Esquí nòrdic dE passEig

nous conceptes, vells adeptes

TexT: Àlex Domec

E S Q U Í N Ò R D I C

q Amb l’arribada del fred, l’aranesa

vall del riu Nere s’abriga amb les

millors vestimentes hivernals.

Foto: Juan Manuel Borrero

233Vèrtex 47

Tot i ser la forma més primigènia de l’esquí (desplaçar-se amb unes fustes als peus tot recorrent un itinerari), les originals excursions d’esquí nòrdic van ser arraconades per una modalitat més esportiva quan es van crear les estacions d’esquí de fons. Però a l’Europa septentrional l’activitat ha persistit fins al punt de comptar amb un elevat nombre de practicants i un material específic. Salvant les distàncies, a casa nostra tenim neu i terreny adients per traçar-hi agradables passejades i magnífiques travesses lluny dels recorreguts senyalitzats.

La modalitat de l’esquí nòrdic de passeig és una de les més desconegudes i poc practica-da a casa nostra. Als països nòrdics, aquesta disciplina situada al bell mig del triangleformat per l’esquí de fons, el de muntanya i el telemarc gaudeix d’una gran difusió i d’un material tèc-nic d’altes prestacions. Però el Pirineu també és obert a la pràctica de l’esquí nòrdic de pas-seig. Podem traçar-hi des de passejos senzills per zones properes a estacions d’esquí fins a travessies més llargues i tècniques, tenint molt en compte l’augment dels riscos que això im-plica com l’aïllament, les allaus o les plaques de gel.

Per a iniciar-se en l'esquí nòrdic de passeig,, n’hi ha prou amb un equip d’esquí de fons clàssic: botes, preferentment de canya alta, pals (també es poden utilitzar pals telescò-pics) i esquís d’escates. Segons les condici-ons de la neu, són molt útils uns paraneus per evitar l’entrada del blanc element dins les botes.

Pel que fa al material més tècnic, els pals són si-milars als de fons, però més reforçats. Les botes són de canya alta i sola gruixuda tipus trekking, reforçades al turmell i amb laterals més prote-gits. El sistema de fixació de la puntera és el ma-teix que el de fons, si bé la fixació és un xic més ampla i permet així treballar més amb els can-tells de l’esquí en augmentar el seu control. L’es-quí és una mica més ample i robust que el de fons:les espàtules no són tan agudes ni punxe-gudes, els cantellssón metàl·lics i la sola té unes escates més fondes a la zona central.

El fet de no necessitar neu compactada ni tre-pitjada permet recórrer terreny divers amb di-ferent grau d’innivació. No calen grans gruixos de neu ja que esquiarem sobre neu verge o transformada, però no preparada mecànica-ment. La tècnica, que bàsicament és la de l’es-quí de fons, varia segons els diferents movi-ments i la inclinació del terreny. Així, per planejar es fa servir la tècnica clàssica dels es-quís en paral·lel, anomenada també pas altern.

Per pujar pendents moderats no es recorre a les pells de foca emprades en l’esquí de mun-tanya, però sí que es fan servir els moviments de la volta maria, l’escaleta i les ziga-zagues. L’ascens és més fàcil que amb uns esquís de fons clàssics perquè la superfície de contacte de les escates és més gran i permet una adhe-rència i una tracció superiors, tan transversal-ment com longitudinalment. En els descensos es fa servir la tècnica bàsica de la falca i el gir. Un nivell més avançat utilitza el viratge en paral-lel i la tècnica del telemarc per a baixades més pronunciades.

La recepta està servida. Ara només falta la vi-sita del blanc element hivernal i la motivació dels qui no en tenen prou amb els itineraris tra-çats a les pistes i cerquen nous horitzons. Més enllà de travessies clàssiques poc o molt co-negudes (Beret-Montgarri-Bonabé, coma Mo-rera des de Vallsabollera) i d’excursions més modestes (estanys de la Pera, Malniu o les Bu-lloses, pic dels Moros des de Font-romeu, Tor-

q Tot i no ser una modalitat gaire coneguda a casa nostra, el Pirineu català ofereix bones possibilitats per a practicar-hi l’esquí nòrdic de passeig. Foto: Àlex Domec

48 Vèrtex 233

reta de l’Orri des de Sant Joan de l’Erm), les possibilitats són infinites.

Us proposo alguns interessants itineraris piri-nencs. Gairebé tots són lineals; si no s’indica el contrari, el retorn es fa pel mateix recorregut. Les distàncies i els horaris són d’anada i torna-da. Evidentment, les condicions de la neu po-den fer variar la durada de l’activitat. Totes aquestes excursions són aptes per a realitzar-les amb raquetes.

q El llogaret ripollès de Tregurà de Dalt marca l’inici de l’ascensió cap al collet de la Gralla.Foto: Àlex Domec

q Tres esquiadors segueixen la traça d’una vall de Ruda ben farcida de neu. Foto: Àlex Domec

Val d’aranVall de rudadistància: 10-15 km (la diferència es deu a la possibilitat d’allargar l’excursió cap a la pleta de Saborèdo o d’acabar-la al pont de Locampo).desnivell: 200-450 m Horari: 3-4 h accés al punt d’inici: a la sortida de Vaquèira per la carretera C-28 en direcció al port de la Bonaigua, poc després del PK 38 una pista bai-xa a la dreta a creuar el riu de Ruda.

L’itinerari comença al pontet sobre el riu de Ru-da. Se segueix la pista paral·lela al riu, pujant suaument fins a les cabanes de Ruda i un xic més endavant al pont de Locampo. Haureu re-corregut la part baixa d’una de les millors valls glacials del Pirineu català. Aquí podeu recular o bé continuar amunt. Si prosseguiu, veureu que el pendent augmenta notablement, torna a planejar i, en endinsar-se al bosc de Locam-po, puja de nou. Quan trobeu un indicador del refugi de Saborèdo, podeu girar cua (el pen-dent ja no és practicable) i tornar pel mateix iti-nerari fins al pontet de Ruda. Aquí teniu l’opció de continuar avall sense creuar el riu i seguint sempre per la seva esquerra, ja que en aquest vessant obac i boscós s’hi acumula més neu. Arribareu així al pont de Ressèc i al poble de Tredòs, o bé podeu remuntar fins a Vaquèira.

Vall del riu neredistància: 5 kmdesnivell: 250 mHorari: 1.30 – 2 haccés al punt d’inici: pujant de Vielha cap al túnel de Vielha per la ctra. N-230, a l’altura del PK 158 surt a la dreta la pista que remunta el riu Nere pel seu marge hidrogràfic esquerre. Hi ha un pal indicador.

Cal seguir en tot moment la pista que recorre aquesta petita i poc freqüentada vall. Passa-rem primer la borda de Sabatèr, a continuació el barranc i la cabana d’Hereishedo i finalment el Uelh d’Horno. Bones vistes de la serra d’Hor-no i del tuc d’Es Hemnes cap a l’est. La pista acaba en un petit clot. A partir d’aquí els pen-dents s’accentuen i ja no són practicables.

Casau - bosC d’eTH sauVàs distància: 10 kmdesnivell: 500 mHorari: 4 haccés al punt d’inici: pujant de Vielha cap al túnel per la N-230, a l’altura del PK 161 surt a la dreta la carretera que va a Casau. La seguim i, just abans d’arribar al poble, neix a l’esquer-ra la pista que puja cap a Eth Santet.

Prenem aquesta pista que fa contínues llaça-des i s’endinsa en una magnífica avetosa a l’obaga entre els barrancs d’Arribaèta, de Ca-sau i d’Es Comes. Pugem fins a una bifurcació a la cota 1.740. La baixada és molt ràpida a cau-sa del fort desnivell que cal desfer.

andorraVall d’inClesdistància: 6 kmdesnivell: 125 mHorari: 1.30 – 2 haccés al punt d’inici: pujant per la ctra. CG-2, entre el Tarter i Soldeu, aquesta fa un marcat revolt cap al N i s’allunya del riu Valira d’Orient. Abans de creuar el riu d’Incles surt a l’esquer-ra la carretera on comença l’itinerari.

Remuntem tota la vall per la dreta del riu fins al pont de la Baladosa. La vall és molt ampla;

50 Vèrtex 233

de fet, és un gran pla poc boscat, molt llumi-nós i esquitxat per nombroses bordes i xalets. A Andorra, les valls tan amples com aquesta resulten sorprenents perquè són molt escas-ses. Passat el pont, el pendent es redreça en direcció E i permet ascendir fins a la cota 1.900 aproximadament.

Camí ral oCamí Vell del serraTdistància: 10 kmdesnivell: 200 mHorari: 3 haccés al punt d’inici: pujant d’Ordino a Arca-lís, la carretera CG-3 passa per Arans. A les pri-meres cases cal girar a la dreta fins al pont d’Arans, sobre el riu Valira del Nord.

El recorregut s’inicia a l’altra banda del pont d’Arans per l’antic Camí Ral andorrà. El se-guim a l’esquerra, en paral·lel al riu. El camí supera suaus ondulacions del terreny fins al pont de les Moles. A l’altre costat del curs fluvial hi ha Llors. Continuem fins al pont de les Mines, creuem el riu i la carretera i can-viem de vessant hidrogràfic. Quan s’arribi a l’altura del pont de Ferreres (a l’altra banda del riu), caldrà pujar pels vials del nucli resi-dencial de les Salines seguint els indicadors del Serrat.

A la cota 1.530 s’ha de deixar el vial per un ca-mí que va cap a la dreta i passa pel Brossós i l’Ausany. L’itinerari finalitza al pont de la Rebo-

llisa. Haurem recorregut un tram recuperat d’aquest camí secular (excepte en el tram ur-banitzat, on ha quedat desfigurat).

berguedàmirador de gresoleT – el Collelldistància: 10 kmdesnivell: 400 mHorari: 2.30 haccés al punt d’inici: anant de Saldes cap a Gósol per la ctra. B-400, passat el PK 17 tom-bem a la dreta per la pista asfaltada que puja al mirador de Gresolet, el mateix des d’on es puja cap al refugi Lluís Estasen.

L’itinerari coincideix amb el sender PR C-124. Començarem al mirador de Gresolet per aca-bar al Collell després de flanquejar sota la ca-ra N del Pedraforca. Les canals que solquen la paret estenen els seus cons de dejecció sobre la pista per on esquiem, per tant haurem de parar molta atenció al risc d’allaus. Cal traves-sar la canal del Riambau i continuar fins al coll del Pi Ajagut, el torrent de la Gerdera i les ca-nals Llarga i del Roc Blanc. Finalment s’asso-leix el Collell, ampla collada amb bones vistes de la solana del Cadí al nord i de la vall del riu de Sarneres a l’oest.

Pla de rusdistància: 10 kmdesnivell: 125 mHorari: 2.30 h

q el poble enrunat

de Peguera s’arrauleix

sota el roc del mateix nom.

Foto: àlex domec

Val d'aran

andorra

1. Vall del riu Nere 2. Casau – bosc d’Eth Sauvàs

3. Vall de Ruda

1. Camí Ral 2. Vall d’Incles

233Vèrtex 51

corrals. Travessem el solitari i pelat pla de Rus fins a la collada de les Tortes. Des d’un bony que hi ha cap al S obtindrem vistes panoràmi-ques de 360º: el vessant SE del tossal de Rus, les roques de Rus, l’alta vall del riu Llobregat, el Puigllançada, etc.

rasos de Pegueradistància: 6 kmdesnivell: 300 mHorari: 2 haccés al punt d’inici: aparcament de l’antiga estació d’esquí de Rasos de Peguera, sobre la capital berguedana. Darrere de l’edifici de serveis de l’estació i en-tre les antigues pistes d’esquí alpí hi ha la pis-ta forestal que s’ha de prendre. L’itinerari tra-vessa el bosc i baixa al N cap a les Saleres de Catllari. Es deixa un trencall a la dreta primer (que porta al Pedró i als rasos de Dalt) i més endavant un altre a l’esquerra, fins a la colla-da de Peguera. Cal dirigir-se a l’E vers el poblet abandonat de Peguera, creuant els Planells i travessant tanques per al bestiar i algun mar-ge. Atènyer aquest indret desolat, aixoplugat sota el roc de Peguera, transmet una forta sen-sació de solitud.

riPollÈsPla d’anyelladistància: 10 kmdesnivell: 200 mHorari: 2 h

q l’itinerari entre Tregurà i

el collet de la gralla visita

el vessant est del balandrau.

Foto: àlex domec

riPollÈs

1. Pla d’Anyella 2. Coll de Jou

3. Collet de la Gralla

berguedà

1. Mirador de Gresolet – el Collell 2. Rasos de

Peguera 3. Pla de Rus

accés al punt d’inici: coll de la Creueta, a la ctra. BV-4031 entre Castellar de n’Hug i la co-llada del Pedró.

Del coll de la Creueta cal agafar la pista que en direcció sud va cap al pla Baguet, gira a l’oest i novament al S fins a una bifurcació. Se-guim el ramal de la dreta, creuem el torrent de l’Avellanosa i flanquegem sota el vessant S del cim de Pla Baguet. Baixada suau fins al coll de la Bassa i la barraca de Rus i els seus

accés al punt d’inici: aparcament dels Ala-baus, a l’estació d’esquí de la Molina. Entre els PK 25 i 26 la ctra. BV-4031 creua el barranc del Pedró. Poc abans d’aquest, a la dreta de la car-retera (E) comença la pista que seguirem.

Planejant primer i en suau baixada després, la pista s’allunya de la carretera en direcció SE i creua el pelat pla d’Anyella. Pareu atenció perquè la pista és freqüentada per motos de neu i trineus de gossos. Passat el refugi pas-toral de la Pleta Roja i un torrentet, comença-reu a trobar bosc. A continuació heu de cre-uar el torrent de la Font dels Clots i baixar per l’obaga del Cap del Ginebrar vers el N fins a la collada de Toses. Des d’aquí, i creuant la car-retera, es pot anar fins a les Colladetes en

52 Vèrtex 233

Per saber-ne més

Webs úTils● www.esquidefons.org. És el portal de referència dels fondis-tes catalans. El seu actiu fòrum gaire-bé cada temporada enceta algun tema sobre l’esquí fora pista, de passeig o backcountry.● www.jormaski.com.Botiga andorrana on hi ha material es-pecífic per al backcountry - nordic cru-ising. Potser la més ben assortida de les nostres contrades.

bibliograFia● Josep Palau. Els millors circuits d’es-quí de fons del Pirineu Oriental. Cosse-tània, 2001. Tot i que el seu títol fa refe-rència a circuits, també inclou itinera-ris molt detallats que transcorren fora d’estacions d’esquí.● Feliu Funollet; Carles Udina; Manuel Unzeta. L’Esquí Nòrdic, un esport per a tothom. Pleniluni, 1988. Presenta una breu relació de les zones on practicar l’esquí nòrdic de passeig a Catalunya i Andorra.● Renata d’Antoni-Roberto Serafin. Curso de esquí de fondo. De Vecchi, 1993. Inclou un complet capítol sobre la modalitat fora pista amb tècniques explicades molt detalladament. ● Manfred Vorderwülbecke. Esquí nór-dico. Entrenamiento, técnica, esquí de paseo. Rodés, 1987. S’enfoca a la com-petició, però exposa una interessant història dels orígens de l’esquí de fons. ● Juan Mari Feliu. Esquí nórdico de pa-seo en Navarra. Sua, 1989. Moltes tra-vessies fora pistes a la “bilbaïna”, bar-rejades amb alguns itineraris d’esquí de muntanya. Llàstima que queden una mica lluny! ● Lito Tejada-Flores. Esquí fuera de pista. Martínez-Roca, 1989. L’autor és nord-americà i aporta una visió una mica diferent de les anteriors. Es trac-ta d’una mena de manual d’aventura amb tècniques de supervivència inclo-ses, sense desmerèixer una part tèc-nica molt correcta i interessant.

15 min per una pista cap a la dreta. Aquest tram s’endinsa pel bosc, encara que no és tan atrac-tiu com el primer.

Tregurà de dalT - ColleT de la gralladistància: 15 kmdesnivell: 600 mHorari: 5-6 hAccés al punt d’inici: entre Camprodon i Set-cases enfilem a l’esquerra la ctra. GIV-5265, que mor a Tregurà de Dalt.

Travessem Tregurà de Dalt i on acaba la carre-tera comença la pista que seguirem fins al co-llet de la Gralla. Va fent llaçades cap al mirador de la Creu de Fusta. Superat aquest, continua pujant sota el vessant S del Castell dels Moros fins que assoleix el collet de la Gralla. Des d’aquí les vistes al nord i a l’oest són espectaculars (puig Cerverís, serra de la Canya, Balandrau,

q L’esquí nòrdic de passeig permet gaudir d’alguns dels paratges més pintorescos de les nostres

muntanyes. Foto: Juan Manuel Borrero

coma de Fontlletera) i la sensació d’immensi-tat que transmeten és molt forta. El retorn és tot baixada i molt ràpid, atès l’important des-nivell assolit abans i que ara s’ha de desfer.

bruguera – Coll de Joudistància: 12 kmdesnivell: 450 mHorari: 4 haccés al punt d’inici: des de Ribes de Freser s’accedeix a Bruguera per la ctra. GIV-5263.

A l’entrada de Bruguera, a mà esquerra neix la pista que puja al coll de Jou. Enllacem nom-brosos revolts, passem pel coll de la Portella, travessem l’arrodonida serra de l’Home i vo-regem el pla de Cabanes per sota fins atè-nyer el coll de Jou. En 15 min més podem ar-ribar al refugi Sant Jordi. La baixada també és ràpida, tot i que no tant com la de l’itine-rari anterior. V