Embed Size (px)
DESCRIPTION
Autor: Carlos Jané Escalza | Tutor: Alejo Noblom Escudé | Tema: Esports per a discapacitats
Citation preview
TREBALL DE RECERCA
L’ESPORT ADAPTAT
Carlos Jané Escalza
Dirigit per Alejo Noblom Escudé
2n de Batxillerat 2.4
IES MONTSERRAT
6 de Novembre, 2013
Índex
1. Introducció Pàg. 3
2. L’esport adaptat Pàg. 4
2.1. Federacions i Comitès Pàg. 5
2.2. Boccia Pàg. 8
2.3. Goalball Pàg. 9
3. Special Hoquei Pàg. 11
3.1. Reglament Pàg. 14
4. Futbol adaptat Pàg. 18
4.1. Futbol per amputats Pàg. 20
4.2. Futman Pàg. 22
4.3. Futbol sala per invidents Pàg. 23
5. Jocs Paralímpics Pàg. 29
5.1. Roma 1960 Pàg. 33
5.2. Barcelona 1992 Pàg. 36
5.3. Comparació entre els Jocs de Roma-Barcelona-Londres. Pàg. 43
6. La repercussió que té als medis informatius Pàg. 45
7. Entrevista a Jordi Lobo Pàg. 48
8. Conclusions Pàg. 50
9. Bibliografia Pàg. 52
2
1. Introducció
He escollit el tema de l’esport adaptat a les persones
discapacitades perquè crec que se’n parla molt poc i perquè es
interessant i motivacional veure com la gent es supera cada
dia i perd la seva por per poder practicar l’esport que l’agrada
sense complexes i adaptat a la seva discapacitat.
La motivació per la qual faig aquest treball es perquè admiro
molt la gent que es supera i va trencant barreres per
aconseguir un objectiu i es per això que les persones amb
discapacitat són dels que més s’esforcen per poder aconseguir
una meta, ja que tenen moltes dificultats d’adaptació.
En el treball no podré parlar de tots els esports i esportistes
que hi ha, però tots es mereixen que se’n parli d’ells.
Per mi aquest treball voldria que sigues com un premi per tots
aquells que s’esforcen dia rere dia, com un tipus d’homenatge.
També volia conèixer i veure com la gent amb discapacitat
gaudeix de l’esport igual que la gent que no té discapacitat i
encara es més interessant veure que quasi tots els esports
estan adaptats per gent que pateix discapacitat.
El meu objectiu en aquest treball es aprendre més sobre
aquest tema i també que es coneix-hi mes aquest tipus
d’esport ja que es parla molt poc en els medis i no es valora
tant com es deuria, i si amb el meu treball puc apropar a la
gent a que conegui i s’interessi ja seria un premi.
En el treball parlaré del esport adaptat en general i després
em centraré en els esports que estic més involucrat, el futbol
l’esport que m’ho ha donat tot i l’hoquei que té una gran
tradició en la meva família.
L’Esport Adaptat 3
2. L’esport adaptat
Aquest esport permet que les persones amb discapacitat intel·lectual i
física puguin practicar l' activitat esportiva. Les característiques
principals d’aquests esports són: el reglament adaptat, subjectes que
presenten una discapacitat, tendència de les modalitats esportives a
transformar-se en esports específics, adaptació de l'esport a les
determinades edats evolutives.
Els objectius de l’esport adaptat són que les persones amb
discapacitat puguin integrar-se a la societat a partir de l’esport això
fa que a partir de practicar esport guanyin condició física, treballin en
equip etc...
Hi ha diferents tipus d’activitats físiques adaptades com per exemple
les sensibilitzadores: són les que amb presència o no de persones
amb disminució, fan vivencial la mobilitat reduïda als participants
(voleibol asseguts). Una altre són les integradores: contemplen la
participació de persones amb o sense disminució (atletisme adaptat) i
per últim les específiques: aquelles fetes només per persones amb
discapacitat per conèixer l’esport adaptat. (goalball)
2.1. Federacions i Comitès
Hi ha diferents organismes d’àmbit nacional que ajuden, organitzen i
patrocinen l’esport adaptat.
4
A Catalunya podem trobar la Federació Catalana d’Esports de
Persones amb Discapacitat Física (FCEDF) és una entitat privada
d’utilitat pública i d’interès cívic i social.
L’objectiu prioritari de la Federació és desenvolupar projectes i
estratègies per treballar la normalització de les persones amb
discapacitats físiques mitjançant l’esport.
La missió de la FCEDF es promocionar, gestionar i coordinar la
practica esportiva adaptada per a persones amb discapacitat física a
Catalunya. Així mateix, fomentar la integració a la societat mitjançant
l’esport adaptat i l’activitat física (competició, promoció, oci i
lleure....)
El lema d’aquesta federació és “SI VOLS POTS” que fa referència a
que tothom si vol pot aconseguir els objectius que es marqui amb
treball i esforç.
A Espanya hi ha diferents federacions cada una específica a la
discapacitat que pateixen les persones que hi pertanyen.
La més important es la que engloba a tots els esports, aquesta és la
Federacion Española de Deportes de persones con Discapacidad Física
(FEDDF)
L’Esport Adaptat 5
La organització més important que hi ha a Espanya es el Comitè
Paralímpic Español.
El Comitè Paralímpic espanyol neix l'any 1995 i des de la seva
constitució compte amb la presidència d’honor de la Infanta Donya
Elena. La Llei d'esports va ser modificada l'any 1998 i va reconèixer el
Comitè Paralímpic espanyol amb la mateixa naturalesa i funcions que
la del Comitè Olímpic Espanyol.
Formen part del Comitè Paralímpic les federacions poliesportives y
uniesportivas paralímpicas i les federacions no paralímpicas, que són
les que organitzen tot l’esport de competició en el nostre país i que
compten, en total, amb més de 13.000 esportistes afiliats.
Les quatre federacions poliesportives, que s’organitzen en funció del
tipus de discapacitat, són:
• Federación Española de Deportes para Ciegos (FEDC)
• Federación Española de Deportes de Personas con Discapacidad
Física (FEDDF)
• Federación Española de Deportes para Discapacitados
Intelectuales (FEDDI)
• Federación Española de Deportes de Paralíticos
Cerebrales (FEDPC)
També formen part del Comitè Paralímpic Espanyol nou federacions
uniesportives que compten amb modalitats paralímpicas:
• Real Federación Española de Ciclismo (RFEC)
• Real Federación Hípica Española (RFHE)
• Real Federación Española de Piragüismo (RFEP)
• Federación Española de Remo (FER)
• Real Federación Española de Tenis (RFET)
6
• Real Federación Española de Tenis de Mesa (RFETM)
• Real Federación de Tiro con Arco (RFETA)
• Federación Española de Triatlón (FETRI)
• Real Federación Española de Vela (RFEV)
El que representen les federacions i comitès dintre de l’esport adaptat
és molt important, ja que sense l’ajut d’aquestes seria impossible que
aquest tipus d’esport hagués crescut tant. No només en la part
econòmica si no en la proximitat que donen a la gent discapacitada
ajudant-la en l’ integració, que per mi es el principal objectiu
d’aquests esports.
2.2. Boccia
L'esport adaptat serveix per la normalització esportiva i així fa que
aquets esports tinguin identitat pròpia, com per exemple: el boccia i
el goalball.
La boccia és un esport Paralímpic, similar a la petanca, la pràctica
està destinada a atletes amb discapacitat total o parcial de les
extremitats.
És un esport semblant a la petanca i només el practiquen persones en
cadira de rodes, amb greus efectes per paràlisi cerebral i altres grans
discapacitats físiques.
Regles: comencen sempre els vermells i després d'un canvi de blau i
vermell, els torns varien sempre inversament a la situació de les
L’Esport Adaptat 7
boles, és a dir, sempre tira el que va perdent. El competidor que
aconsegueix apropar-se més a la bola de color blanca guanya. Al final
dels parcials, es sumen els punts obtinguts en cada partida i l’equip
que ha sumat més punts és el guanyador. En el cas d’empat, es juga
un partit de desempat. Durant aquest partit, els punts que figuren en
el desempat no comptaran en la puntuació del jugador en aquest joc;
ja que només serveixen per determinar el guanyador.
2.3. Goalball
El goalball és un esport d'equip que practiquen esportistes invidents o
deficients visuals.
Es basa en l'oïda per detectar la trajectòria de la pilota, que porta uns
cascavells incorporats. També és important l'orientació en l'espai, que
s'aconsegueix mitjançant el tacte gràcies a les línies del terreny de
joc i l'oïda, sentint la pilota i els companys. Com en altres esports,
també cal tenir força per llançar la pilota a gol i dominar la tècnica i
els aspectes tàctics.
Aquests dos esports com molts d'altres formen part del conjunt
d’esports que es practiquen en els jocs paralímpics.
Gràcies a l'esport adaptat les persones amb discapacitat tenen una
millor qualitat de vida i els permet realitzar activitats esportives de la
millor manera possible.
8
He volgut posar d’ exemple el goalball i el boccia perquè em semblen
uns esports molt interessants i poc coneguts dintre de l’esport
adaptat. Sobretot el goalball em crida l’atenció ja que és un esport
que només el practiquen les persones amb discapacitat.
Amb això amb vull referir que es un esport nou diguem ja que per
exemple el boccia com esport té com arrel principal la petanca.
Són esports que estan creixent molt com tots l’esport adaptat en
general això es degut a les ajudes econòmiques de les federacions i
del suport que els hi donen perquè creixi.
Aquests esports ja estan dintre del programa dels jocs Paralímpics,
fet que els hi dona molta repercussió.
3. Special Hoquei
En aquest treball em vull centrar en un esport adaptat que és el
Special Hockey. He volgut parlar d’aquest esport en concret perquè
per la meva família l’hoquei sempre ha estat relacionat i com el meu
treball tracte d’esports adaptats volia fer-lo del Special Hoquei.
L’Esport Adaptat 9
L’ Special Hoquei apareix a Catalunya com una adaptació de l’hoquei
herba. Aquest es un esport on juguen persones amb discapacitat
intel·lectual i formen part d’un club esportiu.
Es va implantar a Catalunya a partir de dues entitats: l’escola Jeroni
Moragas i el Futbol Club Barcelona.
L’Escola Moragas, situada a Barcelona, té com objectiu millorar la
qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les
seves famílies, en el desenvolupament personal, intel·lectual i afectiu
de cada un dels alumnes, tot respectant les diferències individuals en
els entorns socials més normalitzats possibles.
L’any 2007 es va iniciar els entrenaments a l’escola Moragas a
l’estona d’ Educació Física amb material deixat pel Futbol Club
Barcelona (sticks, pilotes, equipament...).
Aquesta proposta va tenir molt d’èxit entre els nens de l’escola i
volien seguir aprenent i gaudint d’aquest esport. Llavors es va
proposar que continues la pràctica d’aquest esport, per tal de tenir un
contrincant i poder competir.
L’escola Paidea va crear un equip rival i gràcies al suport de la
Federació Catalana d’Hoquei Herba, es va fer el primer partit, el dia
30 de Novembre del 2007.
Aleshores des de aquell dia ja s’han realitzat un munt de tornejos i
partits entre les diferents entitats que hi participen: l’escola Jeroni
Moragas, Futbol Club Barcelona, l’escola Paidea i l’escola Heura...
També han sorgit nous clubs de Special Hockey en diferents llocs de
l’estat Espanyol com per exemple a Madrid (Pozuelo de Alarcón),
Bilbao (Jolaseta), València i Granada (Sierra Nevada).
El special hoquei a Catalunya ha anat més enllà de les fronteres de
l’estat i han participat els diferents clubs (Junior FC, Egara HC,
Atltetic de Terrasa, Real Club de Polo, CD de Terrasa, FCB...) en
10
tornejos d’àmbit internacional, com per exemple a Alemanya o Itàlia.
En els tornejos hi predomina la competitivitat i la motivació dels
jugadors i de totes aquelles persones que formen part del món de
l’hoquei.
Un d’aquests tornejos internacionals va ser el que es va celebrar l’any
2011 a Alemanya, els dies 23 i 24 d’agost, aquest torneig va ser el
campionat d’Europa de special hoquei herba de Mochengladbach
(Walter Mayer Gedachtnisturnier); emmarcat en el Eurohockey
Championships 2011 Women and Men, classificatori per els JJOO de
Londres 2012.
L’equip de special hoquei català va enviar dues seleccions catalanes
amb el suport i la complicitat de la Federació Catalana.
Hi van participar un total de 14 equips (tots ells formats per jugadors
i jugadores amb discapacitat intel·lectual) d’Alemanya, Holanda, Itàlia
i Espanya (Catalunya).
Malgrat les diferències entre alguns equips, es van poder veure
partits molt disputats i igualats. La selecció catalana 1 va quedar
quarta desprès d’una semifinal molt igualada amb Itàlia que va ser
qui va guanyar la final contra Holanda. Final que es va disputar al
Warsteiner Hockey Park, seu de l’Europeu. L’aportació catalana es va
completar amb la participació d’un àrbitre català a la final. L’altre
equip català va quedar en 12è lloc.
En la cerimònia d’entrega de premis, hi va assistir, a més de l’alcalde
de la ciutat i de representants de la Federació Europea, el president
de la Federació Internacional, (Sr. Leandro Negre), que amb la seva
presència va donar un plus afegit de solemnitat i importància a
l’esdeveniment.
Aquest any, 2013, també es va celebrar un altre europeu de special
hoquei a la localitat de Boom a Bèlgica.
L’Esport Adaptat 11
Desprès de l’èxit de la primera edició en Mönchengladbach el 2011,
l’europeu va tornar, i és va disputar mentre és disputava el
Campionat d’Europa d’Hoquei.
Aquest torneig va comptar amb equips experimentats i de gran talent
procedents d’Espanya, Itàlia, Holanda i Bèlgica.
Tots els partits es disputaran a la pista del Victory Club però els
equips és van traslladar a la TriFinance EuroHockey Championship en
Boom per jugar i veure la final.
El torneig està organitzat per l’Associació Royale Belgue d’hoquei i
amb la col·laboració del Grup Juvenil d’hoquei de la federació europea
que ha comptat amb l’ajut d’un munt de voluntaris.
L’ objectiu és promoure el desenvolupament i la integració del Hoquei
discapacitat a les federacions d'hoquei belgues i europees. I en segon
lloc, introduir l'esport de l'hoquei cap a les persones amb
discapacitat.
Gràcies a l’ajuda d’en Jordi Lobo us puc mostrar varies fotografies de
l’equip espanyol al torneig de Boom.
12
Cal remarcar que aquest esport es juga amb un reglament adaptat.
Aquest es regeix per les normatives de joc de l’hoquei herba amb
algunes modificacions.
3.1. Reglament
El reglament del special hoquei i la seva aplicació és i ha de ser prou
flexible com per possibilitar la participació de persones amb
discapacitat intel·lectual en aquest esport, sense vulnerar i, per tant
preservant l’essència del hoquei herba.
Camp: l’espai de joc utilitzat és equivalent al d’alevins (7x7), camp
de 55x42,70m. La meitat del camp oficial, de la línia de mig del camp
fins la línia de fons amb porteries i àrees reglamentaries situades a
les línies de banda del camp oficial i les banquetes a la línia de fons i
mig del reglamentària. També s’està pensant en la possibilitat de
posar-hi bandes (tipus sala) per reduir les mides i millorar la
dinàmica del joc.
Equips: cada equip estarà format pel nombre de jugadors que es
cregui convenient, però n’hi haurà un màxim de 7 per equip jugant
simultàniament (6 + porter).
Cada equip ha de tenir un capità que haurà d’anar identificat.
Cada equip ha d’anar uniformat i diferent de l’equip rival.
Cada equip pot presentar un màxim de 15 jugadors.
Joc: la durada dels partits és dos parts de 20/25 minuts amb 10
minuts de descans.
Cada equip disposarà d’un temps mort per part d’un minut, haurà de
ser sol·licitat per l’entrenador a l’àrbitre.
Ha d’haver-hi com a mínim un àrbitre, a ser possible dos.
L’Esport Adaptat 13
Aquests hauran de ser molt didàctics, explicar les faltes als jugadors i
el perquè. L’àrbitre pot demanar la substitució d’un jugador si el seu
comportament no és el correcte per l’esport, aquest no podrà tornar
al terreny de joc si no és amb el permís exprés de l’àrbitre.
És recomanable l’ús de protector bucal i obligatori el d’espinilleres,
exceptuant el cas en que per problemes de salut estigui contraindicat
pel metge.
Faltes: tal i com està indicat en el reglament oficial del hoquei herba,
els jugadors no podran tocar la pilota amb cap altre part de l’estic ni
del cos que no sigui la part plana de l’estic.
Però si hi ha una falta involuntària i no influeix de manera
significativa al joc, no serà marcada, però si explicada al jugador, de
la mateixa manera si el jugador té dificultats en diferenciar la part
plana de la arrodonida de l’estic, i la seva intervenció no afecta
decisivament en el resultat del joc, se li permetrà, explicant-li però la
forma correcte i desprès de varies explicacions se li començarà ha
marcar la falta. En tot cas aquesta flexibilitat no s’aplicarà en cas de
fer/o impedir un gol.
Una falta involuntària dintre de l’àrea que part tant serà considerada
penal corner en el reglament oficial de hoquei, serà un xut des de la
frontal de l’àrea sense rebot.
Una falta voluntària dintre de l’àrea que per tant serà considerada
penal strock en el reglament oficial del hoquei, serà igualment un
penal strock, llançament des de el punt intermedi de l’àrea d’un
jugador cap a la porteria defensada pel porter, la resta de jugadors
fora de l’àrea i sense rebot.
Sempre que la pilota es torni a posar en joc ja sigui en faltes,
córners, fores laterals... els jugadors de l’equip defensor hauran
d’estar a 5 metres de la pilota.
14
Entrenadors: la tasca d’aquests és controlar i adequar l’actitud dels
jugadors abans, durant i després del joc, de respecte a l’equip
contrari i als companys, així com de respecte a les decisions arbitrals.
També ho serà aconseguir un joc equilibrat entre ambdós equips,
adaptant el joc del respectiu equip a les capacitats dels altres per
evitar així victòries/derrotes exagerades.
Els entrenadors, podran entrar al terreny de joc un màxim de tres
metres. En tot cas vetllaran perquè la seva entrada al camp obeeixi a
necessitats de suport i no de sobreprotecció.
Per mi el special hoquei és un esport que actualment està creixent
molt i té molt d’èxit dintre de les persones discapacitades. Es un
esport que s’assembla molt al original, varien pocs aspectes i això fa
que tingui molt mèrit que les persones amb discapacitat al practiquin
igual, dintre de les seves limitacions, com les persones sense
deficiència.
També un dels aspectes per el qual vull parlar d’aquest esport és
perquè es va començar a practicar a Catalunya, a Barcelona,
concretament i que un esport que s’està fent famós així aparegut a la
teva ciutat és una satisfacció.
Com ja he dit abans he escollit el special hoquei per la relació que té
el hoquei amb la meva família, ja que tiets meus fins i tot han
participat en jocs olímpics i això m’omple d’orgull. He pogut veure en
acció un partit de special hoquei al Reial Club de Polo, i tots ells em
van transmetre una gran felicitat com jo quan jugo a futbol amb el
meu equip o amics, em van demostrar els mateixos valors que jo he
L’Esport Adaptat 15
aprés: companyonia, esforç, sacrifici... i sobretot la felicitat de jugar
al que t’agrada.
4. Futbol adaptat
També volia parlar del futbol dintre dels esports per discapacitats, ja
que aquest esport és el meu preferit i el que sempre m’ha ajudat a
relacionar-me i a gaudir de la vida perquè quan hi jugo es quan
realment em sento bé amb mi mateix tan sigui en un partit de veritat
com jugant amb els amics a qualsevol lloc.
Existeixen diferents tipus de futbol per discapacitats com per exemple
per persones amputades, gent amb cadira de rodes, adaptat a
invidents...
En els Jocs Paralímpics actuals existeixen dues versions adaptades
per a persones amb discapacitat d'aquest esport, el futbol 5 per als
que tenen discapacitat visual, i el futbol 7 per a persones amb paràlisi
cerebral. Les regles són similars a les del futbol convencional, però
amb algunes adaptacions segons la discapacitat en qüestió.
El futbol 5 es juga entre dos equips de 5 jugadors cadascun, on un
d'ells, el porter, no ha de patir de ceguesa total (ceguesa B-1). Per
evitar trampes, els 4 jugadors de camp porten una bena sobre els
ulls, independentment del seu nivell de ceguesa. Es juguen dos temps
de 25 minuts cadascun .
16
El terreny és de forma rectangular, el seu llarg és d' entre 38 i 42
metres i la seva amplada entre 18 i 22 metres. Posseeix una meta o
porteria, una àrea penal i altres característiques similars a la del
futbol tradicional. S'utilitza una pilota que en girar sobre si mateix
emet un so clarament identificable pels jugadors. L'objectiu del joc és
marcar més gols que el rival i per això s'ha de fer passar la pilota per
la porteria rival utilitzant qualsevol part del cos, excepte els braços.
Igual que en el futbol tradicional, cada trobada és controlat per
diversos àrbitres, els quals estan encarregats de fer respectar les
regles i sancionar als jugadors de ser necessari. És pràcticament igual
al futbol tradicional. Les diferències més notòries són la menor
grandària del terreny de joc i les porteries, el nombre de jugadors per
equip (7 en lloc de 11), la inexistència del fora de joc i la llibertat per
efectuar un servei de banda de la forma que el jugador ho desitgi.
Només poden participar jugadors que pateixin paràlisi cerebral de
classe 5 a 8.
El programa oficial dels Jocs Paralímpics conté un torneig de futbol 7,
practicat per jugadors paralítics cerebrals amb una afectació mitjana
o lleu.
Es tracta d'una adaptació del futbol olímpic, amb les mateixes regles
que les de la FIFA en la seva edició de 2000 a excepció de les
esmenes següents:
• Hi ha 7 jugadors de camp (en comptes de 11), on un d'ells serà el
porter, permetent un màxim de tres substitucions. La inscripció de
l'equip comptarà amb un màxim de 12 jugadors
• Les dimensions del camp de joc són més petites, no deu ser major
que 75 x 55 ni menor de 70 x 50 m.
• Les porteries són més petites, de 5 x 2 m.
• No hi ha la regla del fora de joc.
L’Esport Adaptat 17
• Els partits consten de dos períodes de 30 minuts amb un descans
de 15. Les pròrrogues tindran dos períodes de 10 minuts i s'aplicarà
la regla del "gol d'or".
• Pel servei de banda, un jugador pot triar lliscar la pilota amb una
sola mà al terreny de joc o utilitzar el mode establert per la regla de
la FIFA.
La primera vegada que el Futbol-7 va participar en uns Jocs
Paralímpics va ser l'any 1984 a Nova York.
A part del futbol 5 i 7, trobem altres esports adaptats relacionats amb
el món del futbol.
4.1. Futbol per amputats
Les regles del futbol per amputats, per estar en els seus
començaments varien segons els llocs del món on es practica aquest
esport. A continuació els presentem les normes generals d'aquest
esport que ve guanyant més adeptes en el món.
Regles generals:
- Un "amputat " es defineix com una persona a la qual s'ha tallat
una extremitat a l' alçada del turmell o del canell.
- Els jugadors de camp poden tenir dues mans però una sola
cama. Els porters poden tenir dues cames però una sola mà.
- Es juga amb crosses de metall i sense pròtesi. S'accepta una
excepció en el cas dels amputats a qui els faltin les dues cames,
que poden utilitzar una pròtesi.
18
- Els jugadors no poden utilitzar les crosses per empènyer,
controlar o aturar la pilota voluntàriament.
- Els jugadors no poden utilitzar el monyó per empènyer,
controlar o aturar la pilota voluntàriament. Però si la pilota toca
el monyó de forma involuntària, l'acció és tolerada.
- És obligatori l' ús de canyelleres.
- L'ús de la crossa contra algun jugador es penalitza amb
l'expulsió i un penal.
El terreny de joc té una mida de 70 X 60 metres com a màxim. Les
porteries són de 2,2 metres com a màxim (alt) x 5 metres com a
màxim (llarg) x 1 metre (amplada).
La durada dels partits consten de dos períodes de 25 minuts
cadascun (variable segons les competicions), amb un descans de 10
minuts. Els temps morts, és concedeix un temps mort de dos minuts
per equip i per partit.
En aquest tipus de futbol no hi ha fora de joc.
Les regles internacionals estipulen que es juga amb 6 jugadors de
camp i un porter. No obstant això, certs tornejos es disputen amb 4
jugadors i un porter, com va ser el cas a Sierra Leone.
El porter no pot sortir de l'àrea. Si ho fa voluntàriament, és expulsat
del terreny de joc i l'equip contrari obté una pena màxima a favor
seu.
4.2. Futman
Futbol per persones que utilitzen cadires de rodes.
Sense cap dubte, l'esport rei a tots els nivells a Espanya és el Futbol.
Tant per prestigi, com per incidència, aquesta pràctica esportiva està
L’Esport Adaptat 19
molt arrelada en la nostra societat. No obstant això els discapacitats
físics usuaris de cadires de rodes no han pogut practicar-lo fins fa
relativament poc.
Amb l'aparició del Futman, un element amb forma de peu humà que
dóna nom a l'adaptació del futbol per a usuaris de cadires de rodes,
aquest col·lectiu es pot incorporar a la pràctica d'aquest esport amb
tots els beneficis físics, psíquics i socials que això comporta.
El plantejament és molt senzill: dos equips compostos per quatre
jugadors de camp més porter s'enfronten en una pista de futbol sala i
despleguen la seva tècnica per vèncer l'adversari. Igual que en el
futbol o en el futbol sala, el guanyador és aquell equip que més gols
fica a la porteria contrària, això sí, utilitzant el Futman i no els peus.
L'equipament necessari per jugar a Futman està compost pels
següents elements:
- El Futman: pròpiament dit és un aparell homologat amb un
pes que oscil·la entre els 400 i 450 grams. Té forma de peu
amb els laterals còncaus que permeten fer gestos tècnics
similars als del futbol.
- Els suports: són aparells homologats que permeten allotjar el
Futman de forma còmoda i segura en els moments que aquest
no és usat. Amb sengles brides, els suports són col·locats als
laterals de les cadires de rodes en els punts més còmodes per
als jugadors.
- La guia: és un aparell en forma de mitja lluna, que es col·loca
davant de la cadira i que permet desplaçar, controlar i conduir
la pilota per la pista amb la cadira de rodes.
- Els protectors: són articles esportius similars als utilitzats en
altres esports i que protegeixen les extremitats superiors
durant les accions del joc. Per complementar aquesta tasca
protectora, les cadires de rodes esportives tenen la part
20
superior de les rodes inclinades cap a dins, de manera que en
cas de xoc el braç de l'esportista queda protegit.
- La pilota: té una circumferència entre 650 a 700 mm i un pes
entre 260 i 860 grams.
4.3. Futbol sala per invidents
El futbol sala per a invidents és un esport fascinant, no és fàcil de
practicar ja que es requereix algunes qualitats físiques i tècniques, un
gran sentit d'orientació i mobilitat qual cosa podria ser complicat si
tenim en compte que el joc es pràctica en un terreny camp de
quaranta metres de llarg i vint d'ample. Aquest esport es pràctica des
dels anys 20 a les escoles, i amb les adaptacions necessàries brinda
major dinamisme al joc.
La pràctica del futbol en grans superfícies implica massa dificultats
per les persones invidents:
- Problemes d'orientació i seguretat degut a la mida del terreny.
- Pèrdua del ritme del partit en perdre la pilota.
Per minorar aquestes dificultats es va optar per la pràctica del futbol
sala ja que aporta més dinamisme al joc per les seves reduïdes
dimensions i per les tanques laterals que a més de permetre jugar
ininterrompudament sense tant servei de banda, són un element
d'orientació i seguretat per al jugador. El porter és vident i té limitada
la seva maniobrabilitat a una petita zona dins l'àrea de penal. Un guia
darrere de la porteria orienta els jugadors.
L’Esport Adaptat 21
El futbol sala de cecs, amb un reglament polit i elaborat, no és un
esport perillós. Aquesta és una idea que es dissipa quan es presencia
un partit de futbol sala de cecs amb l'estructura adequada. Hi ha xocs
però no més que en un partit de vidents, tenint en compte que és un
esport on el contacte amb el rival és constant i vuit jugadors disputen
una pilota (a la que se li posen cascavells o altres elements que el
facin sonar) en unes dimensions de vint per quaranta metres.
En parlar de futbol sala de cecs, parlem d'habilitat per manejar la
pilota, coordinació per al regateig, el xut a porta i per no perdre
l'ordre tàctic, el que requereix tècnica, orientació, domini espacial i
corporal, sent un dels jocs per a cecs més estesos a tot el món.
- Dimensions i superfície del joc:
El futbol sala per a cecs de IBSA es disputa a l'aire lliure per la
importància que té la percepció acústica en els esports per a cecs, i
amb la intenció d'evitar la inadequada ressonància dels estadis
tancats, que resulta incòmoda per als jugadors.
Les dimensions del camp de joc són de quaranta metres de llarg per
vint metres d'ample.
La seva superfície és de ciment o de gespa artificial. Aquest tipus de
material ha estat seleccionat per estar relacionat directament amb la
necessitat imperiosa que la pilota té d'emetre so.
Àrea de penal i àrea del porter: L'àrea de penal és semicircular de sis
metres, i dins d'aquesta es troba l'àrea de porter. Aquesta, al seu
torn, és rectangular i mesura cinc metres de llarg, per dos metres
d'ample, amb la intenció de limitar la maniobrabilitat del porter, que
en la seva condició de deficient visual i posseïdor de resta visual,
tindria grans avantatges sobre el jugador cec si tingués a la seva
disposició la mobilitat a l'àrea de penal.
22
Tanques laterals i serveis de banda: Els dos laterals del camp de joc
queden configurats per unes tanques que posseeixen una oscil·lació
d'altura entre 100 o 120 centímetres. Són de material sintètic o de
fusta, i es converteixen en una important aportació a l'orientació dels
jugadors, a més de facilitar un joc rítmic i sense tants serveis de
bandes.
En els casos en què la pilota supera l'altura d'aquestes tanques, es
realitza un servei de banda amb els peus, a la zona on la pilota va
superar la tanca.
- Equipació dels jugadors:
L'equipació general dels jugadors és l'habitual del futbol i és
exactament igual a la prevista en el reglament de futbol sala (Fútsal)
de FIFA, encara que el jugador cec té l'opció d'usar genolleres, i una
cinta que protegeix el frontal, parietals i occipital. Aquesta és una
cinta tubular, amb esponja per dins i folrada de tela de tovallola per a
una millor absorció de la transpiració.
El antifaç és d'ús obligatori. Es tracta d'un antifaç de tela de tovallola
de color blanc. Aquesta mesura té com a intenció la d'igualar la
manca de percepció lumínica que diferents patologies visuals
posseeixen, tot i ser considerats esportistes cecs.
A més en ser tan àmplies i complexes les diferents patologies, i amb
la intenció d'assegurar la justícia esportiva, cada jugador que
posseeixi globus ocular es col·locarà uns pegats de cinta adhesiva per
sota l'antifaç per garantir la igualtat. No es col·locaran pegats oculars
en aquells ulls que siguin portadors de pròtesis.
- Temps de joc:
El temps de joc d'un partit és de cinquanta minuts dividits en dos
temps de 25 minuts cadascun, amb un descans de 10 minuts entre
un període de joc i un altre. El rellotge s'atura en el cas de totes les
L’Esport Adaptat 23
substitucions de jugadors, així també com en els temps morts que
sol·licitin els entrenadors dels equips i en cada moment que els
àrbitres ho considerin oportú.
- Equip arbitral i megafonia:
Dos àrbitres dirigeixen els partits, assistits per un anotador-
cronometrador. Cada àrbitre dirigeix per un lateral del camp de joc,
evitant d'aquesta manera realitzar carreres en diagonal dins del camp
de joc que poden interferir en el desenvolupament del partit.
D'aquests dos àrbitres, un és el denominat àrbitre principal i l'altre
àrbitre assistent, de manera que en cas de disparitat de criteri,
prevaldrà el de l'àrbitre principal.
L'anotador - cronometrador se situa en el centre del camp de joc per
darrere de la tanca lateral.
És l'encarregat de controlar el temps de joc, els temps morts, i de
tota l'elaboració administrativa del partit, omplint les actes arbitrals i
fent constar en aquestes totes les incidències que els àrbitres li
transmetin.
Al costat del anotador-cronometrador, s'ubicarà la persona
encarregada de la megafonia del partit, que tindrà la funció de
verbalitzar totes les incidències per les que el joc s'interromp, de
manera que els jugadors estaran sempre informats de les decisions
arbitrals, de manera de agilitzar les accions i posicions dels jugadors
en el camp de joc, cada vegada que el joc sigui interromput per una
decisió arbitral. A més, la megafonia serà l'encarregada de sol·licitar
silenci al públic assistent, quan així ho estimin convenient els
àrbitres, per entendre que el murmuri del públic pugui afectar
l'orientació dels jugadors.
- Faltes i conductes antiesportives:
24
Un jugador que durant el transcurs d'un partit fa 5 faltes personals
haurà d'abandonar el terreny de joc i podrà ser substituït
immediatament per un altre jugador, no podent tornar a ingressar en
el transcurs d'aquest partit.
Les faltes i la conducta antiesportiva se sancionarà de la següent
manera:
Es concedirà un tir lliure directe a l'equip adversari si un jugador
comet una de les següents vuit faltes d'una manera que l'àrbitre jutgi
imprudent, temerària o amb l'ús d'una força desproporcionada:
- Donar o intentar donar una puntada a un adversari.
- Enderrocar a un adversari o intentar-ho a les dues cames, de
front o per darrere d'ell.
- Empènyer un adversari.
- Obstruir l'adversari de manera intencionada, perillosa o
violenta.
- Disputar la pilota amb els dos peus cap endavant.
- Colpejar o intentar colpejar un adversari.
- No dir en forma clara i audible la paraula "VAIG" en el moment
de buscar o disputar la pilota.
- Jugar, disputar o cercar la pilota amb el cap baix.
Es concedirà així mateix un tir lliure directe a l'equip adversari si un
jugador comet una de les sis faltes:
- Subjectar a un adversari.
- Lliscar per intentar jugar la pilota quan està sent jugat o serà
jugat per un adversari (entrada lliscant amb els peus). Aquesta
disposició s'aplica al porter dins la seva pròpia àrea de porteria
només quan posi en perill la integritat física de l'adversari.
L’Esport Adaptat 25
- Jugar la pilota, és a dir, portar, colpejar o llançar amb la mà o el
braç (aquesta disposició no és aplicable al porter dins la seva
pròpia àrea de porteria).
- Utilitza expressions verbals amb l'objecte de desorientar o
enganyar l'adversari.
- Pertorbar intencionadament el silenci durant el
desenvolupament del joc.
- Cometre qualsevol altra falta que no hagi estat anteriorment
esmentada en la regla XI pel qual el joc sigui interromput per
amonestar o expulsar un jugador.
- El tir lliure directe es llançarà des del lloc on es va cometre la
falta.
5. Jocs Paralímpics
Els Jocs Paralímpics són un esdeveniment internacional on hi
participen esportistes amb alguna discapacitat física o sensorial que
se celebra cada quatre anys, durant les setmanes posteriors als Jocs
Olímpics, sota els auspicis del Comitè Paralímpic Internacional.
Els primers Jocs Paralímpics d'estiu es van celebrar l'any 1960
a Roma (Itàlia), i els primer Jocs Paralímpics d'hivern van ser l'any
1976 a Örnsköldsvik (Suècia). Hi participen atletes amb discapacitat
motriu, amputacions, ceguesa i paràlisi cerebral. Els que tenen
deficiències mentals, en canvi, participen als Jocs Mundials Special
Olympics.
Els Jocs Paralímpics tenen com a precedent una competició esportiva
organitzada des de l'any 1948 a Anglaterra per Sir Ludwig
Guttmann en la que participaven ex-combatents de la Segona Guerra
26
Mundial que havien patit lesions a la columna vertebral i que eren a
l'Hospital Stoke Mandeville. Va ser el 1960, any en el que es van
celebrar els Jocs Olímpics de Roma, que es van organitzar els primers
Jocs Paralímpics, oberts a tots els esportistes amb discapacitats
físiques, no només als veterans de guerra. A partir de 1976, coincidint
amb els primers Jocs Paralímpics d'hivern, es van incloure altres tipus
de discapacitats.
La participació ha anat creixent en cada edició de manera
espectacular, des dels 400 atletes a Roma l'any 1960 fins als més de
4.200 a Pequín l'any 2008.
Des de la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül (Corea
del Sud), els Jocs Paralímpics es fan a la mateixa ciutat on es
realitzen els Jocs Olímpics.
Esports:
Els esports inclosos actualment als Jocs Paralímpics d'estiu són:
• Aixecament de pes
• Atletisme
• Bàsquet amb cadira de rodes
• Boccia
• Ciclisme
• Equitació
• Esgrima amb cadira de rodes
• Futbol 5
• Futbol 7
• Goalball
• Judo
• Natació
L’Esport Adaptat 27
• Rem
• Rugbi amb cadira de rodes
• Tennis amb cadira de rodes
• Tennis de taula
• Tir amb arc
• Tir paralímpic
• Vela
• Voleibol asseguts
Els esports que formen part dels Jocs Paralímpics d'hivern són:
• Esquí alpí
• Esquí nòrdic
• Biatló
• Esquí de fons
• Hoquei gel
• Curling amb cadira de rodes
Categories de discapacitat:
Aquestes categories s'apliquen tant als Jocs Paralímpics d'hivern com
els d'estiu.
• Amputat: Atletes amb una amputació parcial o total d'alguna
extremitat.
• Paràlisi cerebral: Atletes amb lesions cerebrals no
progressives, per exemple paràlisi cerebral, traumatisme
cranial, Accident vascular cerebral o discapacitats similars que
afectin el control dels músculs, el sentit de l'equilibri o la
coordinació.
28
• Discapacitat intel·lectual: Atletes amb una discapacitat de
desenvolupament significativa i limitacions associades al
comportament adaptatiu. (Aquesta categoria ha quedat suspesa
actualment)
• Cadira de rodes: Atletes amb lesions medul·lars i altres
discapacitats per les quals hagin de competir amb cadira de rodes.
• Discapacitat visual: Atletes amb discapacitat visual, amb
nivells que van des d'una visió parcial fins a una ceguesa total,
passant per una ceguesa parcial.
• Altres: Atletes amb una discapacitat física no inclosa en cap de
les altres cinc categories, com el nanisme, l'esclerosi múltiple o les
deformacions congènites d'alguna extremitat com la causada per
la Talidomida (El nom amb el que es coneix aquesta categoria és
el nom en francès Les Autres).
Seus i edicions dels Jocs Paralímpics:
Any Edició Seu
Jocs Paralímpics d'estiu
1960 I edició Roma Itàlia
1964 II edició Tòquio Japó
1968 III edició Tel Aviv Israel
1972 IV edició Heidelberg RFA
1976 V edició Toronto Canadà
1980 VI edició Arnhem Països Baixos
1984 VII edició Stoke Mandeville Regne Unit
L’Esport Adaptat 29
Nova York Estats Units
1988 VIII edició Seül Corea del Sud
1992 IX edició Barcelona Catalunya
1996 X edició Atlanta Estats Units
2000 XI edició Sydney Austràlia
2004 XII edició Atenes Grècia
2008 XII edició Pequín Xina
2012 XIV edició Londres Regne Unit
2016 XV edició Rio de Janeiro Brasil
Any Edició Seu
Jocs Paralímpics d'hivern
1976 I edició Örnsköldsvik Suècia
1980 II edició Geilo Noruega
1984 III edicióInnsbruck
Àustria
1988 IV edició Innsbruck Àustria
1992 V edició Albertville França
1994 VI edició Lillehammer Noruega
1998 VII edició Nagano Japó
2002 VIII edició Salt Lake City Estats Units
2006 IX edició Torí Itàlia
30
2010 X edició Vancouver Canadà
2014 XI edició Sotxi Rússia
2018 XII edició Pyeongchang Corea del Sud
5.1. Roma 1960
La història dels Jocs Paralímpics va començar el 1960 a la ciutat de
Roma . Antonio Maglio, director del Centre de Lesionats Medul·lars
(INAIL) d'Ostia, va proposar que els IX Jocs Internacionals de Stoke
Mandeville (denominació oficial dels Jocs Paralímpics de Roma) és
celebrarien aquell any a la capital italiana,coincidint amb els Jocs de
la XVII Olimpíada.
Els Jocs van començar sis dies després que finalitzessin els Jocs
Olímpics d'Estiu, i van comptar amb el suport de la INAIL i de les
autoritats italianes, tal com ho demostra el fet que fos la primera
dama, Carla Gronchi, l'encarregada d'inaugurar aquest esdeveniment
a l'Estadi Olímpic de Roma. Un dels moments de major ressonància
d'aquelles "Olimpíades per a minusvàlids " (el terme Jocs Paralímpics
no va ser aprovat pel Comitè Olímpic Internacional fins a 1984) va
ser l'audiència privada que va concedir el Papa Joan XXIII a tots els
participants. En una audiència posterior, Joan XXIII va elogiar la tasca
de Sir Ludwig Guttmann i li va dedicar una frase memorable, en què
el va comparar amb el fundador dels Jocs Olímpics de l'era moderna:
“vostè és el Coubertin dels discapacitats".
Els Jocs Paralímpics de Roma van ser els primers Jocs Internacionals
per a discapacitats que es desenvolupaven en les mateixes
L’Esport Adaptat 31
instal·lacions i seus que els Jocs Olímpics, pel que el Comitè
Organitzador va haver d'efectuar diversos condicionaments tècnics
per a l'accessibilitat dels esportistes.
Els I Jocs Paralímpics es van celebrar entre el 19 i el 24 de setembre
de 1960 i van comptar amb la participació de més de 400 esportistes
en cadira de rodes, procedents de 23 països. En aquesta primera
edició dels Jocs es van incloure 8 esports en el programa de
competició:
- Atletisme
- Bàsquet en cadira de rodes masculí
- Dartchery
- Esgrima
- Natació
- Snooker
- Tennis de taula
- Tir amb arc
Al final dels Jocs, en la Cerimònia de Cloenda celebrada el 25 de
setembre al Palau d'Esports de la Vila Olímpica, Sir Ludwig Guttmann
ideari i visionari del projecte de la celebració d'uns Jocs Internacionals
per a Discapacitats que tinguessin el mateix rang i reconeixement
mundial que els seus homòlegs, els Jocs Olímpics, va mostrar la seva
satisfacció perquè els Jocs de Roma havien obert camí per a un nou
model de reincorporació de les persones discapacitades a la societat i
al món de l'esport.
En aquesta edició dels Jocs de Roma, Espanya no va participar ja que
encara no s'havia creat cap estructura esportiva nacional i, per tant,
no existien esportistes federats.
32
Volia parlar dels jocs de Roma principalment perquè van ser els
primers que es van celebrar. Aquest fet significa una nova era en tot
lo que envolta als esports per discapacitats ja que uns jocs olímpics
signifiquen un augment de popularitat que fa que la gent s’ involucres
molt més en aquesta causa. Per ser la primera vegada que es
disputaven uns jocs paralímpics i van participar bastants països (vint-
i-tres), però comparat amb els últims jocs paralímpics celebrats a
Londres, no té punt de comparació ja que en aquest últims hi van
participar 174 països, un fet impensable en aquella època i gràcies a
aquells pocs països que van apostar per aquests jocs, els de Roma,
s’ha pogut arribar fins aquí.
5.2. Barcelona 1992
A part de parlar dels primers jocs Paralímpics que es van celebrar,
també m’agradaria parlar sobre els que es van celebrar a Barcelona,
ja que es la ciutat on visc i he crescut i com diu la gent els Jocs de
Barcelona 92 van ser els millors que es van fer fins aquell moment.
Les Paralimpiades del 92 van ser la major demostració de l'esport
d'elit tenint el Comitè Organitzador (COOB) de posar estrictes quotes
de participació i marques mínimes per evitar que la massiva
participació d'esportistes discapacitats tragués credibilitat i nivell de
competició als Jocs Paralímpics.
En la IX edició dels Jocs Paralímpics es van reunir 3020 esportistes i
al voltant de 1000 oficials d'equip de 82 diferents països. Totes les
delegacions es van allotjar a les instal·lacions de la Vila Olímpica
Paralímpica condicionada per ser completament accessible a tots els
participants.
L’Esport Adaptat 33
La Cerimònia d'Inauguració, celebrada el 3 de setembre a l'Estadi
Olímpic de Montjuïc, va tenir una assistència de 65.000 espectadors,
comptant amb la presència de la Casa Reial espanyola i el president
del Comitè Paralímpic Internacional entre les moltes autoritats que
van voler estar presents en una cita tan important per al moviment
de l'esport de discapacitats.
Mereix especial menció la contribució econòmica de l'Organització
Nacional de Cecs Espanyols que va fer aportacions extraordinàries al
pressupost dels Jocs quan aquest va resultar insuficient per cobrir tot
l'esforç econòmic necessari per a l'adequació tècnica, d'instal·lacions,
contractació de personal especialitzat necessaris per a l'organització
d'uns Jocs que en el si del moviment paralímpic internacional tot és
referit com "esdeveniment encara no igualat en quant a excel·lència
organitzativa".
En aquests jocs el programa esportiu va estar format per
competicions dels esports següents:
- Atletisme
- Bàsquet en cadira de rodes
- Boccia.
- Ciclisme
- Esgrima
- Futbol-7
- Goalball
- Halterofília masculí
- Judo masculí
- Natació
- Tennis
- Tennis de Taula
- Tir amb Arc
- Tir Olímpic
34
- Voleibol assegut i de peu
Durant els dotze dies de competició més de dos milions tres-cents mil
espectadors van assistir a les 487 competicions dels 15 esports del
programa paralímpic, on aquest any es va introduir el tennis en
cadira de rodes com un d'ells.
Pel que fa a resultats en xifres, a Barcelona es van batre 279 rècords
mundials i es van lliurar 431 medalles d'or. La final de la marató en
cadira de rodes va ser presenciada per 65.000 persones a l'Estadi
Olímpic durant la Cerimònia de Cloenda.
Un altre nombre important és el dels voluntaris: 8.000 persones van
aportar la seva desinteressada col·laboració, això va ser essencial per
a la celebració dels Jocs de Barcelona'92.
En els Jocs Paralímpics de Barcelona, va ser la primera vegada que es
van realitzar controls de dopatge als esportistes . Aquests controls es
van realitzar en base a la normativa i a la llista de substàncies
prohibides del COE.
També com a innovació en aquestes Jocs es va introduir un nou
mètode de classificació que va permetre agrupar els esportistes
segons la valoració de la igualtat de condicions, en tant a la capacitat
física i esportiva, de cada un d'ells en la pràctica d'una determinada
especialitat esportiva, naixent d'aquesta manera les classificacions
funcionals en els esports d'atletisme, bàsquet, esgrima, natació,
tennis de taula, tir amb arc i tir olímpic.
L’Esport Adaptat 35
Una altre de les grans innovacions de Barcelona'92 va ser la de
comptar amb una senyal pròpia de televisió posant a disposició de la
resta de cadenes mundials la possibilitat de cobrir tota la informació i
distribuir-la a milions espectadors.
Espanya, com a país amfitrió, va participar en tots els esports
programats obtenint, aquest any, el 5è lloc en el medaller amb un
total de 107, indicant-se en el quadre les medalles per esports i per
Federacions participants :
FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE DEPORTES DE CIEGOS
DEPORTES ORO PLATA BRONCE TOTALATLETISMO 17 10 8 35BALONCESTO S.R. 0 0 0 0BOCCIA 0 0 0 0CICLISMO 1 0 1 2ESGRIMA 0 0 0 0FUTBOL-7 0 0 0 0JUDO 1 1 0 2NATACIÓN 0 3 6 9TENIS 0 0 0 0TENIS DE MESA 0 0 0 0TIRO OLÍMPICO 0 0 0 0TIRO CON ARCO 0 0 0 0TOTALS 19 14 15 48
FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE DEPORTES DE MINUSVÁLIDOS FÍSICOS
DEPORTES ORO PLATA BRONCE TOTALATLETISMO 5 2 2 9BALONCESTO S.R. 0 0 0 0BOCCIA 0 0 0 0CICLISMO 0 0 2 2ESGRIMA 1 0 2 3FUTBOL-7 0 0 0 0JUDO 0 0 0 0NATACIÓN 7 9 12 28TENIS 0 0 0 0TENIS DE MESA 0 0 3 3
36
TIRO OLÍMPICO 0 1 0 1TIRO CON ARCO 0 1 0 1TOTALS 13 13 21 47
FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE DEPORTES DE PARALÍTICOS
CEREBRALES
DEPORTES ORO PLATA BRONCE TOTALATLETISMO 0 2 2 4BALONCESTO S.R. 0 0 0 0BOCCIA 2 0 0 2CICLISMO 0 0 0 0ESGRIMA 0 0 0 0FUTBOL-7 0 0 0 0JUDO 0 0 0 0NATACIÓN 0 2 4 6TENIS 0 0 0 0TENIS DE MESA 0 0 0 0TIRO OLÍMPICO 0 0 0 0TIRO CON ARCO 0 0 0 0TOTALS 2 4 6 12
TOTAL DE MEDALLAS
DEPORTES ORO PLATA BRONCE TOTALATLETISMO 22 14 12 48BALONCESTO S.R. 0 0 0 0BOCCIA 2 0 0 2CICLISMO 1 0 3 4ESGRIMA 1 0 2 3FUTBOL-7 0 0 0 0JUDO 1 1 0 2NATACIÓN 7 14 22 43TENIS 0 0 0 0TENIS DE MESA 0 0 3 3TIRO OLÍMPICO 0 1 0 1TIRO CON ARCO 0 1 0 1TOTALS 34 31 42 107
L’Esport Adaptat 37
En total es van utilitzar dotze instal·lacions i seus esportives en els
Jocs Olímpics de Barcelona que albergaven les competicions
paralímpicas.
Àrea olímpica de Montjuïc
- Estadi Olímpic de Montjuïc: Atletisme, cerimònies d'obertura i
de clausura.
- Palau Sant Jordi: Tennis de taula, Voleibol.
- Piscines Bernat Picornell: Natació.
- INEFC : Esgrima en cadira de rodes i Judo.
- Estadi Pau Negre: Futbol 7.
- Pavelló de l'Espanya Industrial: Halterofília.
Àrea olímpica de Parc de Mar
- Pavelló de la Mar Bella: Boccia.
Àrea olímpica de la Vall d'Hebron
- Camp Olímpic de Tir amb Arc: Tir amb arc.
- Pavelló de la Vall d'Hebron: Goalball.
- Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron: Tennis en cadira de
rodes.
Altres seus
- Badalona (Palau Municipal d'Esports de Badalona): Bàsquet en
cadira de rodes.
- Mollet del Vallès (Camp de Tir Olímpic de Mollet): Tir.
- El ciclisme es va realitzar en circuits urbans.
El gran benefici que ha produït la celebració dels Jocs Paralímpics a
Barcelona són les instal·lacions que es van construir per fer d’aquesta
38
ciutat una de les millors seus que hi ha hagut per els jocs olímpics i
paralímpics.
Apart d’això va ser la olimpíada més televisada en aquell moment fet
que va provocar un augment en la popularitat en tos els esports, amb
això em vull referir als dos tipus de jocs (olímpics i paralímpics) que
es celebren.
Els jocs de Barcelona Paralímpics encara sostenen el rècord de ser la
primera en el rànking de total de medalles aconseguides en uns jocs
paralímpics amb un total de 107 seguida de molt prop per els jocs
d’Atlanta de 1996 on Espanya va aconseguir 106 medalles. Desprès
d’aquest dos jocs el total de medalles ha anat baixant
considerablement. En els últims Jocs els de Londres només es van
aconseguir 42, que no són poques, però comparat en els últims anys,
el medaller ha baixat molt.
5.3. Comparació entre els Jocs de Roma-
Barcelona-Londres
Els primers jocs paralímpics celebrats a Roma, només podien
participar esportistes amb lesions de medul·la espinal i tot i això van
participar més de 400 esportistes amb cadira de rodes de 23 països
diferents. En aquests jocs es van disputar vuit esports diferents.
En els jocs de Barcelona del 1992, va ser un dels millors jocs fins
aquell moment ja que va haver contingents de participació i marques
mínimes per poder participar i això va fer que estiguessin els millors.
Van participar 3020 esportistes i al voltant de 1000 oficials d’equip de
82 països diferents més del doble de països que van participar a
Roma, això es deu a la gran popularitat que van guanyar els jocs
paralímpics en els anys posteriors. Es van disputar 15 esports inclòs
el tenis en cadira de rodes que es va implantar aquell any i tot això
L’Esport Adaptat 39
gràcies els 8000 voluntaris que van ajudar en els jocs. En el tema
d’espectadors es van registrar 2.300.000 espectadors assistents a les
487 competicions que es van fer. També es van superar 279 rècords
del món i es van fer els primers controls de dopatge en uns jocs
paralímpics. També com a innovació en aquestes Jocs es va introduir
un nou mètode de classificació que va permetre agrupar els
esportistes segons la valoració de la igualtat de condicions, en tant a
la capacitat física i esportiva, de cada un d'ells en la pràctica d'una
determinada especialitat esportiva.
Els Jocs de Londres van superar tot, en tos els aspectes. Van
participar 4200 esportistes de 160 països, on van disputar 20 esports
diferents. En aquesta ocasió, als atletes cecs i deficients visuals, amb
discapacitat física i amb paràlisi cerebral s'uniran aquells amb
discapacitat intel·lectual. Van utilitzar 15 seus per la celebració dels
jocs amb 2500 arbitres i jutges.
El record més gran va ser en la quantitat de voluntaris que hi van
participar més de 70000, una barbaritat. També es van vendre més
de 2.000.000 d’entrades per veure els Jocs Paralímpics.
40
6. La repercussió que té als medis
informatius
L’esport dintre dels medis informatius en general sempre estan
centrats en els mateixos esports, el futbol anomenat “l’esport rei”
que sempre ocupa les primeres pàgines dels diaris i informatius
televisats. Els altres dos que es consideren més importants desprès
del futbol són el bàsquet i el tennis.
Això fa que els altres esports que no són per res menys importants
que aquests, no tinguin tan reso i importància dintre dels informatius
ja sigui perquè no tenen tants aficionats com altres o perquè per les
cadenes i diaris lo més rentable econòmicament parlant es que
només parlin de lo mateix. El clar exemple d’això són els “Deportes
Cuatro” un programa en teoria d’esports en que parlen quaranta
minuts de futbol, dintre dels quaranta trenta minuts són del Barça i
Madrid, i els altres cinc són poliesportiu que nomes diuen algun
resultat de bàsquet i si el Rafael Nadal ha guanyat algun partit, tot
això exagerant una mica, però és la veritat.
Amb això vull dir que es tindria que donar importància no nomes a
l’esport en general si no també a l’esport adaptat ja que nomes es
parla d’ ell quan hi ha olimpíades i tampoc es que s’ en parli molt. Ja
sé que es molt difícil imaginar que algun dia es doni la mateixa
importància a tots els esports però seria lo correcte.
L’Esport Adaptat 41
No he pogut trobar ningun diari especialitzat en l’esport adaptat ja
que com he dit té molt poc reso en els medis informatius. Però de
vegades hi ha algun especial sobre l’esport adaptat, com es l’exemple
del diari MARCA.
El diari MARCA pública un especial de quatre pàgines sobre l’esport
paralímpic.
Fa poc va sortir una noticia als medis que va deixar l’esport espanyol i
sobretot l’esport adaptat en molt mal lloc i la vull explicar perquè això
no pot tornar a passar.
La noticia està relacionada amb els jocs Paralímpics de Sidney i amb
l’equip de bàsquet espanyol d’aquells jocs.
Aquesta és una història que ens remunta a l'Espanya d'una altra
època, on l’esport adaptat no estava tan controlat com ara, no hi
havia tants controls. L'epíleg va tenir lloc dilluns passat, quan
l'Audiència Provincial de Madrid va tancar el cas amb una multa de
5.400 euros per a Fernando Martín Vicente, l'expresident de la
Federació Espanyola d'Esports per a Discapacitats Intel·lectuals
(Feddi), condemnat per un delicte continuat de falsedat en document
oficial i un altre d'estafa. Els fets es refereixen a l'or que va guanyar
l’equip de bàsquet paralímpic espanyol ens els Jocs de Sidney 2000,
medalles que es van tornar quan es va demostrar que només dos dels
dotze jugadors tenien algun tipus de discapacitat.
42
L’entrenador els hi demanava als jugadors que no guanyessin de
pallissa per no destapar l’engany, i no eren l’únic equip que jugava
amb gent sense discapacitat.
La meva opinió es que això es una vergonya no només per el país si
no per tot l’esport adaptat a les persones discapacitades ja que és
una falta de respecte cap a tots ells, gent que s’esforça cada dia per
arribar fins allà i que desprès una colla de poca vergonyes els hi
destrossin tots els plans. I tot això es per culpa de la gent que mana
que només busca el seu benefici propi i no entén el significat d’uns
jocs paralímpics i els seus valors.
Fotografia pressa el diari La Vanguardia.
L’Esport Adaptat 43
7. Entrevista a Jordi Lobo
Jordi Lobo, nascut a Barcelona és pedagog i és el president de la
cooperativa de l’escola Moragas.
Al seu objectiu es millorar el futur dels joves amb discapacitat
intel·lectual. Fa quatre anys va unir les seves dues passions: l’hoquei
herba i els nens que pateixen discapacitat i d’aquí va sorgir l’Special
Hoquei.
PREGUNTA: Com va sorgir l’hoquei a la seva escola?
RESPOSTA: Jo jugava a hoquei a l’equip del Barça de veterans i el
2006 em vaig proposar unir les meves dues passions. El projecte va
prosperar i ara la nostra escola té dos equips, un al Barça i altre al
Reial Club de Polo.
P: Quins beneficis aporta aquest esport per aquests nois?
R: El principal benefici és que practiquen esport en un club de veritat
i per ells portar la samarreta del Barça o un altre club admirat ja els
puja l’autoestima. El resultat d’això es la seva inclusió social en un
gran club i això es gràcies el suport de la Federació Catalana
d’Hoquei.
P: Quants clubs catalans tenen equip d’Special Hoquei?
R: A més del Barça i el Polo, tenen equip l’Atlètic i l’Egara de Terrassa
i el Júnior de Sant Cugat del Vallés.
P: Quin es el perfil dels alumnes del seu centre?
R: Són joves, d’ entre 4 i 22 anys amb discapacitat intel·lectual que
necessiten bastant ajut. També és una escola oberta perquè portem a
44
terme activitats compartides amb altres escoles del voltant, com per
exemple educació física.
P: El projecte de la vostra escola ha donat els seus fruits en el tema
de la integració social?
R: Sens dubte,ara l’atenció cap a les persones amb discapacitat ha
evolucionat molt i ja no és te tant l’actitud solidària i paternalista,
però encara queda molt camí per recórrer.
P: La ciutat també ha evolucionat en aquest aspecte?
R: En els últims anys els districtes han ajudat molt, amb ajudes i
esdeveniments per a les persones amb discapacitat intel·lectual, per
tal d’ajudar-los i que es puguin relacionar.
P: Que es per vostè l’escola Moragas?
R: Per mi es molt més que una feina, es com una segona família.
Vaig fer les pràctiques aquí i em vaig enamorar d’aquesta escola i
aquí segueixo.
P: Ha tingut algun reconeixement el vostre treball?
R: El 2008 la federació Catalana d’Hoquei ens va atorgar la insígnia
d’or, premi que va donar dimensió al projecte.
De l’entrevista amb en Jordi Lobo he après molt sobre el special
hoquei i els seus valors, he pogut veure les instal·lacions on va
començar tot a l’escola Moragas i veure fins on ha arribat el projecte
que un dia va començar amb tanta il·lusió. També donar-li les gràcies
per tota l’ajuda que m’ha donat per poder escriure sobre aquest
meravellós esport.
L’Esport Adaptat 45
8. Conclusions
Gràcies aquest treball he pogut endinsar-me i aprendre més sobre
l’esport adaptat i de tots els que hi comprenen aquest tipus d’esport.
És un esport que generalitzant està creixent molt en tots els
aspectes: la gent està més conscienciada, hi ha més ajuts econòmics
per part de federacions que aporten material, infraestructures..., la
gent amb discapacitat veu que a través de l’esport pot relacionar-se
millor amb la gent que és discapacitada o com si no ho és.
Dels esports que n’he parlat més en el treball són el special hoquei i
el futbol, que he explicat totes les seves modalitats per a
discapacitats. Dels dos he après i en trec coses molt positives.
Del special hoquei ha estat del que més he après, he pogut veure i
aprendre des de dins gràcies a l’ajuda d’en Jordi Lobo. He après tots
els valors que aquest esport transmet i l’objectiu d’aquest, que es que
sigui un esport adaptat però dintre d’un club això vol dir que les
persones discapacitades i les que no ho són comparteixen els
mateixos hàbits i així fer que els discapacitats no s’excloguin dels
altres. La part més complicada ha estat trobar informació ja que
aquest esport ha aparegut recentment i la informació està bastant
comprimida. I crec que aquest esport podrà arribar ha estar en uns
anys dintre del Jocs Olímpics.
Per mi parlar de futbol significa felicitat i per això només puc treure
coses positives de tot el que après del futbol adaptat, i és que
tothom, tingui la discapacitat que tingui el pot practicar gràcies a
l’esforç de persones que utilitzen el seu temps per inventar formes
per poder jugar-hi, per exemple el futman un esport de futbol que es
juga amb les mans, un fet insòlit.
46
En l’època que vivim per sort podem gaudir de l’esport que volem
practicar, només es necessita molt d’esforç i ganes per poder
aconseguir l’objectiu i aquestes persones ho aconsegueixen cada dia i
amb un somriure a la cara que és el més important en aquesta vida;
tinguin el problema que tinguin o la seva discapacitat, no els
impedeix lluitar per el que volen i això és el valor més gran que
tenen, sense l’esforç de cada dia no s’aconsegueixen els reptes i per
mi la gent que practica l’esport adaptat són un clar exemple de que si
vols alguna cosa si es pot aconseguir. Per això se’n hauria de parlar
més d’ells i no si el Cristiano s’ha comprat un cotxe o si el Neymar ha
penjat una foto a una xarxa social, és un exemple del que alguns
medis informatius parlen, amb això es demostra la poca atenció que
se’ls hi dona i nomes a ells si no també a altres esports minoritaris,
aquest és l’únic aspecte negatiu que hi veig.
Per acabar dir que m’ha agradat el tema que he escollit, al principi no
n’estava molt segur de que aquest tema m’omplis però al aprendre
tantes coses sobre l’esport adaptat m’he adonat compte de que la
gent s’ha d’interessar més per aquest món i també que no he pogut
parlar de tot, ja que es un tema molt extens i es necessitaria fer més
d’un treball de recerca sobre aquest tema per poder parlar de tot.
L’Esport Adaptat 47
9. Bibliografia
- http://www.esportadaptat.cat
- http://www.feddf.es
- http://www.paralimpicos.es
- http://es.wikipedia.org
- NOVO, Carlos. “Discapacitats de mentida”. La Vanguardia.
- http://www.discapacidadonline.com
- http://futman.ceoecant.es
- http://www.trifinanceeurohockey2013.be
- Lobo, Jordi. Adaptació del reglament de la federació
internacional de hockey sobre herba al special hockey.
Barcelona
- http://images.google.es
- http://www.escolamoragas.com
48
