Grup: Jesús, Ionut i Yamila

1.- Què són les roques ?

2.- Tipus de roques: magmàtiques, sedimentàries i

metamòrfiques

3.- Els minerals: què són ?

4.- Classificació de minerals.

5.- Cristalls i pedres precioses.

6.- Els metalls

7.- Mines i jaciments.

8.- Pous de petroli.

9.- Aprofitament: per a què els utilitzem ?

Les roques són agregats naturals consolidats que poden estar formats per

un o més minerals i també poden contenir fragments de roques

preexistents i restes d'éssers vius. Es pot dir, que les roques estan formades

per diverses espècies mineralògiques (roques compostes). Les roques són

els materials dels que, de manera natural, estan fets el mantell i l'escorça

de la Terra.

Una roca es una substància natural inerta és a dir, no viva, que està

constituïda per dos o més tipus minerals.

Les roques poden ser:

-Magmàtiques

Es formen per refredament i solidificació de magmes, masses de materials

rocosos fosos, que s'originen a l'interior de la Terra, a profunditats que

oscil·len entre uns 10 i 150 kms.

De vegades, el magma arriba a la superfície terrestre a través de fissures

que anomenem volcans

Els corrents de lava que flueixen en estat líquid es van refredant

progressivament. S'inicia el procés de solidificació per les capes més

superficials però quedant un temps encara líquida la de les capes més

internes, fins que arriba a la total solidificació.

La lava ja consolidada s'anomena Bassals (“popularment pedra ferral”).

En refredar-se, la massa de lava contrau al seu volum i es produeixen unes

esquerdes que fracturen la roca i donen lloc a diverses formes o hàbits de

solidificació, que ens permet classificar el bassal en:

*Prismàtic: grans columnes prismàtiques. Aquests prismes són sempre

normals a la direcció del corrent i donen lloc a les famoses columnates

basàltiques.

*Massa: enormes blocs irregulars.

*Lenticular: lloses o plaques grans i gruixudes

- Sedimentàries

Les roques sedimentàries són aquelles que es formen a partir de roques

ja existents que queden sotmeses a l'acció dels agents atmosfèrics:

l'aigua, el vent o el gel.

- Metamòrfiques

Les roques metamòrfiques són aquelles que es formen en sotmetre

qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s’arribi a

fondre. Això fa variar l’estructura de la roca inicial i dóna lloc a una nova

roca. Són exemples d’aquestes roques: les pissarres, les fil·lites, els

esquists i els gneis.

Els minerals són els elements que constitueixen les roques, és a dir que les

roques sempre estan constituïdes per dos o més tipus de minerals.

Tots els minerals tenen unes característiques que els fan diferents els uns

dels altres, aquestes característiques són:

Color: el color és una característica important dels minerals, ja que pot

ajudar a la seva identificació però també pot portar a engany atès que

alguns poden presentar diferents colors.

Lluïssor: la lluïssor indica la manera en que la superfície del mineral

interactua amb la llum.

Color de ratlla: el color de ratlla d’un mineral és el color de la pols que

queda en forma de ratlla en fregar el mineral sobre una superfície de

porcellana no vidriada.

Duresa: la duresa és la resistència d’un mineral a ser ratllada per un altre

material.

Exfoliació: l’exfoliació és la tendència d’un mineral a trencar-se seguint

unes direccions que depenen de la seva estructura íntima.

Fractura: la fractura és la propietat que tenen els minerals de trencar-se en

diversos fragments irregulars.

Tenacitat: la tenacitat és la resistència del mineral a ser trencat. Així

podem parlar de minerals fràgils o resistents.

Pes específics: el pes específic o densitat relativa és la relació entre el pes

d’un determinat volum d’un mineral i el pes del mateix volum d’aigua

pura a 4 ºC.

Altres: a més de les citades, els minerals poden tenir d’altres propietats

físiques que poden ajudar a identificar-los.

Un cristall és un sòlid homogeni que presenta una estructura interna

ordenada de les seves partícules.

La majoria dels cristalls naturals es formen a partir de la cristal·lització de

gasos a pressió en la paret interior de cavitats rocoses anomenades geodes.

La qualitat, grandària, color i forma dels cristalls depenen de la pressió i

composició de gasos en aquestes geodes (bombolles), de la temperatura i

altres condicions del magma on es formin.

Les pedres precioses: Les pedres precioses són minerals que generalment

són transparents i han estat tallats i polits. Algunes pedres precioses són

similars al que sembla el mineral quan és trobat en la naturalesa i unes

altres són molt diferents.

Els metalls són el conjunt d’elements químics que presenten una sèrie de

característiques comunes. N’hi ha uns setanta. El descobriment i utilització

d’aquests elements per part de l’home a servit per a definir certs períodes

històrics: edat del bronze, edat de ferro, etc.

Els més utilitzats són el ferro i l’acer.

FERRO ACER

Les roques i els minerals són molt útils. Per utilitzar-los cal treure’ls

primer del lloc en que es troben. Aquest treball és molt dur i de vegades

perillós.

Els jaciments són els llocs on hi ha minerals o roques. El jaciment que es

fa servir per treure minerals o roques es diu mina, on hi treballen els

miners.

Hi ha dos tipus mines:

- Les mines subterrànies són excavacions que serveixen per treure minerals

que es troben molt a fons.

- Les mines a cel obert són excavacions de jaciments que no estan massa

al fons.

- Les mines de les quals es treuen roques com el granit o el marbre,

destinades a la construcció els diuen pedreres.

PETROLI:

El petroli és una barreja complexa no homogènia d’hidrocarburs,

composts formats per hidrogen i carboni. Difereixen molt entre si, des de

groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a

les relacions entre els tipus d’hidrocarburs. És un recurs natural no

renovable, matèria primera de nombrosos materials i productes i, com a

combustible fòssil, la principal font d’energia primària al món.

EXTRACCIÓ:

S’extrau mitjançant la perforació d’un pou sobre el jaciment. Si la pressió

de la bossa de gas és prou, forçarà la sortida natural del petroli a través del

pou que es connecta mitjançant una xarxa de oleoductes cap al seu

emmagatzemat, el seu transport mitjançant vaixells petrolers i el seu

refinament. Durant la vida del jaciment la pressió descendirà i serà

necessari usar altres tècniques per a l’extracció mitjançant bombes, la

injecció d’aigua o la injecció de gas, entre altres.

Actualment els principals productors de petroli són l’Aràbia, Saudita, Iraq,

Kuwait, Veneçuela, Mèxic, Rússia, els Estats Units, el Canadà i el Regne

Unit, entre d’altres.

Els principals països exportadors són