31
L’EVOLUCIÓ DE L’HOME A LA TERRA Sílvia Limón Melià

L’evolució de l’home a la terra

Embed Size (px)

Citation preview

L’EVOLUCIÓ DE L’HOME A LA TERRA

Sílvia Limón Melià

Els orígens de l’ésser humà. La teoria de

l’evolucióDurant segles es va intentar explicar l’origen del món i de l’ésser humà mitjançant mites i llegendes.

En el segle XIX, les idees i les investigacions d’alguns científics van permetre d’iniciar el canvi cap a una explicació científica sobre l’origen dels éssers vius.

Charles Darwin El naturalista Charles Darwin va formular la

teoria de l’evolució en l’obra “ L’origen de les espècies”, publicada el 1859.

Gràcies a l’observació de la natura i de restes fòssils, és a dir, de restes d’animals i de plantes incrustats en les pedres ara fa milions d’anys, Darwin va demostrar que el món dels éssers humans no és estàtic, sinó que canvia constantment.

La teoria de Darwin es va enfrontar al rebuig dels qui opinaven que aquesta teoria sobre l’origen dels éssers vius no era compatible amb una concepció religiosa de la vida és a dir, que sorgiren de la creació divina.

Gregor Mendel

• Gregor Mendel va estudiar sobre l’herència dels caràcters que es transfereixen de pares a fills.

• Va ser el punt de partida per a les investigacions de la genètica posteriors per donar resposta a l’evolució.

El procés d’hominització

• A mitjan segle XIX, alguns científics van considerar que, com qualsevol altre ésser viu, l’espècie humana era el resultat d’un procés evolutiu.

• Darwin va proposar a “L’origen de l'home” (1871) que l'ésser humà descendia d'un grup de mamífers intermedis entre simis i humans.

• Les investigacions posteriors, basades en les troballes de restes humanes fossilitzades, han permès d'establir els passos o etapes del procés d'hominització o procés evolutiu que duu fins a l'ésser humà actual.

• Els científics consideren que l'ésser humà actual descendeix dels homínids, i aquests, juntament amb els ximpanzés i els goril·les, d'un avantpassat comú.

El procés d’hominitzacióEls homínids tenien les característiques següents: Caminaven en posició erecta, a diferència dels seus

avantpassats. L’adopció del bipedisme va tenir unes conseqüències fonamentals per als homínids:

Va ampliar el camp de visió, perquè els ulls eren més amunt; això va facilitar la defensa i la recerca de preses.

Va alliberar les mans i els braços de la funció locomotora, per a la fabricació d’instruments.

Va canviar la posició de la columna respecte del crani, va facilitar un augment de la capacitat i per tant, la mida del cervell.

Desenvoluparen la capacitat de comunicar-se, per mitjà d’un llenguatge articulat.

Els homínids van aparèixer a l’Àfrica, es van estendre per Àsia i Europa. Posteriorment van arribar a Amèrica i Oceania.

L’evolució de l’ésser humà

De la espècie més antiga a la més moderna són:

Australopit

hecus, són els

més nombrosos

d’aquests fòssils,

si bé dins del grup

existeixen moltes

variants, es pot dir

que es tracta

d’éssers d’aspecte

molt primitiu en els

quals es barregen

els caràcters

humans i els

simiescos.

Trobem

l’Australopithecus

Afarencis fa

4.000.000 d’anys,

l’Australopithecus

Robustus da

3.000.000 d’anys,

l’Australopithecus

Africanus fa

1.600.000 anys.

El primer fòssil

d’Australopithecus

va ser trobat el

1960 a Etiòpia,

l’anomenaren

Lucy.

L’Australopithecus Característiques • Bipedisme:

La pelvis, cames i peus es semblaven més

als humans que els simis.

Es desplaçaven de manera bípeda i en

posició erecta, així deixaven les mans lliures.

Podien regular millor la temperatura ja que

no rebien tantes radiacions solars directes.

Augmentaven la capacitat visual i facilitava la

localització de possibles depredadors o

aliments.

Talla, 1,20 m d’alçada i pesaven uns 30 Kg.

L’Australopithecus• El crani:

La volta craniana estava deprimida en excés.

La capacitat craniana era inferior als 600cc (en els goril·les oscil·la entre 340 i 750cc, els ximpanzés entre 300 i 500cc.

L’Australopithecus

Habitat:

Vivien en els arbres de la

sabana africana.

S’agrupaven en manades

petites.

Alimentació omnívora i

possiblement carronyaire.

HOMO HABILIS

Del llatí Homo “ home” i Habilis “ hàbil).Els primers fòssils apareguts, van ser trobats al barranc d’Olduvai (Tanzània) Àfrica de l’est. Amb una antiguitat d’1.800.000 anys. Segons molts especialistes, aquests fòssils ja pertanyen al gènere Homo.

HOMO HABILISCaracterístiques Capacitat craniana de 700cc. Volta craniana més arrodonida. La cara es fa més plana, més humana.- Primer en construir i utilitzar eines de pedra, els choppers són còdols treballats per una cara per obtenir una part tallant.- Capacitat per articular paraules.

HOMO HABILIS

Organitzen caceresde forma col·lectiva.

Inclouen la carn dins la seva dieta.

HOMO HABILIS El seu hàbitat ja és

el terra de la sabana africana, han deixat de viure en els arbres.

Ja es protegeixen del vent

HOMO ERECTUSEls primers fòssils apareguts es remunten a fa 1.500.000 d’anys. Mantenien la postura erecta al caminar.

Característiques:

Alçada 1.50 m a 1.70 m. Pes: 45 a 55 kg. Capacitat cranial 1.000

cc. El cap està articulat amb

la columna vertebral. Localització, Àsia Central i

oriental. Mandíbula molt robusta.

HOMO ERECTUS

Habiten dins coves

HOMO ERECTUS

Utilitzen el foc

HOMO ERECTUS

Fabriquen eines molt més elaborades.

Practiquen la caça i la recol·lecció.

HOMO NEANDERTHAL Amb una antiguitat que oscil·la entre uns 100.000 anys,

i uns 30.000 anys els més moderns. Els primers neandertals van viure en l'època glacial

Mindel, i a causa de aquest fet no s'han conservat gaires restes, i és difícil saber-ne gaire sobre aquest període.

Països on s'han trobat restes estan majoritàriament a Europa per sota del paral·lel 50, que era la línia on aproximadament s'acabava la glacera, incloent-hi el sud del Regne Unit, Europa central, els Balcans,Ucraïna i l'oest de Rússia, i fora d'Europa a Zagros (Iran) i a Llevant (Pròxim Orient).

HOMO NEANDERTHAL

Característiques

Estatura més baixa 1,65m.

Cos robust i musculós.

Els primers fòssils foren descoberts al Valle de Neander (Alemanya).

HOMO NEANDERTHAL Capacitat del crani

1.450cc.

Front enfonsat, absència de barra, arcs supraciliars molt sortits, nas prominent que els servia per escalfar i humidificar l’aire que inhalaven i perdre calor quan exhalaven.

S’adaptà a viure en un clima molt fred.

HOMO NEANDERTHAL

Utilitzaven la pell dels animals per fer-se vestits.

HOMO NEANDERTHAL

Treballen molt bé la pedra, elaboren eines més treballades fetes de fusta, os, etc...

HOMO NEANDERTHAL

S’organitzaven en clans i es refugiaven en cavernes.

HOMO NEANDERTHAL

Els arqueòlegs després de estudiar les restes trobades durant molts anys, confirmen que enterraven els morts.

La Chapelle-aux-Saints (França).Lloc d’enterrament Neanderthal.

HOMO NEANDERTHAL

Caçaven animals molt més grans com els mamuts, rinoceronts, etc...

HOMO SAPIENS SAPIENS Del llatí Homo “home” i Sapiens “savi”.

Els més antics d’aquests fòssils es remunten a uns 40.000.000 d’anys enrere.

Els fòssils humans més moderns que es coneixen presenten uns caràcters físics pràcticament idèntics als de l’home actual.

Aquests fòssils ja apareixen diferenciats en distintes races, les més conegudes de les quals són les descobertes a Europa (raça de Cromanyó, de Grimaldi, de Chancelade, etc). Totes han estat sempre incloses dins l’actual grup humà: l’anomenat pels naturalistes Homo Sapiens Sapiens.

HOMO SAPIENS SAPIENSCaracterístiques

Talla 1,70 m.

Pes 70 Kg.

Capacitat craniana 1.400-1.500cc.

Tenien el rostre, la dentadura i l’esquelet menys robust que els seus antecessors.

La cara ampla amb el pòmuls pronunciats.

HOMO SAPIENS SAPIENS

Estudis científics apunten a l'Homo Sapiens com el primer en pintar les parets de les coves amb el que s’anomena “art rupestre”, amb motius diferents:

Dibuixos d’animals, visons, búfals.

HOMO SAPIENS SAPIENS

Perfils de mans Cova d’Altamira, Cantabria (Espanya)

VIDEO

https://www.youtube.com/watch?v=s0T76AOokOo