens permeti assegurar una ocupació humana de la cavitat, malgrat que la documentació de estalagmites de força grandària trencades en aquestes talles, ens podria indicar un ús de la cavitat per grups humans. Poca superfície excavada d’aquests nivells inferiors. Material arqueològic: fauna salvatge.

Datacions: Sobre fauna Cal BC 6250 to 6060 Sobre fauna (Ovicàprid) Cal BC 7730 to 7580 Cronologia: Mesolític






Conclusions 1. Ús dilatat de la cavitat al llarg de la Prehistòria amb diferents usos, confirmant les informacions obtingudes amb els

treballs previs de documentació. 2. Dintre de la seqüència ocupacional documentada destacaríem dos grans moment d'ús de la cova: Neolític Antic (Cardial i Epicardial) i Calcolític, amb dos usos ben diferenciats. 3. Les característiques de la ocupació durant el Neolític Antic Cardial i Epicardial ens fa pensar en un ús poc intensiu però reiterat de la cavitat, potser relacionat amb la marcada estacionalitat dels processos productius d'aquestes primeres comunitats pageses. 4. Aquestes comunitats pageses que s'assenten al litoral mantenen un estret vincle amb el medi costaner ja sigui amb finalitats alimentàries com per l'obtenció de matèries primeres per la confecció d'ornaments o d’altres útils.



Conclusions

5. La reiteració de l'ús de la cova al llarg d'aquest període del Neolític Antic posa de relleu el rol de referent tant econòmic com territorial que tenien les coves per aquestes primeres comunitats pageses. En aquest sentit, l'existència d’assentaments a l'aire lliure (Guixeres de Vilobí, Sant Pau de Vilafranca i Caserna de Sant Pau del Camp) i coves (Sant Llorenç, Can Sadurní, Bonica, etc.) amb llargues seqüències ocupacionals evidencia l'èxit de les primeres comunitats pageses que s'assenten al litoral català així com d'aquest model d'ocupació i explotació del territori que combina poblats/ocupacions permanents a les planes amb l'ús reiterat de les cavitats. 6. L'absència dels materials adscrits al Neolític Antic Postcardial (a excepció d'alguns materials dipositat als museus) i Neolític Mig ens portaria a pensar en una freqüentació encara més esporàdica de la cavitat que podria associar-se a una explotació cada vegada més intensiva dels recursos oferts per les planes. 7. Respecte a l'ocupació de mitjans del III mil·lenni, cal destacar que l'estructura negativa funerària, amb arranjament de pedres, que retalla els nivells neolítics és l'únic exemple del seu tipus per aquestes cronologies, evidenciant de nou la variabilitat de les pràctiques funeràries d'aquestes comunitats.



Sant Llorenç: Un projecte viu i en curs. • Aprofundiment de l'estudi de les restes humanes de l'estructura sepulcral del Calcolític i de les pràctiques

funeràries d'aquest període. Excavació d'un nou sector a una de les entrades de la cova (parcialment sota una llosa enorme) on es documenta un nivell sepulcral, no excavat, de cronologia encara incerta.

• Caracterització millor dels nivells d'ocupació del Neolític Antic Cardial i Epicardial.

• Diferenciació de diferents subnivells dins dels nivells presentats. Això és especialment important pel que fa a les ocupacions del Neolític Antic Cardial on la seqüència cronològica és força amplia i on les restes arqueològiques vinculades les primeres ocupacions cardials són encara minses.

• Estudi de micromorfologia de sòls d'aquest nivell d'ocupació Cardial i del nivell estratigràfic A4 per reconèixer no només els microsòls d'ocupació sinó conèixer bé la gènesi i la velocitat del procés de formació d'aquest paquet sedimentari amb una forquilla cronològica tan ampla.

• Estudis per establir la freqüentació (estacionalitat) de l'ús de la cova. Malacologia del nivell d'ocupació Epicardial.

• Verificació de l'existència d'un possible nivell de cronologia mesolítica. Datació de la crosta estalagmítica sobre la que reposa l'estrat A4.



Agraïments

Servei d’Arqueologia: Magí Miret, Gemma Hernàndez Ramón Ten Eusebi Barbet Maite Mascort Xavier Maese Anna Cisneros Casa de Colònies el Pinar Ajuntament de Sitges I tots els col·laboradors i col·laboradores que han participat en aquestes 6 campanyes d’excavació Datacions : Beta Analytic Inc. Fotografia: Pepo Subiranes i equip de la Cova de Sant Llorenç



Agraïments

Documents

Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf ...grupsderecerca.uab.cat/sappo/sites/grupsderecerca... · coneixement de la prehistòria del Garraf . SAPPO – Departament