Les qüestions que defineixen el curs /1gandalf.fee.urv.cat/professors/.../Curs1213/Macro_2013_I_Agregats_… · Les qüestions que defineixen el curs /1 1. Com de gran és una economia?

Les qüestions que defineixen el curs /1

1. Com de gran és una economia?2. Com de desenvolupada és una economia?3. Com de costós és viure a una economia?4. Funciona bé una economia?5. Quin ús se’n fa de la producció total?

6. Quant de diner hi ha a una economia?7. Per què hi ha actius financers?8. Per són importants les taxes dʹinterès?9. Com crea diner una economia?

Tema1

Tema2

0I

1. Com de gran és una economia?

• La Macroeconomia és el camp de l’Economia queestudia l’activitat econòmica agregada d’un país oregió per mitjà d’indicadors d’aquesta activitat.

• Per a abreujar, l’“activitat econòmica agregadad’un país” s’anomenarà “una economia”.

• Una qüestió central que ocupa la Macroecomia té aveure amb la grandària d’una economia.

• Una manera senzilla de mesurar‐ne la grandària ésavaluar la producció agregada de l’economia.

1I

Producte interior brut, PIB

• El PIB és el valor de tots els béns finals (“béns”voldrà sempre dir “béns i serveis”) produïts en unaeconomia (o territori) durant un període de temps.

• Bé final = no emprat per a produir altres béns

• Valor = valor de mercat

• La taxa y a la què varia el PIB és la taxa de creixe‐ment de l’ecomia, on PIB1 és el PIBdel període previ (per a obtenirun percentatge cal afegir “100”).

2I

y =PIB PIB1

PIB1

PIB i creixement del PIB, Espanya

3I

http://www.trad

ingecono

mics.com/spa

in/gdp‐growth‐ann

ual

http://www.trad

ingecono

mics.com/spa

in/gdp

PIB nominal (PIBn)

• PIBn, o PIB a preus corrents, és el valor dels bénsfinal produïts en una economia durant un períodede temps donat quan el valor es calcula emprantels preus corrents (els preus del període).

• El PIBn s’obté multiplicant la quantitat de cada béfinal pel seu preu corrent i sumant tots els resultats.

• El PIBn pot variar tant perquè els preus canviencom perquè canvien les quantitats produïdes delsbéns finals.

4I

Calculant el PIBn: un exemple

5I

temps t p1t q1t p2t q2t

1 4 6 2 8

2 9 5 3 5

• El PIBn en t = 1 és p11 q11 + p21 q21 = 4∙6 + 2∙8 = 40(unitats monetàries de t = 1).

• El PIBn en t = 2 és p12 q12 + p22 q22 = 9∙5 + 3∙5 = 60 (uni‐tats de t = 2). Entre t = 1 i t = 2, el PIBn ha augmentatun 50% = (60 40)/40 multiplicat per 100.

PIB real (PIBr)

• PIBr, o PIB a preus constants, és el valor dels bénsfinal produïts en una economia durant un períodede temps donat quan el valor es calcula emprantels preus d’un període fixat (el període base).

• El PIBr s’obté multiplicant la quantitat de cada béfinal pel seu preu al període base i sumant tots elsresultats.

• El PIBr també s’anomena PIB ajustat per la inflacióo PIB en unitats monetàries del període base (perexemple, PIB real de 2010 en euros de 2005).

I 6

Calculant el PIBr: un exemple

• Continuant amb l’exemple del PIBn, PIBr en t = 1 apreus constants del període t = 1 és p11 q11 + p21 q21 =4∙6 + 2∙8 = 40 (unitats monetàries de t = 1). Així, PIBr= PIBn en el període base (això passa sempre).

• El PIBr en t = 2 a preus constants del període t = 1 ésp11 q12 + p21 q22 = 4∙5 + 2∙5 = 30 (unitats monetàries det = 1). Com a resultat, el PIBr ha caigut un 25%.

• Si el període base és t = 2, el PIBr en t = 1 és p12 q11 +p22 q21 = 9∙6 + 3∙8 = 78 i el PIBr en t = 2 és p12 q12 + p22q22 = 9∙5 + 3∙5 = 60. Ara, el PIBr ha caigut un 23%.

I 7

PIBr base 2000, creixement anual, EspanyaI 8

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

2011

TII

2010

TII

2009

TII

2008

TII

2007

TII

2006

TII

2005

TII

2004

TII

2003

TII

2002

TII

2001

TII

2000

TII

1999

TII

1998

TII

1997

TII

1996

TII

1995

TII

1994

TII

1993

TII

1992

TII

1991

TII

1990

TII

1989

TII

1988

TII

1987

TII

1986

TII

1985

TII

1984

TII

1983

TII

1982

TII

1981

TII

1980

TII

1979

TII

1978

TII

1977

TII

1976

TII

1975

TII

1974

TII

1973

TII

1972

TII

1971

TII

http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=03&type=db&divi=CNTR&idtab=9

Objeccions al PIB real• Teòrica: depèn dels preus del període base, què éssempre una elecció arbitrària.

• Pràctica: exclou les activitats de l’economiasubmergida, això és, activitat econòmica legal queno paga imposts) i no té en compte béns que nos’intercanvien als mercats, com ara institucions polítiques (democràcia vs dictadura) institucions socials i culturals (principis morals) la qualitat de l’educació o del medi ambient el lleure la distribució de la riquesa entre la gent…

I 9

Economia submergida (estimacions)I 10

http://www.econo

mist.com

/nod

e/16784402

http://www.econ.jku.at/members/Schneider/files/publications/2012/ShadEcEurope31.pdf

2012(% del PIB)

2. Com de desenvolupada és una economia?

• El PIB real per càpita constitueix una mesura decom de desenvolupada o “pròspera” és unaeconomia. Pot ser interpretat com una mesura delnivell de vida d’una economia.

• El PIB real per càpita es defineix com el quociententre el PIB real i la població de l’economia.

• El PIB real per càpita està positivamentcorrelacionat amb molts indicadors deldesenvolupament econòmic i la qualitat de vida:l’esperança de vida, el benestar subjectiu,l’educació, la despesa sanitària…

I 11

PIB per càpita (1820‐2008)12I

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

28.000

30.000

32.00018

7018

7318

7618

7918

8218

8518

8818

9118

9418

9719

0019

0319

0619

0919

1219

1519

1819

2119

2419

2719

3019

3319

3619

3919

4219

4519

4819

5119

5419

5719

6019

6319

6619

6919

7219

7519

7819

8119

8419

8719

9019

9319

9619

9920

0220

0520

08

PIB per càpita endòlars IGK de 1990

EUA

EuropaOccid.

Espanya

MÓN

Font: Angus MaddisonHistorical Statistics of the World Economy: 1‐2008 AD

PIB per càpita (1913‐2008)13I

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.00019

1319

1519

1719

1919

2119

2319

2519

2719

2919

3119

3319

3519

3719

3919

4119

4319

4519

4719

4919

5119

5319

5519

5719

5919

6119

6319

6519

6719

6919

7119

7319

7519

7719

7919

8119

8319

8519

8719

8919

9119

9319

9519

9719

9920

0120

0320

0520

07

Espanya

Canadà

Argentina

China

Brazil

Índia

Font: Angus MaddisonHistorical Statistics of the World Economy: 1‐2008 AD


PIB per càpita (1950‐2008) 14I

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

18.000

19.000

20.00019

50

1952

1954

1956

1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

Font: Angus MaddisonHistorical Statistics of the World Economy: 1‐2008 AD Espanya

Àfrica

Àsia

MÓNAntiga URSS

Llatinoamèrica


PIB per càpita i esperança de vida15I

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000

45000

50000

55000

60000

49 51 53 55 57 59 61 63 65 67 69 71 73 75 77 79 81 83 85

SINGAPUR

NORUEGA

EUA

AUSTRÀLIA

JAPÓALEMANYA

UNIÓ EUROPEA

COREA DEL SUDESPANYA

GRÈCIA

PORTUGAL

ARGENTINABRASIL

CHINA

MARROCEGIPTE

MONGÒLIA

ÍNDIAHAITÍZIMBABWE

AFGANISTANEsperança de vida en néixer (anys, 2012)

PIB per càpita (PPP $, 2011)https://www.cia.gov/library/publications/the‐world‐factbook/rankorder/2004rank.htmlhttps://www.cia.gov/library/publications/the‐world‐factbook/rankorder/2102rank.html

PIB per càpita i ús d’internet

16IPrinciples of Economics, 6th ed., NG Mankiw, p. 508 (books.google.es/books?isbn=0538453052)

PIB per càpita i HDI

I

• El PIB per càpita està fortament correlacionat ambl’Índex de Desenvolupament Humà.

17http://en.wikipedia.org/wiki/Human_Development_Index

3. Com de costós és viure a una economia?• En essència, totes les activitats en una economiacomporten fluxos de béns o fluxos de diner. Unaqüestió cabdal és la relació entre aquests fluxos.

• El poder de compra d’una quantitat de diner és laseva capacitat de ser intercanviats per béns (la“quantitat” de béns que el diner pot comprar).

• Un “preu promig” d’una economia es definirà per aquantificar el poder de compra i establir canvis enel cost de la vida (el cost de consumir béns). Commés petit sigui el poder de compra del diner, mésgran serà el cost de la vida.

18I

Índexs de preus

• Un índex de preus és una mesura del nivell generalde preus d’una economia. Aquest nivell és unamena de mitjana ponderada dels preus dels béns.

• Assumint la ficció que només hi ha un bé al’economia (el producte interior), si el PIB mesurala quantitat del bé, aleshores el nivell de preusrepresentaria el preu del bé.

• A diferència del PIB, els índexs de preus no tenenunitats i el seu valor no significa res per si mateix:és la taxa de variació de l’índex que és informativa.

19I

El deflactor (de preus implícit) del PIB

• El deflactor PIB és un índex de preus definit com

• Mesura els canvis en els preus (del béns produïtsen una economia) entre el període base al qual esrefereix el PIB real PIB i el període corrent.

• Si PIBn2009 = 100, PIBr2009 = 80, PIBn2010 = 135 i PIBr2010= 90, aleshores PIB2009 = 1’25 i deflactor PIB2010 = 1’5,resultat que indica un augment de preus.

20I

Deflactor PIB =PIB nominalPIB real

.

Índex de preus de consum (IPC)

• L’IPC és una mesura del cost d’adquirir un lot (ocistell) prefixat de béns d’un consumidorconsiderat representatiu.

• L’IPCt al període t es defineix com

• Per a què l’índex s’expressi en base 100, cal multi‐plicar el quocient de la dreta per 100. Cas de no fer‐ho, l’IPC s’expressa en base 1 (com el deflactor).

21I

IPCt =Valor del lot a preus del període t

Valor del lot a preus del període base.

Diferència entre IPC i deflactor

• L’IPC generalment inclou béns importats.

• El deflactor només inclou els béns produïts al’economia.

• El lot de béns en el deflactor pot variar de període aperíode.

• El lot de l’IPC generalment no canvia.

• Malgrat les diferències, tots dos índexs estan moltcorrelacionats i tendeixen a moure’s en paral∙lel.

22I

IPC i deflactor del PIB, Espanya23I

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

IPC

Deflactor del PIB

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2012/02/weodata/index.aspx

Deflactor del PIB i IPC, Espanya

24I

http://www.trad

ingecono

mics.com/spa

in/gdp‐deflator‐im

f‐data.html

http://www.trad

ingecono

mics.com/spa

in/con

sumer‐preu‐inde

x‐cpi

Calculant un IPC: un exemple• El lot de béns és (x, y, z) = (3, 2, 1).

• Prenent t =1 com a període base, IPC1 = V1/V1 = 1;IPC2 = V2/V1 = 16/16 = 1; IPC3 = V3/V1 = 12/16 =0.75; i IPC4 = V4/V1 = 20/16 = 1’25.

25I

temps px py pz Vt = valor del lot al període t 1 1 4 5 3∙1 + 2∙4 + 1∙5 = 162 2 1 8 3∙2 + 2∙1 + 1∙8 = 163 3 1 1 3∙3 + 2∙1 + 1∙1 = 124 2 5 4 3∙2 + 2∙5 + 1∙4 = 20

Taxa dʹinflació

• La taxa dʹinflació asociat amb l’índex de preus Pés la taxa de variacio de l’índex de preus P:

on P és el valor de l’index de preus en el períodecorrent i P1 el valor en el període precedent.

• Per a expressar la taxa dʹinflació com a percentatge,es multiplica per 100 el costat dret. Exemple: si P =50 i P1 = 40, aleshores = ¼ = 0’25 (= 25%): l’índexde preus s’ha apujat d’un 25%.

26I

=P P1P1

Taxa d’inflació, Espanya (gen11des12)

27I

http://www.tradingeconomics.com/spain/inflation‐cpi

Taxa d’inflació IPC i deflactor, Espanya28I

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

IPC

deflactor del PIB

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2012/02/weodata/index.aspx

Taxa dʹinflació: un exemple

• Sigui la taxa dʹinflació obtinguda de l’IPC del’exemple previ (diapositiva 25).

• En aquest cas: 1 no està definida (atès que no hi ha IPC0) 2 = (IPC2 IPC1)/IPC1 = (1 1)/1 = 0 3 = (IPC3 IPC2)/IPC2 = (0’75 1)/1 = 0’25 = 25% 4 = (IPC4 IPC3)/IPC3 = (1’25 0’75)/0’75 = 66’6%.

• Si es calcula, posem per cas, des de t = 1 fins a t =4, = (IPC4 IPC1)/IPC1 = (1’25 1)/1 = 0’25 = 25%.

29I

Conceptes relatius a la inflació

• Com a fenomen econòmic, la inflació es refereix aun increment sostingut de l’IPC. Té lloc en períodeson la taxa d’inflació és positiva.

• La deflació és el fenomen oposat: decrementsostingut de l’IPC (taxa dʹinflació negativa).

• La desinflació succeeix quan, durant una inflació, lataxa dʹinflació disminueix (mantenint‐se positiva).

• Una hiperinflació és una inflació amb taxesastronòmiques (taxa dʹinflació mensual d’almenysel 50%). Ocorre quan la inflació està fora de control.

30I

Taxa d’inflació, Espanya (1962M1‐2012M12)I 31

-2-101234567891011121314151617181920212223242526272829

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

1982

1981

1980

1979

1978

1977

1976

1975

1974

1973

1972

1971

1970

1969

1968

1967

1966

1965

1964

1963

1962

http://www.ine.es/jaxiBD/menu.do?L=0&divi=IPC&his=5&type=db

Taxa dʹinflació, Espanya (1990M12012M12)I 32

-1,5

-1

-0,5

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

5,5

6

6,5

7

7,5

2012

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

http://www.ine.es/jaxiBD/menu.do?L=0&divi=IPC&his=5&type=db

Taxa dʹinflació subjacent• La taxa dʹinflació subjacent es calcula excloent elspreus del menjar i l’energia, que tendeixen a sermolt volàtils.

• És una mesura de la inflació subjacent de llargtermini i és un indicador de la inflació futura.

33I

http://www.tradingeconomics.com/spain/core‐inflation‐rate

4. Funciona bé una economia?

• El PIB potencial (o “natural”) es refereix al nivellmàxim de PIB que una economia pot sostenir en eltemps. L’escletxa de la producció (o del PIB) és ladiferència entre el PIB (actual) i el PIB potencial.

• Quan el PIB està per sota del potencial, hi hafactors de producció desocupats (hi ha atur).

• Atès que el factor treball (serveis de treball) és undels principals factors de producció, la seva taxad’ús en la producció és una mesura del grau en quèuna economia funciona “bé”.

34I

Escletxa del PIB, Espanya (% del PIB potencial)35I

-5,5

-5

-4,5

-4

-3,5

-3

-2,5

-2

-1,5

-1

-0,5

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2012/02/weodata/weoselgr.aspx

Taxa d’atur

• Ocupats = nombre de persones que tenen feina

• Desocupats = nombre de persones que tenen feina ique en busquen una

• Força laboral = Ocupats + Desocupats

• Taxa d’atur =

• Taxa d’activitat =

36I

Població activa

Força laboral

Força laboral

Desocupats

Taxa de participació, ESP i CAT37I

40

42

44

46

48

50

52

54

56

58

60

62

64

66

68

70

72

74

III/2

012

I/201

2

III/2

011

I/201

1

III/2

010

I/201

0

III/2

009

I/200

9

III/2

008

I/200

8

III/2

007

I/200

7

III/2

006

I/200

6

III/2

005

I/200

5

III/2

004

I/200

4

III/2

003

I/200

3

III/2

002

I/200

2

III/2

001

I/200

1

Homes CAT

Dones CAT

Total CAT

Total ESP

Dones ESP

Homes ESP

http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0608&lang=es&cp=04&x=7&y=10

Tipus d’atur• L’atur pot dividir‐se en tres 3 categories (les duesprimeres defineixen l’“atur natural”).

• Friccional. Té lloc mentre es canvia de feina.

• Estructural. Degut a canvis estructurals del’economia que creen i eliminen feines, i a lesinstitucions que emparellen treballadors i empreses(costs de contracció i acomiadament, salarismínims, prestacions d’atur, restriccions demobilitat, formació professional inadequada…).

• Cíclic. Generat per les fluctuacions del PIB a curt(creix durant recessions, cau durant expansions). 38I

Atur registrat, Espanya

39I

Diciembre 2012DATOS

ABSOLUTOS MES

VARIACIONES

MES ANTERIOR INTERANUAL

ABSOLUTA RELATIVA ABSOLUTA RELATIVA

SEXO

HOMBRES 2.407.907 ‐8.321 ‐0,34 198.169 8,97

MUJERES 2.440.816 ‐50.773 ‐2,04 228.195 10,31

AMBOS SEXOS 4.848.723 ‐59.094 ‐1,20 426.364 9,64

MENORES 25 AÑOS

HOMBRES 241.810 ‐14.400 ‐5,62 ‐7.118 ‐2,86

MUJERES 214.825 ‐15.338 ‐6,66 3.192 1,51

AMBOS SEXOS 456.635 ‐29.738 ‐6,11 ‐3.926 ‐0,85

MAYORES 25 AÑOS

HOMBRES 2.166.097 6.079 0,28 205.287 10,47

MUJERES 2.225.991 ‐35.435 ‐1,57 225.003 11,24

AMBOS SEXOS 4.392.088 ‐29.356 ‐0,66 430.290 10,86

SECTORES

AGRICULTURA 187.876 ‐3.092 ‐1,62 41.915 28,72

INDUSTRIA 543.055 2.794 0,52 33.585 6,59

CONSTRUCCIÓN 755.832 4.325 0,58 ‐20.096 ‐2,59

SERVICIOS 2.993.492 ‐49.438 ‐1,62 380.963 14,58

SIN EMPLEO ANTERIOR 368.468 ‐13.683 ‐3,58 ‐10.003 ‐2,64

http://www.sepe.es/contenido/estadisticas/datos_avance/paro/index.html

Atur registrat, Espanya40I

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

5.000.00001

-200

2

07-2

002

01-2

003

07-2

003

01-2

004

07-2

004

01-2

005

07-2

005

01-2

006

07-2

006

01-2

007

07-2

007

01-2

008

07-2

008

01-2

009

07-2

009

01-2

010

07-2

010

01-2

011

07-2

011

01-2

012

07-2

012

TOTAL

HOMES

DONES


Atur registrat, Espanya41I

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

2.200.000

2.400.000

2.600.000

2.800.000

3.000.000

3.200.00001

-200

2

07-2

002

01-2

003

07-2

003

01-2

004

07-2

004

01-2

005

07-2

005

01-2

006

07-2

006

01-2

007

07-2

007

01-2

008

07-2

008

01-2

009

07-2

009

01-2

010

07-2

010

01-2

011

07-2

011

01-2

012

07-2

012

Serveis

Indústria

Agricultura

ConstruccióSense ocupació prèvia


Atur estimat, Catalunya

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

III/2

012

I/201

2

III/2

011

I/201

1

III/2

010

I/201

0

III/2

009

I/200

9

III/2

008

I/200

8

III/2

007

I/200

7

III/2

006

I/200

6

III/2

005

I/200

5

III/2

004

I/200

4

III/2

003

I/200

3

III/2

002

I/200

2

III/2

001

I/200

1

DONES

HOMES

TOTAL


42I

Taxa d’atur, Espanya, Catalunya

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

III/2

012

II/20

12I/2

012

IV/2

011

III/2

011

II/20

11I/2

011

IV/2

010

III/2

010

II/20

10I/2

010

IV/2

009

III/2

009

II/20

09I/2

009

IV/2

008

III/2

008

II/20

08I/2

008

IV/2

007

III/2

007

II/20

07I/2

007

IV/2

006

III/2

006

II/20

06I/2

006

IV/2

005

III/2

005

II/20

05I/2

005

IV/2

004

III/2

004

II/20

04I/2

004

IV/2

003

III/2

003

II/20

03I/2

003

IV/2

002

III/2

002

II/20

02I/2

002

IV/2

001

III/2

001

II/20

01I/2

001

Homes CAT

Dones CAT

Total CAT

Total ESP<24 CAT

43I


Taxa d’atur, Espanya, Catalunya 44I

24681012141618202224262830323436384042444648505254

III/2012

II/20

12I/2012

IV/201

1III/2011

II/20

11I/2011

IV/201

0III/2010

II/20

10I/2010

IV/200

9III/2009

II/20

09I/2009

IV/200

8III/2008

II/20

08I/2008

IV/200

7III/2007

II/20

07I/2007

IV/200

6III/2006

II/20

06I/2006

IV/200

5III/2005

II/20

05I/2005

IV/200

4III/2004

II/20

04I/2004

IV/200

3III/2003

II/20

03I/2003

IV/200

2III/2002

II/20

02I/2002

IV/200

1III/2001

II/20

01I/2001

>54 CAT

25‐54 CAT

Total CATTotal ESP

<24 CAT

<24 ESPhttp://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0608&lang=es&cp=04&x=7&y=10

Espanya i Catalunya (29 gener 2013)

45I

http://www.ine.es/ss/Satellite?pagename=INEHome%2FHOMELayout&L=1

http://www.idescat.cat

Source: Tradingeconomics.com, consultat el 13 de gener de 2013 46I

Variable nominal

• Una variable nominal es mesura en termes delspreus corrents.

• Canvis ens els preus corrents poden afectar unavariable nominal.

• La variable nominal típica es mesura en unitatsmonetàries (corrents).

• Exemples: el PIB a preus corrents, la quantitat dediner, la taxa d’interès (nominal), la taxa de canvi(nominal) i l’IPC.

47I

Variable real

• Una variable real mesura quantitats físiques. Lesvariables no es veuen afectades pels preus corrents.

• Algunes variables reals, com els ocupats o la taxad’atur, no necessiten cap preu per a ser definides.

• Altres es defineixen fixant preus, com el PIB apreus constants, que valora la producció emprantels preus d’un període base.

• I n’hi ha d’altres que s’obtenen de variablesnominals eliminant‐ne l’efecte dels preus, com lataxa d’interès real.

48I

Variable estoc i variable flux

• Una variable estoc es mesura en nivells en comptesde taxes de variació.

• Una variable flux es mesura en taxes de variacióper unitat de temps en comptes de nivells.

• El PIB és una variable flux, atès que mesura laproducció al llarg d’un període de temps (així queel PIB representa producció per unitat de temps).

• L’atur en un moment determinat del temps és unavariable estoc.

49I

5. Quin ús se’n fa de la producció total?

• Amb totes les variables essent reals, la 1a identitatfonamental de la comptabilitat nacional diu que

C = despesa en consum de les famíliesI = despesa en inversió d’empreses i famíliesG = despesa pública en bénsXN = exportacions netes de béns =

I

Y ≡ C + I + G + XN .

ex‐post oferta de producció ex‐post demanda de producció

EX IM50

expor‐tacions

impor‐tacions

Inversió igual a estalvi

• T = imposts pagats per famílies i empreses• TR = transferències rebudes per famílies i empreses• S = estalvi privat (estalvi de famílies i empreses)• C + S ≡ YD (renda disponible) ≡ Y + TR T

• Afegint‐ne TR T a cada costat de Y ≡ C + I + G +XN i reordenant, s’arriba a la següent identitat:

I

I ≡ S + (T TR G) + (IM EX) .

inversió estalvipúblic

estalviprivat

estalviexterior

51

Per què IM EX (o XN) és estalvi• Suposem que la Xina exporta només cotxes aEspanya i que no importa res d’Espanya.

• Xina experimenta un superàvit comercial (amb Es‐panya) i Espanya un dèficit comercial (amb Xina).

• Xina lliura béns i rep a canvi diners. Així, Xina estàestalviant i té capacitat de finançament: disposa dediner (en general, actius financers) per a prestar.Per tant, un superàvit comercial implica capacitatde finançament.

I 52

Xina Espanyacotxes

diner

2a identitat macroeconòmica fonamental• La identitat de 51 diu que la inversió domèstica esfinancia mitjançant estalvi privat, públic o exterior.La identitat pot també expressar‐se com segueix:

I

(S I) ≡ (G + TR T) + XN .

saldo pressupostari == despeses ingressos(pot definir‐se també

a la inversa)

estalvi privat net saldoexterioro expor‐tacionsnetes

superàvitcomercialsi XN > 0

dèficitcomercialsi XN < 0

superàvitpressupostarisi T > G + TRdèficit pressupos‐tari si T < G + TR

capacitat definançament

=

necessitatde finançament 53

On van a parar els estalvis?

• La 2a identitat també pot formular‐se com

• Això diu que hi ha tres maneres de fer servir elsestalvis d’una economia. Els estalvis poden anar

• … a les empreses per a finançar la inversió…

• … al govern per a finançar el dèficit públic…

• … o als estrangers, quan compren de l’economiamés del que l’economia compra d’ells.

I

S ≡ I + ( G + TR T ) + XN .

54

Dèficits bessons: festa doble

• Si la inversió és igual a l’estalvi, resultant I = S, la2a identitat implica que el dèficit públic G + TR Tés igual al saldo comercial XN.

• Així, amb I = S, si el govern té dèficit pressupostari,els estrangers l’hauran de finançar: si I = S,aleshores G + TR T > 0 comporta XN < 0.

• En resum, el govern gasta més sense haverd’augmentar els imposts, i famílies i empresescompren de l’exterior més del que venen. Viuentots tres per damunt de les seves possibilitats?

I 55

Dèficits bessons: els EUA (% del PIB)

I

Source: Wikipedia

56

http://en.wikipedia.org/wiki/Twin_deficits_hypothesis

Dèficits bessons: EspanyaI 57

-12-11,5

-11-10,5

-10-9,5

-9-8,5

-8-7,5

-7-6,5

-6-5,5

-5-4,5

-4-3,5

-3-2,5

-2-1,5

-1-0,5

00,5

11,5

22,5

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

Saldo per comptecorrent (% PIB)

Saldo pressupos‐tari net (% PIB)

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2012/02/weodata/weoselgr.aspx

De la despesa al PIB• D’acord amb la comptabilitat nacional, el PIB ésigual a la despesa, la renda i el valor afegit agregat.

• L’enfocament de la despesa per a mesurar el PIBsepara el PIB en quatre components (C, I, G, i XN)d’acord amb la identitat del comprador (o d’acordamb el propòsit de la despesa).

• L’enfocament de la despesa porta a la identitat Y ≡C + I + G + XN: tot el que es produeix és compratper consumidors per a ser consumit, per empresesper a ser invertit, pel govern o pels exteriors. Perconsegüent, producció ≡ despesa.

I 58

PIB, Espanya, enfocament de la despesa

I

http://www.in

e.es/daco/da

co42/daco4214/tabcntr.x

ls

59

Miliards d’€ C I G EX IM PIB2010 T1 158 58 47 64 72 256

1,0482010 T2 148 58 59 71 77 2672010 T3 147 56 50 73 75 2512010 T4 154 59 67 75 82 2742011 T1 162 56 48 74 82 259

1,0632011 T2 151 56 58 80 81 2732011 T3 150 54 49 83 81 2552011 T4 154 55 67 83 85 2752012 T1 165 52 45 77 82 2582012 T2 162 51 56 83 80 269

2012 T3 15059.5%

4718.6%

4718.6%

8935.3%

8132.1%

252100%

1,06 1012 €

De la renda al PIB• L’enfocament de la renda per a mesurar el PIB obtéel PIB com a suma dels pagaments fets a tots elsfactors de producció (els inputs).

• Els inputs s’agreguen en dues categories: treball(treballadors) i capital (empreses). El govern, com atercera categoria, en recapta imposts.

• L’enfocament de la renda condueix a la identitatproducció (Y) ≡ salaris + beneficis + imposts: tot el quees produeix passa a ser renda de treballadors(salaris), d’empreses (beneficis), o del govern(imposts). Resumint, producció ≡ renda.

I 60

PIB, Espanya, enfocament de la renda

I

http://www.in

e.es/daco/da


ls

61

Miliards d’€ salaris beneficis imposts PIB2010 T1 121 107 25 256

1,0482010 T2 131 112 23 2672010 T3 122 104 23 2512010 T4 136 116 25 2742011 T1 121 112 26 259

1,0632011 T2 131 119 22 2732011 T3 131 110 22 2552011 T4 135 121 21 2752012 T1 117 113 26 2582012 T2 124 123 21 269

2012 T3 11445.2%

11445.2%

239.1%

252100%

Del valor afegit al PIB• L’enfocament del valor afegit per a mesurar el PIBveu el PIB com la suma del valor que cada produc‐tor aporta a les seves compres d’altres productors.

• Si la industria reprogràfica compra paper i energiaper valor de 100 i 200 per a fer fotocòpies per valorde 600, el valor afegit de la indústria és 600 200 100 = 300. Si aquest valor fos 600, la producció depaper i energia s’estaria comptabilitzant dos cops.

• Valor afegit = valor dels béns finals (nous) produïts valor del béns intermedis emprats per a produir‐los. En aquest cas, producció ≡ valor afegit total.

I 62

PIB, Espanya, enfocament valor afegitI

http://www.in

e.es/daco/da


ls

63

Milliards d’€ agricul‐tura indústria construcció serveis im‐

posts PIB

2010 T1 5 42 25 159 24 256

1,0482010 T2 8 38 26 173 21 2672010 T3 4 34 26 163 21 2512010 T4 6 39 26 177 24 2742011 T1 5 45 22 161 24 259

1,0632011 T2 7 41 24 178 20 2732011 T3 4 37 25 167 20 2552011 T4 6 40 25 180 21 2752012 T1 5 45 20 163 22 2582012 T2 8 40 22 180 18 269

2012 T3 41.5%

3614.2%

218.3%

16866.6%

207.9%

252100%

PIB catalàI 64

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

160000

180000

200000

220000

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

PIB

C

I

G

XN

2011 (miliards d’€)

PIB 210,1C 122,9I 34,9G 43,8XN 8,4

http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=5107&lang=es

Un grapat de definicions• Saldo pressupostari (públic): SP = T TR G.• Hi ha superàvit pressupostari si SP > 0.• Hi ha dèfict pressupostari si SP < 0.

• Saldo comercial (exportacions netes): XN = EX IM.• Hi ha superàvit comercial si XN > 0.• Hi ha dèficit comercial si XN < 0.

• Demanda interna del PIB = C + I + G• Demanda exterior neta del PIB = XN = EX IM• Renda disponible = Y + TR T (també igual a C + S)

I 65

Flux circular de la renda

I 66

Les qüestions que defineixen el curs /1

1. Com de gran és una economia?2. Com de desenvolupada és una economia?3. Com de costós és viure a una economia?4. Funciona bé una economia?5. Quin ús se’n fa de la producció total?

6. Quant de diner hi ha a una economia?7. Per què hi ha actius financers?8. Per són importants les taxes dʹinterès?9. Com crea diner una economia?

Tema1

Tema2

Documents

Les qüestions que defineixen el curs /1gandalf.fee.urv.cat/professors/.../Curs1213/Macro_2013_I_Agregats_… · Les qüestions que defineixen el curs /1 1. Com de gran és una economia?