Any VI Nmero 66 19 de desembre del 2015 publicaci oficial gratuta del club CEEUROPA.CAT @ceeuropa

2 19 de desembre del 2015Opini / Destacats

editorialConsolidats a casa nostraDe totes les sensacions que es poden tenir i acumular al llarg duna vida, poques generen tant benestar com la de sentir-se a casa. Per a tots nosaltres la llar, el nostre particular refugi de cada dia, s un element indispensable sobre el que gira el mn.

En clau futbolstica, la llar de lEuropa s Sardenya (nou o vell). Des del dia 1 de desembre del 1940 que la famlia escapulada viu el futbol del seu club en la mateixa ubicaci geogrfica, excepte, s clar, els anys de construcci del Nou Sardenya. Ni ms ni menys que 75 anys celebra enguany leuropeisme dun dels trets caracterstics de la seva identitat. En el primer quart de segle llarg de vida de lEuropa el moviment de camps era constant -fins a vuit recintes de joc diferents havia tingut el club abans de posar els peus a Sardenya-, per s lactual ubicaci, amb les aventu-res i desventures viscudes en el vell i el nou recinte, el factor que li marca el carcter actual al CE Europa.

Com diu un dels cntics de lafici, lEuropa s lorgull de la Vila de Grcia. El sentiment de formar part daquest histric territori del pla de Barcelona va estretament lligat i relacionat amb els 75 anys que suma el club convivint amb els altres vi-latans. Lexposici grfica i de retalls de premsa que el club estrena aquest cap de setmana dna fe de lesperit de creixe-

ment i superaci que han tingut el club, les diferents directives, els socis i tamb els jugadors al llarg de les dcades.

Amb una reformada tribuna, abandonant els seients originals del 1995, el club deixa la seva petjada visual per celebrar lefemride. Ara la part alta de tribuna disposa de gaireb un miler de noves cadires, majoritriament blaves, com lescapulari i com la bandera de Grcia, amb el nom EUROPA escrit amb cadires blanques, de banda a banda, fent aix un salt al segle XXI amb el nou cos-tum de la majoria de clubs de primer nivell dincorporar el nom de la seva entitat a la imatge externa de les cadires del seu estadi.

Esperem que durant molts anys ms aquesta segueixi sent la casa dels europeistes i, si el dest tingus preparat un nou canvi, que sigui per anar noms endavant, sempre endavant!

Tres quartsde segle fa

que lEuropaes trobainstallat

en lactualubicaci

lenquestaTagrada laspecte nou de la tribuna?

A) S B) No

Vota a: ceeuropa.cat. Cada mes publicarem el resultat de la darrera enquesta del portal web.

Pujar lEuropa Ba Primera Catalana?

RESULTAT DE LA DARRERA ENQUESTA

S No

[ngel Garreta] Sempre es diu que un derbi s un partit especial, per veritablement especial i histric va ser el disputat el passat diumenge 13 de desembre a La Verneda entre el Jpiter i lEuropa. Un duel daquells que les generacions que el van viure en directe explicaran als futurs menuts. No cada dia es veu un derbi de nou gols i una remuntada estratosfrica.

El matx va comenar amb un gerro daigua fre-da quan no shavia ni disputat un minut. Als 59 segons, Josu va fer l1-0. Un penal transformat per Gueri va posar el Jpiter amb 2 gols de diferncia poc desprs i, passant un minut del quart dhora de joc, Josu va fer el 3-0. El cop moral semblava mortal per a lEuropa, per llavors va comenar a gestar-se la remuntada pica. Noms servir del mig del camp desprs dencaixar el tercer, lEuropa va fer el 3-1, obra

dAbel Rita. Al minut 25, Poves retallava dis-tncies i ell mateix, al fil del minut 45, signava el 3-3. Quan lempat semblava el resultat amb qu marxar al descans, un penal transformat per Fran Bea deixava el 3-4 a lelectrnic. Veure per creure, 3 gols capgirats en 30 minuts!A la represa, Abel Rita va fer el 3-5 i el Jpiter va posar emoci al minut 92 amb el 4-5 final

Un derbi histric!

A lesquerra, imatges del 4-5 contra el Jpiter. A la dreta, retall del diari Eco amb lhistric 9-2

28%

LEscapvlat per dins...

LEscapvlat s un mitj de comunicaci oficial del CE Europa que depn de forma directa del Departament de Premsa i vinculat amb els altres canals del club (web i xarxes socials) a nivell informatiu corporatiu. LEscapvlat est produt per DBCoop. LEscapvlat t una periodicitat de carcter mensual amb 2.500 exemplars.

Edici i Consell Rector

Junta Directiva del CE Europa

Direcci i Maquetaci

ngel Garreta (Cap de Premsa) Redacci i fotografia

Xavier Vidal, Josep Maria Clemente,Fran Capell, Jordi Batuecas,Nicols Arlanzn, Ramon Vergs,Snia Prez i ngel Garreta

Fonts informatives i grfiques

Arxiu documental i web del CE Europa.

Contacte

info@ceeuropa.cat

Publicitat: Xavier Garcia (Tel. 627 017 071)

Informaci diria sobre el club

ceeuropa.cat @ceeuropa facebook.com/ceuropa

Dipsit legal: B-14.046-2010

... qui som?

LEuropa capgira un 3-0 en contra davant el Jpiter per guanyar 4-5!

72%

El de diumenge passat no va ser lnic duel amb el Jpiter amb nou gols o ms. Histric va resultar tamb el 9-2 amb qu va guanyar lEuropa al club grisgrana el 12 de gener del 1997. En aquest duel tamb va haver-hi remuntada (els escapulats perden 0-2 al minut 20). El davanter Ral Verd va signar un pquer de gols amb lEuropa.

El darrer gran precedent, a Grcia

19 de desembre del 2015 3FutbOl base

[Redacci] El Benjam D es-capulat va viure el 18 de no-vembre un entrenament ben especial, diferent i emotiu al Nou Sardenya al costat dels jugadors i tcnics de la primera plantilla escapulada. Van visitar el vestidor i van compartir la sessi descalfament.

Daquesta manera, club i Pri-mer Equip van voler mostrar el seu suport i reconeixement amb el gest esportiu que va tenir el Benjam D en lanterior derbi contra el Martinenc, dei-xant-se marcar un gol desprs dhaver transformat un aprofi-tant-se duna jugada dubtosa on el rival es va quedar esttic sense jugar la pilota.

Capitans i jugadors del Primer Equip van explicar als ms menuts altres experincies co-negudes arreu del mn del fut-bol, tamb a lelit, on un equip, per esportivitat, es va acabar deixant fer un gol, tal com va tenir lloc en el duel disputat pels ms petits.

Un cop coneguts els jugadors i el vestidor de lequip, el Ben-jam D va saltar a la gespa per compartir la volta descalfament i uns petits rondos de linici de lentrenament dels grans en com. LEuropa va prometre dedicar un triomf al jove equip de base i ho va fer al vestidor desprs de guanyar el Palams per 2-1

Reconeixement al Benjam D per fair play

LEuropa presenta el seu Futbol Base en un dissabte especial[Redacci] Com s tradici cada tem-porada, la base esportiva federada del club t un dia despecial protagonisme davant socis i familiars i en parallel amb un partit de lliga del Primer Equip per donar-li a lacte tota la importncia que mereix.

Enguany, la base de lEuropa es pre-senta aquest dissabte 19 de desembre a les 16:30 hores al Nou Sardenya. Els jugadors dels diferents equips formaran sobre la gespa un mosaic amb el nmero 75 com a celebraci de laniversari de lestadi.

Aquest acte anir acompanyat de la presentaci de lexposici retros-pectiva dels tres quarts de segle de Sardenya i, a les 18 hores, la disputa de lEuropa-Santfeliuenc de Tercera Divisi, darrer partit de lany i penltim de la primera volta

Una escola per a tothomperqu no?

Centre PoblenouAv. Diagonal 145

931299495

Centre Grciac/Pi i Margall 23-25

932108883

Primera

classe

GRATISwww.allegrettoescola.cominfo@allegrettoescola.com

4 19 de desembre del 2015el club

Assemblea General Ordinria el dilluns dia 21Tindr lloc al Tennis La Salut a les 19 hores en primera convocatria i a les 19:30 en segona

[Redacci] EEl Club Esportiu Europa convoca als socis i scies de ple dret a la celebraci de lAssemblea General Ordinria 2015 que tindr lloc al Tennis La Salut el proper dilluns 21 de desembre a les 19 hores en primera convocatria i 19:30 en segona.

Ordre del dia

1- Aprovaci de lacta de lAssemblea Extraordinria del 27/10/20152- Ratificaci dels nous membres de la Junta Directiva3- Informacions4- Presentaci de la memria dactivitats temporada 2014/20155- Aprovaci i liquidaci de lexercici econmic de la temporada 2014/20156- Aprovaci del pressupost econmic de la temporada 2015/20167- Ratificaci del nomenament del Sndic8- Ratificaci dels membres de les diferents comissions9- Altres10- Precs i preguntes

19 de desembre del 2015 575 anys De sarDenya

75 anys a casa nostra!El dia 1 de desembre del 1940 es va estrenar el vell estadi de Sardenya amb un partit de lliga

[. Garreta] La Guerra Civil havia finalitzat per el camp de lEuropa havia quedat inservible donat que va ser utilitzat en el conflicte com magatzem de ferralla. Tocava buscar nova casa, i l1 de desembre del 1940 veia la llum el camp de Sardenya.

El nou recinte no era un camp en el seu orgen, sin un solar ple de pins i matolls i amb fora desnivell de terra. Malgrat que el club el va poder llogar, va costar horrors deixar-lo en condicions per a la prctica del futbol, per finalment es va poder fabricar un recinte

modest i senzill a la confluncia dels carrers Sarde-nya, Camlies i Secretari Coloma. Segurament els europeistes daquella poca poc podien imaginar que el nov moviment de camp del CE Europa al llarg de la seva histria seria, geogrficament, el darrer fins als nostres dies.Setanta-cinc anys desprs, lEuropa segueix fixat al mateix lloc (amb el parntesi itinerant entre el Guinard i Horta durant la construcci del Nou Sardenya entre 1992 i 1995) i, si res no fa variar de forma radical el pas de la histria, sembla que shi quedar per molts

anys ms. Sardenya ha anat variant amb el pas del temps, especialment a nivell estructural i visual entre els inicis (1940) i la seva davallada final (dcada de 1980 i inicis de 1990). En lactualitat, el club ha celebrat la data de lefemride canviant de dalt a baix tots els seients de la tribuna principal i afegint una nova i moderna distribuci de seients formant el nom del club ben visible des de lluny. Dos partits de veterans, una exposici fotogrfica i una litografia -portada del peridic- obra de Montse Fand, culminen els actes de commemoraci

Reps fotogrfic de SardenyaEl dissabte 19 de desem-bre a les 17:15 hores i com a acte previ a la disputa del partit Euro-pa-Santfeliuenc, el club inaugura una exposici fotogrfica retrospectiva, dcada a dcada, de levoluci de Sardenya fins al Nou Sardenya, repassant no noms els

canvis fsics del recinte esportiu sin els fets ms importants que han tingut lloc sobre la seva superf-cie de joc.

Lexposici tamb es po-dr veure a lAjuntament de Grcia de forma per-manent de l11 al 22 de gener.

Doble duel amists de veteransEl dia 8 de desembre al mat, els veterans dEu-ropa i Barcelona van disputar el primer partit commemoratiu dels dos programats durant el mes de desembre. El resultat va ser de 2-5 favorable al conjunt blaugrana. Lex-capit lex Delms va marcar els gols locals.

El proper 27 de desembre a les 12 del mat, lEuropa jugar contra els veterans de lEspanyol per tancar els amistosos de cele-braci dels 75 anys de lestadi.

Ambds conjunts tindran, a ms, en joc el I Trofeu Agrupaci Europeista.

6 19 de desembre del 2015Histria

MEMRIA HISTRICA ESCAPULADA, per Xavier VidalLEuropa de la postguerra (3): una inauguraci agredola

LEuropa iniciava la temporada 1940-41 amb una barreja desperana i incerte-sa. Desperana pel nou terreny de joc que anava endavant, malgrat que per problemes burocrtics les obres no van poder comenar fins lestiu de 1940.

Daltra banda, el neguit venia pel fet que els nous dirigents franquistes havien fet una reestructuraci, a fons, de totes les divisions de lEstat espanyol i la Junta Directiva europeista, presidida per Francesc Sugot, no tenia clar a quina categoria aniria a parar el club.

Aquesta situaci de neguit, per, es va aclarir rpidament; la Federaci va anunciar que a partir daquell moment i desprs de les categories nacionals (Primera, Segona i Tercera) vindrien les categories regionals, suprimint-se daquesta manera tornejos de gran tra-dici com el Campionat de Catalunya. Per a confeccionar les noves divisions regionals es va realitzar un estudi de les darreres temporades i lEuropa va que-dar enquadrat en la Primera Categoria Regional Grup A, que era un esgla per sota de la Tercera Divisi.

Lexjugador Cndid Mauricio va ser con-tractat com a nou entrenador. I s aqu on hem de parlar de Ramn Planas, que era el directiu encarregat de la comissi esportiva i que era qui realitzava els fitxatges. Planas va tenir un ull clnic en fitxar diversos joves jugadors, que des-prs serien grans futbolistes, com s el cas de Gonzalvo III (fitxat del Mollet amb 19 anys) o del porter Casafont (tamb contractat amb 18 anys) entre altres. Pel que fa a la plantilla, Ballester II va ser fitxat pel Sabadell, lincombustible Francesc Cifr continuaria bregant en el mig camp i van fer el debut amb el primer equip homes com Guerrero o Garca-Nieva. Pel que fa a Mari Gon-zalvo i Falcn, direm que era el petit dels tres germans daquesta nissaga de fut-bolistes. El germ gran (Gonzalvo I) ja havia defensat la samarreta escapulada la temporada 1936-37, jugant 20 partits

(la totalitat dels oficials) i marcant 3 gols. Anys desprs arribaria a jugar al primer equip de lEspanyol i del Bara entre altres. Per la seva banda, Gonzalvo III va defensar la samarreta escapulada noms aquesta temporada, disputant 18 partits i marcant 6 gols. Al finalitzar aquesta campanya el Bara el va fitxar per 150 (25.000 ptes de lpoca) que van servir per fer millores al nou estadi. Amb els blaugranes, Gonzalvo III, arri-baria a ser el capit del mtic equip de les cinc copes.

Amb el retard de les obres, lEuropa va haver de demanar a la Federaci que volia jugar tota la primera volta del campionat com a visitant. Aquest seria un factor determinant en la trajectria de lequip. El 8 de setembre siniciava el Campionat Regional de la Categoria A on hi figuraven els segents equips: Horta, Terrassa, Sant Andreu, Jpiter, Vic, Sants, Granollers, Nstic de Tarra-gona, Martinenc i Europa. La veritat es que linici va ser desastrs, tres derrotes en els tres primers partits, amb 13 gols en contra i noms 4 a favor. A la quarta jornada se sumava el primer punt amb un empat a zero contra el Sant Andreu, i fins el final de la primera volta noms es va aconseguir una victria (contra lHorta), un empat (contra el Nstic) i 3 derrotes ms (amb una histrica pallissa per 7-1 contra el Martinenc). A meitat de Campionat lEuropa ocupava la penltima plaa, amb 4 punts, 12 gols a favor i 31 en contra.

Malgrat que la Directiva escapulada ha-via previst que a la segona volta el nou estadi estaria a punt, malauradament les obres anaven amb retard i es preveia que a primers de desembre el terreny de joc estaria finalitzat. Per tant, lEuropa va haver de jugar els primers 4 partits com a local en els camps del Martinenc, del Sants i del Sant Andreu, on noms es va sumar un punt i es van patir noves i doloroses golejades. Tot plegat sarri-bava al primer de desembre i finalment havia arribat el gran dia. Aquell bosc de

pins shavia transformat en un terreny de joc apte per jugar-hi partits de futbol. Explicat aix, sembla com si la construc-ci de lestadi hagus sigut una feina fcil i per tal de mesurar limmens repte que va suposar, cal fer una mirada a la situaci de Barcelona i per extensi de Catalunya en aquells mesos. I s que desprs duna crua Guerra Civil que es va allargar durant tres anys, la ciutat vivia en la misria; els aliments bsics eren escassos i a uns preus desorbitats i la cartilla de racionamiento estava a lordre del dia. La poblaci s va veure abocada a comprar al mercat negre i a lestraperlo. Es patien constants talls de llum i la benzina era un luxe.

s per tots aquests fets aqu exposats que la construcci dun terreny de joc es pot considerar com una acte heroic. Aix doncs, el dia 1 de desembre, a les 15:30 hores i amb el Granollers com a rival, Sardenya obria les seves portes a socis i aficionats. El primer onze escapulat va ser el segent: Casafont; Aparici, Pay; Camps, Serracant, Guerrero; Garca, Morral, Ballester, Gonzalvo i Sol. LEu-ropa contra tot pronstic (el Granollers era el segon classificat) va aconseguir la segona victria del campionat, per un ajustat i molt treballat 1-0, gol de Serracant.

Com a primer golejador de la histria de Sardenya, s just doncs saber al-gunes coses ms sobre el seu pas per lEuropa. Carles Serracant va defensar la samarreta escapulada durant 4 tem-porades (1936-37, 1939-40, 1940-41 i 1941-42) i va arribar a disputar 41 partits i noms va marcar 2 gols, un dels quals ha passat a la histria. Fitxat del Bada-lona, va ser un referent al mig del camp, destacava pel seu lideratge i per la seva elegncia en el joc; malauradament (i com altres) la guerra no li va permetre competir tant com hagus volgut.

Tot i la victria aconseguida, la situaci a la classificaci no havia millorat. En les dues segents jornades es van aconse-guir dues victries contra el Nstic i el Martinenc que van situar els escapulats amb opcions de lluitar per la salvaci. Mancaven dos partits contra els dos rivals directes per eludir el descens: Terrassa i Horta. El duel amb els ega-rencs es va perdre per 2-4. En lltima jornada, el Terrassa va perdre amb el Vic (lder i campi) i lEuropa va guanyar lHorta per 3-1 amb un Sardenya. Per tant, va tenir lloc un triple empat on, un cop fetes les sumes pertinents, donava als escapulats la darrera plaa (per un gol!) i el que era pitjor, el descens a la Primera Categoria Regional B.

A la fila de dalt, tercer per lesquerra, Serracant, autor del primer gol de la histria de Sardenya

19 de desembre del 2015 7actualitat

A lala el Femen A: tres victries seguides

LEuropa, present a laniversari de la declaraci dels Drets Humans

[. Garreta] Linici de temporada a la Segona Divisi femenina va ser dur per a lequip snior de lEuropa. Les escapulades van perdre els cinc primers partits del campionat, conse-cutivament. Malgrat tot, el treball de jugadores i tcnics comena a donar fruits de remuntada a la taula classifi-catria amb cinc triomfs en els darrers set partits, els tres ltims de la lliga de forma consecutiva.

Les victries davant AEM Lleida i La Roca (2-3 i 0-4, a domicili) i a casa davant lEspanyol B (2-1) han donat aire a una bona plantilla que sap que la seva situaci a la taula, per potencial

real, no havia de ser coquetejar amb el descens de categoria.

Amb un salt a mitja taula, lequip va disputar la setmana passada la darrera jornada del 2015 i, agafant el campi-onat vacances de Nadal anticipades, no es retornar a la competici fins el 10 de gener.

La pausa talla levoluci positiva de lequip per pot servir per seguir treba-llant en la mateixa lnia i buscar, en el retorn a la competici ja en ple 2016, mantenir la dinmica i oblidar-se pel que resta de campionat de la zona baixa de la taula

[. Garreta] La Judith i en Biel, jugadors de la base, van llegit el 26 article de la Declaraci Uni-versal dels Drets Humans dins el marc commemoratiu del seu 67 aniversari en un acte amb espor-tistes celebrat al Palau Robert.

LAssociaci per a les Nacions Unides a Catalunya (ANUE) va organitzar a la sala Cotxeres del Palau Robert un acte solemne de

lectura dels articles que formen la Declaraci Universal dels Drets Humans (DUDH).

La taula de ponents va ser pre-sidida per Eduard Sagarra, pre-sident dANUE; Manuel Mano-nelles, director general dAfers Multilaterals i Europeus de la Ge-neralitat de Catalunya; Marta Car-ranza, Comissionada dEsports de lAjuntament de Barcelona.

Desprs dels parlaments, di-ferents persones relacionades amb lesport, des de la prctica, lentrenament, lelit o lesport ba-se, van llegir un per un tots els articles de la DUDH.

La Judith Escaich, jugadora de lequip Femen Infantil i en Biel Boada, jugador de lInfantil D, van estat els escollits pel club per representar el CE Europa

Fran Bea, nou entrenador del Juvenil A[Redacci] El migcampista Fran Bea, jugador del Primer Equip i entrenador de lAlev H de lEuropa aquesta temporada, agafa el co-mandament del mxim representant juvenil de lentitat.

El futbolista, que compaginar la seva nova tasca amb la de jugador de Tercera Divisi i la supervisi de lalev que fins ara entrenava, agafa el relleu dscar Sanchs a la banqueta del Juvenil A com un repte apassionant. Tenim moltes

ganes i illusi, sabent que s un dels equips estrella de la base de lEuropa i que s ja una plaa exi-gent. Malgrat la situaci de lequip a la taula, Bea creu que ho podem tirar endavant i aquesta idea positiva s la que volem transmetre.

El nou tcnic estar acompanyat a lstaff per David Bermudo, exjugador recentment retirat de la prctica ac-tiva del futbol. Fran Bea veu normal que tot canvi necessita un procs, per que en aquest cas podem tre-

ballar amb tranquillitat i transmetre noves idees, que sempre porta un temps. Quant a la propera aturada per Nadal daqu dues jornades, el nou tcnic creu que ens anir b per treballar sobre all que volem i per reforar el que ja es fa b.

El nou tcnic es va estrenar el cap de setmana passat amb un empat contra el Jbac-Terrassa, primer dels aspirants -no filial- a pujar de categoria i assolir la Divisi dHonor la propera temporada

8 19 de desembre del 2015publicitat