Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista gratuïta per universitaris
Citation preview
L’HIPERBÒLIC55 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat octubre 2007
Coneix els Crèdits d’Emancipació i tria el teu futur - Els trucs per començar bé la universitat
Carles Mallol, el futur del teatre català
Tiratge: 26.330
L’HIPERBÒLICEdItoRIaL�
Avancem cap a Bolonyapassant per Catalunya
2 EDITORIAL Avancem cap a Bolonya
3 LA IMATGE Joaquim Colomer. Congo
4 MÓN UNIVERSITARI Notícies
5 DIUE Més facilitats per estudiar a l’estranger
6 EL CONVIDAT Carles Mallol, director de teatre
8 CAIXA MANRESA Si ets bon estudiant, tens premi
10 JOVENTUT Aposta pel teu futur
11 EUNCET El futur amb postgraus i màsters
12 TEMA DEL MES Tot allò que t’espera a la uni!
13 FUNDACIÓ PERE TARRÉS EUTSES-URL
14 CIÈNCIA La terrassa del Sol i el color de la llum
15 MÓN VIU Bicing
16 SEXE Has triomfat aquest estiu?
18 ALTAVEU Xazzar
19 CCCB Apartheid, el mirall sud africà
20 GUIA JOVE
22 CULTURA
Flaixos
Lloc:
Israel Sembla increïble, però l’existència de cèl·lules nazi en territori jueu és una realitat. Fa uns dies es van detenir vuit joves d’entre 17 i 21 anys com a pressumptes agressors d’im·migrants a l’estació d’autobusos de Tel Aviv.
Xifra:
12.000 Aquest és el nombre de seients que es van vendre a 20 euros per escoltar la conferència que el Dalai·lama va fer a Barcelona al se·tembre. El tema va ser L’art de la felicitat.
Nom: Asafa Powell, atleta Fer 100 metres en 9’74 segons sembla gai·rebé un miracle, però l’atleta jamaicà Asafa Powell ho fa realitat. Després de punxar als mundials d’Osaka, a Reiti va tornar a demos·trar que és l’home més veloç del món tornant a aconseguir el rècord mundial en aquesta distància.
Cada curs que iniciem, ens apropem una mica més a l’Espai Europeu d’Educació Superior. De mica en mica, les universi-tats catalanes s’estan adaptant a aquest nou marc que vol unificar Europa sota un mateix sostre educatiu que alhora fo-menti la mobilitat tant d’alumnes com de professors.
Coneixedors tots dels punts més forts i atractius del Pla de Bolonya (com també se’l coneix), cal ser conscient que tam-bé té moltes mancances que s’haurien d’anar solucionant si esperem construir un espai europeu de l’educació com Déu mana. Hem de ser conscients, per exemple, que els preus del màsters i postgraus públics continuen sent cars i poc acces-sibles a estudiants de nivell econòmic mitjà i baix. També cal pensar en els estudis de llengües estrangeres, que a casa nostra causen més d’un mal de cap. Tenim un nivell
molt per sota de la mitjana europea i caldria buscar un nou mètode perquè els nous universitaris tinguessin el mateix ni-vell que els seus companys d’Europa.
A veure si a Catalunya aconseguim, almenys, que els nos-tres estudis universitaris avancin i se situin entre els millors d’Europa i, d’aquesta manera, des de les nostres facultats es pugui formar el millor talent professional d’Europa. Perquè de moment la classe social que dirigeix realment el nostre país està omplint de mancances i dèficits estructurals a Catalunya: trens i més trens que no van, carreteres col·lapsades de pa-gament, uns aeroports de rodalies per no veure gaire món i un fantàstic desert de grans empreses. Per donar-li la volta a tot aquest complexe escenari català potser caldrà una nova generació que en sigui conscient i que tingui una formació d’alt nivell que la faci sentir capacitada per donar-li la volta.
L’HIPERBÒLIC 55 octubre
Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Direcció: Anna Salarich
Cap de màrqueting: Àngel Garcia
Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Albert Lladó
Assessorament lingüístic: Rosa Soley
Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo
Publicitat: Tel. 93 451 61 70, [email protected]
Impressió: Imprintsa S. A.
Dipòsit legal: PM-1.275-2001
L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.
Tirada 26.330 exemplars
L’HIPERBÒLIC�La ImatgE
CongoJoaquim Colomer
L’HIPERBÒLIC MónunIvERsItaRI�
Les universitats són
Any de la Computació a l’AutònomaLa innauguració del curs 2007/08 a la Universitat Autònoma de Barcelona, que tindrà lloc el 26 de setembre, donarà també inici a l’Any de la Compu-tació. Com ja s’havia fet en altres cursos amb les Llengües, la Mediterrània, la Física, etc., la UAB farà, al llarg del l’any acadèmic, conferències, di-àlegs, taules rodones, cicles de cinema i tot tipus d’activitats culturals entorn a la Computació, un instrument de millora del benestar col·lectiu. Amb aquest programa, es vol potenciar la vessant més tecnològica de l’Autònoma així com els estudis tecnològics que s’hi imparteixen.
www.uab.cat
notíciaLa Carpa Movistar canvia de lloc
A partir d’aquest proper mes de novembre, la Carpa Movistar s’ubicarà a la Plaça Bederrida (darrera
les instal·lacions del Camp Nou). El trasllat respon al conveni signat entre la Universitat de Barcelona
i l’Ajuntament per un període de dos anys mentre s’acaba de formular el projecte urbanístic definitiu
de la zona. La carpa està previst que aculli una programació contínua de dilluns a dissabte de
10h a 24h, on hi hauria activitats culturals, tecnològiques, divulgatives i lúdiques adreçades tant
al públic universitari com als veïns de la zona. A més a més, a partir d’aquest mes de setembre hi
haurà una àrea de treball amb ordinadors amb connexió gratuïta i es realitzaran tallers i cursos es-
pecialitzats en les noves tecnologies. Igualment, la Carpa Movistar acollirà festivals cinematogràfics
com el Restfest, el Baff i el Mecal, així com concerts, el Campus Party, el 3GSM i l’Art Futura. L’Espai
Movistar consta de dos pisos i una capacitat per a 2.000 persones, té bar i lunch corner, zona de
jocs, sales per a exposicions, concerts, conferències, estudi de ràdio i zona d’Internet.
www.ub.cat
notícies breus
L’HIPERBÒLIC�mónunIvERsItaRI
Més facilitats per estudiar a l’estranger
www.gencat.cat/diue
Durant el proper curs universitari es repartiran 1.500.000€ entre els estudi-ants que estiguin realitzant una beca Erasmus o una altra beca de mobilitat. Uns 1.400 becaris podran, doncs, be-neficiar-se dels ajuts de mobilitat cata-lans, una iniciativa que va néixer l’any 2005 i que ha tingut molt bona acollida en el món universitari català.
Aprendre o perfeccionar un idioma, conèixer una nova cultura o viure una experiència dife-rent són, entre d’altres, possibles motius que empenyen a molts estudiants a marxar a l’es-tranger per cursar els seus estudis universita-ris. Aquells que en aquest curs que comença ho facin gràcies a l’obtenció d’una beca Eras-mus, podran comptar, un any mes, amb els ajuts de mobilitat, un suport econòmic que concedeix la Generalitat de Catalunya.
En concret, els universitaris que se’ls ha con-cedit una beca en el marc del programa euro-peu Erasmus, han pogut presentar-se també a la convocatòria d’ajuts de mobilitat, una iniciativa impulsada pel Comissionat per a Universitats i Recerca, organisme que depèn
del Departament d’Innovació Universitats i Empresa, i gestionada per l’Agència de Ges-tió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). També s’han pogut acollir a la convocatòria els alumnes amb altres beques de mobilitat, com les pròpies de cada universitat. El pressupost d’enguany és de 1.500.000 d’euros.
Aquesta convocatòria va néixer el 2005 amb l’objectiu de complementar les beques Eras-mus ja concedides als estudiants i, en els seus tres anys de vida, s’ha anat completant i creixent. Enguany, ha augmentat tant el pressupost assignat a la convocatòria com el nombre de candidats i s’hi poden acollir tam-bé estudiants amb beques de mobilitat dife-rents de l’Erasmus. Aquest any s’han presen-tat 2.932 alumnes i es podran concedir uns 1.400 ajuts.
Hi ha tres modalitats per abastar el màxim d’alumnat possible que tingui una beca de mobilitat a l’estranger. La modalitat A que va adreçada a l’estudiant de les universitats ca-talanes que realitzi una estada acadèmica en el marc del programa Erasmus. Els alumnes d’universitats catalanes que tinguin concedi-
da una estada amb reconeixement acadèmic a fora de l’Estat espanyol, en el marc dels pro-grames de mobilitat de la seva universitat, es poden presentar a la modalitat B. Per últim, la modalitat C va adreçada als estudiants dels centres d’estudis superiors d’ensenya-ments artístics de Catalunya que realitzin una estada acadèmica en el marc del programa Erasmus.
Enguany, dels 2.932 alumnes que s’han pre-sentat, 1.740 són dones i 1.192 són homes. La majoria de sol·licituds provenen de les uni-versitats amb més alumnat: la Universitat Po-litècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB), que sumen entre les tres més de la meitat de les sol·licituds presentades. La majoria d’estudiants fan estades en univer-sitats de països de la Unió Europea, com ara Itàlia, França, Gran Bretanya i Alemanya, que són les opcions més sol·licitades. Només un 3,37 % es desplaça als Estats Units.
El temps màxim de què se’n pot gaudir és de sis mesos i l’import a percebre és de 200 euros mensuals. És a dir, l’import màxim pot
arribar als 1.200 euros. Les bases de la con-vocatòria es poden consultar a la pàgina web de l’AGAUR (/www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/index.jsp)
La convocatòria Erasmus, gestionada per l’Agència Nacional Erasmus, rep els fons de la Unió Europea i els reparteix entre les univer-sitats espanyoles, que són les encarregades de decidir, cadascuna amb criteris propis, els alumnes que podran gaudir de l’ajut. Aquest famós programa de beques, que inclou esta-des als països de la Unió Europea, ja ha com-plert 10 anys i fa poc que ha ampliat el seu abast amb l’addició del programa Erasmus Mundus, que abasta màsters de tot el món.
L’HIPERBÒLIC ELConvIdat�
Parlo de relacions humanes portades a l’extrem”
La Sala Becket de Barcelona progra-ma, aquest 2007, un cicle dedicat al teatre català contemporani on deu joves autors exposen les seves obres. Carles Mallol, aquest noi de 25 anys de Figueres, estrena text propi amb “Molta aigua”. A l’estiu, ja havia po-sat en escena la seva obra “Tres vint-i-set” al Versus i els crítics no han tri-gat en posar-li l’etiqueta de “promesa del teatre català”. El cert és que Ma-llol, amb un estil propi ja construït, amb un potent món personal, i amb una arrelada cultura cinematogrà-fica, té moltes coses a dir. Els seus personatges, obscurs, perversos, amb vides ocultes, són l’eina perfecte per a proposar un teatre on el públic no pot quedar-se indiferent.
Albert Lladó, [email protected]/ Fotos: Ivan Giménez
Carles Mallol, director i escriptor de teatre
Amb només 25 anys, estrenes la teva se-gona obra pròpia. Com et sents quan es-coltes la crítica dir que ets la promesa del teatre català? Dóna vertigen?Jo ja havia fet coses a Figueres, on teníem una companyia pròpia, encara que no era del tot professional. Ara, en un mateix any, he estrenat dues obres al circuit professional de Barcelona i estic molt content. Però vertigen, no. Potser per això, perquè ja porto temps fent coses. Tampoc faig gaire cas d’això de “la promesa del teatre català”. Són etiquetes que no diuen res... Tu has de fer coses, equi-vocar-te si cal, i ja està. Em dóna més verti-gen quedar-me a casa i no fer res.
Què té “Molta aigua” que no tingui “Tres vint-i-set”?Hi ha moltes diferències. “Tres vint-i-set”, que vaig estrenar a l’estiu al Versus i que vaig fer a l’espai de nous creadors “Àrea Tangent”, estava escrita i dirigida per mi mateix. Per tant, hi ha un procés molt dife-rent. A “Molta aigua”, jo escric el text i un amic meu, en Víctor Muñoz, l’agafa, el treba-llem junts, però ell dirigeix l’obra. A nivell de contingut, també hi ha moltes diferències. “Molta Aigua” és molt més bruta, molt més dura, més fosca. L’anterior, era un joc més
vinculat a la comèdia. Però, potser sí que es pot trobar un món propi meu, que és aquest de personatges perversos, malalts per dins.
Per a qui no hagi vist l’obra. Qui és l’Òscar i per què has escollit el Raval com a esce-nari de fons?L’Òscar és el pare d’una família que, des del principi de l’obra, està en crisi. Viuen a Gràcia però ell, cada nit, baixa a passejar al Raval. Allà es troba amb un personatge que no apareix en tota l’obra. Tothom en parla de què fa l’Òscar cada nit i cadascú ho fa d’una manera diferent: a través de somnis, de monòlegs, ... L’important no és el que fa, en realitat, sinó la reacció dels altres.
És una obra plena de frustracions. De fet, una de les teves influències és el director de cinema Michael Haneke. Per què t’inte-ressa estudiar el racó més fosc de l’ànima humana?Realment, no ho sé. No sóc gens negatiu com a persona. Però aquest cinema m’en-ganxa. La cosa aquesta de saber que tots
tenim un món ocult, una perversió, ... Real-ment, “Molta aigua” parla de relacions hu-manes portades a l’extrem.
El text ha estat premiat a Alemanya.Sí, ha estat seleccionat a Munic al “Festival de Joves Autors” i m’han convidat a fer una lectura dramatitzada.
Com es el procés creatiu quan escrius? En què et fixes?A vegades són moltes idees que, de cop, s’ajunten, encaixen i sorgeix l’argument. Per exemple, quan treballava a l’FNAC, vaig atendre a un senyor que venia amb una feri-da a la mà encara oberta. Em va sorprendre que algú anés a comprar així. Aquesta feri-da surt a “Molta aigua” i agafa protagonis-me. A aquesta obra, jo tenia moltes ganes de deformar la història on l’espectador es tornés boig pensant quina era la veritable versió. En canvi, a “Tres vint-i-set” volia bar-rejar històries, posar tots els personatges en escena.
Ets un escriptor metòdic. Segueixes un horari?Déu ni do. Sóc molt metòdic, molt quadri-culat, molt alemany, en això. M’imposo un
Tinc ganes que el públic treballi el final”
L’HIPERBÒLICELConvIdat �
Tal com rajaNom complert: Carles Mallol Fontana
Lloc i data de naixement: Figueres,
18 de desembre de 1981
Quin és el teu pitjor defecte:
Sóc molt maniàtic.
El teu programa de tv predilecte:
Una sèrie que es diu “A dos metros
bajo tierra”
Algú a qui admires: Al creador de la sè-
rie “A dos metros bajo tierra”, Allan Ball.
El plat que cuines millor:
Cuscús de verdures.
Si no et dediquessis a escriure teatre
et dedicaries a: A cuinar, segurament.
La cosa que valores més en una perso-
na: La sinceritat.
Un somni que et quedi per complir:
Anar a Austràlia a passar un temps.
horari i, encara que no sempre sigui perfecte, intento seguir-lo. Quan treballes a casa, o t’or-ganitzes bé, o et distreus.
Et consideres més escriptor de teatre o di-rector?Jo, primer de tot, vaig estudiar Comunicació Audiovisual i allà em vaig familiaritzar a es-criure guions de cine. Després, a l’Institut del Teatre, vaig començar escrivint teatre, però sempre he combinat les dues coses i crec que, realment, enriqueix.
Hi ha gent que diu que els teus finals són oberts, i hi ha gent que diu que són tancats. T’agrada jugar amb l’ambigüitat en aquest sentit?Jo crec que són tancats, encara que no es mostrin explícitament. Jo tinc ganes que el públic treballi el final. Que l’imagini.
En què estàs treballant, ara?En el tex d’una obra que es farà a l’abril, o al maig, a Girona i que es dirà “L’home perseguit”. Parla d’uns personatges que es persegueixen els uns als altres sense saber-ho.
L’argument sorgeix de moltes idees que, de cop, s’ajunten i encaixen”
CURSOS NOVEMBRE 2007-FEBRER 2008
Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits
Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: [email protected], Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)
En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:
Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir del 6 de novembre de 2007.Horaris: dimarts i dijous (6 h setmanals) de 10 a 13 h (N-1). Inici 6/11/07 – Final 11/12/07. dimarts i dijous (6 h setmanals) de 18 a 21 h (N-2). Inici 6/11/07 - Final 11/12/07. dimecres de 18 a 21 h (N-3). Inici 7/11/07 – Final 23/01/08. dissabtes de 10 a 13 h (N-4).Inici 10/11/07 – Final 9/02/08.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007
Curs “La història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir del 6 de novembre de 2007.Horaris: dimarts i dijous (6 h setmanals) de 10 a 13 h (M-1). Inici 6/11/07 – Final 11/12/07. dimarts i dijous (6 h setmanals) de 16 a 19 h (M-2). Inici 6/11/07 - Final 11/12/07. dimecres de 16 a 19 h (M-3). Inici 7/11/07 – Final 23/01/08. dissabtes de 10 a 13 h (M-4).Inici 10/11/07 – Final 9/02/08.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007
L’HIPERBÒLICCAIXA MANRESA8
Caixa Manresa, com des de fa 10 anys, tor-na a convocar els Ajuts Universitaris per als alumnes que comencen una carrera i que destaquen pel seu expedient acadèmic. Només cal omplir, abans del 31 d’octubre, l’imprès que trobaràs a totes les ofi cines i ad-juntar la fotocòpia del full de la matrícula del curs 2007-2008.
Si tens menys de 25 anys, resideixes en una comarca on Caixa Manresa estigui implanta-da, i accedeixes per primera vegada a un dels estudis universitaris ofi cials de Catalunya, no t’ho pensis. És necessari ser client de l’en-titat, però no es demana ni antiguitat ni un saldo mínim.
L’any passat, l’entitat va rebre 1.112 sol·licituds de les quals se’n van seleccionar un total de 564, amb un ajut de 612,24 eu-ros per a cadascuna. I en aquestes 10 con-vocatòries, Caixa Manresa ha atorgat 4.000 ajuts per un import que ja s’apropa als 4 mi-lions d’euros.
Si has tingut bones notes, no ho dubtis. Caixa Manresa és present a 118 poblacions, per-tanyents a 27 comarques de Catalunya, a través de 154 ofi cines. Apropa’t-hi i demana l’imprès. Pots començar la teva carrera uni-versitària amb una recompensa pel teu bon rendiment acadèmic i el teu esforç.
Si ets bon estudiant,tens premi
La convocatòriaEl termini per demanar els Ajuts Uni-versitaris de Caixa Manresa acaba el 31 d’octubre de 2007 a les 14:00h. La convocatòria es resoldrà abans del 31 de desembre d’aquest any.
On demanar més informació:Per a més informació, pots trucar al te-lèfon 902 36 25 29, anar a qualse-vol ofi cina de Caixa Manresa o a través del web :www.caixamanresa.cat/obrasocial
La nota de tallL’any passat els ajuts es van concedir a notes iguals o superiors a 8’5. Però la quantitat, i la nota de tall, d’aquest any es precisarà al fi nal del procés en funció del nombre d’ajuts.
L’HIPERBÒLICJOVENTUT10
Sempre es diu que les oportunitats s’han d’aprofi tar. Doncs ara és un bon moment per fer-ho: la Generalitat de Catalunya posa al teu abast els Crèdits d’Emancipació, un programa que vol ajudar els joves a crear els seus propis projectes de futur en habitatge, formació i empresa.
Aquest programa té com a objectiu facilitar l’emancipació de les persones joves facilitant-los l’accés als crèdits que concedeixen les caixes perquè puguin iniciar un nou projecte en habitatge, formació o empresa. La Generalitat assumeix el paper d’avalador davant les entitats fi nanceres per obtenir crèdits amb condicions més avantatjo-ses que les del mercat. Els requisits generals per poder sol·licitar algun dels crèdits són tenir entre 18 i 35 anys, ser resident a Catalunya amb una antiguitat mí-nima de 2 anys i que la unitat familiar no hagi tingut uns ingressos superiors a 46.000 euros durant el 2006, excepte en el cas del crèdit d’autoempresa.
Com i quanes rep l’aval?Un cop presentada tota la documentació, la
Secretaria de Joventut la comprovarà i si tot és
correcte emetrà un certifi cat positiu de com-
pliment. Després serà la pròpia Generalitat
qui enviarà la certifi cació, amb una vigència
de 3 mesos des de l’expedició, que s’haurà
de presentar davant l’entitat fi nancera on es
vulgui sol·licitar el crèdit. Cal recordar, però,
que aquest certifi cat per si sol no comporta la
concessió del crèdit, sinó que només és com
us resguard d’aval.
Habitatge Els crèdits per a l’habitatge estan destinats a cobrir les
despeses inicials per accedir a un habitatge, ja sigui
de compra o de lloguer, o per a despeses de mobiliari,
comissions, etc. El límit del crèdit és de 24.000 euros
destinats a cobrir el 100% del cost de les actuacions
i el termini és de 5, 7 i 10 anys per als habitatges de
compra, i de 5 anys per als de lloguer, ja que els con-
tractes solen durar aquest període de temps. La sol-
licitud s’ha de fer a qualsevol de les 43 ofi cines de la
Xarxa de Borses d’Habitatge Jove de Catalunya.
Requisits: haver llogat o comprat un habitatge en els
últims 6 mesos.
Més informació: a la Xarxa de Borses d’Habitatge Jove
de Catalunya.
Formació Destinats a cobrir aquelles despeses
originades de l’ampliació formativa de
grau superior com màsters, postgraus o
doctorats. El termini màxim del crèdit és
de 10 anys, inclòs un període inicial de
carència de capital equivalent al perío-
de d’estudis més un any, i fi ns a un límit
de 5, durant el qual només s’hauran de
pagar interessos. El límit del crèdit és de
30.000 euros i la sol·licitud s’ha de de-
manar a l’Agència d’Ajuts Universitaris i
de Recerca (AGAUR) de la Generalitat.
Requisits: ser titular universitari i acredit
Més informació:
www.gencat.cat/joventut, trucant al 012 o a qualsevol punt de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de Catalunya.
EmpresaEn aquests tipus de crèdit volen donar suport a projectes
empresarials de nova creació amb una antiguitat màxima
d’un any o, excepcionalment, d’ampliació de l’àmbit del
negoci. Aquest tipus de crèdits no hi ha uns límits màxims
o mínims, sinó que depèn del projecte a fi nançar i està
obert a negociació, de la mateixa manera que les condici-
ons i el termini de devolució. Igualment, s’ofereix un servei
d’acompanyament que ajuda a dissenyar el pla d’empre-
sa i fer tràmits necessaris per a la concreció del negoci.
Requisits: estar constituït com a autònom o formar part
d’una cooperativa on almenys un terç dels socis siguin jo-
ves o d’una societat de la qual el 50% del capital sigui re-
presentat per joves. El projecte d’empresa ha de disposar
d’un informe favorable d’una entitat col·laboradora per
l’assessorament de les persones emprenedores del Servei
de Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya.
Aposta pelteu futur
L’HIPERBÒLIC11EUNCET
En una societat on els canvis, socials, tec-nològics i econòmics, es produeixen a una gran velocitat, el coneixement és una eina necessària per afrontar els reptes que sor-geixen diàriament. Per això, Euncet - Escola Universitària Caixa Terrassa, t’ofereix un ventall de possibilitats professionals, a tra-vés dels seus màsters i postgraus, útils per a un futur immediat on la innovació i la ca-pacitat per a relacionar-se amb l’entorn se-ran imprescindibles per a seguir creixent.
Preparar-se per al futur des del present. Amb una àmplia oferta de postgraus: Ad-ministració i Direcció d’Empreses, Direcció de Màrqueting i Vendes, Direcció Financera,
de l’Euncetels postgraus i els màsters
Preparar-se per al futur amb
Orientació i possibilitats reals de treballUna de les característiques que defi -neix l’Euncet-Escola Universitària Caixa Terrassa és l’orientació en l’àmbit aca-dèmic i personal del que gaudeixen els alumnes. De fet, l’assignatura del Coac-hing és una bona eina per a desenvo-lupar el potencial de cada estudiant. A més, els alumnes accedeixen a la borsa de treball, amb més de 8.000 empre-ses que cerquen persones qualifi cades, havent planifi cat, junt amb els profes-sors, la seva carrera professional.
L’entorn idoni per a estudiarL’èxit dels estudis universitaris depèn de molts
factors. Però, sens dubte, la qualitat docent
és més efi caç si s’acompanya d’unes instal-
lacions idònies per a desenvolupar l’activitat
diària de les classes. L’entorn que ofereix l’Eun-
cet, amb classes no massifi cades i professorat
qualifi cat, amb sales d’estudi amb accés als
recursos bibliogràfi cs de la UPC i la Universi-
tat de Gal·les, o el servei de transport gratuït
i les Masterclass, que serveixen com a punt
de trobada de personalitat del món cultural,
econòmic i social, són l’escenari perfecte per a
preparar-se el futur des del present.
Direcció Estratègica de Recursos Humans, Direcció d’Operacions i Direcció i Màrque-ting Internacional, Euncet facilita, en l’era de l’economia i el coneixement, el millor mo-del educatiu, basat en competències, per a convertir-se en un líder que sàpiga utilitzar, amb la màxima rendibilitat, la tecnologia de la informació, la comunicació i, sobretot, el propi talent.
És el cas, també, dels diferents màsters que ofereix l’Escola Universitària de Caixa Terrassa. El MBA, el Màster Professional en Direcció i Administració d’Empreses i el MIBA, el Màster Professional en Direcció In-ternacional de l’Empresa, ofereixen uns pro-grames dirigits per a facilitar l’aprenentatge amb un professorat amb llarga experiència en el món docent i empresarial, unes instal-lacions al servei de la formació i l’entorn adequat per a crear una veritable interacció entre l’alumnat i el professorat.
L’assignatura de Coaching, que combina el treball individual amb el treball d’equip, està pensada, precisament, per aconseguir aquesta interacció. Desenvolupar àrees competencials en la direcció d’equips, el lideratge, l’empatia o les habilitats comuni-
catives són recursos que es poden aprendre a través d’una formació especialitzada. És el cas, també, de l’Assessment Center, un programa d’avaluació múltiple per a la de-tecció de competències mitjançant proves de simulació i de gestió.
L’HIPERBÒLIC tEmadELmEs12
que t’espera a la uni! Anna Salarich, [email protected]
Tot allò Setembre o octubre de 2007. Per a molts joves de Catalunya comença una nova etapa: la universitat. Què us hi espera? Nosaltres us en fem un petit resum.
Finals de juliol a la Universitat Autònoma de Barcelona. Poca gent per la Plaça Cívica i les facultats. Aquesta imatge contrastarà amb la que es viurà a finals d’estiu. Milers de joves estudiants començaran, amb les but-xaques plenes d’il·lusió, la seva vida univer-sitària, una etapa plena de novetats, noves cares i grans reptes. L’Hiperbòlic vol oferir una petita mostra de què es trobaran tots aquells que comencin la universitat.
Si no coneixeu ningú, no us preocupeu. Pen-seu que hi ha molta gent que es troba amb la mateixa situació que vosaltres. A vega-des, triar els estudis que t’agraden vol dir independitzar-te dels teus amics de tota la vida. Però això no cal que sigui un problema, més aviat el contrari. Pensa que en aquesta nova etapa trobaràs gent amb qui compar-tiràs gustos i que també et poden ensenyar moltes coses i que els amics de tota la vida encara estaran amb tu. No et tanquis portes ni t’amaguis darrera la carpeta. Llueix el teu millor somriure i ja veuràs com al final del dia, ja coneixes molta gent!
Quan arribeu a la vostra facultat el primer lloc que heu de localitzar és el bar. No ho diem
perquè hi passeu les hores de classe, però sí que és veritat que és un local social molt bo. Als bars de les universitats és on es fa més vida social, on pots parlar amb els teus nous companys i companyes, etc. A les clas-ses tot això no es pot fer i clar, per conèixer gent, s’ha de parlar! A més, al bar hi podeu treballar, jugar a cartes, estudiar, etc.
Per a molts joves de Catalunya, la universitat també implica independitzar-se. Els pisos d’universitaris són habituals a Cerdanyola del Vallès o Barcelona, i suposen tota una experiència per als inquilins perquè això vol dir espavilar-se sense els pares, cuinar, netejar, anar a comprar,etc. D’altra banda, també implica una llibertat que abans pot-
ser no es tenia i que t’ajuda a veure el món d’una altra manera. Potser aquest sigui un dels primers passos cap a la vida adulta on tenir un espai propi. I per als qui no els vagi gaire això dels pisos compartits, sempre hi ha la possibilitat que ofereixen algunes universitats: les vil·les uni-versitàries. En petits habitatges d’una, dues o més habitacions, que es troben dins el campus o prop de les facultats, t’asseguren un ambient universitari al cent per cent.
Algunes universitats catalanes compten amb campus. El més conegut sol ser el de la Universitat Autònoma de Barcelona. En un ambient privilegiat, s’ha format com un petit poble on hi podràs trobar de tot, des de botigues de roba, òptiques o agències de viatges fins a peluqueria o autoescoles. Tot i que a finals de juliol l’ambient és més aviat trist, durant el curs la vida que hi ha és impressionant. També podreu gaudir de cinema, teatre, gimnàs, oficina de treball i
que t’espera a la uni!
L’HIPERBÒLIC13fundaCIó PERE taRRés
EUTSES-URL forma professionals per a la intervenció socialMàster oficial
La Declaració de Bolonya, adaptació uni-versitària a l’Espai Europeu d’Educació Superior, ha dissenyat un nou escenari universitari al què les EUTSES-URL s’han sabut adaptar oferint un nou màster ofici-al. El Màster Oficial en Direcció, Gestió i Intervenció en Serveis Socials respon a la demanda que existeix al mercat laboral de professionals formats i especialitzats en la direcció i gestió d’equipaments i serveis socials, així com professionals ca-pacitats per a la intervenció individual, fa-miliar o grupal en situacions complexes.
Aquests estudis proposen una estruc-tura en forma de mòduls que permet a l’alumne crear-se el seu propi currículum formatiu específic, ja que se l’hi ofereixen dos itineraris. Per un cantó, el primer, és el Màster Oficial en Direcció, Gestió i In-tervenció en Serveis Socials i per l’altre, el segon, és el Màster Oficial en Interven-ció Individual, Familiar i Grupal. Els dos
itineraris contenen mòduls obligatoris i mòduls optatius, a més del mòdul d’es-pecialització vinculat al pràcticum.
Però a més de donar l’oportunitat a l’alumne de seguir el seu itinerari se-gons les necessitats curriculars pròpies, la EUTSES-URL ofereix una combinació única de tradició i modernitat que permet gaudir d’un rigor acadèmic i professional excepcional. L’atenció personalitzada és un dels grans atractius de les diploma-tures i màsters socials de les EUTSES-URL, que es completen amb el treball en equip en els seminaris i el seguiment en les pràctiques. Per tal d’oferir una excel-lent formació continuada les Escoles Universitàries d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés- URL també opten per la mobilitat internacional i l’ensenyament d’uns valors sòlids que ajudin al profes-sional social a desenvolupar, de la millor manera possible, la seva tasca.
desenes d’entitats juvenils i università-ries que us oferiran moltes activitats.
I bé, de fet, de la cosa que no ens po-dem oblidar de la nova etapa univer-sitària és de les classes… de la biblio-teca… i de les aules d’estudi. Aquests són els llocs on els nous universitaris rebreu la formació necessària per exer-cir la professió que desitgeu, el lloc on estudiareu i fareu treballs. Ja sabem que potser aquests són els racons més pesats de la universitat, però són els que que us ajudaran per al futur. Apa, no tingueu mandra i comenceu el curs amb força i amb molta il·lusió. Ja veureu com val la pena!
Amb la voluntat de reforçar els coneixements dels professionals en inter-venció social, les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social (EUTSES) Pere Tarrés – URL inicien aquest curs 2007-08 el seu màster oficial en Direcció, Gestió i Intervenció en Serveis Socials, totalment adaptat al nou espai europeu de Bolonya.
La terrassa del Soli el color de la llum
L’HIPERBÒLICCIÈNCIA14
Per a més informació:Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)Rambla d’Ègara, 270. Terrassa.Tel. 93 736 89 66www.mnactec.cat
Al Museu de la Ciència i de la Tècni-ca de Catalunya (mNACTEC), situat a Terrassa, es pot visitar l’exposició permanent “La terrassa del Sol”. Es tracta d’un espai a l’aire lliure on, a través de diversos interactius, es pot conèixer millor què és el Sol i, sobretot, com es pot aprofi tar la gran quantitat d’energia que cons-tantment ens proporciona.
Energia sostenible
El Sol és una gran font d’energia i, per tant, el seu aprofi tament es presenta com un dels principals reptes del futur per aplicar la tècnica de manera més sostenible. Per això, a “La terrassa del Sol” es poden veure algu-nes d’aquestes aplicacions. Des de com fer funcionar un motor a com escalfar aigua per al consum domèstic...
Interactius
Els objectes interactius que l’exposició mos-tra permeten saber com hem aprofi tat el Sol per mesurar el temps, amb rellotges i calen-daris solars, i el per què de la variació de l’orientació del Sol al llarg de l’any. A més, es pot entendre com s’obtenen els colors de l’arc de Sant Martí o fer servir aparells per mesurar la radicació solar.
Refl ector Scheffl er
Però, sens dubte, l’objecte estrella de “La terrassa del Sol” és el refl ector Scheffl er. Aquest enginy de concentració de la llum solar, de grans dimensions, és l’únic d’aque-tes característiques a Catalunya. Amb una superfície refl ectora de 8m2 i amb una el-lipse de 3,8 x 2,8 metres, permet cuinar per a moltes persones alhora gràcies al seu mirall parabòlic, que gira de manera sincro-nitzada amb el Sol al voltant d’un eix paral-lel a l’eix polar de la Terra . Segons l’estació de l’any, es pot adaptar a la trajectòria so-lar. Un invent que va crear, al 1986, el físic Wolfgang Scheffl er i que ara es pot instal·lar a hospitals, menjadors escolars i altres cui-nes solars per a col·lectius.
Descobrir el color.(Activitat infantil)
Tots els diumenges d’octubre tindrà lloc a “La terrassa del Sol” l’activitat “Els colors de la llum” (vinculada al Tiquet Ciència), taller teatralitzat per a tota la família. Amb la pre-sència del Sol els infants descobreixen tots els colors i les seves propietats fi ns a crear l’arc de Sant Martí.
Tast SolarEl tercer diumenge de cada mes, i si el temps ho permet, us convidem a una demostració i un tast cuinat amb el refl ector Sheffl er.
Fotografi a: Arxiu mNACTEC
Fotografi a: Arxiu mNACTEC Fotografi a: Arxiu mNACTEC
L’HIPERBÒLIC15MÓN VIU
BicingL’èxit del transport sostenible
Per a més informació: www.bicing.com
Albert Lladó, [email protected]
Barcelona sempre ha sigut, pel seu clima i per la distribució dels seus carrers, una ciutat on molta gent utilitza habitualment la bicicleta. Però des del passat mes de maig, quan es va implantar l’anomenat “Bicing”, la ciutat comtal és un veritable exemple de com una altra manera d’entendre el trans-port públic és possible.
Bicing és un sistema de transport públic amb més de 100 estacions de bicicletes repartides per diversos punts de la ciutat. Està pensat per desplaçar-se d’un punt a un altre, i no per a ús recreatiu ni turístic. Per això, les parades de Bicing sempre estan a prop de parades de metro, autobús, tren o aparcaments públics. Un complement per-fecte per, combinant-lo amb els altres trans-ports, poder desplaçar-se per la ciutat de manera sostenible, senzilla i pràctica.
Des del web, qui ho vulgui es pot registrar per 24 euros l’any. Amb la targeta que t’en-vien a casa, pots llogar una de les més de 1.500 bicicletes repartides per la ciutat i tens 30 minuts per desplaçar-te per on vul-guis fi ns que deixis la bicicleta en una altra estació. Si et passes del temps, per cada fracció de 30 minuts extres, fi ns a 2 hores, et penalitzen amb 30 cèntims. Per tant, el sistema està pensat per a què moltes perso-nes gaudeixin d’un mateix vehicle.
Barcelona s’ha enamorat d’aquesta forma de moure’s. El Bicing és econòmic, ecològic i cò-mode. Potser per això, Clear Channel, la fi rma explotadora del sistema, i l’empresa munici-pal Barcelona Serveis Municipals (BSM) han vist com els seus pronòstics més optimistes s’han superat d’una manera espectacular. El bon acolliment és tan aclaparador que si es-peraven a fi nals d’any uns 15.000 abonats, a l’estiu ja n’hi havia més de 80.000. De fet, s’havia previst que una mateixa bicicleta fos utilitzada uns 10 cops al dia i, amb tants usu-aris registrats, la mitjana ha pujat a 17. Això, no cal dir-ho, ha portat alguns problemes, com falta de bicicletes o constants averies.
Per solucionar aquests problemes, Clear Channel ha creat un equip de 80 persones i 10 camions i furgonetes que s’encarreguen del manteniment.
El Bicing ha sigut un èxit sense precedents. Els problemes que puguin aparèixer són els habituals en tot nou sistema. Però, sens dubte, ha demostrat que un altre transport públic, més sostenible i menys contami-nant, és possible. Les grans ciutats, com Barcelona, hauran de plantejar-se la seva manera de desplaçar-se, d’anar d’un lloc a l’altre, de viure el dia a dia sense que el fum i el soroll es converteixin en els protagonis-tes.
L’HIPERBÒLICSEXE16
TEST
Senyores i senyors, s’ha acabat l’estiu (sí, tot allò que és bo s’acaba) i arriba un nou curs a la UIB. Tenim per en-davant uns mesos en els quals aprendrem moltes coses, dins les aules i fora d’elles, és clar. Però ara encara tenim ben present tot allò que hem viscut durant les vacances i arribats aquí, pot ser el moment de fer una reflexió: hem triomfat aquest estiu? Ha estat profitós sexualment. Sor-tim de dubtes!
Atòmic Girls
CONCLUSIONS
MAJORIA DE RESPOSTES APosa’t les piles! Els prínceps blaus deste-nyeixen. Passa a l’acció JA i ànims!
MAJORIA DE RESPOSTES B Has anat fent camí, però no et pots conformar amb un friki que et digui que té 3 ous. A partir d’ara compra’t un llit més gros i un tot terreny, hi sortiràs guanyant.
MAJORIA DE RESPOSTES CEts la reina de la festa; si vols lligues i si no vols, passes. Tens un rànquing de víctimes masculines prou bo i una vida sexual intensa. Intenta polir els petits detalls que t’allunyen de la perfecció.
MAJORIA DE RESPOSTES DEts el putón verbenero per excel·lència! Pots donar indicacions a tothom de com passar un bon estiu. No t’impor-ta el què diran ni la raça i condició de l’home. Tens tota la nostra admiració, segueix així.
Has triomfat aquest estiu?Has estat de relax o has tingut una frenètica activitat sexual?
1. Perfil masculí de les teves aventures sexuals esti-uenques
A. Més gran que tu i que et vol manejar.B. Més jove que tu i poc manejable (no t’hi cap dins el llit).C. Més jove que tu i manejable (psicològicament).D. Homes indescriptibles: no te’n recordes de la seva fesomia.
2. A quants homes has clavat les teves urpes?A. A cap, el meu kharma està per damunt de tots ells...B. A 2: un, el comodí de les revetlles, i l’altre, el comodí de
la cridada.C. A 6, perquè el diumenge tothom descansa.D. Tants que no els puc comptar amb els dits de la mà i del peu.
3. Quina ha estat la millor experiència de l’estiu?A. Dins el cotxe, en el picador del poble.B. Al portal d’una finca, entre el porter automàtic i els cossi-
ols d’ornament un dia de verbena.C. Enmig del carrer amb el cul a l’aire un dia de lluna plena.D. A una hamaca de la platja envoltats de gent que va fent.
4. Lligues o deixes que et lliguin?A. Deix que em lliguin, no estic per ser selectiva.B. De vegades em deix dur i d’altres tir les xarxes.C. Si vull, llig.D. Llig, tenc el radar posat, no se’m pot escapar cap presa.
5. El màxim protagonista de les teves verbenes ha estat
A. Un metrosexual amb els engonals depilats.B. Un friki que deia “tenc 3 ous”.C. Un modern amb els calçons baixos.D. Un Power Ranger falaguer amb el rímel corregut.
6. Com definiries el teu estiu amb una cançó?A. “Amo a Laura, te esperaré hasta el matrimonio...”B. “Qué difícil es hacer el amor en un Simca-1000.”C. “Ahí está, se la llevó el tiburón, el tiburón; no pare, sigue
sigue, no pare, sigue sigue...”D. “Soy un pervertido, soy un pervertido, cuando menos te lo
esperas ya te la he metido.”
L’HIPERBÒLICaLtavEu18
El setembre del 2005 set alumnes de l’Es-cola Superior de Música de Catalunya (ES-MUC) de Barcelona van formar un grup per combatre a cop de swing la rigidesa i la seriositat dels estudis de clàssica. Així va començar la història de Xazzar, que va fer un tomb decisiu amb la victòria al concurs Sona 9 del 2006. El grup publica aquest mes el seu primer disc, Que no s’escapin els gossos, que edita Kasba Music.
A l’hora de buscar una base musical sobre la qual construir un nou grup i passar-s’ho bé, aquests alumnes de l’ESMUC van triar el klezmer, la tradició dels jueus originaris de l’est d’Europa. Però, per què precisament el klezmer? “La culpable va ser la Clara Peya (piano i acordió), que està molt ‘penjada’ del grup Gadjo, establert a Barcelona, i volia que nosaltres féssim una cosa semblant –diu Àn-gela Llinarès (clarinet)–. A tots ens va estar bé la proposta perquè és una música molt de festa, per divertir-se.” “Tampoc fem ben bé klezmer –afegeix Ildefons Alonso (bateria)–,
Jordi MartíFotos: Juan Miguel Morales
www.enderrock.com
PIRAT’S SOUND SISTEMA
Vol. ll
De Sants ens arriba el segon treball de la banda
que encapçala el moviment de la música sound
system a casa nostra. En aquest Vol. II el tres
components del grup agafen, mesclen i toquen
tot el que els interessa sense cap mena de com-
plex i en total llibertat. Un retrat de diferents as-
pectes d’una societat que no els agrada però a
la qual, en certs moments, volen aportar un bri
d’esperança. JOAQUIM VILARNAU
SANPEDRO
L’atracció monumental
“Aribau”, “Res en especial”, “Camps Elisis”, “El
caire”, “Focs artificials”, “Avantguarda”... Un disc
que creix amb les arrels posades a la ciutat de
Barcelona, i s’endinsa per músiques intimistes
amb un punt agredolç. La cura i estima de San-
pedro en aquest disc es transmet a cada nota i
cada vers. Deu cançons que se’ns mostren com
deu fotografies d’un àlbum d’alt valor sentimen-
tal. HELENA M. ALEGRET
DIVERSOS AUTORS
Sona 9 2007
Els temes Xazzar, Vitruvi,
Clara Andrés i Rosa-Luxemburg, guanyadors i
finalistes del Sona 9 2006, enceten aquest reco-
pilatori. Un CD encartat amb l’Enderrock d’agost
que pren el pols al fructífer panorama musical
català amb una tria de 18 peces representa-
tives de les bandes classificades per la segona
fase d’una nova edició del concurs. La prova d’un
futur musical que es presenta divers i d’alta qua-
litat. ELISENDA SORIGUERA
XAZZARREBEL·LIÓ A LES AULES
perquè la calidesa acústica d’aquesta músi-ca és difícil de conservar en escenaris grans, amb amplificació... Nosaltres ho posem a la pràctica a la nostra manera.”
El projecte Xazzar l’han engegat coincidint amb la recta final d’uns estudis que, segons diuen, són especialment exigents, fins al punt d’arribar a generar un cert estrès en el grup. “Anem acabant com podem –reco-neix Alonso –, i l’any que ve ja ens hauríem d’orientar cap a la vida professional.” Veu-rem algun dels integrants de Xazzar parant en hotels de cinc estrelles i fent la volta al món com a concertista? Ells no ho creuen: “El mercat de la clàssica està col·lapsat, és extremadament competitiu, i només alguns dels que s’hi han ficat de cap des de molt jovenets, amb una mica de sort, poden aspi-rar a destacar com a bons instrumentistes”, diu el bateria.
Passats els exàmens i una mica més relaxats, els integrants de Xazzar van tancar-se als es-tudis Music Lan, a Avinyonet de Puigventós, per donar forma al que serà el seu disc de de-
but, Que no s’escapin els gossos. L’objectiu: presentar-lo coincidint amb el concert que Xazzar oferirà al Mercat de Música Viva de Vic, el divendres 15 de setembre.
Folk? Pop? Tocs de jazz? Arranjaments de clàssica? Xazzar és un d’aquests grups que es passegen amb una proposta ‘trans-versal’, capaç de trencar compartiments estilístics tradicionalment separats. Se’ls pot veure amb els seus vestits de colors en-cesos en un cicle de folk, en un festival de rock, una festa major...
L’HIPERBÒLIC19CCCB
ApartheidEl mirall sud-africàFins el 13 de gener de 2008, es pot visitar l’exposició del Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona dedicada a aquest període històric que, com diu el comissari Pep Subirós, serveix com a “metàfora i pa-radigma d’alguns aspectes fonamentals in-herents a l’actual ordre mundial”.
L’exposició del CCCB no té antecedents a Catalunya. A més de mostrar un rigorós con-tingut històric, que documenta les principals etapes del sistema d’apartheid a Sud-àfrica entre el 1948 i el 1994, “Apartheid, el mi-rall sud-africà” presenta una àmplia selecció
Albert Lladó, [email protected]
d’obres d’art des del segle XIX fi ns a l’actu-alitat. Artistes sud-africans reconeguts inter-nacionalment com David Goldblatt, William Kentridge, Jane Alexander, entre molts altres, i una important mostra d’artistes menys co-neguts fora del seu país, com Albert Adams o Peter Clarke fi ns a artistes més recents, com Tracey Rose o Lolo Veleko.
La mostra és una aproximació conceptual, però també visual, a les diverses formes de discriminació racial. Un exercici per a repas-sar les ideologies basades en els prejudicis, els clixés i les pràctiques racistes que van
sistemes de discriminació racial a l’èpo-ca postcolonial. Per a fer-ho, trobarem un ventall de documentació del període 1750-1950, on podrem llegir les claus del sistema social, polític, econòmic, cultural i territorial de l’apartheid. En conclusió, un viatge per l’Antropologia i la Història de Sud-àfrica, acompanyat d’una extensa mostra artísti-ca, que fi ns avui no s’havia pogut veure a Barcelona, de la resistència cultural en con-tra de la desigualtat racial.
alimentar l’apartheid i que, fi ns i tot avui, su-posen un perill per a construir societats amb igualtat de drets per a tots els ciutadans.
Les arrels de l’apartheid, vinculat indiscu-tiblement als innumerables processos co-lonitzadors occidentals, té un punt d’infl e-xió quan, al 1948, arriba al poder David F. Malan amb el partit dels afrikaners National Party. La mirada directe als fets que van per-metre tractar al negres com a bantustans, com a reserves de mà d’obra, poden servir com a refl exió per a les relacions que avui tenen els partits rics respecte als pobres.
L’exposició és, en defi nitiva, un recorregut per la història del racisme modern. Des dels inicis del colonialisme més primitiu fi ns als
Supremacia blanca, Durban C. 1890
Escorta de l’or, Elephant Kloof. Sheba Gold Mining Co., 1896
Míting del Moviment de Resisència Afrikaner, 1991, Photo Guy Tillim
EDUC
ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit
L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.
Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 [email protected]
EDUC
ACIÓ
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges
Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 [email protected]
EDUC
ACIÓ
Professionals compromesosLes EUTSES Pere Tarrés-URL, especialitzades en la formació en Acció Social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes oficials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit social que vo-len millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualificació superior.C/ Santaló, 37 (Barcelona), Tel.: 902 410 000, [email protected] www.peretarres.url.edu
EDUC
ACIÓ
Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. [email protected] - www.ied.es
EDUC
ACIÓ
T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com
El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.
C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es [email protected]
EDUC
ACIÓ
GUIA JOVE L’HIPERBÒLIC 20
MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT
Salari des de 450€/mesPer fi una feina compatible amb els teus estudis en un entorn àgil, divertit i sense lli-gaments repartint sobres per als nostres cli-ents més selectes. Cerquem joves amb bici o moto per a lliuraments a BCN. Ideal per a estudiants que volen treballar mitja jornada o feina temporal, inclòs durant exàmens. In-gressos mensuals a partir de 450€.Comença avui mateix. C/Maria Barrientos, 18-20 BCN (M Les Corts L3), Telf.: 93-5035859, [email protected], www.aravinc.com
SERV
EIS
L’HIPERBÒLIC CuLtuRa22
Teatre
El verí del teatre, de Rodolf Sirera Dia: del 07/10/2007 al 28/10/2007Barcelona, Centre Cultural Les Corts. Preu: 3’80 euros – 5’7 euros.
La mamma, d’Andre RoussinDia: del 12/10/2007 al 14/10/2007Barcelona, Centre Cultural Les Corts. Preu: per concretar.
Dansa
El arte de volar, amb Dominik Burocki i Claudia CardonaDia: 26/10/2007Barcelona, Centre Cultural Les Corts. Preu: 3’30 euros – 5’90 euros.
Música
Crowded House Dia: 01/10/2007 Barcelona. Sala Bikini. Preu: 28-30 euros.
The PoliceDia: 27/09/2007Barcelona. Estadi Olímpic.
Festival
VI Festival de Tardor Escena PoblenouDia: del 18/10/2007 al 21/10/2007Barcelona. Plaça Can Felipa. Preu: gratuït.
Festival de Tardor Dia: del 10/09/2007 a l’11/10/2007St. Gregori (Gironès). Preu: per determinar.
Festival de Música
MedievalDia: 19/10/2007Tarragona. Preu: per determinar.
Fires
Equus Catalonia, Saló Internacional del CavallDia: del 04/10/2007 al 07/10/2007Girona. Preu: per determinar.
Fira del PaperDia: del 05/10/2007 al 07/10/2007Sarrià de Ter. Preu: per determinar.
Fira del BoletDia: del 06/10/2007 al 12/10/2007St. Hilari Sacalm (Girona). Preu: gratuït.
octubre 2007
Fira de Frankfurt
Dia: del 09/10/2007 al 14/10/2007.
Frankfurt (Alemanya)
Finalment, aquest o
ctubre arriba l’esperada i p
olèmica Fira
del Llibre de Fra
nkfurt que aquest a
ny té com a país c
on-
vidat Catalunya. Durant ga
irebé una setmana, Alemanya
s’omplirà de literatura i cu
ltura catalana que des de
casa nostra també podrem anar se
guint.
Preu: per determinar.
www.frankfurt-b
ook-fair.com/
en/portal.php
www.frankfurt2007.cat
Conferencia MAX d’Adobe
Dia: del 15/10/2007 al 18/10/2007.
Barcelona
La Conferència MAX 2007 a Europa tin
drà lloc a Barcelona.
Així ho ha decidit la
prestigiosa empresa Adobe Syste
ms
Incorporated, que durant 3 dies oferirà tallers i
sessions
pràctiques, la
boratoris de suport tè
cnic, exposici
ó
de partners, esdeve
niments paral·lels p
er establir
contactes i presentacions re
alitzades per experts
de la indústria.
Preu: per determinar.
www.adobe.com
MikaDia: 18/10/2007
El grup pop rev
elació d’aquest any a
ctuarà aquest octubre a
la sala Razzmatazz d
e Barcelona. Mika portarà a Catalunya
el seu prim
er treball amb gra
n èxits com “Grace Kelly”
i “Re-
lax”, “Take it E
asy”. Serà la prim
era vegada que els podrem
veure en directe, ja que l’actuació que havien de fer al
Summercase es va anul.lar.
Preu: per determinar
www.salarazzmatazz.c
om
Festival Internacional
Temporada Alta
Dia: del 04/10/2007 al 07/12/2007.
Girona.
Un altre any, Girona s’omplirà durant dos m
esos de tota
mena d’espectacles artístics. M
úsica, dansa, teatre i ex-
posicions es donaran cita a la capital gironina per oferir
als espectadors els últims m
untatges en totes aquestes
disciplines.
Preu: segons l’espectacle.
www.agendagirona.com
agenda
L’HIPERBÒLIC23CuLtuRa
Titol
Jules et Jim 3. De llibre El salobre, 1997 Era un cine petit, amb poca gent, i jo, que vivia l’amor en cartes sempre urgents on hi havia el carmí de besades cremants, vaig sortir convençut que era cosa de dos viure junts i em vaig perdre pels Champs Elysées. D’aleshores encara em fascina el Truffaut putejat de la infància a Les quatre cents coups, de L’amour à vingt ans o de L’argent de poche. Regne d’ombres m’assec a la cova i revisc exultant amb Plató La nuit américaine. Tots dos hem madurat, Antoine Doinel és mort, però qui no tindrà a un París de nouvelle vague juvenil La peau douce quan veu Baisers volés! El cine era petit, amb poca gent, i jo, que fugia enversat d’un país estantís atufat de resclum, no record el seu nom. Les butaques tenien un suau tacte verd i el metro Chatillon-Montrouge, esperitat, passava fent renou cada quinze minuts. Ponç Pons (Menorca, 1956)
LA POESIA
